CONCEPTE D’UNIÓ DINÀSTICA.

L’etapa baix medieval fou un període convuls amb enfrontaments entre nobles /nobles contra monarquia. Els
Reis Catòlics foren el 1r exemple de monarquia autoritària: uniren les corones per guanyar pes i poder,
construïren institucions i organismes de l’Estat modern, s’imposaren políticament damunt la noblesa i
dugueren a terme una política d’aliances matrimonials per guanyar influència i poder a Europa.

El matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va suposar una nova entitat política, la monarquia
hispànica. Es tractava d’una unió dinàstica de dues corones: cada regne va continuar regint per les seves lleis
i institucions, era un Estat plural i no unitari, els territoris només tenien en comú una mateixa monarquia. Els
Reis Catòlics no feien servir la denominació de reis d’Espanya sinó la dels diferents regnes que en formaven
part. Tenien lleis moneda i corts diferenciades (però lleis signades pels dos monarques), així com fronteres
entre els regnes i aranzels pel comerç. Les institucions dels dos regnes es juraren mútua lleialtat

Durant els segles XVI i XVII es produí una creixent castellanització de la monarquia i descens del pes polític
de la Corona d’Aragó ja que Castella tenia major pes territorial, demogràfic i econòmic

EL SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS: CONCEJOS I CORTS

Un pic dominats la noblesa i el clero, van organitzar una sèrie d’institucions per refermar l’autoritat reial:
crearen un exèrcit permanent on la noblesa (apartada de la política) ocupava càrrecs i prerrogatives, un cos
d’ambaixadors que s’ocupaven d’afers diplomàtics per reforçar a política exterior, i introduïren la figura del
corregidor: delegats del poder reial a les viles i les ciutats. Presidien els ajuntaments i tenien funcions judicials
i d’ordre públic

També reorganitzaren altres institucions: el Consell Reial: del qual apartaren a la gran noblesa. Incorporaren
lletrats i secretaris de la baixa noblesa i la burgesia; les Corts: especialment a Castella van perdre protagonisme
ja que només es reunien quan els monarques necessitaven més recursos financers o per confirmar el nou rei.
A la Corona d’Aragó les Corts tingueren més pes polític; l’Audiència: per l’administració de justícia (Valladolid,
+ creació de noves a Sevilla i Galícia)

A la Corona d’Aragó es varen mantenir les institucions tradicionals, i es crearen de noves com el càrrec de
lloctinent (posteriorment virrei) un representant dels monarques que exercia plenament l’autoritat reial.
Continuà la figura del Justícia Major: àrbitre entre el rei i els seus súbdits. Catalunya i València continuaren
tenint les seves pròpies institucions judicials.

Els Reis Catòlics no establiren una capital fixa dels regnes sinó que tenien una Cort itinerant: es desplaçaven
contínuament per tot e territori per impartir justícia i reforçar la seva autoritat.