TEMA 6

La monarquia dels Àustria

Com es va formar
l’imperi hispànic?

Durant els segle XVI i XVII la monarquia hispànica va ser governada per la dinastia dels Habsburg (ela
Àustries, atès que el llinatge procedia d’Àustria). Però la monarquia hispànica no es reduïa als
territoris de la península Ibèrica. Era un gran imperi que s’estenia per Europa i Amèrica i la principal
potència militar de l’època.

Com arriben els Àustria a ser reis de la monarquia hispànica? Com van aconseguir crear aquest gran
imperi? Com es va organitzar la monarquia hispànica?
COMENÇA. La monarquia dels Reis Catòlics?
1. Durant l’edat mitjana, la península
ibèrica estava dividida en diferents
regnes. Els més extensos eren el
Regne de Castella i la Corona
d’Aragó, que sovint estaven
enfrontats.

L’any 1469 es van casar en secret la

futura reina de Castella, Isabel i el fill
del rei d’Aragó, Ferran. Quan arriben a
reis es consolidarà una unió
dinàstica a la península Ibèrica. El
1479 es consumaria la unió dinàstica

Observa el mapa i indica com es constitueix la monarquia hispànica

a. Quins territoris
comprenien la Corona
d’Aragó i Castella
quan es casen els Reis
Catòlics.
Regne d ‘Aragó
Regne València
Principat de
Catalunya
Regne de
Mallorca

b. Quan s’uneixen Aragó

i Castella?
1469
c. Quins altres territoris
conquereixen a la
Península ibèrica?
Com ho fan?
Al 1492
conquereixen al regne de Granada.
Navarra 1515. Illes canàries 1496. Mellila 1597. 1555 Nàpols. 1209 Orán i Bugía
d. Quins altres territoris ocupen fora de la península? Investiga per què ocupen ciutats al
Nord d’Àfrica
e. Quin regne ocupa la Corona d’Aragó a Itàlia?
2
3
 2. La unió dels Reis Catòlica va comportar una unió dinàstica, no una unió política. Els dos regnes
conservaran les seves institucions i la seva independència. Els dos regnes tenien una forma
molt diferents d’organitzar-se

CORONA DE CASTELLA CORONA D’ARAGÓ

Un únic rei i una única llei per a tot Cada territori manté les seves
Organització
el territori institucions de govern i les seves
territorial
pròpies lleis (Confederació)

El rei exerceix la seva autoritat en Poder del rei molt limitat i controlat
Poder del rei
tot el territori

No legislen, només aproven Quatre corts, una per cada regne, que
Corts impostos. Tot el poder legislatiu el comparteixen amb el rei el poder
té el rei legislatiu

Monarquia autoritària: el rei Monarquia pactista: el rei ha de pactar

Sistema polític governa amb el suport dels seus les normes i els impostos amb els
consellers nobles i els dirigents de les ciutats

a. On tenia més poder el rei, a Aragó o a Castella? Per què?

Castella perquè te més poder.
b. El Regne de València tenia les mateixes lleis que el Principat de Catalunya?
No.
c. Quins regnes formaven la Corona d’Aragó? El Regne d’Aragó és el mateix que la Corona
d’Aragó?
Regne d’Aragó, Regne de València, Principat de Cat i regne de Mallorca. No, la corona
d’Aragó és una part del regne d’Aragó.
d. Quina diferència hi havia entre els regnes que formaven la Corona d’Aragó i els que
formaven la Corona de Castella?

Corona d’Aragó cada regne te les seves pròpies lleis en canvi a la de Castella segueixen tots
una,

e. Quina diferència hi ha entre una monarquia autoritària i una pactista?

4
 A la pactista es pacta i a la autoritària no.

f. El matrimoni dels Reis Catòlics va suposar la creació de l’Espanya?

Va ser una unió dinàstica no política i per tant no hi existia cap regne anomenant regne
Espanya.

