T. 20 LA LITERATURA INFANTIL. EL CONTE: EL SEU VALOR EDUCATIU. CRITERIS PER SELECCIONAR, UTILITZAR I NARRAR CONTES ORALS O ESCRITS.

ACTIVITATS PER REALITZAR A PARTIR DEL CONTE. LA BIBLIOTECA A LAULA

0. INTRODUCCI 0.1. DE QU TRACTA AQUEST TEMA? A lrea de llenguatges: comunicaci i representaci, el currculum de les Illes estableix que els infants han de comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradici cultural mostrant actituds de valoraci, plaer i inters cap a ells. El respecte s del que tracta aquest tema. Aquest tema tracta precisament de la descoberta de la literatura emfatitzant el valor educatiu del conte com a gnere literari i de quins criteris han de seguir a lhora de seleccionar-los, utilitzar-los i narrar-los i de les activitats que podem realitzar a partir del conte. Aix mateix tracta de la importncia dorganitzar una biblioteca a laula amb diferents textos informatius, instructius per tamb amb diferents textos literaris: contes, endevinalles, dites, embarbussaments, poesies ,etc. 0.2. PER QU S IMPORTANT QUE ELS NOSTRES INFANTS DESCOBREIXIN LA LITERATURA? Perqu els hi permet desenvolupar-se a nivell cognitiu, socioafectiu, desenvolupament amb llenguatge, i per tant, desenvolupar-se integralment tal com estableix el currculum prescriptiu de les Illes. Perqu s una font de plaer i daprenentatge. Els hi permet compartir interpretacions, experimentar sensacions i emocions. Els hi permet gaudir de les sensacions que produeixen el ritme, la rima i la bellesa de les paraules. Participar de forma creativa en jocs lingstics per divertir-se i aprendre. Els hi permet fer dramatitzacions de texts literaris. Els hi permet tenir cura dels llibres i contes. Els hi permet valorar les produccions literries populars prpies de la seva cultura. Els hi fa sentir la necessitat de sentir. Compartir les experincies literries amb les seves famlies. 0.3. QUIN SER EL NOSTRE PAPER COM A DOCENTS? Planificar uns objectius, continguts, activitats o experincies, estratgies metodolgiques, recursos i avaluaci que permetin als infants descobrir els diferents generes literaris i gaudir daquests. TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL Pgina 1

0.4. A TRAVS DE QUINS APARTATS I ASPECTES DESENVOLUPAREM AQUEST TEMA? En primer lloc tractarem la literatura infantil analitzant els objectius i continguts que estableix el currculum i que nosaltres ens hem de proposar per ajudar als infants a descobrir els diferents gneres literaris, la literatura infantil al llarg de la histria i els principals gneres que els nostres infants poden gaudir. En segon lloc, tractarem el conte com gnere literari important a letapa infantil pel seu valor educatiu analitzant que han dentendre els infants per conte, les condicions que han de tenir, els valors educatius i els diferents tipus de contes que poden descobrir els infants. En tercer lloc, tractarem els criteris que hem de tenir en compte alhora de seleccionar, utilitzar i narrar contes orals i escrits. A continuaci, les activitats que els infants poden realitzar a partir del conte com sn: activitats de llenguatge, de psicomotricitat, de lgicamatemtica, de plstica, de msica i daltres com sn l' invenci i recreaci de contes. Finalment tractarem la importncia dorganitzar una biblioteca daula analitzant quins objectius ens hem de proposar amb la seva organitzaci, quines caracterstiques ha de tenir, quina metodologia hem demprar i els criteris que hem de tenir en compte a lhora delegir els diferents texts de la biblioteca. Per acabar, realitzarem la conclusi i anomenar les fonts que he utilitzat per a lelaboraci daquest tema.

1. LA LITERATURA INFANTIL. Tal com hem esmentat anteriorment un dels grans objectius de letapa dEI s que els infants descobreixin, valorin i gaudeixin dels diferents generes literaris, s el que tractarem a continuaci: 1.1. QU ENTENEM PER LITERATURA INFANTIL? Definici: La literatura infantil s aquella literatura dirigida als infants i que engloba totes les manifestacions i activitats que tenen com a base la paraula (oral o escrita) i susciten linters de linfant, essent la seva principal funci la recreativa , passar gust, la bellesa de la paraula.

