A3.

Història de la policia a Catalunya

ÀMBIT A
Coneixements de l’entorn

Mossos d’Esquadra

ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA

 A3. Història de la policia a Catalunya

2 ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA

A3. Història de la policia a Catalunya

Índex

1. LES FORCES DE SEGURETAT I LA SEVA HISTÒRIA 4

2. L’ORIGEN DELS MOSSOS D’ESQUADRA 5

3. TRANSFORMACIONS POLICIALS DURANT EL SEGLE XIX 6

4. LA POLICIA DURANT LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX 7

5. LA POLICIA I LA DEMOCRÀCIA 9

ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA 3

 A3. Història de la policia a Catalunya

1. Les forces de seguretat i la

seva història

Per entendre la realitat, l’estructura i l’origen de qualsevol cos policial, cal endinsar-se en la
seva història. Tot i això, la funció de la policia, sigui nacional, autonòmica o local, és la mateixa:
vetllar per la nostra seguretat i pel compliment de les regles de l’ordre públic, encara que també
per combatre les diferents formes de criminalitat existents, protegir i preservar els nostres drets
i llibertats.

A Espanya, com dèiem, trobem tres cossos policials diferents: per una banda, en l’àmbit nacional,
i per tant dependent del Govern central, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. Per una altra
banda, en el terreny autonòmic hi ha els cossos de policia diversos en les comunitats autònomes,
dels quals podem destacar els Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza al País Basc. En últim lloc, en
l’àmbit local, la Guàrdia Urbana o Policia Local, dependent dels ajuntaments. També és necessari
mencionar l’existència d’altres cossos, a les fronteres i a les duanes, com el Servei de Vigilància
Duanera, o als ports i al medi rural, com la Policia Portuària i els Agents Rurals.

En tot cas, l’antiguitat dels primers cossos policials no és pas recent, ja que podem datar la seva
presència en l’antic Egipte, quan un cos de funcionaris judicials vetllava per l’ordre públic i a les
fronteres imperials. Així mateix, a Roma, els magistrats i militars feien les mateixes tasques que
els oficials egipcis. Més endavant, concretament durant l’edat mitjana, grups de caràcter militar
regulaven i controlaven la seguretat en els accessos a les ciutats. Pel que fa, però, al nostre país,
l’evolució de la corona catalanoaragonesa va implicar la creació d’estructures de defensa armades
per mantenir els interessos de la monarquia. A Catalunya no va existir mai un cos permanent
de policia, fet que va suposar la presència d’un colèric descontrol sobre la població més que la
prevenció com a realitat. Amb tot, un dels episodis més importants per entendre els orígens, en
aquest cas per mantenir la pau en períodes de guerres contínues, va ser les Assemblees de Pau
i Treva medieval entre el segle XI i XIII amb la cooperació de la població catalana.

4 ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA

A3. Història de la policia a Catalunya

2. L’origen dels Mossos

d’Esquadra

L’actual cos de la policia de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, té els seus orígens a principis del
segle XVIII, concretament el 21 d’abril de 1719. Recordem que en aquest mateix període, Felip V
havia aconseguit la victòria a la guerra de Successió. Les conseqüències, nefastes, van suposar
l’abolició de les institucions catalanes, inclús, els seus cossos policials del moment. Les tensions
amb els francesos, com a resultat de l’actitud de Felip V després del conflicte bèl·lic, van créixer
significativament. Així doncs, era necessari crear un cos de seguretat que pogués controlar
l’interior del territori. Van aparèixer les esquadres de paisans, per ordre del capità general i la
Reial Audiència, els quals havien de fer front aquells austriacistes, és a dir, aquella part de la
població que, des de la frontera, resistien la invasió filipista. Finalment, el 1721 es va pacificar
la frontera i es van desfer les esquadres, en aquells moments, formades, majoritàriament, per
veïns armats. Valls, no obstant això, va mantenir les seves esquadres sota el comandament de
Pere Anton Veciana. De fet, dos anys més tard, el 1723, les esquadres que encara romanen es
van remodelar i, fins i tot, ampliar el nombre de membres amb Veciana com a comandant.

