PRÀCTICA UNITAT 6 : LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA

CIVIL

ACCÉS VÍDEO ATENCIÓ ACCÉS VÍDEO

A) Les pràctiques es lliuraran en la data acordada.
PREGUNTA 1 B) No s’acceptaran pràctiques més enllà de la data acordada que es publicarà PREGUNTA 2
en AULES o s’assenyalarà a classe.
C) Són pràctiques voluntàries que tenen un percentatge en els criteris de
calificació de l’assignatura.
D) Es lliuraran en paper i es podrà fer a mà o en ordinador.
E) Les pràctiques consisteixen a respondre les dos primeres preguntes de
l’examen de l’EBAU.
F) Per a fer les pràctiques i ajudar-vos, recordeu que teniu els vídeos
explicatius de com fer les dos primeres preguntes. Per si de cas, teniu els
codis QR en aquest document per tal de veure-los.
G) Es restarà 0’1 per falta d’ortografia incloent els accents, i fins un màxim de 2
punts, seguint les instruccions de la Conselleria d’Educació i del
Departament d’Història.
H) Llegiu amb atenció els enunciats.
I) Aquesta pràctica contenen quatre textos: dos de la Segona República i dos
de la Guerra Civil.
1. Descriviu els tipus de fonts utilitzades.
2. Identifiqueu les principals idees dels textos, situant-los en el seu context històric i en el nucli temàtic
corresponent.
#
TEXT 1
(...) La revolució política, és a dir, l'expulsió de la dinastia i la restauració de les llibertats públiques,
ha resolt un problema especí c d'importància cabdal, qui ho dubta!, però no ha fet més que plantejar i
d'enunciar aquells altres problemes que han de transformar l'Estat i la societat espanyoles de socarrel.

Estos problemes, al meu curt entendre, són principalment tres: el problema de les autonomies locals, el
problema social en la seua forma més urgent i aguda, que és la reforma de la propietat, i aquell que anomenen
problema religiós, i que és en rigor la implantació del laïcisme de l'Estat amb totes els seus inevitables i
rigoroses conseqüències. Cap d'estos problemes els ha inventat la República. (...)

(...) La premissa d'este problema [el religiós], hui polític, la formule jo d'esta manera: Espanya ha
deixat de ser catòlica; el problema polític consegüent és organitzar l'Estat en forma tal que quede
adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol. (...)".
Discurs de Azaña, Diari de Sessions de les Corts, 13 d'octubre de 1931
TEXT 2
La Pàtria és una unitat total en la qual s'integren tots els individus i totes les classes; la Pàtria no pot estar en
mans de la classe més forta ni del partit millor organitzat. La Pàtria és una síntesi transcendent, una síntesi
indivisible, amb nalitats propis que complir; i nosaltres el que volem és que el moviment d'aquest dia, i l'Estat
que cree, siga l'instrument e caç, autoritari, al servei d'aqueixa unitat irrevocable que es diu Pàtria.[...]

Que desapareguen els partits polítics. Ningú ha nascut mai membre d'un partit polític; en canvi naixem tots
membres d'una família; som tots veïns d'un municipi; ens afanyem tots en l'exercici d'un treball...[...]

Si els nostres objectius han d'aconseguir-se en algun cas per la violència, no ens detinguem davant la
violència. [...] Bé està la dialèctica com a primer instrument de comunicació, però no hi ha més dialèctica
admissible que la dialèctica dels punys i de les pistoles quan s'ofén a la justícia i a la Pàtria.

