El gust per la lectura

Tots els nivells

!"# %"&'(# ) *"# "")&+*# )","'#-+.-#/
'0. 1*#23&*+-.4 1)5*+#*# 5*'#6
!"#$ &'( $) &(*+',,*($-











Falta logo generalitat















2



SEMINARI
El gust per la lectura
2013-2014

Tots els nivells

Subdirecci General de Llengua i plurilingisme
Servei dImmersi i Acolliment Lingstics



'./ 0.123/ 4 5./ ..4165/ 4.7.2/8698/:
2;9 <5/=>15689? <4@56/5/ @52/A
!"#$ &'( $) &(*+',,*($-












MNICA BADIA CANTARERO
CECLIA LLAD I MULET



3




























































Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement- No comercial-Compartir 3.0 de Creative
Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la
distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra original.
La llicncia completa es pot consultar a:

hLLp://creaLlvecommons.org/llcenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca
4




ndex

1. Introducci. ... 5
2. Bases teriques: el perqu de tot plegat ... 6
2.1. Qu s un lbum il!lustrat? ... 6
2.2. Tipus de llibres amb imatges. ... 8
2.3. Llbum a lescola i a linstitut; el paper de la biblioteca. ... 12
2.4. El rol del mediador en la lectura. ... 17
3. Treuren profit: qu puc fer amb aquest lbum? ... 21
3.1. Pauta danlisi dil!lustrats. ... 24
3.2. Proposta de conversa literria. ... 30
4. Orientacions per planificar les sessions de lectura. ... 33
5. Les propostes. ... 35
5.1. El petit Blau i el petit Groc. ... 37
5.2. Neda que neda ... 43
5.3. Dimitri ... 50
5.4. Lautobs de la Rosa. ... 57
5.5. La Caputxeta Vermella. ... 64
5.6. Un goril!la ... 72
5.7. Imaginat un dia ... 80
5.8. Larbre de la vida ... 86
6. Altres experincies ... 94
6.1. Experincia a educaci infantil i primria ... 95
6.2. Experincia a lESO ... 99
7. Epleg ... 106
8. Un bagul de tresors ... 107
9. Bibliografia i webgrafia ... 129


5

1. Introducci.

Obrir un lbum il!lustrat s com desembolicar un regal: no se sap ben b qu hi haur a
dins fins que sha obert.
La forma de llbum, la mida, les il!lustracions, la textura de les pgines... tot en ells
xiuxiueja detalls sobre el seu contingut.
El fet que els lbums combinin el codi visual i el lingstic el fan un objecte de lectura ideal
que sadapta a les necessitats dels lectors: la imatge ajuda a entendre el text, a fer hiptesis,
a refusar-les... a anar ms enll del text escrit. Tenen formats atractius que conviden a llegir-
los i a gaudir-ne.
En el moment que obrim un lbum, sens ofereixen moltes possibilitats. Com a docents,
ho hem de tenir ben present.
Aquest dossier vol ser una eina til per als docents, una ajuda per a lobservaci dels llibres
il!lustrats i lbums. Amb ell pretenem:
! Afavorir en els docents la reflexi sobre els aprenentatges que poden fer els seus
alumnes a travs dels llibres i els lbums il!lustrats.
! Proporcionar una base terica mnima al voltant de la il!lustraci i de la conversa
literria, per tal que es pugui aprofundir a laula el treball amb els llibres i els lbums
il!lustrats a tots els nivells.
! Oferir una selecci de llibres i lbums il!lustrats de qualitat, classificats per edats,
temtiques i nivells.
! Mostrar una srie dexemples de bones prctiques al voltant de llibres i lbums
concrets, per a diferents nivells.
! Presentar una proposta de criteris de valoraci i danlisi daquest tipus de materials
El treball est estructurat en tres parts:
! Uns fonaments terics, necessaris per ajudar la nostra prctica i saber per qu
treballem en una direcci determinada.
! Unes orientacions generals sobre com treballar amb els il!lustrats a laula.
! Unes propostes amb lbums concrets per a leducaci infantil, primria i ESO.
Aquest dossier us vol convidar a encetar un cam molt llarg i agradable: la descoberta dels
lbums i de les seves possibilitats pedaggiques.


6

2. Bases teriques: el perqu de tot plegat.
2.1. Qu s un lbum il!lustrat?
Definir qu s un lbum il!lustrat s una tasca complicada, entre daltres, per lambigitat
del concepte. La lnia que separa els lbums daltres tipus de llibres que compten amb
il!lustracions s molt fina. Al nostre pas, fora tesis doctorals han fet intents per definir-lo
1
.
Llegint de gent experta, podem trobar descripcions/definicions com aquestes:
Teresa Duran
2
(escriptora i il!lustradora, destaca per la seva dedicaci al llibre infantil i
juvenil, tant en la creaci com en la investigaci i la docncia):
() la gran diferncia entre un llibre il!lustrat i un lbum rau en qui porta el pes narratiu. Quan la
imatge s imprescindible per entendre qui fa qu, com, quan i per qu; quan, observant- la, podem fer-nos
una idea cabal i fiable de la histria o de lancdota narrada, explcitament o implcita, i quan, analitzant-
la, podem apreciar com i per qu aquell discurs icnic ens expressa el que ens expressa, aleshores estem
davant dun lbum.
Rosa Tabernero
3
(professora titular de literatura infantil a la Universitat de Saragossa):
() un llibre-lbum, a diferncia del llibre il!lustrat, s concebut com una unitat, una totalitat que integra
totes les seves parts designades en una seqncia dinterrelacions: el que en el mn anglosax es denomina
picture books. (Shulevitz, 1996: 238; Durn, 1999: 79; Colomer, 1998). Per altra banda, sentn que
les relacions entre les paraules i les il!lustracions varien des duna relaci dbvia congruncia fins a una
dalta ironia.
Maria Ceclia Silva-Daz (docent, investigadora i editora de literatura infantil, professora de
la UAB ), Teresa Corchete (responsable de la secci infantil i dels programes per a famlies
i primeres edats de la Fundacin Germn Snchez Ruiprez, autora i col!laboradora en
publicacions i materials didctics relacionats amb la lectura i la imatge als libres), i altres
4
:
() sn els contes il!lustrats on el text i la imatge col!laboren junts per establir el significat de la histria,
de manera que per explicar el que all hi passa hem de recrrer tant al que diuen les paraules com al que
diuen les il!lustracions. Amb la lectura dlbums els lectors aprenen a buscar el sentit de les histries en
un procs que integra dos codis diferents.
() la idea dun bon lbum s que tots els elements del llibre es posin en joc al servei de la histria. El text
i la il!lustraci, com ja hem dit, per tamb el format, el fons de la pgina, la disposici dels elements en
ella, la tipografia, etc.
Emma Bosch
5
(llicenciada en Belles Arts per la UB, professora en el Departament de
Didctica de lEducaci Visual i Plstica i Comunicaci Audiovisual de la Universitat de
Barcelona) en un estudi publicat lany 2008 , fa un recorregut molt interessant i profund per

1
DURAN, T. Llbum i ledici catalana, ara com ara: panorama del bienni 2008-2009. Anuari de lobservatori de biblioteques,
llibres i lectura. UB, Facultat de Biblioteconomia i Documentaci. [En lnia].
< http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/28402/1/Anuari_Observatori_Duran.pdf> [Consulta: 29 mar 2013]
2
DURAN, T. Llbum dins la narrativa visual. Articles de didctica de la llengua i de la literatura (2010), nm.52, p. 10-22.
3
TABERNERO, R. Claves para una potica de la recepcin del libro-lbum: Un lector inserto en una inmensa minora [En lnia].
IBBY. < http://www.ibby.org/index.php?id=1062> [Consulta: 29 mar 2013]
4
COLOMER, T. et alt. Siete llaves para valorar las historias infantiles. Papeles de la Fundacin Germn Snchez Ruiprez.
Madrid, 2005. Cap. 1. Ver para leer: historias a travs de dos cdigos.
B
BOSCH, E. Hacia una definicin de lbum. [En lnia]. UB (2008) <http://www.fundaciongsr.org/documentos/8222.pdf>
[Consulta: 29 mar 2013]

7

les diferents definicions dlbum que shan anat proposant, i en acabar formula la segent:
lbum s art visual dimatges seqencials fixes i impreses sostingut en lestructura de llibre, la seva unitat
s la pgina, la il!lustraci s primordial i el text pot ser subjacent.
Analitzant totes aquestes definicions, es poden extreure les peculiaritats de llbum
il!lustrat, les que el fan tan especial:
! T format de llibre.
! Integra dos codis diferents en un sol objecte: el codi lingstic i el codi visual.
! La imatge/il!lustraci s imprescindible per entendre la histria que es conta. Pot
tenir diferents tipus de relaci amb el text que acompanya: pot anar ms enll del
text, pot explicar el contrari del que ens diu el text
! El text i la il!lustraci tenen un lligam molt especial: col!laboren junts per explicar
la histria.
! Tots els elements que conformen llbum en expliquen la histria que cont: el
format, la mida, el color, la tipografia que utilitza s com una gran orquestra que
necessita de tots els msics per poder tocar una simfonia.

Llbum s, en molts casos, gaireb un objecte dart. Pel seu format, per les imatges, pel
contingut ... , es converteix en un recurs inestimable en lmbit educatiu. En moltes
ocasions introduir els infants en el mn de la il!lustraci, com si duna galeria dart es
tracts. Ceclia Silva-Daz
6
diu:
La il!lustraci s el primer contacte que t el nen amb les arts visuals, les imatges dels seus llibres seran la
seva primera galeria dart.
Considerat com un tot, amb tots els elements que lintegren, s com un collaret de perles,
en el qual les imatges (perles) estan enllaades per un fil (text), i es necessiten els dos
elements per construir la histria.
Tot i la dificultat que, com a docents, ens podem trobar a lhora de decidir si un determinat
llibre s o no un lbum, no ens hi haurem dobsessionar: hi ha llibres il!lustrats que, tot i
no entrar dins de la categoria dlbum, sn excel!lents i de gran qualitat, i ens ofereixen
enormes possibilitats de treball: no els podem deixar de banda. No es tractaria duna
qesti de qualitat, sin de forma.









6
SILVA-DAZ, C. La funcin de la imagen en el lbum, a Ver para leer: acercndonos al libro lbum. Centro de Recursos
para el Aprendizaje, Ministerio de Educacin (Repblica de Chile). [En lnia] <http://www.bibliotecas-
cra.cl/uploadDocs/200805081101470.Ultimo%20LIBRO_CRA_DIC18.pdf > [Consulta: 29 mar 2013]
8

2.2 Tipus de llibres amb imatges.
Si definir qu s un lbum il!lustrat s una tasca complicada, fer una classificaci dels llibres
amb imatges no ho s menys. Tanmateix, pensem que s estimable i profits explicar qu
diuen les especialistes i estudioses del tema a casa nostra, per situar i conixer ms els llibres
on la il!lustraci t un pes essencial.
El ventall dedat que abraa els destinataris daquest tipus de lectura s molt ampli, tot i que
sovint sen relaciona la lectura amb els ms petits i els no lectors. Aquesta predisposici fa
que part de la literatura actual no arribi com caldria esperar als infants i joves que sestan
formant i als lectors en general.
Amb lafegit que actualment les imatges en pantalla, els audiovisuals, etc... sn molt
presents en el nostre dia a dia i s necessari que els docents hi tinguem una cura molt
especial i acostumem els alumnes a llegir el que ens diuen les imatges i com ens ho diuen.
En aquest apartat compartim duna manera similar lexposici que fan Anna Fernndez
Buuel, Mireia Manresa Potrony i Amlia Ramoneda Rimbau en el curs telemtic El gust per
llegir des de la biblioteca escolar
7
que impulsa el Programa biblioteca escolar puntedu del
Departament dEnsenyament.
Ms sovint del que ens pensem, veure equival a saber
8

2.2.1.Llibres sense mots
9









Els llibres sense paraules no sn exclusius per a aquells que no saben llegir, ja sigui perqu encara no
nhan aprs bebs o preescolars- o perqu no dominen lidioma aprenents de llenges
10
.

