HISTÒRIA DEL MÓN ACTUAL

TEMA 0: L’ASSIGNATURA I LA SEUA AVALUACIÓ.

Joan del Alcàzar (jalcazar@uv.es)

http://jalcazar.blogspot.com/

Departament d’Història Moderna i

Contemporània
 L’asignatura i la seua avaluació I

I) El Tema 1 serà La conjuntura actual i els seus antecedents pròxims. És a dir, que l’assignatura
començarà pel final. Abordarem en primera instància una anàlisi de conjuntura de la situació actual. En
parlarem d’una pròxima, i d’una altra més remota. La primera tractarà de fer, breument, una anàlisi
de conjuntura en 2022, amb especial èmfasi en la realitat mundial oberta amb la presidència de Donald
Trump als EUA i l’emergència de Xina com a potència alternativa. La segona abordarà les
conseqüències de l’atac terrorista de l’11 de setembre de 2001 a Nova York (DFV: Independence Day,
Roland Emmerich, 1996). Abans, però, dedicarem una sessió a com treballar amb fonts audiovisuals.
 
II) A continuació ens centrarem en els antecedents remots d’aquesta realitat mundial, tot arrancant de les
seqüeles de la II Guerra Mundial, és a dir que el Tema 2 serà El període de la Guerra Freda:
Washington vs. Moscou (DFV: Tretze dies, de Roger Donaldson, 2000). 
 
III) El Tema 3 serà Els diversos 68: De París a Praga, de Vietnam a l’Amèrica Llatina (DFV: Forrest Gump,
de Robert Zemeckis, 1994))
 
IV) Un dels efectes de la Revolució cubana, en un context de Guerra Freda, -i serà el quart tema a exposar-
va ser la ferma decisió nord-americana de no consentir més experiències com la cubana al continent
americà, per la qual cosa van desenvolupar una nova política contrainsurgent que desenvoluparà en el
Tema 4 La Doctrina de Seguretat Nacional en la Guerra Freda interamericana (DFV: Estado de sitio,
de Constantin Costa-Gavras, 1973).
 
V) Finalment, el Tema 5 serà La caiguda del Mur de Berlín i l’ensorrament dels països del bloc soviètic.
(DFV: La vida de los otros, de Florian Henckel von Donnersmarck, 2006).
 L’assignatura i la seua avaluació II

Tal i com està establert a la Guia Docent, els percentatges d'avaluació són 60%
per a l’examen, 40% per a les pràctiques i activitats complementàries.
 
Les activitats pràctiques i complementàries són dues, i representaran fins al 40
per cent de la qualificació final de l’assignatura. Totes dues consisteixen en
elaborar un text d’entre 8.000 i 10.000 caràcters, i pujar-lo a l’Aula Virtual.
 
- El primer (a lliurar abans del 21 de març) ha de ser un text sobre un
Document en Format de Vídeo (DFV), a triar del llistat elaborat pel professor
de Material DSV per a l’assignatura.
- El segon (a lliurar abans del 27 d’abril), un text sobre una conferència que
s’impartirà abans, relacionada amb l’assignatura. En aquest Annex a la Guia
Docent n’hi ha un llistat comentat -orientatiu- de DSV entre els que cal triar
el que es treballarà per al primer lliurament. La conferència a ressenyar
s’anunciarà en el seu moment.
 
Per a poder superar l’assignatura, caldrà obtindre una qualificació mínima de 4
(sobre 10) per a poder sumar allò obtingut amb els textos sobre el llibre o el DSV.
Bibliografia bàsica per a l’assignatura I
Bibliografía bàsica per a l’assignatura II
 El cinema com a eina de coneixement

El cinema és una magnífica font documental per a l'historiador.

Hi ha, des de la nostra perspectiva professional, tres tipus de document

cinematogràfic:

 Els films relatius a un esdeveniment o un procés històric que no aporten gran cosa
com a producte des de la perspectiva de l'historiador, però són útils per a l'anàlisi
de les societats en què han estat produïts: Independence Day (Roland Emmerich,
1996) és un magnífic exemple;

 Els films que aborden un fet o un procés històric des d'una perspectiva i amb un
calat que ofereix interès per a l'historiador, però no serveixen de gran cosa per a
l'anàlisi de la societat en la qual han estat creats: Tretze dies, de Roger Donalson
(2000) o Txernòbil (minisèrie de televisió, Craig Mazin, 2019, coproducció HBO
EUA i UK)