En un primer moment, doncs, els Mossos van representar un cos policial reial i borbònic amb la
finalitat de mantenir l’ordre públic, perseguir aquells austriacistes que encara resistien i, alhora,
es prohibien les armes així com el sometent. Per altra banda, la família Veciana, en resposta al
suport que aquesta havia mostrat cap a la figura del monarca Felip V, el rei va ordenar que el
càrrec de comandament fos hereditari. Va ser així durant tot el segle XVIII, període en què el
cos policial va anar millorant i transformant la seva infraestructura, així com les seves funcions
i efectivitat. Ben aviat es va convertir en un dels efectius més avançats i moderns del seu temps,
acompanyat, també, per una realitat de transformacions en l’àmbit demogràfic, agrícola i comercial
que coincideix amb la instauració de la Restauració borbònica amb Alfons XII al capdavant de
la monarquia que acabava de restablir-se.

ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA 5

 A3. Història de la policia a Catalunya

3. Transformacions policials
durant el segle XIX

Entre 1800 i 1899, podem afirmar que va tenir lloc una metamorfosi en tots els sentits de la
paraula. Això vol dir que, pel que fa a l’àmbit polític, la monarquia absoluta va desaparèixer per
ser substituïda per l’estat liberal. L’adveniment d’aquest règim polític va implicar un conjunt de
novetats, com les modificacions en el sistema penal i el sistema de seguretat que van configurar,
finalment, un cos policial més afí al context.

A Espanya, el cos civil que va tenir un gran impacte i protagonisme al llarg del segle XIX, va ser
la Milícia Nacional, originària del trienni liberal el 1820. El retorn de Ferran VII va provocar que
anys més tard, el 1824, la Milícia fos dissolta. Amb tot, el primer cos policial estatal i ben arrelat
a l’Estat espanyol va ser la Guàrdia Civil, fundada el 1844 durant el període liberal de caràcter
conservador, encara activa en l’actualitat. Aquest detall és important, ja que la Guàrdia Civil es
va caracteritzar entorn la forta militarització, disciplina i esperit de sacrifici i lleialtat, a banda
de la profunda concepció conservadora que aquest òrgan de la seguretat pública posseïa de
la vida i la societat. Es va implantar a la Península i, a mesura que la seva reputació i les seves
funcions creixien, també ho va fer a les colònies d’ultramar. Per altra banda, els Mossos van
perviure durant aquest segle, però amb un paper més auxiliar. El seu comandament, però, va
deixar de ser controlat per la família Veciana, fet que va suposar que oficials provinents de
l’exèrcit controlessin el cos des de 1835-1837. Cal recordar que els Mossos d’Esquadra es van
dissoldre durant un període de temps determinat, concretament al Sexenni revolucionari entre
1868 i 1874. Tanmateix, amb l’establiment de la Restauració borbònica l’any 1875, els Mossos
d’Esquadra es van reorganitzar, ara definitivament, el 1877, aprovada més tard la seva restitució
en el Reglament de 1880. Així mateix, el transcurs del segle XIX va afavorir l’aparició de les
primeres policies municipals que, d’alguna manera completaven, conjuntament amb els serenos
i els alcaldes, els cossos que vetllaven per la seguretat dels ciutadans. Un exemple és la Guàrdia
Municipal de Barcelona, creada el 26 de novembre de 1843.

Els Mossos d’Esquadra, però, no eren acceptats per les classes populars, tot i que sí que van
involucrar-se els pagesos de l’interior, la Capitania i una facció de la burgesia catalana. Alhora,
mantenien el seu paper secundari i complementari de la Guàrdia Civil en el restabliment de
l’ordre públic i la pau, sobretot al camp.

6 ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA

A3. Història de la policia a Catalunya

4. La policia durant les

primeres dècades del segle
XX

El desastre de 1898, més que una derrota militar i pèrdua de les darreres colònies d’ultramar
d’Espanya, Cuba i Filipines, va suposar una crisi moral i psicològica per a la població, sumat a
la desconfiança que es va generar envers els partits dinàstics.

És per aquest motiu que el catalanisme polític, a partir d’aquest moment, va experimentar un
creixement significatiu a Catalunya; aquest es presentava com una excel·lent possibilitat per
fomentar el regeneracionisme per a Espanya, inclús, en l’àmbit de la seguretat. De fet, membres
de la Lliga Regionalista van proposar, tal com es pot comprovar a les Bases de Manresa de l’any
1892, la incorporació del sometent, modernitzant-lo, i una força policial pròpia i permanent
basada en el poder regional. Per una altra banda, el fur militar dels Mossos va patir una situació
crítica en el moment que aquests es trobaven sotmesos a la voluntat de l’exèrcit, detractor del
regionalisme, és a dir, de la lluita i recuperació de la identitat pròpia, en aquest cas, de Catalunya.