7
DEPARTAMENT DENSENYAMENT. El gust per llegir des de la biblioteca escolar. [En lnia]
<ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/bib/begl/index> [Consulta: 17 maig de 2012]
8
Duran, T. (2010): op.cit., p.10.
9
A partir de BOSCH, E. Sense mots: una etiqueta per a molts tipus de llibres. A Faristol, n.71, Novembre 2011 (p.3-5).
10
BOSCH, E. (2011): op.cit., p. 3-5.
9

No narrat i us
Sn llibres que no desenvolupen cap relat. Nhi ha de dues menes: els imatgiaris i els
llibres-joc.
El s i mat gi ari s
Sn llibres dimatges que poden tenir o no el seu equivalent lingstic i on el relat s
inexistent o mnim.
Les imatges estan distribudes duna manera casual o per associaci. Poden estar
contextualitzades en escenes on queden paleses les relacions entre els diferents elements o
estar totalment descontextualitzades.
Reconixer s anomenar, i aix ho fa ladult, duna manera gaireb maquinal, lligant la imatge i el
concepte, el mot i la representaci. Limatgiari proposa a linfant tant un exercici dadquisici del llenguatge
com dafinament de la percepci visual.
11

El s l l i bres j oc
Sn llibres que busquen una interacci ms vivencial amb el lector i que permeten
compartir amb altres una bona estona ms enll de la lectura, alhora que saprn.
Segons el tipus dacci que proposen, Bosch
12
els classifica en:
! Buscar objectes o subjectes.
! Deduir, a partir dun fragment, de quina imatge es tracta.
! Percebre colors, formes, textures.
! Combinar imatges.
! Altres accions, com pintar, dibuixar
Els llibres desplegables, anomenats tamb, com en angls, pop ups i que prenen una
dimensi tridimensional entren dins daquesta tipologia.




11
DURAN, Teresa. lbums i altres lectures. Anlisi dels llibres per a infants. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2007, pg. 103.
12
BOSCH, E. (2011): op.cit., pp. 3-5.
10

Narrat i us
Poden ser de ficci o documentals.
Els de ficci expliquen histries creades pels seus autors; segons lorigen de la narraci es
pot tractar dobres originals, recreacions o adaptacions. Lautor recrea la narraci amb els
elements de la gramtica visual.
Els documentals o de coneixements sn llibres molt ben contextualitzats que ens
aporten el coneixement de la realitat amb els detalls de la imatge.

2.2.2. Llibres amb text

Tamb trobem, en aquest cas, els que no sn de tipus narratiu (no expliquen cap histria) i
els que s ho sn; en trobarem tamb de ficci i documentals.
2.2.3. En general...
Dins de la tipologia general dels llibres que conten mitjanant la imatge, hi podem trobar
els llibres il!lustrats, els lbums, els cmics i la novel!la grfica. Cadascuna daquestes
tipologies t un llenguatge especfic i diferents caracterstiques, i sen poden fer lectures i
anlisis diferents. Per tant, sens fa difcil encabir-los en un sol calaix.
Llibres il!lustrats
(...) el text funciona per si sol i tamb les imatges poden ser contemplades i apreciades separadament del text.
Se naprecia la qualitat artstica, per no pas la funci narrativa. En definitiva, en un bon llibre il!lustrat
el pes reposa sobre all que succeeix significativament i raonadament en el text
13

En els llibres il!lustrats les il!lustracions fan dacompanyament del text, poden aportar
informaci i dalguna manera la complementen, per si noms es llegeixen les imatges,
normalment no nhi ha prou per conixer la narraci.

13
DURAN, T. (2010): op.cit., p.10-22.
11

lbums il!lustrats
El text i la il!lustraci en els lbums treballen plegats per establir el significat de la histria,
de manera que cal fer una lectura acurada del text i de les il!lustracions, si no ens volem
perdre part del significat de la narraci. Teresa Duran, fins i tot, parla de llbum il!lustrat
com una modalitat de lectura.
Cmic i novel!la grfica
En el dileg entre la imatge i el text, el cmic afegeix elements del dibuix, la fotografia, la
pintura i el cinema, i ha creat els seus propis recursos per explicar histries. Els globus i les
icones, juntament amb el llenguatge seqencial, sn caracterstiques daquest gnere
14
.
En el cmic es narren histries de ficci, crniques i una extensi variadssima de
temtiques. Actualment, prenen fora les obres de realisme crtic, social i poltic que
anomenem novel!la grfica.
Les diferncies entre el cmic i la novel!la grfica, SilvaDaz les situa com a una simple
qesti destratgia comercial:
Des de fa algun temps sutilitza el terme novel!la grfica per referir-se a un format editorial. Les
novel!les grfiques serien simplement els cmics amb aspiracions de qualitat que es publiquen en un format
que allotja un major nombre de pgines i que, publicats daquesta manera, adquireixen un prestigi i poden
ser considerats creacions artstiques adreades a un pblic jove o adult
15


Recapitulem:
! Contrriament al que es pugui pensar, els llibres amb imatges tenen un pblic molt
ampli, i nhi ha dadequats a diferents edats i interessos.
! Es fa difcil establir una classificaci exhaustiva de llbum il!lustrat: la seva riquesa
dobres i varietat ho dificulta.
! En el fons per no s tan important etiquetar-los com conixer que nhi ha una
varietat inacabable, i treuren el mxim profit.


14
Us pot interessar conixer lanlisi dels cmics proposats al programa El gust per la lectura el curs 2008/09, feta per Rosa Aparicio, [En
lnia] < http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/6f4df0fd-8d0a-4fce-9b27-97e6c6b9ddf1/comic_professorat.pdf>
[Consulta: 30 de juny de 2013].
15
SILVA-DAZ, C.M. (2008). Entre el text i la imatge: els lbums il!lustrats i altres tpus a COLOMER, T. (coord): Lectures
adolescents. Barcelona: Gra. (Biblioteca dArticles, 165).
12

2.3. Llbum a lescola i a linstitut; el paper de la biblioteca.
El llibre i llbum sn, en aquests moments, recursos educatius i didctic de primer ordre
per diversos motius:
! Per les seves caracterstiques, com a resultat de la uni entre text i il!lustraci,
! Per tot el potencial que desenvolupen en lmbit pedaggic: foment i promoci de
lhbit lector i adquisici de les competncies bsiques.
Aquesta tipologia de llibres es transformen en petites joies per gaudir, expressar i
comunicar a totes les edats: sn diversos els suggeriments que es proposen en aquest
dossier, i mltiples les activitats i experincies que sestan fent a les escoles i als instituts
amb els llibres il!lustrats i lbums.
Si pensem en lalumnat petit, hem de tenir en compte que per a molts dells mirar un llibre/
lbum ser tenir el primer contacte amb lart; tamb s molt possible que alguns alumnes
nouvinguts comencin a dir els primers mots i a establir una conversa en catal llegint,
mirant, i analitzant un llibre daquestes peculiaritats; i, molts, tinguin ledat que tinguin,
verbalitzaran emocions, entre ells i amb el docent.
Noms amb aquests exemples ja podem adonar-nos de com ns dimprescindible que en el
fons de les biblioteques dels centres educatius hi tinguin cabuda els llibres il!lustrats i
lbums.
El paper de la biblioteca escolar
No est de ms que, tot reflexionant sobre aquesta tipologia de llibres, i en un moment que
els materials digitals i els ginys tecnolgics formen part dels nostre dia a dia, recordem el
model de biblioteca que sest estenent a les escoles i instituts actualment. Transcrivim a
continuaci la definici que disposen les recents Directrius i estndards per a les biblioteques
escolars dels centres educatius de Catalunya
16
:
La biblioteca escolar s un espai educatiu i dinmic, un entorn de formaci que ofereix materials en tots els
tipus de suport per a laprenentatge i per a la recerca. s un servei adreat al professorat, a lalumnat i a
tota la comunitat educativa, que cal contemplar en el Projecte educatiu del centre per al desenvolupament del
currculum.
La biblioteca s un recurs fonamental per a ladquisici de les competncies bsiques i el desplegament dels
continguts curriculars a totes les rees i etapes educatives.
La biblioteca en un centre educatiu actual es desenvolupa en un entorn fsic i virtual que genera suport a la
tasca docent, potenciant entorns de comunicaci, de col!laboraci i daprenentatge privilegiats, i on es
complementen la presncia fsica i virtual amb els continguts impresos i digitals i la utilitzaci deines 2.0.
Aquesta biblioteca 2.0 proporciona un valor afegit en una escola i en una societat saturades dinformaci,
on la clau de volta es troba en lagent mediador que actua amb criteris de selecci, rellevncia i focalitzaci, i
que pot marcar la diferncia en lxit lector del nostre alumnat.
Al mateix temps, la biblioteca dna suport al Pla de lectura de centre que, a partir de les
necessitats detectades en una anlisi prvia, desenvolupa objectius, metodologies i
estratgies per aprofitar i assegurar lassoliment de les competncies bsiques i per
fomentar lhbit lector i el gust per llegir.

16
AV. [En lnia] <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/38547944-4b4c-4f90-b364-
ad81076f48fd/directrius_biblio_centres.pdf> [Consulta: 25 de mar de 2013]
13

Davant la sobreabundncia dinformaci i la necessitat que tothom desenvolupi una bona
competncia lectora convindrem que la biblioteca t, a ms a ms, uns valors afegits:
a) La selecci dels materials. En literatura infantil i juvenil i en els llibres i
documents de coneixements no tot el que es publica s de qualitat. Lalumnat es mereix
mirar, tocar i gaudir de bones obres i materials correctes: s important que lesfor que
realitzin per aprendre i saber llegir el facin al costat de lectures de qualitat.
La majoria de biblioteques escolars disposen de comissions o equips de professorat i
bibliotecaris formats que, amb les pautes dels entesos en la matria i els recursos dentitats i
institucions especialitzades, es proveeixen de criteris per tenir un fons adequat.
En el cas que ens ocupa, els llibres il!lustrats i els lbums, per, no tot shi val. Es tracta de
llibres que normalment tenen un cost ms elevat, i caldr triar molt i escollir-ne noms els
que tinguin ms qualitat. Dins del calaix dels il!lustrats podem trobar llibres que, per la seva
forma o b pel seu contingut, no sn del tot adequats als alumnes que tingueu, o b no
tenen la qualitat necessria. Per tant, cal fer-ne una selecci molt acurada.
Aquest dossier us ofereix algunes pistes i una petita selecci dlbums adequats.

b) La formaci de la cerca, el tractament i la comunicaci de la informaci, s a
dir, en competncia informacional que necessita tot lalumnat per aprendre a cercar
informaci i transformar-la en coneixement.
Encara que sn una minoria, hi ha llibres i lbums il!lustrats documentals que agraden molt
i ajuden a comprendre i aprendre mitjanant la interacci de les il!lustracions i el text, tot
aportant una informaci visual molt important a tenir en compte.
Les preferncies lectores de lalumnat sn variades, i ens podem trobar alumnes que
prefereixin els lbums de coneixements en comptes de la literatura de ficci: tamb els hem
de tenir presents a lhora de fer una oferta com ms diversificada millor.

c) Com a espai de compensaci de desigualtats, cal tenir present que no tot
lalumnat pot disposar en el seu entorn de llibres i documents adequats per a la seva
formaci educativa i creixement personal: la biblioteca del centre ha de permetre
compensar aquestes desigualtats que es donen en la societat.
Efectivament, s un aspecte que cal remarcar, perqu molts infants i joves, si no tenen la
possibilitat de mirar, llegir i rellegir aquesta tipologia de llibres a les escoles i als instituts,
acabaran lescolaritat obligatria sense tenir loportunitat de gaudir-ne i, tampoc desprs, de
traspassar-ho als fills i al seu entorn.