 Els films que serveixen per a l'estudi del fet o del procés històric sobre el qual
versen i són molt interessants com a documents vàlids per a l'estudi de la societat
originària: Machuca (Andrés Wood, 2004) o Years & Years (minisèrie de televisió
britànica, coproduïda per BBC i HBO UK, Russell T. Davies, 2019).
 El treball amb fonts audiovisuals

Treballarem amb  BIBLIOGRAFÍA ESPECÍFICA

Documents en Format o  J. del Alcàzar Garrido (con S. López Rivero): De compañero a contrerrevolucionario.
Suport de Vídeo (DFV/DSV) La Revolución cubana y el cine de Tomás Gutiérrez Alea, Editorial: Publicacions de

Quatre fases de treball: la Universitat de València, (2009);

a) Identificació;  J. del Alcàzar Garrido: Chile en la pantalla. Cine para escribir y para enseñar la
historia (1970-1998), Editorial: PUV/Centro de Investigaciones D. Barros Arana, Chile,
b) Contextualització;
València/Santiago de Chile , (2013);

 J. del Alcázar: "Historia desde el cine [y con la literatura] para la educación", Revista
c) Disecció;
Brasileira de Estudos Pedagógicos, Volumen: 93 Número, pp. 645-666, (2012);

d) Anàlisi.
 LA DIFÍCIL CONJUNTURA DEL MOMENT 1
1.Tercer any de la pandèmia.

 Van dos anys de pandèmia, de morts que sumen milions al món, de

confinaments necessaris, restriccions prudents, malgrat les vacunes -de
propietat privada- que ens han retornat una mica l'esperança de no contagiar-
nos del virus.
 Onades de contaminació que no cessen, d' escàs progrés, inflació alta i
creixent atur, d' increment de les desigualtats entre països altament
desenvolupats, endarrerits i subdesenvolupats, així com internament en les
societats avançades.
 En aquests dos anys els canvis tecnològics han estat accelerats i adoptats com
a imperiosa necessitat per mantenir-nos comunicats, impartir i rebre educació,
treballar -els que han tingut la sort de conservar la seva ocupació activa-.
 Els canvis han vingut per quedar-se. Els avenços de les aplicacions digitals ens
anuncien la invasió de la virtualitat en gairebé tots els camps d'activitat humana.

 Com a conseqüència, hem de resignar-nos a perdre -del tot- la privacitat.

 Els poders de la comunicació i de l'economia es concentraran encara més.
 LA DIFÍCIL CONJUNTURA DEL MOMENT 2

 La solidaritat segueix sent una virtut escassament exercida, la qual cosa fa

que en certa manera les nostres civilitzacions siguin comparables a les
salvatges en les quals regna la "llei de la selva".
 Aquesta lamentable situació s'ha confirmat amb la distribució de les
vacunes als països endarrerits i els subdesenvolupats.
 Ha eixit a la superfície el negacionisme, que oscil·la entre els qui no
creuen que hi haja el virus, sinó que és una invenció d'un grup que a
manera de "una mà negra" ens vol manipular i creuen en les vacunes, sinó
que són instruments per controlar-nos.
 També hi ha negacionistes basats en credos religiosos i altres en
consignes polítiques, tal és el cas d'alguns republicans de la corda de
Trump.
 Aquesta situació ha col·locat els governs en el desideràtum: imposar o no
la vacuna obligatòria. Algunes autoritats ho estan començant a aplicar a
persones que treballen en els serveis assistencials.
 LA DIFÍCIL CONJUNTURA DEL MOMENT 3

2.La diversitat política

 La pandèmia ha incidit en l'equació de poder polític quan l'Estat ha hagut de

reprendre les regnes en diverses àrees com la salut pública, la reactivació de
l'economia, la defensa dels treballadors i de la població en general mitjançant
subsidis de diferent índole.
 La Unió Europea ha donat passos de gegant en establir un fons de recuperació
i resiliència per reactivar l' economia dels països membre l'execució dels quals
està sotmesa a la signatura amb el Consell de sengles acords respecte dels
plans de cadascun.
 Per exemple, Espanya ha inclòs com a part del pla tres "Projectes Estratègics
per a la Recuperació i Transformació Econòmica -PERTE, un instrument de
col·laboració entre el sector públic i el privat, que ja han rebut l'aprovació de
Brussel·les. Es tracta d'un pla sanitari, un pla d'estímuls a la producció
d'automòbils elèctrics i d'un pla d'energies renovables.
 El Fons de la UE, que s'estendrà per diversos anys, farà arribar diners que
actuaran de forma anticíclica i seran lliurats sota l’estricta vigilància, control i
avaluació de les autoritats europees.
 LA DIFÍCIL CONJUNTURA DEL MOMENT 4

