Unitat 1 Activitat 1 Departament de Ciències Socials (P.

Prat)

Nom i cognoms: Aleix Aragonès Grup: 1r batx B

Aquesta activitat cal entregar-la mitjançant la plataforma moodle, en format PDF i

escrivint noms i cognom en el document pdf (exemple: Pere_Prat_activitat1.pdf). Si
no compleix cap dels 3 aspectes no serà acceptat (no hi haurà excepcions).

L’Antic Règim: treballem amb fonts

Exercici 1: Analitza el mapa polític de l’Europa de l’Antic Règim.

Doc 1. Observa aquest mapa d’Europa el 1789 i explica les diferències principals que
hi observes respecte d’un mapa de l’Europa actual.

En aquest mapa es poden veure diferents regions o països d‘Europa. Totalment diferents a
les actuals.
1 Comencem pel regne de Noruega i Dinamarca que en aquell moment s’havien
unificat, i que avui en dia per una part seria l’acutal Noruega, i per l’altre Dinamarca.
2 Seguidament es pot veure el Regne Unit de la Gran bretanya i Irlanda, on
acutalment està fromada per Anglaterra, Irlanda, Irlanda del Nord, Escocia i Gales.
3 En aquest mapa es pot veure com l’imperi Turc s’havia extès pel llarg del Sud-Est
d’Europa. Aquesta regió ocupada avui en dia seria l’actual Grècia, Rumania…
4 L’imperi austríac estava molt extès pel centre d’Europa format per països que
actualment serian Hungria, República Txeca…
5 Es pot veure que Itàlia esta fragmentada en dues parts: Regne de les dues Sicilies i
Estats Pontificis
Unitat 1 Activitat 1 Departament de Ciències Socials (P. Prat)

6 Polònia esta molt extesa pel nord-est d’Europa, fent frontera amb l’imperi rus.
Actualment estaria situat a la zona de Biolorussia, part de Ucraïna…
7 La refió de Prussia ja no existiria avui en dia ja que forma part del país de Lituània i
Polonia
8 Els estats alemanys serien actualment la zona de alemanya tot i que en aquella
epoca no extesa com ara.
9 Falta per esmentar la zona de Savoia que acutalment és part de frança i part d’Itàlia.

Exercici 2. Reflexiona sobre l’Antic Règim

Doc 2. La justificació de la societat estamental
Tot sistema que, sota una aparença d’humanitat o de beneficiència, encaminés
una monarquia ben ordenada a establir entre els homes una igualtat de deures i a
destruir les distincions necessàries conduiria aviat al desordre, conseqüència
inevitable de la igualtat absoluta, i produiria una subversió de la societat. El noble
consagra la seva dignitat a la defensa de l’estat i assisteix el sobirà amb els seus
consells.
L’última classe de la nació, que no pot atorgar a l’estat serveis tan distingits, els
supleix amb els tributs, la indústria i els treballs físics.
SOLENNELLES,
Amonestacions del Parlament de París, 4 de març de 1776

a Es tracta d’una font primària o secundària, justifica la resposta?

És una font primària ja que en el text surt l’autor, el lloc i la data del dia que va ser
escrita

b Quin paper atribueix Solennelles a cada estament? Per què no és just?

Solennelles parla sobre que els nobles consagren la seva dignitat a l’estat i
també assisteix al sobirà amb els seus consells, es a dir, tenen més contacte
amb ell. Després diu que la última classe de la nació, que son els camperols,
no poden otorgar serveis a l’estat, en canvi ho supleixen per treballs físics,
tributs…
No pot ser just perque la societat no privilegiada ha de cargar amb tot el treball
de la gent privilegiada, mentres ells disfruten tranquilament el pas dels dies.
Trobo injust que els que pitjors condicions de vida hagin de cumplir amb
serveis tan durs, i als que tenen la vida feta se’ls hi fagi tot.
Unitat 1 Activitat 1 Departament de Ciències Socials (P. Prat)

c Per què creus que pensa que la igualtat absoluta condueix al desordre i la
subversió? Què creus que passaria en un sistema d’igualtat?

