IMPERIS, ESTATS I NACIONS.

Imperis i Imperialismes (II)

Evolució de les societats humanes

Curs 2020-2021
1
Què entenem per Imperi?

Històricament, entenem amb aquest paraula una entitat

política constituïda per un extens conjunt de territori i
pobles, de vegades molt diferents i llunyans, sotmesos a
una única autoritat (normalment, encara que no
sempre, un “emperador”).
2
Característiques d’un Imperi
Això ens indica que un Imperi normalment es caracteritza per ser
una entitat multicultural i multiètnica. I també per ser una
organització políticament assimètrica, en el sentit que dins
ell hi ha sempre un centre (format per l’ètnia o el poble dominant
que ha creat l’Imperi i domina sobre els altres) i una perifèria
(formada pels territoris governats per la classe dirigent del centre i
els pobles, subalterns políticament, que hi viuen).
3
l’Imperi Romà (I segle a.C. – V d.C.)

4
L’Imperi Otomà (s. XV-XVI)

5
L’Imperi dels Habsburg (s. XVI-XVII)

 Imperi com a “estat compost”.

 Cada regne era una entitat

constitucional independent,
governats tots pel mateix
príncep.

 Desenvolupament del poder

reial: patronatge, sistema de
“consejos”, virreis.
Què entenem per Imperialisme?

Amb aquest terme s’indica la tendència d’un poble (o, si

més no, de la seva classe dirigent) a exercir la seva
influència i/o el seu control sobre pobles o nacions més
febles des d’un punt de vista militar, econòmic i social.

7
Causes del nou imperialisme

La raó principal és de tipus econòmic: la Revolució

Industrial del segle XIX que es va produir sobretot a
Anglaterra, França, Holanda, Bèlgica i Alemanya, va provocar
la necessitat d’impulsar la recerca de matèries primeres i
de trobar nous mercats i consumidors dels productes que es
fabricaven a Europa.
8
Causes del nou imperialisme

També és cert que els nacionalismes de les classes dirigents

conservadores i liberals dels Estats europeus de l’època,
els portava a competir fins i tot per una qüestió de prestigi
nacional.

9
Un exemple del nou imperialisme

El rei Leopold II de Bèlgica va

arribar a controlar el Congo com
una possessió personal (i no
com a colònia de l’Estat belga), on
es va produir allò que els
historiadors no dubten a qualificar
de genocidi.
10
Causes de la descolonització (I)
L’enfonsament (en el cas de França i Holanda) o les dificultats (en el
cas d’Anglaterra) de les velles potències europees en el primer any
de la II Guerra Mundial (1939-1940) a causa de la força militar
alemanya.

Les poblacions de les colònies africanes i asiàtiques van constatar que

els colonitzadors europeus no eren tan forts com havien cregut i que
era possible alliberar-se’n. 11
Causes de la descolonització (II)

La Segona Guerra Mundial va exasperar el sentiment

independentista de les colònies, ja que els colonitzadors
europeus van exigir als seus súbdits d’ultramar una important
contribució a l’esforç bèl·lic contra Alemanya en termes de
soldats i recursos econòmics. Això va provocar revoltes
duríssimes a totes les colònies.
12
Causes de la descolonització (III)

El naixement de l’Organització de les Nacions Unides el

juny de 1945, el text programàtic de la qual, la Declaració
Universal dels Drets Humans del 1948, reconeixia obertament el
dret a l’autodeterminació de tots els pobles per escollir el
seu estatus polític i assolir autònomament el seu desenvolupament
econòmic, social i cultural.
13
Causes de la descolonització (IV)

L’anticolonialisme de les dues grans potències que van

protagonitzar l’escena mundial desprès del 1945, és a dir, els
Estats Units d’Amèrica i la Unió Soviètica.

14