MI-MP1809- Història de l’educació

FITXA D’ANÀLISI INDIVIDUAL

Identificació
Alumne/a: Lucia Salvador Ansuategui Assignatura: MP1809A-11

Elecció del fragment o cita

Autoria (Cognom, Nom): Díaz, Carlos i Garcia, Félix

Any publicació: 1975

Títol del llibre (en cursiva): Ensayo de Pedagogía utópica

Ciutat de publicació: Madrid, Espanya Editorial: Zero

-----------------------

Pregunta (QBE): Què és educar?

Cita: “La educación se entiende como el proceso por el que se guía a la persona para que

desarrolle al máximo sus potencialidades” (Díaz, 1975, pàgina 22).

Descriptors: educación, proceso, persona, desarrolle, potencialidades.

Comentari d’antecedents teòrics

● Context històric, social i/o polític

El dia 1 d’abril de 1939 va acabar la Guerra Civil sent guanyada pel bàndol del

general Francisco Franco, bàndol nacional. A partir de 1939 i fins a 1975 el

bàndol vencedor va imposar una dictadura, l’anomenada dictadura franquista,

dirigida per Franco. Podem diferenciar dues etapes dins de la Dictadura de

Franco: la primera abasta des de la fi de la guerra civil (1939) fins a 1959. I la

segona s'estén des de 1959 fins a 1975, any de la fi del règim.

1
MI-MP1809- Història de l’educació

Els anys de postguerra també es van caracteritzar pel control social i ideològic.

Es realitzava a través de la censura, l'educació i la propaganda. Les universitats,

instituts i el cos de mestres nacionals van ser víctimes de processos de

depuració.

Les pràctiques religioses (misses, processons...) eren molt freqüents en la vida

quotidiana. Es van promulgar les «normes de decència cristiana» que establien

com havien de ser els vestits de bany, els vestits i la censura en els espectacles

públics, teatres, cinemes i mitjans de comunicació en general. La vida, en

definitiva, es va organitzar entorn de les esglésies, els rectors de les quals

exercien una gran influència en la societat. Es va establir com a obligatòria

l'ensenyament religiós en tots els nivells educatius. Al mateix temps

s'assegurava la presència de l'Església en les institucions de l'Estat i en tots els

mitjans de comunicació.

Quant a l’economia, els sectors agrícola i ramader van ser els més afectats, a

causa de la durada de la guerra i de la necessitat de proveïment dels fronts. Es

perden antics clients europeus de fruita i vins espanyols. Menor deterioració va

tenir el sector industrial en sofrir menys danys les fàbriques tèxtils catalanes i

les indústries pesants que van continuar subministrant a l'exèrcit franquista i a

la reconstrucció del país després.

El finançament de la guerra va suposar la ruïna de la Hisenda pública, ja que les

reserves d'or del Banc d'Espanya republicà s'havien emprat en el pagament dels

2
MI-MP1809- Història de l’educació

subministraments soviètics i el bàndol franquista s'havia endeutat amb

Alemanya i Itàlia. Hi ha una pujada dels preus i la inflació és gegantesca.

Els anys 1939-1942 van ser de fam generalitzada que va provocar un moviment

de ruralització, impulsat per les condicions de moltes ciutats. La batalla contra

la fam va fer ingerir variats residus alimentosos que no van ser suficients per a

evitar malalties (tuberculosis, tifus o disenteria).

Des del començament de la dècada dels anys cinquanta, l'autarquia econòmica

es va fer cada vegada més insostenible i donava mostres de descomposició.

Cap a 1957 l'Estat espanyol estava a la vora de la fallida. Franco va comprendre

que havia d'introduir canvis. El règim es decidia a liberalitzar l'economia

espanyola, oferint oportunitats a les inversions estrangeres. Per a això es

necessitava un Pla d'Estabilització. Aquest Pla va retallar la despesa pública, va

restringir el crèdit, va congelar els salaris, va devaluar la pesseta. Amb això van

entrar més divises estrangeres i turistes, inversions.

L'etapa de la postguerra espanyola, durant els anys quaranta va ser duríssima.

Aquest període històric es va caracteritzar pel lent i gradual desenvolupament

econòmic, però també per la repressió política i la supressió de les llibertats

democràtiques. I és que Espanya durant el franquisme va viure la dictadura més

llarga de tota la seua història contemporània. 1

1
Sánchez, Marc (2016), La España de la posguerra 1939-1959: Aspectos sociales, políticos y
económicos. Amor al conocimiento.

3
MI-MP1809- Història de l’educació

● Fonaments de l’autor/a

L’autor és deixeble de Mounier, en el seu pensament i en la seua activitat

sempre ha conjugat el polític i el profètic, la urgència de la paraula que desperte

i la paciència de la recerca filosòfica. Durant la dictadura franquista, va militar

clandestinament en la subversiva editorial Zyx.

Ha il·luminat a diverses generacions de joves pensadors i militants del

personalisme comunitari, duent a terme tota aquesta tasca amb llibertat i

gratuïtat absoluta, sense picades d'ullet a l'Acadèmia i al servei del més pobre.

