Història i geografia

Dossier digital

COGNOM I NOM ALUMNE/A: Cristina Perez Duarte

MATÈRIA: Geografia i Història NOM PROFESSOR/A: Marta Casas

UNITAT: Tema 3: L’imperialisme

CLASSE: 4t GRUP: D TRIMESTRE: 2n DATA: 25-01-23

NOTA: CURS: 2022-23

1
Per què hi va haver l'expansió imperialista?

Els països europeus, aprofitant la superioritat econòmica, tècnica i militar, es

van llançar a dominar la resta del món, especialment zones sense Estats
organitzats. Entre el 1870 i el 1914 van ocupar territoris, principalment a Àfrica i
Àsia, i van crear imperis colonials.

Què va portar els països industrialitzats a abocar-se a conquerir i a dominar

territoris d'arreu del món?

Com van justificar aquests països el domini i l'explotació que van sotmetre a
les poblacions dels territoris colonitzats?

A. Els interessos econòmics

El pes a Europa el 1914.

Els països industrialitzats d'Europa necessitaven buscar nous mercats en els

quals poguessin vendre l'excedent de la seva producció industrial.

També aspiraven a comprar primeres matèries (carbó, ferro, cotó, cautxú…)

i productes colonials (sucre, xocolata, te…) al preu més barat possible.

Finalment, volien invertir els excedents de capitals en llocs fora d'Europa, on

la mà d'obra, més barata, els permetia obtenir més beneficis.
 Representació de les riqueses de les colònies de l'Imperi francès en una pintura del 1931.

LA NECESSITAT ECONÒMICA DE L'EXPLOTACIÓ COLONIAL

Ahir vaig ser a l'East End de Londres [un barri obrer] i vaig assistir a una
assemblea d'aturats. Vaig sentir discursos exaltats que eren com un crit: pa!,
pa! De tornada a casa vaig reflexionar sobre el que havia sentit, més convençut
que mai de la importància de l'imperialisme. (…) Hem de prendre possessió de
nous territoris per col·locar l'excés de població, per trobar nous mercats on
puguem vendre els productes de les nostres fàbriques i les nostres mines. (…)

Cecil Rhodes, empresari i polític britànic, 1895.

B. Una població en ascens

Els canvis econòmics al llarg del segle XIX van donar com a resultat un
gran augment de la població europea, que el 1900 va arribar a 450 milions
d'habitants.

Aquesta expansió demogràfica va generar un volum de població excedent,

sobretot a l'agricultura, que va estimular l'emigració cap a altres continents. La
possibilitat de disposar de colònies a les quals es podia emigrar era una solució
per a les metròpolis*, que, d'aquesta manera, evitaven en part els problemes
de malestar social (atur, vagues…).

El creixement de la població.

E
C. La rivalitat entre les potències

L'expansió imperialista també la va provocar el desig d'ampliar les zones

d'influència de cada una de les potències industrials, com a forma
d'augmentar el seu poder polític i d'obstaculitzar l'expansió de les
competidores.

A Europa, a partir de la unificació d'Itàlia i d'Alemanya, que va estabilitzar les

fronteres, els desigs que tenien els països d'ampliar el poder polític només es
podien complir ocupant altres continents. Els imperis colonials eren la
demostració de la seva capacitat d'influència en el context diplomàtic
internacional.

Tot això va promoure una cursa per controlar nous territoris. Els principals
dirigents polítics europeus van considerar l'expansió colonial com una
necessitat, perquè la volien utilitzar com a base estratègica del seu poder
militar i per intentar impedir l'expansió dels seus rivals.

A LA RECERCA D'INFLUÈNCIA INTERNACIONAL

Jo afirmo que la política colonial de França (…) està inspirada en una veritat
(…). És a saber, que una Marina com la nostra no es pot passejar pels mars
sense refugis sòlids, defenses, centres d'avituallament (…). Les nacions, en els
temps que vivim, són grans per l'activitat que porten a terme (…).