5
3. Els Reis Catòlics tenien un doble objectiu: aïllar França, amb qui s’enfrontaven a Itàlia i
mantenir la pau amb Portugal. Per aconseguir-ho, van casar els seus fills amb hereus de les
cases reials europees

a. L’hereu de les corones d’Aragó i Castella era Joan, però no va arribar a regnar mai. Investiga
per què.
Perquè va morir por jove per culpa del que
primer es pensava un resfrtiat.
b. Joana, coneguda com Joana la Boja, va arribar a
ser reina de Castella però no va regnar mai.
Investiga per què
Perquè el seu pare deia que estaba boja.

6
Fase 1. Per què els Reis Catòlics van expulsar els jueus?
Un dels objectius dels Reis Catòlics era la unitat religiosa. La seva intenció era que tots els
seus súbdits tinguessin la religió catòlica.
Per aconseguir-ho van decretar el 3 de març de 1492, l’expulsió de tots els jueus dels seus
regnes. Uns 120.000 jueus van haver d’abandonar els regnes hispànics.

4. Observa el vídeo sobre la expulsió dels jueus i contesta les preguntes posteriors
a. Que deia el decret d’expulsió?
Que tots els jeus havien de sortir de la monarquia hispànica deixant totes les seves
pertenences. . Si es quedaven o es canviaven de religió o els mataven.

b. Quines reaccions tenen els cristians davant del decret d’expulsió dels jueus
Alguns s’alegraven i d’altres només el hi deien de coses.

c. Què podien fer els jueus si es volien quedar als regnes de Castella i Aragó? Com es
deien aquests jueus?
S’havien de canviar de religió, per tant convertir-se en cristianisme. S’anomenaven
conversos.

d. El metge de la reina Isabel I era jueu. Per què no accepta l’oferiment de la reina de
quedar-se?
Perquè no volia canviar de religió.

5. Un cop expulsats els jueus es va instal·lar un fort recel cap als jueus que es van
convertir al cristianisme (conversos). Llegeix el text i explica per què

Els futurs Reis Catòlics s'havien adonat que el problema dels conversos era més gros del que es
pensaven: els nous cristians, que havien abjurat del judaisme per por als pogroms de finals del
segle XIV, no representaven més d'un 5% de la població, però eren gent més instruïda i
educada, amb més capacitat per enriquir-se. Ara bé, a diferència del que passava amb els jueus,
gràcies a haver estat batejats podien obtenir càrrecs i dignitats. Així, els conversos havien copat
el poder i l’administració de Sevilla, Còrdova, Toledo… i el recel dels cristians vells, "purs" de
sang, creixia any rere any i l’odi duia als insults ("marranos", perquè cuinaven carn de porc en
públic, per demostrar que eren bons cristians; o "xuetes" a Mallorca) i a acusacions de
criptojudaisme, és a dir, de seguir practicant de nit i en secret els rituals jueus.

Els reis van trobar la solució en la recuperació del tribunal de la Inquisició, que dependria
directament de la monarquia. Com funcionava aquest tribunal?
Criptojudaisme : Jueus amagats xd.
Cripta: Amagat

7
INQUISITIO Iniciar la instrucció per denúncia o a iniciativa de l’inquisidor

PROBATIO Confiscació dels béns de l’acusat (per pagar les despeses del judici)
Aïllament: l’acusat era empresonat i aïllat. No podia rebre visites
Examen: l’acusat era interrogat amb tortura

CONFESSIÓ L’acusat confessava la seva culpa i es dictava sentència: la mort o un càstig corporal
LLIURE

RELAXACIÓ Es lliurava el reu a al poder civil per complir la sentència

ACTE DE FE S’executava la sentència amb els acusats vestits amb gramalleta (escapulari) i cucurulla
(barret punxegut). Se’ls passejava en processó per tal de rebre l'escarni dels veïns. Si el
condemnat es retractava, se li concedia una darrera gràcia: abans de ser cremat, se
l'executava per estrangulament (si era de condició humil) o per degollament (si era
noble)

a. Imagina que ets un convers acusat pel Tribunal de la Inquisició. Explica quin serà el procés
que patiràs
Em denuncien, em treuen els béns, m’aÏllen, m'interroguen, després el judici. El vesteixen un
cucurull, una gramalleta, em faran pasejar pel poble per a que la gent em digui de coses, puc
decidir si disculpar-me i que no mori pel foc i directament morir pel foc.
b. Descriu la imatge. Per què eren públics els actes de fe?
El de la creu intentava que diguessin perdó
Després teníem les persones que cremaven .
Un públic.

