Història de la policia a Catalunya

Tema A.3.
 “There's a reason you separate military and the
police. One fights the enemies of the state, the other
serves and protects the people. When the military
becomes both, then the enemies of the state tend to
become the people.”
 William "Bill" Adama (Battlestar Galactica)
 Roma i la “ius coercitionis”

  Lex Valeria: Per iniciar una investigació, els magistrats

cum imperium tenien la facultat de coercitio, existint el dret
d'apel·lació davant el poble (provocatio ad populum)
introduït per la Lex Valeria de Provocatione que limitava la
discrecionalitat dels magistrats.
 A partir de mitjans de s. II a. C. es creen tribunals
permanents (Quaestiones Perpetuae) per conèixer de forma
específica una sèrie de delictes públics tipificats per la llei
 El Pretor Urbà era el cap de el sistema judicial. A ell li
corresponia tota l'administració de la justícia penal i privada
de Roma. També tenien competències de recerca els Aedile,
sorgits també en l'any 367 a. C.
 Per ajudar els alts càrrecs, anteriorment esmentats, en les
funcions judicials i especialment en les criminals existien els
tresviri o triumviri. Eren elegits anualment. No tenien per se
jurisdicció ni coercitio. Entre les seves missions es trobava
l'arrest d'acusats o sospitosos, i l'exercici de funcions
generals de policia. Patrullaven de nit per mantenir
l'ordre i apagar incendis.
 Cohortes urbanae
 Les bandes de Titus Annius Milo,
Publius Clodius i d'altres que eren
utilitzats per polítics rivals durant
la República havien estat
eliminades principalment a causa
dels esforços de Pompeu Magnus.
Tot i que les bandes polítiques
eren una cosa del passat ja que el
poder efectiu ja no residia a les
faccions competidores del senat
romà i funcionaris electes, calia
una mena de força policial per
mantenir l’ordre públic i prevenir
disturbis civils. Per complir aquest
propòsit, August va establir tres
cohortes urbanes (cohortes
urbanae) sota un prefecte de la
ciutat recentment nomenat.
El seu paper principal era la de
policia a Roma i contrarestar
les tropes itinerants i les
bandes que sovint van assaltar
els seus carrers durant la
República. Les cohorts urbanes
actuaven així com un cos policial
de gran resistència, capaç de fer
funcions de control antidisturbis,
mentre que els seus
contemporanis, els Vigiles,
policiaven els carrers i combatien
els incendis. Com a organització
paramilitar entrenada, les cohorts
urbanes podrien, en rares
ocasions, anar a la batalla si cal.
 Sheriff, coroners and watchmen

 A l’època medieval, els forenses (coroners)

anglesos eren funcionaris de la Corona que
ostentaven poders financers i conduïen algunes
investigacions judicials per tal de contrapesar el
poder dels xèrifs. La paraula coroner deriva de la
mateixa font que la paraula corona, i es creu que
denota un oficial de la Corona. Les
responsabilitats del procurador poden incloure la
supervisió de la investigació i la certificació de
morts relacionades amb desastres massius,
morts sobtades o antinaturals que es produeixen
dins de la jurisdicció del jutjat. Un despatx
general conserva els registres de morts dels que El forense podia fer les
han mort dins de la jurisdicció del jutjat. vegades de procurador reial
o de fiscal.
 El despatx del coroner data d'aproximadament el
segle XI, poc després de la conquesta normanda
d'Anglaterra el 1066 per l’article 20 dels “Articles
de Eyre” el setembre de 1194 per “conservar les
súpliques de la Corona” (llatí, custos placitorum
coronae) del qual deriva la paraula “coroner”.
 Al comtat o shire, el xèrif (sheriff,
provinent de “shire reeve”)era el
responsable del tribunal, que es
celebrava un cop al mes. El xèrif
representava la corona i investigava els
delictes a la seva jurisdicció. Quan algú
era acusat d’un delicte greu, havia de
detenir-los fins que un jutge visitava el
comtat. Els xèrifs també recaptaven
impostos, multes i rendes. També van
executaven escrits, reunien jurats,
custodiaven presoners i van presidir el
tribunal comarcal. També era el treball
del xerife investigar coses que no fossin
delictes i denunciar-ho al rei. Tenien
responsabilitats militars i legals i havien
de reunir homes per lluitar en les
guerres del rei i mantenir-los alimentats.
 The Watchmen