Qu representa i aporta a la comunitat educativa el fet de disposar duna col!lecci
ben triada de llibres i lbums il!lustrats?
Per als infants i joves:
! Ladquisici de lhbit lector i una eina ms per assolir la competncia lectora.
! Lassoliment del gust per llegir i la formaci per arribar a ser lector en profunditat,
crtic.
! Lhabilitat en la lectura i lanlisi de la imatge.
! El respecte envers el propi ritme lector i daprenentatge.
14

! La visi esttica que enriqueix la seva formaci personal i acadmica.
Val a dir que la biblioteca daula com a prolongaci de la biblioteca del centre ser adient i
operativa en la mesura que ofereixi llibres de qualitat, que sactualitzin freqentment, qu
lalumnat hi trobi materials i llibres del seu gust (tamb il!lustrats i lbums), b sigui per a la
mitja hora de lectura obligatria diria, per a tractar algun tema especfic o, senzillament,
per llegir quan li ve de gust a lalumne. s important que infants i joves puguin fer lectura
autnoma agafant llibres fcilment i per voluntat prpia.
Per als docents, bibliotecaris escolars, mediadors de lectura:
! Disposar dun recurs i una eina per al desenvolupament lector i cognitiu de
lalumnat.
! Tenir elements de qualitat per exercir el seu modelatge lector i mediaci lectora.
! Possibilitar el treball de sensibilitzaci literria, de conversa i tractament de temes
dinters amb lalumnat,.
! Abraar loportunitat de conixer ms lalumnat mitjanant el dileg i la conversa.
! Tenir a labast llibres il!lustrats i lbums per al gaudi personal.
Les biblioteques escolars, com totes les biblioteques normatives, disposen duna
classificaci temtica i per edats (Classificaci Decimal Universal) que fa possible
lorganitzaci i localitzaci dels llibres i documents.
En el cas daquesta tipologia de llibres, moltes escoles i instituts els situen en prestatgeries,
o mobles auxiliars a part, de manera que, tant lalumnat com mestres i professorat, els
puguin trobar junts, tractats com a llibres especfics dun gnere (com ara els cmics, els
llibres de teatre ...).
Veiem que aquesta prctica, donada tamb pel format irregular de molts daquests llibres
sest estenent i dna molt bons resultats. Sobretot tamb perqu ajuda a trencar amb
lestigma de ledat a qui van dirigits els llibres - lbums, pensament massa com que respon
a la creena que, aquests, sn exclusivament per als petits.
Al mercat hi ha llibres il!lustrats molt pensats per als primers anys, per nhi ha molts que
no sentenen ni tenen sentit si no es llegeixen a partir duna determinada edat i fent lectura
compartida. Els mediadors de lectura hem de col!laborar a trencar amb aquesta etiqueta
injusta i que no ajuda a fer lectors.
Per a les famlies
! Ser corresposables amb lescola del procs lector del fills.
! Tenir la oportunitat de gaudir de llibres de qualitat sense cost.
! Compartir la lectura amb la famlia.
Els llibres i lbums il!lustrats es troben en un moment dol, malgrat la situaci editorial del
pas i mundial: sn uns productes apreciats per les famlies, per lacostament que facilita a la
cultura i a la conversa entre pares, fills, avis...
Quan els nens i nenes arriben a casa amb motxilles plenes de llibres, es converteixen en
protagonistes duna situaci familiar plaent: llegir junts.
Tamb, el noi i la noia s conscient del seu procs lector quan lagafa un llibre en prstec
per a la seva lectura autnoma, amb la garantia que el llibre ha estat seleccionat per
lespecialista del centre.
15

Molts centres educatius tenen com a prctica habitual elaborar recomanacions de lectura
per a les famlies: sovint en aquestes recomanacions es troben a faltar els lbums, potser
perqu no se sap ben b a quines edats orientar-los, potser pel seu cost. Caldria tenir-los
presents, per fer-los ben visibles i ajudar les famlies a associar-los a un moment
agradable (compartir la lectura amb els fills), aix com tamb ajudar que es converteixin en
objecte de regal habitual (aniversaris, festes assenyalades...).
La col!laboraci entre la biblioteca escolar i la biblioteca pblica crea un punt dintersecci
de cabdal importncia a lhora de garantir que petits i grans, siguin on siguin, gaudeixin
duna manera o duna altra de llibres, documents i activitats per al seu gaudi i formaci.
Quin paper pot jugar llbum en el temps de lectura diari?
A larticle vuit del Decret 142/2007 es pot llegir:
La lectura s un factor fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques i ha destar inclosa
en el desenvolupament de totes les rees. Els centres, en organitzar la seva prctica docent, han de garantir
una mitjana mnima de 30 minuts diaris dedicats a la lectura
El document Lectura en un centre educatiu
17
, publicat recentment pel Departament
dEnsenyament, dna orientacions sobre com es pot organitzar aquest temps de lectura
diari, en el qual proposa el segent repartiment:

Es proposa que el temps diari que es dediqui a la lectura es distribueixi en dues activitats diferenciades: un
temps de lectura i un temps per parlar del que sha llegit. En el quadre segent es mostra quins tipus
dactivitats saconsellen fer perqu aquest temps de lectura sigui efica, tant per desenvolupar lhbit lector
com per desenvolupar el gust per la lectura.

En aquest sentit, els lbums poden ser un objecte de lectura molt adequat per a aquestes
sessions, perqu:
! Sn textos molt oberts, que afavoreixen la compensaci de vuits de comprensi i la
interpretaci.
! Conviden a utilitzar un enfocament interactiu entre els llenguatges grfic i literari.
! Els poden llegir alumnes de nivells lectors diferents.
! Descobrir-los, o redescobrir-los, suposa un efecte espectacular en alumnes grans.
! Ajuden a descobrir COM funciona la literatura.

17
DEPARTAMENT DENSENYAMENT. La lectura en un centre educatiu. [Document en lnia] <
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Monografies/Lectura/La_lectura_en_un_centre_educatiu
.pdf> [Consulta: 19 de maig de 2013).
16

! Resulten molt adequats per llegir-los en perodes curts de temps.
! Afavoreixen la participaci de tots els alumnes, mitjanant la conversa abans,
durant i desprs de la lectura.
El paper de la biblioteca pblica
Com posa de manifest el document: La bi bl i ot ec a esc ol ar i l a bi bl i ot ec a pbl i c a: Idees
per a l a c ol !l aborac i
18
, els dos tipus de biblioteques es complementen. L existncia duna no
substitueix les mancances o la inexistncia de laltra. Aquesta realitat justifica la seva col!laboraci per tal
de poder compartir i rendibilitzar recursos.
Llbum il!lustrat ns un exemple, daquesta possible col!laboraci. Com podem veure al
llarg del dossier, els bons llibres il!lustrats sn tresors per als nens i joves, i cal que durant la
seva escolaritat en tinguin a labast. El que fra ideal seria que formin part de la seva
biblioteca personal, per no en tots els casos s possible i, quan no es poden trobar a les
biblioteques de les escoles i instituts, s aqu on el prstec interbibliotecari pot apaivagar-ne
la mancana. La biblioteca pblica normalment difon els lbums il!lustrats i napropa els
autors.
Dos aspectes que volem emfasitzar.
En primer lloc, malauradament encara es t la sensaci que llegir llibres amb imatges i poc
text no s cosa dadults. Els lectors ms grans no coneixen, o b no sels ha advertit prou,
de la profunditat de la lectura que suposa la complementarietat entre el text i la imatge.
Actualment, davant la constant interacci amb les pantalles que requereix molta visi
dimatge, cada cop ms lectors joves saben escollir lectures i cmics i sels recomanen entre
ells.
En segon lloc, molts lbums il!lustrats tracten temes dinters social i donen molt joc per
treballar amb els adolescents, com ara, lassetjament escolar, el sexisme, la relaci pares i
fills...A ms daltres beneficis que aporten el dileg i la conversa, un dimportant s que
afavoreix la resoluci de conflictes.
De tot aix, en podem extreure que una de les virtuts que tenen els llibres il!lustrats i els
lbums s la motivaci que aporten, i que poden actuar com a revulsiu per comenar o
reiniciar-se a llegir. Les experincies lectores daquests llibres reafirmen lautoestima de
lalumne com a lector i, els que tenen dificultats, poden arribar a gaudir amb el suport de la
mediaci docent.
Docents, bibliotecaris, pedagogs, psiclegs, artistes i editors, veuen en aquests llibres un
aliat important per al foment i la promoci lectora en el sentit ms ampli. Per tots aquests
motius i potencialitats que es puguin anar extraient de les experincies i de lanlisi de
llibres i lbums il!lustrats, es fcil considerar-los amb suficient vlua per trobar-los en els
fons de les biblioteques i facilitar-ne la lectura i el treball freqent a les aules.
Teresa Duran ens fa veure que, en un temps en qu tots els mitjans audiovisuals que ens envolten
quotidianament constitueixen una aportaci molt rellevant per comprendre el mn i els seus fets, els lbums
sn una magnifica oportunitat per aprendre a visualitzar duna manera reflexiva la relaci entre significat i
significant
19
.

CD
Generalitat de Catalunya. Gabarr, Montserrat. Nin, Montserrat. La bi bl i ot e c a e s c ol ar i l a bi bl i ot e c a pbl i c a: Ide e s pe r a l a
c ol !l aborac i . Barcelona: Departament deducaci, 2008.
19
COLOMER, T. ; FONS, M. Presentaci de la monografia: narratives Grfiques, Articles de Didctica de la llengua i de la literatura ,
(2010), nm 52: . P. 5 - 8
17

2.4 El rol del mediador en la lectura a lescola i a linstitut.

Els lbums guarden dins de les seves pgines histries que esperen sser descobertes pels
lectors, personatges que volen transmetre sentiments i emocions, de vegades amagades;
trames que shan de desllorigar, imatges que van ms enll de les paraules.
El cam que inicia un lector quan obre la coberta dun lbum s ple de revolts i de detalls
que poden passar desapercebuts als seus ulls, de vegades poc hbils : necessita un expert
que li doni la m i el gui en aquest viatge.
Els docents, especialistes a dissenyar contextos per a laprenentatge i en el guiatge per a
lassoliment de la comprensi lectora, han dagafar, en aquest cas, el rol de mediador
20

entre llbum il!lustrat i el lector.
Quines sn les funcions que ha dexercir el mediador?
La selecci de fons bibliogrfics.
El mercat literari s farcit dlbums i llibres il!lustrats. Ara b, ni tots tenen la mateixa
qualitat (tant pel que fa a la forma com al contingut), ni tots sn adequats per a qualsevol
edat o tipologia de lectors.
El docent s qui millor coneix els seus alumnes, les seves qualitats, les seves necessitats, les
inquietuds, les seves experincies de vida: cal trobar aquells lbums que encaixin en la
realitat de cadasc, aquells que podran enganxar amb les seves experincies prvies per
extreuren el mxim del que els pot oferir, i que senzillament els agradin i sho passin b.
s necessari, per tant, que el mediador sigui un bon coneixedor de loferta literria i dels
espais on pot trobar recomanacions de qualitat: llibreries especialitzades, biblioteques,
revistes de literatura infantil i juvenil, blocs i webs, i que dediqui el temps necessari a
explorar-los.
El disseny despais i temps
21
.
No t massa sentit fer una bona selecci de ttols si desprs no sofereix als alumnes la
possibilitat de poder-los fullejar, mirar, llegir, comentar, remirar... contemplar i gaudir-ne,
sense presses.
El temps dels infants corre a un ritme diferent que el del mn adult. El factor temps
preocupa molt la majoria dels docents: els horaris determinen, sovint excessivament, les
activitats que es proposen dins lhorari lectiu. Sovint, la lectura de llibres pot quedar
relegada a petits moments, en haver acabat totes les altres activitats.
- Ja has acabat tota la feina? Doncs ara, agafa un llibre i llegeix.
Quan passa aix, lalumne interioritza la idea que llegir potser no s tan important com li
diuen, ja que queda a la cua desprs de tota la resta de coses.
Cal que el docent consideri aquest temps especial dedicat a la lectura, moments en qu
els alumnes puguin gaudir dels llibres sense obligacions, sense presses, un temps especfic
per a llegir. Altrament sencabir aquesta activitat en qualsevol moment i es far difcil
donar-li el valor que es mereix.


