EXAMEN 2 PREGUNTES: una pregunta oberta respondre a una qüestió del temari i l’altra un

comentari de text.

Pintura: “Presa de la Bastilla”

Descripció/Resum: gent disparant per destruir o entrar el castell amb fum.

Contextualització: revolució francesa, finals del segle 18

“Llibertat guiant el poble”: inici de l’antic règim, de l’època contemporània, 14 de juliol de 1789.
El poble, no solament hi ha una classe social, el poble pensa en el conjunt de població. La dona
és una figura al·legòrica. Al 1789 comença la revolució francesa i dura 10 anys. Declaració dels
drets quedaran congelats.

La part de pedagogia de la revolució. Va ser un fracàs, va haver una sèrie d’idees que es van
plantejar durant la revolució i encara perduren i l’origen es la revolució francesa i van lligats amb
l’educació que estan en mans de l’estat. L’estat ha de garantir l’escolarització de tots els alumnes
i passarà a ser obligatòria a certes edats (estatització). D’aquesta manera la societat es tindrà de
manera igual amb la estatització que l’educació estigui en mans de l’estat, per això suposarà la
llibertat. Ha de ser gratuïta perquè es de l’estat, ha de separar l’esfera pública de la privada, com
s’ensenya, quines assignatures ha d’haver, nacionalisme educatiu.

Dues visions antagòniques de l’educació: Condorcet (orientació liberal burgesa) i Le Peleteier (

orientació nacionalista igualitària/ preocupat per la figura de l’estat que per l’individu). Durant
aquesta guerra passen moltes coses.

Condorcet (1743-1794): Va tenir contacte amb el moviment de la il·lustració. Va ser diputat a

una assemblea, membre del comitè de la instrucció pública i va poder elegir el seu rapo. Les
seves idees principals: liberalisme, defensarà el liberalisme individual, estava més preocupat de
la llibertat individual que no per l’estat. No es plateja una escolarització obligatòria, la família
sempre es la última instància de responsabilitat en l’educació dels nens. No intromissió pública
i privada, l’únic que ha de fer l’estat és organitzar el sistema educatiu, una vegada planteja
l’organització l’estat no ha de fer res més. La instrucció ha de ser autònoma, i com liberal vol
que sigui que l’estat sigui la primera opció sinó els ciutadans. Planteja diferents graus:

- Primer grau: Primària consta de 4 cursos, de caràcter moral i cívic, no planteja

assignatures ni disciplines, només creu que ha de tenir moral i considera que ha de tenir
una institució i ha de estar present a tots els pobles amb 400 habitants i ha de ser
universal.
- Segon grau: Secundaria: no especifica cursos i deixa ben clar que només va adreçat a
famílies de possibilitat que els seus fills puguin estudiar. Les disciplines importants:
matemàtiques, història natural i química. La institució física estarà a pobles de 4.000
habitants.
- Tercer grau: instituts i situa que en l’estat francès sol ha d’haver 110 instituts, i d’una
durada de 5 anys i ha de servir per formar funcionaris per l’estat i mestres.
- Quart grau: l’ensenyament superior: formar savis o intel·lectuals. Són les persones que
treballaran per pensar. Només 9 institucions per territori, se’n diu liceus.
- Cinquè grau: fora del nivell educatiu i ens serveix per entendre el caràcter liberal de
Condorcet. La institució d’aquest grau és dirà societat nacional de les ciències i de les
 arts, i el què farà serà dirigir i vigilar les institucions educatives i és un organisme
autònom. Poden accedir els savis de 4t grau.

Qui dirigeix l’educació han de ser els savis i no els ministres, aquest sol porta l’organització,
les parts tècniques i que tot funcioni, i l’estat es autònom.

Le Peleteier: Té una orientació nacionalista igualitària. Una educació pensada per tothom,
igualitària. Els nens/es són entregades a l’estat amb unes edats concretes. Es com el model
espartà, l’estat és el pare/educador, per tant els nens son més de l’estat que de les famílies. Els
nens s’entreguen a la republicà i passen a estar a una situació d’internat. Els nens són
disciplinats, tots passaran el mateix tipus d’educació. Es disciplinaran els cossos dels nens. Els
ideals de ciutadà de la república.

Hi ha 3 cursos en l’educació d’aquests nens: pública, instituts i liceu i va adreçat a una minoria.

L’educació nacional és obligatori. L’educació pública dura 4 anys; l’institut dura 5 anys i el liceu
dura 4 anys. L’educació és elitista. Les famílies que no poden continuar que no continuïn amb
l’educació però la nacional si. S’ha de tenir en compte les famílies, les condicions que tenien, la
condició normal era que els fills treballaven molt i d’hora per tirar endavant la família.

A cada nivell va marcant un percentatge de selecció: l’educació nacional és per tothom,

l’educació pública només arribaran un 50%, els instituts també un 50% i als liceus un 50% de
l’educació anterior. Es fa exclusiu pel talent de l’alumne i per la possibilitat de la família. L’estat
es fa càrrec de la educació i dels nens perquè estan en situació d’internat. En aquell moment no
és parla de universitat, i la persona que recuperar el nom d’universitat és Napoleó, però
manipula la seva funció i li dona un adjectiu, parla d’Universitat imperial: primer intent
monopolista de l’estat per ordenar l’educació ciutadana en servei de l’estat. Jugarà a favor de
l’estat i tot girarà al voltant de l’estat. És més important l’adjectiu imperial que universitat.
L’educació és a favor de l’estat, la llei que regula això es la llei 10/05/1806 que era totalment
jeràrquica i la última paraula la tenia sempre Napoleó. Una figura era el gran mestre: cap
superem de la universitat i les seves funcions eren totes, tenia el control directe de la universitat,
nomenar rectors, nomenar degans de les facultats, determinar càtedres(professors), distribució
d’estudiants. Aquest intent va xocar a nivell intern amb la mateixa dinàmica universitària, no
va tenir una aplicació total perquè va haver moltes resistències a dins de la institució, i amb això
que l’estat tingues tot el monopoli, els eclesiàstics van resistir a aquest model imperial. Al 1812
va caure l’imperi de Napoleó i això va ser que aquest model no es va poder implementar però
va perdurar, i va quedar extingit al 1815, el model universitari. Van plantejar el model de la
universitat, i ha d’estar preocupat per aspectes de les sortides laborals, de caràcter
professionalitzador, a la universitat s’hi va per generar professionals, funcionaris perquè sigui
funcionant l’estat i gira pels interessos de l’estat.

El model universitari imperial: monopolista es una característica. Com es una universitat

pensada de l’estat això fa que el caràcter professionalitzar sigui molt important.

1789.1799 la pintura seguir la figura de marien o ser aplastat per la massa, es una dicotomia es
complexa.
09/10/20

La classe anterior vam treballar la Revolució francesa, coronació de Napoleó i l’ensenyament de

les escoles. Al 1789-1799 Revolució Francesa, la universitat imperial 1804-1814.

Farem un punt de partida 1789-1814, un sal endavant i enrere.

Salt enrere: anys anterior de la Revolució Francesa abans del 1789

La Il·lustració es va produir durant els inicis del segle XVIII. Es una conseqüència o ambient
procliu que va posar la Il·lustració que va produir un esclat social, polític i cultural de com va
ser la revolució francesa.

En la Il·lustració es va donar per uns factors:

- Hi ha una amplia difusió de la cultura. La cultura es comença a difondre de manera

amplia. Es genera institucions que fa que es facin difusions de la cultura.
- Ruptura de la unitat política, sociològica i religiosa medieval, que farà que la religió i les
monarquies absolutes perdin pes.
- Sorgeix una nova hermenèutica de la ciència, per tant, la ciència no segueix les idees
d’Aristòtil i la ciència es converteix en un saber experimental.
- La idea de moviments geogràfics, el món Europeu descobreix noves latituds (americà,
índia, Àsia) i això fa que es descobreixen.
- Molt important: naixement de la burgesia i també la noblesa, aristocràcia, neix una nova
classe social lligada a les ciutats i això de la burgesia fa canviar el panorama cultural,
social i polític. Neix una altra classe antagònica del proletariat (obrers) que tindran
també discurs pedagògic propi, durant el segle XIX. Noblesa perd pes i apareix la
burgesia.

La il·lustració va ser un moviment intel·lectual crític i reformista te un objectiu establir un nou

ordre cultural polític, social, econòmic, religiós i per descomptat pedagògic. Es recolza en la Raó,
i el racionalisme i també en la confiança en el progrés, és a dir, positivisme. Hi ha dos moviments
filosòfics en la il·lustració: el racionalisme i la raó, i hi ha una esperança en el progrés. Un dels
llocs més importants es França. Difícilment es pot entendre si no és té en compte França, una
ciutat que creixerà molt durant aquesta any fins convertir-se a una capital mundial com
actualment. París és va esdevenir capital de la cultura, viatjaven a Paris la gent que volia ser
escriptor, pintor.... Cada lloc va tenir el seu desenvolupament particular, en quan la il·lustració.
Els país de d’Amèrica llatina van tenir un altre ritme fins al segle XIX. Anglaterra la il·lustració
bàsicament era de tradició empírica, en la bondat en l’home, reformisme antropocèntric. Aquest
esperit de la Il·lustració que acaba generant la revolució Francesa, no es pot entendre sense el
racionalisme, sense la font de la veritat, com a casa d’emancipació. El naturalisme també esperit
de la il·lustració, el progrés es fonamental, i una utopia marcada pel que hem d’arribar. Un
pensament utopia existeix que existeixi aquell lloc ,per tant, una sèrie d’autors els porta platejar-
se que pot haver un lloc millor i és pot convertir un lloc millor, i això porta a la utopia.

PREGUNTA QUE HA DIT: té a veure amb l’educació i amb creure que un futur millor és possible,
ens ensenyen que tot serà un desastre i no és gaire possible algo utòpic. Ens porta a una direcció
i dona sentit a les pràctiques i ensenyaments educatius. Quan aquest dibuix es ditòpic (pitjor
que el present) ens port al present cap a un lloc que es pitjor que el present. El pensament
il·lustrat ens està donant una esperança en el progrés, però tot apunta que si passa això, això i
això el futur serà millor que el present, però amb un pensament distòpic ens porta una
experiència de la vida post moderna, viu el present i ja. La utopia ens serveix per entendre aquest
mite del progrés. Utopia=topo=lloc, pensament utòpic: vol que existeixi aquell lloc. Quan queda
definit ens marca una direcció. Distòpic: allò encara és pitjor que la realitat. Enzo (historiador):
perquè hi hagi utopies ha d’haver il·lustrats.

L’esperit de la il·lustració és el concepte de la secularització pedagògica de la cultura, una de les

grans característiques quan parlem de la revolució francesa. Entre 1815-1840 el procés de
secularització educativa o pedagògica. En aquesta il·lustració hi ha un nom que pesa molt. La
secularització va lligar amb que l’estat passa a ser ocupar-se de l’educació i això fa que hi hagi
una secularització.