HERETGES : PERSONES QUE VAN EN CONTRA DE LA RELIGIÓ CATÒLICA.

8
a) Imagina q

9
Fase 2. Com es va ampliar el món conegut?
Al segle XV, un seguit d’expedicions de portuguesos i castellans ampliaran l món conegut pels
europeus, arribant a les costes d’Àfrica, descobrint noves rutes cap a Àsia i arribant a un nou
continent del que no se’n tenia constància a Europa, Amèrica.

6. Per què portuguesos i castellans es llencen a cercar noves rutes en viatges molt arriscats i
incerts?
a. La principal causa dels grans descobriments va ser econòmica- Les expedicions marítimes havies
de servir per enriquir als governants, els comerciants i els navegants. Per què?

Durant l’Edat Mitjana, arribaven a Europa des d’Àsia productes de luxe molt valorats i, per tant, molt
cars. Dues grans rutes unien Àsia i Europa: la de la seda i la de les espècies. El portuguesos van ser els
primers d’arribar a Àsia per mar

Ruta de la seda

Ruta dels portuguesos cap a Àsia

Ruta de les seda i les espècies

Quin avantatge suposava arribar-hi per mar?

Un vaixell carrega molt més i és més ràpid.
El 1453 el turcs otomans conquereixen Constantinoble. Quines conseqüències tindrà per al comerç
amb Àsia aquest fet?
Es van trencar les rutes de comerç.

A banda de la recerca de rutes cap a Àsia, podem també trobar causes d’altres tipus. Classifica-les
segons la seva tipologia, econòmiques, científiques, tècniques o ideol ògiques

Estendre la religió cristiana ideològiques

Recerca d’or per poder fer monedes a Àfrica econòmiques

10
 Nous avenços en la navegació: la brúixola i l’astrolabi tècniques

Interès de les monarquies per augmentar els seus ingressos econòmiques

Nova mentalitat que promou la fama i l’afany d’aventures ideològiques

Nous vaixells com la caravel·la i la nau, adaptats a aprofitar la força del tècniques
vent i amb força capacitat de càrrega

Avenços en la cartografia, especialment amb els portolans científiques

7.Des de principis del segle XV Portugal va prendre la iniciativa dels descobriments geogràfics.
El seu objectiu era arribar a les Illes de les Espècies vorejant Àfrica.
Assegurar els viatges van establir factories comercials per la costa africana, des d’on podien
obtenir esclaus, or i ivori

1415 Conquesta de Ceuta

1419 Descobriment i establiment a Açores i Madeira

1441 Arriben a cap Blanc ( Per primera vegada els portuguesos trobaren alguna cosa per
poder treure benefici: 234 persones van ser raptades de Cap Blanc i venudes a Lisboa
com a esclaus)

1444 Expedició a Cap Verd

1487 Bartomeu Dias arriba al cap de Bona Esperança

1498 Vasco de Gama arriba a Calicut (Índia)

11
 1510 Alfonso de Alburquerque conquereix a Goa (Índia)

1511 Alfonso de Alburquerque conquereix Malacca (Illes de les Espècies)

1553 Establiment d’una factoria a Macao (Xina)

a. Quin era l’objectiu dels portuguesos?

Ells volien trobar una ruta per arribar, amb vaixell, a l’Illa de le les espècies.
b. Per què Portugal va ser el país pioner en els grans descobriments?
Perquè eren els que estaven més a prop.
c. Quins productes obtenien els portuguesos en els seus viatges?
Esclaus, or i ullals. De Xina obtenien seda.
d. Quan arriben per primer cop a l’Índia? Per què és tan important aquest viatge?
A 1498. Per les espècies.

