NACIONALISME, IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA

MUNDIAL

1. NACIONALISME
Fa referencia a la nació, y per entendre el nacionalisme hem d’entendre a la “nació”. Quin es el
factor que totes les nacions inclouen? La població que te la voluntat (pertinença) de ser una
nació. La nació es un producte històric que depèn de la voluntat de les persones i de la mateixa
manera que apareix pot desaparèixer.
La nació: conjunt de gent que vol auto-governar-se
Estat: es la maquina de governar-se, la institució que exerceix el monopoli.
No totes les nacions tenen estat (com per exemple Espanya que es un estat pluri-nacional, amb
dintre diferents nacions Catalunya, País Basc, Espanya com a si). El nacionalisme crea les
nacions, crea consciencies nacionals, ha de ser una idea de nació forta. Un grup opta per
diferenciar-se perquè tenen un projecte propi.
L’idea de estat-nacions es inviable, la naturalesa dels estats a Europa i al món es el pluri-
nacionalisme.
1.1 NACIONALISME, 2 CORRENTS
El nacionalisme es una força política potent i plural (hi ha molts tipus de nacionalismes), i tant
serveix per construir com per destruir. Ho podem resumir en dos grans corrents a lo llarg del
mon contemporani (Cívic o civilista -ve de França- i la Culturalista o etnicista -ve
d’Alemanya- )

- Cívic o Civilista: La nació existeix si hi ha voluntat, la que mes s’apropa a la realitat.

“la nació es un plebiscit diari” (Renan), si es deixa de creure deixa d’existir.
- Culturista o Etnicista: Es un organisme viu, hereditari. La cultura, la tradició, una
psicologia es hereditària, la nació viu encara que no creguis.
Una per existir necessita de demés persones, l’altre no. La idea culturalista al s.XX al extrem si
la portem en comptes de la cultura a la sang o raça et porta al nazisme (la teoria no es nazista en
si)
1.2 EL COMENÇAMENT DELS NACIONALSIMES
Causes:

- Idees de la il·lustració
- Sobirania nacional
- Romanticisme (la nació que no morirà mai)
- La industrialització (la nació acaba amb les divisions i s’homogeneïtza el mercat
nacional, mercats de fàcil comerç, el mercat nacional elimina fronteres internes)
Tots aquests son factors que ajuden al sorgiment del nacionalisme.
1.3 LA UNIFICACIÓ ALEMANYA
Ha alemanya hi havia 38 estats que creaven una confederació germànica, però tots independents
i els mes forts eres Prussia i Àustria.
Al s.XVIII-XIX surt el romanticisme que te com idea recuperar costums, folklore... Recuperar
les coses en comú que tenia la confederació germànica.
Prussia tenia com a idea unificar aquell territori i comença aquesta idea amb la unió duanera “el
Zollverein” al 1834 per crear un mercat comú alemany, però deixant fora a Àustria (ja que
dintre de la confederació germànica era el regne més fort i Prussia tenia por que Àustria es
quedés amb tot el territori).
1.3.1 GUERRA AUSTROPRUSSIANA
Esclata una guerra política entre Prussia i Àustria 1866 per veure qui hegemonitza aquelles
confederacions germàniques, guanya Prussia per els avenços tecnològics d’aquesta (estaven en
una fase d’industrialització més avançada).
1.3.2 GUERRA FRANCOPRUSSIANA
1870: Hi ha una guerra per els territoris d’Alsàcia i Lorena entre Prussia i França. Torna a
guanyar els prussians pel telègraf i els ferrocarrils (les tropes Prussianes es mouen molt mes
ràpidament i coordinades amb telègraf). Perd l’imperi Francès, surt la comuna i neix el II Reich
alemany, amb un territori alemany molt extens, territori que perden en la II Guerra Mundial,
perden el territori de Prussia.
1.4 LA UNIFICACIÓ ITALIANA
Itàlia a mitjans del s.XIX no existia, era un territori (la península itàlica) hi havia diversos estats,
entre els mes importants: Al nord el regne de Piemont Cerdanya, Al sud el regne de les duels
Sicílies, nord influencies Austríaques, al mig els estats pontificis (vaticà).
Surt una cosa semblant al romanticisme de Prussia, el Ressorgimento, que intenten recuperar la
gran cultura i l’imperi romà i el sentiment d’orgull per elles.
Al costat d’aquest moviment, el regne de Piemont Cerdanya té un projecte d’unificació política,
volen unificar el territori itàlic (la part més industrialitzada vol unificar el territori en nom de la
cultura) però topa amb els Austríacs, que son derrotats 1859.
El regne de Piemont Cerdanya té el seu projecte però al costat d’aquest també hi ha un
moviment popular, republicà, progressista que creuen en una Itàlia unida, aquest son “els
camises roges” i per la seva compta formen un exercit voluntari. Començaran el seu moviment
desembarcant al sud, en el regne de les dues Silícies governat per un rei, fan caure la seva
monarquia, ocupen el sud i instauren el seu projecte en aquest territori. Els voluntaris de
Garibaldi (volien una república) i el exercit de Piemont Cerdanya (volien monarquia Italiana
amb un projecte liberal monàrquic encapçalada per Emmanuel II). Quan es troben ells dos,
Garibaldi sacrifica la seva idea d’una Itàlia republicana per la unificació d’Itàlia.
Però queden els estats Pontificis en els que governa el Papa com un rei, el Papa no vol renunciar
a Roma i al 1870 els italians envaeixen Roma, li treuen el poder polític al papa i converteixen
Roma en la capital. Amb això acaba la unificació italiana i surt l’actual Itàlia que coneixem.
1.5 SIMILITUDS I DIFERENCIES DE L’UNIFICACIÓ A ALEMANYA I ITÀLIA
Similituds:

- Hi ha un regne que impulsa la unificació (Piemont a Itàlia, Prussia a Alemanya)

- Unificació totes dues
- Hi ha una part cultural encara que el pes mes important es polític
- Hi ha victòries militars
Diferències:

- A Alemanya comença amb el mercat comú (Zollverein)

- La diferencia Italiana es que existeix un moviment popular que acompanya la
unificació, hi ha un component popular.
2. LA CRISI DEL CAPITALISME LIBERAL I L’EXPLOSIÓ DE L’IMPERIALISME
L’imperialisme del s.XIX es diferent als demés imperis anteriors ja que la tecnologia i la
revolució industrial suposa un canvi qualitatiu en aquest imperialisme. Gràcies a la tecnologia
de la revolució Industrial els nous imperis poden controlar mes territori i més població, gràcies
a:

- Armes (facilita control)

- Ferrocarril/Vaixell de vapor (facilita el transport)
- Telègraf (facilita la comunicació)

2.1 CARÀCTER DE LA DEPRESSIÓ FINISECULAR

Europa no pot competir amb els productes Americans (que es produeixen en massa i es venen a
baix preu), llavors Europa entra en crisi ja que no es sostén la seva economia. En conseqüència
a aquesta crisi europea generada per els productes americans es produeix una gran migració a
Amèrica (la terra promesa) al finals del s.XIX i principis del s.XX.
Aquesta migració europea es rebuda per Nord Amèrica, Brasil i Argentina. La població anava a
Amèrica ja que els sous son mes alts, l’economia està creixent i et regalaven terres (degut a la
conquesta de l’oest). EE.UU te els braços oberts ja que era necessària mà d’obra, i encara que
van aconseguir migrar milions de persones des de Europa, hi havia un filtre per entrar als
EE.UU que es feia en una illa davant de Manhattan (Elies Island), hi havia 4 filtres per poder
entrar als estats units:

- Els malalts no entren, es queden en quarantena en la illa i si es curen entren, sinó no.
- Lligat al tema de la malaltia, no volien que entressin amb un coeficient intel·lectual
molt baix (hi havia un qüestionari per assabentar-se i si no es responia bé no entraves).
- No volien revolucionaris, especialment anarquistes.
- Persones polígames (més d’una dona).

2.2 INTENSIFICACIÓ DE LA CURSA IMPERIALISTA

Degut a la crisi econòmica europea, aquesta va decidir fer-se proteccionista, perquè no
s’enfonsés la seva economia, i clar com a resposta els EE.UU també van fer-ho. El mercat
europeu volia estendre’s, però trobem que els EE.UU s’han tornat proteccionistes, i no es veu
com una opció seguir venent allà quan la crisi econòmica europea esta en auge, Europa havia de
buscar nous mercats, havia de trobar nous consumidors i nous recursos també per alimentar la
seva indústria, i que aquesta pogués seguir creixent. En aquest moment es quan posen l’ull en
les colònies, per diferents raons:

- Econòmica: mercats i recursos (necessito gent que em compri, i noves matèries

primeres per poder alimentar l’industria)
- Polítiques: dominar més territoris per poder (per poder decidir sobre les qüestions
internacionals), prestigi i nacionalisme (una gran nació vol convertir-se en un gran
imperi).
 - Ideològiques i religioses: (el racisme justifica l’imperialisme, els europeus es
consideren un poble superior que es senten amb la responsabilitat de civilitzar els
pobles subdesenvolupats, però sempre d’acord amb els interessos europeus) (els
europeus evangelitzen els demes pobles perquè creuen que la seva religió es la millor,
molts missioners treballen com agents dels imperis)
Autors que justificaven l’imperialisme i les seves raons per fer-ho:
Jules Ferry: Deia que Europa era una botiga que no venia nous productes ja que no hi havia
nous consumidors. I que s’havia de portar la botiga a altres llocs per aconseguir nous
consumidors i així no entrar en fallida.
Cecil Rhodes: A més de trobar nous consumidors, també col·locar una població que dintre del
propi país imperial no te sortida.
Joseph Arthur de Gobineau: “assaig sobre la desigualtat sobre les races humanes” teoritza que
hi ha diverses races i que d’aquelles hi ha una de superior “la raça àrea”, això justifica per ell
l’imperialisme. Com que son la raça superior tenen que conquistar a les races inferiors. Això es
portat a Alemanya.
Frederich Razel: Influït pel nacionalisme culturista o etnicista alemany, deia que les nacions
eren organismes vius, i que aquestes nacions s’alimentaven del seu ecosistema, del seu espai
vital “lebensraum” i les nacions necessiten cada vegada més espai vital per poder alimentar-se,
les nacions poderoses ocuparan les febles. El lebensraum en els s.XIX justifica l’imperialisme y
al s.XX justifica el nazisme.
Tots tenen en comú la justificació de l’imperialisme, que Europa domini i exploti altres
territoris.
2.3 L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS
A l’hora d’organitzar-se i dominar les terres cada imperi era diferent i tot i això tots
comparteixen unes característiques, tenen protectorats i dominis, aquestes son dos formes
diferents per conquistar un territori:

- Protectorat: L’imperi respecta el govern local (si hi havia un rei aquest es quedava ne
aquest lloc). Però hi havia temes dels que s’ocupava l’imperi (temes internacionals i
econòmics) dels temes interns s’ocupava el govern local. L’idea es que el país imperial
et protegeix d’altres imperis d’això la paraula protectorat.
- Domini: El govern local s’aboleix i es posa un governador del propi país imperial
 Hi havia diferents tipus de domini

2.4 L’IMPERIALISME A L’ÀFRICA

Àfrica sobretot es una gran oportunitat per trobar recursos i matèries primeries i no tant per
trobar mercat.
La cursa d’Àfrica portarà atencions de totes les potències, i totes voldran una part d’aquest
continent, i per no entrar en una disputa que pogués acabar en una guerra les potències europees
intentaran posar unes normes per repartir-se Àfrica, aquestes normes les posen a la conferencia
de Berlín 1884.
Es reuneixen 13 països Europeus i EE.UU, per repartir-se Àfrica, però cap país Africà va ser
convidat a la conferència, i es decideix el següent:
 - Tots els països volen el territori al voltant del riu Congo, aquest territori serà
complicat i com a solució provisional decidiran que el territori del Congo passi a mans
del rei Leopold de Bèlgica, ja que es considerava una potència inferior, va ser una
solució temporal.
- Lliure navegació per els rius Níger i Congo
- Els països Europeus que tinguin dominis a la costa tenen preferència a l’hora de
avançar cap a l’interior i una vegada avançat a l’interior la conquesta ha de ser
efectiva: Tenir algun tipus de control sobre el territori, deixant soldats o empreses,
delegacions... que controlaran el territori. I s’ha de comunicar a les demés potències.
Això portarà a conflictes entre les potències quan arribin a un mateix punt.
El resultat de la conferencia de Berlín va ser que Àfrica en poques dècades es troba
pràcticament colonitzada. Els principals països imperials seran França i Gran Bretanya, però hi
haurà un país insurgent (Alemanya) que voldrà la seva part de territori a Àfrica, i el reclamarà,
però com va arribar tard no es troba reconeguda, aquesta va ser una de les raons de
l’esclatament de la primera guerra mundial.
Hi ha territoris encara no colonitzats com Abissínia. Aquest hauria de ser un territori conquistat
per Itàlia ja que segons les normes del tractat de Berlín li corresponia per el domini d’Eritrea i la
Somàlia Italiana, però no ho va poder fer ja que va ser la única potencia europea derrotada a
Àfrica. També tenim Libèria, part dels EE.UU, destinaven aquell territori a enviar els esclaus
alliberats que no sabien que fer amb ells i els EE.UU voldrà mantenir la seva independència i
els ajudarà. Aquests seran els únic territoris no conquerits pels imperis.
Els Europeus van poder conquerir tan ràpid Àfrica gràcies a:

- Avenços tecnològics
- Avenços en medicina: Àfrica era la tomba dels homes europeus, ja que en Àfrica
existia una malaltia que afectava només al home europeu (els africans ja estaven
humanitzats). Europa descobreix que hi ha una substancia, la quinina, que et protegeix
contra la malària.
2.4.1 LA GUERRA ANGLO-BOER
El domini d’Àfrica es relativament fàcil, però hi haurà un lloc en el que serà especialment
complicat la conquesta, el sud d’Àfrica, l’actual Sud Àfrica.
Quan els britànics van a conquerir el Sud d’Àfrica es troben que hi ha uns europeus des de fa
temps instal·lats allà, un grup d’holandesos que es basaven en l’agricultura i eren esclavistes, els
Bòers, que van prosperar allà perquè tenen armes europees y esclaus africans, per lo tant tindràn
una producció agrícola molt pròspera. Però al s.XIX arriben els britànic i els diuen que son
súbdits de l’imperi britànic. Els boes marxen cap al nord i fundaran dues repúbliques Bòers
(Orange i Transvaal)

- Primera guerra anglo-bòer (1880-1881): Guanyen els Bòers (tenen armes europees i
coneixen el territori, fan una estratègia de guerra de guerrilles)
Però al 1866 es descobreix que als territoris Bòers hi ha grans mines d’or i diamants, això als
bòers no els interessava ja que son grangers, però aquí es quan van saltar les alarmes
Britàniques per conquistar de manera efectiva el territori. Llavors el s britànics faran una segona
guerra