Salt endavant: Societat post revolució francesa i imperi de napoleó. En dos etapes:

Primer etapa 1815-1870:

Produint un procés d’industrialització, gràcies als materials robats d’Amèrica. La burgesia són els
propietaris d’aquestes fabriques. Està naixent una burgesia, la classe obrera està creixent que
aquesta s’organitzarà i plantarà batlle amb les altres forces polítiques. Està produint un canvi
polític, social i econòmic. Hi hagi una reacció conservadora, per tornar a la societat de l’antic
règim. Figura ens dibuixa i el símbol d’aquesta reacció cap a la societat antic règim és el rei Lluís
XVIII. Hi ha aquesta restauració monàrquica, seria el que instaura aquest antic règim i això fa
que tingui una traducció pedagògica. Quina traducció? Es la llei de Guizot (1833).

Ens centrarem al procés de secularització educativa que l’hem d’entendre com un fenomen en
el qual l’Estat es fa càrrec de l’educació, en deteniment de l’església, perquè antigament s’havia
ocupat de l’educació era l’església. Fruit de la il·lustració que és situa la raó, fruit de la revolució
francesa s’instaura una República amb uns drets humans, fruits d’aquests moviments la
traducció pedagògica es produirà una secularització i no tindrà un camí fàcil i lluitarà contra les
forces conservadores, que aquestes forces estan al poder d’aquesta post etapa. Aquesta llei de
Guizot ens diu: la família es la màxima autoritat de l’educació dels infant i no l’Estat; les escoles
elementals passen a estar sota control de l’església, ha de ser concertada entre l’Església i l’estat,
el sacerdot de la parròquia es el que supervisa l’educació dels nens, per tant l’Estat obliga a cada
poble a que tinguin una educació elemental i està supeditada del sacerdot. Aquesta llei no
planteja educació obligatòria, pel que diu la llei que la família és la màxima autoritat sobre
educació als nens. Llei important: llei de Falloux (1848-1849) què afavoreix encara més el control
eclesiàstic de l’educació, perquè estem situats en un escenari que el socialisme, és una reacció
més violenta que l’antic regim, i afavoreix el control eclesiàstic de l’educació. Aquesta llei és
netament conservadora i va direcció contraria de la secularització. Els jesuïtes aquesta
congregació religiosa estableixen el poder i és fan amb l’educació secundària, l’església guanya
poder, control i els jesuïtes ocupen una parcel·la important de l’ensenyament ( l’ensenyament
secundari: futurs dirigents i governadors).

Segona etapa 1870-1940:

1871: Esclat Revolucionari (Comuna de Paris)

L’esclat revolucionari socialista. És funda la 3a República, aquí el monarca ja no hi és, ha quedat

com una part mítica on es portarà a terme la secularització. La República on els professors van
ser un subjecte fonamental, perquè aquesta idea de progrés passaven part per la cultura. 3a
República posa en tota la força aquesta idea.
Després de la cita*El mestre te una importància que la cure (eclesiàstics) la curia es qui controli
el mestre, està escrit en disposicions legislatives. Tot això és important.

Aquesta cita sorgeix la 3a República, al 1a llei que hauríem de situar és la llei Ferry ens situa en
un ambient republicà, liberal i és molt important la disposició laïcista, per tant, l’educació passa
a ser obligatòria, aquesta elemental passa a ser obligatòria, la família és un agent important però
l’Estat té l’obligació d’ocupar-se dels fills dels seus ciutadans i com se’n ocupa Passa a ser
obligatòria i és totalment laica. Inici de las secularització, concepte important. Aquest fenomen
que es fa idea durant la il·lustració, la revolució francesa i a la 3a República hi ha aquest ministre
Ferry, aquesta educació obligatòria agafarà disminuir el número d’analfabets. Les universitats
no tenen gens de prestigi, el context universitari hi ha moltes institucions que es diuen escoles
universitàries que estan en mans dels jesuïtes. La paraula universitat fa referència aquella que
organitza l’Estat, els jesuïtes deixen de tenir institucions educatives superiors, hi ha la voluntat
l’ensenyament passa a mena de l’estat, nacional, públic i per tothom i està la secularització en
aquets moments França s’està industrialitzant i Paris està fent canvis amb la construcció de Paris
capital. Al 1886 hi ha una nova llei Goblet i ens diu que els mestres han de ser laics, no hi ha
possibilitat que hi hagin professors religiosos. La 3a República és totalment pedagògica, és pot
dir República de mestres perquè es va incrementar el nombre de mestres. Educació estatal
obligatòria i laica. També es va obligar als orfes a estar formats, neix la voluntat pedagògica i es
formen les primeres escoles normals, aquella institució per les persones que es puguin esdevenir
mestres. Durkheim (Escola Nova), ensenyament moral i cívic l’ensenyament, per tant la 3a
república incrementa la intervenció estatal a favor de l’educació, idea força per tenir present.

Dugen defensa l’educació en mans de l’estat, valors morals. La seva llei susbsitutiex els religiosos
pels laics (els professors)

16/10/20

Cita de Kant: “Sapere Aude” La il·lustració és un moment fronterer en la cultura perquè el que
hi ha abans és un home i dona en minoria d’edat, es que depens d’un altre i aquest altre és
normalment un ésser superior en el que fa referència Kant, que la figura superior en aquest cas
és Déu. Segons Kant l’home i dona passen a la majoria d’edat, la possibilitat de ser un ésser
autònom, tens autonomia i llibertat. La il·lustració porta un esperit emancipador i esperit
alliberador en contra de les normes i les autoritats. Hi ha un costat positiu i negatiu; La part
negativa de pensar les coses és la crítica, criticar el “Sapere Aude” dona la possibilitat de tenir
esperit crític. La part positiva és l’educació, el “Sapere Aude” que dona la possibilitat d’educar-
nos, sense la educació no ens humanitzem i seguim guiats amb els impulsos com els animals, i
l’educació ens possibilita poder per humanitzar-nos.

*”Sapere Aude”: "tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment"

La Il·lustració a Alemanya:

En hem de situar en un context Prussià.

Hi ha quatre característiques de la Il·lustració alemanya :

 - Secularització: la il·lustració, la secularització és va viure amb molta menys intensitat,
vol dir, que l’esperit religiós que hi havia a la il·lustració a Alemanya estava molt present.
- Racionalisme molt més ideal que França, l’idealisme va ser un moviment filosòfic molt
important, eren menys conscients de la eficàcia de la raó. Els autors alemanys amb
aquest rerefons racionalista tenien menys consciència, van saber veure menys els límits
de la raó, es va confiar en la raó per solventar en les vies de coneixement.
- El caràcter racionalista, també té una orientació metafísica, com una conseqüència de
la secularització.
- Economicisme: trobem rerefons luterà i calvinista, el treball serà fonamental que és el
que ens permet , l’estat natural dels nens és el treball (esforç, dedicació).

Kant: 1724-1804: Autor contemporani a la Revolució Francesa. Era un caminador rutinari, sortia
a caminar sempre a la mateixa hora, la seva vida era molt rutinària. Va viure la Revolució
Francesa.

La teoria Kantiana de l’educació, és a dir, l’educació segons Kant: és una art l’educació, ha
d’evolucionar generació rere generació. L’art de la generació es dona per tres possibilitats: l’art
és necessari i ens permet aconseguir la humanitat, l’educació ens culturitza i perquè això passi
hi ha d’haver cuidados, aquesta cura va lligada a la família. Apareix també la disciplina i és
fonamental. Per poder humanitzar es violentar a l’alumne, ha d’haver algú que ha de dir que
això no és fa. Això trenca l’espontaneïtat que defensa Rousseau. Cura disciplina, violentar
l’infant, cultura. Cura, disciplina i formació (sentit de transmetre cultura, moralitat i civilitat). La
Bildung és la formació i cultura les dos coses alhora . La formació ens permet transmetre la
cultura, la civilitat i la moralitat. Cura, disciplina, i formació (violentar l’infant), dir-li quines coses
estan bé o malament, l’adult transmet cultura també i civilitat.

*Educació: cura + disciplina +formació.

*Bildung: educació física i educació pràctica

Bildung: En la formació li destaquem dos idees:

Educació física: el cos és important, la conservació del cos és important, trobarem que no deixa
el cos, sinó que ha d’estar robust. El cos ha d’estar educat.

Educació pràctica: la dividim en tres:

- Habilitats de possessió de facultats que permeten que l’home i la dona assoleixin els
seus objectius. La Bildung ha de transmetre aquestes habilitats. Aquest procés
d’adquirir habilitats ha de ser sòlid perquè si no ho és quan anem a interactuar amb el
món presentaríem mancances. La Bildung en les habilitats ha de ser sòlid, és a dir, ben
pensat.
- La prudència: ser prudent, la prudència fa construir subjectes que inspiren simpatia, són
elegants en les formes (no et deixes endur pels instints, perquè sinó no et pots
humanitzar). Capacitat de fer feliços a la resta de persones. La prudència ens dona la
possibilita final de ser bons ciutadans, ser bons ciutadans es aquell que té cura, és
disciplinat i té formació, l’ambient i el medi passa a ser moralitzat.
- La tercera idea formació de caràcter ens portaria a la moralitat. Trobem:
o la idea d’autonomia: normes que són sorgides per la pròpia reflexió critico-
transcendental.
o Formalisme moral: normes que resideixen en la seva intencionalitat.
 o Imperatiu categòric: has d’actuar pensant amb la llei universal. El que tu estàs
fent aquí abans de fer-ho si pots servir a tot el món i si pots vol dir que estàs
actuant bé. Les teves actuacions s’han d’encaminar amb la llei universal.
o Posturals de raó pràctica: Kant considera que existeix Déu, situa l’existència de
la llibertat, de l’autonomia... (Sapere Aude).
o Disposicions morals: les dividíem en dos entrades cap a un mateix i cap als
altres:
▪ Cap a un mateix: posturals principals es que el subjecte mai perdi la raó,
mai perdi la reflexió, tingui veracitat, que jugui amb la veritat, no ser
servil, sempre estar amb posició de buscar sempre la teva pròpia
perfecció, la teva perfecció no deixar de ser la teva humanitat
▪ Cap als altres: important ser fidel a les promeses, respectar als altres,
promoure la felicitat, ser agraït, ser comprensiu, actuar amb moral.

Sense les facultats, la prudència i la moral no és pot donar la formació.

Cita relacionada amb el que hem fet: l’escola ha de ser un lloc de passar-ho be però també ha
de ser un lloc de disciplina, això entra amb les idees de Rousseau perquè ens diu que el joc ha
de ser fonamental, base de l’educació per tant es pot veure l’equació Kantiana i les idees de
Rousseau.

Alexander Von Humboldt 1769-1856

Autor contemporani, també va viure la revolució francesa. Destaca el concepte de

“naturphilosophie” es relaciona amb la natura amb una unitat natura i nosaltres som el mateix,
formem part de la natura al igual que viceversa. Xoc frontalment amb la idea de Darwin de
separar home, dona i natura. Influència de la Il·lustració i Romanticisme (naturphilosophie). Idea
de retorn a la natura.

23/10/20

Discurs dels naturalisme pedagògic:

Vídeo: “El bosc, la platja... un nou curs a l’aire lliure”. El missatge que dona es poder fer més
classes a l’aire lliure i així els nens que no estiguin tanta estona amb la mascareta i que estudiar
a l’exterior es més agradable que està dins d’una classe (idea pedagògica). S’està recuperant un
mètode d’educar als nens i nenes al bosc, a la natura. Es relaciona amb les idea de Rousseau del
seu naturalisme. Dir també que no totes les escoles son aptes per poder adoptar aquest mètode
de fer-ho al exterior, però tot i això amb els recursos que tenen es pot trobar alguna cosa
relacionada amb sortir a l’exterior.

