11/04/2022

TEMA 6 .
FRANÇA/SEMIPRESIDENCIALISME

PRESIDENCIALISME/PARLAMENTARISME/SEMIPRESIDENCIALISME

SEMIPRESIDENCIALISME

El mateix concepte pot significar diferents coses per diferents persones.

Segons el concepte utilitzat podem clasificar diferents paisos com exemples

de regims semipresidencials.

SEMIPRESIDENCIALISME: DEFINICIÓ FINAL DE DUVERGER (1980)

El terme ‘’semipresidencial’’ utilitzat ja abans de 1970. Duverger va ser el

primer en parlar de règim semi-presidencial.

Definició: un règim olític es considerat semipresidencial si la Constitució que

l’estableix combina tres elements:
- El President de la Republica es elegit per sufragi universal.
- El President de la República te poder molt considerables
- El President té un oposat a ell (primer ministre). No obstant, en
aquest cas, el primer ministre i els ministres que poseeixen el poder
 executiu i gubernamental i que poden permaneixer al càrrec solos si
el parlament no mostra oposición a ells.
- Austria, Finlandia, Islandia, Irlanda, Portugal (des de 1990 Polonia i
Rumania)

SEMIPRESIDENCIALISME: DEFINICIÓ DE O’NEILL (1933)

El poder executiu està dividit entre un primer ministre com a cap de govern
i un president com a cap d’Estat, i on hi ha poder executiu sustancial que
resideix en la presidencia.

Paísos semipresidencialistes son paisos amb presidents dèbils pero elegits

directament com Austria, Islanida, i Irlanda no han de clasificar-se com
semipresidncials

D’altra banda, paísos amb presidents elegits indirectament però en poders

fort com Albania i Checoslovaquia han de ser considerats com
semipresidencialistes.

ELGIE (2004)

Un règim semipresidencial pot definir-se com la situación en la qu existeix

un president a plaç fix elegit pel poble juntament a un primer ministre i el
gabinet que son responsables front el Parlament.
ALTRES IDEES SOBRE SEMIPRESIDENCIALISME

Shugart/Carey (1992) afirmen que el concepte semipresidencialisme podría

ser engaños.
- Hi ha dos tipus de semipresidencilisme: presidencial-parlamentari i
parlamentari-presidencial

- Presidencial-parlamentari: el primer es una forma de

semipresidencialisme en que el primer ministre i el gabinet son
responsables colectivament tant a la legislatura com al president.
Exemple de paísos: Austria, Azerbaiyán, Belarús, Burkina Faso
(1991), Camerún, Gabón, Islandia, Kazajstán, Kirguistán,
Madagascar (2010-), Mauritania (2009-), Mozambique, Namibia,
Perú, Rusia, Ruanda, Senegal (2001-) , Sri Lanka, Siria, Taiwán,
Tanzania, Togo

- Parlamentari-presidencial: es una forma de semipresidencialisme

en que el primer ministre i el gabinet son colectivament responsables
unicament front a la legislatura
Exemple de paísos: Argelia, Armenia (2006-), Bulgaria, Cabo Verde,
Chad, Croacia (2001-), República Checa, Dem. Rep. Del Congo,
Finlandia, Francia, Georgia (2013-), Haití, Irlanda, Lituania,
Macedonia, Malí (2012-), Mongolia, Montenegro, Níger, Polonia,
Portugal (1983-), Rumania, Santo Tomé y Príncipe (2003-), Serbia,
Eslovaquia, Eslovenia, Timor-Leste, Túnez, Turquía, Ucrania (2014-)

ALTRES CRÍTICS

No es un règim mixt, els règims semipresidencials alternen entre el tipus

presidencial i parlamentari. (http://www.semipresidentialism.com/)
1. HISTÒRIA I SOCIETAT

Ø  15 constitucions des de 1789. Això demostra una mica la

inestabilitat del pais. La darrera és del 1958.