- Segona guerra anglo-bòer (1899-1902): Enviaran més reforços en la segona guerra (les
guerrilles que sobreviuen, es perquè tenen recolzament de la població, aquest tipus de
tàctica necessita un suport de la població) Els britànics per poder guanyar les guerrilles
 posen en camps de concentració a les famílies Bòers, d’aquesta manera la guerrilla es
ofegada. Una vegada ofegada els Bòers seran part dels súbdits britànics, però lo tant
hauran de acceptar l’aboliment de l’esclavisme, delicte en Gran Bretanya.
Els Britànics concediran autonomia als Bòers per que estiguin còmodes a l’imperi
britànic. I com que l’esclavitud no era possible, inventen un sistema que discrimina en
funció del color de la pell, inventen la segregació (no podran votar, moure’s lliurement,
treballar amb els blancs...).
2.5 XINA, DURANT EL SEGLE XVIII
L’imperialisme que es practica a la Xina es diferent que el de Africà, ja que Xina no se la
reparteixen, la idea era pressionar Xina per aconseguir tractats als interessos de les potències
imperials, obligar als xinesos a signar contractes que son desfavorables pels seus propis
interessos degut a una pressió militar. Teòricament Xina es independent.
Xina era un cultura molt antiga, una gran tradició, una potència regional i havia tingut fins al
s.XVIII un desenvolupament semblant al d’Europa, però desprès del segle XVIII, amb la
revolució industrial, Europa agafa distància, ja que tindrà millor tecnologia i sobretot militar.
Xina, tenia una política econòmics autàrtica, no interessada en el comerç exterior i importava
molt poques coses i les poques que importava tenien moltes limitacions, si algú que no fos xines
volia vendre el seu producte a Xina, havia de contactar amb intermediaris locals. Europa volia
acabar amb els intermediaris per poder comerciar amb Xina de manera lliure, però havien de
trobar un producte que interessés molt als xinesos, tant que no es poguessin negar a comerciar
amb ells, la companyia de les Índies orientals va trobar l’OPI.
L’Opi, es converteix en una addicció per milers de xinesos. Les autoritats xineses, saben que es
perjudicial i volen suprimir-lo, però a Europa li donava igual la salut dels xinesos, s’aprofitaven
de la seva addicció per poder fer comerç a Xina i treure beneficis:

- Els britànics a la Índia produeixen l’Opi

- El venen a Xina
- L’intercanvien per té i seda per a Gran Bretanya.

Poden fer això perquè tenen una colònia que treballava per ells i un mercat de contrabanda que
venia de manera il·legal (ja que Xina no volia que entrés a la seu país, era un producte
perjudicial per la seva salut) Xina volia protegir la seva sobirania, però els britànics no els
deixaran, els contrabandistes de l’Opi que venien de manera il·legal estaran protegits per
Anglaterra, que no deixarà que els persegueixin per la venda de l’Opi, i es per aquest motiu que
s’entra en aquest gran conflicte, es genera una guerra:

- Primera Guerra de l’opi (1838-1842)

Perd Xina, degut a que la flota xinesa es derrotada davant de l’armada britànica, per
això els britànics aconsegueixen poder comerciar amb l’OPI sense restricció. Però el
govern xines no renuncia a la seva sobirania i tornen a enfrontar-se amb el govern
britànic
- Segona Guerra de l’opi (1856-1860)
França també s’apunta a la guerra formant una aliança franco-anglesa, el govern xinés
es derrocat i obligat a signar tractats desfavorables de tipus comercial-judicial i també
es fan amb el territori xinés de Hong-Kong. Els occidentals al guanyar les guerres
tindran privilegis. Xina es un estat feble, pressionat per les potències occidentals.
Un estat Xines que es feble porta a la població xinesa a un malestar per la excessiva influencia
estrangera, i haurà revoltes, tensions (contra els estrangers i el govern xinés que és feble i està
en decadència)

- Rebel·lió dels Taiping (1850-1864)

Moviment politico-religiós que vol crear un nou estat, un nou regne (el regne celestial
de la gran pau), el seu líder, que es un líder polític i religiós deia que era el germà petit
de Jesucrist. Aquest moviment va dominar amplies zones de la Xina i va tenir milions
de seguidors. Però, per què te tants seguidors? Més enllà del tema religiós, proposen un
programa que apliquen als territori on ells governen, la prohibició de les drogues
(l’Opi), la prostitució, el joc i repartiment de la terra entre els camperols, no hi ha
propietat privada als regnes de Taiping, aquest programa era un èxit per sortir de la crisi
estrangera i sortir de la pobresa agrària.
El govern britànic vol controlar el territori xinés i ajudarà a l’imperi xines per acabar
amb els Taiping, una guerra civil llarga on el govern xinès s’oposa als Taiping gràcies
als imperis angles i francès.
- Revolta Bòxer (1900-1901)
Volen mantenir el poder de l’emperador i que aquest torni a tenir el poder de Xina, fan
una insurrecció armada, a ells mateixos es diuen “la revolat dels punys rectes i
harmoniosos”, el nom de bòxers, s’ho posa l’imperi britànic ja que aquests coneixien les
arts marcials i els anomenen bòxers de boxejadors.
L’emperador xinès s’apunta a la revolta per treure’s de sobre la influencia de les
potències colonials, però en aquesta guerra torna a imposar-se les colònies.
Xina queda com un estat feble, com un imperi en decadència, això provoca més tensions i al
final es crea una amplia coalició republicana que acaba amb la monarquia i proclamen la
república xinesa. Però la nova república segueix sense poders, segueix sent un esta feble i haurà
de enfrontar-se amb més tensions i enfrontaments. Apareixen “els senyor de la guerra” cacics
militars, posseïdors del territori, que voldran armes. Xina quedarà fragmentada i feble,
apareixen màfies, cacics, guerrilles que voldran fer-se amb el territori ja que l’estat es feble i no
controlarà el seu propi territori, es genera un monopoli de la violència (estat) en el que el govern
no té el poder.
Apareix un moviment nacionalista-republicà que amb el recolzament dels comunistes xinesos
volen recuperar el poder de l’estat xinés i acabar amb els senyors de la guerra i al 1927
aconsegueixen unificar la xina. Ara el poder estarà entre els comunistes i els nacionalistes
xinesos.