20
AMAT.V. El paper de la mediaci en el desenvolupament de la competncia literria: Disseny i aplicaci duna intervenci didctica.
Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature. Vol.3 (1). Juny-juliol 2010, p.33-49. [En lnia]
<http://revistes.uab.cat/jtl3/article/view/217/205> [Consulta: 17 febrer 2013].
21
CHAMBERS, A. El ambiente de la lectura. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2007. (Espacios para la lectura)
18

Igual que el temps, lespai s un altre factor fonamental. Entreu a qualsevol aula i observeu
quin lloc hi ocupen els llibres: sn visibles? Es troben en un lloc preferent? Es traspua que
en aquella aula la lectura s el ms important? Quina s la presencia de la biblioteca del
centre?.
No es pot ensenyar ni a apreciar la lectura ni a estimar-la en un espai on els llibres no hi
sn presents pertot, on es diu llegir s important, per noms es diu de paraula.
Tant si es llegeix a la classe (biblioteca daula), com a la biblioteca del centre, com a
qualsevol altre espai dissenyat per a la lectura, lambient ha de ser agradable, tranquil i
transmetre que all que shi fa s important, que sho val.
La facilitaci del clima de dileg i respecte.
Cada vegada ms estudis avalen la importncia de parlar sobre all que es llegeix. La
conversa literria
22
pren cada cop ms rellevncia com a factor clau per descobrir el valor
intrnsec i personal de la lectura: parlar dall que sha llegit, compartir-ho amb un igual,
descobrir qu en pensa laltre, comprovar que tenen sentiments semblats o oposats... tot
aix pot crear uns vincles importants entre els alumnes, els permetr configurar-se a poc a
poc com una veritable comunitat de lectors .
No es tracta, per, duna conversa reproductiva, centrada en all que sha ents. No
serveix qualsevol tipus conversa: ha de ser una conversa de qualitat, que vagi cap als efectes de
la lectura, on es respectin totes les expressions personals, on tothom pugui dir all que pensa
dins dun clima de respecte, i on el mediador-docent spiga quins fils pot estirar per anar
reconduint la conversa cap als territoris dall personal. Els alumnes han de notar que sels
vol escoltar i que poden comunicar els seus pensaments lliurement, sense por al rebuig i,
sobretot, a equivocar-se.
Laplicaci destratgies que guin i orientin la conversa.
Seguint amb el punt anterior, el docent ha de tenir un bon domini de les estratgies
necessries per transformar, a poc a poc, la conversa de comprensi lectora en una
conversa literria.
Tots els alumnes han de tenir loportunitat de poder expressar all que els ha suggerit
aquella lectura, de poder matisar a un altre lector, argumentant les seves raons. La riquesa i
el valor daquest tipus de conversa rau en les interaccions que es produeixen entre els
alumnes a partir de les preguntes que formula el docent.
Una veritable conversa literria, per, no es basteix a travs duna bateria de preguntes
formulades pel mestre i de les corresponents respostes dels alumnes (fig.1)
23


Figura 1

22
CHAMBERS, A. Dime. . Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2007. (Espacios para la lectura)
23
QUERALT, E. Millorar el llegir. [En lnia] <http://en.calameo.com/read/00195910948343bac6e10> [Consulta: 17 febrer 2013]
19


Del que es tracta, en canvi, s danar introduint-se, a poc a poc, en un altre tipus de
conversa (fig.2)
24
, en qu les interaccions dels alumnes en siguin el ms important, en qu
el docent noms formula preguntes en el moment que escau, preguntes que permetin
aprofundir ms en el contingut i limpacte personal de la lectura, per oferir altres visions
ms mplies o diferents, o focalitzar latenci en detalls que, potser, havien passat
desapercebuts.


Figura 2

Per poder desenvolupar aquesta funci, dafavoridor de conversa literria, caldr que el
mediador es llegeixi amb deteniment llbum seleccionat per descobrir-ne totes les
possibilitats i per preparar un seguit de qestions. En aquest sentit, la proposta que es
presenta a Chambers (Dime, op.cit.) podr resultar del mxim inters.

Quines qualitats ha de tenir un mediador?
Com assenyala Portell
25
, (...) El mediador s el pont que enllaa els llibres i els lectors i que en propicia
el dileg.
Per propiciar aquest enlla, entre els alumnes i els llibres, caldria caracteritzar el perfil
daquesta funci en els segents termes:
! Tenir dots dexpressi, de comunicaci i de lideratge o la disposici per a millorar.
! Saber mostrar a cada alumne, les estratgies lectores que ha dutilitzar en cada
tipologia de lectura.
! Saber escoltar: mostrar empatia pels seus alumnes i reconixer quina experincia de
vida hi ha darrere de cada comentari que fa.
! Saber organitzar i gestionar el temps.
! Ser pacient: saber respectar els temps de silenci que necessiten els alumnes en
determinats moments.
! Ser capa de revifar la flama, en cas que la conversa decaigui.
! Transmetre la conscincia que pas a pas, cadasc, es va construint com a lector.
! I el principal, sense el qual no pot esdevenir mediador: estimar els llibres i gaudir-
ne.

24
QUERALT, E. Llegir per aprendre: lectura destudi. Conferncia inaugural del PFZ de Reus-Baix Camp 2012/13. [En lnia]
<http://agora.xtec.cat/se-reus/intranet/index.php?module=contingut&func=view&preview=1&pid=26 > [Consulta: 17 febrer 2013]
25
PORTELL, J. El club de lectura. Generalitat de Catalunya: Departament dEnsenyament, curs 2010/2011[En lnia]
<http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/7e76576c-4092-4959-a043-f28a3d70eddc/club_lectura.pdf> [Consulta: 17
febrer 2013]


20



Recapitulem:
Els alumnes simplicaran en la lectura en la mesura que:
! Els permeti descobrir relats i continguts que sajustin als seus interessos i necessitats.
! Els llibres i la lectura representin quelcom important a la seva aula.
! La lectura i els llibres estiguin presents, i al seu abast, en moments i espais propers, de
qualitat.
! Puguin percebre que parlar duna lectura llegit sigui una activitat freqent i valuosa
! Parlar de llibres no representi una situaci de control dall llegit sin una veritable
oportunitat de creixement personal.
! Es generi dins laula una cultura de conversa literria que vagi bastint, a poc a poc, una
vivncia de comunitat de lectors en qu ning hi s excls i tothom i s convidat.
! En definitiva, esdevinguin conscients del propi procs lector.



Figura 3

21

3. Treuren profit: qu puc fer amb aquest lbum?

(...) Quan un adult llegeix un lbum a un infant, no es pot limitar a pronunciar-ne el text en veu alta,
encara que lentoni molt b. (...) ladult ha denriquir la recepci lectora dels ms menuts, amb preguntes,
amb observacions danada i tornada; ha de crear expectatives sobre el que hi haur a la pgina segent; ha
de facilitar la intervenci de linfant que veu, assenyala, dedueix, participa ..., i no solament ninterpreta el
que diu ladult que li llegeix les lletres, sin tamb el que infereix de les imatges i tot el que les envolta, des
de la coberta inicial fins a les pgines de guarda finals.
26

En els anteriors apartats hem vist el gran potencial pedaggic que tenen els llibres il!lustrats
i els lbums des del punt de vista de leducaci visual, del llenguatge escrit , i de les
temtiques que tracten.
Per tal de poder treuren el mxim profit, cal un treball previ del mestre, de selecci,
danlisi, i de preparaci.
s per aix que recollim en lesquema que presentem alguns criteris que shaurien de tenir
presents a lhora d interpretar els lbums, per tal destimular el llenguatge i la conversa dels
infants. No es tracta dun estri per als alumnes, sin dun instrument de reflexi per als
mestres.
Aquest esquema, no pretn ser una eina tancada, una taula exhaustiva: vol ser un
instrument de suport, de reflexi, flexible, que permeti fer-lo a la mida de cada llibre, de
cada grup, de cada mestre.
No sha de pretendre analitzar tots i cadascun dels aspectes que es proposen en cada lbum
que es tingui a les mans: un lbum pot ser molt ric a analitzar des del punt de vista de ls
del color, i en canvi no tenir massa aspectes a destacar en el camp dels paratextos
27
. O
tenir una tipografia molt suggeridora i en canvi no tenir res a destacar en ls dels
enfocaments, per exemple. Es tracta de trobar all despecial que ens ofereix cada lbum, i
treuren el mxim profit.
Tampoc no es tracta de fer que els alumnes avalun cada lbum que els oferim, ja que
llavors passarem d afavorir el seu gust per llegir i per lesttica de l lbum a proposar-los
una activitat tediosa i lluny de lobjectiu inicial.
Sha doferir als alumnes la possibilitat de veure-hi ms enll de les pgines, de les
il!lustracions i dels textos: sels ha densenyar a anar sempre amb els ulls ben oberts per
copsar i inferir tot all despecial que samaga en cada llibre. I per damunt de tot, oferir-los
estones de qualitat al voltant de la lectura i dels llibres.
Aquest esquema est organitzat en deu apartats, per es pot organitzar d altres maneres, en
funci de les necessitats.
Abans, per, un breu aclariment de la terminologia utilitzada a la pauta danlisi:

Format
La forma, les dimensions del llibre, els materials amb que est fet, les textures, el tipus de
paper, ... tots aquests elements ofereixen moltes possibilitats i permeten comenar a
imaginar abans de llegir.


26
DURAN, T. (2010): op.cit. p.10-22.
27
Tots els elements verbals i grfics que acompanyen el text i formen part de lobra (ttol, cobertes, guardes, portada, dedicatries...).
22

Paratextos
Tota la srie de recursos del llibre, com a objecte, que formen part de la narraci,
contribueixen a interpretar-ne el contingut i faciliten lelecci de lexemplar: tipus de ttol,
imatges de les cobertes, els colors o imatges de les guardes (primeres i darreres pgines dels
llibres), les pgines de presentaci i la portada, les dedicatries, el tipus de lletra que utilitza
... tots ofereixen pistes sobre la histria que guarda el llibre. Cal aprendre a descobrir-les.
Il!lustraci
Sn les imatges creades amb diferents tcniques que construeixen una narraci. En una
il!lustraci es poden observar infinitat daspectes:
! La seva situaci a la pgina.
! Els plans que utilitza lil!lustrador, i qu pretn en fer-ho: pla general, pla mitj,
pla americ, primer pla, pla detall.
! Les angulacions i perspectives i la seva finalitat: des don est feta la imatge? Est
vista des de dalt? Est vista des del mateix nivell?
! La tcnica grfica que sutilitza i perqu sutilitza aquesta i no una altra.
! Ls del color.
! El tipus dimatge: si sassembla a la realitat, si s una interpretaci que en fa
lil!lustrador...
Tipografia
La manera com es col!loquen i sorganitzen les lletres i els espais per col!laborar a la
comprensi del text.
De vegades es juga amb la mida, les formes que adopten les frases i les paraules, el color.
Text
Cos escrit del llibre que pot ser narratiu o no; en aquest treball ens referim majoritriament
a lestructura narrativa, on sexplica o exposa una seqncia de fets i situacions de
personatges.
Relaci text imatge
La complementarietat entre el text i la il!lustraci proposa una narraci que no t sentit
sense una de les parts i ha de ser tractada com un tot. Sestableixen diferents tipus de
relaci entre text i imatge: imatges que complementen el text, imatges que van ms enll
del text, imatges que contradiuen el text...
Narrador
s la veu que explica i guia la histria duna manera determinada. Pot haver-hi diverses
veus narratives que aporten diferents perspectives a la narraci.
El narrador, segons el llenguatge i les expressions que utilitza, pot deixar entreveure fins a
quin punt simplica en la histria que conta, si sent simpatia pels personatges, si pretn que
el lector tingui empatia cap al protagonista, o si al contrari es mostra allunyat de la histria.
Tractament del temps
s la situaci cronolgica de lexposici o narraci. Sn diversos els factors que el deixen
entreveure:
23