Discurs fundacional de la Falange Espanyola. Jose Antonio Primo de Rivera. Teatre de la Comèdia de
Madrid (29 octubre de 1931)

fi

fi

fi

 TEXT 3
La guerra és, doncs, com un plebiscit armat. La lluita blanca dels comicis de febrer de 1936, en què la
falta de consciència política del govern nacional va donar arbitràriament a les forces revolucionàries un
triomf que no havien aconseguit en les urnes, es va transformar, per la consciència cívic-militar, en la
lluita cruenta d'un poble partit en dos tendències: l'espiritual, del costat dels revoltats, que va eixir a la
defensa de l'ordre, la pau social, la civilització tradicional i la pàtria, i molt ostensiblement, en un gran
sector, per a la defensa de la religió; i de l'altra part, la materialista, digueu-los marxista, comunista o
anarquista, que va voler substituir la vella civilització d'Espanya, amb tots els seus factors, per la
novíssima "civilització" dels soviets russos...
L'Església no podia ser indiferent en la lluita. D'una part, se suprimia a Déu, l'obra de la qual ha de
realitzar l'Església en el món i es causava a la mateixa un mal immens, en persones, coses i drets; de
l'altra estava l'esforç per la conservació del vell esperit, espanyol i cristià. Afirmem que l'alçament cívic-
militar ha tingut en el fons de la consciència popular un doble arrelament: el del sentit patriòtic, que ha
vist en ell l'única manera d'alçar a Espanya i evitar la seua ruïna definitiva; i el sentit religiós, que el va
considerar com la força que havia de reduir a la impotència als enemics de Déu, i com la garantia de la
continuïtat de la seua fe i de la pràctica de la religió […].

Carta col·lectiva de l'episcopat espanyol sobre la guerra (1 de juliol de 1937)

TEXT 4
Don Francisco Franco Bahamonde, General de divisió, Cap de les Forces Armades d'Àfrica

FAIG SABER:

Una vegada més l'Exèrcit, unit a les altres forces de la Nació, s'ha vist obligat a recollir l'anhel de la gran
majoria dels espanyols que veien amb amargor in nita desaparéixer el que a tots pot unir-nos en un ideal
comú: ESPANYA. Es tracta de restablir l'imperi de l'ORDRE dins de la REPÚBLICA […] per això requereix obrar
amb JUSTÍCIA que no repara en classes ni categories socials, a les quals ni s'afalaga, ni es persegueix, deixant
d'estar dividit el país en dos grups, aquells que gaudeixen del poder i aquells que tenen atropellats els seus
drets. La conducta de cadascun guiarà la conducta que en relació amb ell seguirà l'AUTORITAT, un altre
element desaparegut de la nostra nació i que és indispensable en tota col·lectivitat humana, tant si és en règim
democràtic, com si és en règim soviètic, on arriba al seu màxim rigor. El restabliment d'aquest principi
d'AUTORITAT, oblidat en els últims anys, exigeix inexcusablement que els càstigs siguen exemplars, per la
serietat amb què s'imposaran i la rapidesa amb què es dugueren a terme sense titubejos ni vacil·lacions. […]El
que voluntàriament es negue a cooperar o di culte la consecució d'aquests ns serà el que primer i
principalment patirà les conseqüències. Per a dur a terme la labor anunciada

ORDENE :

Article 1er. Queda declarat l'ESTAT DE GUERRA en tot el territori del MARROC i, com primera conseqüència,
militaritzades totes les Forces Armades, siga com siga l'Autoritat a la qual depenien anteriorment amb els
deures i atribucions que competisquen a les de l'Exèrcit, i subjectes igualment al Codi de Justícia Militar.

Art. 2n. No requerirà intimació ni avís per a repel·lir per la força agressions a les forces indicades anteriorment,
ni als locals o edi cis que siguen custodiats per aquelles, així com els atemptats i sabotatges a vies i mitjans de
comunicació i transport de tota classe i als serveis d'aigua, gas i electricitat i articles de primera necessitat. Es
tindrà en compte la mateixa norma per a impedir els intents de fugida dels detinguts. [...]

Art. 14è. Davant el bé suprem de la Pàtria, queden en suspés totes les garanties individuals establides en la
Constitució, encara que no s'hagen consignat especialment en aquest Bàndol.

Melilla, 19 de Juliol de 1936

fi

fi
fi

fi