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 2

1.2. QUINS OBJECTIUS I CONTINGTUS CURRICULARS ESTABLEIX EL CURRCULUM QUE NOSALTRES ENS HEM DE PROPOSAR? Objectiu: comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradici cultural mostrant actituds de valoraci, plaer i inters cap a ells. Continguts: (Bloc 1. Llenguatge verbal. Aproximaci a la literatura). Escolta i comprensi de diverses tipologies textuals tant tradicionals com contempornies (contes, relats, rondalles, llegendes, poesies, rimes o endevinalles, dites, refranys, embarbussaments...) com a font de plaer i daprenentatge mostrant inters per fer-ho. Inters per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions literries. Recitaci de textos de caire potic, de tradici cultural o dautor, mostrant plaer per les sensacions que produeixen el rima, el ritme i la bellesa de les paraules. Participaci creativa en jocs lingstics per a divertir-se i per aprendre. Dramatitzaci de texts literaris senzills mostrant inters i plaer per expressar-se amb lajuda de recursos extralingstics. Utilitzaci de la biblioteca amb respecte i cura valorant-la com un recurs informatiu dentreteniment, plaer i recerca. Cura dels llibres i contes i desig per utilitzar-los de manera autnoma.

1.3. QUINS ORIGENS T LA LITERATURA I COM HA ARRIBAT ALS NOSTRES DIES? Abans del s. XVIII: La majoria dels contes antics sn de transmissi oral, moralitzadors; posteriorment, es varen recollir de forma escrita. Constituen un medi per passar estones doci i a vegades eren poc angelistes (amb continguts poc considerats per als infants). Es tracta duna literatura que era destinada tant a adults com a infants. Entre els s. XVIII-XIX: La literatura es plasma per escrit i segueix essent destinada tamb a tothom (infants i adults). S. XX: Ledat de linfant s leix conductor de laula i de les editorials. El llenguatge pretn ser natural, flut i entenedor per a linfant, aix com potic. 1.4. QUINS TIPUS DE MANIFESTACIONS LITERRIES PODEM TROBAR? La literatura infantil pot ser oral, escrita o icnica (amb imatges). La literatura oral i escrita pot estar expressada en prosa o en vers: Pertanyen a la literatura oral en prosa els relats: histries o contes.

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 3

Pertanyen a la prosa escrita aquells contes que, juntament amb la imatge, hi ha una frase escrita relativa a aquesta.

s important de tan en tant llegir-los un llibre perqu aix sadonin qu el llenguatge escrit serveix per comunicar coses. Sha de dir que, abans danomenar els distints estils literaris, a l'etapa dE.I., predomina la transmissi oral del conte no noms perqu els infants no han aconseguit encara el domini lector sin perqu la lectura o relat per part dun adult (nosaltres, padrins) est carregat de connotacions expressives i afectives que capten linters de linfant amb major intensitat, donada aquesta importncia, desenvoluparem aquest estil literari (contes) en els segents apartats del tema. A ms a ms dels contes existeixen altres formes de literatura apropiades per aquestes edats , les quals tractarem a continuaci: 1.2.1. POESIA Als infants els agrada aprendre petites poesies i inventar-sen de prpies. A ms, la seva tendncia a la fantasia i a la creativitat sn entre daltres raons que justifiquen la utilitzaci de la poesia en E.I. Motius per treballar la poesia: Existeixen altres motius de pes per treballar la poesia oral i escrita en aquest perode de leducaci: Es tracta de poesies que per la seva brevetat, ritme i rima sn molt pedaggiques i fcilment memoritzables. Recullen la cultura prpia dun lloc. Constitueixen un vehicle de comunicaci escola-famlia, ja que els infants repeteixen a casa seva les canons, embarbussaments, endevinalles i dites apreses a lescola, a la vegada que algun infant ens pot dir alguna petita poesia apresa a casa seva. Pel seu vocabulari bsic i estructurat simplement no solen plantejar problemes de comprensi, excepte en aquelles ocasions en qu la prevalena de la rima o el joc de labsurd acaben amb tota la lgica, provocant ladmiraci, la rialla o el goig per mai el rebuig, ja que en aquestes edats existeix una preferncia pel so, el ritme i la musicalitat major que prpiament el seu significat. En definitiva, HAZARD afirma que la poesia afavoreix el seu desenvolupament intellectual i lingstic a ms de la seva imaginaci jugant, i dun paper fonamental en la relaci afectiva infant-adult.