8. Cristòfor Colom era un navegant provablement genovès que va recórrer les rutes
africanes al servei de Portugal. Coneixia els vents alisis i estava convençut que es podia arribar
a Àsia des de l’oest, a través de l’oceà Atlàntic.

El 1492 va oferir el seu projecte als Reis Catòlics i la reina Isabel de Castella es va accedir a
finançar-lo, oferint-li 2 caravel·les (la Pinta i la Niña) i una nao (la Santa María)
Observa el mapa i contesta
a. Quins noms tenien Xina i Japó en el
mapa?
Japó: Cipano i Xina: Katai
b. Descriu el primer viatge de Colom a
Amèrica?
Ell surt de Palos amb la Pinta, la
Niña i la Santa maria. Arriba a
Canàries i després va cap a San
salvador. Més tard va cap a una illa
més gran anomenada La Española i
després Puerto Rico. Com a últim
tram van anar directament cap a
casa.
c. Va arribar al continent americà en el
primer viatge?
No, va anar primer a diferentes Illes.
d. On creia que havia arribat Colom?
A Àsia.

9. Colom va cometre un greu error de càlcul. Cria que la Terra tenia 29.000 kilòmetres de
radi (en té 40.000) i que la distància d’Europa a Japó era de 4.500 kilòmetres (la
distància real era 20.000).

12
Va morir convençut que havia arribat a Àsia i anomenava aquell territori Índies Occidentals.
Com és que l’anomenem Amèrica? Consulta la pàgina Per què Amèrica es diu Amèrica i
explica d’on ve el nom

Per Americo Vespuccio qui era una de les persones que hi sabia molt d’Amèrica.

13
Fase 3. Com van conquerir Amèrica els europeus?
Abans de l’arribada dels castellans, Amèrica estava poblada per societats molt diferents. La
conquesta del continent va suposar canvis irreversibles en aquestes societats i l’alteració
dels seus costums i formes de vida: els indígenes van ser obligats a acceptar la religió
cristiana, la llengua dels conqueridors i un nou sistema de treball al servei dels colonitzadors.
Aquest procés s’anomena aculturació.

10. Immediatament després de l’arribada de Colom a Amèrica va començar la conquesta

castellana d’aquells territoris. D’aquesta manera, ben aviat es van establir ciutats i centres
comercials a les Antilles (Cuba, La Hispaniola) i a l’Amèrica central (Panamà). Però la
possessió de les illes caribenyes no va satisfer les expectatives hispanes: la producció d’or
era escassa, els colonitzadors no s’adaptaven bé al clima tropical i els conreus europeus no
arrelaven a les noves terres.

Davant d’aquests problemes els conqueridors van decidir explorar i colonitzar el continent.
Es van interessar principalment per les zones més poblades i amb un clima i un paisatge més
semblants als d’Europa. Per això van quedar sense explorar regions molt àmplies,
especialment les grans selves de l’interior i les terres fredes del sud. D’aquesta manera, van
produir-se moltes expedicions de conquesta a l’Amèrica Central i del Sud

Observa el mapa i completa la taula

CONQUERIDOR ANY TERRITORI ESTAT ACTUAL

Hernan Cortés 1519- Imperi azteca Mèxic

1521

Mendoza 1535- Rio de la Uruguay i Argentina

36 Plata

Pizarro 1531- Imperi Inca Perú

1533
Francisco de
Montejo
1527 Yucatán Belice
Diego de Rojas Tucumán
(Argentina)
1542 Argentina i Xile

14
Alvar Núñez Cabeza 1528-
de Vaca 36
Nord de Mèxic i Sud
Florida
d’Estats Units
Alvarado Centre
Amèrica
1524- Guatemala,

1525 Salvador I Honduras

15
11. Els europeus es van apropiar d’uns territoris que ja estaven habitats per tribus o que havien
format estats poderosos com els asteques i els inques. Com es va justificar aquesta postura?