Exercir una influència sense actuar, sense barrejar-se en els afers del món,
mantenir-se allunyat de totes les aliances europees, considerar com una trampa
o com una aventura qualsevol expansió cap a Àfrica o cap a Orient (…), per a
una gran nació és, creieu-me, abdicar.

Jules Ferry, polític francès, 1885.

D. El mite de la raça superior

Les causes profundes de l'imperialisme* no es poden entendre sense

les concepcions racistes i nacionalistes. La idea d'una raça blanca superior,
els atributs d'intel·ligència i laboriositat de la qual la legitimaven per imposar-se
sobre les altres, es va donar com un fet, o, encara més, com una veritat
científica a gairebé tots els països europeus.

Filòsofs, científics, escriptors i polítics van subscriure sense enrojolar-se

aquesta idea i van arrossegar darrere d'ells una gran part de la població.
Igualment, es va imposar la idea que per exercir aquest domini legítim tots els
mitjans eren vàlids, fins i tot la guerra.

La guerra era considerada una manera de refermar la força i la superioritat

cultural de cada país, i es va estendre el convenciment que els europeus tenien
el deure de difondre la seva cultura i civilització entre els pobles considerats
inferiors.
LES RACES DOMINANTS

Les potències occidentals tutelen els pobles colonitzats, caricatura del 1886.

La britànica és la més gran de les races dominants que el món ha conegut i,

per tant, el poder determinant en la història de la civilització universal. (…)
L'Imperi britànic, fermament unit, i els Estats Units han d'assegurar plegats la
pau del món i assumir la feixuga responsabilitat d'educar per a la civilització els
pobles endarrerits.

Joseph Chamberlain, ministre britànic, 1895.

ACTIVITATS

1.Quin pes tenia Europa en l'economia mundial? Quin interès tenia a ocupar colònies?
Què n'esperava extreure?
2.Quina tendència té la població europea al segle XIX? Relaciona-la amb
l'interès per les possessions colonials.

3.Les possibilitats d'expansionisme territorial i militar eren possibles al continent

europeu al segle XIX? Com justifica Jules Ferry la necessitat de colònies?

4.Què afirma Joseph Chamberlain al seu discurs? Era un posicionament

majoritari a l'Europa del segle XIX?
Cristina Perez Duarte

ACTIVITATS
1. Quin pes tenia Europa en l'economia mundial? Quin interès tenia a ocupar
colònies? Què n'esperava extreure?
Tenien superioritat econòmica, tècnica i militar, i això els feia molt més
accessibles a poder conquerir colònies menys desenvolupades. Tenien l’interès
de poder aconseguir matèries primeres (cotó, cacau, sucre…) per preus baixos,
per poder vendre els excedents del mercat que produïen i aconseguir mà d’obra
molt barata i així poder obtenir beneficis.

2. Quina tendència té la població europea al segle XIX? Relaciona-la amb l'interès

per les possessions colonials.

La tendència de la població europea al segle XIX era colonitzar, gràcies a la idea

que tenien de ser superiors a les altres races, i amb aquesta raó tindre més que
suficient per poder conquerir i colonitzar altres regions i races pel seu propi
benefici. També per cristianitzar els països amb tendències religioses diferents
del cristianisme i també per poder expandir el territori i així poder tenir lloc on
habitar tots els europeus, ja que durant el segle XIX es va produir una
sobrepoblació que feia a la gent entrar a l’atur i, per tant, passar fam.

3. Les possibilitats d'expansionisme territorial i militar eren possibles al continent

europeu al segle XIX? Com justifica Jules Ferry la necessitat de colònies?

No era possible l’expansió territorial i militar en el continent europeu al segle XIX

perquè ja no hi havia més espai per conquerir amb la unió d’Itàlia i d’Alemanya i
no volien envair entre si, perquè els importava més conquerir territoris
extraeuropeus. Jules Ferry va justificar la necessitat de colònies amb el fet que
allunyar-se del món i no arriscar-se a descobrir nous territoris era renunciar a la
prosperitat i a la millora del territori propi.

