Unitat Temàtica 11

INDICE

11.-LA ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ESTAT (I) (Monarquia i Cap de l’Estat)

11.1.- L’evolució de la monarquia. La monarquia parlamentària com a forma política de
l’Estat.
11.2.- Estatut constitucional de la Corona.
11.3.- El Cap de l’Estat. Funcions. Successió. Regència. Tutela.
11.4.- La contrasignatura dels actes del Rei.

11.1. L’EVOLUCIÓ DE LA MONARQUIA (I) MONARQUIA PARLAMENTÀRIA. EL CAP

DE L’ESTAT
- El Cap de l’Estat és una magistratura polèmica
- CONSTANT: Defensa la dualitat i independència del Cap de l’Estat i
President del Govern / Govern
- L’Estat necessita:
a) Òrgan o figura que en simbolitze la unitat.
b) Òrgan o figura que personifique la comunitat política. Funcions específiques, públiques,
que exigixen l’actuació de l’Estat com a unitat política: Per damunt de les institucions polítiques
c) Òrgan o figura de caràcter neutral.
Ens situem en l´existencia de:
- El cap del govern: Òrgan o figura que no reunix les condicions del cap de l´Estat (el 1er ministre)
- El cap de l´Estat: Òrgan o figura que si que reunix les condicions requerides. (el rey/el presidente
de la República)

FORMES DEL CAP DE L’ESTAT

◦ MONARQUIA.
• Caràcter hereditari.
• S’atribuïx a una persona/família concreta.
• Successió automàtica i condicionada: al morir el que es titular, ja se sap qui es el següent.
◦ REPÚBLICA: model més antic, es diu que apareix en la Rev. Francesa/Burguesa, pero no, ja que
avans ja existía en EEUU o ITALIA
• Caràcter representatiu: es trien per eleccions.
• Autodisposició de l’Estat: és l´Estat qui diu com es fan les votacions.
• Caràcter electiu i temporal, amb diversos sistemes: Aquest sistemes son:
> Parlamentari (Suïssa, Polònia, Israel…)
> Parlament amb addició de delegats o compromissaris (Alemanya, Itàlia, Espanya
CE 1931…)
> Compromissaris ad hoc (Estats Units, Finlàndia…)
> Ciudadanos: voten i trien representants
• Distint abast competencial: Hi ha dos maneres de exercir amb el carrec:
> President simbòlic i integrador: és el president que es tria per el Parlament
(Alemanya, Itàlia)
> Executiu: és l´encarregat de la màxima autoritat de la denominada gestió i direcció
administrativa en una organització o institució (Estats Units, França)
• Distint mandat: els anys de duració al carrec canvien segons el pais, i poden ser mandats
de 4, 5 o 7 anys.
• En cas de sustitució del president:
> En cas de MONARQUIA, es el Parlament el que es torna a reunir per a fer una
nova elecció.
> En cas de REPÚBLICA, al començamen es tria un President de la República, però
també es tria un VICEPRESIDENT, aleshores en el cas de fallar el president es pasa el carrec al
vicepresident.
• Tenen responsabilitat penal.
◦DICTADURA.
• Origen romà.
• Magistratura extraordinària de duració breu (en teoria), solen autoqualificar-se com a
temporals mentre dure una situació excepcional.
• Goven absolut: atribuït a una persona, òrgan o grup (partit, per exemple).
• Caràcter no electiu.
• No se subjecta al Dret.
• Recurs freqüent a la coerció i la repressió.

EVOLUCIÓ. FORMES HISTÒRIQUES DE LA MONARQUIA (monarquia parlamentaria)

MONARQUIA MONARQUIA MONARQUIA MONARQUIA

ABSOLUTA LIMITADA CONSTITUCIONAL PARLAMENTARIA
El rey té tot el El rey no té cap
poder. poder.
S. XVIII S.XIX S.XX

-CASO ESPANYOL
Espanya ha sigut un Regne al llarg de tota la seua història, llevat de dos períodes republicans:
- I República (1873-1874)
-II República (1931-1939)
Durant la dictadura del General Franco, tot i que no hi havia rei, el règim es referia a Espanya
com a regne.
Les constitucions espanyoles del segle XIX definixen la Monarquia com a forma de Govern:
- “El Gobierno de la Nación española es una Monarquía moderada hereditaria”
(Constitució 1812)
- “ [la] forma de Gobierno de la Nación española es la Monarquía” (Constitució 1869)

