TEMA 5. COLONIALISME I IMPERIALISME.

0.- CONCEPTES BÀSICS.

- Tant colonialisme com imperialisme fan referència al control d’un territori per un altre país, però
mentre el colonialisme és la doctrina (i pràctica) política que defensa l’ocupació efectiva d’un territori
(colònia) per part d’un altre (metròpoli), a l’imperialisme es defensa el domini econòmic (també polític
i militar indirecte), però sense l’ocupació del territori.
- La gran època del colonialisme contemporani es desenvolupa entre 1870 i 1914, quan Europa domina
el món, però s’estendrà fins 1970.
- En la colonització d’un territori es donen quatre fases: l’exploració, la conquesta, l’organització
colonial o administració i l’explotació econòmica.

1.- CAUSES I JUSTIFICACIONS DEL COLONIALISME.

1.1.- Causes econòmiques:
- La major productivitat de la segona fase de la industrialització provoca crisis de sobreproducció
(es produeix massa) → les empreses busquen nous mercats on vendre els seus excedents, invertir
els seus beneficis i aconseguir matèries primeres barates, amb mà d’obra barata.
- La burgesia de cada estat pressiona als governs per a conquerir colònies que actuaran de
“mercats reservats” per a aquestes burgesies: sols les empreses de cada estat podran comerciar
amb elles i invertir en elles.
1.2.- Causes demogràfiques i socials: el fort augment de la població europea provoca un augment de
l’atur, la pobresa i la misèria, amb el consegüent perill de revolució social → l’emigració a les
colònies (on hi havia terra i treball) d’aquest excedent de població serà la solució al problema,
produint-se les grans migracions que provoquen l’eixida de 40 milions d’europeus al segle XIX.
1.3.- Causes polítiques i estratègiques: els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el
sentiment nacionalista del poble i el prestigi de l’Estat (es creu que a més colònies, més
importància d’eixe estat al món), desviant l’atenció dels problemes interns i amb l’ajuda dels
militars, que volen ascensos i medalles. Les grans potències intenten dominar els enclavaments
situats a les rutes marítimes més importants, o trobar eixides a la mar (Rússia)
1.4.- Justificacions ideològiques:
- Missió civilitzadora: l’home blanc i cristià europeu es creu superior a la resta i creu que ha
d’imposar la seua civilització occidental cristiana i tecnologia als “salvatges”.
- Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: la creença en la superioritat de la pròpia
raça o nació sobre la resta es transformen en un desig de sotmetre a tots els demés de manera
brutal i inhumana (veritablement salvatge en aquest cas).
1.4.- Factors científics.
- La curiositat cientítica també va contribuir a l’impuls de les conquistes. Al Regne Unit, França,
els Estats Units i Alemanya es crearen societats geogràfiques que realitzaren expedicions
geogràfiques i expedicions científiques per tot el planeta. Una vegada explorat un territori, el país
que havia organitzat l’expedició tenia el dret de conquistar-lo i explotar-lo.

2.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.

- Colònies d’explotació: territoris ocupats i destinats a l’explotació econòmica on s’instal·len les
empreses de la metròpoli per a explotar les seues riqueses i mà d’obra indígena barata com a mercat
reservat, venent allí també els seus productes (són la immensa majoria de colònies).
- Colònies de poblament: territoris rics i amb clima més paregut a la metròpoli on s’instal·la població
europea (colons) per a treballar i explotar els recursos. Com que és població blanca europea, la
metròpoli dóna autonomia al seu govern (dominis), com Canadà, Austràlia o Sud-Àfrica.
- Protectorats: territoris en que la metròpoli controla la seua economia directament i la seua política
indirectament, ja que permet un govern indígena sempre que respecte els seus interessos (el cas del
Marroc o Egipte).
- Concessions: es donen quan el govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli (sobretot
ports).

