EXÀMEN FINAL H.P.C.

TEMA 1: MODERNITAT

El concepte de modernitat en serveix per entendre’ns a nosaltres mateixos.

- No és un fenomen global, sinó un fenómen occidental, europeu.
- No ha afectat de una manera directa a àsia, àfrica…
- És un moviment que ha impactat als múltiples.
- Una manera d’entendre la realitat.
- Ha sorgit ha europa que ha impactat de manera decisiva a l’occident.

→ El que europa té en comú és que malgrat tingui històries diferents, te elements semblants.
- Esta acostumada a la multiplicitat de llengües, costums, històries…

Els orígens d’europa:

1. Atenes. Es la filosofia, la ciència, l’art, la política, el teatre, la dialèctica, la tragèdia, la matemàtica, els principis
de la geometria, la música, el dret, les lleis, però sobretot, la gran importància que li va donar a LA RAÓ i el
LLENGUATGE ja que només podem pensar fent servir la llengua.
- Enraonar: parlar i fer servir la raó. La raó justifica els nostres actes. És provisional, intel·ligent.

2. Jerusalem. Ha contribuït en el concepte d'HISTÒRIA (el concepte d'història no és un concepte universal, sinó
europeu).
- Per nosaltres té sentit que l’home a dut a terme el treball de voler millorar el món a través del treball.
També ha contribuït en el concepte de l’ÉSSER HUMÀ.
- La paraula humà ve de humus i d’aquí ve humilitat i per tant quan perds aquest concepte, es perd
l’humanitat. Home en hebreu: Adam
- L’home és la imatge de déu, no és un objecte ja que només l’home porta alguna cosa sagrada.
- L’home és sagrat perquè és capaç de deixar de banda allò que li interessa per fer unes altres que no li
interessen, per això l’ésser humà és capaç d’estimar, d’empatitzar, de sacrificar-se, té interioritat,
espiritualitat…

3. Roma. Va ser el primer intent d’unificar el món en uns sol drets, una sola llengua (llengua llatina), una sola
llibertat, amb la mateixa cultura i ho van aconseguir.
- Encara europa segueix carregant amb les conseqüències de la caiguda de l’imperi romà.

❖ La historia de europa es la historia d’una fragmentació graduada, plenes de dolor, de patiment, de guerres….
Europa és una geografía de guerra, que no es una fricció, es una norma de la historia de europa.
Com que hem patit, hem necessitat buscar un significat del que ha passat, un sentit.
Europa ha passat dolors sublims, gràcies això tenim art, música, filosofia… Una gran explosió de l’art.

❖ Felicitat → Ve de felix, que vol dir, el nen que està mamant. Només és feliç qui s’adona que no és feliç. Ens
donem compte d’ella quan la trobem a faltar.

❖ La falta de reflexió ens domina, aquest no és el model educatiu, ens eduquen per ser crítics.
- La llengua és consciència i comportament.
- El llenguatge està lligat a la llibertat, a l’esforç de la lectura.

❖ Necessitat de superar la cultura, política, ciència, filosofía… medieval, una època on no ens sentim identificats.
 ❖ El concepte de llibertat és un dels conceptes clau de la modernitat.

❖ Per els medievals quan una persona neixen, els rols ja estaven adjudicats.
- El seu repte a la vida era representar aquest paper de la millor manera, aquest paper ja estava escrit.
- Hi havia el ple pensament de que la realitat de cadascú de nosaltres era un rol universal.
- El que és real, és universal.
- Ningú té dret a saltar-se el paper que li toca, ja que LES VIDES JA ESTAN ESCRITES.
- Aquestes persones tenen una llibertat a les seves vides molt limitades, però sense gaires angoixes.

❖ A diferència del que pensaven els medievals, la modernitat:

- Individu → in-dividum: no es pot dividir
- La modernitat s’imagina la vida d’un individu com la de un pintor, l’individu pot prendre les seves
decisions lliures i viurà com ell decideixi.
- Això implica nivell important d’atenció, d’estrès, angoixes, de pressió…, ja que la llibertat té les seves
conseqüències.

Inici de la modernitat
- El començament és el minut 0.
- No hi ha una unanimitat, ja que no tothom pensa el mateix, ni quan representen els fets

HEGEL (1770 - 1831) → Elements fonamentals per entendre la modernitat, aquests 3 són els que la van desencadenar:

1. Reforma protestant.
- Amb la reforma protestant, es va perdre el sentit de la Unió Europea.
- Segons els protestants, cadascú té dret a interpretar els textos bíblics a la seva manera i d’acord amb les seves
conviccions → Llibertat de consciència.
- La modernitat és donar-li llibertat a l’individu. Es tracta d’anar a les font, llegir i decidir.