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 4

 Objectius: Posant a linfant en contacte amb la poesia podem aconseguir els segents objectius: a) Desenvolupar la memria auditiva. b) Millorar larticulaci verbal ( embarbussaments) c) Controlar el ritme respiratori. d) Prendre conscincia destructures rtmiques mitjanant la seva gesticulaci. e) Vivenciar subjectivament un ritme realitzat activament. f) Enriquir la parla per medi de la substituci de paraules o frases en un poema. g) Introduir-se en lexpressi potica. Classificaci: Una primera classificaci seria la que distingeix una poesia o tradici folklrica o popular duna altra poesia dautor. Dintre daquestes dues podem trobar les segents: Embarbussaments: Els infants juguen a perfeccionar o provar les seves prpies facultats dexpressi i les habilitats per a la dicci prpies i les dels seus companys: si es repeteix b, en gaudeixen de lxit; si no sencerta la satisfacci de continuar fins a dominar-lo constitueix un repte. Moltes delles serveixen per treballar alguns fonemes determinats que nosaltres podem aprofitar perqu els infants els practiquin.(P.ex.: un carro carregat de terra roja passejava per la carretera de Marratx). Endevinalles: Rimes que promouen la curiositat de linfant al tractar dencertar una qesti plantejada amb un joc, en el qual es posen de manifest les capacitats dobservaci, enginy, anlisi, sntesi, memria amb la seva corresponent sonoritat, ritme i rima amb un lxic molt ric i una sintaxis peculiar. Les endevinalles sn un dels jocs orals que sintrodueixen ms tard (4-5 anys) ja que exigeixen moltes capacitats per part de linfant. (P.ex.: Ms de cent per un cam, no fan pols ni remol la soluci sn les formigues) Dites: Sn formes rimades normalment breus , emprades per aconseguir alguna cosa, establir comportaments, acabar un conte, resum o conclusi desdeveniment. (P.ex.: Febreret curt, en 28 dies en surt) Canonetes de triar: A vegades tenen lletres desbaratades, rimen de forma sorprenent, sn molt freqents les onomatopeies i, normalment, van acompanyades amb algun tipus de moviment o acci o fins i tot representaci acompanyant a multituds de jocs de rotllana, pilota, conillets a amagar, de botar corda (P.ex.: Dalt del cotxe hi ha una nina)

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 5

 Poesies: Solen ser ms llargues que les anteriors modalitats amb un carcter ms descriptiu i menys sonoritat (si no ms en la descripci o explicaci dalguna cosa) per sempre cercant la bellesa de la paraula. (P.ex.: la caseta de la teulada roja). Aquestes poesies quan es musicalitzen es poden convertir en canons. Com treballam la poesia?(Metodologia) Lapropament de la poesia ha de constituir una activitat ldica a base descoltar, dir, jugar amb el poema. En E.I. laprenentatge de la poesia sha de fer oralment, elements visuals daquesta a la pissarra per facilitar-ne la seva comprensi i memoritzaci. En segon lloc, nosaltres recitam i ser algun infant el qui aferrar lelement pertinent a la pissarra. En tercer lloc, quan els infants la dominin, ells poden recitar la poesia i un infant aferrar els elements de la caseta. Tamb poden afavorir la seva memoritzaci triant un gest per a cada paraula rimada o per cada frase potica. Altres jocs:cercar altres paraules Tot aix, facilita la seva comprensi i memoritzaci. s convenient elaborar un llibre amb les diferents canons i poesies treballades i collocarlo a la biblioteca daula perqu els infants la puguin consultar, i tamb, realitzar un canoner propi perqu sel duguin a casa i ho comparteixin amb els seus pares, germans Pel treball de lendevinalla conv cercar endevinalles molt adequades al desenvolupament intellectual de linfant dacord amb les seves edats perqu no tenguin problemes de comprensi. El ms important s el procs que fan els infants per encertar lendevinalla ms que el resultat. 1.2.2. NARRATIVA Dins la narrativa podem destacar: faules, dramatitzacions i el conte que el tractarem en el segent apartat. Tipus de narrativa: Faules: s un recurs fcil dutilitzar tant per la seva senzillesa com per les accions que hi apareixes, una o dues (inici, plantejament i resoluci amb moraleja) o fins i tot pel dileg que s mnim. A cada faula apareix un conflicte que el protagonista no soluciona b i que aix li comporta dificultats. Es pot proposar als infants que donin solucions a aquestes dificultats, el que els sensibilitzar per a la soluci creativa de problemes i per afrontar la seva prpia vida. Teatre: s un recurs que t molta importncia no noms per linters que suscita als infants quan sn espectadors, sin per la importncia que te en el seu desenvolupament evolutiu quan ell s lactor. Quan xerram de teatre en E.I.

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 6

pensam en una festa, en un rac de laula (rac de joc simblic) o en un aconteixement on els infants poden lluir-se i les mares es sentin orgulloses. Per concloure, per facilitar la descoberta literaria en els nostres infants ho realitzarem a partir de la descoberta de les diferents manifestacions o gneres literaris potics com sn: els embarbussaments, endevinalles, dites, canonetes de triar, poesies i de diferents gneres literaris narratius com sn les faules, el teatre i el conte.