L’exemple més evident té relació amb els incidents a la redacció del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya
el 1905, quan a partir d’una publicació satírica, els militars van irrompre, de forma violenta, per
assaltar la redacció. Més endavant, tot i que pot semblar que hi ha una millora significativa, ni
amb l’origen de la Mancomunitat de Catalunya, ens administratiu creat el 6 d’abril de 1914, ni
amb el triomf de la Lliga Regionalista a la Diputació de Barcelona, no va ser possible un canvi
notori dins del cos dels Mossos d’Esquadra. Cal fer un petit incís, tot i que important, respecte
dels fets derivats de la Setmana Tràgica a Barcelona l’any 1909, quan la Guàrdia Civil, però
també els Mossos i el sometent, van reprimir la població, gest que va ser vist per les classes
populars com una gran injustícia i, alhora, es va crear un gran malestar que va promoure peticions
d’abolició. Finalment, el 1917, la Diputació de Barcelona va aprovar la desaparició gradual del
cos dels Mossos a partir de la no renovació de les places vacants.

No obstant això, la descomposició del sistema de la Restauració era palesa l’any 1917, context
que no va passar desapercebut en cap moment per l’agreujament de la tensió social viscuda,
sobretot a partir de 1919 arran els esdeveniments derivats dels anys del pistolerisme, una onada
de successius assassinats i represàlies que no s’aturava. Precisament va ser la necessitat d’un
cos o reforç policial la conjuntura que va incitar el retorn dels Mossos, amb un marcat caràcter
urbà, per poder controlar, especialment, els extraradis industrials, en aquells moments molt
agitats arran la presència de pistolers.

Amb el suport del monarca en aquells moments, Alfons XIII, el capità general de Barcelona,
Miguel Primo de Rivera, va iniciar una dictadura militar el 1923. L’adveniment del nou règim no
va suposar la dissolució del cos de Mossos d’Esquadra, ja que aquest els veia com un cos propi,
tot i que val dir que aquests eren pagats per la Diputació de Barcelona i es trobaven sota el

ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA 7

 A3. Història de la policia a Catalunya

control de Capitania i pel governador civil. Els Mossos van participar, activament, en el control
dels terrenys propers a la inauguració de l’Exposició Universal de 1929, però també van ser
utilitzats pel mateix règim per reprimir els dissidents de la dictadura, episodi que va fer créixer
el malestar social, més concretament a la classe obrera. Per aquest motiu, la dimissió de Primo
de Rivera l’any 1930 i l’entrada en vigor del Decret del 14 d’agost del mateix any, la Diputació
de Barcelona aprofita per reestructurar el cos dels Mossos d’Esquadra, elimina el seu caràcter
militar i assumeix la direcció independent del govern civil.

La transformació del cos de Mossos d’Esquadra, amb l’arribada de la Segona República el 14

d’abril de 1931, va ser un fet. No només es van mantenir, sinó que van adoptar un caràcter diferent,
adaptats a la nova legalitat republicana, catalanista i popular. Aquests van ser identificats amb
les institucions autonòmiques i el govern català, fidels als presidents de la Generalitat. Pérez
Farràs, comandant d’artilleria, va ser nomenat comandant dels Mossos, i el capità Frederic
Escofet, caporal. Paral·lelament, es va crear la Guàrdia d’Assalt, cos policial lleial a la República,
al marge de la Guàrdia Civil com a resultat de l’hostilitat popular.

El context de la Segona República va ser complex. El cos de Mossos d’Esquadra, a partir de

l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de setembre de 1932, va passar a dependre del Comissariat
d’Ordre Públic. Arran els fets d’octubre de 1934, els Mossos van ser desarmats i reprimits pel
govern central i, amb la victòria de la coalició coneguda com a Front d’Esquerres a Catalunya el
febrer de 1936, es va dur a terme l’alliberament del govern català i va aprovar-se una amnistia
que permetia, així, el retorn dels empresonats, entre ells, comandaments i responsables dels
Mossos. Cal recordar, especialment, la tornada a Barcelona del president Lluís Companys,
escortat per motoristes de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, com un fet simbòlic i representatiu.

