Literatura

infantil i
juvenil
Curs 2022-2023
 BLOC TEMÀTICS
EVOLUCIÓ DE LA LITERATURA
EDUCACIÓ
INFANTIL I JUVENIL
LITERÀRIA -L'educació com a lector
-Concepte i espectador
-Funcions -Edats lectores
-Evolució -Corpus literari
-Selecció de textos
-Evolució de temes, -Animació i mediació a la lectura
personatges i continguts
LA LIJ A L'ESCOLA
-La LIJ al currículum
d'Ed.Primària
-Mestre mediador
-Narrativa, poesia i teatre
(didàctica)
-La biblioteca escolar
i l'escriptura
BIBLIOGRAFIA
 REQUISITS
• L’alumne ha d’assistir al 80 % de les sessions presencials.

• Per aprovar l’assignatura s’han de lliurar totes les evidències; qui no les hagi
presentades totes serà considerat com a no presentat. Cada una de les evidències ha
d’estar aprovada independentment (no es pot fer la mitjana si alguna evidència no
arriba a la qualificació de 5).

• Tant en l’avaluació continuada com en l’avaluació única es té en compte la

competència lingüística manifestada en les diferents tasques efectuades, de manera
que la competència lingüística oral i escrita, en català I en castellà, és un requisit per
aprovar l’assignatura.
 Avaluació continuada

Prova d'avaluació

1 3
Treball individual
Comentari lectura
final
50%
15%
10 de novembre de 2022. 13 de gener de 2023

Treball en grup

2
Contacontes
35%
Presentació a classe: 15 i 20 de desembre de 2022
Campus Virtual el 27 de desembre de 2022.
 Avaluació ÚNICA

21
D'OCTUBRE
DE 2022
Campus virtual
 Autobiografia literària
Em feien llegir 15’ al dia i ho veia
com una obligació
Aquesta devoció la vaig aconseguir
gràcies a la meva cosina
Els llibres de fantasía no em criden
massa perquè em costa sentir-me
identificada
El càstig era la lectura
Com la majoria de nenes vaig
començar a llegir llibres obligatoris i
no m’agradàven
Des de ben petit em recordo amb un
llibre a les mans
Em relaxa, m’ajuda a desconectar
Llegia amb els meus pares abans
d’anar a dormir
Era apassionada de la lectura i a
l’ESO vaig començar a odiar la
lectura
Llegeixo com a teràpia
Llegiem els llibres preferits dels
nostres companys
Què és literatura?

https://www.menti.com/al918z2w1eth
Mentimeter
 Què és literatura?
RAE

1. f. Arte que emplea como medio

de expresión una lengua.

2. f. Conjunto de las producciones

literarias de una nación, de una -Textos escrits (literatura escrita) com
época o de un género. Ej: la parlats o cantats (literatura oral)

literatura griega. La literatura del -Intenció estètica

siglo XVI.
 Característiques de la literatura
1-És una expressió artística antiga. 2-Deriven de la creativitat i
Entre les obres més antigues originalitat de cada autor per
trobades destaca el Poema de exposar històries reals basades en
Gilgamesh (2500-2000 a. C). experiències o sensacions, així com
per crear històries fictícies i
carregades d'imaginació i fantasia.
 Característiques de la literatura
3-Està composta per tres gèneres 5- Les descripcions dels relats es
que són: la lírica, l'èpica o narrativa, valen d'l'ús de les figures literàries o
figures retòriques, que són formes no
i la dramàtica.
convencionals de l'ús de l'llenguatge.
4- El llenguatge emprat en les obres Per exemple, la metàfora, el símil,
literàries compleix amb la funció l'oxímoron, entre d'altres.

poètica del llenguatge. 6-Es diferencien els corrents literaris a

No tot el que s'escriu és considerat partir de les característiques que

com a literatura segons el cànon comparteixen una sèrie d'obres com, l'estil,
la crítica, la temàtica o el període històric.
literari, el qual serveix per
diferenciar
 Què és literatura infantil i juvenil?
Definició segons Rubió:
“rama de la lit. de imaginación
que mejor se adapta a la capacidad
de comprensión de la infancia y al
mundo que de verdad les interesa”

ADREÇADA A DIFERENTS DESTINATARIS-----CLASSIFICA PER EDATS LECTORES

Què és literatura infantil i juvenil?
Sector de la producció literària destinat a un
públic concret i en formació que presenta,
segons l’edat:

una diversitat de gustos i interesos que en condicionen l’elecció del

tema, del to, de la llengua i de la imatge.