Ø  5 repúbliques, 3 monarquies, 2 imperis (Napoleó i el seu nebot) i

un règim autoritari

Ø  De la revolució (1789) a la segona república (1848 - 1852)

Ø  Segon imperi (1852 – 1870) i tercera república (1870 – 1940)

Ø  Quarta república (1046-58)

Ø  Els orígens de la quinta república

Ø  Ocupació i el règim de Vichy.

Important tenir en compte:

⇒  Revolucions de 1830 i 1848 (sufragi universal) i elecció de Louis-

Napoleon Bonaparte com a president de la 2a República.

⇒  Cop d’estat del 2 de desembre de 1851. Napoleó III des de 1852.

⇒  Guerra Franco-Prussiana i Comuna de Paris de 1871. Guerra amb

Prússia.
 ⇒  La Primera Guerra Mundial 1914-1918. Assassinat de Jean Jaurès
al 1914. Crisi econòmica dels anys 30.

⇒  Manifestacions feixistes a Paris de 1934

⇒  Tercera República té un sistema electoral majoritari uninominal a

dues voltes. La Tercera República té una durada bastant llarga. El
sistema electoral és semblant al que hi ha ara (dues voltes), però els
partits no estaven cohesionats com ara. La inestabilitat política va
afectar. Hi ha una gran oposició entre forces conservadores
monarquies i molt catòliques en contraposició amb els socialistes.

⇒  Front Populaire (1936-1938). Radicals + socialistes (SFIO)

recolzats pel PCF. Léon Blum. Vacances pagades (15 dies) + Reducció
jornada a 40 hores setmanals + Convencions col·lectives. Aquest
govern només guanya un any i mig.

⇒  1940. Desfeta militar, col·laboracionisme i resistència. Mitterrand

com a exemple. De Gaulle no es va voler sotmetre a aquest
col·laboracionisme i esdevé cap del govern provisional.

Consell de la Resistencia, la quarta república (1946-1958) i els

orígens de la cinqueña república (1958)

 Programa del Conseil National de la Résistance 14 de març 1944:

Seguretat social, nacionalitzacions.
!! El Conseil National de la Résistance va ser l’òrgan que va dirigir i
coordinar els diferents moviments de la Resistència francesa, de la
premsa, dels sindicats i dels membres dels partits polítics hostils al
govern de Vichy a partir de meitats del 1943.

⇒  Quarta República. República parlamentaria amb gran inestabilitat:

28 governs en poc més de 10 anys. Sistema electoral molt
proporcional, que fa que durant els deu anys de la quarta república hi
hagi 28 governs, una mitjana de un govern diferent cada 5 o 6
mesos. Hi ha participació del Partit Socialista, però no del comunista.

⇒  1950. Hi havia plans quinquennals, tot i que no entesos com a

Rússia. Era un equivalent als “Planes de desarrollo” d’Espanya.

⇒  Guerres colonials: Indochina, Argelia. Poujadisme.

⇒  1958: Agitació dels colons francesos a Algèria, putsch dels

generals al maig. Algèria no era una colònia qualsevol, ja que hi
havia molts colons europeus. L’exèrcit dóna un cop d’estat a Algèria,
s’ocupa Còrsega i s’amenaça al govern de París en enviar tropes. Es
demana que De Gaulle torni al poder i De Gaulle esdevé primer
ministre. Amb ell es tenia la garantia que no hi hauria una nova
independència. Referèndum sobre nova constitució al setembre 1958,
exigida per De Gaulle (és la constitució actual, malgrat s’hi ha fet
canvis per anar-la adaptant progressivament). Similar a la que De
Gaulle ja va proposar al 1946.

⇒  1961. Algèria torna a fer un cop d’estat. De Gaulle declara estat

excepcional.

⇒  1962. Independència d’Algèria, després d’un referèndum. De

Gaulle ho fa perquè Algèria era un problema econòmic per França.
Referèndum per la elecció directa del President al 1962.

