TEMA 4: L’ORGANITZACIÓ POLITICA

La historia de Roma es divideix en 3 fases:

 La monarquia (rei)
 La república (senat)
 L’Imperi

LA MONARQUIA ( 753 a.C – 509 a.C )

Des de la seva fundació Roma va tenir 7 reis, els tres primers van ser romans o llatins (zona
del Lacium) i els quatre darrers van ser sabins o etrusçs (zona d’Etruria).
El rei en un principi tenia el càrrec vitalici ( per tota la vida ) i no era hereditari sinó que el rei
era escollit entre els patricis amb mes capital, més soldats i amb mes caràcter, va ser a partir
del cinquè rei TARQUINI PRISC que el càrrec del rei passa a ser hereditari.

Les característiques pròpies d’un rei romà son:

- En referencia a las seva vestimenta: portava una toga prorpre, unes sandàlies
vermelles i una diadema platejada.
- Respecte els seus drets: tenia dret d’AUSPICIUM es a dir, a consultar amb els deus,
tot acte públic havia de rebre la vendició dels deus, per tant, els reis els hi havia de
consultar, era el únic que podia interpretar la voluntat dels deus ( això te la
conseqüència de que el poble li tenia temor a la religió)
Un altre dret que tenia el rei era: L’IMPERIUM, era un doble poder, poder judicial i
militar.
Respecte al poder judicial, el rei era el jutge suprem, podia fer judicis sobre qualsevol
tipus de delicte.
Des de el punt de vista del poder militar, el rei tenia el dret d’escollir als màxims
oficials del seu exercit i ell era el cap de l’exercit.

El rei escollia als senadors, aquest eren polítics que formaven l’Assembla de Govern . El rei
estava per sobre dels Senadors, aquests només l’aconsellaven, excepte en el cas d’una
declaració de guerra a un altre poble, el senat tenia l’ultima paraula.

 El rei tenia un seguici de 12 homes: els polítics mes importants

 El tron (Curial) del rei simbolitza el poder: la cadira CURIAL.

LA REPUBLICA ( 509 a.C – 27 a.C )

Durant l’etapa de la república la figura del rei va desaparèixer.
L’organització política queda en mans de dues funcionalitats polítiques:

SENAT
El senat es una figura política que segons la tradició la va crear Ròmul, el fundador de Roma.
El senat al llarg dels segles va evolucionar molt però te unes característiques:
- Per ser senador s’ha de tenir una renda mínima
- En un principi només podien arribar a ser sanador els patricis però a partir del segle
S.IV a.C els plebeus podien accedir però havien de tenir la mateixa renda mínima.
- Els senador mes grans tenien sempre un rang superior als joves
- En un principi (monarquia) els senadors podien accedir-hi amb 27 anys, a l’etapa de
la República amb 46 anys com a mínim
- A la primera etapa de la monarquia el senat tenia 300 senadors però a l’etapa de la
República ja n’hi havia 1000

QUINA FUNCIÓ TENIEN ELS SENADORS?

Bàsicament el senat s’encarregava de:
- La seva principal funció era ser CONSELLERS, aconsellaven al govern en tots els
camps
- S’encarregaven de l’ERARI (finances) PUBLIC
- Vigilava la religió nacional
- Nomenaven ambaixadors fora de Roma i alhora rebien els ambaixadors estrangers
- Organitzaven els governs de les diferents PROVINCIES (territoris adquirits i
annexionats per Roma)
- Nomenaven als oficials de l’exercit
En casos molt extraordinaris el senat intervenia en assumptes del poble ( tant polítics com
plebeus)

COMO ERA UN DIA DE UN SENADOR?

Cada dia s’havia de reunir al senat, primer de tot es feia un AUSPICIUM es a dir, un sacrifici
per veure la voluntat dels deus en referencia a l’assumpte que es tractaria.
Després tots els senador intervenien, començant pels mes grans i donaven la seva opinió.
Posteriorment es feia el “VOT PER DESPLAÇAMENT” :que cada senador segons el vot que
anava a donar es desplaçava a un grup o a un altre.
Els senadors portaven una toga amb una banda porpra: LACTILAVA
En els espectacles, els senadors ocupaven els primers llocs.
LES MAGISTRATURES A LA REPUBLICA
El senat era la institució política mes important però les magistratures eren els càrrecs que
sostenien la república.
Les magistratures eren càrrecs públics tant per patricis com per plebeus.

 TRIBUNS DE LA PLEB: s’encarregaven d’ajudar les necessitats que tenien els plebeus
 ELS QÜESTORS: es podia accedir tant si eres patrici o un plebeu. Era la magistratura
mes inferior. Per accedir-hi s’havien d’haver passat 10 anys dins l’exercit i tenir com a
mínim 28 anys si ets patrici o 30 anys si ets plebeu. Eren RECAPTADORS D’IMPOSTOS
per a l’Estat
 ELS EDILS: Es un càrrec que ocupen patricis i plebeus, s’ha de tenir 31 anys mínim per
accedir-hi.
En un principi els edils eren nomes plebeus i s’encarregaven de que a les ciutats
estiguessin ben aprovisionades d’aigua, de blat, de que hi hagués ordre als mercats…
Quan els patricis entren en aquest càrrec, la feina canvia: nomes s’encarregaven de
controlar els llocs sagrats
 ELS PRETORS: Hi podien accedir tant patricis con plebeus (aquest amb renda) però
amb un mínim de 34 anys. Eren els jutges de les ciutats
 ELS CENSORS: era un càrrec molt important, s’hi accedia con a mínim amb 44 anys.
La seva feina consistia en fer un cens amb la llista que tots els habitants de la ciutat
segons la seva renda. Podien vetar l’accés al senat.
Hi havia 2 censors a cada ciutat, eren escollits pels senadors el seu càrrec durava 18
mesos
ELS CÒNSOLS: Erta la magistratura mes important. Havien de tenir 42 anys mínim. La
seva feina: declaraven la guerra o la pau podien votar al senat, dirigien l’exèrcit,
posaven noms als anys.

L’IMPERI ( 27 a.C – 476 a.C )

Per ser Emperador a l’antiga Roma , no s’havia de ser fill d’un rei, l’emperador era escollit
entre els ciutadans, però havia de ser un ciutadà amb autoritat: AUTORICTAS
Tot emperador Romà era:
- El cap de l’exercit ( PRINCEPS MILITARIS)
- El cap religiós
- El primer ciutadà (PRINCEPS CIVIS)
La paraula emperador prové del llatí “imperator” que vol dir, general de l’exercit
Tot emperador escollia al seu hereu, que no te perquè ser el seu fill, el senat estava d’acord
es continuava la investidura del nou emperador, si el senat no aprovava aquesta institució
n’escollia un altre amb Autorictas