Llegeix els textos i respon les preguntes posteriors

1 Esos bárbaros, aunque, como se ha dicho, no sean del todo incapaces, distan, sin embargo, tan poco de los retrasados
mentales que parece no son idóneos para constituir y administrar una república legítima dentro de los límites humanos y
políticos. Por lo cual no tienen leyes adecuadas, ni magistrados, ni siquiera son suficientemente capaces para gobernar la
familia..

FRANCISCO DE VIANA, frare dominic

2 Con perfecto derecho los españoles ejercen su dominio sobre estos bárbaros del Nuevo Mundo e islas adyacentes,
los cuales en prudencia, ingenio y todo género de virtudes y humanos sentimientos son tan inferiores a los españoles como
los niños a los adultos, las mujeres a los varones, como gentes crueles e inhumanos a muy mansos, exageradamente
intemperantes a continentes y moderados, finalmente, estoy por decir cuanto los monos a los hombres

La justa guerra es causa de la justa esclavitud, la cual contraída por el derecho de gentes, lleva consigo la pérdida de la
libertad y de los bienes

GINÉS DE SEPÚLVEDA. Frare dominic

3
No y mil veces no, ¡paz en todas partes y para todos los hombres, paz sin diferencia de raza! Sólo existe un Dios, único y
verdadero para todos los pueblos, indios, paganos, griegos y bárbaros. (…). Podéis estar seguros de que la conquista de
estos territorios de ultramar fue una injusticia. ¡Os comportáis como los tiranos! Habéis procedido con violencia, lo habéis
cubierto todo de sangre y fuego y habéis hecho esclavos, habéis ganado grandes botines y habéis robado la vida y la tierra a
unos hombres que vivían aquí pacíficamente... ¿Creéis que Dios tiene preferencias por unos pueblos sobre los demás? (…)
¿Acaso sería justo que todas las gracias del cielo y todos los tesoros de la tierra sólo a vosotros estuvieran destinados?" [...]

BARTOLOMÉ DE LAS CASAS, frare dominic

4
Los hombres de tierra firme de Indias comen carne humana, y son sodomíticos más que ninguna otra generación.
Ninguna justicia hay entre ellos, andan desnudos, no tienen amor ni vergüenza, son como asnos, abobados, alocados,
insensatos; no tienen en nada matarse ni matar…

TOMÁS ORTIZ, frare dominic

16
 "Esta voz, dijo él, que todos estáis en pecado mortal y en él vivís y morís, por la crueldad y tiranía que usáis con estas
inocentes gentes. Decid, ¿con qué derecho y con qué justicia tenéis en tan cruel y horrible servidumbre a estos indios? ¿Con
qué autoridad habéis hecho tan detestables guerras a estas gentes que estaban en sus tierras mansas y pacíficas, donde tan
infinitas de ellas, con muertes y estragos nunca oídos, habéis consumido? ¿Cómo los tenéis tan opresos y fatigados, sin
darles de comer ni curarlos en sus enfermedades, que de los excesivos trabajos que les dais incurren y se os mueren, y por
mejor decir, los matáis, por sacar y adquirir oro cada día?..."

ANTONIO DE MONTESINOS, frare dominic

a. Quins textos defensen la conquesta i dominació dels indis americans? Quins arguments utilitzen?

El 1, el 2 i el 4.

1: Es diu que els Indis eren uns bàrbars i uns retrasats mentals.

2:Que tenen dret de conquerir aquestes terres perquè es creuen superiors, de la mateixa manera que
comparen un mono d’una persona.

4: Perquè mengen carn humana i que són sodomites.

b. Quins textos critiquen la conquesta? Amb quins arguments?

El 3 i 5.

3: Perquè tots som iguals segons les seves paraules

5: Diu que son molt cruels (els espanyols)

c. Qui eren els dominics? Què hi feien a Amèrica?

