FITXA D’ANÀLISI DE FRAGMENT: HISTÒRIA DE VIDA

Grup: MP1009-C1-A

Components:

Alicia Franch Belmonte. DNI: 73590960-E. Correo: al366643@uji.es

Davinia Blasco Mazcuñán. DNI: 44803280-Q. Correo: al366698@uji.es

Maria Vidal Moreno. DNI: 47858213-C. Correo: al363324@uji.es

Marian Oliver Vadillo. DNI: 44535354-V. Correo: al362662@uji.es

Irene Morán Expósito. DNI: 73594564-S. Correo: al362682@uji.es

 FITXA PER L’ANÀLISI DEL FRAGMENT
DE LA HISTÒRIA DE VIDA
HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ

Assignatura: Història de l’educació Grup Treball: MP1009-C1-A

Nom de l’entrevistat/l’entrevistada: María Pilar García Terrádez

Data de naixement: 1 de gener de 1949

Pregunta: “Què és educar?”

Cita: “Educar es formar a nivel de conocimientos y de valores para que el día de

mañana sean personas.”

Pàg. (de la transcripció): 13 Minut (en la pel·lícula): 31:00

COMENTARI D’ANTECEDENTS
 Context històric, polític i social
Els anys 50 van venir acompanyats d’un gir econòmic de prosperitat respecte de l’època
anterior. L’alliberament de preus, mercaderies i la fi del racionament d’aliments va
suposar l’expansió de l’economia. A més, la guerra freda portà ajuda nord-americana
des de 1951, que va servir per al desenvolupament industrial. Dos anys després, es van
firmar acords amb EEUU i es van instal·lar bases militars a Espanya que
proporcionarien ajuda econòmica. Aquest mateix any es signà el Concordat amb la
Santa Seu.

No obstant això, el desenvolupament portà inflacions que van produir malestar. Així, als
anys 50 i 60 començaren les protestes obreres i estudiantils, que van tenir poc èxit en un
principi. En aquestes dates es va produir l’accés al govern de tecnòcrates de l’Opus Dei,
l’avant-sala del desenvolupament econòmic de la dècada vinent. Aquest seria notable
però desigual, i no suposaria un augment de llibertat política i personal, encara que les
mobilitzacions d’oposició a la dictadura serien més notables. Cap al 1966, Espanya
immersa en un període de prosperitat, va tenir lloc l’aprovació de la Llei de Premsa, que
suposà un gran avanç, ja que eliminava parcialment la censura; un any després, s’aprovà
la Llei de Llibertat Religiosa.

En aquesta època, el franquisme va haver d’enfrontar-se, d’una banda, a la conflictivitat

obrera que donaria naixement a les “comissions obreres”; a les protestes estudiantils i a
l’aparició de sectors catòlics contraris al franquisme, un fenomen vinculat al nou rumb
democratitzador del Concili Vaticà II, que portà a catòlics progressistes a participar en
les protestes. En aquest context es va reconstruir l’activitat del Partit Comunista
d’Espanya.

És interessant tractar la situació de la dona en aquesta època, en què l’entrevistada va

nàixer i créixer. Per aquestes dates, la situació havia començat a canviar respecte de
l’època anterior, en què la dona estava subordinada a l’home i reprimida per l’església
catòlica en tots els àmbits, inclòs en l’abolició de la coeducació a l’escola. El canvi fou
conseqüència de les transformacions econòmiques i socials que estaven tenint lloc, de
manera que es va incrementar el treball assalariat de la dona, així com l’accés a nivells
mitjans i alts d’educació. Açò suposaria canvis en l’estructura familiar i una major
visualització de la dona en la vida pública. No obstant, continuaria sent necessària
l’autorització de l’home per a tot, fins a 1976.

L’educació fins a aquesta època es basava en l’autoritat del mestre que, paradoxalment,
no podia expressar lliurement les seues idees si aquestes no eren favorables al
franquisme. Els continguts eren revisats i controlats, ja que es pretenia reforçar els ideals
patriòtics i religiosos, així com l’estructura familiar tradicional. A més, la ideologia anti-
marxista era obertament exposada, i no es tolerava cap inclinació favorable a aquesta.

En aquest sentit, els mitjans de comunicació, com la ràdio o la televisió, eren elements
de difusió dels objectius d’adoctrinament i la no-mobilització.

No obstant, a la dècada dels 60 es va obrir el món de l’ensenyament, al temps que

Espanya s’obria al exterior. Encara que la força de l’església era irremeiable, el
patriotisme i l’adoctrinament polític va ser menys present a les aules.

Així, es crea la Llei sobre Ordenació de l’Ensenyança Mitjana al 1953, un primer pas
per una educació més lliure i per generalitzar l’educació fins als 14 anys. Aquesta es
completà amb la Llei General de 1970, que va ordenar l’ensenyament en dos batxillers
(elemental i superior) amb revàlides i proves de maduresa.

A partir d’aquest moment, tingueren lloc nombroses lleis d’educació en intervals curts
de temps.