*Rosa Sensat directora de l’escola del bosc, que aquesta és va fundar al 1914 l’escola del bosc.
Aquesta escola té 8 principis: (paidocentrisme (posar al centre l’infant), natura-naturalisme
pedagògic, Rousseau – retorn a la natura, preocupació per la salut (higienisme), capacitats
físiques-educació física, posar en contacte perquè adquireixen nocions immediates, formació
del caràcter, disciplina familiar)

1. El coneixement de l'infant i el respecte a la seva personalitat i dels seus drets han de ser
els eixos sobre els quals s'ha de recolzar tota l’acció educativa.
 2. L'infant ha de ser considerat el centre de tot el sistema educatiu (paidocentrisme).
3. La vida en plena natura és un factor essencialissim d’una cultura integral.
4. La salut i la força física són condició indispensable i pròpia de tota adquisició de forces
intel·lectuals.
5. S'ha de posar l'infant en contacte directe amb les formes de la vida, amb la natura i amb
el treball humà per tal que adquireixi nocions dels éssers i les coses de forma directa
6. Programa restringit, una limitació d’hores d’estudi i una metodologia adequada per
obtenir un rendiment màxim amb un mínim d’esforç intel·lectual.
7. Preocupació constant i preferent per la millora de l'infant com a ésser moral, formant el
seu caràcter i desenvolupant-li la individualitat, alhora que els seus sentiments socials i
patriòtics.
8. Disciplina familiar, de manera que la vida de l’escola sigui una imatge veritable de la vida
de la llar domèstica

L’escola del bosc està pensada sota del deixant/enfocada/influenciada del naturalisme
pedagògic

Rousseau 1712-1778:

El seu llibre “ Emili, o de l’educació” és un abans i un després en l’educació, situa la pedagogia

en un altre terreny i naixeran molts pedagogs/es en l’influencia de Rousseau.

Contextos diferents i Rousseau es un llibre i el que trobaríem a l’escola del bosc trobaríem
pràctiques.

Sentit higienista perquè l’escola del bosc busca la prèvia de la industrialització, esta pensant sota
els efectes de la industrialització, els infants creixen en un context ple de fum i sense natura.

Rousseau parteix que la natura i nosaltres som el mateix, no hi ha separació.

Naturalisme pedagògic: “Emil o de l’educació” és una senyal de la que representa la primera

teoria de la modernitat pedagògica. Aquest llibre sorgeix com a reacció al formalisme
racionalista, perquè sorgeix un nou mètode amb l’objectiu d’assolir la puresa del ésser humà,
segons ell aquest maldat prové de les ciutats i créixer amb aquesta maldat ens fa allunyar-nos
de la natura, allunyar-nos de la maldat i ens fa apropar-nos a la natura.

Aquesta natura és important l’origen etimològic que la natura ve a ser el mateix que naixement,
té el mateix origen etimològic, signifiquen el mateix, significa que allò que ha sorgit en el món
de manera espontània com les muntanyes, animals, plantes... això surt de manera espontània i
no dels home ni les dones, i el naixement d’una criatura també surt de manera espontània
perquè vas un dia al metge i et diu que estàs esperant un bebè. Rousseau defensarà que Emili
es mogui de manera espontània. Aquest naturalisme pedagògic porta una sèrie d’idees
secundàries:

- Reconciliar l’home i la natura

- Promou un optimisme antropològic: l’home es bo per naturalesa i es la civilització qui el
corromp
- Exaltar l’exercici físic, moure’s, exercitar el cos
- El gust per pleinairisme: gust per l‘aire lliure, es fonamental, hem de sortir de les quatre
parets, ja que no ens deixa contactar amb la natura, ens permet tenir contactar amb
l’aire lliure.
Aquest llibre va provocar un escàndol, va ser prohibit i cremat, el va portar a viure fugint de les
persones. Al segle XVIII no va tenir la mateixa acollia que el segle XIX, i va haver uns pedagogs
del romanticisme que van ser Pestalozzi i Froebel que van rescatar les idees de Rousseau.
Aquests dos pedagogs tenen influencia i lligams del ideari de Rousseau. Un altre moviment que
segueix les idees de Rousseau és el moviment de l’Escola Nova que neix a finals del segle XIX i
es farà amb algunes idees d’aquet com anar al bosc , recollir fulles i fer un herbolari.

Cita: idea principal: estem fent homes en comptes de fer ciutadans, hi ha dos tipus d’educació:
la de crear homes i la de crear ciutadans i les dos coses alhora no es poden, llavors la de ciutadans
institucions socials, i homes natura.

26/10/2020

Naturalisme científic................naturalisme pedagògic científic

Naturalisme pre(romàntic).........................naturalisme pedagògic pre(romàntic)

Naturalisme romàntic: idea principal és que no suposa el sobrenaturalisme, és a dir, admet la

existència de Déu. Confia plenament en el que és natural, confiança plena amb allò natural,
confia en allò que neix de manera espontània, desconfia amb tot allò artificial.

Naturalisme pedagògic romàntic: confiança amb allò que marca la natura i és planteja la idea
del “deixar fer” (laissez-faire), no intervé cap mestre ni deixeble en l’educació. La natura
considera que és la gran educadora. La instrucció intel·lectual és important però ha d’esperar,
no des de que és neix.

Naturalisme científic: suposa totalment el sobrenaturalisme. Considera que la realitat ha de ser

comprovada empíricament, va lligat a l’experiència, (si no ho veig no m’ho crec). Rebutja l’acte
de fe. Està barrejat/influenciat amb el positivisme francès, l’evolucionisme i també va lligat amb
el materialisme. Aquestes idees filosòfiques sempre tenen la seva traducció pedagògica.

Aquest naturalisme pedagògic científic: considera que la pedagogia ha d’adquirir/sumar altres

ciències auxiliars per entendre el fet educatiu les ciències naturals com la biologia, fisiologia,
psicologia. Té una finalitat pràctica. L’educació que ens permeti a l’adaptació del medi,
l’educació ha de garantir que és pugui adaptar al medi un nen o nena que hagi nascut. Finalitat
pràctica. Autor: Spencer dona gran importància a la cura corporal i tot allò que té a veure amb
el cos. Aquest naturalisme, aquest retrobar-se amb la natura, el no voler perdre amb la natura
pren dues direccions: el romàntic (idea de Rousseau) i l’altre camí naturalisme científic (Spencer
i la seva traducció pedagògica).

*Sobrenaturalisme: naturalisme accepta l’existència de Déu, admetre l’existència de Déu.

L’Emili (llibre) té unes etapes/capítols, aquestes etapes que marca ell es una manera que segons
Rousseau ens permet recuperar la naturalesa. Emili és una figura literària, crea un personatge i
ensenya el seu diari pedagògic, res del que explica va existir. Conclusió que Emili és una utopia
pedagogia, és a dir, la idea del que Rousseau li agradaria és que hagués passat. Té una voluntat
clara que és descobrir la infància, que s’ha de defensar com a tal i donar-li importància, accepta
i defensa la idea de la infància. Per això Rousseau planteja una sèrie de etapes, i cada etapa
requereix una sèrie de necessitats/interessos/neguits i la educadora ho ha de saber. Aquest
llibre està dividit en: (les dos primeres etapes coincideixen que el perceptor acompanya i que
l’Emili no té contacte amb ningú sol amb la natura)

- Primer capítol de 0-2 anys: els coneixements s’adquireixen en contacte i amb

l’experiència. El perceptor ha d’acompanyar-lo, deixa que l’Emili deixa que experimenti
i ell aprèn.
- Segon capítol de 2-12 anys: la naturalesa és la mestra principal fins als 12 anys. L’Emili
desenvolupa les seves facultats sensibles sobretot motores. L’Emili ha de ser espontani
i considera que l’Emili no està preparat per rebre instruccions intel·lectuals encara.
- Tercer capítol dels 12 -15 anys: entra la cultura. Llegeix Robinson Crusoe, el primer llibre
que és llegeix. Entra la part cognitiva també, instruir-se, estudiar, aprendre i a posar-se
en contacte amb la realitat, ciències, geografia, astronomia, per tant s’està culturitzant
i està en contacte amb la societat.
- Quart capítol dels 15-20 anys: l’educació és per preparar un ofici, formació moral,
apareixen les passions, els sentiments, concepte de l’amor propi i cap als altres, es
treballa l’enveja... apareix la formació religiosa. Considera que les religions humanitzen
a Déu. L’Emili ja està preparat per entrar a la societat i apareix el que serà la seva esposa
“Sofia” que vol dir saviesa. Fa un viatge de formació abans d’entrar a la societat, per
conèixer altres realitats. Emili= graciós etimològic
- Cinquè capítol: Emili ha tornat del viatge, ha format una família i ja treballa.

Primer és construir un home o dona i després ja es pot fer un ciutadà.

Cita:

- Idees principals: planteja que els nens de desenvolupar-se ells mateixos perquè la
naturalesa vol que siguin nens i no esdevinguin homes abans d’hora. No vol que
converteixin homes abans d’hora.

Aquest naturalisme pedagògic té dues pràctiques com a institucionalització pedagògic,

pràctiques influenciades per Rousseau i per l’Emili.

- Escoltisme- Baden Powell. Pràctica més fruit del lleure

- Colònies: com un retorn a la naturalesa

30/10/20

El naturalisme pedagògic és una corrent que sustenta el moviment de l’Escola Nova. És sustenta
el moviment filosòfic en les seves practiques a finals del segle XIX i principis del segle XX.

Hi ha diferents discursos filosòfics en el que es fomenta l’Escola Nova, les diferents

concepcions/corrents en que se sustenta són:

Naturalisme:

L’autor que predomina és Rousseau.

Ontologia: (concepció del home i de la dona). Diferenciació de l’educació entre un nen i una
nena, el caràcter espontani abans que allò après. Lo espontani abans que allò après a través de
la civilització. Allò espontani és anterior a allò de la civilització. Nosaltres com a persones la
nostra concepció és natural.

Epistemològic: (idea de coneixement). El cos passa a ser un agent per poder aprendre. El cos és
important per aprendre. Coneixem des del cos. És fonamental, l’hem de tenir present en el
moment de l’educació.

Pràctica: Pleinairisme, s’accepten pràctiques espontànies i sempre s’han de desenvolupar al aire

lliure i és fonamental per un naturalista.

Empirisme:

L’autor que predomina és Hume. L’empirisme ens brida una resposta com nosaltres coneixem,
la gran pregunta de com arribem a les coses i l’empirisme dona resposta a aquesta pregunta. La
resposta que ens dona es que aprenem en la relació que establim en el context a partir de les
nostres vivències/experiències. Els empiristes tenen una idea seria, una copia d’una experiència,
les idees venen precedides per experiències. L’esforç per saber l’origen de les idees. És
important que tinguin una idea d’allò abans d’estudiar com plantes, animals...

Ontologia: l’home és abans sensació que raó.

Epistemològica: nosaltres coneixem des de les sensacions, o des de l’experiència. El punt de

partida d’una investigació sempre és l’experiència que tenim i a partir d’aquí el coneixement.

Pràctica: les sensacions, l’experiència ha de dirigir l’acció

Liberalisme:

L’autor que predomina és Adam Smith. El liberalisme té vessants polítiques i econòmiques. Vol
assegurar la satisfacció de l’egoisme individual perquè si el satisfem es la manera que hi hagi
satisfacció col·lectiva.