2. EL CONTE: EL SEU VALOR EDUCATIU A continuaci, com ja hem esmentat, tractarem especficament per la seva importncia el conte i ho farem a travs dels segents apartats:

2.1. QU ENTENEM PER CONTE? s un relat breu, senzill, de carcter recreatiu i fictici que estimula la imaginaci de linfant. 2.2. QUINES CONDICIONS HA DE SEGUIR EL CONTE PERQU SIGUI EDUCATIU? 1. Adaptar-se a letapa evolutiva dels infants:

D1 a 3 anys: Predomina linters per la paraula i el moviment. Els contes ms indicats sn els que contenen petits textos que els infants poden repetir. De 3 a 5 anys: en aquestes edats els infants tendeixen a atribuir caracterstiques humanes a tots els essers (fase animista). Prefereixen les histries senzilles, dacci lineal i que no siguin massa llargs. Els interessen sobretot, els temes danimals. Al voltant dels 5 anys comena a dominar linters per la fantasia i no noms ja no sinteressen per situacions properes (familiars) sin aquells contes meravellosos daccions fantstiques o irreals. Solen aparixer personatges secundari, lastcia, lhumor 2. Han de ser breus i adaptats a la seva capacitat datenci; si s massa llarg no pot mantenir latenci, la narraci resultar una activitat avorrida i sense estmuls. 3. Els contes han desser senzills i clars, tant en el llenguatge emprar com en la seva estructura. No hi ha dhaver massa personatges. Hi ha dhaver acci, s a dir, han de passar coses.

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 7

2.3. QUIN VALOR EDUCATIU DONAM AL CONTE? 1. Fomenta la capacitat descolta, madura la capacitat auditiva, enriqueix el vocabulari, proporciona estructures lingstiques organitzades i compleix la finalitat didentificaci ja que linfant es va reconeixent a si mateix a travs dels esdeveniments del conte. 2. s motivador dactivitats lingstiques. Permet ser utilitzat com instrument per reconixer fonemes, sllabes, paraules, frases, melodies, successi de fets, generar altres relats, imitar estructures, activitats de sntesis i participar en els dilegs. 3. T un efecte teraputic, ja que projecta a linfant els seus conflictes en lactivitat de recreaci espontnia o de la invenci de relats breus amb els quals linfant expressa els seus estats interns. 4. Intensifica el sentit de lobservaci o la recerca en lentorn. 5. Linicia en el sentit crtic perqu intueix valors que cuida i defectes que rebutja. 6. Els dona seguretat ja que linfant es constitueix en ordenador de Kaos. 7. Afavoreixen el desenvolupament cognitiu dels infants, potencia les facultats lgiques ja que els contes aporten una estructuraci formal que afavoreix la seva assimilaci significativa. Aix vol dir que aquestes estructures lgiques formals que aporten els contes sn interioritzades per linfant de forma que es configuren com a elements dordre i disciplina interior, com a elements estructurats dels seus esquemes mentals, la qual cosa els permetr el posterior s actiu daquests esquemes en unes altres situacions diferents. 8. Afavoreixen lestructuraci temporal: a travs de la seqncia daconteixements dels contes, els infants integren labans i el desprs permetent-los el trasllat daquests conceptes, els esdeveniments de la seva vida quotidiana. 9. Escoltar contes capacita als infants a mantenir la capacitat datenci per espais ms perllongats. 10. Enriqueixen el vocabulari i la seva capacitat dexpressi: doten de significat a les paraules, els inicia en els codis de la lectura i de lescriptura, amb la seva utilitat i funcionalitat. 11. Entren en contacte amb altres cultures, altres pobles i altres races en les seves corresponents formes de vida. Afavoreixen la comprensi humana i la solidaritat internacional amb el mn de la literatura que afavorir la posterior adquisici dhbits lectors. 12. Escoltar contes, mirar-los, tocar-los suposa un primer contacte ldic i de goig amb el mn de la literatura que afavorir la posterior adquisici dhbits lectors. 13. Ajudar a incorporar i assumir la cultura a la qual pertanyen. Collaboren daquesta manera en la construcci de la seva prpia identitat. 14. Afavoreixen ladquisici de normes i la distinci entre el que est b i malament. 15. Satisfan les seves nsies dacci i de saber. TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL Pgina 8

16. Sensibilitzen cap a la bellesa i eduquen la sensibilitat. 17. Ens facilita el coneixement de linfant. 18. Afavoreix lestabliment de fluxos de relaci entre adult i infant. 19. Educa en valors humans: bondat, ajuda als altres, tolerncia, ansietat, el treball com, generositat, rebuig de la guerra