Al 1974 va tenir lloc una crisi econòmica que portà de nou inflació, atur i vagues de
mobilitzacions obreres, així com l’augment de l’activitat terrorista que portaria a una
major repressió. Un any després, va morir el general Franco y es desenvolupà el període
de transició política que desmantellaria la dictadura franquista i instauraria un sistema
democràtic que quedà plasmat a la Constitució de 1978. Va ser una època marcada per la
crisi internacional del petroli, les vagues i les manifestacions que reclamaven solucions.

Joan Carles I fou nomenat rei d’Espanya i s’inicià un procés que desembocaria en la
monarquia parlamentaria. Al 1977 es signà la llei del sufragi universal i tingueren lloc
les primeres eleccions, que guanyà la UCD.

Altres esdeveniments destacables foren el colp d’Estat del 23F, la inclusió d’Espanya a
la OTAN al 1982. Amb el govern socialista va haver creixement econòmic i mesures
d’alliberament, prosperitat interrompuda amb la crisi de 1990.

 Context de lectura

La pregunta llançada, de manera directa, a l’entrevistada, és “què és educar per a vostè”.

Parla de què és important formar en coneixements, donat que els xiquets han d’adquirir-
los per poder llaurar-se un futur, poder treballar i també transmetre’ls a altres persones
del seu voltant.

No obstant, Pilar dona molta importància a l’educació en valors, un aspecte que ha estat
reflectida en tota la seua trajectòria docent, no sols a l’aula sinó també amb la seua
família. Ha rebut una educació rica en valors i així ho ha transmès en tots els àmbits que
ha viscut, donat que es troba molt agraïda per haver sigut educada així, i els resultats del
seu esforç per inculcar valors han sigut, majoritàriament, positius. No obstant això,
actualment, tal i com està la societat i l’educació, no sempre es donen als valors la
importància suficient.

Per tant, cal tenir en compte les dues parts (coneixements i valors) però, especialment,
l’entrevistada dóna importància a la segona. No és prou en saber molt, sinó que cal
aprendre a valorar-se a un mateix i als demès, ajudar i deixar-se ajudar, comprendre....
en definitiva, veure més enllà d’un mateix.

 Fonaments de l’autora

Per a l’autora, educar és sinònim de formar. Aquesta afirmació s’inclou dins d’una
concepció de l’ensenyament en què els xiquets adquireixen una educació científica o
tècnica i, al mateix temps, educació moral. Una persona a qui li falte un dels dos pilars
de coneixement, seria incompleta.

Amb aquesta cita, l’autora també fa referència a la qüestió “per què s’educa”. D’una
banda, l’objectiu de l’educació en coneixements tècnics, distribuïts en les diferents
assignatures i que composen el currículum de l’escola, és que els xiquets tinguen sabers,
una base de coneixement del món que els envolta, de la realitat des de diferents punts de
vista (matemàtic, científic, literari...) així com de la història de la mateixa, a fi de poder
desenvolupar-se a la societat i, a més, transmetre-ho a les generacions presents o futures.

El següent pas passa per l’educació en valors, l’objectiu de la qual és donar una mirada
crítica a aquest món que coneixen, i saber com actuar sobre ell per fer-lo un lloc millor.

D’aquesta manera, encara que Pilar parla d’ambdós costats, dóna una especial
rellevància a saber com estar al món, a ser conscients de què no estem sols, sinó que
hem de conviure amb altres persones i cal abandonar l’egocentrisme i l’individualisme
que regna en la societat d’avui en dia. En conseqüència, cal respectar més a l’altre,
recolzar-se, conviure en harmonia.

 Relació amb altres lectures

Hi ha nombrosos autors que fan referència a la necessitat d’una educació en

coneixements, però sobre tot en valors. A més, la educació com a formació és un terme
també tractat a diverses lectures.

Paulo Freire (1997) defineix clarament l’educació amb aquest terme: “Educar es,
sustantivamente, formar”, una cita que s’identifica amb les paraules de l’entrevistada,
fent referència al procés abans explicat.

Vinculat amb aquesta idea i, al mateix temps, centrant-se en els valors com a elements
imprescindibles a l’aprenentatge, Fernando Savater (1997) tracta el següent: “La
reflexión sobre los valores, junto al debate crítico acerca de su plasmación social,
constituyen de por sí pautes imprescindibles tanto de formación como de información
moral.” D’aquesta manera, presenta l’educació com a formació i la importància d’una
educació en valors.

D’altra banda, Delval (1999) també plasma al seu llibre en què consisteix l’educació, en
relació a la societat: “Cada sociedad trata de perpetuarse en los nuevos individuos que
nacen dentro de ella e intenta transmitirles todas las tradiciones, normes, valores y
conocimientos que se han ido acumulando.” Així, en l’educació caben els coneixements
i també els valors.