-EXPLICACIÓ
FINALS S. XVIII- El Rei dóna una part del poder a la nació, en concret a la Burguesia. La nació se
unix amb el Parlament i apareix el denominat, SUBERANIA NACIONA.
És el primer moment en el cual es veuen canvis en la monarquia.
S. XIX- Tensió entre el Rei que governa lliurement i el Parlament que demana més. El Rei va
demanant poder i el Parlament va adquerint poder.
FINALS S. XIX- A finals del segle XIX es va crear una MONARQUIA CONSTITUCIONAL on
el Rei té el poder executiu i el Parlament té el poder legislatiu. El govern dependrá més del
Parlament. Arriva un moment en que el 1er ministre ja no triat per el Rei, si no pel Parlament, per
això es diu que el Rei perd poder legislatiu.
FINALS S.XX- En aquesta época apareix la CONSTITUCIÓ PARLAMENTARIA on tot el poder
legislatiu cau sobre el Parlament. El Rei es converteix en una figura simbòlica.

-FORMES DE MONARQUIA.
Monarquia absoluta
- Monopoli de la sobirania: el rei s’identifica amb l’Estat
- Supremacia del rei sobre la resta de poders
- Absència de controls efectius
Monarquia limitada
- Monopoli de la sobirania
- Preeminència del rei sobre la resta de poders
 - Cessió d’espais de poder
Monarquia constitucional
- Sobirania compartida: dualisme
- Supremacia dels òrgans estals (Parlament, Govern) sobre el rei
- Competències taxades
Monarquia parlamentària
- Sobirania nacional/popular
- Vigència del principi democràtic
- Caràcter representatiu de la monarquia
- El rei regna però no governa (Thiers)
- Quart poder, neutral (B. Constant)

Constitucions conservadores, liberalisme moderat o “doctrinari” (Constitucions 1845 i

1876), consideren la Monarquia cotitular, amb les Corts, de la sobirania i del poder
d’aprovar i reformar la Constitució.
Consideren la Monarquia com a essencial i bàsica de la forma d’Estat (Donoso Cortés,
Balmes, Cánovas del Castillo)
A Europa continental. Const. 1812 “Monarquia Republicana”. Es compatibilitzen
tradició i raó. “Monarquia Constitucional” evoluciona cap a la “Monarquia
Parlamentària” (Rei no sobirà, ho és el poble; no legisla, ho fa el Parlament i no
governa, ho fa l’Executiu)
Suècia i Dinamarca constitucionalitzen aspectos de la Monarquia Parlamentària;
Holanda i Bèlgica operen mutació constitucional (convencions i costums); Japó i
Espanya constitucionalitzen el “model”.
“Monarquia Parlamentària”. Forma Monàrquica + Sistema Parlamentari (Executiu
dualista; Govern de la Majoria; diferenciació de poders; coordinació i integració de
poders i un sistema d’equilibri entre ells). Cap de l’Estat – Rei – Triple funció:
Representa la unitat de l’Estat, és primera figura de la societat nacional i actua com a
equilibrador del Sistema de Govern.

Article 1.3 CE: «la forma política del Estat espanyol és la monarquia parlamentària»
Conforme a la tradició liberal fa referència a la forma de Govern.
La sobirania popular es recupera després de la Dictadura mitjançant la Llei 1/1977, de Reforma
Política, i la Constitució de 1978 (art. 1.2 CE). El nou model serà de sobirania popular i sistema
monarquic

El Rei –Joan Carles I (sucesor de Frenco)- participa i col·labora en esta devolució de la sobirania al
poble. Aquest Rei va ser designat per Franco, i es Franco qui al final del Franquisme realitza la
divisió entre cap de l´estat i cap del govern.