Perquè es molt complicat mantenir una societat amb una igualtat absoluta sense
tenir problemes ja que per mantenir un ordre ha d’haver-hi gent amb més
poder que altre i això no agradaria a tothom.

Exercici 3. Compara el paper del rei en una monarquia absoluta i en una

monarquia parlamentària.

Doc 3. L’estat Absolut

És tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del
qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui els meus cortesans
deuen la seva existència i autoritat; la plenitud d’aquesta autoritat que ells només
exerceixen en nom meu resideix sempre en mi; només a mi pertany el poder
legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els
oficials de la meva cort procedeixen, no a la creació, sinó al registre, a la
publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els
interessos de la nació, dels quals se sol fer un cos separat del monarca, estan
units necessàriament al meu i només descansen en les meves mans.
Discurs de Lluís XV al Parlament de París,
3 de març de 1766

En aquest text diu que el rei té tot el poder ja que diu que tots els poders resideixen en
ell(consell, justícia, raó). També que els cortesans deuen la seva existència i que els drets i
els interessos de la nació son única i exclusivament decisó del rei
En una monarquia parlamentaria, el poder resideix en el parlament, on els seus
representants son escollits pel poble. En aquest tipus de monarquia la funció del sobirà és
la de protegir la societat de la violencia i la invasió de altres societats
Unitat 1 Activitat 1 Departament de Ciències Socials (P. Prat)

Doc. 4. El sistema polític anglès

 Llegeix el document 3.
a Quins poders comparteix el rei?
El rei comparteix el poder Executiu ja que el compartia amb els oficials de la
seva cort, encara que no les creessin eren ells els qui publicaven i
executaven les lleis però això no volia dir que el rei no formés part del poder
executiu
b Quins límits té el poder reial?
No tenia límits
c Quin paper s’atribueix el rei en la política francesa?
En lloc de ser com l’anglesa, on el rei poseeix pocs poders, com votar lleis o
impostos. En la politica francesa es al contrari, el rei poseeix tots els poders,
que son el legislatiu, l’executiu i el judicial. Tot resideix en ell, i decideix tot,
sobre el poble o sobre qui sigui, les condicions de vida de la resta del poble
és irrellevant
d Quin és el paper del poble en l’absolutisme?
El poble en aquell temps l’únic que podia fer era obeïr el que el rei ordenava i
no queixar-se, ja que normalment com el rei poseïa tot (força armada iclosa)
la gent estava d’alguna manera amenaçada i si el rei volia podia acabar amb
la vida de qui vulgues
e Quin és l’autor del document? A qui es dirigeix? Quina era la intenció
del rei?
Unitat 1 Activitat 1 Departament de Ciències Socials (P. Prat)

Lluís XV va dirigit al parlament i volia que la gent d’allà inclos el rei veiesin la
situació en la que estaven i el poder que poseeia el rei.

 Observa el document 4.
a Què signifiquen les expressions poder legislatiu i poder executiu?

El poder legislatiu és el poder de fer i reformar les lleis que ell vulgui
En canvi, el poder executiu és el poder de gobernar i s’encarrega
d’implementar o executar les lleis. (fer que és compleixin les lleis)

b El rei exerceix el poder legislatiu? Controla totalment el poder executiu?

Per què?

No, això ho fa el Parlament, tot i que el rei el nomeni, no l’exerceix ell. El rei
forma part del poder executiu pero no el controla totalment ja que el
comparteix amb el Govern, ell el nomena però no fa aplicar les lleis.

c Creus que és un sistema democràtic?

En part si ja que el parlament és escollit pels electors que son propietaris i
burgesos, però ells nomes poden escollir el poder legislatiu i no el executiu ja
que