És interessant, en aquesta mateixa línia, l’aportació, novament, de Savater (2005) sobre

la finalitat educativa: “Los educadores son humanos y precisamente esa humanidad es lo
que deben transmitir a los pupilos.” Així, es pot relacionar amb la idea de construir un
món millor que defensa l’entrevistada.

Per últim, César Antonio Molina (2015) fa referència a la missió de l’escola introduint
idees molt vinculades al que Pilar expressa: “La escuela, la Universidad, (...) han de
seguir siendo agentes del pensamiento creativo, reflexivo, crítico, solidario”. D’aquesta
forma, apel·la a eliminar el “jo” únic, i a pensar sobre la situació que tenim al món.

 Opinió personal

L’entrevistada manifesta com a essencial un dels punts clau que considerem ha d’estar
present en l’ensenyança: els valors.

En la nostra opinió, els coneixements que proporcionen les diferents assignatures a

l’escola són molt importants, però no suficients per obtenir una educació completa. Són
necessaris aspectes que no estan explícitament en els continguts del currículum educatiu,
però que han d’estar presents al dia a dia de l’aula i, sota el nostra punt de vista, també a
casa i, en general, a l’entorn de l’alumne.

Aquests tenen a veure amb la reflexió, l’adquisició d’una posició crítica al món i la
relació amb els demés. Donat que estem immersos en una societat amb unes tradicions,
uns valors, uns costums, cal desenvolupar un pensament crític que qüestione tot allò que
ens envolta; al mateix temps, és necessari aprendre a conviure, ser solidari. Aquesta
solidaritat s’ha de dur a terme a tots els nivells, també amb les persones que tenim al
nostre costat. Per tant, cal desenvolupar la capacitat de comprensió, de reacció davant els
problemes, i fomentar l’ajuda entre uns i altres, sobre tot actualment, en què la societat
es torna cada vegada més individualista.

COMENTARI DE CONSEQÜENTS:

Al panorama educatiu d’avui hi existeix una gran polèmica en torn de qui té el deure
d’educar en els aspectes que hem tractat. L’adquisició de coneixements tècnics ve
majoritàriament donada per l’escola, però hi ha debat quant a l’ensenyament dels valors.
Les famílies tendeixen a pensar que s’ha d’encarregar l’escola, i viceversa. Realment, es
tracta d’una tasca d’ambdues parts, inclòs de la societat en conjunt. Per tant, un primer
pas en la inclusió dels valors en els xiquets és la necessitat d’un canvi en la concepció
d’aquests i la presa de responsabilitat sobre el seu tractament a l’aula i a casa. Per tant,
cal portar a terme un acord entre família i mestre per treballar en una mateixa direcció.

En nombroses ocasions, els mestres ofereixen els coneixements que venen als llibres,
manuals o fitxes i no van més enllà. Cal desenvolupar programes en què, implícita i
explícitament, es treballe l’educació moral a l’aula. Açò es pot fer mitjançant activitats
específiques de cooperació, de col·laboració entre els companys, per exemple, a l’àrea
d’educació física, i també amb activitats en grup o debats en conjunt. Cal eliminar la
competitivitat que hi és molt present a l’escola (exàmens, notes...) i vetllar per processos
més “solidaris”, de forma específica o combinant els coneixements tècnics amb mètodes
que posen aquestes idees en pràctica. A més, seria interessant que aprengueren a
resoldre els conflictes que sorgeixen per ells mateixos, sense la intervenció immediata
del mestre, procurant arribar a consensos, etc.; o proposar formes alternatives
d’avaluació.

En conseqüència, es desenvoluparia una metodologia molt més activa i participativa per

part de l’alumnat, i es portarien a terme projectes més complets que suposaren un treball
previ de reflexió, de comunicació entre els xiquets i amb el mestre, en un ambient de
col·laboració en què el mes important no és la nota de cadascú, o veure qui es el millor,
sinó aprendre a conviure en conjunt i així construir un món millor.

BIBLIOGRAFIA
- Delval, J. (1999) Los fines de la educación. Madrid: Siglo XXI editores.

- Fingermann, H. (2012). La educación en la dictadura. La Guía. Extraído de

http://educacion.laguia2000.com.

- Freire, P. (1997). Pedagogía de la autonomía. Madrid: Siglo XXI editores.

- Molina, C. (2015). La lectura secuestrada. El País. 18/04/2015.

- Savater, F. (1997) El valor de educar. Barcelona: Ariel.

- Savater, F. (2005) ¡Te daba así! El País. 23/10/2005

- Ocaña, J. (2005). El Franquismo: evolución política, económica y social hasta

1959. Historia del siglo XX. Extraído de http://www.historiasiglo20.org

- Ocaña, J. (2005). La transición política. La Constitución de 1978 y el Estado de

las Autonomías. Historia del siglo XX. Extraído de
http://www.historiasiglo20.org.

- Wikipedia. La dictadura de Francisco Franco. Extraído de

http://es.wikipedia.org

- Wikipedia. La transición española. Extraído de http://es.wikipedia.org.