En una monarquia parlamentària l’ús dels poders constitucionals depén dels factors polítics tot i que
la participació del Monarca en la formació de governs pràcticament desapareix des del segle XIX.
- Monarquia parlamentària: caracteritizació essencial de la forma de Govern. Només implica
la separació del Rei de la funció gubernamental. També la responsabilitat del Govern davant el
Parlament.
- La Constitució espanyola ha establit la monarquia parlamentària, diferentment a allò que
sdevé a Bèlgica o als Països Baixos.
- La Constitució espanyola situa el Parlament al centre del sistema: el Rei és proclamat
davant les Corts Generals i davant d’elles presta jurament.
- El Rei no és titular ni es troba integrat en el Poder Executiu. No té poders de direcció
política: només “arbitra i modera”, és a dir, crea un poder juridic nou.
11.2. ESTATUT CONSTITUCIONAL DE LA CORONA (I)
◦ Procés d’instauració de l’actual Monarquia espanyola:
• Llei orgànica de successió en el Cap d’Estat, de 1967
• Llei per a la Reforma Política, 1977 (Monarquia Presidencialista / Álvarez Conde)
• Legitimació històrica i democràtica:
> Històrica: Renúncia als drets dinàstics de don Joan de Borbó i Battenberg el 14 de
maig de 1977 (un mes abans de les primeres eleccions democràtiques després de la Dictadura)
> Democràtica:
-Referèndum de la Llei de Reforma Política (15-12-1976)
- Referèndum de la Constitució (6-12-1978)
- Actuació del Monarca
• Sanció de la Constitución 27.12.1978
A Espanya, ha existit una gran diferència entre el règim previst en la Constitució i la realitat
política.
El Rei ha estat «motor del canvi» i element de defensa de la Constitució, van tindre lloc una serie
de actuacións reals que es situen en su nulitat, com:
- El 23 F: golp d´Estat que va tindre lloc el 23 de Febrer de l´any 1981
- Va apareixer el govern socialista, en aquesta forma de govern el Rei asumeix el rol del
régim democràtic.
◦ Títol II. De la Corona
• Està situat abans que el Títol dedicat a les Corts Generals, la qual cosa és una novetat en la
nostra història constitucional.
• Tradicionalment, el Títol dedicat a la Corona es titulava “Del Rei i els seus Ministres” i
contenia la regulació del Poder Executiu (Monarquia limitada).
• Es delimita la figura del Rei i se li atribuïxen les funcions pròpies com a òrgan
constitucional: el Cap d’Estat.
- Com a òrgan constitucional s’establix:
• Supremacia en posició institucional de l’Estat: és el Rei qui designa als ministres per a que
ells actuen por i para ell. Però sempre és ell el que té més poder, però el seu poder es protocolari.
(arts. 56.1, 62 i 63 CE)
• Atribucions taxades assoles té accions que diu la Constitució (art. 56.1 in fine CE)
• Símbol de la unitat, permanència i equilibri de l’Estat: perfil històric. Perfil integrador del
pluralisme. Perfil moderador
• El Títol II pot reformar-se, però cal el procediment de reforma constitucional de l´art. 168
CE, és a dir, requereix una majoria absoluta per que la reforma siga aceptada.
◦ Estatut jurídic del Rei
Aquest estatut es típic del cap de l´Estat, el que assoles pot fer el que se le permiteix en la
Constitució. En canvi, el President de la República, pretendix garantir-se dignitat.
- Article 56.3 CE: «la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat»
• Justificació: pretén subratllar la alta dignitat del Monarca, ja que és un òrgan
constitucional (Biglino Campos).
• Estatut d’immunitat: inviolabilitat i immunitat
> ad intra: no se sotmet als Tribunals ordinaris, està al marge del debat polític.
Aquest estatut esta vinculat al carrec, en cas de no tindre el carrec tampoc gaudiràs d´aques estatut.
> ad extra: gaudix d’immunitats diplomàtiques
• Contingut
> Irresponsabilitat jurídica (penal i civil) absoluta mentre ostenta la condició de
Rei. “king can do not wrong”
> Irresponsabilitat política pels actes i declaracions, de caràcter absolut. La
responsabilitat del Rei es trasllada a l’autoritat contrasignatàri, és a dir, la responsabilitat del Rei es
trasllada al Parlament o al Govern. Per aquesta rao, un acte del Rei sense ser aprobat per un ministre
és un acte inadecuat.(“king cannot act alone”) –art. 64.2 CE-. Per això diem que el Rei no té Estatut
ni polític ni jurídic, ja que te irresponsabilitats en els dos temes.

Fur especial: La LO 4/2014, introduïx la competència del TS en les causes civils i penals
contra el Rei emèrit, la Princesa d’Astúries i els seus consorts, i la Reina consort, és a dir, amb
aquest FUR ESPECIAL es va introduir que en els carrecs penals i civils al Rei assoles li juzga el
Tribunal Suprem. En el cas de l´actualitat de Cristina Borbón, no le afecta aquesta ley ya que
assoles afecta a Rei i Princeses i aquesta es Infanta.