Eren una ordre de monjos que van anar a Amèrica per evangelitzar als Indis.

d. La Conquesta d’Amèrica va ser justa? Argumenta la teva resposta

No perquè la gent que hi vivia a Amèrica mai va fer cap mal als Espanyols. No es coneixien i per tant no hi
existia una rivalitat. Els espanyols només volien diners, terres, reconeixement, i tractar de ser
superiors sense cap criteri ni raó. Van ser molt cruels. Tant homes, com dones, nens, nenes, a

17
 12. Per evitar disputes territorials, els castellans i els portuguesos van recórrer a l’autoritat del
Papa, que va dividir les terres descobertes en dues meitats, una per a Castella i una altra per a
Portugal

a. Explica que va ser el Tractat de Tordesillas i quins territoris van correspondre a cada potencia
europea

El Tractat de Tordesilles es tracta de que el Papa va repartir el món en dos parts, una pels portuguesos i
l’altra pels castellans.
b. En el mapa apareix la ruta d’una expedició. Descriu l’expedició Magallanes – Elcano i explica’n la seva
importància
Va sortir d’espanya va anar passar per diferents parts de sud-America per després passar per tot l’oceà
pacífic donant la volta per magallanes, tornant per l’oceà pacific desde la part de japó. Va passar per
filipines, per Australia. Com a penultim pel sud d’Àfrica i per fi va tornar a Espanya.

18
13. En la conquesta del territori americà els castellans van tenir una notable superioritat militar,
fet que va facilitar la submissió dels pobles indígenes.

Els conqueridors eren homes amb un important afany per viure aventures obtenir riqueses tot
traslladant els ideals de la cavalleria en la conquesta americana. Les expedicions estaven dirigides i
organitzades per particulars que rebien del rei una capitulació de conquesta, és a dir, una
autorització per reclutar un exèrcit i conquerir un territori determinat.

Les despeses de l’expedició corrien a càrrec del conqueridor. Un cop conquerit, el territori passava a
mans del monarca. A canvi, el rei concedia al conqueridor el títol de governador o capità i una
extensa part de les terres i del botí. Molts dels conqueridors es van llançar a la conquesta de les
índies motivats per l’efecte crida de les promeses de trobar-hi or i plata amb una gran facilitat.

El nombre de soldats era molt inferior al dels pobles conquerits, però els indígenes van ser sorpresos
per la violència dels conqueridors i la superioritat de l’armament que duien, sobretot pels cavalls, uns
animals que eren inexistents al continent fins a l’arribada dels castellans i que va ser rebut amb gran
temor pels amerindis, gossos i les armes de foc, també desconegudes i que tenien una potència i un
abast de tir molt superior a les seves fletxes i llances.

També va facilitar la conquesta el fet que circulessin antigues creences i tradicions asteques i inques
que parlaven de l’arribada dels enviats dels déus des de l’oceà. Així, molts dels pobles indígenes
americans van arribar a creure’s que es trobaven amb déus armats amb armes diabòliques i per
aquest motiu van sotmetre’s als espanyols amb més facilitat i resignació.

Un últim factor a considerar van ser les baralles i enemistats entre els propis pobles americans, que
els conqueridors van aprofitar per establir aliances, com en el cas de Pizarro en la seva lluita contra
els inques

Enumera els motius de la superioritat militar dels castellans respecte els indígenes

19
El 16 de novembre de 1535 a Cajamarca, a l’actual Perú, Francisco de Pizarro es va reunir amb
Atahualpa, emperador dels Inques. Els castellans van convèncer Atahualpa que es reunís amb ell amb
un seguici molt gran (uns 30.000 servents) però desarmat . Pizarro els esperava amb 180 castellans,
37 cavalls i indis auxiliars), amagats a la plaça Major de Cajamarca. Observa el vídeo “Captura de
Atahualpa” i explica què va passar.

Perquè tenien armes de foc, cavalls, gossos, tecnologies més avançades, vaixells i les aliances amb
d’altres indígenes .

El que va passar és que Pizarro va anar amb els seus 130 homes en contra dels Inques ( en
contra del tot no encara). Els inques es pensaven que eren millors pel seu número però els
castellans tenien armes de foc. Llavors un monjo va anar cap al rei inca i li va dir que es
canviés de religió, que deixés el paganisme però el rei inca(? Va tirar la bíblia que li va donar
el monjo perquè tampoc es que ells sabien llegir, ni tan sols tenien lletres llavors van
començar la lluita. Els inques van perdre i Pizarro va utilitzar al rei per extorsionar als inques.