El cop d’estat el juliol de 1936 va suposar l’inici d’una Guerra Civil que duraria fins a l’any 1939.
En general, les forces policials van donar el seu suport al govern de la República, tot i que amb
algunes escissions. Així mateix, les forces colpistes van aprofitar aquestes divisions internes,
punt feble per a la defensa de la República, per avançar amb més rapidesa per aquelles zones
que resistien el cop d’estat. Els fets de maig de 1937 van ser el reflex de les diferents tensions
perpetuades amb els comitès de milícies antifeixistes, comunistes i anarquistes. L’adveniment
del règim franquista una vegada la Guerra Civil va concloure l’abril de 1939, va suposar una gran
depuració dels cossos policials, com la Guàrdia Civil, però també la supressió d’alguns d’aquests,
com la dels Mossos d’Esquadra, decisió presa pel dictador Francisco Franco, i el manteniment
del nou ordre franquista encapçalat per la policia i l’exèrcit, simpatitzants amb el règim. De
fet, no va ser fins al 1952 quan els Mossos van ser reintegrats com una guàrdia de la Diputació
de Barcelona, dirigida pel marquès de Castell-Florite. En qualsevol cas, podem afirmar que
els Mossos, com la resta de cossos policials, van viure una recessió al llarg de quaranta anys,
durada del règim franquista, fins a l’arribada de la democràcia amb la mort del dictador el 1975.

8 ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA

A3. Història de la policia a Catalunya

5. La policia i la democràcia

La defunció de Franco el 1975 va suposar l’inici d’un procés de transició cap a un règim polític
democràtic, complex pels diversos sectors de la societat, hereves de la dictadura, i l’oposició,
rupturistes afins al canvi i a l’adveniment d’un sistema inclinat cap a la llibertat. Consegüentment,
la Constitució de 1978 va aprovar-se, com a mostra de voluntat sobirana, es va restablir l’Estatut
d’autonomia per a Catalunya i la Generalitat. Quant a la policia, s’estableix un model pluralista
organitzat en tres nivells diferents: la policia de l’Estat, els cossos policials establerts a les
diferents comunitats autònomes i les policies locals dependents del poder municipal.

Amb tot, el que sí que podem afirmar és la necessitat de garantir, des de l’Estat, que els aparells
policials es deslliguessin de l’anterior règim dictatorial per tal de reconduir el sistema de seguretat
pública i reestructurar-lo adequadament des dels principis de democràcia i llibertat. Així, el febrer
de 1983, es va restablir el cos dels Mossos d’Esquadra a partir de l’entrada en vigor d’una llei.
Aquest fet va permetre que els Mossos, gradualment, poguessin estendre’s a partir del nucli de
la Diputació de Barcelona amb la finalitat de promoure un cos policial propi, remodelat i ben
preparat, amb més de cent cinquanta anys d’història. Per aconseguir consolidar-se amb èxit, es
va crear l’Escola de Policia de Catalunya, avui coneguda com l’Institut de Seguretat Pública de
Catalunya, amb seu a Mollet del Vallès, el 1985, dependent de la Generalitat i amb la capacitat
suficient d’acollir tant Mossos com membres de les policies locals.

Finalment, el novembre de 1994 va suposar l’inici d’una progressiva extensió dels Mossos d’Es-
quadra per tota Catalunya amb la intenció de substituir la resta de forces i cossos de seguretat
sotmesos a la voluntat de l‘Estat, des de la comarca d’Osona, el Ripollès i la Selva fins a les
Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona el novembre de 2008.

ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA 9

 A3. Història de la policia a Catalunya

Paraules clau


• Guàrdia Civil • Mossos d’Esquadra • Fur militar

• Guàrdia Urbana • Pau i Treva • Reestructuració

• Milícia Nacional • Policia de Catalunya • Model pluralista

10 ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA

A3. Història de la policia a Catalunya

Bibliografia

• CASALS, A. (2022). Del sometent als Mossos d’Esquadra: història de l’ordre públic a
Catalunya. Editorial Afers.

• GIL, T. (1999). Modelo policial y forma de Estado en España. Atelier.

• SERRA I FONT, M. (2019). Els Mossos d’Esquadra. Diputació de Barcelona.

• TURRADO, M. (2000). La policía en la historia contemporánea de España (1766-1986).

Dykinson.

ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA 11

 A3. Història de la policia a Catalunya

12 ÀMBIT A MOSSOS D’ESQUADRA