⇒  1968. Al maig hi va haver protestes estudiantils a les universitats.

França va estar totalment paralitzada durant dues setmanes. De
Gaulle fins i tot va haver d’anar a Alemanya en secret, per tal de
visitar el cap de l’exèrcit d’Alemanya per tal de saber si havia d’enviar
tropes. Es va solucionar amb eleccions, convocades a finals de mes
de maig. Això també va provocar manifestacions en contra per part
dels sectors de la dreta. Aquestes eleccions les va guanyar el partit
de De Gaulle. Després de més d’un mes de protestes al carrer, De
Gaulle torna a guanyar. Les vagues van acabar amb un augment del
20% dels sous dels treballadors. Referèndum.

⇒  1969 regionalització: dimissió de De Gaulle.

⇒  Pompidou, Giscard

⇒  1981: Victòria de Mitterrand. Govern de coalició amb el PCF.

Nacionalitzacions de 1982. Canvi cap a una politca económica
neolliberal al 1983 (“tournant de la rigueur”)

!! Tenir en compte que la cinquena república és tot el contrari a la

quarta república. De Gaulle volia acabar amb tots els problemes que
tenia la Quarta República, especialment la seva inestabilitat. De
Gaulle va tenir un poder fort, amb una assemblea forta i un executiu
fort.

Hem vist que durant dos segles hi ha hagut molts canvis. Malgrat
això, l’estructura bàsica de l’estat i la seva burocràcia no ha canviat
gaire. Per tant:
 Ø  Elements de continuïtat: Estat, burocràcia i fronteres.
L’estructura dels funcionaris que es va crear encara funciona ara.
L’estat continua tenint molta presència social.
Continuïtat de l’Estat creat desprès de la Revolució. Apelació directa
al poble (elecció directa del President i referèndums per restringir el
legislatiu). Us dels referèndums des del que va fer Napoleó III per
ratificar el cop d’estat de 1851.

Ø  Estatisme, desconfiança al govern, sense intermediaris,

“societat bloquejada”. No obstant això, també hi ha molt de clima
de descontentament. Vagues, manifestacions... Actualment, per
exemple, hi ha manifestacions estudiantils i ocupacions de les
universitats.

Expressió de la protesta fora del sistema polítics i dels partits:

Vagues, manifestacions i vot per partits extremistes. : el moviment
dels chalecos grocs

 Igualitarisme republicà i elitisme, “grandeur”, llengües i

religions, noves fronteres ètniques.

El paper dels alts funcionaris de l’Administració i les Grandes Ecoles

Fundació de la “Ecole Normale Superieure’’ (1974), “Ecole
Polytechnique”(1804)
 Al 1945 es va fundar la “Ecole Nationale de l’Administration”. Els
“énarques” son el alts funcionaris de l’administració central de l’Estat
i també ocupen moltes de les direccions de grans empreses
multinacionals franceses.Pompidou (ENS), Giscard, Chirac, Hollande,
Macron
Es parla de França com d’una “enarquia”. Pensament tecnocràtic.
Llibres “Les Héritiers” i “Noblesse d’État” de Pierre Bourdieu.

”Grandeur”

Ø  De Gaulle i França com a vencedora de la 2a GM. Colonialisme i

“Françafrique”. Arma nuclear. Paper de França a la construcció
europea.

Ø  França vol ser gran en el sentit de tenir un paper dominant al

món.
 Ø  L’obsessió de De Gaulle era recuperar el paper que França havia
tingut abans de la Segona Guerra Mundial.

Ø  Paper de França, juntament amb Alemanya, de la reconstrucció

europea.

Ø  Però ara, França té aquest poder de decisió juntament amb

Alemanya? Alemanya és qui té la última paraula.

Llengües i religions.

Ø  Lleis Ferry de 1881 sobre la creació d’escoles publiques i educació

nacional obligatòria. Supressió de la diversitat regional. Actualment
no són un tema de debat polític.