 L’ordenança de 1233 exigia el

nomenament de vigilants. The Assize of
Arms de 1252, que va requerir la
designació d’agents per convocar homes
a armes, evitar violacions de la pau i
lliurar els delinqüents al xèrif, i es
considera com una de les primeres
creacions d'un cos policial anglès, com
també ho farà l’Estatut de Winchester de
1285. El 1252, un escrit reial va establir
un servei de vigilància i guàrdia amb
oficials reials designats com a escuders
 La Santa Hermandad Nueva

La Santa Germandat va ser una corporació proposada

per grups de gent armada, pagats pels municipis, per
perseguir els delictes. Fue instituïda per Isabel la
Catòlica a les Corts de Madrigal de 1476 (segle XV),
unificant les diferents Germandats que existien des del
segle XI als reis cristians.

Mancats de tropes pròpies, els futurs Reis Catòlics van

reclamar als procuradors de cada regió que aixequessin
exèrcits lleials a la Corona per perseguir els bandolers i als
nobles que havien donat suport a «La Beltraneja». La
resposta va ser la creació de germandats en viles i ciutats
durant la guerra i, a l'acabar de el conflicte, la unificació
d'aquestes en una germanor general.

Originalment, s va establir un uniforme amb el qual s'han

volgut identificar, a la lleugera, a totes les Germandats;
consistia aquest en calces de drap encarnat, casaca blanc de
llana amb màniga ampla i creu vermella a pit i esquena
Aquest cos s'organitzava
en cada vila al voltant de
dos alcaldes, un procedent
de la noblesa local
exempta de el pagament
d'impostos, i l'altre de
l'estat dels ciutadans i
pecheros. Aquests alcaldes
portaven una vara tenyida
de verd per diferenciar-se
de la vara que portaven els
alcaldes ordinaris de el lloc.
Així, els alcaldes eren triats
per les autoritats locals o
directament pel Rei. No
cobraven salari i només
exercien per un temps
limitat el càrrec.
Aquests alcaldes, al seu
torn, encapçalaven el que
es deien cuadrilleros, que
trabjaban en petites
unitats. El seu uniforme
estava format per un
coleto, o armilla de pell fins
a la cintura, i uns faldons
que no passaven del
maluc. El coleto no tenia
mànigues i, per tant,
deixava a l'descobert les
de la camisa, que eren
verds. Els alcaldes i
cuadrilleros estaven
autoritzats a buscar i
perseguir els delinqüents
fins a cinc llegües de la
seva vila,
El Sant Ofici
 Algutzir

