SOBRE EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)

Pronunciament de Riego, gener. Tres mesos, a març, Ferran VII jura la Constitució. (obligat
perquè l’exèrcit que havia d’enderrocar a Riego es va unir a ell, jurant la Constitució a Ocaña.

FORMACIÓ DEL GOVERNS LIBERALS, MODERATS. FINS A 1822.

 El rei conspirava per a tornar a l’absolutisme i no era receptiu a les reformes

moderades (sufragi censatari, creació d’una cambra alta). No aconseguia la intervenció
de la Santa Aliança fins a abril de 1823. Al congrés de Verona a 1822 es donava el vist i
plau inicial per a la intervenció.
 Els governs moderats garantien llibertats civils com la d’expressió. Creació de societats
patriòtiques. Creació de premsa liberal. Amb les societats patriòtiques el poble urbà
analfabet anava formant-se opinió política, germen dels partits polítics. Els camperols
no tenien accés a aquestos agents propagandístics.
 Anulació de tribunals no estatals, com l’eclesiàstic, la Inquisició.
 Expulsió dels jesuïtes, agost de 1820.
 Reducció del nombre de monestirs, octubre de 1820, aquests convents seran
expropiats, venuts en pública subhasta al millor postor per a finançar la Hisenda.
 Reducció a la meitat del delme, pagat per camperols a parròquies.
 Introducció del sistema fiscal de pagaments en metàl·lic. Final dels privilegis fiscals de
nobles i clergues. Fiscalitat progressiva legislada a la Constitució de 1812.
 Les colònies americanes continuaven perdent-se. Iturbide a Mèxic liderà la defensa de
l’absolutisme front al règim liberal espanyol a 1820. Bolívar creava la Gran Colòmbia,
com una república liberal a 1822.
 Anul·lament del règim vassallàtic. Igualtat social.
 Anul·lament del règim jurisdiccional senyorial. Solament tribunals estatals ordinaris.
 Les propietats nobiliàries passaren a ser propietats privades de lliure disposició.
 Introducció de contractes capitalistes al camp espanyol. Eliminació de contractes
d’antic règim, com ara l’emfiteusi. Perjudicava als llauradors.
 Privatització de comunals.
 Dret a l’educació o instrucció pública. Els ajuntaments han de garantir l’alfabetització
de la població infantil. Aquestos amb pocs recursos pagaven mal i sense legislació que
evitarà l’explotació infantil, l’objectiu constitucional era difícil.

FORMACIÓ DE GOVERNS EXALTATS, ESTIU DE 1822 FINS A ABRIL DE 1823.

 Reforçats per la milícia nacional. Voluntaris civils armats pels ajuntaments per a
defensar les idees de la Constitució de 1812.
 Van aconseguir que no es modificarà cap article. Els moderats no ho van fer.
 Van continuar les polítiques fiscals i eclesiàstiques iniciades pels governs anteriors.
 Prosseguiren les polítiques d’introducció del capitalisme al camp espanyol. Contractes
lliures de particular a particular amb contractes en metàl·lic i de curta durada.
 Desamortització de comunals i convents amb menys de 24 frares.
OPOSICIÓ ABSOLUTISTA: “partides reialistes”

 Sectors eclesiàstics del clergat regular expropiat especialment, militars

absolutistes, llauradors emfiteutes perjudicats per la introducció del capitalisme,
pastors perjudicats per la privatització de comunals, el rei d’amagat.

 A l’estiu de 1822 diversos cops d’estat absolutistes. Un d’ells a Lleida, a la Seu

d’Urgell va tenir èxit. Parlaven del que el rei estava “esclavizado por la
Constitución”. El govern liberal no va poder sufocar la rebel·lió a la zona
prepirinenca catalana.

FI DEL TRIENNI:
 Intervenció de l’exèrcit de la Santa Aliança, exèrcit francés. “100.000 fills de
Sant Lluís”. Abril.
 Avanç de l’exèrcit absolutista francés sense cap oposició.
 El rei, Ferran VII aconseguí separar-se del govern, refugiat a Cadis, signant un
document on perdonava als liberals. Ja lliure es retractà i comença a perseguir
i executar liberals capturats. Exemple: Riego fou executat a la plaça de “la
Cebada” a Madrid.
 A octubre de 1823 la legislació liberal fou totalment anul·lada.
 L’exèrcit absolutista romandrà 5 anys per a evitar un pronunciament liberal.