4. Què afirma Joseph Chamberlain al seu discurs? Era un posicionament majoritari a

l'Europa del segle XIX?

Joseph Chamberlain afirmava amb el seu discurs que l’imperi britànic és el més
gran de les races dominants en tot el món. Que l’imperi britànic i els Estats Units
han d’assegurar la pau del mon i educar als pobles “inferiors”. Era un
posicionament majoritari a l’Europa del segle XIX perquè tenien la idea de ser
superiors als altres i pensar que els altres estaven endarrerits.
Cristina Perez Duarte

5. Escriu un text sobre les causes de l'imperialisme colonial i les justificacions que
es van donar per legitimar el domini d'aquestes poblacions i territoris. Valora si
avui dia es continuen produint situacions semblants.

L’imperialisme colonial

L’imperialisme colonial va ser el procés històric que va portar als estats europeus
a conquerir la major part d’Àfrica i Àsia, al segle XIX.

A continuació explicaré les justificacions dels europeus per conquerir diferents

parts del món:

La sobrepoblació, que donava renda a l’atur i la fam, pensaven que la solució era
descobrir i habitar nous territoris per així poder tenir a tota la població europea
en un lloc on poder viure, per trobar nous mercats on poder vendre els excedents
de les fàbriques i mines i així poder obtenir beneficis econòmics i també ho
justificaven amb la idea de ser una raça superior i així creure que tenien el dret
de fer el que volguessin sense importar les conseqüències de la colonització i
pensant només en el benefici propi, coses com obtenir mà d’obra barata per fer el
treball dur o per aconseguir matèria primeres i explotar els recursos de territori
estrangers al màxim eren motius suficients per ells per conquerir territoris
extraeuropeus i poder inculcar el cristianisme. A part de per un benefici propi, els
europeus també creien que eren superiors en tots els àmbits, no només això, sinó
que afirmaven que els altres territoris eren endarrerits per no tenir el mateix
nivell d’economia, de força militar i de tècnica.

Personalment, si crec que avui dia es continuï produint situacions semblants,

però crec que no hi ha la veu ni la importància que hauria d’haver-hi, només pel
fet de ser considerats països tercermundistes o menys desenvolupats que
Europa.
LA VICTORIA DEL CAPITALISME INDUSTRIAL

Al final del segle XIX el món sencer va entrar en una nova fase del procés
d'industrialització. És l'anomenada Segona Revolució Industrial, en la qual
l'Europa occidental i els Estats Units es van convertir en economies
industrialitzades.

Cartell publicitari sobre els avantatges de l'ús de l'electricitat.

La Segona Revolució Industrial (1880-1914)

A partir del darrer terç del segle XIX van aparèixer i es van desenvolupar noves
fonts d'energia. Així, la invenció de la dinamo industrial (1869) va permetre
produir electricitat en centrals hidroelèctriques, mentre que l'alternador i el
transformador (1897) van fer possible el trasllat del corrent.

Cartell publicitari.

L'electricitat va aconseguir múltiples aplicacions en la indústria (força motriu de

les màquines), en els transports (ferrocarril, tramvia…), en els sistemes de
comunicació (telèfon, telègraf, ràdio…), en l'oci (fonògraf, cinematògraf…) i en
la il·luminació.

D'altra banda, als Estats Units a mitjan segle XIX es va començar a extreure
petroli, i la invenció del motor d'explosió va fer possible que es comencés a
utilitzar com a combustible per als automòbils (1885), un mitjà de transport
fonamental al segle XX.

En aquesta etapa també es van desenvolupar nous sectors industrials: la

química (tints, medicaments, etc.), la metal·lúrgia de l'alumini, la fabricació
d'automòbils i l'aeronàutica. A més, es va produir un augment enorme de la
producció de béns corrents (mobles, aparells per a la llar, etc.) i es van
continuar desenvolupant les indústries tradicionals: el tèxtil, la siderúrgia, la
mineria del carbó, etc.