La seua identitat personal i filosòfica ve autodefinida per la seua fe catòlica. Des

d'ella s'oposa al prometeísme que domina el pensament del nostre temps,

mostrant que com més lluny ha anat l'home en la seua voluntat d'ensuperbiment

i poder, més s'ha produït un eclipsi del mateix home. 2

Díaz defensa que l’escola és molt important per a la configuració de la societat,

ja que gràcies a l’educació les persones aconsegueixen més coneixements sobre

la societat i així poden millorar-la. Diu que “el peligro se percibe en que se olvida de

que las relaciones entre escuela y sociedad tiene dos polos: piensan que cambiando la
escuela todo está conseguido” (Díaz, 1975, pàgina 20). Mitjançant aquesta

afirmació ens diu que aquesta confusió ocorre perquè hi ha una comprensió

insuficient del problema o per considerar-se a si mateixos com el melic del món.

També afirma que “la educación depende de la sociedad en la que se desarrolla y debe

estar al servicio de unas finalidades concretas” (Díaz, 1975, pàgina 20). És a dir, com

2
Asociación Española de Personalismo (2022), Carlos Díaz. Personalismo organización.

4
MI-MP1809- Història de l’educació

estem en una societat capitalista i autoritària i el sistema d’ensenyança està

orientat a perpetuar la ideologia de la classe burgesa dominant i a mantenir la

situació de privilegi d’una minoria sobre la majoria de la població. És necessari

entendre que no es pot crear un sistema educatiu independent de la societat.

Per a l’autor el dualisme no consisteix a admetre que existeixen dos termes,

home i món, sinó en negar les relacions dialèctiques entre ambdós, la seua

connexió mútua, posant sempre un dels termes per damunt de l’altre i falsejant

així la interpretació de la realitat. Per això afirma que la persona, superant

aquest dualisme, es realitza com a persona que transforme el món i al mateix

temps el món és transformat per la persona, establint una relació entre ambdós.3

● Relació amb altres lectures

Podem relacionar a l’autor amb Eliseo Reclus en què els dos mantenen una

posició crítica respecte a la societat. Els dos defensen la idea que en aquesta

societat en la qual vivim, la gent no té llibertat pròpia. Així que, el paper de la

religió, en aquest cas el catolicisme, influeix molt en la forma de veure les coses i

en la forma de pensar.

També els podem relacionar en què els dos tenen el mateix pensament respecte

a l’educació. Els dos entenen l’educació com un procés pel qual es guia a les

persones perquè desenvolupen al màxim les seues potencialitats. És a dir, el

paper del mestre és de guia respecte als seus alumnes. Aquest ha de guiar als

alumnes durant el procés d’aprenentatge i ajudar-los en quant ho necessiten.

3
Díaz, Carlos (1975), Ensayo de Pedagogía utópica. Zero.

5
MI-MP1809- Història de l’educació

Però no ha de ser autoritari i qui participe sol durant les classes, sinó que ha de
4
deixar que els alumnes aprenguen i s’equivoquen sols.

També el podem relacionar amb Ferrer i Guàrdia en què els dos pensen que

l’educació és l’eina perfecta per poder millorar la societat i per poder

transformar a millor a les persones. Ja que, gràcies a l’educació les persones

aprenen com és la societat i les diferents formes de poder millorar-la. També el

mestre, ha de tenir el paper de guia sobre els alumnes i deixar-los aprendre i

equivocar-se sols perquè açò siga possible. Quant a l’escola els dos defensen que

“la escuela es el lugar donde los niños y niñas aprenden y se equivocan solos pero siempre
con la ayuda de un maestro que siempre debe disponer de dar su ayuda en cuanto lo
necesiten” (Ferrer i Guardia, 1901, pàgina 11) 5

Quant a la llibertat que tenen les persones, podem relacionar a l’autor amb Tina

Tomasi. Aquests dos autors, afirmen que les persones disposen de la llibertat

d’escollir entre estudiar o no, però no tenen llibertat a l’hora de fer la Primària o

l’ESO. Per aquest motiu, les persones deixen de tenir llibertat d’elecció durant

aquestes dues etapes d’ensenyança, ja que són molt menut per poder adonar-se

de la importància que té tenir una bona educació tant a l’escola com a casa. 6

4
Reclus, Eliseo (1969), Evolución, revolución y anarquismo. Biblioteca Virtual Antorcha.
5
Ferrer, Francisco (1901), La escuela moderna. Biblioteca Nueva.
6
Tomasi, Tina (1977), Ideología libertaria y educación. Campo Abierto Ediciones.

6
MI-MP1809- Història de l’educació

● Opinió personal

Estic a favor amb l’autor quan diu que “La educación se entiende como el proceso

por el que se guía a la persona para que desarrolle al máximo sus potencialidades”

(Díaz, 1975, pàgina 22). Perquè gràcies a l’educació les persones poden

descobrir les seues potencialitats i poder millorar-les al màxim per poder ser

brillants en això que els va tan bé. Gràcies a l’educació les persones poden

formar-se per al dia a dia i per poder integrar-se plenament a la societat, ja que

una persona sense educació sempre està fora de la societat perquè no sap què ni

perquè passa un fet ni té els coneixements per poder discutir o donar suport a

una idea o un pensament.