Els destinataris són lectors, escoltadors i

espectadors
 Rovira, 1988
Compren llibres escrits per a nens

I llibres que no van ser escrits per a un públic

concret:

El principito (1943);
Robinson Crusoe (1719);
Los viajes de Gulliver (1726), etc.

Més vinculada al món educatiu que al literari

 DES DELS ESTUDIS LITERARIS
Dedicació a la lit. popular de tradició oral:
Històrico-literaris: repertoris en diferents llengües i cultures

Crítica literària (S.XX): estudien els components estructurals. Máxim exponent V. Propp

Crítica sociològica:estudien el model social i el sistema de valors recollits a la LIJ.

Actualment: Intertextualitat i escola de la recepció (construcció de sentit d’una obra per part dels
lectors)
DES DELS ESTUDIS PSICOLÒGICS I
PEDAGÒGICS

Estudis centrats en els valors educatius, individuals i socials

Enllaça amb estudis d’antropologia- psicològica: rastregen arquetips, símbols

universals

Des del psicoanàlisi: analitzen els mecanismes simbòlics que els nens troben als
contes. Ex. Psicoanàlisis de los cuentos de hadas, de Bettelheim.
DESDE LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA

Centrada en l’àmbit de l’educació literària i en la formació del lector.

La LIJ proporciona la possibilitat:

D’experimentar el llenguatge com un objecte estètic.

Forma les primeres expectatives sobre què és la Literatura

Ofereix models de formes expressives

DESDE LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA

És un mitjà de transmissió de valors culturals

La tradició oral introdueix el ritme, la motricitat, la memòria,

l’enginy i afavoreix la socialització
Els llibres infantils són un mitjà per elaborar conceptes,
exterioritzar emocions i exercitar la imaginació
DESDE LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA

La disciplina que actualment aporta fonaments teòrics

més pertinents a l’estudi de la LIJ és l’Estètica de la
recepció pels paral.lelisme entre aquesta i els pressupostos
de l’aprenentatge significatiu

La LIJ no apareix esmentada explícitament al Currículum de

Primària però una anàlisi acurada prova la constant presència
a diferents àrees
“La lectura ens ajuda a ordenar
el pensament, ens fa més lliures
i ens permet viure millor”.
Centelles i Pastor, J (2020)
Gèneres i subgèneres de la LIJ?

Mites
Contes populars tradicionals

Poemes
Faules
Llegendes

Cançons de bressol
Novel·les d'aventures
 Orígens de literatura?
● Oral

● Públic popular (NO infantil)

● Múltiples variacions

● Transmissió recolçada en el record

 Segle XVII

CHARLES PERRAULT
(1628-1703)

Cuentos de Mamá
Oca
(1697)
 Segle XVII
CHARLES PERRAULT
(1628-1703)

Contes tan populars com El gat amb botes, Caputxeta

Vermella, La Bella Dorment o Ventafocs eren en
origen molt més foscos de com els coneixem en
l'actualitat. Charles Perrault els va adaptar i va deixar
per escrit la forma en què els coneixem avui dia.
 Segle XVII
CHARLES PERRAULT
(1628-1703)
Els contes populars que recordem de la nostra
infància no sempre van tenir un final feliç. En una
versió medieval de Caputxeta Roja, el llop no sols es
menja a l'àvia de la nena, sinó que, quan aquesta
arriba a la seva casa, li serveix per a sopar un plat de
carn de la pobra senyora. El príncep de La Bella
Dorment no es limitava a besar-la, sinó que la violava i
deixava embarassada mentre ella dormia.
 Segle XVIII

J.J. ROUSSEAU
Instrument
educatiu

Funció moral

Oci i
Infant diferent a entreteniment
l'adult
 Segle XVIII
Mme. Leprince de D. Defoe
Beaumont 1679-1731