Bona part de l'enorme salt tecnològic del final del segle XIX es va deure a una
unió entre la recerca científica i la indústria per mitjà de la creació de grans
laboratoris finançats per les empreses industrials, per l'Estat o per fundacions.

Els descobriments científics es van aplicar ràpidament a la tècnica i a

instruments que van revolucionar la vida quotidiana: bombeta, aspiradora,
càmera de fotos, ràdio, telèfon, plàstic, aspirines, etc.

Una nova organització de la producció

L'any 1903 Taylor va revolucionar els mètodes de producció inventant

l'organització científica del treball, o taylorisme*. La producció es va orientar
cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d'augmentar la productivitat,
disminuir el temps emprat i reduir costos de fabricació.

Fabricació i preu dels automòbils Ford.

Aquests nous mètodes de treball es basen en la cadena de producció, en la

qual cada obrer fa una part molt concreta del procés productiu.

La fàbrica d'automòbils Ford, als Estats Units, va ser una de les primeres a
implantar una cadena de producció d'automòbils en sèrie (fordisme). El resultat
va ser una producció estandarditzada i massiva a uns costos reduïts, cosa que
va permetre estendre el consum a sectors més amplis de la població.

La banca i la concentració empresarial

Les altes inversions de capital que requerien les innovacions tecnològiques van
estimular la relació entre banca i indústria; els bancs es van dedicar a finançar
el procés industrial.

D'altra banda, també hi va haver una progressiva concentració industrial i les

empreses es van fer cada cop més grans. Per restringir la competència, les
grans empreses signaven acords entre si per fixar preus i establir àrees
d'influència. Així van néixer el càrtel, el trust, el hòlding i el monopoli (dret
exclusiu d'una empresa a comercialitzar un producte).

Mètodes de concentració industrial.

El domini del comerç i les finances internacionals

La producció mundial el 1913.

Al final del segle XIX, els països industrials dominaven el comerç mundial.
Europa feia la meitat de les exportacions del món i absorbia tres quartes parts
de les importacions. Igualment, controlava les rutes marítimes i els grans ports
comercials (Londres, Anvers, Hamburg, Marsella i Nova York) i disposava de
grans flotes i de borses de comerç.

L'augment del volum comercial va ser possible pels progressos del transport
(ferrocarrils transcontinentals, obertura dels canals de Suez el 1869 i Panamà
el 1914) i per les innovacions en les formes de venda (venda a terminis, venda
per correu, grans magatzems, etc.).

També Europa i, posteriorment, els Estats Units tenien el domini financer del
món. La seva enorme riquesa els permetia invertir capitals al món sencer:
prestaven diners als Estats i invertien en terres, indústries o mitjans de
transport. Aquestes inversions proporcionaven grans interessos o beneficis als
bancs i als particulars.

Moviments de capitals al món a finals del segle XIX.

Cristina Perez Duarte

Activitats 2
1. Descriu els usos dels aparells domèstics que permet l’electricitat.

- L'aspiradora: serveix per aspirar la pols i escombrar d’una

manera més practica i còmoda.
- El ventilador: serveix per ventilar i així rebre aire, s’utilitza
quan fa calor.
- La planxa: serveix per planxar la roba quan està arrugada.
- La ràdio: serveix per escoltar música, des de casetes o el
servei de ràdio FM que es rep a través de l’antena que té.

2. Quines noves fonts d’energia van aparèixer en aquesta època? Quines aplicacions
principals tenien? Quins sectors industrials es van desenvolupar?

Noves fonts d’energia:

- El petroli: combustible pels cotxes
- Energia elèctrica: aparells domèstics, coses de la llar, transports, sistemes de
comunicació i en l’oci.