Ontologia: Cada individu és més important que el grup-classe. Els mestres tenen un grup classe
però serà més important cada individu, apareix aquí la idea d’atenció individualitzada. Aquesta
idea no tindrà cabuda a les escoles socialistes.

Epistemològica: el coneixement és individual, varia en cada persona, no tothom aprèn el mateix.

Pràctica: tota activitat que fa el nen és respectuosa per ell i ella, tot el que fan és important,
mereix prestar-li atenció.

Positivista:

L’autor que predomina és August Comte. El positivista de les coses s’han de veure de forma
lineal, i sempre hi haurà una etapa final que serà la desitjada i la inicial la que s’ha de
canviar/transformar. La primera etapa és que l’esperit és de forma teològica (s’explica els
fenòmens de les forces divines), la segona etapa és l’estadi metafísic (manera d’explicar l’esperit
és a partir de l’abstracció) i la última fase és la desitjada, la de les formes positives. Només és
pot accedir al coneixement a través del fruit dels sentits, es quan es pot construir una societat
positivista, hi ha un ordre.

Ontologia: l’home o dona són només allò que ell pot observar, és a dir, tot allò. L’observació
serà fonamental.

Epistemològica: el coneixem el podem adquirir únicament quan podem generalitzar a partir

dels fenòmens observables.

Pràctica: acció basada en l’observació, es va repetint constantment, en la ciència i en la tècnica.

Pragmatista:

L’autor que predomina és William James. El pragmatisme ens ensenya que l’experiència és
descobrir quina és la utilitat de les coses que aprens, la importància de les coses no són elles
mateixes sinó la utilitat que li podem treure d’elles. Efecte pràctic que defensa el pragmatisme.

Ontologia: L’home i la dona és una acció projectada cap al futur, són subjectes d’acció.

Epistemològic: Coneixem per mitjà de l’acció, si no hi ha acció no hi ha coneixement.

Pràctica: l’acció eficaç es aquella que va lligada al propi interès de l’individu.

02/11/20

Les pràctiques pedagògiques sempre van sustentades per la filosofia com els corrents que vam
fer anteriorment.

El moviment de l’Escola Nova és un moviment heterogeni, té com un enemic comú que això ho
pot simplificar, que és l’escola tradicional, això planteja un diàleg dicotòmic entre l’Escola Nova
i la tradicional, convidant a saber que si hi ha una Escola Nova hi ha d’haver una escola
tradicional, plantejant una relació de critica en relació a una escola vella/tradicional.

L’Escola tradicional, la idea principal es que és una escola que prové de l’Antic Règim, l’escola
del s. XVIII. Els estudiants no decidien res, el mestre té tot el paper dominant de l’escena
educativa i domina el procés d’aprenentatge, la vida queda fora de l’escola, és a dir, passa a
estar fora de la vida i l’escola és centra en les disciplines, assignatures i coneixement, matèries
acadèmiques si el saber és presenta de manera definitiva, és així, sempre ha estat així i tu hi has
d’assumir així, és passen tota l’estona asseguts.

L’escola tradicional/perenne es posada en contraposició aquest moviment sustentat per la

filosofia. Les causes evidents del naixement de l’escola nova són:

- Factor psicològics: descoberta de la infància que va provocar Rousseau

- Factors socials: aparició de classes socials com la burgesia, està preocupada per la
educació dels seus fills i procura una educació que estigui en consonància amb el context
de l’època. Aquesta època és una època industrial, l’època després de l’Antic Règim.
- Factors pedagògics: naixement de que l’educació s’ha convertit en el vehicle per
aconseguir reformes polítiques que es volen aconseguir en un ambient polític, que
s’estan consolidant repúbliques amb una democràcia liberal.
Tot això fa al s. XIX neixi el moviment de l’Escola Nova. Provoca que justifiqui el naixement de
l’Escola Nova, amb les idees i el context fa l’aparició d’un moviment.

Cada país tindrà el seu ritme, per exemple a casa nostra, si aquest moviment neix a finals del s.
XIX les idees del moviment no s’acabarà de materialitzar fins l’esclat de la segona república al
1931. És heterogeni perquè hi ha com dos pols diferenciats, com un diàleg entre Europa i EUA.
A Europa concretament passa per la ciutat de Ginebra, on es va fundar diferents institucions en
el qual el moviment de l’escola nova es va poder articular el seu poder pedagògiques i les seves
pràctiques, i a EUA passa per la ciutat de Chicago amb la figura de John Dewey. Als EUA el
moviment no era el d’escola nova sinó que el d’educació progressiva. Es relacionen entre ells,
tot i així el moviment d’Europa els estudis, emfatitza molt més la infància, les pràctiques estan
relacionades amb l’infant, que sigui el centre del seu interès, i als EUA són més aviat socials hi
ha una preocupació a una construcció de la democràcia, construir la democràcia des de
l’educació. Moviment heterogeni, internacional perquè va ser molt fluïda la comunicació entre
aquests dos països, no es pot entendre aquest moviment sense aquests moviments entre
aquests dos pols.

Els principis de l’Escola Nova de l’educació progressiva són:

- Idea del paidocentrisme: ubicar l’infant al centre del procés de l’aprenentatge

- Idea de que l’escola, les institucions educatives són vida, han d’estar plenes de vida,
s’han d’expressar, energia de córrer, vitalisme, no pot ser escola morta, i al mateix
moment l’escola ha de servir per preparar-los per la vida adulta. Veure que l’infant
creixerà i donar-li autonomia.
- Cooperació: hi hagi més cooperació que competició. A la tradicional hi havia més
competició i no cooperació. Treballar amb grup.
- Transmissió de coneixements: passa per resoldre problemes, problemes i que aquests
tinguin les eines per resoldre aquests problemes.

L’Escola Nova va lligada amb idees d’autonomia, iniciativa, responsabilitat, activisme, “s’aprèn
fent” i això porta a aquestes idees. Arran d’aquestes principis és important saber que va
provocar que haguessin molts mètodes. És un moviment ple de mètodes com el mètode
Montessori, Decroly, per projectes, tècnica de Freinet...

06/11/20: Canvi de bloc

Poema: “Elionor” de Miquel Martí i Pol. Idees del poema: generacions idèntiques (la filla fa el
mateix que la mare), la Leonor fa cas de
les recomanacions de la generació
anterior que li diu que per curar els seus
mals es casi i tingui fills i ho fa. →
relacionat amb Kant amb el tema de
l’educació que volen els pares: adaptat i
quan t’adaptes deixes de banda totes les
injustícies que això pot portar (com
exemple el sou sigui baix). El tipus de vida
de la Leonor és una conseqüència social,
la possibilitat de millorar a nivell social era
molt pobre.
El context era la revolució industrial al s.XX. Els fills eren béns de producció ja que el seu sou era
íntegrament pels pares. Estem parlant de classes socials, la burgesia (minoria), proletariat
sotmès a la burgesia. Aquí hi ha disciplina (no la mateixa que Kant) i es veu el “sí senyor i bones
tardes”, obediència. Això és molt important en la pedagogia l’AUTORITARISME (autoritats) aquí
s’obeeix no pels mestratge (pel coneixement, per com ho diu) sinó pel càrrec que ocupa, aquí és
on surt la submissió.

Contextualització: industrialització marcada per les fàbriques.

Tradicions pedagògiques socialistes

Quan parlem de pedagogies socialistes és important veure que les pedagogies socialistes el que
podem destacar es que posen l’accent en la societat, en diferencia a la pedagogia liberal posen
l’accent a l’individu, important tensió dialògica com una tensió, o poses l’accent a l’individu o a
la societat, veure tensió entre dos pols com la societat i individu. Tensió dialògica: entre societat
i individu dibuix línia entre ells ens situa que h ha una graduació, les socialistes seran encarades
en la societat totalment, pedagogia anarquista/socialista individu sobre de tot per sobre de la
societat. Context: societat viscut la revolució francesa, revoluciona que ha intenta construït una
democràcia liberal en idea de república i context que s’està donant una revolució industrial,
comporta moltes conseqüències, fenomen de la urbanització, nou temps, primeres sindicats tot
això tindrà traducció pedagògica i s’arriba a la conclusió que l’escola no va a favor dels interessos
del proletariat sinó que pretén es fomentar les desigualtats de la societats motiu de construir
un nou tipus educatiu.

“Si senyor i bones tardes” són fonamentals són el que motiven que la tradició pedagògica
socialista es la que és planteja dissenyar una nova educació, una escola i una nova pedagogia, i
que aquestes suposi la lluita contra aquesta submissió. La pedagogia, la traducció pedagògica
socialista vol combatre la submissió, dependència, injustícia que hi ha entre el proletariat (classe
obrera) i la burgesia. Serà el motor de la pedagogia socialistes, es a dir, el que esta passant no
és just, per tant, des de l’educació des de la cultura construir un nou relat i noves pràctiques les
quals les persones puguin conèixer/pautar/estar la justícia.

Quan parlem de pedagogies socialistes és important veure que les pedagogies socialistes,
destacar que posen l’accent en la societat, a diferencia de les pedagogies liberals posen l’accent
en l’individu, no vol dir que les pedagogies socialistes posin l’accent a la societat de la mateixa
manera. És important que veiem aquesta tensió dialògica, que la veiem com una tensió no com
un fet dicotòmic, és a dir, o poses l’accent a l’individu o poses l’accent a la societat. Els dos pols
seria societat i individu. Tensió dialògica vol dir entre la societat i l’individu dibuixem una línia
entre ells i aquesta línia ens marca hi ha una graduació, hi haurà pedagogies socialistes seran
totalment encarades a la societat. Si anem a buscar una pedagogia anarquista l’individu esta per
sobre de tot i ha d’haver l’interès/neguit i l’individu s’ha de respectar sempre i en tot moment,
aquí estem anant a una pedagogia socialista anarquista en que posa l’accent a l’individu,
segueixen sent les dos pedagogies socialistes. Anem veien com es un tensió dialògica, sinó
dependrà del mètode/teoria pedagogia.

A nivell de context dir que estem una societat ha viscut la revolució francesa, ha intentat
construir una democràcia liberal basada en la idea de república i en el que s’està donant una
revolució industrial, la població s’està industrialitzant que comporta moltes conseqüències,
tenen a veure amb l’educació i la cultura com la gent abandona l’àmbit rural i se’n van a l’àmbit
urbà, neixen noves feines, nou temps, la gent treballa per hores i rep un sou i tenen un amo.
Més endavant començaran a organitzar sindicats i les primeres mobilitzacions i això tindrà una
traducció pedagògica perquè s’arriba a la conclusió que l’escola liberal, l’escola que s’està
construint no es una escola que va a favor dels interessos del proletariat sinó que es una escola
segons els grans teòrics de la pedagogia socialista, els hi diran que es una escola que pretén és
de fomentar/reproduir les igualtats que hi ha a la societat i també que reprodueixin a l’escola i
ser motiu de construir un nou tipus educatiu.