Alguacil. s. m. Ministro de Justícia con facultád de prender y traher vara

alta de justicia […] … llaman en Arábigo à aquel que ha de prender è de
justiciar los homes en la Corte del Rey por mandato de los Jueces que
judgan los pléitos.
Diccionario de autoridades. http://web.frl.es/DA.html
 El 8 de gener de 1824, durant el regnat de
Ferran VII, per una real cèdula es va crear la
Policía General de Vigilancia y Seguridad
Pública del Reino, amb una Superintendència
general de Policia situada a Madrid.
 En un primer moment va quedar configurat
com un organisme de seguretat de caràcter
urbà, dependent de el Ministeri de Justícia i
Gracia.
 El seu àmbit d'actuació s'estenia tot el
territori nacional i per això es van crear 126
subdelegacions a les capitals de província i
les localitats més importants. Entre les
primeres funcions que li van ser
encomanades es trobaven el vetllar per la
seguretat a les ciutats o la prevenció i
persecució de delicte; també exercia tasques
d'informació, vigilància i control.
 A l'acabament de la primera Guerra Carlina es va
produir com era lògic un augment de
l'bandidatge amb la consegüent inseguretat en
els camins. Tot i l'ocasional auxili de l'Exèrcit, les
diferents unitats dedicades a la repressió de
l'contraban i el bandolerisme, a més de costoses,
no eren prou eficaços, entre altres causes per la
seva escassa coordinació.
 El dia 28 de març de 1844 (1) mitjançant un
Reial Decret "es crea un cos especial de força
armada d'Infanteria i Cavalleria, sota la
dependència de l'Ministeri de la Gobernacion de
la Península, i amb la denominació de “Guàrdies
Civils" l'objecte és "proveir a el bon ordre, á la
Seguretat pública, ia la protecció de les persones
i de les propietats fora i dins de les poblacions", i
dependent, quant aa l'organització i disciplina,
de la jurisdicció militar.
Context històric: 
Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720)

Cardenal Alberoni

Felip V i Isabel Farnese

 Per una Reial Ordre, de 21 d'abril de 1719, es
creen les Esquadres de Paisans Armats de
Catalunya, per una iniciativa del capità
general de Catalunya, marquès de Castel-
Rodrigo. 
 Les primeres Esquadres de Paisans Armats
s’estableixen a Vic.
 Es dota a les Esquadres del seu primer
reglament (8 de juny), on s’especifica la seva
naturalesa i competències: institut armat de
naturalesa civil amb una doble dependència
civil i militar, amb funcions de policia judicial.
 Finalitzada la Guerra de la Quàdruple
Aliança, una part de les Esquadres de Paisans
Armats es dissolen; una dotzena es
mantenen operatives.
 1721. Es creen noves Esquadres per
combatre el bandolerisme
 Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren
dirigits, respectivament, pel fill, el net i el
besnet de Pere Anton Veciana; el rebesnet,
Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties
carlines, renuncià el càrrec en morir el seu pare
(1836), en nom propi i en el dels seus hereus
(el càrrec era hereditari, i els Veciana l’unien al
de batlles de Valls i representants del fisc en
aquesta vila)

Pere Anton de Veciana i Rabassa

(Sarral, 1682 - Valls, 1736)
 Les esquadres de Valls, o
esquadres de Catalunya, tenien 45
mossos l’any 1723, distribuïts
entre Valls, Riudoms, Piera i la
Llacuna.
 60 l’any 1725 (esquadres noves a
l’Arboç, Cardona, Calaf, Prades i
Arbeca).
 83 l’any 1745 (esquadres noves a
Falset, Santa Coloma de Queralt,
Amer, Solsona, Torres de Segre,
Santa Coloma de Farners i
Figueres).
 El 1780 hi havia 180 mossos, amb
establiments nous a la Seu
d’Urgell, Olot, Móra d’Ebre,
Balaguer i Barcelona. 
Els destacaments estaven conformats
per un caporal i entre 5 i 9 mossos,
exceptuant el de Valls, seu del cos, on
hi havia més d'una vintena d’homes.

Dins de la jerarquia de l'exèrcit, el cap

del cos s'equiparava a un coronel i el
caporal, a un tinent.

L'edat d'ingrés al cos se situava entre

els 22 i 30 anys com a norma general.
(La mitjana d’edat durant el segle XVIII
era d’uns 40 anys).

El manteniment del cos era a càrrec

dels ajuntaments de les poblacions on
estaven destacats.

La família Veciana va comandar el cos

fins al 1836, en què renuncià al càrrec.
Uniforms sXVIII i XIX
Transformacions policials durant el segle XIX

 Durant els 1835 i 1837 la família Veciana ja no

controlava als Mossos ja que es van posar en mans
d’oficials provinents de l’exercit.