Sectors desenvolupats:
- la química (tints, medicaments, etc.),
- la metal·lúrgia de l’alumini,
- la fabricació d’automòbils
- l’aeronàutica.
Es van continuar desenvolupant les indústries tradicionals: el tèxtil, la siderúrgia, la
mineria del carbó…

3. Què va fer possible l’enorme avenç industrial del final de segle?

El que va fer possible l’enorme avenç tecnològic va ser la unió entre la recerca científica i
la indústria gràcies a la creació de grans laboratoris pagats per empreses industrials,
l’Estat o fundacions.

4. Què era el taylorisme? Quin va ser l’objectiu principal d’aquesta nova forma
d’organització del treball? On es va aplicar? Amb quins resultats?

El taylorisme va ser un mètode de producció a fàbriques

industrials, el qual funcionava en cadena de producció i en la qual
cada obrer feia una part molt concreta del procés productiu. Va
ser una producció estandarditzada (comú) i massiva (molt
produïda) a uns costos econòmics, cosa que va permetre
engrandir el consum a sectors més amplis de la població.
Els emigrants europeus del segle XIX

Des del segle XIX fins al començament del XX, la població europea va
créixer com no ho havia fet mai en la seva història. Malgrat el creixement
econòmic provocat per la Revolució Industrial, es va generar un excedent de
població, especialment dels pagesos, desplaçats de les seves terres i amb ben
poques possibilitats de trobar feina.

L'emigració a altres continents, fos a països independents o a colònies, va

ser l'oportunitat per a molta d'aquesta gent. Seixanta milions de persones van
abandonar al segle XIX el continent per establir-se en països extraeuropeus i
es van convertir en protagonistes d'una de les grans migracions de la història
contemporània.

A. L'explosió demogràfica europea

Països amb més emigració entre 1870 i 1900.

Al llarg del segle XIX les reformes en l'agricultura, la industrialització i els

avenços mèdics (vacunes i medicaments) i higiènics havien provocat un
enorme descens de la mortalitat a Europa. Però fins ben entrat el segle XX la
natalitat no va disminuir al mateix ritme.

El saldo entre naixements i defuncions va provocar l'augment de la població,

primer als països industrialitzats i, després, al conjunt del continent. La població
europea es va doblar ("explosió blanca") i part d'aquesta població va emigrar
cap a altres continents.

L'ESTÍMUL A L'EMIGRACIÓ

Informacions completes i de franc sobre emigracions a La Plata (l'Argentina).

Cada dia, de 10 del matí a 12 del migdia, s'ofereix informació sobre les
condicions d'aquella regió: organització, política, lleis generals i lleis de terres,
colònies, sous, transports, productes, clima, indústria, comerç, preu dels
articles de consum principals i passatges des dels ports més importants
d'Europa a La Plata.

Adreceu-vos personalment o per carta a l'oficina d'aquest diari: Avinguda de

Carnot, 17, París.

Anunci a la Revue Sud-Américane, 1 de setembre del 1884.

L'origen dels emigrants

Fins al 1875 els emigrants van ser principalment britànics, irlandesos i

alemanys, però a partir d'aquella data van començar a ser més nombrosos els
que procedien de l'Imperi autrohongarès, de Rússia i els d'origen mediterrani
(italians i espanyols).

Les migracions europees, 1800-1914.

B. Els viatges transoceànics

Les migracions van ser possibles per l'existència de nous mitjans de transport i,
especialment en el cas de les migracions transoceàniques, pels vaixells de
vapor. El temps de durada de les travessies es va escurçar extraordinàriament.
Al primer terç del segle XIX des d'Europa es trigava un mes a arribar al
continent americà, i al principi del segle XX la travessia durava poc més de cinc
dies.

Milers de persones de totes les classes socials s'hi embarcaven, alguns a les
cabines superiors, amb salons i restaurants. Però la immensa majoria viatjaven
amuntegats a les bodegues: els passatges eren més barats, tot i que hi havien
de destinar bona part dels seus estalvis.
 Els grans vaixells transoceànics de vapor.

C. Emigrants pobres i elits colonials

La població que abandonava Europa no era homogènia. La majoria eren

pagesos pobres, treballadors sense feina o classes mitjanes a la recerca de
millors oportunitats.