10.3. EL REI COM A CAP DE L´ESTAT I LES SEUES FUNCIONS.

◦Cap de l’Estat (art. 56.1 CE)
“El Rei és el Cap de l’Estat, símbol de la seua unitat i permanència, arbitra i modera el
funcionament regular de les institucions,
assumeix la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals,
especialment amb les nacions de la seua
comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les
lleis.”.
• No té poder executiu. El seu poder és
> Simbòlic
> Arbitral-moderador
> Representatiu
• Sotmés a la Constitució i la Llei. (art. 9.1 CE)
◦Doble legitimitat (art. 57.1 CE)
• Democràtica.
> Referèndums de la Reforma Política (1976) i de la Constitució (1978)
> Paper en el procés de Transició
• Dinàstica/històrica
> Renúncia de don Joan de Borbó (1977)
> Línia directa de l’últim monarca, Alfons XIII.
> Línia successòria tradicional de la Corona espanyola (Castella).
◦Trets característics
• Personificació de la Corona
• Òrgan constitucional: ja que esta sotmés tant a la Llei com a la Corona.
• Ius ad officium: dret públic subjectiu de caràcter individualitzat i particularitzat qué es té
per a exercir un carrec.

LES FUNCIONS DEL REI

◦Desenvolupament de les funcions
• Via politicosimbòlica (56.1 CE): es produeix quan fa una funció de carácter simbólic, com
l´elecció a millor president per a ell.
• Via politicojurídica : es produeix quan una acció que fa el Rei necessita la Llei. (arts. 62 i
altres CE).

◦La teoria dels poders implícits o residuals

• Esta teoria propugna que el Rei pot exercir algunes funcions que expressament no li
atribuïxen la Constitució i les lleis, però que, alhora, tampoc no li les prohibixen ni atribuïxen a
altres òrgans. Esta teoria es pròpia de monarquies limitades i no parlamentàries. (Art. 56.1 CE)

◦La noció d’acte degut

Acte en el qual el Rei no pot negar-se a complir amb allò preceptuat com a funció seua en el text
constitucional.
Les funcions del Rei se agrupen en 4 grups, els cuals estàn al Art 56.1 CE:
◦Article 56.1 CE
• Cap de l’Estat
• Símbol de la unitat i permanència de l’Estat: Pot inagurar la legislatura i ademés designar
ministres.
• Àrbitre i moderador del funcionament regular de les Institucions
• Representant més alt de l’Estat en les RR.II.
-Les funcions del Rei en relació a les Corts Generals (art. 62. a) i b)
1. La sanció i promulgació de les lleis: formules habituals que trobem a cada Llei, al principi
trobem la SANCIÓ i al final de dicha Llei trobarem la PROMULGACIÓ.
> SANCIÓ

> PROMULGACIÓN

2. La convocatòria de Corts Generals (art. 62.b CE).

3. Dissolució de les Corts (art. 68.4 CE)
a) Dissolució ordinària: és la dissolució que te lloc quan finalitza la legislatura.
b) Dissolució extraordinària: és la dissolució que te lloc abans de que termine la legislatura
(art. 99.5 CE), i té lloc per què:
> s´abançen eleccions
> per que va tindre lloc una reforma constitucional
> pel cas de que dos mesos deprés de la votació de EMBESTIDURA, no se té encara
President.
4. Convocatòria de les eleccions: (art. 5) exposa quan hi ha que convocar las Corts

