Correccions comentari de Text

1. Identificació del text

El text és una font primària (ja que ens ha arribat la informació original, sense interpretacions,
narrada per l'autor) i té temàtica política, o també es podria considerar jurídica. L'autor del text
és Ferran VII, que va ser rei d'Espanya des de 1814 fins a la seva mort a 1833, és a dir, va arribar
al tron després de l'ocupació francesa d'Espanya i la guerra de la independència. El text és
públic, especialment adreçat a tots els espanyols, i (segurament) va ser redactat al palau reial,
el 1820.

2. Anàlisi

L'objectiu del text és convèncer els espanyols del suport que el rei oferia a la Constitució liberal
creada a 1812, encara que sabem que aquest suport era fals, ja que el rei volia tornar a
l'absolutisme, per la qual cosa la intenció també és enganyar al poble. El rei fa referència també
als “esforços” dels espanyols per tornar a col·locar-lo al tron, és a dir, a la guerra de la
independència contra els francesos. Es justifica dient que, encara que al principi pensava que
els espanyols desitjaven un govern absolutista (manifest dels perses), ara “s'adona” que allò
que volen és restaurar el liberalisme que es va iniciar amb la Constitució de Cadis. Òbviament
amb això es refereix al pronunciament de Riego en aquest 1820, que va obligar el rei a
reinstaurar la Constitució.

3. Context històric

El text s'emmarca durant la Crisi de l’Antic Règim a Espanya, i concretament dins del regnat de
Ferran VII. Els antecedents a aquest procés històric hem de buscar-los al regnat de Carles IV i
Manuel Godoy, moment en el que, mitjançant el tractat de Fontainebleau, les tropes de
Napoleón entren en Espanya. Aquest fet provoca les abdicacions de Baiona, on la corona acaba
en mans de José Bonaparte. Seguidament comença la guerra de la independència, que va
enfrontar entre 1808 i 1812 les tropes i els partidaris de Napoleó i la revolució francesa amb
una aliança militar entre els “patriotes” espanyols i Gran Bretanya, enemiga de França. Durant
la guerra, l'autoritat de l'estat va quedar a mans de la Junta Suprema, que va redactar a Cadis la
primera constitució de la història espanyola, adaptant el liberalisme polític (divisió de poders,
drets individuals…).

La guerra va acabar amb la victòria anglo-espanyola, i Ferran VII va ser retornat a Espanya per a
governar de manera absolutista, gràcies a la pressió d'alguns partidaris de l'absolutisme
espanyols (que li van lliurar el Manifest dels Perses) i també als principis del Congrés de Viena.
Aquest primer període es coneix com a Sexenni Absolutista, va abastar des de 1814 a 1820, i
durant el mateix es van anul·lar totes les disposicions de les Corts de Cadis. Tot i això, l'oposició
a l'absolutisme anava guanyant força i es van succeir els pronunciaments i protestes fins que, el
1820, el coronel Riego va revoltar les tropes i va obligar a Ferran VII a acceptar la constitució de
Cadis, com mostra el document (tot i que el rei no tenia intenció de fer-ho). S'iniciava així el
Trienni Liberal, on entraria en vigor la Constitució del 1812.

Tanmateix, Ferran VII va demanar ajuda a la Santa Aliança, que va enviar a Espanya els seus
exèrcits i va aconseguir reinstaurar el absolutisme el 1823, iniciant la Dècada Ominosa. Ferran
VII regnaria de forma absolutista fins a la seva mort el 1833.

4. Conclusions

Com a conseqüències històriques d’aquest procés podem nomenar el procés d’independència

de les colònies americanes, que davant tota aquesta inestabilitat política comencen a alliberar-
se del domini espanyol. També, podem dir que després del regnat de Ferran VII governarà la
seua filla Isabel, una reina marcada pels escàndols.