Hi havia diferència entre l'emigració de països amb àmplies colònies, com en el

cas d'Anglaterra, en les quals els emigrants s'instal·laven en les noves terres
com a grangers o per formar part de l'administració colonial, i la dels països
sense aquestes possessions (polonesos, italians, etc.), els emigrants dels quals
arribaven a les noves terres en pitjors condicions i molts d'ells passaven a ser
simples assalariats.

Funcionaris, militars, propietaris de terres i també professionals i empleats van

reproduir a l'Índia els costums i la forma de vida de la societat anglesa i van
tenir una prosperitat molt més elevada que la del seu lloc d'origen.

Immigrants a la ciutat de Nova York. Les condicions de vida de molts dels

immigrants van ser molt difícils. Una gran part d'ells va conformar les classes
treballadores dels països als quals van emigrar.
Cristina Perez Duarte

Els emigrants europeus del segle XIX

1. Quines van ser les causes del creixement demogràfic europeu? Com es va anomenar
aquest fenomen? Per què penses que es va anomenar així?

El creixement demogràfic, també conegut com “explosió blanca” va

ser el creixement de la població europea, per els següents causants.

➔ Les reformes en l’agricultura:

Va haver-hi un gran augment en la productivitat gràcies a
que la mà d’obra, que es va reemplazar per la mecanització
i per l'ús de fertilitzants sintètics, plaguicidas (per matar
plagas que es ficaven als cultius i dañen les collites) i la cria selectiva (el procés
artificial per desenvolupar noves variacions de verdures o fruites)
La reforma agraria liberal.pdf

➔ La industrialització:
Va sorgir de Gran Bretaña entre el segle XVIII i el XIX, amb la revolució
industrial, impulsat per el capitalisme i per la acumulació de riquesas fruit del
mercantilisme i el imperialisme. Transformant així les relacions de producció i
donant pas a les fàbriques i a la clase obrera.
03-rev_indu-esquema.pdf

➔ Els avenços mèdics i els avenços higiènics:

L'anestèsia i l'antisèpsia van permetre desenvolupar tècniques quirúrgiques més
pràctiques que les amputacions, així com l'augment de les taxes de supervivència
dels pacients amb fractures greus.

Per una altra banda, la divulgació de la higiene per els metges i les dutxes diàries
van ser clau pels avenços higiènics de la societat europea al segle XIX.
avances-na-medicina.pdf

En conclusió, amb les reformes de l’agricultura (més cultius), la industrialització (més treballs) i
els avenços mèdics i higiènics (mes cures a les enfermetats) van provocar una enorme
disminució de la mortalitat a Europa i per consegüent, un creixement demogràfic.
Cristina Perez Duarte

2. Assenyala els països amb un nombre més alt d'emigrants. Fixa't en el mapa i digues
quines eren les destinacions principals de l'emigració.

Els països en els que mes van emigrar cap a altres llocs al segle XIX eren:
- Regne Unit (7.000 milers de persones)
- Irlanda (7.000 milers de persones)
- Italia (3.000 milers de persones)
- Alemanya (2.500 milers de persones)

Els països on més anaven els emigrants europeus:

1. Estats Units
2. Canada
- Siberia
- Argentina
- Brasil

3. Com es feien els viatges? Quin invent va revolucionar el transport marítim? Qui
viatjava? Quines diferències de condicions tenien segons la categoria social?

Els emigrants europeus van poder transportarse e emigrar gràcies a l’aparició i creació
de diferents transports, en especial els vaixells de vapor. Els vaixells de vapor van
revolucionar el transport marítim gràcies a la seva gran capacitat i per la seva
rapidesa que feia més curta la duració del viatge. No només els de clase alta feien
aquests viatges en vaixells, sinó que també ho feien els de classe baixa, amb la diferència
de que els primers tenen una major comoditat, a les cabines, restaurants… i els segons a
les bodegues tots apretats pel preu d’un bitllet economic.
Cristina Perez Duarte

4. Imagina't que ets una de les dones que són al pati de l'habitatge novaiorquès. Escriu a la
teva família a Irlanda sobre el viatge en vaixell, l'arribada i els primers mesos a la ciutat.
Què consideres que seria diferent si fossis una de les dones del jardí de l'Índia?