Tres branques que es bifurca la pedagogia tradicional:

Socialisme utòpic Produhon: no té la voluntat d’analitzar la realitat social. No li interessa, perquè

es deixa portar per la fantasia, es planteja des de la novel·la, construir una societat que no
existeix. Té el convenciment de la industria és la que ens portarà a una societat més justa, i amb
més qualitat. Ens diu que està convençut que la historia està al camí per aconseguir una societat
justa i igualitària. L’individu per poder-se realitzar cal que que l’educació ens socialitzem. La
socialització serà molt important, per educar ens hem de socialitzar des del primer moment si
no ens socialitzem no hi ha la possibilitat de poder-nos desenvolupar. Rebutja el socialisme
marxisme o científic perquè considera que el jo/les persones queden dissoltes en una societats
despersonalitzada i amorfa, la societat. Societat antiestatal si nacions però no estats i la
propietat s’aconsegueix pel treball. L’educació ha de combinar treball manual i treball
intel·lectual es la que dona legitimitat a la desigualtat social, les persones es dediquen al treball
manual són el 90% del proletariat, i el petit sector del treball intel·lectual és la burgesia. Si
s’acaba aquesta divisió això es la possibilitat d’acabar amb les desigualtats. Poder construir un
home i una dona polivalent. Socialisme basava la seva proposta política, social, economia i
educativa a partir de la fantasia, de construït un mon que no existeix.

Socialisme científic Marx: Voluntat d’analitzar el que esta succeint. Llibre “el capital” planteja
l’anàlisi científic del sistema de producció i econòmic de l’època. Marx és un autor totalment
del segle XIX perquè es un autor que va fer la seva trajectòria durant aquest segle. Parlar de
Marx es parlar de Hegel, seria l’altre autor. Marx el que va suposar l’obra de Marx és que va
capgirar les tesis de Hegel, perquè Marx parteix d’ell. Hegel era idealista i partia de les idees, la
seva doctrina estava basada en els esdeveniments socials eren el reflex de la idea absoluta, del
món de les idees. Marx parteix d’aquesta tesi i deixa de ser idealista per ser materialista. Marx
deia que les idees són reflexos dels esdeveniments socials. Segons Marx i a nivell ontològic
l’home i la dona són el resultat de la seva relacions socials, és a dir, nosaltres som el resultats de
les relacions socials que hem pogut establir al llarg de la vida i és moralment materialista, a nivell
epistemològic el coneixement és la reproducció de la pràctica social, allò que passa en societat
es allò que es reprodueix a nivell de coneixement, aquesta reproducció es desigual perquè no
arriba a tot arreu igual. El llibre “el capital” trobem diferents conceptes com la idea de plusvàlua
és la diferencia entre el treball que generaven els obrers i allò que cobraven, un altre concepte
és el d’alienació què és la idea que deixes de ser tu mateix, és narració de tu mateix, és a dir,
deixes de fer tot allò el que et pot plantejar lliurement o interessar per fer una altra cosa perquè
t’impulsa des del context social determinat, aquest procés quan succeeix que segons Marx es
l’origen de tota societat perquè Marx va estudiar la desigualtat des del privitivisme fins el
capitalisme, per tant, va fer un estudi de perquè es produeixen les desigualtats i va veure com
el privitivisme, l’esclavitud colonialisme i el capitalisme sempre es produïen que les persones
havien d’estar alienades, havien d’haver sofert aquest procés de alineació (negació d’un mateix).
Més endavant, Marx critica l’escola que prové dels sistema educatius, que prové de la funció
dels estats liberals que es van fundant al llarg del segle XIX perquè són escoles que el que
garanteixen és que els infants passin estar alineats, és a dir, es neguin a ells mateixos a favor
d’una força externa que es arbitraria a la seva vida, per tant, és contant l’alineació. Ens porta
que nosaltres deixem de ser revolucionaris, el que vol Marx és que la gent sigui revolucionaria
perquè tingui la voluntat de canviar les coses perquè les tradicions pedagògiques socialistes són
tradicions pedagogies critiques, és a dir, neixen per canviar/emetre una transformació social, i
per Marx aquest transformació social no és podrà produir si la gent abans no deixa d’estar
alineada. Diferents alineacions que va marcar a l’autor, però primer un exemple: Marx en la
modernitat s. XIX-XX la societat estava organitzades de tal manera que es veia qui eren els amos
de la fabrica i qui no eren els amos, és a dir, societat dicotòmiques, el proletariat i els burgesos,
es fa evident les diferencies entre uns i altres i aquesta diferència es on sorgeixen totes les
alineacions que mes endavant esmentarem, en canvi si anem a la nostre societat post moderna
això canvia perquè si et preguntes qui es l’amo de una empresa es fa difícil saber-ho. (L’alineació
el que provoca és una societat domesticada, societat que accepta els condicionaments que hi
ha, excepte el que no pot acceptar que una societat de classes, nomes ho pot acceptar si ha patit
un procés d’alineació, és a dir, s’ha negat a ella mateixa i el que fa és viure a favor d’altres éssers
arbitraries a la seva existència). Alineacions que critica Marx en la modernitat:

- Alineació religiosa: la gent és nega a ell mateixa per bé d’una religió, pel bé d’una figura
que pot ser Déu. Deixa de viure la vida pròpia i viu lligada a aquesta idea suprema que
seria la figura de Déu.
- Alineació filosòfica: nosaltres deixem de ser el que som pel bé de la idea de
pensar/reflexionar, de sortir de la pràctica i situar-nos en una vida contemplativa que
torbaríem l’origen d’una de les coses que lluita Marx, els socialistes i anarquistes què és
la idea d’acabar amb la desigualtat però la diferencia entre treball manual i intel·lectual.
Les persones que estan situades en l’esfera de la visió contemplativa son les que ens
porta a aquesta alineació filosòfica, és a dir, la negació d’un mateix pel fet d’estar
pensant.
- Alineació política: deixem de ser el que som pel bé d’un estat.
- Alineació laboral: idea de deixem de ser el que som pel bé del capital. Pel bé
d’aconseguir diners, pel bé d’obtenir un salari x i això ens fa canviar radicalment a
nosaltres mateixos i ens torna totalment obedients per poder aconseguir el que
estableix el capitalisme.

Tot això es negació del diferents camins però el que fan es que el subjecte passa a ser obedient.
Tot això serà important per l’escola, es construir una escola que no sigui una escola construïda
a partir dels fonaments del liberalisme o dels de la defensa dels interessos de la burgesia,
s’haurà de construir una escola que trenqui aquestes alineacions que serà fonamental perquè
això no passi. Aquesta pedagogia de Marx i defensa per acabar aquesta alineació que acabem
de dir, és una pedagogia que li podríem dir que suposa una triple unió. Aquesta triple unió
perquè hi ha tres unions que s’han de donar en un mateix moment i de manera sincrònica. La
primera unió és pràctica-teoria i s’ha de poder unir la teoria amb la pràctica la manera d’unir la
dimensió manual amb intel·lectual perquè puguin anar juntes. Unir també en el mateix moment
ensenyament-producció, l’escola no pot ser que sigui un lloc aïllat del context sinó que ha d
formar part del context laboral, social, professional i ha d’haver producció i ha de produir, els
nens i nenes han de treballar. Ajuntar nens i nenes amb adults no poden viure per separat han
de formar part del mateix sentit educatiu i filosòfic de l’època. Aquesta pedagogia de Marx l’hem
de veure amb aquesta triple unió. Amb totes les tradicions pedagògiques socialistes son
tradicions pedagògiques que requereixen d’esforç i dedicació, perquè tu deixis d’estar alineat
compota esforç i dedicació perquè tu puguis lluitar per una societat amb menys classes inplica
que el dia a dia va lligat amb l’esforç i la dedicació. Aquesta triple unió va lligada a l’esforç i a la
dedicació, sense aquestes difícilment es pot entendre.

Recorregut que han tingut les idees marxistes, han tingut una vessant política (algun moment
de la seva historia han portat a la practica alguna idees de Marx com el model soviètic, cubà i
xinès); la vessant de pensament ( ens trobaríem a Lenin, Stalin, Gramsci, Che Guevara..., trobem
una escola de Frankfurt: Adorno, Walter Benjamin, Habermas, Fromm).

Atenció dialògica d’individu -societat les dues parts socialistes. Sempre amb una finalitat de
canviar la societat i capgirar i transformar la societat.

Cita: és una font primària. Idees: l’escola ha de fer que els nens des de ben petits treballin perquè
així, importància del treball productiu. Comentari: relacionar-ho amb les tres unions

Anarquisme (s): llibertat implica falta de normes. L’anarquisme no és un cos doctrinal polític
amb dogmes ni tampoc hi ha autors clars, però l’anarquisme com a moviment té la característica
que es molt ampli. És una ètica i això fa que depèn molt de la subjectivitat i del context i això fa
que l’anarquisme es un moviment totalment heterogeni. La paraula anarquisme, separa-la en
dues partícules (an- arkhé) marca la diferència entre els dos socialismes i ens remet a una
paraula grega i el que podem veure que això va mes enllà del context d’industrialització i
eurofrancesa. Els dos socialistes anteriors no es poden entendre sense la industrialització en
canvi l’anarquisme si es pot entendre sense aquesta. Etimològicament “an” vol dir negació de,
nega el substantiu que ve després, “arkhé” té dos significats, el primer recorregut vol dir el
primer (començament, origen, principi), i sense legitimació, per tant aquest moviment va en
contra de les legitimacions. Les legitimacions més importants del context són: l’estat (qualsevol
estat es criticat i amb intenció d’abolir-lo), figura de Déu (s’ha d’abolir), amos (els amos de
fàbriques que s’hauria d’abolir/trencar). El segon recorregut de “arkhé” ens porta a la negació
al que regeix (comandament/poder/autoritat/magistratura), aquí ens diu sense cap, que ens
porta a l’autoritarisme, l’anarquisme està en contra de l’autoritarisme i ho consideren fons de
desigualtats, per tant, sense cap comandament sense cap poder, sense cap. Aquest
autoritarisme està en contra de l’autoritat en sentit potestas, en sentit d’imposició, submissió,
però en canvi esta a favor de l’autoritat de autoritas la que tu dones reconeixement al saber a
una persona per l’experiència, lectures, saber, manera de dir les coses, aquesta no la rebutgen,
rebutgen la de potestas. Per tant, tot això també ens porta a una idea d’ordre. L’autoritas està
ben vista perquè es des de la llibertat.

L’anarquisme també és violència. Té episodis violents. Moviment pacífic aliat a l’educació i a la

cultura, però si fem una divisió de l’anarquisme entre les idees i els fets. Les idees no parlen mai
d’arribar al poder, de prendre el poder, normalment es parla de canvi de mentalitat, cultura,
formar al poble, canviar els hàbits de les persones. Les idees són mes pacifistes que ens porten
més a construir una societat més utòpica, totalment amb una fraternitat absoluta, és a dir,
consideren que sense Estat es pot produir una fraternitat de les persones i compartir més coses
que no pas el contrari. Per exemple Vacunin el que ens deia era que marcava dos etapes: la
revolució social i la instrucció, l’educació era molt important per assolir les fites que es
plantejava l’anarquisme, i si anem a Kropotkin primer de tot la instrucció i després la revolució,
com la revolució que decau el pes del pròpia instrucció. Els fets va des de la construcció escoles,
ateneus, i fets d’accions directes violentes, i que l’anarquisme no te líder, o ho és tothom, o ho
és l’assemblea com “Summerhill”.
Recorregut de l’anarquisme a nivell ontològic, parteix que l’home i dona són bons per
naturalesa, que estan tocats per un pecat d’origen i van creixent i passen a estar dominats per
la legitimitat de l’Estat, la societat i la política i això fa que els homes i dones deixen de ser dones
i homes i es converteixin en objectes submisos a la voluntat i lògica del context. l’home i dona
neixen bons per naturalesa però el fet per ser tocats per aquets pecat original (l’ubica en l’estat
polític ai estat) deixin de ser persones i es converteixin en submises, i aquestes perquè tornin a
ser persones i bones per naturalesa requereixen de revolució social, d’una instrucció diferent,
d’una cultura diferent que seran els vehicles que seran aquestes persones cap a una societat
anàrquica, que serà el desig final. Aquesta societat anàrquica ens portarà a la idea de autogestió
i a l’idea d’un paral·lelisme de les nacions que no passa pel estats. Autogestió (paraula molt
anarquista). les persones tenen autogestió, poden elles mateixes poden organitzar-se per poder
gestionar el seu dia a dia per tant no depenen d’altres, i no necessiten estructures d’estat que
ho facin per nosaltres. No calen presons perquè les pròpies persones saben el que està be i el
que està malament.