! Les il!lustracions: a doble pgina poden denotar un temps dilatat, en canvi, una
seqncia dil!lustracions en una mateixa pgina accelera el ritme de la narraci.
! El text: el que explica, i tamb la forma com est escrit (una frase encavalcada entre
dues pgines fa que anem de pressa a lhora de passar a la pgina segent, per
exemple).
Tipus de final
s la soluci que es dna al desenlla de la narraci i que provoca una reacci emotiva. El
final pot ser obert o tancat, feli, trgic, o haver-hi diversos finals en un mateix llibre
28

Personatges
Persones, animals o objectes creats per lautor com a subjectes principals de la histria.
Temtica
Diferent tipologia dassumptes o matries que es tracten en els llibres. Shauria de
seleccionar les que ms responguin als interessos i gustos dels infants i joves.
La classificaci segent de temtiques s la que proposa Molist
29
per als llibres infantils i
juvenils.
1. EL CURS DE LA VIDA
- El naixement
- Ladopci
- Larribada dun germ
- Lamistat
- Dona/home repartiment de responsabilitats-
- Els pares
- La separaci dels pares
- Els avis
- La mort

2. ELS SENTIMENTS, LES ACTITUDS, LES MALALTIES
- Lacceptaci dun mateix
- Lamor i lenamorament
- Els complexos
- Legoisme i la gelosia
- La gana
- La generositat
- La higiene
- La incomprensi
- La incontinncia
- Les malalties i les deficincies psquiques i fsiques
- Els malsons
- Les maneres
- Les pors
- La solitud
- Els somnis
- El son
- La tossuderia
- La tristesa
- La vergonya


28
s el cas de FRISCH, A.; INNOCENTI, R. La caputxeta vermella. Smbol editors, 2013. (Col!lecci
Simbolet).
29
MOLIST, P. Els llibres tranquils: el curs de la vida a travs de la literatura infantil. Pags editors, 2003.
24

3. EL MN QUE ENS ENVOLTA
- Els altres
- Els animals
- La casa
- La ciutat
- Lescola
- La feina
- Les festes
- La guerra i la pau
- Les joguines
- La natura
- Lunivers
- Els viatges

4. EL MN QUE NO S PALPABLE
- Lart
- La filosofia
- La literatura
- La msica
- La lectura


Shan fet altres classificacions des de diferents punts de vista; en aquest sentit s interessant
lestudi i la proposta que fa Oliv
30
en el seu treball de Fi de Mster.

3.1. Pauta danlisi de llibres il!lustrats i lbums.
Format
s apasat o vertical?
La forma
! s quadrat?
! s rod?
! s esbiaixat?
! ...
! La forma est relacionada amb el contingut del llibre, amb largument?
La mida
! s gran?
! s un llibre en miniatura?
! s un llibre gegant?
! Quin propsit deu tenir que tingui aquesta mida?
Les textures:
! Quin tipus de paper sha triat per imprimir-lo?
! Combina textures diverses (acetat, carton, paper mat, de ceba, paper brillant...)?
! Aquestes textures tenen algun propsit especial? Es relacionen amb el ttol, amb

30
OLIV, M.D. Llbum il!lustrat com a eina educativa per al desenvolupament lector i emocional dels lectors novells. [En lnia] Facultat
de Formaci del Professorat, Universitat de Barcelona, 2011.
<http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/23042/1/Dolors_Olive_treball_fi_master_def.pdf> [Consulta: 1 abril
2013]
25

els personatges, amb largument., amb la tipologia de llibre..?
Altres elements:
! Elements en relleu.
! Pestanyes que sestiren.
! Desplegables.
! Rodes que giren.
Paratextos
El ttol:
! s temtic? s nominatiu? s misteris? s onomatopeic? s interrogatiu?
! Presenta un oxmoron (contradicci)?
! Permet anticipar la problemtica de la histria?
! Quina tipografia utilitza?
! Quina trajectria segueixen les lletres? Ho fan per algun motiu en especial?
Les cobertes:
! Hi ha il!lustracions? Quina relaci tenen amb el ttol?
! Quins tons utilitza? Quina sensaci transmet?
! Quines informacions es poden inferir a partir de la informaci que ens ofereix la
coberta?
Les guardes:
! Sn llises? De quin color sn? Aquest color t algun significat especial, es pot
relacionar amb la temtica del llibre?
! Sn iguals la primera i la darrera?
! Tenen algun dibuix o motiu relacionat amb la histria que sexplicar?
! Ajuden a fer alguna hiptesi sobre el contingut de la histria?
! La histria comena a les guardes del llibre?
! La histria sacaba a les guardes del llibre?
! La guarda final: introdueix algun motiu que faci pensar que el final de la histria
es modifica?
Les pgines de presentaci i la portada:
! Reprodueixen el mateix que la coberta?
! Donen alguna informaci ms sobre la histria?
! Permeten fer hiptesis o anticipar algun conflicte?
Les dedicatries:
! Lautor/a o lil!lustrador/a han escrit alguna dedicatria? Lacompanya algun
element o il!lustraci?
! Permeten fer alguna hiptesi sobre el contingut de la histria?
La pgina de crdits:
! Hi ha algun element, text o il!lustraci que permeti anticipar el contingut de la
histria?
26

Les biografies:
! Ens afegeixen alguna dada rellevant?
La tipografia:
! Quina tipus de lletra sha escollit?
! La mida de les lletres s igual a tot el llibre? Hi ha canvis de mida? Amb qu es
relacionen?
! Es produeixen ondulacions, pujades, baixades, ... del text?
! Quin color sha triat per escriure el text? Es mant al llarg de lobra? Per qu es
deu haver triat aquest color/s?
Il!lustracions
La situaci a la pgina:
! Sn a tota plana?
! Estan delimitades per un marc, causant aix un efecte esttic i convidant el lector
a aturar-se ms temps per observar-les? Sobrepassen aquest marc?
! Estan centrades a la pgina o descentrades ?
! Es troben a les pgines parelles o senars?
! A cada pgina nhi ha una o nhi ha ms?
! Com sorganitzen dins la pgina els diferents elements de la il!lustraci?
Segueixen algun ordre, un ritme?
! Quin efecte pretn aconseguir lil!lustrador? Amb quina finalitat utilitza aquests
recursos?
Angulacions o perspectives:
! Qui figura que veu el que es mostra a la il!lustraci, el protagonista o el lector?
! El lector veu lescena des de dalt (pla picat), com si domins la situaci?
! El lector veu lescena des de baix (contrapicat), se li presenta una situaci que
potser li pot resultar intimidatria? Fa la sensaci dimmensitat?
! El lector sho mira des de davant (pla frontal), de cara a cara amb algun
personatge amb qui es vol que cre empatia?
! Hi ha zooms a la imatge? Amb quina finalitat els ha introdut lil!lustrador?
Els plans o enquadraments:
! Utilitza el pla general, potser amb la finalitat de mostrar el marc espacial i
temporal de la narraci?
! Fa servir el pla mitj i el pla americ, potser per substituir la descripci dalgun
personatge o detalls duna escena?
! Utilitza el primer pla per copsar els sentiments dun personatge, les expressions
facials?
! Usa el pla detall per focalitzar latenci en aspectes molt concrets, que sn
significatius per a la histria?
Seqncies i ritme:
! Les imatges sorienten a la pgina en el sentit de la lectura, convidant el lector a
seguir un recorregut, definint moviment?
! Sn en canvi esttiques, amb un marc, convidant el lector a aturar-se i
27

contemplar? Com ho aconsegueix l il!lustrador?
! Sutilitza la il!lustraci a doble pgina per donar una sensaci de temps dilatat?
! Sutilitza una seqncia dimatges a la mateixa pgina per accelerar el ritme de la
histria? Tenen lloc diferents accions dins de la mateixa pgina?
Procediment tcnic:
! Quina tcnica ha utilitzat lil!lustrador? (guaix, aquarel!la, collage, fotografia,
tcniques mixtes...).
! Utilitza materials transparents o ms aviat compactes? Quines sensacions
transmet?
! Quin efecte deu voler aconseguir amb aquesta tcnica?
! Es tracta duna histria potica o ms aviat duna histria real? S hauria
aconseguit el mateix efecte utilitzant una altra tcnica?
s del color:
! Quins colors predominen al llarg de lobra?
! Utilitza tons pastel? Usa colors intensos? Utilitza colors saturats?
! Fa servir les mateixes tonalitats al llarg de la narraci?
! Els ambients que es recreen tenen tonalitats clides? Sn suaus? Sn fosques?
! Les imatges sn en blanc i negre?
! Utilitza algun color de forma simblica al llarg de lobra?
! Quins efectes deu voler aconseguir il!lustrador utilitzant aquestes tonalitats?
! Podria aconseguir els mateixos efectes utilitzant una gamma cromtica ben
diferent?
! Utilitza la llum i les ombres per ressaltar algun aspecte concret, per jerarquitzar
personatges?
! Fa un s personal i simblic del color?
Tipus dimatge:
! Les imatges que es reprodueixen, sassemblen a la realitat? Sn figuratives
(identificables amb la realitat)? Sn realistes? Sn hiperrealistes? (amb molts
detalls i molt semblant a la realitat).
! Sutilitza una imatge abstracta per transmetre el missatge? Lil!lustrador ens
mostra la seva particular visi de lescena?
! Sn imatges simplificades de la realitat, amb la finalitat daproximar-se ms als
infants? (formes arrodonides, ulls grossos, figures desproporcionades...).
! Les escenes que es recreen contenen imatges o altres escenes amagades al
rerefons, que esperen sser descobertes pel lector?
31

Text
Tipus de text:
! Es tracta dun lbum narratiu, que explica una histria?
! s no narratiu (un inventari de fets, o de coses, de pensaments, idees sobre una
temtica, coneixements...)?