La carta inventada cap a la meva mare sobre el meu viatge a Nova York al segle XIX:

La diferencia que hi crec que hauria si fossi una dona del jardí de l’Índia:
Crec que no hi podria tindre l’oportunitat ni tan sols de viatjar, sino que hauria de seguir al meu
país d’origen vivint en pèssimes condicions i sent tractada d’una manera inferior pel fet de ser
dona i no europea.
L'extraordinària superioritat tecnològica d'Europa, la seva capacitat de
producció i l'enorme creixement de la població van conduir les economies
industrials a buscar noves àrees d'inversió i de negoci. Va començar l'època de
l'imperialisme, un sistema en el qual la cultura, la política i l'economia del
món s'organitzaven en funció del domini d'uns països sobre els altres.

Exploració i conquesta

Les expedicions europees a l'Àfrica.

A mitjan segle XIX gran part de l'interior d'Àfrica, d'Àsia i dels oceans era
pràcticament desconeguda. La recerca de nous territoris per expandir-se va
propiciar una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques.

Les primeres expedicions europees les van fer principalment britànics i

francesos. Van destacar els exploradors anglesos Livingstone i Stanley i el
francès Brazza, que van recórrer i cartografiar l'Àfrica central.

Després de l'exploració dels territoris, la conquesta es va dur a terme de

manera relativament ràpida i fàcil. Per fer-ho, els europeus van aprofitar les
rivalitats internes de les tribus i ètnies indígenes amb la finalitat d'enfrontar-les
entre si i de reclutar tropes al seu servei.
Els enfrontaments entre potències colonials

El repartiment de la Xina, caricatura d'un diari francès, 1898.

L'imperialisme del segle XIX va tenir un caràcter bel·licós, amb guerres

constants. El xoc d'interessos entre les potències rivals pel repartiment d'Àfrica
va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885). Aquí es van
decidir les normes per repartir-se el territori i les zones que ocuparia cada
potència.

Malgrat això, l'enfrontament dels interessos imperialistes es va fer inevitable.

D'aquesta manera, França i Anglaterra van topar l'any 1898 en un territori a
l'est del llac Txad (Sudan) anomenat Fashoda, i la guerra va estar a punt
d'esclatar.

Un altre incident greu va ser els conflictes anglobòers (1880-1881 i 1899-

1902), en el qual els britànics es van enfrontar amb els colons holandesos
(bòers) instal·lats a la zona sud-africana des del segle XVI, on havien format les
repúbliques del Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange. La notícia que s'havien
descobert importants mines al Transvaal va impulsar els britànics a envair
aquestes repúbliques i a annexar-se-les. Al cap de tres anys de guerra, els
territoris bòers es van incorporar a l'Imperi britànic.

D'altra banda, gran part del continent asiàtic va ser ocupat tant per les
potències europees (Gran Bretanya, França i Alemanya) com per altres països
(Rússia, Estats Units i Japó).
A la Xina, totes les potències europees volien ser presents en un mercat tan
important a causa la nombrosa població. Per mitjà de les Guerres de l'Opi
(1840-1858) entre la Xina i l'Imperi britànic, van forçar l'obertura del comerç i
l'entrada d'interessos occidentals en l'explotació de les seves riqueses. La
intromissió estrangera va ser contestada amb diverses revoltes socials, com
ara la dels bòxers* (1899).

UN NOU COLONIALISME

Els imperis colonials existien des del segle XVI, però a partir del XIX la velocitat
d'ocupació, la quantitat de territoris conquerits i l'explotació dels recursos van
ser molt més grans.

La superfície terrestre ocupada per les potències imperialistes era, el 1800, del
35 %; el 1878, del 67 %; i el 1914, del 84,4 %.