20
 14. Un cop conquerit el continent americà, els castellans van dividir el territori en dos virregnats

Observa el mapa i respon:

A Com es deien els

virregnats i quina n’era la
capital?

Nova espanya (Capital:

Mèxic) Perú (Capital: Lima)

B Com es dividien els

virregnats?

C Per què els portugueses ocupen la costa de

Brasil?

Perquè quan van reptarir el món amb el papa

el papa els hi va donar als portugesos una
part de Brazil.

15.Els conqueridors es van apoderar de les terres dels indis i van repartir-se el territori en
encominedas.

Observa la imatge i explica què era una encomienda. Valora críticament aquesta institució

21
Una encomienda era quan després de la conquesta van començar a distribuir als poble
d’Amèrica. Cada poble tenia un encomendero el qual els feia cristians. Els encomendedors
no treballaven i normalment eren nobles.

22
 Fase 4. Quines van ser les conseqüències de la conquesta
d’Amèrica?
16. A les Antilles, anglesos,
francesos i holandesos van establir
importants plantacions de sucre,
tabac, anyil i cafè. Plantacions que
eren treballades per esclaus
negres procedents de l’Àfrica.
D’aquesta manera, en el segle XVII
es va establir una ruta entre
Europa, Amèrica i Àfrica,
l’anomenat comerç triangular, que
se centrava en la compra d’esclaus
africans per a treballar en les
plantacions americanes i en la
posterior compra de productes colonials que eren redistribuïts pel continent europeu.

Així, durant el segle XVII i fins el XIX, Àfrica va continuar sent la font de reserva de mà d’obra esclava
per a les mines i les plantacions americanes. La novetat del segle XVII va ser que el comerç d’esclaus va
passar a estar controlat primer pels holandesos i, posteriorment, per anglesos i francesos. El que no va
variar excessivament va ser el mètode: les potències europees compraven els esclaus als propis
africans a canvi de mercaderies europees com teixits, armes de foc o alcohol.

a. Explica què era el comerç triangular? Fes-ne una anàlisi crítica

El comerç és triangular per la seva figura. El viatge era: D’Euopa a Àfrica, d’Àfrica a Amèrica i d’Amèrica a
Europa.
Europa – Àfrica:
Àfrica – Amèrica: Esclaus

b. Alguns historiadors parlen del segle XVI com el segle de la primera globalització. Per què?
Grans parts del món estan al mateix circuit comercial. El comerç unia als diferents continents.
c. Interpreta la infografia i el mapa sobre el
tràfic d’esclaus cap Amèrica

23
17. La població americana es va reduir dràsticament amb l’arribada dels europeus.
Observa el gravat que acompanya la taula i indica quin percentatge de població va perdre el
territori de Mèxic i per què

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE MÈXIC

Anys 1519 1532 1548 1568

Milions 25 17 7 2,5

18. La conquista d’Amèrica va suposar també molts canvis per als americans. Indica si aquests
canvis van ser demogràfics, polítics, culturals o socials

Desaparició dels sistemes polítics dels indígenes

Subordinació dels indígenes als colonitzadors
Desaparició de llengües i cultures indígenes
Mestissatge, fruit de la barreja d’indígenes amb europeus
Arribada d’esclaus negres africans

Diego Rivera va ser un muralista mexicà del segle XX que va retratar l’opressió que van patir els
indígenes. Pots explicar interpretar aquest mural? Aquest mural representa una encomienda
d’un castellà. Els indígenes treballen com si fossin animals perquè no hi havien animals.
Picaven per obtenir minerals per transportar-los a Europa.