31
En alguns casos, lil!lustrador juga amb el lector i a les escenes que plasma es troba amagada alguna histria paral!lela, que cal
descobrir. s el cas de BROWNE, A. Dins del bosc. Mxico: Fondo de Cultra Econmica, 2004.
28

Estructura narrativa:
! Com sinicia la histria? Permet al lector fer hiptesis dall que vindr desprs?
! Presenta una estructura circular (el relat acaba al mateix lloc on ha comenat,
desprs de reparar-se el conflicte aparegut)?
! El final de la histria representa un retorn al punt de partida per amb canvis? (el
protagonista ha trobat un nou equilibri, per tant el punt de partida ha canviat).
! s una narraci destructura lineal o cronolgica (lordre de lexplicaci
coincideix amb lordre dels fets)?
! El relat comena in media res (al mig dels fets, sense aclarir com han
comenat)?
! Utilitza flashback (introdueix imatges del passat) o flashforward (introdueix
imatges del futur)?
! Es repeteix alguna seqncia, un patr, al llarg de la narraci? (un fet, una
expressi ...).
! Es presenten altres histries dins de la histria principal? (estructura de nina
russa).
! El text presenta estructures repetitives?
o Per enumeraci de coses, objectes, personatges...
o Per encadenament entre el final duna oraci i el principi de la segent.
o Dilegs de preguntes i respostes.
o Cantarelles, jocs de paraules, expressions que es repeteixen al llarg de
lobra...
Ritme del text:
! Presenta els fets de forma lenta i pausada?
! Els presenta, al contrari, de forma accelerada?
! Es mant el mateix ritme al llarg de tota la histria?
! Com aconsegueix lautor/il!lustrador imprimir el ritme de la histria?
Partici del text al llarg de les pgines:
! Hi ha frases que sencavalquen en diverses pgines, per convidar el lector a
accelerar la lectura?
! Hi ha fragments extensos de text, sense imatges que lacompanyin?
! Hi ha mots o frases curtes allades en una pgina, per destacar-les?
Relaci text-imatge
La imatge complementa el text:
! Es confia a la imatge la descripci de personatges, de llocs, descenes... per
aconseguir que el text sigui ms lleuger?
La imatge amplia les possibilitats del text i permet desdoblar el fil argumental:
! El text explica la histria principal, i la imatge nexplica una altra de paral!lela, la
dalgun personatge, per exemple?
! La imatge explica altres histries, a part de la que explica el text?
La imatge posa en dubte la realitat del text:
! La imatge presenta indicis que all que explica el text no s del tot cert?
! La imatge descriu exactament el contrari del que ens explica el text?
29

Narrador
! Hi ha narrador?
! Qui narra la histria?
! Est narrat en primera persona? El narrador s dins de la histria? s el
protagonista? s un personatge secundari?
! Est narrat en tercera persona? El narrador s un observador que sho mira des
de lluny, de forma objectiva?
! El narrador sho mira des de fora, per es nota que est implicat afectivament en
la histria?
! Sintueix que el narrador est dacord amb la resoluci de la histria?
! El narrador sembla que no estigui dacord amb la resoluci de la histria? Aprova
o desaprova les coses que passen al llarg de la histria?
! Sintercalen fragments de dileg entre els personatges?
Tractament del temps
Gesti del temps:
! Els fets sexpliquen per ordre cronolgic, tal com passen a la realitat?
! Es descriuen flashbacks?
! Transcorre molt de temps entre linici i el final de la narraci?
! El pas del temps segueix el mateix ritme al llarg de la narraci? Hi ha moments
en qu corre ms o menys?
Tipus de final
! La histria acaba b, t un final feli?
! Acaba malament?
! T un final tancat, en qu la majoria de conflictes queden resolts?
! T un final obert, en qu no es tanquen tots els conflictes quan sacaba la
histria?
! T un final ambigu, que pot conduir a diferents interpretacions?
! Ofereix diversos finals?
! El final era previsible des del comenament de lobra?
! s un final totalment inesperat?
Protagonista
! Quins trets distintius sen destaquen?
! Com es representen aquests trets per mitj de la il!lustraci?
! Com evoluciona al llarg de lobra? Sen mantenen constants les virtuts/defectes?
Milloren? Empitjoren?
! El narrador mostra empatia pel protagonista?




30

3.2. Proposta de conversa literria
32

En finalitzar una lectura, sovint, quan es convida els alumnes a donar lopini, aquests
acostumen a respondre amb frases o expressions estereotipades, sense cap connexi
personal. Quan sels demana que vagin ms enll, tamb sovint, el que fan es justificar la
seva resposta parafrasejant un fragment del relat. Ambds comportaments posen en
evidncia que la lectura, el relat, no sels ha posat a dins.
La conversa literria no hauria de ser una conversa reproductiva, centrada en all que
sha ents. No serveix qualsevol tipus de pregunta que pugui fer el docent: ha de ser una
conversa de qualitat, que vagi cap als efectes de la lectura, on es respectin totes les expressions
personals, on tothom pugui dir all que pensa dins dun clima de respecte, i on el mestre
spiga quins fils pot estirar per anar reconduint la conversa cap als territoris dall personal.
Els alumnes han de notar que sels vol escoltar i que poden comunicar els seus pensaments
de forma honesta, sense por al rebuig i, sobretot, a equivocar-se.
En aquesta conversa han de poder compartir:
! All que els ha agradat, i all que no els ha agradat o els ha desconcertat.
! Les dificultats: les observacions que fa un nen/a poden ajudar a un altre a
comprendre una idea, un fet, un personatge...
! Les connexions
33
, les relacions que sestableixen dins de la mateixa histria, o b la
relaci amb daltres llibres o histries que ja coneixen.
Per tal que la conversa sigui productiva i es pugui treure tot el profit de les intervencions
dels alumnes, el mestre pot tenir algunes preguntes preparades per anar formulant en
determinats moments.
El paper del docent en aquest mtode s el de moderador de la conversa. Com a
moderador t unes tasques marcades: donar la paraula, formular preguntes que incitin a la
reflexi i no donar el seu punt de vista sobre la histria fins que aquesta conversa ja est
avanada, per no influir en la visi dels alumnes. Aquesta situaci, que pot causar cert
respecte en el docent, pot millorar:
a) Coneixent molt b el llibre/lbum de qu es parlar.
b) Havent preparat una selecci de preguntes per anar guiant la conversa literria.
De la mateixa manera que hem esmentat abans que no es poden plantejar tots els tems a
observar en una mateixa obra, tampoc no shan de formular totes les preguntes que shan
preparat prviament: es tracta noms de tenir-les preparades i anar-les formulant en funci
dels girs que es produeixen en la conversa. Mai shan de presentar com un qestionari
escrit: no perdem mai de vista que el que pretenem s que es fomenti la dimensi social de
la lectura i, per tant, la conversa entre iguals al voltant dun llibre.
Chambers
34
classifica les possibles preguntes en tres tipus diferents:
1. Les preguntes bsiques.

EF
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.
33
De vegades, en llegir un llibre, trobem una estructura que es repeteix al llarg de la histria, un fet que sassembla a un altre que ha
passat abans, uns personatges que tenen uns trets comuns...
Tamb pot passar que en llegir un llibre nevoquem un altre que ens lha recordat per un motiu determinat, per un fet, per un personatge.
Aquestes connexions ajuden els alumnes a comprendre millor lentramat de les obres que llegeixen, i parlar-ne s una bona manera de
descobrir-les.
EG
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.

31

2. Les preguntes generals.
3. Les preguntes especials.
Exemples de preguntes de cada tipus:
Preguntes bsiques (ajuden a centrar el tema de la conversa)
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi agradat d'aquest llibre?
! Qu us ha cridat ms l'atenci?
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi desagradat?
! Us ha desconcertat alguna cosa?
! Heu trobat alguna cosa estranya en el llibre?
! Heu trobat alguna cosa que es repeteixi, un "patr"?
! Heu trobat alguna incoherncia?
Preguntes generals (aporten idees noves, reflexions i informacions que ajuden que
la conversa progressi i reforcen la comprensi)
! Quan us he ensenyat el llibre abans de llegir-lo, qu heu pensat? De qu heu pensat
que tractaria? Qu us ho ha fet pensar, aix?
! Ara que ja l'hem llegit, ha estat el que esperveu?
! Heu llegit altres llibres com aquest? En qu s assemblen? En qu sn diferents?
! L'haveu llegit abans aquest llibre? El vau trobar diferent?
! L'haureu agafat del prestatge per llegir-lo, si no us l'hagus llegit jo?
! Heu trobat paraules o frases, o alguna altra cosa que tingui a veure amb el
llenguatge que no us hagi agradat? I que us hagi agradat?
! Si l'escriptor us deixs millorar alguna cosa de la histria, qu canviareu?
! Alguna cosa que passa a la histria, us ha passat algun cop a vosaltres?
! Quan us ho estava llegint, podeu veure la histria amb la vostra imaginaci?
! Quantes histries diferents heu pogut trobar dins daquesta histria?
! Qu direu als vostres amics daquest llibre?
! Us ha sorprs el que ha dit algun dels vostres companys?
Preguntes especials
35

(ajuden a descobrir les particularitats de cada llibre, del seu llenguatge, dels
personatges, de les il!lustracions)
! En quant de temps transcorre aquesta histria? Explica els fets en lordre en qu
han passat?
! Hi ha parts de la histria que tardaven molt de temps a passar, per que en canvi

35
Aquestes preguntes serien especfiques per a cada llibre; aquestes que us mostrem noms sn orientatives, no tenen el mateix valor que
les precedents.
32

sexpliquen molt de pressa? I a linrevs?
! On passa la histria? Podria haver passat en un altre lloc?
! Quins personatges es semblen ms interessants? Nhi ha algun que no us hagi
agradat? Algun personatge us recorda alg que coneixeu?
! Qui explica la histria? La explica alg que coneix molt b qu va passar?
! Qu pensa el narrador sobre els personatges, li agraden o no? Qu us ho fa pensar?
! El narrador, aprova o desaprova les coses que passen al llarg de la histria? Qu us
ho fa pensar?
! Quan escoltveu la histria, heu pogut sentir qu pensaven els personatges? Qu
sentien?

Recapitulem:
Llegir al costat de persones que per a lalumne sn importants, i compartir estones
agradables de conversa al voltant de la lectura, afavoreixen el gust per llegir i els hbits
lectors dels alumnes: parlar dall que sha llegit amb altres persones els permet entrar
dins del relat i anar teixint el seu coneixement literari.
33

4. Orientacions per planificar les sessions de lectura.

Conixer, preveure i planificar les activitats de lectura i el treball amb el llibre il!lustrat o
llbum s necessari, per part del docent, per poder treure el mxim profit de cada lbum i
afavorir aix la lectura crtica dels alumnes i el seu gust per llegir.
Preveure factors i situacions ajudar a fer possible que lestona dedicada i el treball que en
sorgeixi resulti reeixit.
Cada mestre o professor sabr adequar aquestes pautes a ledat i interessos dels seus
alumnes i acollir les orientacions que siguin adients a la seva proposta.

Abans

Conixer i valorar positivament el llibre o lbum il!lustrat seleccionat.
Saber si s tracta dun conte o duna histria original o b si es tracta duna adaptaci.
Establir lobjectiu principal pel que ens proposem llegir un llibre determinat, amb el ben
ents qu cal tenir suficient flexibilitat per adaptar el que sorgeixi de la participaci,
conversa i interpretaci dels infants o joves.
Preparar unes preguntes-guia que poden orientar la conversa literria en acabar
lexplicaci del conte. El mestre pot formular-les en el moment que consideri oport,
noms si escau.
Temporalitzar lactivitat: pot iniciar-se i acabar en una sessi o b distribuir-se en ms
duna; tamb pot implicar daltres matries: plstica o tecnologia, socials, llengua, etc.
Pensar en lespai on es far la sessi: la biblioteca, laula dinformtica, la classe.... Ha de
ser un espai agradable, tranquil, amb els alumnes distributs de manera que permeti el
seguiment de tothom; sha de crear una situaci cmoda que afavoreixi la conversa
posterior. Normalment la biblioteca s un lloc que, ambientat adequadament, afavoreix
aquest moment i el diferencia de lactivitat a laula.
Preveure els recursos materials que necessitarem durant la sessi: llibre, can, pantalla, etc.
Preveure la gravaci de la conversa que es produeixi, si sescau.

Durant

Presentar lautor i lil!lustrador, aix com esmentar altres obres que hagin creat.
Comenar fent hiptesis a partir dels paratextos, a partir dobservacions i preguntes del
docent i els altres alumnes.
Expressar els gustos i sensacions per part del docent s un valor afegit a lacompanyament
que exerceix i que pot ajudar a aconseguir la finalitat de la sessi. s millor no fer-ho,
per, des dun bon comenament, ja que sestar condicionant lopini dels alumnes.
Saber utilitzar tcniques per motivar o reconduir converses literries i debats.
Utilitzar lexpressi oral adequada en la lectura en veu alta: pauses, to, intensitat de la veu,
etc.
34

Utilitzar lexpressi gestual adequada a la narraci.
Ajudar que els alumnes facin inferncies per afavorir la comprensi.
Enregistrar de la conversa que sorgeixi.
Recollir les observacions durant lestona de lactivitat pot aportar elements interessants per
al moment de fer lavaluaci (pot fer-ho un observador extern).