En canvi, estic en contra de l’autor quan diu que les persones dins de l’educació

no tenen llibertat, perquè realment una persona és obligada a una educació

bàsica, però després d’aquesta és la persona qui decideix estudiar, treballar o no

fer res. Aleshores, és veritat que els xiquets durant la Primària o l’ESO no

poden decidir deixar d’estudiar, però després d’aquestes dues etapes són quasi

totalment lliure d’escollir allò que volen fer.

Comentari de conseqüents pràctics

a) ¿En quines coses es veu afectada o modificada la pràctica educativa

convencional?

7
MI-MP1809- Història de l’educació

Díaz, defensa l’escola progressista. No dona suport a la pràctica educativa

tradicional. Ell dona suport a una educació on els alumnes siguen els

protagonistes del seu propi aprenentatge i que es prioritzen les seues necessitats

i els seus interessos. Vol que els xiquets siguen feliços aprenent i que ho facen

sols.

Díaz vol que els alumnes aprenguen mitjançant l’experiència. No vol que un

mestre dicte les ordres i diga el que han de fer en cada moment. Vol que els

alumnes aprenguen a força d’equivocar-se i de preguntar les coses que no saben.

La pràctica educativa tradicional es veu modificada en el paper del mestre a

l’hora de fer una classe. Aquest ha de tenir un paper de guia respecte als

alumnes. No ha de tenir un paper autoritari, ha de deixar que els alumnes

aprenguen i s’equivoquen sols. També a l’escola tradicional es motiva als

xiquets en premis o càstigs, en canvi, Dewey. Vol que la motivació siga clau

gràcies a la repetició d’una tasca i així la millora estimula l’interés del xiquet.

També en l’escola tradicional, s’avalua als xiquets mitjançant exàmens i proves,

per contra, Dewey vol que els xiquets col·laboren.

Finalment, l’autor afirma que els mestres tenen un paper molt important, és per

això que el mestre és el guia que observa les necessitats de cada alumne i

intenta ajudar-lo individualment. El mestre no ha de deixar que cap alumne se

senta desplaçat del grup.

8
MI-MP1809- Història de l’educació

b)¿Podries explicar una pràctica d'aula que fora exemplificadora de l'anàlisi

realitzat en els antecedents? (explicar l'exemple comporta descriure la pràctica i

explicar de manera argumentada per quines raons és clarificadora de les

creences teòriques explicitades a l'apartat anterior).

Ens trobem davant d’una aula de 25 xiquets del CEIP Torreblanca, del poble de

Torreblanca, de la província de Castelló de la Plana, on els alumnes són de

diferents cultures, desigualtat econòmica, origen democràtic, creences religioses

i ideològiques. Hi ha 4 xiquets musulmans, 4 xiquetes musulmanes, 7 xiquetes

romaneses i la resta són espanyols.

El clima de la classe ha de ser amb molt bona convivència rebutjant qualsevol

classe de violència amb una participació activa per tots els alumnes de la classe.

Acollir i promoure la diversitat per no discriminar ni segregar a les persones

per ser de diferents cultures, de desigualtat econòmica, d’origen democràtic

diferent, de diferents creences religioses i ideològiques, llengua, identitat i

orientació sexual, capacitats, rendiment acadèmic o qualsevol altra

circumstància que supose algun tipus de diferenciació i exclusió.

Fer que els alumnes conversen entre ells i amb mi (la professora) perquè

sàpiguen que el diàleg és un instrument necessari per a afavorir la comprensió i

millorar la convivència. Aprendre a utilitzar el diàleg per afrontar els problemes

de manera constructiva. També afavorir la cooperació i la convivència entre tots

9
MI-MP1809- Història de l’educació

els alumnes. Per fer possible que la classe siga divertida i participativa, és

fonamental que l’aprenentatge siga dinàmic i divertit. També un aspecte molt

important per a poder realitzar les classes d’aquesta manera, és que en la relació

entre l’alumne i la mestra hi haja respecte, comprensió, comunicació i disciplina

positiva.

Aleshores, les classes serien participatives i amb un bon clima per poder

integrar als diferents alumnes, intentar que cap alumne se senta desplaçat de la

resta i, sobretot, que siguen classes on s'aprén molt de forma divertida perquè

els alumnes presten molta atenció.

Bibliografia

Asociación Española de Personalismo (2022), Carlos Díaz. Personalismo organización.

Díaz, Carlos (1975), Ensayo de Pedagogía utópica. Zero.

Escuela de padres (2021), cómo hacer una clase participativa y divertida. Educapeques.

Ferrer, Francisco (1901), La escuela moderna. Biblioteca Nueva.

Reclus, Eliseo (1969), Evolución, revolución y anarquismo. Biblioteca Virtual Antorcha.

Tomasi, Tina (1977), Ideología libertaria y educación. Campo Abierto Ediciones

10