 La Constitució de 1812 va consagrar als alcaldes la

funció de vetllar per la pau i la seguretat dels
veïns.

 El 26 de novembre de 1843 es va crear la Guàrdia

Municipal de la ciutat de Barcelona.

 Un cop liquidada l’experiència del Sexenni revolucionari

(que va dissoldre els Mossos) el 1875 es comença a
replantejar el restabliment dels Mossos i el 1880 es va
reorganitzar definitivament.

 La Diputació Provincial de Barcelona restituí els Mossos el

1877 i aprovà el Reglament el 1880.
La policia durant les primeres dècades del segle XX

 Entre el 1905 i 1908, amb l’aparició de la Llei i del Reglament

de la policia governativa, es comença la gran reforma que havia
d’iniciar l’organització i la professionalització dels cossos de
policia dependents de l’administració civil i que serien dos:
Vigilancia i Seguridad.

 L’any 1909 hi ha la Setmana Tràgica.

 El 1917 la Diputació aprovava l’extinció gradual del cos amb

l’amortització de les places que anaven quedant vacants.

 Amb la dictadura de Primo Rivera l’any 1923, no va generar

problemes als Mossos. El nou regim els va veure com un cos
propi, pagats per la Diputació de Barcelona però sota el control
de la Capitania i del governador civil.

 Un cop caigut el Primo de Rivera l’any 1930, el Decret del 14

d’agost dissolia els Mossos i el tornava a reorganitzar sota uns
nous paràmetres. Van aconseguir que el cos es vincules
exclusivament a la Diputació.
 1931: Segona República.

 El 14 d’abril de 1931, el capità Frederic Escofet, caporal

del destacament de la Garriga, es va posar a les ordres
del president Macià, que havia proclamat la República
Catalana.

 El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia

d'Assalt, va  creat el 9 de febrer de 1932.

 La Guàrdia d'Assalt estava organitzada militarment. Els

efectius es distribuïen per les principals ciutats en unitats
equivalents a una companyia. L'armament bàsic d'aquest cos
consistia en carrabines Màuser model 1893 i pistoles Astra
M900.
 La seva funció principal era el manteniment de l'ordre públic
i actuava normalment en cas d'aldarulls, com a precedent
dels grups antiavalots. A diferència dels altres cossos policials
de l'època, no tenia com a funció principal perseguir la
delinqüència.
 El 14 d’octubre de 1932, Macià signava un
decret mitjançant el qual s’estenia el cos
policial dels Mossos a tot Catalunya. Al
mateix temps, a partir de l’Estatut, tots els
cossos policials van passar a dependre del
Comissariat d’Ordre Públic.

 1950: La Diputació organitza una secció de

Mossos.

 Amb el règim franquista es van dissoldre els

Mossos i fins l’any 1952 perquè fossin
restituïts com una guàrdia de la Diputació de
Barcelona, presidida pel marquès de Castell-
Florite.
 L’Estatut va proporcionar l’extensió dels Mossos a partir
del nucli de la Diputació de Barcelona.
 El 1983 el Parlament aprovava una llei mitjançant la
qual es creava la Policia de la Generalitat, el qual el nucli
eren els Mossos. Es donava vida al que seria l’Escola de
Policia de Catalunya amb seu a Mollet el 1985. A partir
de 1991 també es formarien les policies locals i es
consolidava com a centre únic en formació (ISPC).
 A partir del novembre de 1994 es va iniciar el
desplegament dels Mossos en el territori català.
 El primer emplaçament va ser la comarca d’Osona, seguida del Ripollès i
la Selva.
 Entre 1997 i 1998 la Generalitat tindria les competències executives en
matèria de transit i circulació de vehicles a motor.
 El novembre de 2008 va significar la culminació del procés de
desplegament dels Mossos amb l’arribada a les Terres de l’Ebre i el Camp
de Tarragona.