1. Descriviu els tipus de fonts utilitzades.

Els dos textos proposats per a analitzar constitueixen d’una banda el manifest de
la Junta provincial de Govern de Madrid del 29 de setembre de 1868, i, en segon
lloc, la renúncia d’Amadeu de Savoia del 11 de febrer de 1873. És per això que,
els dos textos poden considerar-se dos fonts històriques o primàries ja que son
coetanis al text. Pel que respecta a la seua naturalesa, tots dos es consideren
textos polítics, en concret, el primer d’ells un manifest, es a dir, un document
polític a traves del qual es fa pública una declaració de propòsits, i el segon, un
discurs, es a dir, l’expressió formal d’un acte comunicatiu, en aquest cas, la
renúncia d’Amadeu de Savoia.
En el cas del primer document, està elaborat per la Junta provincial de Govern
de Madrid. Per altra banda, el segon que se’ns presenta està redactat per
Amadeu de Savoia. Ambos dos texts tenen un destinatari púbic en aquest cas el
poble espanyol.
Per tant, són dos documents que ens ofereixen informació sobre el context que
estem estudiant, el Sexenni Democràtic, concretament, del regnat d’Amadeu de
Savoia, el qual va arribar al govern a 1871 després de la fi de la dinastia
borbònica , però que no va tindre un regnat molt extens ja que degut a la seua
escassa popularitat i recolzament polític, i als diferents problemes que va tindre,
va decidir abdicar el 10 de febrer de 1873, donant pas a la I República espanyola.
2. Identifiqueu les principals idees dels textos, situant-los en el seu context
històric i en el nucli temàtic corresponent.
Els dos documents han d’emmarcar-se dins del nucli temàtic número 4, titulat
“La construcció de l’Estat liberal (1833-1874)”. Més en concret, caldria situar-la
en l’apartat que es refereix al regnat d’Amadeu de Savoia.
Arribats a aquest punt i pel que respecta a les idees principals dels documents
que se’ns presenten, i en concret al primer dels dos documents, “Manifest de la
Junta provincial de Govern de Madrid”, cal destacar que consta de dos grans
apartats: el primer (1a a 5a línia) recull la situació política després de la fi de la
dinastia dels Borbons, i el segon (6a a 9a línia) parla sobre la solució que es va
a dur a terme per part de les Corts. Pel que concerneix la segona part, aquesta
recull l’elecció d’un nou rei, que seria Amadeu de Savoia, tal i com van
reconèixer el 2 de gener de 1871. Caldria preguntar-se per què va deixar de
regnar la casa dels Borbons, ja que açò es va deure al pèssim regnat que va dur
a terme Isabel II, filla de Ferran VII, i última reina Borbó que va haver abans del
sexenni democràtic. A arrel del govern d’Isabel II, van sorgir una gran mena de
dissidents, com van ser els carlins, els democràtics i els republicans, aquests
últims son aquells que varen protagonitzar el Pacte d’Ostende a agost de 1866,
el qual exigia el destronament de la reina, i que, el 18 de setembre de 1868,
motivaria un pronunciament de l’Armada a Cadis que va aconseguir que Isabel
II perdera el tro i s’exiliara a França.
Si s’atén al segon dels documents, “Renúncia d’Amadeu de Savoia”, cal dir que
aquest expressa de manera clara el seu descontent amb el poble espanyol, que,
des de la seua arribada, no el varen donar l’oportunitat de demostrar les seues
capacitats per a governar el país ( 1a i 2a línia). D’altra banda, en el segon
paràgraf, l’autor dona les raons de perquè abandona el seu càrrec com a rei
d’Espanya ja que, tal i com ell expressa, va fer tot el possible per a ajudar al país
a deixar enrere els problemes que aquest duia arrastrant durant els darrers anys,
com ho eren la crisi econòmica o la desestabilitat política. Per últim, el text
conclou amb Amadeu de Savoia defensant que la raó per la que renuncia a la
corona es per que no es veu capacitat per a realçar el País.