1711-1780
Robinson Crusoe
La bella i la bèstia

J. Swift
11667-1745

Els viatges de Gulliver

 Segle XIX

Rev. industrial Urbanització i migració a les ciutats

Rev. francesal Liberalisme

Romanticisme Idealització de la ingenuïtat i puresa de l'infant

Llei d'educació Necessitat de llibres escolars

 Segle XIX

Els contes dels germans Grimm han estat reeditats en

multitud d'ocasions i els càstigs i els finals han anat
blanquejant-se al llarg d'aquests últims 200 anys. En
l'edició de 1812, les germanes de Ventafocs es tallen els
dits dels peus i els talons perquè els entri la sabata. A
més, els coloms benefactors de la protagonista els
treuen a cadascuna un ull en entrar i un altre en sortir de
l'església el dia de les noces de la donzella, amb el que
queden cegues per a tota la vida. Portada d'una edició
dels contes dels germans Grimm de 1865.
Germans Grimm
 Segle XIX

Inspirant-se en tradicions populars i en la mitologia alemanya i grega, així com en

experiències particulars, entre 1835 i 1872 va escriure 168 contes protagonitzats
per personatges extrets de la vida quotidiana, herois mitològics, animals i
objectes animats. Encara que semblaven dirigits en principi a un públic infantil, la
lectura de la seva obra va fer sobretot les delícies del públic adult. Els contes
d'Andersen es desenvolupen en escenaris on la fantasia forma part natural de la
realitat i les seves històries, que contenen un peculiar sentit de l'humor, tracten
dels sentiments i de l'esperit humans.

La sireneta, L’aneguet lleig

H. C. Andersen
COMPARATIVA CLÀSSICS
COMPARATIVA CLÀSSICS

Andersen Cuentos màgicos

COMPARATIVA CLÀSSICS
La Caputxeta

https://www.youtube.com/watch?v=_xYULcK5n0Y
 COMPARATIVA CLÀSSICS

20 Caputxetes El lobo calumniado

https://drive.google.com/drive/folders/1cB_tb92op-h9WP7nVMsRPdhDofTbi-ld?usp=sharing
VERSIONS I INTERPRE
TACIONS
 COMPARATIVA CLÀSSICS
PRÀCTICA
Grups de 3-4
Escriure una nova versió del conte de la Caputxeta.
• Quins nous valors vull que transmeti?
• Quina moralitat?
• Quines característiques mantindrà (relació entre personatges, escenaris, etc)? I
quines noves introduirà?
COMPARATIVA CLÀSSICS

PRÀCTICA
 CLÀSSICS SÍ O NO?

http://www.bnm.me.gov.ar/e-recursos/recursos_didacticos/portaf
olios/literatura_infantil/cuentos_clasicos.htm
Funcions
Funcions
Funcions
Accés a l'imaginari Aprenentatge dels models Socialització cultural. Models
col·lectiu narratius i poètics masculins i femenins.

Mites, formes, símbols,

figures...

El foment de la Educació emocional i en

creativitat i la fantasia valors
Accés a l'imaginari col·lectiu
Imatges i paraules Entendre les relacions Coneixement humà i
representen el món real amb les altres persones terapèutic

CONSTANT EVOLUCIÓ
Accés a l'imaginari col·lectiu
Accés a l'imaginari col·lectiu
Repertori d’imatges simbòliques i mites que utilitzem com a
fòrmules d’entendre el món i les relacions personals: Adan i Eva,
Caín i Abel, Pandora, Pigmalion, els vampirs…

Alguns són universals però la majoria són específics de cada cultura

La lit. afavoreix el coneixement humà i la construcció de la

personalitat
Accés a l'imaginari col·lectiu
Lectura com a acte socialitzador que permet compartir referents i sentir-
se “comunitat de lectors”

El primer accés són el contes populars

La lit. de tradició oral comparteix un substrat comú de materials

extremadament reutilitzats: Cuentos maravillosos españoles
Accés a l'imaginari col·lectiu
La força de la lit. i el cine ofereixen la possibilitat d’interrogar-se
a partir de la recreació

La imaginació actua com a distanciament

i va adaptant-se al moment històric
La funcionalitat de la competència literària i de l'intertext del lector

Cenicienta>>calabaza>>carroza =>
coche
Aprenentatge dels models narratius

Els nens aprenen a narrar mitjançant la comunicació

El discurs narratiu és una tècnica acceptada socialment per parlar de

nosaltres i del món
El domini del llenguatge i dels recursos literaris i el seu gaudi
Aprenentatge dels models narratius
Els llibres, a més a més, ajuden a dominar formes literàries més
complexes:

• Les variacions de perspectiva narrativa

• La diversificació d’episodis i estructures

• La distinció de personatges principals i secundaris

Aprenentatge dels models narratius
Més important valorar el significat de la història que determinar el
nombre de paraules desconegudes o la sintaxi

