Literatura

infantil i
juvenil
(part 2)
Curs 2022-2023
REVISIÓ DUBTES
Imaginario colectivo (RAE)
1. m. Imagen que un grupo social, un país o una época tienen de sí
mismos o de alguno de sus rasgos esenciales.

3. m. Repertorio de elementos simbólicos y conceptuales de un autor,

una escuela o una tradición.

4. m. Psicol. Imagen simbólica a partir de la que se desarrolla una

representación mental.
Anàlisi crítica del sexisme (i altres---)
en la LIJ

https://www.youtube.com/watch?v=Cys0zuExx-Q
L'educació emocional i en valors
• Permeten la contenció de les angoixes inconscients i, a través de la trama de l'conte i els personatges es poden alliberar alegries,
conflictes i sofriments.

• Mostren que la lluita contra les dificultats de la vida són inevitables, són part intrínseca de l'existència humana. Plantegen
problemes i causen angoixes a partir de l'sentiment de soledat, l'aïllament i la tristesa. Presenten la por de no ser estimat o
perdre l'amor dels altres, així com la por de la mort, ja sigui la pròpia o la de l'ésser estimat.

• Permeten la comprensió de la diferència entre els personatges bons i dolents i els personatges no són ambivalents: o s'és bo o
s'és dolent.

• A l'insistir en els problemes i angoixes existencials, ofereixen solucions que estan a l'abast de l'nivell de comprensió de l'infant.
L'educació emocional i en valors
• Mostren el gratificant que pot ser la formació de vincles satisfactoris amb més persones, el que facilita la seva
socialització per aconseguir seguretat emocional i enfortiment de les seves relacions socials.

• S'orienten a el futur i ajuden a l'infant a renunciar als seus desitjos infantils de dependència i a assolir una existència
independent més satisfactòria. Porten a l'infant a descobrir la seva identitat i la seva possible vocació, plantejant-li
quines experiències necessita per formar el seu caràcter.

• Ajuden a que el nen trobi les seves pròpies solucions mitjançant la contemplació del que la història sembla al·ludir
sobre ell mateix i sobre els seus conflictes interns. Per tant, li proporciona seguretat i li dóna esperança respecte a el
futur
CONTES QUE
TRANSMETE
N VALORS
HTTPS://WWW.DONANTSDESANG.CAT/SITES/DEFAULT/FILES/2021-09/CONTES-FCDS-I
NFOGRAFIA-WEB.PDF
 CRITERIS INTUÏTIUS

Edats lectores
ESTADIS (evolució psicològica i lectura)

Un mateix llibre, diferents nivells lectors

Les edats lectores
Pràctica comparativa
llibres
 Les edats lectores
Criteris intuitius:

Quantitat de pàgines Col·leccions i subcol·leccions

(guies de lectura/guies didàctiques)
Quantitat d'il·lustracions
Els temes "forts"
La grandària i la forma de la lletra

El llenguatge Valors
 Les edats lectores
Criteris intuitius:

● Estructura literària (característiques de l'expressió, seqüènciació de l'història,

característiques del personatges, etc.)

● Disseny i forma de l'edició (tipografia, extensió, característiques i freqüència

de les il·lustracions, format)
 Les edats lectores

Quins criteris utilitzarieu per classificar-los per

edats?
 Les edats lectores
Un mateix llibre, diferents nivells lectors

Sensoriomotor (8 mesos- 2anys)

Preoperacional (2 a 7 anys)

Operacions concretes (7 a 12 anys)

Operacions formals (12 a 16 anys)

 Les edats lectores
Sensoriomotor (8 mesos- 2anys)

● Estadi del ritme i del moviment: rimes, versos acompanyats de gestos i

moviments de mans, palmes...

● No entenen la major part del significat de les cantineles, però els hi agrada
el ritme/ musicalitat.

● Paper fonamental de l'adult.

 Les edats lectores
Sensoriomotor (8 mesos- 2anys)
 Les edats lectores
Preoperacional (2 a 7 anys)

● Preconceptual (2 a 4 anys)

➔ Llibres d'imatges, estadi de preparació a l'aprenentage dels

mecanismes lectoescriptors.

● Intuïtiu (4 a 7 anys)

➔ Llibres d'imatges, estadi de preparació a l'aprenentage dels

mecanismes lectoescriptors.
➔ Al final d'aquesta etapa comencen a llegir.
➔ Textos amb poca càrrega conceptual, breus i clars.
 Les edats lectores
Operacions concretes I (7 a 9 anys)

● Pensament formal, capaços de

raonar de d'algunes posicions
lògiques

● Curiositat pel món que els envolta,

així com pels contes meravellosos.
 Les edats lectores
Operacions concretes II (9 a 12 anys)

● Literatura fantàstica, històries realistes i

històries d'aventures,

● Descripcions ràpides, argument clar i els

problemes plantejats troben la solució en
ells mateixos.
 Les edats lectores
Operacions formals (12 a 16 anys)

● Exposicions detallades i descripcions extenses

● Poden tenir il·lustracions, o no.

● Temàtiques: reals, actuals, històriques, misteri, ficció...

 El mestre com a mediador literari

L'educació literària (educació en i per a la lectura literària)

és la preparació per saber participar amb efectivitat en el
procés de recepció i actualització interpretativa del discurs
literari.
 El mestre com a mediador literari
a) la literatura = conjunt de produccions artístiques que es defineixen per
convencionalismes estètic-culturals i que, de vegades és un reflex de l'esdevenir del
grup cultural

b) les produccions literàries també es defineixen per la presència acumulada de

determinats (encara que no sempre exclusius ni específics) usos i recursos d'expressió
propis del sistema lingüístic i per la seva organització segons estructures de gèneres;

c) el procés de percepció del significat d‟un text literari no és una activitat

espontània, ni el significat és el resultat automàtic d‟una lectura de caire denotatiu.
 El mestre com a mediador literari

Paper del mestre de literatura: intermediari, difusor o comentarista de

les produccions literàries.

S'adquierix paralelament a l'adquisició de la competència lingüístico-

comunicativa: desenvolupa les habilitats pròpies per a la recepció de
les obres literàries.
 El mestre com a mediador literari

Mal interpretada la funcionalitat de l'element literari en l'aprenentage lingüístic

subordirnar la seva funcionalitat a l'anàlisi

lingüístic.
 El mestre com a mediador literari

minimilitzar el valor de les seves

possibilitats formatives en etapes escolars
 El mestre com a mediador literari

És necessari que professors i alumnes s'impliquin al repte de la

interacció (didàctica i lectora) i a les necessitats de sentir i percebre
els efectes estètics del llenguatge

Ensenyar literatura
Ensenyar a apreciar la literatura
Pensar en efectes a mig/llarg termini
 El mestre com a mediador literari
Mestre és: formador, estimulador i animador de lectors i crític literari
 El mestre com a mediador literari
El professor de literatura estimula els aprenentatges de l'alumne fent
que els lectors observin els trets específics, els estímuls que presenta
el text concret i els efectes que motiven el receptor. És a dir, la seva
funció d'agent motivador és la que permet aproximar la funció lúdica i
estètica de les produccions literàries al grau de coneixement analític
adequat que preveu la projecció curricular i encaminant-lo cap a la
faceta de l'educació literària.
 El mestre com a mediador literari
Les competències essencials que haurà de desenvolupar l'alumne es
perfilen en dues direccions:

1.La que atén les competències que permeten comprendre i reconèixer les
convencions específiques d'organitzar i comunicar l'experiència que té la
literatura i, consegüentment, dotar-ne d'una poètica i retòrica literàries
elemental.

2.La que s'ocupa del conjunt de sabers que permeten atendre la historicitat
que travessa el text, com a sabers necessaris i mediadors per poder descobrir
i/o establir la nostra valoració interpretativa.
 El mestre com a mediador literari
• Equip de mestres d'àrea: valorar les posibilitats formatives,
didàctiques, literàries...

PÀG
61
El mestre com a mediador literari

Daniel Cassany, 2021

 El mestre com a mediador literari

Daniel Cassany, 2021

Un mestre que detecti interessos, que analitzi necessitats… i a partir d’aquí faci
recomanacions.
 El mestre com a mediador literari
Cal que el mestre tingui competencia literària i coneixement de la
LIJ per orientar la selecció de lectures i conduir el procés
d'educació literària

Promoure habits de lectura, formar en els gustos literaris, i guiar en

l'adquisició de la seva competència literària.

PER SABER APROPAR ELS LLIBRES ALS NENS/ES

 El mestre com a mediador literari
Una bona formació en lectura reclama conèixer els diferents tipus de
lectures (relat, poesia, teatre o àlbum il·lustrat) i de formats
(aplicacions mòbils o tableta, llibre digital o relats transmedia)

Fa imprescindible analitzar quina ideologia maguen llibres i ple·lícules, com

treballar el cànon literari o com seleccionar la lectura exacta.
Gemma Lluch
 El mestre com a mediador literari
Unir el treball de literatura i de l'art/ literatura i territori
Donar a conèixer models reals de bones pràctiques sobre:

• lectura augmentada
• àlbum il·lustrat
• multiculturalitat
• utilitats de Twitter, Viquilletra, blogs, televisió...

Bon disseny del PLA DE LECTURA per al centre educatiu!!!!!

 El mestre com a mediador literari
Quin tipus de lector/a sou?
I de mediador/a?

• Llegiu sovint?
• Compartiu i transmitiu el gaudi d'aquestes lectures?
• Apliqueu imaginació/creativitat?
• Creieu en aquest rol de mediador? (compromís, altruisme?)
• Coneixeu als interlocutors i teniu la capacitat de promoure la seva
participació?
 Reflexió
• Quin tipus de literatura us agrada? (novel·les, llibres il·lustrats, sèries....)
• Com de sovint llegiu? (llibres/any)

I de petits,

• Quin tipus de literatura us agrada? (novel·les, llibres il·lustrats, sèries....

• Qui us acompanyava en la lectura? (escola, biblioteca, aula...)
El mestre com a mediador literari
 El mestre com a mediador literari
Mestre és: formador, estimulador i animador de lectors i crític literari

Cristian
Booktubers

Mixa

Marta Botet
Booktok
 La formació del receptor/ lector
literari
No podem reduir-la només al desenvolupament de les habilitats lectores.:

“Llegir no és descodificar, però per llegir és necessari poder descodificar”

(Isabel Solé, 1992)

“L’adquisició i domini de la lectura transcorre al llarg de

tota la vida, en les seves diverses dimensions”

(Isabel Solé, 2012)

Bon lector?

Portell, 2017
 CORPUS
Què triem?

• Només els llibres dirigits als infants i joves?

• O els llibres que han estat llegits per ells amb assiduïtat?

• Triem només llibres?

“La formación en LIJ a través de las
competencias” Plaja et al.
No existeix un corpus tancat amb receptes concretes. Per tant:

• Barrejar contemporaneïtat i visió històrica

• Barrejar formació textual i audiovisual amb diferents suports

• Utilitzar teories i metodologies sòlides

“La formación en LIJ a través de las
competencias” Plaja et al.
El professor ha d’adquirir els conceptes i les referències clau de la
matèria

I al mateix temps s’ha de preparar per ampliar, revisar i corregir els

aspectes que consideri necessaris al llarg del temps
“La formación en LIJ a través de las
competencias” Plaja et al.
Establir un esquema històric: evolució de temes, formes i gèneres
(valoració actual)

Actuar com a seleccionadors crítics

Consultar fonts d’informació bibliogràfiques i virtuals pertinents a cada

situació

Organitzar situacions d’aprenentatge i llegir amb capacitat

d’identificació i distància crítica
La selección de obras de referencia històrica”
Teresa Colomer
El criteri abans dels anys 80 era evolutiu (estudis històrics, des del
folklore fins al moment actual).

Problema: les obres del passat no poden aillar-se del seu context. Els nens
no llegeixen contextualitzadament

A partir dels anys 80 es trien llibres més apropiats al context sociocultural

del nou lector
La selección de obras de referencia
històrica” Teresa Colomer
L'interès històric d’una obra i la seva permanència com a obra literària de
qualitat no sempre coincideixen.

• Hem de triar pensant quines obres agradaran més als nens?

• O les obres que considerem de més qualitat?

La selección de obras de referencia històrica”
Teresa Colomer
Si triem la segona opció, quins seran els criteris de qualitat segons les
funcions de la LIJ?

• primeres experiències literàries

• Com a itinerari de l'ús estètic de la paraula

• Lectura com a acte socialitzador que permet compartir referents i

sentir-se “comunitat de lectors”
CRITERIS DE SELECCIÓ DEL CORPUS

1) Des de la seva utilitat per a la formació de mediadors (mestres i

bibliotecaris)

2) Des dels beneficis per als lectors infantils actuals amb tres criteris concrets:

• L’aprenentatge lingüístic
• Obres històriques per a una socialització
• Obres que ajuden a entendre el propi món
TEMPS DE PAR
AULES
Como se puede comprobar, en este segundo caso la diferencia principal está en la intervención de los adultos
como primeros receptores de las obras liteFarias infantiles, sobre los que, además, intervienen los «agentes de
transformación», que pueden influir decisivamente en la elección de una lectura, quedando el niño, destinatario
natural de estas obras, como segundo receptor. Por otro lado, en la LU sucede también, en ocasiones, que los
textos son «encargados» a los autores por las editoriales, con el fin de ofrecer una serie de obras que den
respuesta a ciertas rescripciones de los programas escolares.