2.4. QUINS TIPUS DE CONTES ADEQUATS PER ALS NOSTRES INFATS PODEM TROBAR? Hi ha nombroses classificacions segons siguin els criteris als quals shagin atesos els diferents autors: estructura, contingut, origen, adequaci a les diferents edats Nosaltres aqu tractarem la classificaci de nAnna Pelegrin, ja que es considera adequada per nosaltres, els educadors: 1. Contes de frmula (2-5 anys):

Aquests contes estan vinculats a estructures lriques (rimen) i constitueixen un magnfic material de joc i dexercitaci de la memria i del ritme. Contes mnims: sn contes que acaben quasi tot duna que han comenat. (Ex.: Aix s el conte de la pastanaga i amb aix sacaba). Contes de mai acabar: sn contes breus que acaben amb un interrogant i sigui quina sigui la resposta del qui escolta, el conte es repeteix una altra vegada. (Ex.: En Joan i Punyin anaven a nedar, en Joan es va negar, qui es va quedar? qui respongui punyin se li dna una pessigada). Contes seriats: consisteixen en una desfilada de personatges, cada un dels quals ofereix els seus serveis o t una peculiar habilitat; la seva nica relaci entre ells s la referncia al personatge principal, al qual habitualment intenten complaure amb les seves grcies. (Ex.: La rateta presumida). Contes acumulatius: Sn aquells en els quals safegeix successivament un nou personatge als anteriors. La seva frmula, s a, ab, abc (Ex.: quin gust fa la lluna?, El caragol i lherba de Poriol, L'annereta de les plomes dargent). Contes encadenats: s aquell en qu un personatge o una acci va lligada a la que li segueix i aix successivament fins que al desenlla que, a vegades, v a ser un recorregut invers de les successives accions desencadenades. En molts daquests contes amb cada nou encadenament es repeteixen els anteriors (Tho conten comenant pel final). (Ex.: El moix al ratol, el ratol a la corda, la corda al pal donava al cavaller a en Sancho, Sancho a la donzella, la donzella a ell, el botiguer a la donzella i tots es movien amb tanta pressa que no tenien aturall)

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 9

2.

Contes danimals (4-7 anys):

Aquests contes tenen molta relaci amb les faules. Els animals actuen com les persones i tipifiquen algun tret del seu carcter. Podem trobar contes danimals salvatges (Els 3 ossets), contes danimals salvatges i domstics (Les 7 cabretes i el llop) i contes danimals domstics ( L'aneguet lleig). 3. Contes meravellosos ( 5-7 anys):

Aquests contes comencen normalment amb una malifeta, que lantagonista realitza a lheroi o per una carncia, una recerca que provoca lacci (allunyament dels membres de la famlia, prohibici que recau sobre el protagonista, transgressi sobre la prohibici, recepci dun objecte mgic, victria de lheroi i cstig de lantagonista, matrimoni) Tipus: Contes desps o esposa encantats: La bella dorment. Contes de tasques sobrehumanes: Na Blanca Flor. Contes de protectors i ajudants: Ventafocs, El gat amb botes. Contes dobjectes mgics: En Joanet de sa gerra, nAladdin. Autors detractors i partidaris dels contes meravellosos: ANDRE BRAUNES: Considera que no shan denganar als infants, mostrant personatges amb poders que contradiuen les lleis de la naturalesa i de lunivers. Tampoc sn adequats per la violncia que hi ha i per la por que poden provocar als infants. A ms a ms, i especialment, per transmetre estereotips culturals no desitjables per una societat democrtica que propugna la igualtat doportunitats per ambds sexes i la no discriminaci de raa, religi o qualsevol altra ra. A ms a ms, en molts daquests contes hi ha una filosofia de resignaci. BRUNO BETTELMEIM (partidari) : Aquest autor recull les seves investigacions en el llibre Psicoanlisis dels contes de fades, en el qual manifesta els efectes positius dels contes meravellosos. Segons ell, els personatges i situacions dels contes de fades sn una clara representaci de linconscient de linfant i lajuden a superar les angoixes i ansietats que els infants sofreixen per raons que no tenen a veure amb els contes de fades. s a dir, els contes serveixen de catarsis (superaci/resoluci de conflictes inters: pors, gelosies)

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 10

4.

Contes de la vida real (de 3 a)

Sn contes que tenen un argument que pot succeir en la vida real de linfant. Els personatges solen pertnyer a lambient familiar o ambients coneguts per linfant. (Ex: En Teo va a lescola). Li mostren situacions quotidianes o conflictes propis de la societat actual. 5. Contes de costums (de nAntonio Rodrguez Almodvar)

Sn aquells que xerren de peripcies de personatges reals i estan basats en fets de la vida real encara que puguin incloure un element fora de lo com. En general tenen un argument satric o humorstic (En Patufet). Sha de tenir en compte que aquestes classificacions de nAnna Pelegr i de nAntonio Rodrguez Almodvar fan referncia als contes tradicionals, dels Gremans Grimm, per que avui en dia les diverses editorials ens presenten nombrosos contes que tracten temes actuals que fugen dels estereotips.