El context ajuda a la descodificació i és el recurs més utilitzat pels nens

Aprenentatge dels models
narratius i poètics
És erroni establir fronteres entre el que és comprensible o no per un
nen

Com que l’aprenentatge es dóna dins d’una societat determinada,

el desenvolupament estarà condicionat per la familiaritat dels nous
elements dins la seva cultura
Aprenentatge dels models narratius

De ben petits els nens adquireixen maneres simbòliques de

representar la realitat

Saben que les imatges i les paraules dels llibres representen el

món real

Les petites històries i les imatges estàtiques donen temps al nen

d’interpretar el que passa en la realitat més complexa i caòtica
Aprenentatge dels models narratius

L’aprenentatge ràpid del funcionament de l’esquema narratiu dependrà

de si als nens se’ls ha llegit o no en veu alta

En compte de reconèixer únicament el que hi ha a les imatges, aprenen a

tenir en compte els esdeveniments de les pàgines anteriors per donar
sentit al que passa
Aprenentatge dels models
narratius
3 estadis cada cop més complexos:

• Associació d’idees
• Cadena focalitzada (5 anys)
• Domini total de l’estructura narrativa: (6 anys) amb tots els seus
condicionants (per ex. El final ha d’estar relacionat amb el conflicte
plantejat al principi)
Aprenentatge dels models
narratius
Un bon aprenentatge de la lectura esdevindrà, doncs, a partir de llibres
amb un text breu però amb una narració completa

Les primeres narracions completes es corresponen a les característiques

més simples del relat literari
Aprenentatge dels models narratius

ESQUEMA SIMPLE

• Algú explica a algú altre una història d’un personatge en un escenari

on succeeix un conflicte que es desenvolupa i s’acaba resolent

• No necessariament ha d’acabar bé: Caputxeta

Aprenentatge dels models narratius
Pel que fa als personatges:

• Identificació del lector amb el personatge principal

• Els animals humanitzats s’utilitzen per crear distància entre el lector i

una història dura: Ex. Babar
Aprenentatge dels models narratius
La comprensió del trencament d’esteriotips només s’entendrà si ja han
establert la norma base:

⚬ El lleó cobard del Mago de Oz, quan s’espera valent

⚬ La princesa emprenedora de Sherk quan el model bàsic és la

passivitat, etc
Aprenentatge dels models
narratius
A la lit. popular queda clar que els animals poden ser terribles
(Caputxeta)

Les explicacions psicoanalítiques parlen d’aquests personatges malignes

com l’amenaça del poder adult, o com a personificacions de les pulsions
agressives dels nens
Aprenentatge dels models narratius

Les explicacions psicoanalítiques parlen d’aquests personatges malignes

com l’amenaça del poder adult, o com a personificacions de les pulsions
agressives dels nensA l’actualitat la tendència és a desmitificar aquests
sers malignes: ogres, bruixes, llops..

Tot i així, hi ha hagut un augment d’un nou tipus de ser fantàstic a la

LIJ: els monstres

Encarnen els malsons i les angoixes interiors

Aprenentatge dels models narratius

Pel que fa als temes, les històries més interessants són les que mantenen
una bona relació entre realitat i fantasia

Tractament humorístic de les històries i contraposició entre la idealització i

les problemàtiques del món real (SHERK)
Aprenentatge dels models narratius

Les primeres històries són rebudes pels nens com a representació del món
tal com és

Només quan són conscients de la ficció de les obres podran explorar el

món tal i com podria ser

Un món dirigit a proposar alternatives més que no pas a confirmar certeses

Aprenentatge dels models narratius

Als 2 anys prefereixen llibres sobre un món conegut

Als 4 predomina l’excitació per alló desconegut

També necessiten una lit. més dura que reflexi la ira que senten quan són
manipulats pels adults (Ex. Donde viven los monstruos)
Aprenentatge dels models narratius

Adaptacions de les narracions a la cultura actual

• El narrador no ho sap tot

• Més del 80% de les narracions són humorístiques (distància)

• L’escenari es limita a la vivenda urbana, temps actual

• 1/3 part descriuen conflictes psicològics sense adversaris que els

causin (cels, por, malsons)
Aprenentatge dels models narratius

Ajudes generades per a la comprensió autònoma de la història

Divisió de les unitats narratives amb seqüències curtes i un elevat grau

d’autonomia

L’ajut de les imatges

Narrador extern per no apesantir el text i per establir una distància

emocional
Aprenentatge dels models narratius

Ajudes generades per a la comprensió autònoma de la història

• Divisió de les unitats narratives amb seqüències curtes i un elevat grau

d’autonomia

• L’ajut de les imatges

• Narrador extern per no apesantir el text i per establir una distància

emocional
Aprenentatge dels models narratius

Ex. Ahora no, Fernando!