-Les funcions en relació al Poder Executiu

1. Proposar candidat a la Presidència del Govern (art. 62.d CE)
2. Nomenament i cessament del President del Govern (art. 62.d CE)
3. Nomenar i cessar membres del Govern, a proposta del President (art. 62.e CE)
4. Ser informat dels assumptes d’Estat i presidir, a estos efectes el Consell de Ministres
(art. 62.g CE): el Rei es reuneix amb el president del goven totes les setmanes. Ademés es fan
reunions de Consells de ministres amb el Rei, però a base informativa. I després hi ha altra reunió
os assoles estàn els ministres, que és on es pendràn decisions.
5. Expedir els decrets aprovats pel Consell de Ministres, son Reals Decrets. (art. 62.f CE)
6. Conferir les ocupacions civils, militars, honors i distincions que ho fa la administració del Rei, i
el Rei assoles ho firmarà. (art. 62.f CE)
7. Comandament suprem de les forces armades (art. 62.h CE)
8. Relacions internacionals:
a. Declaració de guerra i pau (art. 63.3 CE)
b. Acreditació d’ambaixadors: aquest és un poder simbólic, i cada primer Dilluns del mes en
el Palau reial es reuneix el Rei amb els nous ministres embaixadors. (art. 63.1 CE)
c. Consentiment en convenis internacionals: ho firma el Rei amb els ministres exteriors de
cada Pais. (art. 63.2 CE)
-Les funcions en relació a l’Administració de Justícia
1. La justícia s’administra en nom del Rei (art. 117.1 CE)
2. Exercix el dret de gràcia: Potestad de perdonar una pena o de conmutarla per altra que el
ordenament constitucional atribueix normalment al cap del Estat.
3. Expedir nomenaments

-Altres funcions
1. Convocatòria de referèndums (arts. 92.2; 167.3; 168.3; 151 i 62.c CE)
2. Culturals: alt patronatge de les Reials Acadèmies (art. 62.j CE)
3. Nomena i cessa els Presidents de les CC.AA. (art. 152 CE)
4. Garant de la Constitució

LA SUCCESSIÓ A LA CORONA
-Article 57.1
• La Constitució de 1978 establix un règim successori inspirat en la tradició castellana, des d’Alfons
X (1265), i que era el seguit en la nostra història constitucional (1812-1876).
• La Constitució establix la restauració monàrquica en la família dels Borbons, seguint la línia
dinàstica que es va interrompre amb la Constitució de 1931.
• Característiques
> Automàtica: mort el Rei se sap qui es el que el substitueix automàticament.
> Sistema basat en una Monarquia, i a més en les 7 partides (obra de Alfons X)
> Hereditària
> Principis bàsics:
>> Primogenitura: el sucessor es el 1er fill del Rei
>> Representació: és una persona elegida, els seus descendents pasen per davant dels
següents, aquest es l´orde de successió
>> Masculinitat: no hi dones al càrrec. En el cas de que Rei assoles tinga filles, el
càrrec pasa al seu germà o a qualsevol familiar masculí.
> Criteris: es preferix
>> La línia anterior a la posterior: de pares a fills i a néts
>> En la mateixa línia, el grau més pròxim: els fills als néts
>> En el mateix grau, l’home a la dona, quan Felipe V va ser anomenat Rei aquest
criteri no estava aceptat.
>> En el mateix sexe, la persona major a la menor
>>Els qui tenen drets successoris, a mesura que van tenint descendència, inicien una
nova línia, preferent respecte als que seguixen l’orde succesori.
-Article 61
• El Rei ha de ser proclamat davant les Corts Generals i prestar jurament segons la fórmula
establida en la Constitució.
• A Espanya no hi ha acte formal de coronació, com en altres països, ja que a Espanya no té
importancia la Corona, aquesta es xicoteta i sense importancia.
• El Rei ho és abans de la proclamació, ja que la successió en la Corona és automàtica.
-Supòsits excepcionals
• Extinció de les línies successòries (art. 57.3 CE).
> Les Corts decidiran
• Prohibició de contraure matrimoni (art. 57.4 CE).
> Afecta qualsevol persona en la línia successòria, no només la Princesa d’Astúries.
> Hi cal una prohibició expressa i conjunta del Rei i de les Corts.
> Hi ha exclusió de la descendència.
• Abdicació o renúncia (art. 57.5 CE).
> El Rei cessa a petició pròpia en la seua condició.
> Una Llei orgànica regularà el procés d’abdicació
Llei orgànica 3/2014, de 18 de juny, per la qual es fa efectiva l’abdicació de Sa Majestat el Rei
Joan Carles I de Borbó
• Inhabilitació (art. 59.2 CE): el Rei pot ser destituit per inhabiliació, és a dir, quan el Rei no està en
les seues totals facultats.
> Declarada per les Corts Generals
-L’orde successori
La successió de la corona va de pares a fills, el fills estàn per damunt dels oncles.
Rei (Juan Carlos I) Rei Felipe V Reina Leonor (BIEN)
Rei (Juan Carlos I) Rei Felipe V Reina Elena (MAL)

