Documents pàgina 68

1. Classificació de les fonts

(Doc 1.)
El document 1 és una font primària perquè és coetani als fets als quals es refereix / perquè és
original de l’època objecte d’estudi . És un text de tipus polític perquè mostra la ideologia política
dels seus autors. Encara que anava dirigit a Ferran VII, el seu contingut també va ser de divulgació
pública perquè volien obtindre el màxim suport possible de la població.

(Doc 2.)
El document 2 és una font primària perquè és coetani als fets als quals es refereix / perquè és
original de l’època objecte d’estudi. És un text de tipus jurídic o legislatiu perquè és un reial decret
de Ferran VII que anul·la lleis anteriors i regula la seua defensa com a delicte.

2. Idees principals i context històric

Doc 1.
En aquest text redactat pels diputats representants del sector absolutista de les Corts de Cadis les
idees principals són la defensa de la monarquia absoluta ja que la consideren beneficiosa per al
conjunt de la població i el rebuig a la Constitució del 1812 i a tota l’obra legislativa de les corts de
Cadis, demanant que siguen decretats nul·les.

Doc 2.
La idea principal d’aquest Reial Decret és el rebuig de Ferran VII a acceptar tota l’obra legislativa de
les Corts de Cadis, i molt concretament la Constitució de 1812, declarant-les nul·les. A més,
considera delicte castigat amb la pena de mort la defensa d’aquells principis i lleis liberals.

Context històric
El context històric dels dos documents cal situar-lo uns mesos després del final la Guerra de la
Independència (1808-1814), quan es produeix el retorn de Ferran VII a Espanya.
A partir de 1812, la presència de tropes franceses a Espanya havia anat disminuint ja que
Napoleó necessita incorporar-les al seu exèrcit en la invasió de Rússia. Això va permetre que les
tropes espanyoles i britàniques anaren recuperant terreny, obligant a Josep I a fugir i a Napoleó a
firmar la Pau de Valençay al desembre de 1813.
Una vegada s’acaba l’ocupació francesa, Ferran VII torna a Espanya al març de 1814 i, encara que
semblava que acceptaria la Constitució de 1812, va restaurar l’absolutisme recolzant-se amb el
suport dels absolutistes (Manifest dels Perses), començant una etapa de persecució dels liberals i
afrancesats.