- Guerra civil (1927-1950) entre nacionalistes i comunistes, la guerra dura molts anys i
en aquest llarg període de guerra, que arribarà fins la Segona Guerra Mundial entre el
1937-1945, es produeix la invasió japonesa de la Xina, s’atura la guerra civil per
enfrontar-se als japonesos i després d’acabar-se la Segona Guerra Mundial van seguir la
guerra civil, i van guanyar els comunistes, encara que no tenien recolzament de la
URSS ja que no recolzaven la seva guerra civil i no els van ajudar a guanyar-la, sinó
que van ser els camperols que volien les terres que van ajudar als comunistes xinesos a
guanyar la guerra. Només quan van acabar la guerra civil, la URSS els va recolzar.
2.6 LA GUERRA RUSO-JAPONESA
Son dos potencies imperialistes que s’enfronten per el domini del territori de la península de
Corea, i això porta a un conflicte de dos imperis molt diferents.
Japó tenia millor tecnologia que Rússia, ja que havia invertit tots els seus recursos en
industrialitzar-se, i el resultat: una victòria immensa japonesa marítima als Russos. Els
japonesos tenien pólvora blanca, més avançada, que no produïa el núvol de fum que produïa la
pólvora normal i pel que s’havia d’esperar per poder veure a l’altre oponent fins tornar a
disparar. Japó es quedarà amb Corea.
Després d’aquesta derrota de Rússia amb Japó, Rússia buscarà territoris a Europa i els buscarà a
els Balcans, toparan amb l’imperi Austro-Hongarès i això generarà la Primera Guerra Mundial .
3. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
3.1 PRIMER CONFLICTE GENERALITZAT MUNDIAL (NACIONALISME I
IMPERIALISME)
El nacionalisme es la ideologia que mou les masses a la Primera Guerra Mundial, el sentiment
de pertinença de la teva pròpia nació era la justificació dels ciutadans per voler lluitar per el seu
país.
Una de les raons de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, que no el detonant, va ser el propi
imperialisme, ja que aquestes ganes de poder de les potències per controlar el món generen
conflictes amb altres potencies imperials, en la cursa de les colònies per controlar aquest
territori.
Les magnituds de la guerra van ser inimaginables per la generació del moment, que orgullosa
anava a la guerra per defendre el seu país. La gran quantitat de morts de la Primera Guerra
Mundial superarà les morts de la Segona Guerra Mundial en alguns països com per exemple
França.
Es mundial perquè intervenen molts països. Els europeus a nivell mundial tenen colònies i
aleshores durant la guerra, els europeus utilitzant tot els seus recursos, mobilitzaran recursos i
tropes de les colònies per lluitar, i al ser imperis amb abast mundial, la guerra es transforma en
una guerra mundial.
Perquè esclata la guerra?
Hi ha sistemes d’aliances. Es a dir, hi ha una cursa per defendre’s dels demés països i es
busquen aliats militars per ajudar a protegir el país en cas de conflicte.
3.2 SISTEMA D’ALIANÇES
Tothom busca aliats que els ajudin a protegir-se per si hi ha un atac, així neix el sistema
d’aliança (militar).

- Primera aliança 1882 LA TRIPLE ALIANÇA: L’imperi alemany, Austro-hongarès i

Italià, més tard l’Otomà. Alemanya i Itàlia estan juntes a la Segona Guerra Mundial, a la
primera no, encara que Itàlia forma part de l’aliança, quan comença la guerra no entra
en ella, es després quan Itàlia s’uneix a la guerra contra “la triple aliança” sobretot
contra Àustria.
Els Francesos, veïns d’Alemanya, tenien por d’Alemanya i al 1905 buscaran aliats

- Segona aliança 1905 LA TRIPLE ENTESA: França, Gran Bretanya i Rússia

El problema de fer grans aliances es que quan un país entra en un conflicte puntual, pot
degenerar en una guerra mundial.
3.3 LA CRISIS DEL MARROC
La cursa entre imperis es un altre factor de la primera guerra mundial.
Alemanya es una potencia econòmica, industrial i militar gran, però no te un gran imperi com
França i Gran Bretanya. Alemanya pressiona per obtenir un nou repartiment de les colònies
especialment a Àfrica. Una formula que troba per “pressionar” a les potències per un nou
repartiment es provocant crisis al Marroc, part d’un protectorat Francès i petita part espanyola.
Alemanya per provocar problemes als francesos genera crisi al Marroc:

- 1905: Envien l’emperador d’Alemanya al Marroc i aquest fa un discurs dient que està a
favor de la independència del Marroc. Això no pas perquè sigui veritat sinó per
provocar un problema amb l’imperi francès. Això acabarà en la conferència d’Algeciras
que no canviarà res.
- 1911: Envien un vaixell de guerra Alemany al Marroc, una provocació. Volen provocar
tensions, per que passi alguna cosa.
Els alemanys volien el Congo Francès, per ells aquesta era la única solució per no entrar en
guerra amb França. Volen el Congo francès per poder conquerir després el Congo belga i poder
comunicar-se amb les seves colònies africanes orientals. França donarà una petita part del
Congo Francès a Alemanya però, segueix sense acontentar-se Alemanya, es considera la
potència marginada.
3.4 CONFLICTIVITAT BALCÀNICA
Durant bona part del s.XVIII, els otomans controlaven bona part de l’est i sud est europeu, van
arribar dos vegades a les portes de Bèlgica, però al s.XIX comença a entrar en decadència. Una
vegada es van retirar els otomans del est i sud est europeu, aquests territoris van quedar
independents i Àustria i Rússia volien aquestes zones per que es convertissin en territoris
d’influència, xoc entre potències i aliances.
3.5 CURSA D’ARMAMENTS
Els països entren en una cursa armamentista on quantes més armes millor.
3.5.1 CONFLICTE DE SARAJEVO
Sarajevo (capital de Bòsnia), aquesta estava a les portes de Sèrbia i per els propis Serbis aquest
territori havia de ser seu, però en aquell moment Bòsnia era part d’Àustria. L’arxiduc Francesc
Ferran d’Àustria anirà a visitar Sarajevo, ja que era part dels seus dominis. Grups nacionalistes
de Sèrbia intenten assassinar-lo tres vegades i no es fins la tercera que ho aconsegueixen, quan
s’estava anant de Sarajevo l’assassinen a ell i a la seva dona.
L’imperi Austro-Hongarès acusa a Sèrbia de l’assassinat de Francesc Ferran i imposaran com a
conseqüència, que els serbis tindran que permetre que un exèrcit Austríac entrés a Sèrbia per
detenir als culpables i emportar-se’ls. Els Serbis no deixaran fer això ja que perdrien la
sobirania.
Els serveis secrets serbis formaven part de la conspiració, però el govern serbi no sap res de la
conspiració, els serveis secrets actuen per la seva compta, el govern serbi no tenia culpa. Com
Sèrbia no obre las fronteres, Àustria amenaça amb envair Sèrbia, però Sèrbia era aliat de Rússia,
llavors Rússia amenaça amb defensar Sèrbia, Alemanya com aliat de Àustria defensarà a
Àustria, i Gran Bretanya i França a Rússia...
Ja tenim el detonant de la primera guerra mundial.
Tothom pensa que la guerra serà rapida, curta i victoriosa, la gent anirà eufòrica a la guerra, el
nacionalisme es un gran mobilitzador per la guerra.
3.6 LA SEGONA INTERNACIONAL
1889, es va crear la segona internacional amb l’objectiu d’unir als obrers per fer la revolució
mundial de proletaris, quan esclata la guerra l’internacional llença la consigna de no anar-hi,
deien que era una guerra burgesa, imperialista. Fomentaven no anar a la guerra, els obrers han
d’estar units no lluitar per interessos capitalistes. Però estava el nacionalisme de cada país que
fomentava lluitar per el teu país.
Què és més important, la classe social o la nació?
3.7 EL NACIONALSIME A LES AULES
Al 1914 s’imposa la nació, la immensa part de partits obreristes recolzen al seu govern en mig
de la guerra. Això passa perquè des de el segle XIX hi ha sistemes educatius, on s’ensenya als
ciutadans a ser bons patriotes, s’inculca l’idea d’un gran país amb una gran història i que el
futur es d’ells. El nacionalisme desplaça els problemes interns fora ja que del propi problema
del país queda com a secundari i s’enfoca al conflicte exterior.
3.8 UNA GUERRA LLAMPEC?
La gent es pensava que la guerra seria curta, ràpida i fàcil, i alguns militars també pensaven que
seria curta. Com per exemple l’alt comandament d’Alemanya que va fer el pla Schliffen.
Alemanya estava la mig del conflicte geogràficament i estaven obligats a partir les forces, això
els debilitava, llavors Schliffen fa un pla:

- Schliffen diu que Rússia trigarà en mobilitzar-se, ja que era un país poc industrialitzat,
sabem que Rússia trigarà. Per lo tant tenien que concentrar totes les forces al front
occidental, a França i en comptes d’atacar a França des de la frontera, envair Bèlgica
atacar des de Bèlgica, terminar amb el front francès i en una setmana anar a Rússia i
terminar la guerra, Schliffen mor abans de la guerra i aquest pla el tenen que seguir els
seus successors, aquests deixaran una part de l’exèrcit a Rússia, però per la resta
seguiran el seu pla.
3.9 DE LA GUERRA DE MOVIMENTS A LA DE TRINXERES/POSICIONS
La resistència Francesa va ser molt dura i els reforços Britànics van ser molt ràpids. El que
havia de ser una guerra de moviment, es va estacionar i es va produir una guerra de trinxeres.
Una guerra de desgast on les defenses imposen els atacs “atacar una trinxera serà molt més
difícil que defensar-la”, avançar uns pocs kilòmetres tindrà un cost de vida molt alt. La
tecnologia haurà avançat mentre que les tàctiques seran molt primitives, aquesta fusió provocarà
una carnisseria. A partir del 1916 la moral baixa, fins aquest moment havia estat molt alta per
l’esperit patriòtic.
Serà molt llarga i amb milions de baixes en cada batalla, les més conegudes són:

- Verdum (febrer-juny), fortalesa francesa atacada pels alemanys

Baixes: Més de 500.000 francesos i 400.000 alemanys.