2. Il·lustració
- Es basa en la racionalitat, la ciència, responsabilitats de l’individu…
- La racionalitat/ raó es vulnerable, s’han de protegir.
- Parteix de la base de que la raó és molt feble, més del que pensàvem. Extreu la superstició de la persona,
necessitem un esforç ingenu.
- L’ésser humà és algú que necessita creure en alguna cosa, però el que li demana la il·lustració, és que les
creences no influeixin ni envaeixin la racionalitat.
- El fet de encertar un pronòstic, no vol dir que tinguis raó, necessites un mètode cientìfic/ racional amb
arguments.
Tirador de cartes → Fals
Metge → Real

- La il·lustració té una certesa innata de que l’ésser humà es creu tot allò que veu.
- Eix vertebrador de la nostre cultura, treballa perquè la ciència sigui la nostra raó explicativa del món.
- Cal acabar amb els privilegis, els ésser humans som iguals perquè tots som racionals. (Privilegis → Privi: Alguna
cosa que és privada, no per tothom / legis: lleis privades)
- La llei ha de ser per TOTHOM igual → igualtat. Tota persona és racional.
- És un clam per la llibertat, la igualtat, la responsabilitat i la justícia.
- Les societats que han quedat sota l’efecte de la il·lustració són societats modernes, amb un nivell de
insensibilitat important pel que fa amb la justícia.
Descartes diu:
La diferència que hi ha entre una persona que treu un 10 i l’altre que suspèn, és perquè la primera té un mètode per tal
de tenir uns bons resultats. No és un diferència de intel·ligència.

3. Revolució francesa:
- La tradició no té llibertat, la persona s’hauria de regir per principis universals.
- Els europeus sempre han criticat la tradició, i ha esdevingut una tradició la crítica a la tradició europea.
- La tradició pot oprimir la nostre llibertat
- La ciència s’ha utilitzat com a factor de crítica a la tradició, d’anàlisi a la realitat. La ciència va trencar amb la
tradició. l naturalesa està governada per lleis matemàtiques.
- La ciència ens permet descobrir la realitat d’allò que veiem.
- El saber era un privilegi de les famílies buròcrates.
- Escoles públiques, gratuïtes perquè ningú es quedi fora. La creació d’aquestes escoles públiques està lligada a la
creació de museus, teatres… → Ningú quedarà fora de l’escola per raons econòmiques.
L’art ha de ser exposat el públic, tothom ho ha de poder veure i ha de tenir accés ha diferència d’abans que
només podien accedir la gent de la classe més alta i s’ho podia permetre.
- La democratització de la sanitat i educació, és la modernitat.
- Escola pública-modernitat → Igualtat social ja que l’escola no pot ser un privilegi.
- La igualtat d'oportunitats és irrenunciable.
- Les escoles públiques eren laiques → No s’accepta cap religió, ja que no ha d’estar en mans de les esglésies.

Altres conceptes de la llibertat moderna:

La dimensió política
El poble:
- El sobirà és el poble, és a dir, que per damunt del poble no hi ha ningú.
- Aquells que lluiten contra la llibertat del poble, son els enemics del poble. No pot haver-hi cap tipus de autoritat,
ja que el poble decideix, això és la idea de la llibertat política.
- Una societat moderna és una societat democràtica en que el poder el té el poble. Va ser en un moment
revolucionari.
- La revolució francesa posa en pràctica per primera vegada el concepte de la sobirania popular.
- No podem admetre que el que resulti un delicte estigui deteriorat per l’autoritat religiosa.
- Un pecat no ha de ser necessàriament un delicte, en una societat moderna la infidelitat por agreujar consciència
moral d’algú, pero no és un delicte.
Robar és un delicte
Estafar és un delicte
- No confondre un conflicte moral de caràcter religiós amb un de caràcter jurídic.

Un altre característica de la modernitat → Ens hem imaginat que la finalitat de l’existència era salvar-se, és un
llenguatge religiós. Marcada per la idea de que després de la nostre vida hi ha un altre vida. La finalitat de l'existència
era comportar-se d’una manera responsable, ser vigilants amb un mateix, no viure de qualsevol manera, no viure
d’acord amb els impulsos, sinó ,posan enfasi en la dignitat humana, salvar-se d’una vida salvatge vinculada a la violència,
a la voluntat de poder. Ser exemplar.

Todorov: La finalitat principal és ser feliç, com?

- Ens costa enormement ser feliços, perquè? Per que la nostre vida esta tant atravessada per aquesta inquietud,
insatisfacció…. Sense això no hauria existit l’il·lustració.
- La modernitat s’ha preguntat moltes vegades, que ens ha fet feliços? Com aconseguim aquesta felicitat? Què és
la felicitat?
- Es aquell moment que no hem de justificar ni donar un sentit en el que fem.
- Quan necessitem donar raons allò que fem , és perquè realment el que fem no ens fa feliços.
 - Per la felicitat no es necessiten motius.
- La infelicitat té a veure amb el fet de fer coses que requereixen un sacrifici, per les qual no trobem una
explicació, te a veure en el fet de no comprendre
- Una persona no pot ser feliç si realment pensa que no es mereix aquesta felicitat.
- La felicitat és insolitament extraordinària.

