JOHANN HEINRICH PESTALOZZI

Pestalozzi va néixer l’any 1746 a Zúric i va morir el 1827 també en una ciutat de Suïssa,
Brügg.

Obra: “Cómo Gertrudis enseña a sus hijos” (1801)

Creà la societat helvètica; tenia l’objectiu de defensar el valor de llibertat que havien
propugnat autors com Rousseau. Perquè el valor de la llibertat tiri endavant, cal crear un
model d’escola on la llibertat sigui un element fonamental.

Criat per la seva mare  Paper de la dona = clau! La millor educadora és la dona.

Al conèixer la seva dona s’adonà que hi ha molts infants orfes  creació d’una escola
per a infants orfes  fracàs.

A Berna la seva ideologia té èxit i això li permet crear una escola, primerament per a
orfes i, més tard, per a tothom. En aquesta escola establí el mètode lògic.

Mètode lògic: ningú regeix sobre l’aprenentatge que els infants volien assolir i
desenvolupar. Era l’infant el que decidia els coneixements que volia aprendre i quins no
l’interessaven tant.

Una de les peces claus a treballar i a desenvolupar era la intuïció; intentava que els
infants raonessin perquè uns coneixements els interessava i d’altres no.

Creia que l’aprenentatge havia de ser un acte espontani i la via perquè l’infant fos capaç
de representar el món.

Tres conceptes claus pel seu mètode:

 L’aprenentatge numèric: es treballava a partir de les mesures, del sistema mètric.
Aquestes mesures les escrivia i representava en paper (número, lletra i detecció
de mesura (mida paper)).

 L’aprenentatge de la forma (per enriquir la memòria dels infants): relació entre

les diferents mesures a través de dibuixar objectes. Sobretot treballava de les
proporcions i dimensions.

 L’aprenentatge lingüístic: un cop mesurat i representat, havia de descriure

l’objecte.

o 1r. Coneixement de les lletres (com es diuen).

o 2n. Suma de lletres per fer paraules.

o 3r. Suma de paraules per fer frases

1
ALTRES IDEES CLAUS

La coeducació: educació conjunta d’alumnes d’ambdós sexes i, professorat que inclogui

homes i dones.
Primer autor en defensar la coeducació  un primer model de coeducació.

Importància d’ensenyar als infants a partir dels altres infants: imitació.

L’ensenyament de valors i religió. (escola molt religiosa).

Importància de la creativitat. (la llibertat per escollir que aprendre i com fer-ho afavoreix
la creativitat).

Les relacions afectives dels infants condicionaves el seu desenvolupament sentimental.

(sentiment = emoció allargada en el temps).

L’educació en la societat l’havia d’implementar primerament la família.

L’escola-treball on es combinava l’ensenyament dels continguts bàsic del currículum

(lectura, escriptura, càlcul...) amb les activitats agrícoles i amb l’ensenyament d’un ofici
(conrear, cuidar l’hort, cosir, ser fuster...), a partir del taller.  aprenentatge estretament
lligat a la vida, al dia a dia.

Model d’observació activa: El docent ha d’observar el que els infants demanen i treure
conclusions de les seves necessitats, les quals l’escola ha de satisfer i donar resposta.