Impossible que un anarquista entri a un govern perquè es d’una legitimitat, però en el passat
van entrar perquè dins de l’anarquisme hi ha corrents que la conjuntura els permet entrar-hi,
tot i que no és el nostre àmbit però des de dins es pot aconseguir el proposi que tenen els
anarquistes, però el sistema es fa des de fora sempre. Ressaltar per tant, la idea de la
complexitat d’aquesta moviment que fa que mai dos i dos sumen quatre i poden sumar cinc.
Moviment complex i heterogeni i depèn del sectors de cadascun. Hi ha alguns moviments/
corrents que són individualistes i altres molt socials.

Steiner autor que s’aproparia a la societat i es pot destacar dos pensadors: Bakunin si creu amb
escoles i amb els mestres i fa la diferència entre aquest autor, i Bakunin opta perquè hi hagi
mecanismes socials que no produeixin aquesta idea. L’Esta vol prendre el lloc de la humanitat
(fraternitat universal) Bakunin considera la que no té res a veure amb l’Estat a partir de les
escoles i mestres que no vol dir que no s’hagi de reproduir el model liberal. importància de
construir aquesta humanitat. Marx i Bakunin van compartir reunions i es van barallar i aquesta
baralla va portar el comunisme de l’anarquisme va quedar enfrontar per sempre entre ells.

Discussions/diferències entre Marx i Bakunin:

- Marx considerava els béns de producció havien d’estar en mans de l’Estat, en canvi
l’anarquisme considera qui ha de ser propietat dels béns de producció han de ser les
cooperatives/obrers, són ells que són els propietaris dels béns. Marx li dona legitimitat
a l’Estat i Bakunin no li dona legitimitat.
- Per Marx ha d’haver un líder clar de la revolució social i aquest ha de ser el partit
comunista, en canvi per l’anarquisme no pot haver cap líder, un avantguarda, no pot
haver un partit sinó que ha d’haver molts organismes, molts sindicats i tots ells han
d’estar regits per aquesta solidaritat revolucionaria
- Marx considerava que ha d’haver una conquesta nacional del poder, per tant, ha de ser
una conquesta d’estats, cada Estat ha de tenir la seva lluita per aconseguir el poder, es
respecten les fronteres existents. Per l’anarquisme, la conquesta ha de ser
internacional, perquè no hi ha estats, s’ha d’anar poble per poble, fruit d’aquesta
fraternitat.

El pedagog Francesc ferrer i Guàrdia estava influenciat per Bakunin. Porta una educació
política, per tant, no creu amb el neutralisme. Una de les grans preguntes de l’anarquisme
“Estem a favor de la llibertat? I com s’ensenya a ser lliure?”. Optimisme ontològic: alguns
 creuen que l’única manera d’ensenyar-ho es crear un ambient lliure, en canvi hi ha altres
que diuen que la llibertat no s’ensenya des de la llibertat. Visió pessimista de Ferrer i
Guàrdia: si es fa des de la llibertat, trien la obediència perquè es més fàcil, algú que els
marqui una pauta. Ell vol influenciar al grup, no hi ha neutralisme sinó que hi ha una
educació política. Considera amb aquesta manca de llibertat i neutralitat (adoctrinament)
es la manera que possibilita que la llibertat l’assoleixi.

Principis de l’educació de Ferrer i Guàrdia, de l’Escola Moderna:

- Racionalisme:
- Cientisme il·lustrat i positivisme
- Antidogmatisme: camí permet
- Antiestatisme: contra la idea d’estat
- Sociabilitat corregeix l’individu
- Escola sense premis i càstig (sense exàmens) Importància en el procés i l’experiència
- Doble coeducació: gran novetat. Nens i nenes, classes socials
- Assistència lliure a la classe:
- Educació manual i intel·lectual a la vegada

L’anarquisme es pot centrar en: radicalment a favor de l’individu i a favor de la part col·lectiva.

Cita: resum de les idees: individualisme, per sobre de l’individu no hi ha res, no accepta que hi
hagi res per sobre de l’individu. Al traducció pedagògica de la cita es que hi hagi un egoisme
absolut perquè si no hi ha això l’escola/mestre ell sempre acaba convertint aqueta relació amb
una relació de obediència i segons ell l’escola es per aprendre obediència i submissió.

27/11/20

Comentari de text: resum, contextualització d'autor i text, comentari de text sobre les idees
principals i reflexió.

Ivan Illich autor anarquista

L’anarquisme es pot centrar en: radicalment a favor de l’individu o a favor de la part col·lectiva.

Cita: els nens aprenen més dels seus companys i no dels seus pares, els nens aprenen amb
experiències, moviment de desescolarització es pretén que la societat es desprengui de l’escola
fan una denuncia perquè impedeix l’aprenentatge. Elogi a l’educació no formal perquè situa tot
allò que passa de l’escola com tires còmiques. Els infants aprenen allò que és significatiu per ells,
de manera lliure i segons el que viuen i experimenten, els mestres el que fan és obstaculitzar
aquest aprenentatge. Està fent un elogi a l’educació no formal. Situa tot allò que passa fora de
l’escola com el més important.
L’escola prepara ciutadans per la societat per la que vivim. Creu que l’aprenentatge no ha de ser
dependent de les institucions, sinó que les pròpies persones es poden auto organitzar i auto
aprendre. Representa el moviment de descolarització: es volen despendre de l’escola.

Segons Ivan Illich ens diu això perquè considera que l’escola el que s’aprèn una manera d’estar
al món. Queda impugnada tota institució educativa. Vol destacar aquest aprenentatge, i
considera que per aprendre no necessitem una dependència de les institucions educatives.
Pensament que esmena les institucions. Planteja una critica en un sentit epistemològic i històric,
critica a la institució des d’un punt de vista epistemològic i històric. Esmena dues coses per la
constitució estat-nació del segle 19 i dels sistemes educatius en general i modernitat
pedagògica: Ivan Illich vol mantenir l’actitud vital dels infants. Fa una esmena a la totalitat, posa
en qüestió:

- Dret a la educació: 8 hores dormir, 8h treball 8 h formació i 8 h escolar

- Escolarització obligatòria: presentada com una fita historia amb la idea d’aconseguir
totes les persones tinguin accés a la cultura i això l’autor ho qüestiona perquè
l’aprenentatge ha de ser obligatòria va en contra direcció. L’autor creu que tenim
l’aprenentatge en la nostra naturalesa, per això no calen institucions, i només fa falta
canviar la societat perquè aquest doni més importància al saber. Parteix de la llibertat
de cadascú, que tot succeeixi des del principi de la llibertat, creu que l’escola domèstica,
i no deixa actuar en llibertat. Les seves pràctiques tenen un fonament molt social, Crear
una societat en què els subjectes són molt importants.

Vol construir una societat sense escoles i parteix de l’esperança d’acreditar i considerar que els
infants tenen la possibilitat de poder i fortalesa innata, que nosaltres som aprenents per
naturalesa, per tant no es necessari crear institucions per aprendre i s’ha de canviar la societat
perquè prioritzi.

Ens planteja una alterativa 4 nivells de l’alternativa (societat que té al cap ell gent que va a
consultar, llegir, estudiar i va quan vol, tria el que vol i se’n va quan vol, i no hi ha ningú a la porta
que t’obligui quan temps has d’estar, el que has de estudiar... sinó que es una societat llibertaria
perquè parteix de la llibertat de cadascú, no vol domesticació vol aprenentatge). Ell té al cap una
societat sense escoles. Per tant, l’alternativa a l’escola és:

- Xarxa accessible: Xarxa en la que gent puguin accedir a llocs per adquirir coneixement
de manera fàcil, aquests lloc per poder accedir poden ser de caràcter general (fabriques,
indústries, granges...), poden ser de caràcter més centrat en un caràcter laboratoris,.
Tot sigui accessible, que el coneixement sigui el més accessibles possible. Una xarxa en
què la gent pugui accedir a llocs per adquirir coneixement de manera senzilla i
accessible, aquests llocs poden ser: de caràcter general com fàbriques, indústries,
granges... o de caràcter més centrat com museus, laboratoris... és a dir, vol que el
coneixement sigui accessible.
- Xarxa d’habilitats: llista de persones i entitats que ofereixen propostes i models
relacionats amb habilitats com inventar-se recursos didàctics, és a dir, jocs. Interès per
una habilitat. Llista de persones o entitats que ofereixen propostes i models relacionats
amb habilitats.
- Xarxa de trobar companys i companyes: Garantir, permeti trobar aquests companys,
buscar qui necessita una habilitat. Que les persones es puguin ajudar entre elles segons
el coneixement i habilitats de cada una
 - Educadors independents: crear una xarxa d’educadors independents. han de ser
educadors que saben que algun dia deixaran de ser-hi pels infants, ja que ve l’autonomia
individual de la persona.

Alternativa a l’escola aquesta 4 passos anteriors.

Pensament pedagògic llibertari parteix d’una societat sense escoles, i ens porta que les persones
puguin aprendre per elles mateixes.

És una societat que porta esperança a la informació autònoma de les persones, i que també
aquesta pugui ser cooperada amb altres de forma igualitària.

Illich també qüestionarà la família.

04/12/20

La historia no es lineal, son vingudes i “venidas”. Per comprendre el present hem d’entendre el
passat.

Aquestes concepcions venen perquè es vol donar resposta a una crisi universitària que ha hagut
al segle XVIII, i al segle XIX es vol donar una resposta universitària per defensar la institució,
perquè aquesta es pugui adaptar al context allò que ha succeït. La resposta napoleònica es una
resposta a aquesta crisi i a continuació hi haurà dos més. Son concepcions que s’allargaran a la
historia de les universitats.

Concepció anglesa: J.H. Newman (1801-1890). Aquesta concepció universitària que té de

tarannà autònom, individual, independència econòmica, per tant, no va lligada a la idea de
l’Estat, sinó que la universitat va a buscar l’autonomia universitària i que depengui poc dels
estats, un exemple seria els anglesos no tenen DNI, i aquest es crear per controlar les persones,
i el que tenen és passaport. L’estudiant tindrà flexibilitat per estudiar, per triar els estudis, per
moure’s pel campus, tindrà molta importància l’esport, per tant la idea de l’estudiant que es
crea es de “gentelman” persona impecable, amb comportaments socials. Fruit d’aquesta
cosmovisió universitària anglesa a Anglaterra trobem la idea de híbrides, agafen coses de
diferents universitats i cosmovisions i l’origen del sistema tutorial a nivell universitari que puguin
tenir un tutor i que tinguin reunions amb ells, prové d’Anglaterra i es important el contacte entre
professor-alumne, amb un sentit d’autonomia i independència. Hi ha una derivada que vindrà
al segle XX, la derivada nord-americana les empreses privades puguin entrar a les universitats
públiques.