Karl Marx: Manifest del comunisme, lluita de classes (abolició de classes).

- La revolució industrial per ell és la font d’una infelicitat de persones que es veuen obligades a treballar per poder
sobreviure. Són persones que viuen alineades (=viure d’una manera que contradiu allò que nosaltres som) les
persones q viuen en la revolució industrial d’una manera que no voldiren viure.
- Marx diu que com més treballa, més s’empobreix, ja que viu menys de la manera que ell vol viure.
Vacances → mecanisme de compensació creat en la revolució industrial.
Treball → Tripalium → Objecte de tortura
- Allò que fem no es correspon amb allò que som.
- El treballador necessita vacances i el creador necessita repòs.

❖ La importància enorme que te per la modernitat la història perquè durant poc temps han passat moltes coses.
- L'augment de la història és el progrés en tots els àmbits. Cada vegada ens sentim més segurs en la
ciència i medicina, cada cop ens hem de preocupar menys per les necessitats bàsiques. → Aquest
sentiment s’interromp, és posa en crisi en la primera Guerra Mundial.
- La història → Tema crucial per entendre gairebé tot

❖ Moda → Sentit banal i profund. Te gustos passatgers.

- Ve de modificar. Els humans modifiquen la realitat. → La realitat és cada vegada millor.

❖ Una de les grans revolucions de la modernitat → els canvis de la comunicació, del transport, i de la medicina.

❖ El progrés conduïa a formes de vida millors.

- Les societats que gaudien del progrés, eren superiors a aquelles del planeta on el progrés no havia arribat.
- La primera Guerra Mundial, és el primer moment que tenim de sensació de que aquell progrés serà limitat.
- Progrés → Aquella cosa que segueix justificant unes condicions polítiques.
- Racionalització creixent de tots els processos → no només afecta a la ciència.

Secularització dels valors

La modernitat està molt lligada amb la raó.
- Si vivim en un món racional, l’home se sentira d’acord amb la seva naturalesa. Si aconseguim crear un món
racional, l’home se sentirà en els seu entorn, que reconeix els seus valors…
- La raó no pot estar subjecte al que pensa cadascú → Segons Europa
- És preferible viure d’acord amb la raó ( =intel·ligència).

Descobriments científics del segle XVII

1. Matemàtiques → Necessitem un llenguatge nou (calcular, mesurar, pesar) la naturalesa escrita es el llenguatge
matemàtica, l’única que cal és aprendre a llegir. La matemàtica ens revela el comportament de la naturalesa.
2. Física → Igual que les matemàtiques. Calcular la velocitat de la llum, necessitem Pau (=pactum) estem en pau
quan tenim les sortides ben posades, un equilibri entre una persona.

Invents del segle XVI- XVIII

S’inventa el llapis quan necessitem transportar l’escriptura
*Altres invents a tenir en compte de la modernitat
1. Capitalisme → Text a tenir en compte → Benjamin Franklin
- És més que acumular riquesa, és una forma de viure que compren el sentit del treball.
- Projecte de racionalitat pràctica en el meu comportament. Viure d’acord amb els principis racionals.
- Projectar en el futur en un sistema d’inversions, estalvis, treballar, invents, privar-se de plaers... Responsabilitat i
disciplina.
- Viure d’una forma modesta malgrat tenir diners, no gastar sino invertir-los.
- Fins el segle XVII no relacionem treball amb riquesa
- El treball és la gran oportunitat per ser qui sóc, l’activitat per la qual he estat creat, la meva vocació, els meus
talents…
- Time is Money. La única forma digne d’existir és treballant i guanyar diners signe de vida digne, responsable i
respectuosa.
- La prosperitat i el treball té a veure amb la sinceritat, sense confiança no hi ha préstecs, sense préstecs no hi ha
finançament i sense finançament no hi ha desenvolupament. La confiança és fonamental
- La sinceritat i la confiança són condicions de la prosperitat econòmica i l’ordre social.
- La vida adquireix sentit quan treballes

→ Idees principals del text

- Igual que el temps, els diners també es poden malgastar. Treballar de manera regular i disciplinaria.
- La única manera de donar sentir al teu temps és produir, hem d’aprofitat els diners invertint-los

→ L’estat: és un altre element que introdueix racionalitat i comportaments estandarditzats les nostres vides.
Universitat: ensenyament com a lloc de racionalització dels nostres comportaments

→ La llengua: La llengua s'estandaritza, decidim que és correcte i que és incorrecte. És un esforç de racionalitzar
la llengua a la parlada a la escrita.