JEAN-JACQUES ROUSSEAU

LA IL·LUSTRACIÓ

Va ser un corrent intel·lectual europeu (s’inicià a Gran Bretanya – França – resta

d’Europa) reformista del s. XVIII (finals),centrat en el període comprès entre la segona
revolució angles del1688 i la revolució francesa de1789. Aquest moviment va criticar la
societat del seu temps per transformar-la.

El primer que va fer fou posar en qüestió tots els principis sobre els qual es basava la
societat de l’antic règim.

La Il·lustració va defensar la fe absoluta en la raó (raó = centre de tot el coneixement)

com a únic mitjà per entendre el món i com a instrument per aclarir tota mena de
qüestions, tant d’ordre filosòfic com religiós, científic i social.

Els il·lustrats creien que la natura era la font de justícia i de bondat i que l’ésser humà
havia nascut per ser feliç. Confiaven en el progrés i afirmaven que les relacions humanes
s’han de basar en la tolerància.

En el nou panorama, l’educació és fonamental, és la eina clau que garanteix el progrés

ja que condueix a l’ésser humà de la ignorància a la plena realització, tant personal com
social.

Deisme: el món és creat a partir d’unes lleis naturals que poden arribar a conèixer a
través de la intel·ligència i la raó (no creença en Déu).

Els filòsofs de les llums: Montesquieu, Voltaire, Rousseau. Pares de la revolució francesa.
Parlen dels principis de llibertat i igualtat entre els homes.

1
ROUSSEAU

“L’home és bo per naturalesa, però la societat el corromp.”

Va ser un filòsof nascut a Ginebra l’any 1712 i va morir l’any 1778.

1762 – L’Emili o de l’Educació

Primer i únic tractat de pedagogia. Primer tractat de psicologia evolutiva.

És un tractat filosòfic sobre la naturalesa de l’home, on entre altres coses en diu que
l’home pot conservar la seva bondat natural i proposa un sistema educatiu que permeti
a l’home natural conviure amb la societat corrupta.

Rousseau exposa les seves idees pedagògiques, descrivint un procés educatiu d’un nen
anomenat Emili.

L’obra consta de 5 llibres organitzats per edats:

 Llibre I: és el període de lactància dels infants, comporta dels 0 als 2 anys.

El nen neix ignorant, no sap res i tampoc té sentits= privat de coneixement.

Des del moment que neix, és capaç d’aprendre i es quan comença l’educació, la
qual es realitzarà mitjançant l’experiència del món que l’envolta. Aquesta
experiència ha d’anar lligada a l’ús i el desenvolupament dels sentits.

Deixar experimentar, explorar, que es facin mal.... à descobriment dels seus límits.

Principis claus:
L’activitat és la primera escola del nen.

La llei natural s’ha de respectar.

 Llibre II: Període d’infància, dels 2 al s12 anys. Parla sobre l’adquisició de la parla
i el sistema de locomoció.

3 idees claus:
Reivindicació d’un estatut i d’uns drets propis dels infants (no és un adult
en miniatura). Respectar característiques i trets del nen, en l’etapa en la
que es troba.

L’educació negativa: no voler ensenyar-li tot, deixa que sigui el propi

infant el que es vagi coneixent i explorant a ell mateix. De l’error se
n’aprèn.

L’educació dels sentits és fonamental. Treballar els sentits a través del

contacte amb la natura.

2
  Llibre III: Període dels 12 als 15 anys. Parla del coneixement mitjançant
l’autoexperiència.

Etapa de la pubertat, prèvia a l’adolescència.

El cos necessita expandir-se, fer exercici físic, córrer, treballar la força, l’agilitat...

Comença a aprendre a jutjar: saber allò que està bé i el què està malament. És
capaç d’escollir entre actuar correctament o malament.

 Llibre IV: Període dels 15 als 20 anys. Introdueix els sentiments com un concepte
clau per les relacions socials.

L’adolescència.

Notables canvis fisiològics i morals. Es desperten les passions i la veu de

la consciència.

 Llibre V: Període dels 20 als 22 anys. Últim llibre de l’Emili on explica com la
persona és una persona adulta i s’insereix en la societat, també es parla de la
família i l’educació de les dones.

La dona no apareix fins als 20 anys com a figura pedagògica; Sofia.

En suma:
La principal eina que tenim per conèixer als infants és la observació i només intervindrem
en tot allò que l’infant no pugui fer per ell mateix. Tots els nens tenen interès i curiositat
per descobrir l’entorn i, per tant, l’haurem d’aprofitar per treballar els sentits. Podrà ser
funció de l’adult buscar entorns rics.

L’educació és la millor eina per aconseguir homes lliures i feliços.

Naturalisme pedagògic
Inicià les bases del naturalisme pedagògic, que és una de les claus pel nou model
d’escola.

Tres bases:
 Respectar el procés de creixement natural de l’infant (no provocar un
aprenentatge que no necessiti).

 Desenvolupar els sentits en contacte amb la natura.

 Utilitzar materials naturals (pedres, fustes, aigua, sorra...).