Desprs

Posar a labast dels infants i joves el llibre fsic perqu puguin recrear-se en els detalls.
Recollir lopini dels mateixos infants i joves.
Conversar amb els alumnes sobre la histria que sha llegit/explicat, les imatges, els
personatges, ... a partir de les preguntes-guia que fa el mestre i les observacions dels
companys i companyes.
Transcriure i analitzar la conversa que shaur produt amb la finalitat de poder-ne fer una
valoraci.
Procurar recollir imatges, fotografies i documentaci de lexperincia.
Mostrar i comunicar el resultat del que sha creat al bloc o web de la biblioteca o del
centre.
Prendre nota dels punts forts i febles que shan detectat durant lexperincia.
Pensar de quina manera es pot millorar lactivitat per a futures ocasions.


35


5
.

L
e
s

p
r
o
p
o
s
t
e
s


36

Alguns exemples danlisi i treball amb lbums:

EI CI CM CS ESO
DE FICCI
LIONNI, L. El petit Blau i el petit Groc. Ed. Kalandraka. x
LIONNI, L. Neda que neda. Ed. Kalandraka. x x
PRATS, J.; LUCIANI, R. Dimitri. Ed. Baula x x
SILEI, F.; QUARELLO, M. Lautobs de la Rosa. Brbara
Fiore editora.
x x
INNOCENTI, R. La Caputxeta vermella. Smbol editors. x
DOCUMENTALS
BROWNE, A. Un goril!la. Hiptesi Kalandraka. x x
SIS, P. Larbre de la vida. Rquer editorial. x
A CAVALL ENTRE LA FICCI I LA REALITAT
GONSALVES, R. Imaginat un dia. Ed. Joventut. x x x


37

5.1. Anlisi dun lbum il!lustrat: El petit Blau i el petit Groc.
Proposta per a parvulari.


Ttol: El petit Blau i el petit Groc.
Argument i il!lustracions: Leo Lionni
Traducci al catal: Helena Garcia i Natlia Lpez.
Editorial: Kalandraka.
Any: 2013.

Dos petits colors es fonen en una abraada sense
adonar-sen que es converteixen en un nou color, cosa
que fa que ning no els reconegui. El plor els torna a la
seva forma original, cosa que celebren i comparteixen
amb tots els seus amics. s aix com a partir de llavors,
jugaran a crear noves games cromtiques.
Sota laparent senzillesa daquest relat, hi ha una histria
en qu senalteixen lamistat, la innocncia i la identitat.
36

Aquest va ser el primer lbum creat per lautor, lany 1959. Lionni no tenia formaci
artstica, provenia del mn de leconomia i de la publicitat.
El naixement d El petit Blau i petit Groc va ser totalment fortut: un llarg viatge amb tren
amb els seus nets, uns paperets de colors, i molta imaginaci. Amb els anys sha convertit
en un clssic, com molts altres del mateix autor (Frederick
37
, Neda que neda
38
...).


Lanlisi de llbum
El format del llibre
s un lbum quadrat, de format petit. Les cobertes sn de carton, mats, i el llibre est
imprs en paper mat.
Els paratextos
El ttol El petit Blau i el petit Groc ja ens dna una pista sobre la naturalesa daquests dos
protagonistes: estan escrits comenant amb lletra majscula, com si es tracts dun nom
propi, la qual cosa ens fa pensar que aquestes dues taques de colors prendran una identitat
de persones. Ladjectiu petit ja ens dna una pista sobre ledat dels protagonistes.
A la coberta anterior es presenten fonent-se en una abraada, enllaats, tant, que fins i tot
barregen els seus colors. Ens pot permetre fer hiptesis sobre la trama de la histria a
travs de preguntes: Com s que sajunten? Per qu aquest tros del mig s de color
verd?.

36
100 aos de Leo Lionni. Kalandraka. [En lnia] <http://www.kalandraka.com/blog/wp-content/uploads/2010/05/Centenario-Leo-
Lionni_cast.pdf> [Consulta: 26 de maig de 2013]
EH
LIONNI, L. Frederick. Kalandraka: 2010. (Tercera edici).
38
LIONNI, L. Neda que neda. Kalandraka: 2012. (Tercera edici).
38

Les guardes sn plenes de taques blaves i grogues, alternades. Una guarda s amb el fons
blanc, i la segent amb el negre; les de darrere tamb sn iguals. (fig.1)






Figura 1
A la portadella tornen a aparixer el ttol i els dos protagonistes.
La dedicatria ens diu:
Un conte del Leo Lionni per al Pippo, lAnn i altres nens.
s un conte dedicat als nens, que mostra problemes i vivncies propers a la seva edat.
Les il!lustracions
Tot el llibre est maquetat duna forma senzilla: les il!lustracions, sense marc, les trobem de
vegades centrades, de vegades escampades per la pgina, depenent de la sensaci que ens
vulgui transmetre lautor: tranquil!litat, ordre, angoixa, felicitat, moviment...
El text, en lletra dimpremta negra sobre fons blanc, molt senzill, sempre est centrat i a la
part inferior de la pgina, sense ocupar massa espai (fig.2)








Figura.2
Lautor fa servir el collage amb imatges abstractes: les taques de colors, de formes irregulars
(no sn mai idntiques) representen els personatges, prenen vida. En un principi Lionni va
idear la histria amb papers de colors, ara en el disseny del conte sutilitza lordinador.
Es tracta dun tipus dil!lustraci que en el moment que va sorgir, era molt innovadora: cal
interpretar, donar sentit als colors, a les formes, a la distribuci de lespai. La imatge no ens
evoca la realitat, sin que cal imaginar-la, intuir-la.
39

Quan lautor vol transmetre la idea dordre, de recolliment, col!loca les taques dins duna
altra de ms gran : una taca arrodonida en el cas de les cases dels protagonistes, una de
rectangular, fons negre i molt arrenglerades les taques dins della en el cas de lescola
(sensaci dordre i disciplina: tamb podria ser un dels temes de conversa posterior) (fig.3).









Figura 3

Quan hi ha diversi, desordre, disbauxa, les taques estan escampades per la pgina.
Quan vol representar moviment, el recorregut del Blau buscant el seu amic, ho fa
desplaant la taca de lesquerra cap a la dreta, i anant cap a la pgina segent, utilitzant
vries pgines i convidant aix el lector a passar pgina per continuar la cerca. En un
moment donat canvia el color de fons, del blanc al negre i al vermell: potser el petit Blau
comena a estar angoixat? Potser t por? (fig.4)








Figura 4

Quan el veu de lluny el petit Blau est entrant per la vora esquerra de la pgina i el veu,
resplendent, al bell mig: ha arribat a la seva fita, trobar el seu amic.
El joc amb la barreja de colors s lesperit de lobra: dels colors bsics blau i groc al verd,
quan es fonen en una abraada, i desprs la separaci un altre cop i el retorn als colors
inicials.
Els colors tamb representen la diferncia: els amics sn taques de diferents colors, no nhi
ha cap digual.
Lionni juga molt amb les vores de les taques, les mides, i sobretot, amb el moviment
(passar per dins dels tnels, pujar una muntanya...). Les imatges sn planes.
40


El text i largument
Aquest s un lbum de tipus narratiu i amb poc text. Est estructurat en frases senzilles,
que comencen i acaben a la mateixa plana o, com a molt, a la del costat, exceptuant el
moment en qu el Blau busca el seu amic: la frase sencavalca en quatre planes, cosa que
provoca que el lector giri de seguida la pgina, sense entretenir-se, per continuar llegint.
Combina el temps present (quan presenta els personatges i la situaci) i el passat (quan
explica qu li va passar al petit Blau).
La traducci al catal fa servir algunes expressions prpies de la llengua catalana, com ara
la interjecci,ai las o les frases fetes plorar a llgrima viva o desfer-se en un mar de
llgrimes.
El seu argument permet treballar diversos aspectes, com veurem ms endavant, ja que s
una histria molt prxima als infants.
Segueix una estructura de presentaci- problema- soluci amb final feli i tancat, tot i que
el final no s un senzill retorn a la situaci dinici, sin que hi ha un enriquiment dels
personatges a partir dels problemes que han viscut. (fig.5)







Figura 5

La relaci text-imatge
Tant la imatge com el text sn importants en aquesta obra. Sense la imatge la histria sens
quedaria curta, hi faltaria quelcom; sense el text, potser costaria una mica copsar els detalls
de la histria. Text i imatge treballen plegats per explicar la narraci.

El narrador
La histria est narrada per una persona externa. Tot i que el text s molt breu, en algun
moment deixa entreveure la simpatia que sent el narrador pels protagonistes.
El tractament del temps
La narraci comena en el present, presenta els personatges i la situaci, i en cert moment
sen va al passat, per explicar-nos uns fets ja succets.

Els protagonistes i els personatges
Els protagonistes sn els mateixos que donen ttol a lobra: el petit Blau i el petit Groc. Ja
hem esmentat abans que el fet descriurels amb la inicial majscula, els confereix la seva
identitat com a persones: podria tractar-se de dos infants amb qu el lector shi pot
identificar.
41

Com tots els infants, tenen una llar, una famlia, i fan les coses que fan tots els nens
normalment: jugar a fet i amagar, anar a escola, tenir amics, i de vegades, tamb, desobeir
els pares, perdres, espantar-se...
Lautor assigna als personatges diferents colors: dels amics del petit Blau i el petit Groc no
nhi ha cap del mateix color: tots sn iguals (tots sn taques de formes ms o menys
semblants) per alhora sn tots diferents, tots tenen les seves identitats.
El pare i la mare, tant dun personatge com de laltre, sn representats amb les taques ms
grosses, una ms arrodonida i laltra ms allargada (podem jugar a endevinar qui s qui).
Temtiques que podem treballar
A partir daquest conte es poden treballar diversos aspectes:
! El curs de la vida: lamistat, els pares.
! Els sentiments, les actituds, les malalties: la seguretat, les pors, la desobedincia, la
persistncia, la tristesa, la solitud.
! El mn que ens envolta: la diferncia, la identitat.
A partir daquest conte pot ser molt interessant treballar amb el color i la barreja. Utilitzant
una taula de llum podem jugar amb les transparncies, superposar trossos de paper de
seda de diferents colors i experimentar. (fig.6)
39









Figura 6
Enfilant una conversa
A partir dels tres tipus de preguntes que descriu Chambers
40
, en proposem algunes que
poden guiar la conversa literria al voltant daquest lbum.
Preguntes bsiques
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi agradat daquest llibre?
! Alguna cosa no us ha agradat?
! Alguna cosa us ha desconcertat, lheu trobada estranya?

39
Imatge extreta de <http://www.enelpaisdelashadas.com/pequeno-azul-y-pequeno-amarillo/> [Consulta: 18 de juliol de 2013]
40
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.
42

! Alguna cosa us ha costat de comprendre?

Preguntes generals
! Quan us he ensenyat el llibre abans dexplicar-lo, qu heu pensat que passaria?
! Heu pensat que us agradaven les imatges que surten a la coberta?
! Ara que us lhe llegit i hem vist les il!lustracions, encara penseu el mateix?
! Hi ha alguna de les paraules o expressi que utilitza lautor que no us hagi agradat?
! Quan us ho anava llegint, podeu imaginar-vos la histria?
! Creieu que si no us hagus ensenyat les imatges, la histria us hauria agradat igual?
! Quantes histries heu trobat dins daquest llibre?

Preguntes especials
! En quant de temps creieu que transcorre aquesta histria?
! Heu sentit por en algun moment? Us ha fet posar tristos en algun moment? I
contents?
! Creieu que s valent el petit Blau? Ha fet b de no fer cas als pares? Ho feu aix
vosaltres?
! No t germans el petit Blau? I el petit Groc?
! Qu haureu fet vosaltres si hagussiu estat el petit Blau, haureu marxat de casa?
! Com es deu sentir el petit Blau quan no troba el seu amic?, i quan el retroba? Us ha
fet patir? Pensveu que el trobaria?
! Daquestes dues taques, quina us sembla que s el pare i quina la mare? Qu us ho
fa pensar?
! Com es deuen sentir els dos amics quan els pares els tornen a reconixer?