Concepció francesa/napoleònica: ja l’hem fet!

Concepció germànica/alemanya: és una concepció humanista, si té en compte les sortides

professionals però dona molta importància a la recerca/investigació i la docència és
investigació. La docència es fer-se preguntes, preguntar-se sobre aquelles coses que ningú ha
investigat perquè així s’impulsa a la recerca, a la universitat fan recerca tant professors i
alumnes. Autor Germans Humboldt, la manera d’estudiar d’aquesta concepció a nivell de
ciències és fer laboratoris, a nivell de ciències humanes es fer seminaris(llegir, compartir i
escriure). Concepció que segons els germans Humboldt necessita dues coses per estudiar: la
soledat (amb la lectura, trobar el moment per exemple) i la llibertat (de pensament).

Aquestes tres concepcions comencen al segle XIX i s’allargaran fins al segle XX

Idees del maig del 68: Revolta estudiantil del 1968, es va produir a París, revolta que ho volia
impugnar tot, sobretot a la universitat. Van haver pintades per tota la ciutat. Aquest moviment
social va comportar molts detinguts, violència, vagues i manifestacions i van aconseguir que els
futbolistes fessin vaga també. Situa als estudiants com protagonista de la historia, mitifica la
universitat i la política dins d’aquesta.

- Ataca a la formació universitària que ens porta a especialitzar-nos en un camp en

concret en una disciplina determinada. Critica que la universitat acabi fent des
estudiants especialistes i segons al maig del 68 L’especialista reproduir la lògica del
capitalisme en matèria de coneixement, per tant, el coneixement passa a ser una fàbrica
i això porta a una proletarització del treball intel·lectual i misèria del medi estudiantil.
L’especialització va direcció contraria del que hem dit abans de la visió humanista, va a
l’engròs del coneixement li agrada l poesia, arquitectura, música, literatura.. tot allò que
fan els humans li agraden, per tant, està obert a qualsevol experiència intel·lectual, en
canvi un especialista només li interessa allò que li interessa com per exemple un
treballador que treballa a una fàbrica posant retrovisors sol li interessarà els retrovisors.
Idea principal no volen estudiants no especialistes, que porta a la alineació.
- Existencialisme. Sartre, Albert Camí (Camus), Simone de Beauvoir. Destacar Camus
perquè parla de la rebel·lió, perquè el maig del 68 va ser una rebel·lió que volia impugnar
la vida que estava succeint en aquells moment. El maig del 68 va ser un NO rotund a la
universitat universitària d’aquella època, una universitat burocratitzada, per tant, el
somni la concepció napoleònica encara hi ha una universitat burocratitzada. Una
universitat que aliena als estudiants amb forma d’especialistes, però després es un NO
polític a la societat francesa de classes, desigual, i injusta.
- Critica situacionista: Es moviment artístic que la seva manera de fer art es en la vida
quotidiana de les persones, i no en els teatres i per ells és una força revolucionaria, per
tant, experimenta la vida quotidiana. Aquesta manera de fer art ens porta a polititzar
la vida quotidiana. D’aquesta critica que situa la vida en el punt de vista de tot, al maig
del 68 els estudiants situaran que es una impugnació a la vida quotidiana de la burgesia,
és a dir, els joves d’aquella època a partir de la seva experiència universitària diuen que
nosaltres quan siguem adults no volem viure com viuen avui en dia els adults, per tant,
impugnem la vida d’aquesta adults, per tant, la vida quotidiana es converteix en una
nova categoria critica des de la qual es re formula tota la pedagogia i tota la cultura
llibertaria.

11/12/20

El franquisme

El totalitarisme el situarem a l’època entre guerres per tant a l’acabament de la primera guerra
mundial fins al començament de la segona guerra mundial, però anirem mes enllà perquè el
nostre focus el posarem en el franquisme.

La Guerra Civil comença per un esclat entre dues parts els franquistes i la gent republicana al
1936. El franquisme va començar 1939, però realment hi havia llocs on va començar al 1936 i
1937.
El totalitarisme espanyol, el totalitarisme italià o el totalitarisme alemany tenen diferències
entre ells. Naturalesa del règim franquista:

- Una diferència es que a Espanya i respecte a Italià i Alemanya es que el dictador va

arribar al poder després d’una guerra civil cosa que a Alemanya o Itàlia no va succeir, és
més Hitler va guanyar unes eleccions, per tant va participar i les va guanyar, i aquí es va
produir un aixecament militar contra un govern legítim que havia estat votat que era la
república del govern del front popular al 1936 i aquesta guerra civil va durar 3 anys.
- Una altra característica del franquisme respecte al regim d’Itàlia i Alemanya es que
Franco va aconseguir aglutinar tot el poder existent de l’època cosa que Mussolini i
Hitler clar que hi van fer, però Franco ho va aglutinar tot i va aconseguir esdevenir cap
de l’exercit, cap polític, cap econòmic, cap d’absolutament de tot. Es va establir un règim
medieval per exemple Hitler i Mussolini eren autors que eren totalitaris que eren
feixistes però tenien els peus al segle XX però Franco tenia els peus a l’època mitjana i
el règim que ell va construir era un règim que una sola persona que era ell podia
aglutinar absolutament tot el poder.
- Ens estem preguntant si
podem definir com un
regim feixista. Feixisme: és
un règim polític autoritari,
antiparlamentari, és a dir,
no hi ha parlament, hi ha un
partit únic, per tant, sol hi
ha una única organització. És un moviment de masses i és un moviment revolucionari,
el que vol és canviar la situació que existeix per una altra i segons els seus postulats serà
millor aquest canvi perquè el que hi ha es el caos i el que vindrà serà una societat millor.
Moviment de rebuig contra el liberalisme, contra el marxisme, moviment contra la
democràcia, per tant nega el feixisme nega la tradició de la revolució francesa que va
portar una manera de veure el fet polític, educatiu i social, doncs el feixisme impugna
total aquesta tradició de la revolució francesa. El feixisme a diferència del marxisme no
promou una revolució de classes, no veig el fet social entre burgesos i proletariat, sinó
que veu entitats nacionals, que són les que han de salvaguardar i van lligades a estats-
nació. Per tant hi ha una exageració a favor de estat-nació i com més nacionalisme doncs
provoca que hi hagi una possibilitat que segons els postulats més ordre, més felicitat,
més justícia, tot el que queda a fora de la idea d’estat, es el que s’ha de perseguir. El
feixisme necessita un líder carismàtic i que aquest pugui fer discursos i defensa una sèrie
d’idees i també el mateix moment aquest moviment necessita de litúrgies és a dir,
marxes, manifestacions, desfilades, que donin sentit, carregades de nacionalisme, de
imperialismes, de qüestions bèl·liques, etc. Podem dir que el franquisme té coses de
feixista. Tenim un clixé del franquisme, per tant el clixé que tenim del franquisme queda
reduït a una etapa en que hi havia una persona que manava molt i havia persones que
van patir molt. El franquisme dura 40 anys, no es pot parlar de feixisme durant aquests
40 anys, el règim franquista va tenir connotacions franquistes, aquest règim franquista
va ser més feixista al principi que al final, règim franquista després de la 2GM que suposa
la caiguda d’Itàlia fixista, Alemanya nacional socialisme i queda una Europa que es
comença a construir la democràcia parlamentaria, per tant, l’estat Espanyol va deixar
de ser menys franquista. Per tant, relacionant amb l’anterior, Franco que aglutinava tot
el poder una de les caracteristiques a nivell polític d’aquest personatge es va saber
 adaptar en el context nacional internacional de cada època, per això va dura temps.
Adaptar va suposa que en el principi dels seu règim, 1936 en alguns llocs i al 1939 en
tota la totalitat de l’estat, ell es feixista descaradament, la litúrgia formen part de la part
visible del règim, però a partir de l’any 1945 quan cau la 2GM i cauen les dues forces
que formen part d’ell aquest règim es converteix ¡, s’adapta als nous temps. El final del
franquisme que manté la graduació mínima del feixisme es una etapa tecnòcrata, s’està
posant les bases dins el règim franquista, el Franco viu es posa les bases del capitalisme.
Tot això succeeix dins del regim franquista. En el moment més fort es abans i durant la
2GM però després cada vegada es va dissimulant més.
El franquisme s’ha de veure com un moviment complex i divers, forma part d’un
dictador Franco i al voltant d’ell hi ha diferents ideologies aquest moviment amb
diferents ideologies es el que dona peu a la supervivència i trajectòria del franquisme.
Aquest moviment es amb diferents famílies ideològiques i en destaquem 4:
o Feixisme: hi havia una cèl·lula feixista, al principi molt i al final no molt
o Militars: es mantenen intactes durant la trajectòria.
o Monàrquics: família ideològica que formarà part del règim i viurà al revés de la
falange, és a dir, començaran a l’exili a l’any 1939 perquè un cop acaba la guerra
civil Franco donarà peu a una monarquia i coronarà al rei de la família Borbó, i
fa que s’exiliïn però després a finals del règim, la monarquia tindrà més pes i en
guanyarà i serà qui nomenarà hereu a Juan Carlos.
o Catòlics: dins el catolicisme trobaríem el opus dei com el sector més
conservador i tradicionalista possible de les ordes eclesiàstiques, si aquest és
l’encarregat que al final de la última etapa del franquisme, seran els tecnòcrates
que posaran les bases al capitalisme

Estem davant d’un règim contra la tradició liberal, règim totalment autoritari, règim
que exclou els que pensen diferents i aquests són els catalanistes, comunistes i els
mesons que perseguien i eren perseguits sempre pel règim franquista. A favor del
uniformisme polític i administratiu, trobem les característiques principals que
serveixen per les tres etapes del franquisme. La font d’abans és la definició del
franquisme.

- Règim feixista vol la població mobilitzada, la població activa perquè es un moviment

revolucionari per tant té clar que tota persona ha d’estar actiu per canviar la situació
que hi ha establerta. El franquisme va construir una societat que estava a favor de la
jerarquia, de la obediència i sobretot una població apàtica, una societat que fos més
aviat passiva. Va utilitzar molts mecanismes per aconseguir això, vol una societat passiva
que això no seria característic del franquisme. Una de les estratègies que va utilitzar va
ser la televisió, cinema, tot això es va fer a favor de generar aquesta apatia social,
conformisme social. Podríem dir que ho va aconseguir en part, sempre van haver grups
i moviments antifranquisme però en comparació amb la població en general eren
minoria.

Resum de les característiques del naturalisme del franquisme:

- Guanyadors de la guerra civil, provenen d’aquí, gran justificació durant el règim

franquista
- Concentració del poder en una sola persona
 - Règim feixista però també règim amb molta diversitat de tendències ideològiques que
fa que depèn del moment de l’època i l’accent es posi en una banda o l’altra i aquestes
famílies són els militars, feixistes, monàrquics i catòlics
- Genera un clima, ambient d’obediència, de jerarquia, autoritat, apatia, de
conformisme...