3. CRITERIS PER SELECCIONAR, UTILITZAR I NARRAR CONTES ORALS O ESCRITS Un cop tractada la importncia del valor educatiu del conte, tractarem aquest apartat a travs dels segents aspectes: 3.1. QUINS CRITERIS HEM DE SEGUIR PER SELECCIONAR CONTES ORALS I ESCRITS PER ALS NOSTRES INFANTS? Per seleccionar correctament els contes tendrem en compte: 1. Ledat dels infants (Almodvar) De 0 a 3 anys : Predomini de la paraula oral i el moviment Predomini de la imatge sobre el text escrit: han dincloure estructures rimades (estribillos) ja que als infants els agrada escoltar-les i repetir-les. s interessant que apareixin elements de la seva vida diria: el pare , la mare, un nad, un ca Cuidar que no li provoquin por De 3 a 6 anys: TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL Pgina 11

 Sha de tenir en compte que en aquestes edats linfant dota de vida tot, li agrada la fabulaci, la fantasia, lo mgic. Contes de frmula i animals 3 anys. A ms dels anteriors, els ms adequats seran els meravellosos 5 anys. Tamb en aquestes edats els interessen contes que tracten de temen humans. Els llibres poden ser dillustracions amb un peu petit de text. Han de tenir moltes imatges a travs dels quals linfant pugui desenvolupar la seva capacitat creativa i la seva fantasia. Les illustracions tendran molt de color. 2. Els interessos dels infants. (Claparde)

Els contes shan dadaptar als interessos dels infants: sensorials, morals, ldics, glsics i concrets 3. 4. La connexi amb els objectius de la UD que estiguem treballant. Altres criteris: Extrema senzillesa i linealitat en la narraci de manera que les escenes tenguin una successi mnimament lgica perqu linfant pugui seguir el seu desenvolupament. Un redut nombre de personatges molt poc caracteritzats, amb absncia de ser complicats i situacions simultnies i complexes en les quals es faci un anlisi dels sentiments i motivacions que han fet que algun personatge actu duna determinada manera, ja que linfant no lacceptaria per la seva escassa capacitat analtica. Grcia, frescor i riquesa dun llenguatge rpid i essencial amb referncies a lexperincia concreta. A vegades cercarem la no familiar, histries que estimulin sempre la imaginaci dels infants. No hem dintroduir elements que produeixen por o angoixa encara que hem de recordar que hi ha autors com en Bettelheim que pensen que ajuden a resoldre a superar conflictes interns. Histries que es manegen sentiments per sense un sentimentalisme en excessivitat. No pensam que sigui convenient la introducci de qualsevol tipus densenyana expressa ja que la possible lli esdev de lacci dels personatges i la finalitat ltima de la narraci de contes no ha de ser lensenyana moral. Totes aquestes caracterstiques que han de guiar la nostra elecci de contes sn aplicables tant a contes populars com dautor, orals o escrits.

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 12

3.2. QUINS CRITERIS HEM DE TENIR EN COMPTE ABANS D'EXPLICAR CONTES ORALS O ESCRITS PER ALS NOSTRES INFANTS? Conixer els infants. els seus gustos i interessos. Conixer els contes: cal llegir-los abans de contar-los. Cal utilitzar els llibres per plaer i no per imposici. Estimular el contacte dels infants amb els llibres aix com el dileg i la recreaci entorn al llenguatge daquests i la tradici oral que li ofereixen. Preparar amb cura les activitats dexpressi oral, corporal, musical, plstiques que es poden realitzar a travs del conte. 3.3. QUINS CRITERIS HEM DE SEGUIR A L'HORA DE NARRAR CONTES ORALS I ESCRITS segons ROMERA CASTRO? El conte sempre ens ha dagradar: s molt difcil transmetre un sentiment positiu per all que no ens diu res. La narraci dun conte requereix de latmosfera adequada: lambient ha destar relaxat i els infants estaran asseguts formant una U. Durant el relat s important que la nostra mirada es dirigeixi als diferents infants obrint els ulls desmesuradament quan la narraci ho requereix, tancar-los en altres ocasions rient, s a dir, exagerant lexpressi emocional del contingut afectiu del conte. Importncia de la gestualitzaci. El to de la veu ha de ser moderat: es modular lentonaci dacord amb el contingut de la narraci. El timbre de les veus corresponents als personatges que apareixen shan de diferenciar. s convenient establir comparacions positives entre els personatges i els infants, sobretot cap aquells que estiguin ms distrets (p.ex.: tenia el cabell ros com en...) Els contes han de comenar i acabar sempre amb unes frmules rituals amb la finalitat de crear un clima mgic. Abans de contar un conte cal aprendrel, si el conte no s llegit. s important no dubtar del que passa a la narraci, ja que es fomenta el desinters i la decepci de linfant. Tampoc se pot inventar, sobretot en els contes coneguts, ja que els infants aniran corregint dacord la versi que han escoltat anteriorment altres vegades. Si es canvia alguna cosa del conte ha de ser per un objectius. Les frmules rimades o contades shan de recitar o cantar sempre igual, molt poc a poc i convidant als infants a cantar-les perqu les puguin anar memoritzant. Cal fer-los partcips de les onomatopeies que apareixen als contes, fer-los preguntes del que passa o del que creuen que passar en el conte, que cantin les canons Pgina 13