 En el camp específic de la política com a ideologia, avui es parla del

"renaixement" de la social democràcia a Europa.
 En els tres últims anys han passat al comandament de les seves
respectives nacions, en la seua majoria en coalició amb altres partits,
Noruega, Dinamarca i Finlàndia, completant així la totalitat dels països
nòrdics, obligats referents de la SD.
 Fa poc es va inaugurar el nou govern d'Alemanya presidit per Olaf Scholz i
amb la participació de ministres d'Els Verds i l'FDP (Free Democratic Party).
 A Gran Bretanya és notòria la pèrdua de confiança dels seus propis
copartidaris a Boris Jonhson. També està per veure's el desenvolupament
del compliment de l'Acord del Brexit amb la UE.
 A Estats Units, Joe Biden va presentar inicialment un ambiciós pla
d'inversions públiques el que un sector del partit Demòcrata no l'ha recolzat.
Tanmateix, així sigui reduït, s'espera que el Pla comenci a complir-se el
2022.
 LA DIFÍCIL CONJUNTURA DEL MOMENT 5

 L"efecte Afganistan" ha estat un fort revés per al president Biden del qual
encara no s'ha reposat. El nivell d' acceptació marca baix.
 Al novembre hi haurà eleccions de meitat de període la que, si perd la Cambra
de Representants, li serà més difícil la governabilitat.
 L'aspecte positiu del seu primer any de govern està en el creixement de
l'economia (6,4%) i la disminució de l'atur (4,2%) fruit d'una recuperació de
més de 18 milions de llocs de treball, que encara no compensen la pèrdua des
de l'aparició de la COVID.
 Rússia està jugant a la carta internacional basant-se en les seues altes
reserves de gas, indispensables per a països europeus i també a la Xina.
 Xina, al seu torn, ignorant els acords sobre canvi climàtic, incentiva
l'explotació i ús energètic del carbó.
 Rússia manté el seu pla d'expansió de fronteres i continua amenaçant amb
envair i annexar a Ucraïna, justificant l'intent amb l’existència d’una població
que històricament ha estat part del poble eslau oriental per la seua cultura i la
seua etnia.
 LA DIFÍCIL CONJUNTURA DEL MOMENT 6

 La resposta per part d'Estats Units i Europa ha estat l'anunci de sancions

econòmiques que tindrien efectes imprevisibles.
 Davant la dependència de la UE de l'OTAN, Brussel·les estudia la creació
d'un cos de defensa col·lectiu, tot i que amb bases en contingents militars de
cada país.
 Xina fa quelcom similar amb Taiwan amb el pretext de "recuperar" part del
seu territori, amb la qual cosa provoca a Estats Units i fa previsible una
confrontació bèl·lica, tot i que es desconeix de quin ordre, si de gran impacte
o de continuades accions menors.
 Mentrestant, segueix avançant en la seua re-industrialització, en el domini del
transport marítim per contenidors i en la conquesta de l'espai, mitjançant el
desenvolupament de noves tecnologies.
 Xina i Rússia, tot i que amb diferents inspiracions ideològiques, estrenyen els
seus llaços de relació geo-estratègica i política.
 La gran novetat en l'economia global va a càrrec de l'Acord de Lliure Comerç
de 15 països orientals de l'Àsia i el Pacífic (RCEP) que representa gairebé un
terç de la població i del PIB mundial, el bloc comercial més important de tota
la història, que ha entrat en vigor l'1 de gener de 2022.
 QUI MANA EN EL MÓN? I

- SEGONS L'INFORME DEL CONSELL EUROPEU DE RELACIONS EXTERIORS, DOMINAR EL MÓN EN LA NOVA ERA
TAMBÉ DEPÈN DE L'ACCÉS A LES DADES, DEL CONTROL DELS MERCATS, DE SABER ADAPTAR-SE A LES NOVES
FORMES D'ENERGIA I DELS PRODUCTES CULTURALS QUE CADA NACIÓ SIGUI CAPAÇ DE GENERAR.