- Somme (juliol-novembre), 20.000 britànics morts.

Després de les batalles de Verdum i Somme, l’enemic s’ha convertit en un monstre a que s’ha
deshumanitzat. La guerra ha brutalitzat els soldats, degut a la llarga duració de la guerra. La
violència que es va viure a les trinxeres va provocar canvis en la mentalitat dels soldats i es
important en la evolució de la guerra i a la postguerra.
3.9.1 L’INDUTRIALITZACIÓ A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Aquest conflicte bèl·lic es dona en una context d’industrialització i avenços tecnològics. A la
Primera Guerra Mundial apareixen els avions militars, la guerra aèria i també els tanques:
Els avions no van ser decisius a la Primera Guerra Mundial ja que comencen com a avions de
reconeixement, només observen, més tard se’ls hi posen petites bombes de ma i els pilots les
llencen, però no tenen res a veure amb la guerra aèria de la Segona Guerra Mundial. Els avions
van anar millorant en tecnologia i van anar incorporar bombes i metralladores, però no eren
decisius. Van aparèixer els primers herois de l’aire (Manfred von Richtofen, “el Barón Rojo”).
Va ser famós perquè va guanyar a una trentena d’avions militars.
Es va donar una contracció ja que la guerra de trinxeres era molt dura. Però a l’aire els pilots es
consideraven “cavallers”, es a dir, tenien com un codi d’honor entre ells. Manfred va ser abatut i
va caure en territori controlat per l’enemic. Li van fer un funeral amb un homenatge en el seu
honor. La guerra de l’aire era més per nobles o gent pudent i la guerra per terra era per obrers.
Per a la guerra aèria de la Segona Guerra Mundial serà decisiva la guerra civil Espanyola ,
perquè els alemanys van prestar avions de guerra a Franco durant la guerra civil Espanyola per
fer un assaig d’aquests avions, més tard a la Segona Guerra Mundial com ja avien provat els
avions a Espanya, aplicaran l’aprés. Serà decisiu fins la guerra d’Ucraïna.
Els tancs tampoc seran decisius a la Primera Guerra Mundial perquè no sabran com mobilitzar-
los, seran lents i difícils de protegir, a partir de la Segona Guerra Mundial començaran a ser
decisius.
3.10 EL TOMBANT DE 1917
La guerra està en equilibri de desgast, en batalles interminables on no s’avança casi res, la cosa
canvia al 1917 per l’entrada a la guerra d’un nou actor, els Estats Units, entra a favor dels
francesos i anglesos. Els EEUU van tenir un paper decisiu a la Primera Guerra Mundial. Quan
aquest entra, trenca amb l’equilibri que havia fins ara recolzant als seus aliats, els britànics i
francesos, van ser l’element que va ajudar a guanyar la guerra.
Els EEUU entra a la guerra però en realitat no era la seva intenció, però la opinió publica va
anar canviant degut als submarins alemanys que es dedicaven a atacar tots els vaixells que
anaven cap a Gran Bretanya i van enfonsar alguns vaixells Nord Americans. La opinió publica
Nord Americana comença a canviar la seva posició respecte a la guerra per culpa dels atacs
submarins però el fet decisiu que fa que els EEUU entrés a al guerra serà una acció diplomàtica
que farà Alemanya molt estúpida, es a dir, sense cap mena de sentit, un error. Aquesta acció
diplomàtica era:

- Serà una acció diplomàtica alemanya desastrosa, els alemanys tenen por dels Estats
Units, por de que s’uneixi a la guerra, i per evitar que entrin, els amenacen i intenten
una aliança militar amb Mèxic, és una estupidesa ja que Mèxic està en mig d’una guerra
civil, és un país no industrialitzat. Intenten negociar amb Mèxic un acord militar, però
Mèxic no vol saber res dels alemanys. Els alemanys arriben a proposar que si es posen a
favor seu, Alemanya recolzarà a Mèxic per a que recuperin tots els territoris perduts que
ara eren dels Estats Units (Califòrnia, Texas, Arizona, Nevada...). La proposta
diplomàtica va ser enviada a través d’un telegrama escrit pel ministre d’exteriors
alemanys Zimmermann. L’inconvenient es que aquest telegrama va ser interceptat pels
serveis britànics i aquests els hi van comunicar als EEUU, aleshores els EEUU van
decidir entrar en la guerra.
El Telegrama es finalment el motiu pel qual els nord americans van entrar en guerra. La seva
entrada va canviar la guerra totalment. Van entrar a l’abril del 1917, però no arriben fins a
començaments del 1918.
Les forces nord americanes triguen 6 mesos en arribar, i canvien la guerra, son molts homes,
molts diners, moltes armes... Tot i que Rússia es retira, l’entrada dels Estats Units és molt mes
important que la retirada de Rússia, i es l’entrada dels Estats Units la que fa guanyar la guerra
als francesos i anglesos.
3.11 LA GRIP ESPANYOLA
Els Estats Units porten virus a Europa, porten la grip espanyola. Es diu espanyola perquè son els
únics que la van documentar, van ser els espanyols. La grip neix a Canses a un centre de
reclutament militar, i viatja amb els militars fins arribar a Europa que s’escampa, això farà que
hi hagin diferents conseqüències:

- Demogràfiques: La grip Espanyola va tenir conseqüències mes terribles que la Primera

Guerra Mundial, causant entre 20 i 40 milions de morts en tot el mon.
- Psicològiques: La grip espanyola afectava als nens i joves i això creava traumes
col·lectius difícils de gestionar. Les societats queden tocades i tenen por de tot,
aleshores a nivell polític es creen monstres.
Quan apareix aquesta grip, que era molt agressiva, els governs que estaven en guerra no els
interessava informar sobre aquesta. Controlaven la pròpia premsa del país i es dona una censura
militar de la premsa, ja que informar d’aquest fet pot enfonsar la moral de les tropes, no els
interessava que la població sàpigues sobre aquesta malaltia. España, com era un país neutral on
no hi havia censura militar, es parla de la grip. Son els únics que obertament informaven en la
premsa a la població, aleshores es va anomenar “grip espanyola” ja que es creia que va néixer a
Espanya, però en veritat venia de Canses.
3.12 EL TRACTAT DE VERSALLES
Guanya França i Anglaterra amb Estats Units i Alemanya es rendeix, es signen tractats de pau
amb els derrotats. El tractat mes important es el que es signa amb alemanya, el tractat de
Versalles:

- Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919: Aquest tractat estableix requisits de

rendició molt durs a Alemanya de forma venjativa, ja que es culpa a Alemanya de ser
l’única responsable de la guerra, i com es l’única responsable ha de pagar les
indemnitzacions del desastre causat per la guerra, unes indemnitzacions altíssimes que
tindran conseqüències econòmiques terribles per l’economia alemanya.
Al 1919, un membre de la delegació britànica (John Keynes) va escriure un llibre que es deia
“les conseqüències econòmiques de la pau”, deia que si no faciliten a Alemanya i Àustria
recuperar un nivell de vida digna, el sentiment de venjança tornarà. De fet una de les causes de
la Segona Guerra Mundial són les desproporcionades mesures del Tractat de Versalles amb la
humiliació d’Alemanya canalitzada y augmentada per Hitler.
3.12.1 CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS DEL TRACTAT

França i Anglaterra es reparteixen les colònies d’Alemanya. França recupera Alsacià i Lorena.
Després de la guerra, apareix un país independent, Polònia que havia estat per molt temps una
part de l’imperi Rus i després de la revolució Russa s’aconsegueix la seva independència. Els
guanyadors de la Primera Guerra Mundial (la triple entesa i els EEUU) diuen que Polònia te
dret a una sortida al mar que li hauria de donar Alemanya, això implicava que Prussià, part del
territori Alemany, quedés aïllada i envoltada d’enemics. Això pels alemanys és vist com una
humiliació més, provocarà odi, sentiment de venjança i li donarà a la població un motiu més per
créixer ideològicament mes forts i ser mes cruels a la Segona Guerra Mundial.
3.13 THOMAS WOODROW WILSON
Versalles facilitarà el camí a la Segona Guerra Mundial, però hi havia gent que va intentar evitar
noves guerres mundials, un d’ells va ser el president Nord Americà Thomas Woodrow Wilson.
Aquest var intentar organitzar les Relacions Internacionals de la postguerra. La nova potencia
del moment era EEUU, sense ells no s’hagués guanyat la guerra i es considerava la potència
més forta del moment. Wilson farà una proposta a partir d’un discurs “els 14 punts de Wilson”.
En els seus 14 punts creu que s’ha de crear un organisme internacional per tractar y negociar,
per poder resoldre diplomàticament conflictes i així no entrar en una Segona Guerra Mundial, la
va anomenar “SOCIETAT DE NACIONS”.
Aquesta societat de nacions s’acaba creant i Wilson proposa al congrés americà que participés,
però, quan Wilson ho proposa al congres, aquests voten en contra i els EEUU no participaran en
la societat de nacions, el govern Americà no vol saber res del món, no es volen complicar mes,
es vol desentendre. Es a dir, es proposa una política aïllacionista. Això generarà conseqüències
dintre de la Societat de Nacions ja que es crea una societat de nacions proposada pels EEUU,
però els propis creadors de l’organització no hi són, l’organisme naixerà mort, feble ja que no hi
haurà pressió o influencia per part de EEUU, que es la potencia mes forta.
3.14 EL SUFRAGISME DESPRÉS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La guerra tindrà conseqüències, i una d’elles va ser el vot femení, es justificava en si que sense
les dones no s’hagués guanyat la guerra, elles van ajudar a l’industria de guerra quan els homes
van deixar les fàbriques per anar-hi, i van ser les dones les que van ocupar aquest forat de
producció necessària per seguir lluitant a la guerra, llavors era impensable que després d’això no
se les deixes votar. Wilson també creia que la guerra canvia mentalitats, ell recolzava el sufragi
universal, ell argumentava que després de participar a la guerra com ho van fer s’havien guanyat
el dret a vot. Els Estats units y Regne Unit reconeixen el dret a vot de les dones al 1919.