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

s important contestar breument les preguntes que sorgeixen entre els infants durant la narraci o esperar als infants. s important tamb llegir-los el conte de tant en tant. Emprarem una entonaci adequada, pauses, amb gestos i mmica, assenyalarem les illustracions. Se pot xerrar a travs dun titella o emprar algun tipus de material per acompanyar la narraci com lmines

4. ACTIVITATS PER REALITZAR A PARTIR DEL CONTE 4.1. QUINES ACTIVITATS SOBRE EL LLENGUATGE PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS? Desenvolupament del llenguatge oral a partir dun dileg sobre el conte. Analitzar el vocabulari que apareix: fer famlies de paraules, significat de paraules, anomenar les parts dun objecte, fer sons difcils de pronunciar Comprensi dels successos ms significatius del conte. Descriure personatges i paisatges. Distingir les accions que duu a terme cada personatge. Experimentar amb modulacions de veus diferents per a cada personatge. Comparacions quantitatives del personatge (Ex.: el llop era). Inventar un altre conte amb el personatge central, Contar el conte a linrevs.

4.2. QUINES ACTIVITATS DE PSICOMOTRICITAT PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS? Dramatitzaci de determinats personatges o de tot el conte.

4.3. QUINES ACTIVITATS DE LGICA-MATEMTICA PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS? Reconstruir les accions a partir dun moment donat. A partir de dibuixos del conte, ordenar-los per ordre daparici.

4.4. QUINES ACTIVITATS PLSTIQUES PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS?

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 14

Dibuixar personatges del conte. Realitzar titelles. Construir un escenari per dramatitzar el conte. Modelar els personatges amb plastilina o fang.

4.5. QUINES ACTIVITATS RTMIQUES I MUSICALS PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS? Imitar els sons dels animals, fenmens naturals o personatges que apareixen en el conte. Cantar canons que canten els personatges. Canviar el to de veu dels personatges.

4.6. QUINES ALTRES ACTIVITATS PODEM REALITZAR? Dinventar contes: - Donar ttols (P.ex. el moix que xerra). - Mostrar-los una foto i qu passa? que va passar? i qu passar desprs? - Donar a cada infant una frase i cada un dibuixar all que li suggereix i per ltim sagrupen i es configura una histria. - Es projecten unes diapositives i els infants contaran all que els suggereix. Recrear contes: Es tracta de triar un conte qualsevol i que els infants el reconstrueixin canviant els personatges: llevant uns, afegint-ne altres, introduint objectes mgics: Seguint un conte es poden canviar algunes caracterstiques dels personatges: na Caputxeta groga (al principi els nins es poden irritar perqu els rompin els seus esquemes, per s una bona manera perqu tenguin una ment oberta i creativa. Realitzar una amanida de varis contes. Introduir una nova clau, espai temporal, un conte conegut: El flautista dHamelin a Palma (avui en dia) Introduir algun element nou que permeti la consecuci dun altre conte: en Pinotxo comerciant/ pilot. A partir de les caracterstiques dun personatge real o imaginari realitzar algunes variacions: un home de vidre, transparent, que se romp, que se pot fer net. Triar personatges de cmics o dibuixos animats en les caracterstiques que es distingeixen i tractar de presentar noves situacions en les variacions que sels pugui ocrrer. Gramtica de Gianni Rodari: diferents opcions a triar i fer-ne un conte segons all triat. TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL Pgina 15

