Blai Taberner Curado Antropologia Social i Cultural Curs 2012-2013

Histria Contempornia Comparada

Qestions sobre els fluxes migratoris dels segles XVIII i XIX 1. Qui emigrava? Al llarg dels segles XVIII i XIX, el perfil de les persones que van migrar va ser molt variat i per tant, s prcticament impossible determinar-ne unes caracterstiques comunes aplicables a tots els casos. No obstant, se'n poden diferenciar diversos grups: En primer lloc, i coincidint amb les primeres migracions que es van fer, les de l'anomenat xode rural, el perfil tpic era de famlies senceres dedicades a la pagesia que amb les transformacions econmiques derivades de la Revoluci Industrial van veure com la seva font de riquesa minvava i la ciutat i les possibilitats que oferia en van ser la soluci. Ms tard, amb els processos de colonitzaci, qui emigrava capa nous territoris eren lders poltics, militars i idelegs que tenien l'objectiu de convertir aquestes noves terres en part d'un Imperi en contacte directe amb la metrpoli. Eren doncs els alts crrecs que governaven a les colnies sota directrius de la metrpoli. A partir d'aleshores, un nou perfil d'emigrant va sorgir, i es que a causa de la regularitzaci de les colnies i el seu domini, famlies treballadores corrents van veure aquests nous territoris com a llocs plens d'oportunitats on poder iniciar una nova vida al marge de les dificultats (manca de feina, precarietat laboral, epidmies, preus elevats, etc). Per ltim i no menys important, les migracions involuntries i forades, s a dir, a del flux comercial d'esclaus tamb van ser molt importants. Aquests eren majoritriament africans que eren enviats en condicions inhumanes a les Amriques per servir a les colnies com a m d'obra barata i sense drets. 2. Quan? Les migracions han format part de tota la histria de la humanitat, per centrant-nos en el context dels segles XVIII i XIX, s important destacar que hi va haver diverses onades migratries diferenciades. En un bon principi, als inicis de la Revoluci Industrial (segona meitat del segle XVIII), el corrent migratori va ser el de camp-ciutat. Sel podria considerar, doncs, com la primera daquestes onades. Ms tard, van consolidar-se les corrents intercontinentals que ja venien iniciades des dinicis del colonialisme al segle XVI a les Amriques. En un primer lloc, els pasos del Nord dEuropa van protagonitzar un fluxe important als Estats Units i Canad, i dcades ms tard, van ser els pasos del sud dEuropa els que van migrar cap a la resta del continent, sobretot a Centreamrica i Sud-amrica. Finalment, ja al segle XIX es va consolidar la migraci cap a la resta del mn, s a dir sia, frica i Oceania. 3. Cap on? Les tres etapes comentades a lanterior punt, es corresponen amb les diferents zones a les quals semigrava. Deixant de banda la migraci camp-ciutat que tot i ser molt important, no va suposar la gran revoluci mundial de lemigraci, cal diferenciar lemigraci que va haver-hi al continent americ amb la de la resta del mn.

Blai Taberner Curado Antropologia Social i Cultural Curs 2012-2013

Com ja sha esmentat anteriorment, en un inici, van ser pasos com Regne Unit, Irlanda o Frana els que van emigrar cap a lAmrica del Nord, s a dir Canad i Estats Units per una ra clarament colonial i imperialista. Ms tard van ser pasos com Espanya, Portugal o Itlia els qui van seguir emigrant cap zones del centre i sud del continent, ara pertanyents a pasos com Mxic, Argentina o Brasil. Finalment, els altres indrets protagonistes de les migracions europees van ser lfrica, on les grans potncies colonials hi van establir les seves colnies i van atraure aix persones procedents de la metrpoli (exemple: Congo Belga), sia on el comer en va ser determinant pels grans imperis (exemple: Imperi britnic amb ndia) i per ltim Oceania i en concret Austrlia que tamb va comenar a ser poblada principalment per anglesos. 4. Per qu? El per qu a tot aquest procs migratori cal cercarlo en la revoluci que va suposar el conjunt de canvis econmics, socials, demogrfics i poltics esdevinguts al llarg dels segles XVIII i XIX. Per concretament cal remarcar la situaci demogrfica que va succeir a causa de laugment de la natalitat i la disminuci de la mortalitat; un excedent de poblaci que va haver-se dabsorvir en altres indrets.

5. Amb quins objectius? Els objectius eren diversos per principalment cal remarcar la necessitat econmica com el ms hegemnic entre tots els casos. Ja fos per intentar tenir ms qualitat de vida, com per obrir productes a nous mercats, escapar de guerres o epidmies, la emigraci a altres territoris es va veure com un nou mn de posibilitats on intentar fer el que al vell continent era ja impossible.