Ø  Una part de polítics tots surten de la mateixa escola. Tots es

coneixen i tenen una ideologia semblant. “Ascensor”, en el sentit que
es passen els càrrecs. Continuïtat burocràtica que té avantatges i
inconvenients (poca pluralitat política). Això pot explicar la falta
d’entesa entre partits polítics i societat.

Ø  Separació església-estat al 1905. Laïcitat.

A finals del segle XIX hi va haver una confrontació, que va acabar el
1905 amb la separació d’Església i estat. Des d’aquell moment l’estat
no dóna cap suport econòmic a l’església catòlica. L’única església
que rep alguna ajuda és la protestant d’Alsàcia.

Ø  Catolicisme i protestantisme. Judaisme i Islam.

Ø  França com a estat laic. La “laicité”. Del Estat al ciutadà sense

intermediaris / contraposició a la pràctica anglosaxona de
comunitarització. Integració del immigrants com a ciutadans (Canvi
de cognom). Els immigrants s’han d’integrar a la cultura (política
assimilacionista)

Ø Però: Getthoització de les comunitats immigrants (no europees) a

la pràctica. No obstant això, a les escoles no es pot portar cap símbol
religiós. Per exemple, no es pot portar el bel. Argument: no es pot
fer apologia d’una religió a un lloc públic. Però a les universitats no es
prohibeix, tan sols als instituts públics. Això limita els drets humans?
2. INSTITUCIONS

Executiu bicefàl. Semipresidencialisme

- Un poder executiu bicefal.

- Sistema potencialment conflictiu
- Hi ha president de la república i primer ministre.

President

- Elecció del president per sufragi universal directe

- El president nomena el Primer Ministre, però aquest es responsbale
davant el Parlament (moció de cinfiança i de cnesura)
- El President en casos de urgencia o situación extrema te la potestat
de poder dictar lleis. Al 2008 es va fer un petit retall en aquest
aspecto, limitant que al cap de 60 dies s’ha de posar en qüestió.

Assamblea nacional (Assemblée Nationale)

- Sempre té la ultima decisió sobre l’aprovació de lleis. Tots els

projectes de llei han de pasar per l’Assemblea i el Senat. Finalment,
l’Assemblea té la última paraula. Pot presentar una llei i si aquesta no
té cap oposición per part d’altres partits, automàticament queda
aprobada.

La cohabitation

- Majoria parlamentaria i primer ministre de partit diferent el President

de la República tres vegades:
 1986-1988: Mitterand – Chirac
1993-1995: Mitterand – Balladur
1997-2002: Chirac – Jospin

- 1986. La V República es veu enfrontada a un cas inaudit. François

Mitterrand perd les eleccions legislatives. Decideix quedar-se en el
poder, pero ha de nombrar Primer Ministre al líder del principal partit
de la nova majoria parlamentaria, Jacques Chirac.
- Es la COHABITACIÓ: el nou Primer Ministre, amb la legitimitat que
li otorga el resultat de les elecciones legislatives, vol portar a terme
el seu programa electoral; el President, tot i que decideix quedar-se
en el Elídeo, ha de renunciar a gobernar.
- La lectura gaullista de la Constitució se borra abans de la seva
interpretació literal,que pot al fi aplicar-se, vint-i-vuit anys després
de la seva promulgació. Dit d’una altra manera, en período de
cohabitació, la lletra de la Constitució es la referencia comú dels
principals poder constituits, separats en tot el demés.
- El primer Ministre dirigeix, efectivament, l’acció
governamental. Y es el seu Govern el que, amparat per la confinaça
de la Assamblea Nacional, determina i condueix la política de la nació.
- El president tan sols conserva algunes prerogatives en
materia de defensa o de política exterior. Es, sobretot, el primer
opositor, per no dir el cap de la oposición.

- Fi de la cohabitació?