- PERÒ PER SER EL LÍDER DEL MÓN EN LES PRÒXIMES DÈCADES, PER DAMUNT DE TOT, S'HA DE CONTROLAR LA
NARRATIVA. DESPRÉS DE LA GUERRA FREDA LES IDEES AMERICANES CONVENCIEN I ESTATS UNITS VA IMPOSAR
EL SEU ORDRE. AVUI LES REGLES DEL JOC ESTAN CANVIANT I EL MÓN S'OBRI A ESCOLTAR NOVES IDEES.

- LLUNY QUEDA LA PRIMERA GUERRA FREDA I LA CARRERA MILITAR PEL CONTROL DEL MÓN. L'ÈPOCA EN QUÈ
MANAVA QUI TENIA MÉS ARMAMENT, MÉS BALES I PODIA ESCAMPAR MÉS SANG EN MENYS TEMPS.

- TINDRE UN GRAN EXÈRCIT I CONTROLAR ELS MARS EREN ELS DOS OBJECTIUS PRINCIPALS DE LES POTÈNCIES
DEL SEGLE XX.

- ARA, EN L'ERA DE LES XARXES I DE LA INFLUÈNCIA, LES ARMES JA NO HO SÓN TOT. EL CONTROL DELS FLUXOS
DE DADES I DELS MERCATS GUANYA IMPORTÀNCIA PER REDISSENYAR EL NOU MAPA DEL PODER AL MÓN.

- EL CONSELL EUROPEU DE RELACIONS EXTERIORS PRESENTA EL NOU ATLES DE PODER, AMB L'OBJECTIU DE
"COMPRENDRE MILLOR LES ACCIONS I ESTRATÈGIES" DELS ESTATS, I "TROBAR LA FORMA DE COEXISTIR DE
MANERA MÉS PACÍFICA".
 QUI MANA EN EL MÓN? II

TECNOLOGIA.

- AVUI LA INFORMACIÓ DIGITAL ÉS CLAU EN EL DOMINI DEL PLANETA.

- EL 57% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL ESTÀ ENLLAÇADA A INTERNET, TOT I QUE LA BALANÇA CONTINUA
DECANTADA CAP A L'HEMISFERI NORD; ÀFRICA CONTINUA DESCONNECTADA.

- ELS PAÏSOS JA NO COMPETEIXEN AMB ARMES DE FOC SINÓ AMB INFRAESTRUCTURA DIGITAL.

- ELS FLUXOS DE DADES SÓN LES NOVES METRALLADORES, PERQUÈ LA INFORMACIÓ NO PARA DE VIATJAR
AMB UNA CADÈNCIA VERTIGINOSA QUE HA DESEMBOCAT EN FEROTGES DISPUTES SOBRE QUI ACCEDEIX
ALS MERCATS DE DADES I INDÚSTRIES.

- LA XINA ÉS LA MAJOR INVERSORA EN TECNOLOGIA DEL MÓN. LES EMPRESES DEL SECTOR DIGITAL JA
DESBANQUEN LES PETROLIERES EN CAPITAL.

- EL 1980 SET DE LES DEU COMPANYIES MÉS VALUOSES DEL MÓN ES DEDICAVEN AL GAS O AL PETROLI I
NOMÉS UNA ALS FLUXOS D'INFORMACIÓ.

- ARA, EL 2021, TOT HA CANVIAT. SIS DE LES DEU FIRMES MÉS PRODUCTIVES ES BASEN EN EL SECTOR
DIGITAL I LES PETROLIERES NOMÉS CONSERVEN UN ACTIU AL TOP 10.
LES DEU EMPRESES AMB MÉS CAPITAL DEL MÓN

 Tot i que Estats Units

conserva el lideratge
del mercat, la Xina és
ara el major inversor
en tecnologia del món.

 En els últims anys,

3.800 empreses
tecnològiques del país
s'han expandit més
enllà de les seues
fronteres, i el 2020
Pequín va destinar
378.000 milions de
dòlars ―un 2.4% del
PIB― en investigació
digital.
QUI MANA EN EL MÓN? III

 Els exèrcits ja no són l'actor

protagonista, però encara tenen
un important paper en la funció
del poder.

 No obstant això, els estats més

militaritzats són aquells que
inverteixen un major percentatge
del seu PIB en les forces
armades.
 QUI MANA EN EL MÓN? IV

 La cursa armamentística ja no
prioritza els caps nuclears i cada
vegada més s'expandeix cap a
l'atmosfera: els satèl·lits són ara el
principal objectiu dels exèrcits. En
tots dos aspectes, EUA, la Xina i
Rússia prenen la iniciativa i es
consagran com les tres grans
forces militars.