1
3.- ELS GRANS IMPERIS.
- Entre 1870 i 1914 les potències europees controlen la pràctica totalitat d’Àfrica, Àsia i Oceania. - El
control d’Àsia es va fer de manera poc organitzada i va donar lloc a alguns conflictes entre elles i amb
les colònies, especialment quan intentaren controlar Xina.
- Per a evitar conflictes a Àfrica, les potències europees es reuniren a la Conferència de Berlín (1885):
acorden que sols quan un país ocupe efectivament (militarment) un territori podrà dir que és d’ell. -
L’imperi britànic serà el major de tots: quasi tots els territoris d’Egipte a Sud-Àfrica en Àfrica, l’Índia,
Canadà, Austràlia, Nova Zelanda,... i construirà el canal de Suez per a comunicar aquests territoris de
manera més ràpida.
A Àfrica, va avançar cap al nord des de la seua colònia del Cap, al sud del continent, intentant enllaçar
amb Egipte mitjançant un corredor contínu. Aixó el va portar a l’enfrontament amb els francesos en
Fashoda.
- L’imperi francès es centra en el nord i l’oest d’Àfrica i Indoxina, sent el segon més
important.
A Àfricà començà amb la conquista d’Algèria i Tunísia i la creació d’un protectorat a Marroc.
Després obtingué importants territoris al centre i a l’oest del continent africà.
- Bèlgica ocupa el Congo Belga, primer com a propietat del rei (Leopold II) i després del país.
- Alemanya arriba tard i es queda amb Tanganyka, Àfrica sud-occidental i, més tard, Camerun.
- Itàlia ocupa Líbia.
- Holanda controla Indonèsia.
- Espanya fa un xicotet imperi africà amb el nord del Marroc, el Sàhara i Guinea
Equatorial. - Portugal ocupa Angola, Moçambic i alguns territoris costaners a Àsia.
- Rússia s’expandeix pel nord d’Àsia, el Càucas i el Turquestan.
- Estats Units inaugura en Cuba, Puerto Rico i Filipines, derrotant a Espanya (1898), una nova forma
d’imperialisme que consisteix en controlar l’economia (directament) i la política (indirectament) d’un
territori sense ocupar-lo militarment, a no ser que siga necessari → controlarà primer el Carib i tota
Amèrica Llatina, construint el canal de Panamà, i després de la IIa Guerra Mundial gran part del món.
- Japó envaeix Corea i els territoris xinesos de Manxúria i Formosa.

4.- CONSEQÜÈaNCIES DE LA COLONITZACIÓ EN LES COLÒNIES.

4.1.- Conseqüències econòmiques:
- Els beneficis, matèries primeres i riqueses se’ls emporten les metròpolis i les seues empreses.
- Els expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors.
- S’abandona l’agricultura tradicional en favor de les grans plantacions de les empreses
multinacionals, que produeixen per a vendre en les metròpolis.
- Arriben productes industrials de la metròpoli, més barats i de millor qualitat → desapareix la
indústria tradicional pròpia de les colònies.
- Els colonitzadors construïren infraestructures de transport per desenvolupar les seues activitats,
però aquestes no beneficien a les colònies que van seguir mal comunicades.
- En el comerç s’estableix un intercanvi desigual: la metròpoli compra (o s’emporta sense pagar)
aliments i matèries primeres a baix preu i ven productes industrials més cars.
4.2.- Conseqüències demogràfiques:
- Passat l’impacte inicial de la introducció de noves malalties, la població creix gràcies als
emigrants que arriben d’Europa i la reducció de la mortalitat (vacunes i millor higiene). - Però el
creixement de la població provoca subalimentació crònica, fam i morts.
4.3.- Conseqüències socials:
- Es trenca el mode de vida tradicional (tribal en molts casos) i s’introdueix el model capitalista
occidental i una societat racista, amb una burgesia estrangera (majoritàriament) i un proletariat
indígena sotmès a un alt grau d’explotació (segregació racial i social).
4.4.- Conseqüències polítiques:
- Les metròpolis fixen noves fronteres artificials sense tindre en compte als indígenes: es trenquen les

2
unitats ètniques i culturals existents anteriorment i això provoca revoltes anticolonials contra la
metròpoli i conflictes entre ètnies obligades a conviure en un mateix estat.
4.5.- Conseqüències culturals:
- Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la cultura occidental i el
cristianisme.
- - La difusió de formes de vida occidentals va derivar en un fenomen d’aculturació, és a dir,
de pèrdua de la cultura pròpia per la imposició d’una altra. Les elits indígenes
s’occidentalitzaren.