Les 3 etapes que permeten veure el franquisme:

Orientació totalitària (1936-1945):

Aquesta cita diu que tot és per l’estat, ho

abarca tot. Desapareix la individualitat,
desapareix el sentit crític, llibertat de
pensament, originalitat individual (viure
de manera diferent desapareix). El
feixisme es un discurs polític de discurs simple de frases simple i de solucions simples, hi ha
aquest problema per tant, hi ha aquesta solució. Aquesta cita l’estat com a que ens marca tot,
per tant, l’estat totalitari és un estat sense oxigen, perquè l’Estat ho aclapara tot.

En aquesta primera etapa és una etapa esta controlada pel que es va dir al sindicat a la associació
feixista i del règim franquista que es la falange espanyola(partit polític). Aqueta falanges és va
dedicar a controlar, a reprimir, a anar darrere i salvaguardar els ideals feixistes en l’Espanya
franquista. En la falange hi havia una agrupació que tenia una secció universitària que es deia
SEU “sindicato estudiantes universitarios” es dedicava a fer tot el que feia la falange però a nivell
universitari, també tenia falange espanyola una secció de joventut que es deia “frente de
juventudes”, per tant s’adreçava a la joventut a que no es descarrilés del pensament nacional
catòlic i del pensament franquista, tenia també la secció femenina dirigida per les noies i
educaven en un sentit que fossin mares, en aquest retorn al passat, a l’edat mitjana. En aquesta
etapa la falange, s’ha d’entendre aquesta orientació totalitària, aquesta orientació feixista s’ha
d’entendre d’aqueta agrupació feixista, per tant es el moment que trobem la dictadura més
feixista en aquest sentit.

Caracteristiques que es van establir en aquella època per entendre la naturalesa del règim
franquista, però sobretot per entendre aquella època:

- Catolicisme: règim catòlic, tradicional que ho porta al extrem

- Idea de l’únic idioma és el castellà, i la resta queden prohibits, perseguits i les persones
que en parlen a l’esfera pública poden ser empresonats
- Exaltació a la pàtria i a la hispanitat, 12 octubre i això ho porten a l’extrem
- Amor i salutació a la bandera i això serà constant, i serà un record a les víctimes mortals
de la guerra civil. La gran justificació sempre de tot serà la guerra civil.
- Critica al liberalisme, al parlamentarisme, orientació totalitària i no creurà mai en el
parlamentarisme
- Esforç contra la propaganda comunista
- Exaltació al passat medieval ser fonamental i es recorda a l’ideal del cavaller que es el
que ha de perseguir a qualsevol procés educatiu.
- Amb aquestes bases s’estableix una pedagogia totalment excloent, pedagogia
unidimensional només té una única dimensió que es la idea de pàtria. Idea de salvador
de tot Franco, a les escoles els retrat de Franco i Primo de Rivera serà constant. Els
valors que comuniquen són els valors d’autoritat i jerarquia que es una pedagogia
excloent que va lligada amb la idea de pàtria i presidia de valors d’autoritat, jerarquia,
 ordre, disciplina, aristocraticisme. Tot això suposarà que seran les primeres lleis que
publicaran la destrucció sistemàtica del llegat pedagògic republicà, tot allò que la 2a
República va promoure, va materialitzar, és a dir, a favor de l’escola pública, de l’escola
laica, a favor de la universitat pública catalanista, totes les iniciatives a favor de la
democratització de la cultura, tot això de l’obra de la 2a República va ser
sistemàticament destruïda i fins i tot van ser censurada perquè promovia la
internacionalització, es a dir, a un retorn a ella mateixa les influència externes queden
fora.
- S’aproven 3 lleis que son que posaran les bases a l’educació al sistema educatiu que es
vol portar a la pràctica durant el regim franquista:
o Llei del batxillerat 1938
o Universitat 1943
o Educació primària 1945

L’ordre no és amb atzar, perquè la República va fer al revés, primer educació primària, i
universitat. Estem davant d’un règim elitista, aristocràtic què no es preocupa del nivell cultural
de la població, no es preocupa si els nens i nenes poden estudiar o tenen la possibilitat
d’estudiar, sinó que la preocupació es una altra, és la idea de pàtria. Les tres disposicions de lleis
són les de batxillerat, universitat, i educació primària, no és atzar l’ordre de les aprovacions de
les lleis.

18/12/20

Cita:

Idea general: número

d'alumnes que passen les
diferents etapes educatives

Resum (ha de ser la idea

principal): segons dades
oficials, quin es el tarannà, sentit, possibilitat que hi ha en un sistema educatiu en una etapa
franquista perquè els estudiants puguin passar d’etapa en etapa.

Context: contextualitzar la cita, quin any, per qui va ser escrit (context històric)

Comentari (defensar les idees amb la teva argumentació): estem davant d’un fracàs escolar per
això, això, això, social perquè no tots els alumnes poden seguir estudiant perquè a la seva família
no tenen diners i han de posar-se a treballar

Reflexió final:

Orientació nacional- catolicisme (1945-1959):

Una primera modificació que hi ha es que Franco que havia recolzat i havia donat molt de poder
a la falange (organització feixista dins del règim), en comença a perdre. En un dels llocs que perd
molt de pes i poder a nivell polític i organitzatiu és a la universitat. Abans que la universitat era
totalment feixista passarà a ser que a poc a poc es començarà a introduint a aquelles forces que
provenen del catolicisme conservador. Per tant, això suposarà un lluita dins el règim entre la
falange espanyola i l’església. Franco donarà suport en aquets cas als partidaris d’aquesta
església conservadora perquè ho utilitzarà a nivell extern, quan Franco no pararà de feixisme
sinó que parlarà com a catòlic i també com a anticomunista que serà el que sortirà més evident
i això com a catòlic o com anticomunista això convenç més als països importants d’Europa com
França, Alemanya, Suïssa. Això estarà molt més ben vist si hages defensat el feixisme com ho
havia fet anteriorment. La religió passarà a tenir un paper molt important i aquesta quedarà
identificada a la nació espanyola, sorgint així valors tradicionals que a efectes pràctics podem
destacar el paper de la dona i de l’home. Serà una de les coses que amb 40 anys es donarà molta
importància i hi haurà molta estratègia en aquest sentit.

Si anem a l’educació podem veure que l’escola es fomentarà encara mes l’ensenyament de la
religió. La religió passarà a ser un lloc molt important per poder desenvolupar la seva estratègia
política. Trobarem com la religió emmarcarà la seva estratègia, difondrà uns valors que arribaran
a tota la societat. Uns valors que després xocaran amb la realitat dels anys 60-70, que voldran
acabar amb aquells valors tradicionals que defensava.

Durant aquella època al 1953, s’aprova la llei d’ordenació de l’ensenyament mitjà.

L’ensenyament mitjà d’aquella època podríem dir que es el secundari d’ara. En aquella època el
batxillerat aquesta llei els canvis que provoca es que el batxillerat constava de 7 cursos i passarà
a tenir-ne 2 tipus. Abans sol hi havia un de 7 anys, i ara hi ha de dos tipus, mantindrà l’estructura
de 7 anys. Aquets dos tipus un elemental de 4 anys que les persones que acabaven aquest
batxillerat elemental de 4 anys després podrien ser secretaris formaven part de l’aparell
administratiu de categories superiors, i la segona part de batxillerat superior que era de 3 anys
que aquest donava accés a la universitat, que en aquesta hi anava una selecta grup estudiantil.

Una altra llei que es va aprovar durant el franquisme va ser la llei del batxillerat laboral, aprovada
al 1949. Estava pensada per industrialitzar, modernitzar diferents sectors econòmics de l’època.
Aquest modernitzar es entre cometes però després a la següent etapa serà més important,
perquè en aquesta en una autarquia econòmica, que vol dir que Espanya es tanca de la
producció exterior i el negoci amb el negoci exterior, només produeix per ella mateixa, per tant
encara estem en una autarquia. Aquesta llei perquè dona aqueta aproximació a la
modernització en sectors professionals varis, per tant el batxillerat laboral hi havia una modalitat
agrícola, ramadera, industrial, marítima, mineral, etc.. Aquesta llei en llocs com Catalunya país
basc en altres llocs no ho va ser tant, o ho va ser perquè va fomentar la industrialització. Sota
un context autàrquic.

Cita:

Resum: endarreriment de la
modernització a Espanya
sacrificant el benestar social
amb la finalitat de salvar el règim
franquista.

Orientació tecnocràtica (1959- 1975):

Al 1959 hi ha una crisi econòmica brutal a nivell espanyol. Ve donada per una autarquia que no
s’aguanta per enlloc. Sortiran una generació tecnòcrates ja d’una tercera generació, i ha crescut
dins el regim franquista per tant el coneix perfectament i esta educat segons els seus postulats
però ja no es una generació que veu de que recorda la guerra civil en el franquisme. Aquesta
generació de tecnòcrates. Es diuen tecnòcrates perquè es un govern de tècnics, a persones
enteses, expertes en una sèrie de disciplines per tant, lo important es la tècnica i no la ideologia
en un sentit clar que es mantindrà i estem dins un marc del règim franquista i Espanya
començarà a obrir econòmicament no culturalment perquè aquesta serà 100% espanyola el
consum cultural, la musica estarà amb castellà, però si que econòmicament l’autarquia anirà
arribant a la seva fi i s’anirà obrint altres iniciatives que molts historiadors diuen que això es el
que van posar les bases del capitalisme que després vindrà. Per tant, amb aquet època
tecnòcrata serà una època de creixement que aquesta tindrà una seva traducció a nivell
d’indústries, hi haurà una industrialitza i una urbanització, les ciutats creixeran, a les universitats
es construiran nous campus producte d’aquest creixement i producte de cada vegada hi ha una
classe mitja que vol estudiar i arribar a al universitat que suposarà aquest creixement i s’arribarà
a una massificació. Tot aquest creixement anirà en contra dels interessos del règim, perquè com
més estudiants provocarà es que més política hi haurà a les universitats i per tant la lluita
antifranquista mes força i mes salut tindrà. El règim franquista ha de decidir per sobreviure
acabar amb l’autarquia, acabar amb el tancament econòmic, cultural i polític, i això fa que
tendeixi cap a una tecnocràcia que seran el que lideraran aquesta autarquia, una obertura
solament econòmica, que hi hagi accés de capital estranger a l’economia espanyola, això
arribarà a les famílies perquè puguin veure augmentat el seu poder adquisitiu i quan les famílies
veuen el seu poder adquisitiu, els fills de les famílies tinguin possibilitat d’anar a la universitat i
hi haurà un augment de població universitària, i portarà a la construcció de nous campus i no
nomes estudiaran gent de classe alt sinó de classe mitja.

Es una etapa de l’arribada del turisme, la industria del turisme comença aquí, entren estranger
deixen diners, es creen centres turístics es mitifiquen zones concretes, construccions de cases i
departaments, una nova economia, i provoca un moviment de persones i diners.

Això provoca canvis en l’educació i s’hagi d’adaptar. Una llei que canviarà al 1965 serà
l’ensenyament primari, que després s’acabaran confirmant a la llei 1970. Al 1970 s’aprova un
llei que per primera vegada es una llei educativa que afecta a tos els nivells educatius, des de
l’infantil fins al universitari. Llei de reforma de l’ensenyament primari 1965 però la que
destaquem més i te a veure amb aquets procés que estem diem 1970, que es la llei educativa
que afectarà a tots els nivells educatius.