24
25
 Fase 4. Quin és l’origen de l’Imperi Hispànic?
19. La dinastia dels Habsburg CARLES I 1516 - 1556

(també coneguts com Àustria, atès que la FELIP II 1556 - 1598

família procedia d’allí) va regnar a la
FELIP III 1598-1521
monarquia hispànica els segle XVI i XVII.
FELIP IV 1621 – 1665
En aquest segles es van succeir cinc reis.
En morir Carles II, el darrer Habsburg, CARLES II 1665 - 1700
sense descendència, el va succeir un
Borbó

Fes una línia del temps amb els regnats dels 5 Habsburgs hispànics

1500 1550 1600 1650 1700

20. Per què Carles I va acumular tants territoris? Observa el mapa i explica què va rebre Carles I en
herència dels seus pares i dels seus padrins

Perquè va rebre la corona de Castella per part de la seva

mare i els països baixos pel seu pare. Del seu padrí Ferran:

26
Aragó, Nàpols i Sardenya. Tot i això era net de l’emperador
Maximilià qui li va heretar els dominis d'Habsburg i el títol
d’emperador.

27
 21. Carles I tenia la idea que el seu era un imperi universal, és a dir, que estava per damunt de tots
els altres regnes cristians i que havia de defensar el catolicisme.
Això el va dur a enfrontar-se a poderosos enemics.

Explica per què es Carles I es va enfrontar a aquestes potències

FRANÇA Per los posicions perquè es sentia oprimida per l’imperi Hispànic a més a més de que també
volia terres.

PRÍNCEPS Perque eren catòlics.

PROTESTANTS
ALEMANYS

IMPERI OTOMÀ Perquè els dos volien el mateix territori, en centre d’Europa i el mar mediterrani.

En el mapa apareixen les principals batalles on van participar els exèrcits de Carles I i l’expansió
dels turcs otomans. Explica-les

Batalla de Pavia.

El 24 de Febrer l’exèrcit francès i els imperials amb la victòria dels imperials. A

partir d’això milà va ser part dels hispànics.

Batalla de Mülberg.

Les tropes imperials ( Carles I ) van lluitar en contra de la lliga de Esmalca (Unió
de prínceps protestants a Alemanya) un altre cop va guanyar les tropes
imperials.

El 24 d’Abril 1547

28
La Batalla de Mohacs:

L’imperi otomà contra l’imperi d’ Hongria. Al final l’imperi Otomà va derrotar al regne d’Hongria i
amb això Hongria va ser part del otomans.

- 29 Agost 1526 en Mohacs.

La Batalla de Rodes:

L’Imperi Otomà va expulsar als caballers de Rodes de la illa de Rodes. Això va durar 5 messos. Amb
aquesta conquesta els otomans van poder controlar de forma segura el Mediterrani Oriental.

29
 22. El fill de Carles I, Felip II, no va heretar el títol d’emperador d’Alemanya, però els seus dominis
eren encara superiors als del seu pare. Esbrina per què i enumera tots els territoris de Felip II

EURO Castella, Nàpols, Aragó, Franc Comtat, Sardenya FRANÇA

PA Eren enemics per les possessions
territorials.
ÀFRIC Moçambic, Madagascar, Mogadiscio, Etiòpia
A

AMÈR Nova Espanya, Perú i Brazil

FLANDES
ICA Volien ser independents perquè son de
religió calvinista. La guerra de 80 anys.
ÀSIA Filipines, Macao, les illes de les Espècies
Guerra dels holandesos i les tropes de Flip
II. Perquè els holandesos com eren
Òbviament, igual que el seu pare, va haver de fer front a greus calvinistes llavors volien ser
conflictes militars, on no sempre va poder tenir èxit. Observa el independents. Lluitaven per la seva
religió. La guerra la van acabar guanyant
mapa i assenyala els conflictes que va haver d’afrontar Felip II
els holandesos.

ANGLATERRA
Volien terres en més continents,
volien possessions, petites colònies.
Els anglesos ajudaven als rebels
holandesos. Llavors Flip II va invadir
Anglaterra per vaixells. No va
aconseguir res perquè al vaixell
estava molt mal dirigit i el clima no
era el millor.

IMERI OTOMÀ
Va haver una batalla
marítima( batalla de Lepant) i amb
això van frenar als otomans.
Batalla de Lepant: Musulmans vs
30 cristians.
31
32