• La combinació d’humor i de
focalització externa permet que
el monstre devori al protagonista
i el substituexi en la vida familiar
sense que els pares se n’adonin
Aprenentatge dels models narratius

• El 70% de les històries per a primers lectors pertanyen a un

tipus: Històries realistes amb elements fantàstics

• Els llibres d’aventura són totalment diferents:

⚬ Col.loquen un personatge interposat entre l’aventura i el
lector: Mi abuelo es pirata; No nos podemos dormir…
Aprenentatge dels models narratius

• Aquí els lectors són simples espectadors:

⚬ Mi abuelo es pirata

• L‘ús d’aquest recurs, però, introdueix ja una complexitat

narrativa perquè s’està focalitzant un personatge secundari i es
mesclen dues històries la real i la fantàstica
Aprenentatge dels models poètics

• L’escassa tradició de poesia infantil deixa en mans del folklore

l’aprenentatge dels models poètics

• El folklore requereix d’una representació interactiva:

repeticions, cançons, ritme, gestos…
Aprenentatge dels models poètics
ASPECTES DEL FOLKLORE INFANTIL

• Relació estímuls sonors i motors (veu, ritme, entonació,

moviment, melodia)

• Vincle afectiu: joc i descobriment del plaer (repetició a partir de

la memoria)

• Vincle social: joc amb els altres, domini de les paraules, el món
al revés (transgressió de les normes)
Socialització cultural

La LIJ ha anat perdent càrrega didàctica a favor de la vessant més

literària

Així i tot, la millor manera per saber com la societat vol veure’s a sí
mateixa és consultant la lit. infantil
Socialització cultural

MODELS MASCULINS I FEMENINS

La 1ª dificultat per a una Lit. no sexista prové de la necessitat de

respectar els models socials que els nens ja han interioritzat

• Com presentar una visió alternativa sense que es converteixi en un

panflet feminista i estrident?
Socialització cultural
2ª dificultat
• La tradició de cada gènere no és neutra. Gèneres com la ciència ficció
o els relats policiacs estan marcats al món masculí

• Les protagonistes femenines d’aquests relats són homes amb aspecte

de dona. Fetes a partir del motlle masculí
Socialització cultural
3ª dificultat
• Estudis sociològics actuals han demostrat que els adolescents
consideren que llegir es “cosa de nenes” a pesar de ser els
protagonistes de l’imaginari literari: Niñas, mujeres y
superdotación: un desafío a la discriminación educativa de las
mujeres (publicació on-line)

• El rebuig és encara més gran si les protagonistes del llibre són dones
per aixó les editorials continuen intentant guanyar-se’ls com a lectors.
 VÍDEOS
Exemple: A Oliver Button es una nena
Anàlisi crítica del sexisme en la LIJ

INFINITAT DE CONTES DE
CARÀCTER MISÒGIN.
"La por de l'home al poder secret de les
dones"
Anàlisi crítica del sexisme (i altres---)
en la LIJ

https://www.youtube.com/watch?v=Cys0zuExx-Q
Anàlisi crítica del sexisme (i altres---)
en la LIJ
Recordeu aquesta notícia?
Anàlisi crítica del sexisme (i
altres---) en la LIJ
GRUP COOPERATIU_EXPERTS
Anàlisi crítica del sexisme (i
altres---) en la LIJ
GRUP COOPERATIU_EXPERTS
Lectures:
• Cuentros tradicionales
• Competència lectora i competenci literària
• “L’evolució de la LIJ a Espanya”
• Princesitas
• ¿Retiramos los cuentos sexistas?
• Com han canviat les històries?
REVISIÓ DUBTES
Imaginario colectivo (RAE)
1. m. Imagen que un grupo social, un país o una época tienen de sí
mismos o de alguno de sus rasgos esenciales.

3. m. Repertorio de elementos simbólicos y conceptuales de un autor,

una escuela o una tradición.

4. m. Psicol. Imagen simbólica a partir de la que se desarrolla una

representación mental.
ÈXIT TICKET

VOTING CODE: