IMPERIS, ESTATS I NACIONS.

Els Estats (I)

Evolució de les societats humanes

Curs 2020-2021
1
Guió del tema “Imperis, Estats, Nacions”

1. Els Estats.

2. Imperis i Imperialismes.

3. Nacions i Nacionalismes.

4. Estats i nacions en temps de globalització.

2
Bibliografia

• David ABULAFIA, El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo,

Barcelona, Crítica, 2013.
• Christopher A. BAYLY, El nacimiento del mundo moderno, Madrid, Siglo XXI, 2010.
• Barry EICHENGREEN, La globalización del capital, Barcelona, A. Bosch, 2000.
• Josep FONTANA, Introducció a l’estudi de la Història,
Barcelona, Crítica, 1997.
• Eric HOBSBAWM, La era del imperio, 1875-1914, Barcelona, Crítica, 2001.
• Dani RODRIK, La paradoja de la globalización, Barcelona, A. Bosch, 2011.
• Francisco VEIGA, Enric UCELAY DA CAL, Àngel DUARTE, La paz simulada.
Una historia de la Guerra Fría, Madrid, Alianza Editorial, 2011, pp. 103-189.
3
Lectura, comprensió i debat

Dieter LANGEWIESCHE, «Estado centralizado y Estado Federal.

Modelos de Estado Nación en la Europa de los siglos XIX y XX», (es
tracta d’un capítol del seu llibre La época del Estado-Nación en Europa,
Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2012).

Objectiu de la lectura: comprendre el procés de formació dels Estats-Nació

europeus i reflexionar sobre la Unió Europea actual.

4
Què és un Estat?

El Banc Mundial ha definit l’Estat de la manera següent:

“un conjunt d’institucions que posseeixen els mitjans de coerció
legítima, i els exerceixen en un territori definit i sobre la seva
població. L’Estat monopolitza la fixació de regles en el seu territori
per mitjà d’un govern organitzat”.

5
La formació dels Estats a l’Edat antiga

Estat:
Es va formar a Mesopotàmia fa uns 5.000 anys, quan el poder es
va organitzar territorialment.

Persona o ens que intenta determinar coercitivament en un

territori determinat les formes de vida de les persones que hi
resideixen.

6
La formació dels Estats a l’Edat antiga

Causes:
Condicionaments ambientals. Accés diferenciat als recursos
naturals.

Divisió social i distribució desigual de la producció > diferències

econòmiques.

Etc.
7
La formació dels Estats a l’Edat antiga

Formació i consolidació dels estats:

Capacitat de consolidar el poder i projectar en el temps
(monarquia) sobre un territori.

Legislació estatal (consolidació i legitimació poder) substitueix el

dret familiar.

8
Els Estats de l’Antiguitat clàssica

Expansió del fenomen estatal:

Poleis gregues (diverses formes polítiques, Egipte, Macedònia,

Roma...).

Mateixa fórmula: territori ben delimitat, control

institucionalitzat de les persones, monopoli de la força i de la
legislació.
9
Els Estats de l’Antiguitat clàssica

Estat. Diverses formes d’organització. Exemples Atenes:

República aristocràtica.

República timocràtica.

Tirania.

Democràcia. 10
Els Estats de l’Antiguitat clàssica

Importància de la democràcia atenenca: per primera vegada

en la història, es podia votar i ser escollit independentment de
l’origen familiar o de la riquesa personal.

Organització: vot directe en una assemblea. Per ex.: ostracisme.

Ostrakon

11
Els Estats de l’Antiguitat clàssica

Roma:

Període monàrquic o de cabdillatge (segles VIII-VI aC).

Període republicà (finals segle VI-27 aC).

Rellevància: es varen fixar les regles del que volia dir ser ciutadà d’un estat.

Període imperial (27 aC-476 dC).

12
La fragmentació del poder a l’Edat Mitjana

Aquesta fragmentació era sobretot el resultat del canvi feudal que al

voltant de l’any 1000 esmicolà el poder públic de tradició carolíngia
que exercien els comtes i els prínceps en senyories controlades per
una aristocràcia (militaritzada) que prengué tots els ressorts del
poder en els territoris que controlava.
13
La lenta recuperació de les monarquies al final
de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna

 Aquesta es va basar sobretot en formes de recaptació d’impostos, sempre

amb els consens de les elits socials i polítiques dels territoris del monarca, i
que en la majoria dels casos eren justificades per finançar guerres.

 Així, els monarques medievals i moderns governaven un conjunt de territoris

políticament diferenciats, el que vol dir que no formaven una unitat política,
més enllà de compartir un monarca i unes institucions reials (consell, reial,
cancelleria, tresoreria, audiència, etc.).

14
“El despotisme il·lustrat” del segle XVIII

El primer intent
d’organitzar
l’Estat des d’una
perspectiva més
racional.

15
La Revolució Francesa de 1789

Un esdeveniment
que va construir
els fonaments de
l’Estat racional
contemporani.

16
Característiques dels Estats contemporanis
segons l’historiador Josep Fontana

1) Una població que habita en un territori definit i que reconeix un

òrgan suprem de govern que li és comú.
2) Personal especialitzat: funcionaris civils per executar les decisions
i forces militars que protegeixin la població.
3) Aquesta entitat és reconeguda per altres com a independent
en allò que es refereix a la seva actuació sobre la població que habita
en el seu territori. 17
Els Estats liberals i democràtics
Durant els segles XIX i XX, s’ha consolidat un tipus d’Estat, el liberal-
democràtic, a arreu d’Occident. Aquest tipus d’organització política té una
complexitat manifesta, tot i que també és possible destacar-ne alguns punts
nuclears:
• Seguretat i propietat privada.
• El liberalisme és un corrent de pensament, tant econòmic com ideològic, basat en
la mínima intervenció de l’Estat a la vida dels individus, a excepció
d’establir un sistema basat en unes mateixes regles per tothom.
18