Al 2000 s’introdueixen dos reformes:

 1. El mandat presiencial de 7 a 5 anys: Presidennt i Assamblea
son elegits a partir de llavors per un mandat de 5 anys i els francesos
han de votar als seus diputats algunes setmanes després de votar al
seu President
2. La celebracio d’eleccions legislatives poc després de les
presidencials: per la seua imeidatesa l’elecció presidencial el ‘efecte
majoria’’ es tal que el partir del President té casi asegurada la victoria
en les eleccions legislatives, al 2002 (despres de la elecció de Chirac)
i al 2007 (derprés de la victoria de Sarkozy) la Unió per un Moviment
Popular va obtener la majoria en l’Assemblea Nacional. La probabilitat
d’una nova ‘’cohabitació’’ es casi nula?

 El consell consitucional:
- Creat per la Constitució de la V República
- Diverses competencies, especialmente de control de conformitat de la
llei amb la Constitució
 - El Consell Constitucional no es un Tribunal Suprem situat per
damunt del Consell d’Estat i del Tribunal de Casació.
- Es compon de nou membres nombrats per un mandat de nou anys.
- Els membres son designats per el President de la República i el
president de cadascuna de les assembles del Parlament (Senat i
Assemblea nacional)

 Senat

- Reforma de 30 de juliol de 2003: ha modernitzat i actualitzat

l’estatus i el mode d’elecció dles senadors

- S’ha reduit el período del mandat senatorial de 9 a 6 anys;

disposicions transitories porten, a partir de 2011, una
renovació de la meitat del Senat cada tres anys.

- 348 senadors elegits al 2017; en aquell llavors, 326 d’ells varen ser
elegits tan en les províncies de la metrópoli com d’ultramar, 10 en les
demes entitats d’ultramar. 12 senadors representen als compatriotas
que están fora de França.

- Qui tria els senadors?

Els senadors son elegits per sufragi universal directe, per un colegi
electoral que en cada provincia, consta de : diputats, consejals
provincials i regionals, delegats d’ajuntaments, que constitueixen el
95% del cos electoral.

CONTROLS
 El sistema polític francés: Schema

3. SISTEMA DE PARTITS I ELECCIONS

Eleccions presidencials

- Més de 46 millos de persones tenen dret a votar

- Els candidats: per calificar per la primera ronda de votació: firmes
d’almenys 500 representats elegits entre un total de més de 47000
(alcaldes, consellers generals, consellers regionals, diputats,
senadors, diputats del Parlament Europeu) – elegits a França
- 1ª ronda: 10 d’abril de 2022 (més del 50% necessari)
- 2ª ronda: 24 abril de 2022 (2 setmanes més tard)
- Mandat de período fij (2x5 anys)
- En les eleccions del President de França, els ciutadans francesos
també elegeixen un dels dos caps d’estat d’Andorra
 Assamblea nacional (manera de elegir)

- Eleccions ‘’tercera volta’’ de les eleccions presidencials

- 577 escanys
- 1ª Ronda: més del 50% necessari: un candidat és elegit en la
primera ronda si el o ella obté la majoria absoluta de vots en la seva
circumpscripció y els vots d’almenys una quarta part de tots els
votatnts registrats en el districte electoral (si un gran número de
votatns s’absté, la majoria absoluta de vots pot, doncs, no ser
suficient, tot i que aixo passi molt poc.
- 2ª Ronda: una semana més tarrd: Els dos candidats que van acabar
primer i segon en la primera ronda avancen automàticament a la
segona ronda. La segona ronda es caracteritza pel fet que el candidat
que obté més vots és l’elegit. No es requereix majoria absoluta (si hi
ha empat, el major dels candidats empatats es l’elegit). Els candidats
que avancen a la segona ronda tenen la opció de retirar-se. Pel
general, això passa en una triangulaire, on el partit i o el candidat
que finalitza tercer en la primera ronda prefereix afavorir a un dels
dos principals candidats (jocs polítics)

Assamblea Nacional 2017

La abstencio a la segona ronda agafa la xifra histórica del 56%.
 Partits

- III i IV republica: molt fortes o débiles?

- Desenvolupament:
1. L’hegemonia de los Gaullistes i la bipolarització. (1958-1974)
2. La quadrille bipolaire i el cani de poder (1974-1986)
3. Les cohabitacions (1986-2002)
4. La fragmentació (des de 2002)

- Partits polítics

- La puujada de front Naciona/Agrupació Nacional

!!Important:
 ∗  A França per votar t’has d’inscriure a les llistes per poder votar. Les
dades, per tant, són sobre les llistes, no sobre els ciutadans amb dret
a vot. En aquest sentit, és diferent al que passa a Espanya.

∗  És significatiu els vots en blanc i els nuls a la segona volta. Això és
per la presència de partits minoritaris, els quals són votats a la
primera volta per gent que, en la segona volta, no es veu
representada per cap dels dos partits que han passat a segona volta.

 Una V República hiperpresidencial?

- L’elecció presidencial es la mare de totes les batalles.

Qui la guanya té la seguretat casi completa de guanyar les eleccions

legislatives que se celebren unes setmanes més tard i de disposar
d’una majoria parlamentaria fins al final del seu mandat.
Políticament, el President es, més que mai, el cap de la majoria. En el
pla institucional, el paper del parlament es redueix a ‘’plasmar en
lleis’’ els compromisos que el President assumeix front els francesos
durant la campanya presidencial.

- En quant al Primer Ministre, el paper es limita al d’un simple

“col·laborador”. (Nicolas Sarkozy) del President.

Fins el 2002, les eleccions legislatives s’intercalaven necessàriament

entre dos escrutinis presidencials. El Primer Ministre tenia la misió de
guanyar-les, o eventualment, d’assumir el fracàs protegint al
Presindent. Amb el quineni, la següent elecció presidencial es l´únic
horizont electoral del cap d’Estat. El primer Ministre es desdibuixa,
deixant al President entaular un diàleg directe amb els francesos al
llarg del seu mandat. De tal manera ha quedat depejat el camí per
una V República hiperpresidencial.

Qui es el primer ministre ara?

 Divisió de poders?

- França té l’executiu més fort entre les democracies

- El president amb la majoria parlamentaria i una èlit burocrática
educada en les Gran Ecoles, no està casi controlada per altres
institucions (Exepció: cohabitación)
4. UN ESTAT UNITARI I DESCENTRALITZAT

Franca és un estat unitari descentralitzat. Això vol dir que la

descentralització és purament administrativa.

- De la “république une et indivisible” a la indivisible amb organització

descentralitzada.
- 26 regions
- 101 departament
- 36791 comunes (municipis)
- Sistema dels notables: un potent alcalde elegit per el consell del
municipi. Entre alcaldes que gobernen solament el fin de semana i
tenen altres carrecs polítics i alcaldes els quals gobernen de fa més
de quaranta anys.
- El ministerio de educación té 1 milió de empleats es una institució
central.
- Estructura: concentració econòmica a París. Centre financer. Però
entre el nord / sud i est / oest malgrat hi ha diferències, no és tant
evident com altres països (Itàlia). Però l’estat del benestar és molt
més potent també que en d’altres països. Hi ha un sou mínim, si no
es té feina l’estat paga el lloguer, ingressos per tenir fills... tot això
també contribueix a que no hi hagi tantes diferències.
- Sistema electoral a dues voltes: hi hauria menys partits que es
presentarien a les eleccions si tant sols hi hagués una volta amb
sistema majoritari (tipus Gran Bretanya) i hi hauria molta més
necessitat de fer coalicions. Al mateix temps, el sistema de partits
també influeix en les eleccions presidencials. Tot s’afecta mútuament.
Personalisme del candidat.
5. RESUM

- Democràcia presidencial o parlamentaria

- El semi-presidencialisme
- Democràcia majoritària, elements de consesn
- Estat unitari descentralitzat