LA REGENCÍA
- Article 59 : la posició constitucional de la Regència
• Supòsits de fet de la Regència: la Regencia té joc quan el Rei mor.
> Minoria d’edat del Rei (fins els 18 anys del Príncep d’Astúries)
>> Primer supòsit: el pare o la mare del Rei
>> Segon supòsit: parent de més edat més pròxim a succeir en la Corona,
aquest procés té joc quan els pares no estàn vius.
> Inhabilitació del Rei: el Rei està inhabilitat, però es nega a abdicar, els Corts són
les que decideixen la seua destitució i apareixen dos supòsits:
>> Primer supòsit: el Príncep és major d’edat, aleshores és ell qui reina.
>> Segon supòsit: en cas de que el Princep no siga major de edat és el parent
de més edat més pròxim a succeir en la Corona.
• La Regència
> Sempre s’exercix en nom del Rei.
> El suplix interinament, però no el substituïx: pot ser inhabilitació permanent o
temporal, en la inhabilitació temporal es designa un regent interí que després és substituit pel
verdader Rei.
> Qui l’exercix té el tractament d’Altesa (no majestat).
• Requisits del Regent
> Nacionalitat espanyola
> Majoria d’edat
> Regent no pot ser el tutor legal, ja que es pot arribar a una absorció del tutor al Rei
• Tipus de Regència
> Regència “legítima”: parents de major edat o Príncep hereu (art. 59.1 i 2 CE)
> Regència designada per les Corts: individual o col·legiada (art. 59.3 CE)
LA TUTELA DEL REI MENOR
-Article 60
• Supòsit de fet
> Minoria d’edat del Rei
• Estatut del tutor
> No por tindre càrrecs ni representació pública, i amb regència.
> Major d’edat i espanyol de naixement
> Obligacions
• Classes de tutela
> Testamentària: la contrasignatura diu que deu ser el sucessor ún i se li fa cas.
> Legítima: pare/mare mentre estiguen vidus
> Parlamentària

11.4. EL REFERENDAMENT O CONTRASIGNATURA DELS ACTES DEL REI.

-Articles 56.3, 64 i 65
• Concepte: institució típica del sistema parlamentari mitjançant la
qual s’autentifica l’acte d’una tercera persona i se n’assumix la
responsabilitat que li haguera correspost.
• Naturalesa jurídica (STC 5/1987)
> Pressupost de validesa jurídica dels actes del Rei
> Obligatorietat en tota actuació règia, tret d’allò que preveu l’art. 65.2 CE
> Acte trasllatici de la responsabilitat: en cas de juzgar al Rei cau per ell el President del
Govern
> Formalitat: és un acte formal
> Complementarietat: coincideix la firma del Rei amb la firma de qui confirma que és el
president del govern o el 1er ministre.
• En opinió de Luis López Guerra existixen tres classes d’actes:
> Que no necessiten contrasignatura: actes domèstics
> Que necessiten contrasignatura però que qui contrasigna no intervé en la formació de
l’acte (nomenament de Magistrats del TC o dels Presidents de Comunitats Autònomes…)
> Que expressen la voluntat de qui contrasigna i, a més, n’és el responsable (nomenament de
Ministres, Reglaments…)
-Actes exempts de contrasignatura (art. 65 CE)
> Nomenament i cessament dels membres civils i militars de la Casa del Rei (art. 65.2 CE)
> Distribució del pressupost de la Casa del Rei,
> Actes particulars,
- Autoritats que contrasignen (art. 64 CE)
> President del Govern
> Ministres
> President del Congrés dels Diputats, signa quan:
>> Presentació de candidat a la Presidència del Govern (64.1 CE)
>> Nomenament del President del Govern
>> Dissolució anticipada de les Corts per no haver elegit President del Govern en
dos mesos (99.5 CE)
Tots el supòssits que no sigan aquest tres, els firmaràn o el President del Govern o els ministres.
- Contrasignatura expressa i implícita
> Expressa: mitjançant la signatura del President o un Ministres junt a la del Rei.
> Implícita: son les signatures que es veuen fisicament. Quan el Rei va acompanyat i es pot
veure.
>> Material: mitjançant la presència del President o d’un Ministre amb el Rei,
>> Pressumpta: el Rei actua tot sol, però el Govern no el desautoritza.