5. LA BIBLIOTECA A LAULA s convenient que a laula hi hagi un espai especialment destinat a guardar, llegir i contar contes. 5.1. QUINS OBJECTIUS HA DE PERSEGUIR LA NOSTRA BIBLIOTECA D'AULA? Familiaritzar a linfant en la dinmica de la biblioteca. Illusionar-los amb un ambient propici creat a la prpia aula. Inculcar una actitud de respecte pels llibres. 5.2. QUINES CARACTERSTIQUES GENERALS HA DE TENIR LA BIBLIOTECA D'AULA? El rac de la biblioteca ha destar situat a laula, organitzat materialment, previst de llibres i el seu funcionament ha de ser senzill i flexible. Allament del rac: el rac ha destar allat de manera que permeti que les activitats de lectura es desenvolupin amb tranquillitat. Organitzar el material: els llibres han destar ordenats. No importa el criteri que utilitzem, lo important s que els infants els trobin fcilment i que els tenguin a m. Els llibres han destar exposats, la seva visi pot estimular els infants. La illuminaci: assegurar una illuminaci natural (al costat duna finestra si s possible). Decoraci: podem participar en la decoraci del rac i aquesta es pot anar modificant.

5.3. QUINS CRITERIS METODOLGICS HEM DE SEGUIR PER A UN BON FUNCIONAMENT DE LA BIBLIOTECA D'AULA? Nosaltres tenim un paper actiu en el funcionament de la biblioteca: Fer la presentaci dels llibres que introdum a la biblioteca de forma collectiva. A vegades llegirem el llibre, altres vegades el contarem. Afavorirem el prstec de llibres per incentivar la lectura. TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL Pgina 16

Afavorirem en els infants el gust i el respecte pels llibres, ensenyant-los com tenir-ne cura (girar b les pgines, deixar-los tancats i collocats), fer activitats de reparaci de llibres, afavorir la seva participaci amb la classificaci per lorganitzaci del rac.

5.4. QUINA SELECCI DELS LLIBRES PODEM SEGUIR? Triarem llibres de diferents estils literaris i alguns dells poden ser elaborats per nosaltres (endevinalles, lbum) Llibres de carcter informatiu. Llibres relacionats amb el que estam treballant a laula: projectes, UD, centres dinters Tant els de caire literari com els de caire informatiu procurarem que siguin atractius, resistents, amb moltes imatges, textos adequats

6. CONCLUSI Un dels grans objectius de lEI s facilitar la descoberta de la literatura infantil a travs de diferents gneres literaris. Pel seu valor educatiu destaca com a gnere literari narratiu el conte que entre d'altres aspectes afavoreix el desenvolupament cognitiu, desenvolupa la comprensi i expressi lingstica, educa amb valors, etc. Donada la seva importncia a lhora de treballar els contes, caldr que ho facem a partir duna srie de criteris tant a lhora de seleccionar-los com dutilitzar-los i narrar-los. A partir del conte podrem realitzar mltiples activitats de llenguatges, plstica, msica per tamb inventar i recrear contes. Per facilitar la descoberta, goig i valorar la literatura infantil s convenient tal com estableix el currculum la creaci duna biblioteca daula on hi introduirem diferents textos literaris per tamb informatius, instructius, etc. Aquest espai caldr que assoleixin determinats objectius, segueixin una determinada metodologia i tenguin unes determinades caracterstiques. La narraci de contes va a desenvolupar la imaginaci infantil, per tamb va a estructurar el seu pensament, li servir de projecci i posar a linfant en contacte amb la llengua elaborada de carcter literari.

7. BIBLIOGRAFIA Per a lelaboraci daquest tema he consultat diferents fonts bibliogrfiques: He tengut en compte els decrets: TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL Pgina 17

 Decret 71/2008 de 27 de juny pel qual sestableix el currculum de lEducaci Infantil a les Illes Balears. Decret 67/2008 del 6 de juny del 2008 pel qual sestableix lordenaci generals dels ensenyaments dInfantil, Primria i Secundria a les Illes Balears. Les fonts bibliogrfiques de caire general han estat: Bassedas, Huguet, Sol: Ensenyar i aprendre a lEducaci infantil Ed. Gra Domenech, J.: Mirades a leducaci que volem Ed. Gra Bcna Ibez Sandn, Carmen: El Proyecto dEducaci Infantil Ed.Muralla

Com a bibliografa especfica daquest tema: Quins llibres han de llegir els infants? ROSA SENSAT. Seminari de bibliografia infantil. Barcelona. Literatura infantil. NOBILE. Ed. Morata-Mcc A ms a ms he consultat diferents articles de les revistes: Guix infantil, Quaderns de Pedagogia, Pissarra, relatius a experincies per afavorir el desenvolupament cognitiu dels infants fins als sis anys i que han duit a terme diferents escoles. He tengut en compte aix mateix aportacions de cursos i seminaris de formaci permanent del professorat impartit pel CPR de Palma, aix com de diferents sindicats. Vull destacar les aportacions per aquest tema dels meus companys i companyes de nivell i cicle aix com la meva prpia prctica a laula.

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL

Pgina 18