2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.

 Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític,

econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es
desenvolupat entre la segona meitat del segle XIX i l’actualitat.
 Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva
d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli).
 2.1.- Causes econòmiques.
 2.2.- Causes demogràfiques i socials.
 2.3.- Causes polítiques i estratègiques.
 2.4.- Justificacions ideològiques.
 2.1.- Causes econòmiques.
Augment de la
Crisi de sobreproducció: les empreses produeixen
2ª R.I. producció i la
massa i acumulen excedents que no poden vendre
productivitat

Les empreses necessiten llocs on vendre els seus

productes, invertir els capitals i aconseguir
matèries primeres i aliments barats

La burgesia pressiona els governs per a conquerir

colònies que funcionen com a “mercats reservats”

“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir

nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va
“L’imperialisme colonial
prendre la davantera (...).ésPerò
unaper
de les formes
impedir quedel’empresa
l’imperialisme
econòmic. Aquest imperialisme
britànica obtingués és econòmic
un profit exclusiu en l’estricte
dels nous sentit
mercats que
de la paraula,
s’estan obrint perquè les seues
als productes raons no són
d’Occident, interessos
Alemanya polítics,
combat amb
sinó
Anglaterra (...) per tot el econòmics.”
món. La política colonial és
l’expressió internacional de les lleiscolonials
C. A. JULIEN: L’imperialisme i les rivalitats
de la competència”.
Internacionals, 1947.
JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.
 2.2.- Causes demogràfiques i socials.
Fort augment de Augment de l’atur, Perill de revolució
la població europea la pobresa i la misèria. social
ANY POBLACIÓ

Solució: emigrar a les colò-

1800 180.000.000
nies, on hi ha terra i treball
(grans migracions)

1850 266.000.000 Emigrants europeus (1850-

LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME 1914) en milions
Britànics 17
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar
1870 els virulents discursos que eren ni més ni menys
310.000.000 com un crit per demanar10
Italians pa,
vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància
de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema
Alemanys 5
URGENT: Qualsevol que vullga vindre social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta
cap a les riques i pròsperes terres de la milions d’habitants del Regne Unit els horrorsBalcànics
d’un guerra civil,
1900 430.000.000 4’5
colònia d’Austràlia, com a camperol, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris
criat o miner, disposarà de passatge a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques.
gratuït en primera classe. (Comissió Espanyols 4’4
Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac.
d’emigrants de les colònies). Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.
Altres 13
Anunci publicat al Northampton Herald CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)
(1849)
 2.3.- Causes polítiques i estratègiques.
Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de
l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns
Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)
Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament
arreu del món i controlar els punts estratègics

ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR

BRITÀNICA

“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes

d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els
conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara
que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i
Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”

Discurs de John Salisbury (1879)

 2.4.- Justificacions ideològiques.
L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous
Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes
Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,
que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)
Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpia
raça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc

Principals expedicions: JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA “Sense negarDE que

L’IMPERIALISME.
els negres es puguen civilitzar, és cert,
· 1841-71: Expedicions per Àfrica però, que la seua civilització sempre serà inferior a la
(Livingstone, Stanley,...). “Launqüestió
“És
· 1878:un fet incontestable
Descobriment deque els negres tenen
l’estret cervelldels
mésindígenes
lleuger hanostra,
de serperquè
resoltalaúnicament
força de laenment
el sentit
d’aquella
de l’evolució
gent és
idemenys voluminós natural de la història universal.
realment
És a dir,
inferior.
que laCreiem
moralitat
quesuperior
la raça ha
superior
d’estara per
qual-
Bering, pas entreque
Àsiael ide l’espècie blanca.
Amèrica. Però,
damunt
aquesta supe-
de laacivilització
rioritat intel·lectual,
· 1895-1908: ens dóna
Expedicions per als blancs dret
l’Àsia de reduir l’escla- inferior.
sevol L’Estat
altra, aquella
modern,de en
la qual
tant que
dependrà
potència
sempre
colonial,
el destí
vatge la raça inferior?. No i mil vegades no. comet,
Si elsdenegres
cara als seues ciutadans,
s’acosten del món,el és
major
la raça
delsblanca.”
crims quan, deixant-se portar
Central. i hipnotitzar per confoses
a· 1909:
certes Arribada
espècies animals per (Peary).
al pol Nord les seues formes anatòmiques, pels idees humanitàries, tracta bé a expenses dels seus
seus instints grollers, propis súbdits a les races
en negres
FARMOCHI:
condemnades Cursadedesaparèixer”
geografia universal, 1850.
· 1910: Arribada al polse’n
Suddistancien
(Amundsen) i s’aproximen als blancs
altres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraula
i gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...). “Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha
La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-mos el d’acontentar-se sols amb l’afany de guany?
dret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència
i protegir-los.” una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar
les llums, la civilització i la llibertat a les races i als
“Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXé pobles encara esclaus de la ignorància.”
Siècle” (1872). Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).
 3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.
Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeres
matèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials
Índia, la major part de colònies africanes,...
Des del punt de Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus per
vista econòmic ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona
Canadà, Austràlia,...
Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són
independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli
Argentina, Xina,...
Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la
colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)
Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, però
tenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli
Des del punt de vista (Canadà, Austràlia,...)
politicoadministratiu
Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però en
la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)
Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern no
pot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els
controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)