Dalguna manera, en algn lloc, lart, en efecte expressa sempre els sentiments de la
infncia. (L. Lionni
41
)

41
Clsicos infantiles: Leo Lionni. [En lnia] <http://revistababar.com/wp/clsicos-infantiles-leo-lionni/> [Consulta: 18 de juliol de 2013].
43



5.2. Anlisi dun lbum il!lustrat: Neda-que-neda.
Proposta per a parvulari i cicle inicial de primria.

Ttol: Neda que neda.
Text i il!lustracions: Leo Lionni.
Traducci: Ignasi Centelles.
Editorial: Kalandraka.
Any: 2012 (ledici original data de lany 1963, i la
primera traducci al catal del 2007).

Aquesta s la histria dun peixet de color negre que
vivia en un rac qualsevol del mar, entre un grup de
peixos vermells. Tot i amb aix, per, no se sentia
diferent dels altres, com podrem pensar.
Aquesta s una histria sobre la importncia del treball
en equip per vncer les dificultats.



Lanlisi de llbum
El format del llibre
s un lbum rectangular, amb les cobertes de carton, mats. El llibre est imprs en paper
mat, i t un tacte una mica rugs.
Els paratextos
El ttol en la llengua original s Swimmy, i en catal sha tradut com a Neda que neda.
A la dedicatria sexplica don sorgeix aquest ttol:
Per al meu amic Alfredo Segre, que va donar a Neda-que-neda el seu nom.
Si despleguem les cobertes ens apareix davant lescenari del fons del mar: roques, coralls,
algues i un estol de peixets vermells gaireb transparents. Davant dells, ms avanat que
els altres, un peixet de color negre. Aquesta coberta i el ttol permeten fer anticipacions
sobre el contingut de llbum: de qu tractar la histria, com s que hi ha un peixet
diferent... (fig.1).





Figura1
44

Les guardes estan pintades amb aquarel!la quasi transparent, de color blau, cosa que crea
un efecte daigua que fa que ens submergim del tot dins la narraci (fig.2). La
portadella, torna a repetir lescena de les cobertes.







Figura 2
Les il!lustracions sn a doble pgina sempre, i el text hi est integrat, a la part superior o
inferior, dreta o esquerra (fig.3).













Figura 3


Les Il!lustracions
Ocupen les dues planes senceres i no tenen marc. Per fer-les sha utilitzat una tcnica mixta
que combina lestampaci amb segells (peixos vermells) i amb plantilles (algues); a ms a
ms utilitza la taca per formar figures. Hi ha moments en qu es dibuixen les figures. (fig.4).
El peix petit negre que est fet amb ordinador.
text text text
45













Figura 4
Sutilitzen uns tons molt vius en certs moments, ms tristos en daltres, en funci del caire
que pren largument.
El mar daquarel!la canvia de tonalitats: del blau cel i rosat a linici de la histria (fig.5),
quan els peixets viuen felios al fons del mar, al blau mar intens en el moment de latac de
la tonyina gegant (fig.6); i canvia a gris, quan el Neda-que-neda aconsegueix escapar i es
troba molt trist i molt sol (fig.7).









Figura 5








Figura 6
46









Figura 7

En certs moments les il!lustracions transmeten moviment. A linici de la histria, els peixets
vermells estan col!locats en totes direccions, com simulant una mica de desordre (a
lanterior fig.5).
En el moment que la tonyina els empaita, el moviment de fugida es transmet orientant
tots els peixos cap a la dreta (lanterior figura 6).
Els moviments oscil!lants de laigua del mar es poden entreveure a travs de les
ondulacions de les algues, dels tentacles de la medusa (fig.8), de les anemones...









Figura 8

s un tipus dil!lustraci figurativa, on els nens i nenes poden reconixer els objectes i
animals de la realitat, encara que lil!lustrador hi hagi posat el seu toc personal.
El text i largument
El Neda-que-neda s un peixet negre que viu tranquil en un rac dun mar qualsevol. s
diferent de tots els altres, per a la vegada, s molt especial, perqu neda ms rpid que cap
altre peix.
Un mal dia, una tonyina ferotge sempassa tots els companys i Neda-que-neda aconsegueix
escapar, grcies a la seva velocitat. Molt trist i sol viatja pels mars i va coneixen indrets
preciosos i personatges molt especials.
Finalment troba un estol de peixets vermells que li recorden molt els seus amics, i que
viuen atemorits en un escull per tal que no sels pugui menjar ning. El Neda-que-neda t

47

una idea brillant: organitzar-se de manera que, de lluny, semblin un nic peix: junts, en
equip, seran ms forts i cap peix no satrevir a fer-los mal.
El final del conte s fora tancat: es torna a la situaci inicial, de calma. per havent superat
els obstacles (ara ja poden enfrontar-se als perills) i havent perdut els seus companys.
El text est escrit en temps passat. Hi ha pgines que tenen pargrafs llargs, nhi ha que
tenen una sola frase.
En general, utilitza frases simples, per amb un llenguatge molt acurat, gaireb potic:
Era tan negre com la closca dun musclo (referint-se al Neda-que-neda).
Va aparixer com una fletxa travessant les ones.
Una llagosta, que donava voltes com un viol.
Va veure una medusa feta de gelatina irisada.
Peixos estranys arrossegats per un fil invisible.
Un bosc dalgues que creixia en unes roques de sucre candi.
En general, el text s entenedor i t un vocabulari a labast de tothom.

La relaci text-imatge
En aquesta obra la imatge t un pes enorme. A cada pgina s com si estiguessis
contemplant una petita obra dart: els detalls, la tcnica, els sentiments que evoca...
El text hi fa una funci dacompanyament.

El narrador
La histria est narrada per una persona externa.
El tractament del temps
Est escrit en ordre cronolgic, tal com es van succeint els fets, i en passat.

El protagonista i els personatges
El protagonista daquesta histria s el Neda-que-neda. Un peix que s diferent de la resta,
tant pel seu color com per la qualitat de nedar ms de pressa que els altres.
Si demaneu als alumnes de qu creuen que parla aquesta histria, quan ensenyeu la coberta,
amb tota probabilitat us parlaran de la diferncia, per potser com a motiu de rebuig. En
aquest cas poden descobrir que les diferncies sn enriquidores.
El peixet, tot i ser petit, t unes qualitats admirables: el valor, la valentia, la perspiccia...
Temtiques que podem treballar
A partir daquest conte es poden treballar diversos aspectes:
! El curs de la vida: lamistat, la mort.
! Els sentiments, les actituds, les malalties: el treball en equip, la generositat, les pors,
els perills.
! El mn que ens envolta: la natura.
48

Aquest lbum, a banda de ser un tresor des del punt de vista artstic i visual, ho s per
lensenyament que transmet: treballant junts podem aconseguir molt ms que fent-ho
sols.

Enfilant una conversa
A partir dels tres tipus de preguntes que descriu Chambers
42
, en proposem algunes que
poden guiar la conversa literria al voltant daquest lbum.

Preguntes bsiques
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi agradat daquest llibre?
! Alguna cosa no us ha agradat?
! Alguna cosa us ha desconcertat, lheu trobada estranya?
! Alguna cosa us ha costat de comprendre?
! Heu descobert algun patr, alguna estructura que es repeteixi?

Preguntes generals
! Quan us he ensenyat el llibre abans dexplicar-lo, qu heu pensat? De qu heu
pensat que parlaria?
! Ara que lhem llegit, s el que esperveu?
! Alguna de les paraules o frases que utilitza no us ha agradat?
! El llenguatge que fa servir lautor, us ha ajudat a imaginar la situaci?
! Quan us ho anava llegint, podeu veure la histria a la vostra imaginaci?
! Creieu que sense les imatges, la histria us hauria agradat igualment? Seria el
mateix?
! En algun moment heu pogut veure a travs de la mirada del Neda-que-neda?
! Quantes histries heu trobat dins daquest llibre?
! Podrem entendre el text sense les il!lustracions? Quin paper juguen les
il!lustracions? Ens ajuden a comprendre ms la histria? Expliquen ms coses que
el text?

Preguntes especials
! En quant de temps creieu que transcorre aquesta histria?
! Algun escenari dels que surten us ha fet sentir cmode/incmode? Heu sentit por
en algun moment?
! Quins sentiments us provoca el Neda-que-neda? Creieu que s valent? s llest?
! Com es deu sentir quan la tonyina gegant sha menjat els seus companys?

42
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.
49

! Vosaltres us haurem atrevit a viatjar sols per loce?
! Us podeu imaginar una medusa feta de gelatina irisada? Com creieu que es
bellugaria? I una llagosta que donava voltes com un viol?
! Quina sensaci us produeixen els colors que sutilitzen?
! Creieu que utilitzant una altra tcnica produiria la mateixa sensaci? Us imagineu el
mateix llibre il!lustrat per un altre il!lustrador dels que coneixeu?
! Us ha agradat com sacaba? Us podeu imaginar que acabaria aix?
! Relacionareu aquesta histria amb alguna altra que hgiu llegit?






La uni fa la fora
i el peix petit no sempre ha de tenir por del gros.
43


43
KALANDRAKA. 100 aos de Leo Lionni. [Document en lnia] <http://www.kalandraka.com/blog/wp-
content/uploads/2010/05/Centenario-Leo-Lionni_cast.pdf> [Consulta: 28 dabril de 2013]
50

5.3. Anlisi dun lbum il!lustrat: Dimitri..
Proposta per a cicle mitj i superior de primria

Ttol: Dimitri
Autor: Joan de Du Prats
Il!lustradora: Rebeca Luciani.
Editorial: Baula.
Any: 2009.

En Dimitri s un titella. Uns fils li mouen el cos de manera
graciosa.
Per com tots els titelles, necessita del seu amo per fer tots
els seus moviments: no s capa de decidir per si sol, ni
tampoc no ho ha intentat mai.
Les seves actuacions no li fan ni fred ni calor. No lamona
gens lobscuritat del bagul on descansa dia rere dia.
Fins que un dia el titellaire decideix afegir un fil ms a en
Dimitri, just al pit, por poder-lo dominar encara millor: a partir daquell moment, la situaci
comenar a canviar.

Per la temtica que tracta i el tipus de llenguatge que utilitza, creiem que pot ser adequat per
treballar amb els alumnes de cicle mitj i superior de primria.




Lanlisi de llbum
El format del llibre
El llibre est imprs en paper setinat. Les cobertes sn de carton.
Els paratextos
Llbum t un ttol nominatiu, Dimitri, que pot produir una certa intriga al lector sobre el
personatge, i permetre fer prediccions sobre la seva persona.
El protagonista, el titella, ocupa tota la coberta, com si fos al mig dun escenari. Els colors
sn foscos, granats, i el titella ressalta, il!luminat pels focus.
Les guardes sn envellides, semblen talment el folre de tela del bagul on reposa desprs de
les actuacions (aix s difcil de descobrir fins que sha llegit la histria, per s interessant
preguntar qu deuen representar aquestes guardes, abans de llegir el llibre i en acabar).
Les dedicatries, de lautor i de la il!lustradora, sn per a persones especials, que
possiblement estimen.
Els tons foscos i els materials densos que utilitza fins ara ja deixen entreveure que es
tractar duna histria seriosa.


51

La portadella est feta tamb amb un fons envellit i un dibuix del protagonista fet a llapis,
com si es tracts de lesbs de la il!lustraci de la coberta (fig.1)





Figura 1
Les il!lustracions ocupen les dues planes i no tenen cap tipus de marc. El text est integrat
dins de les il!lustracions, i no t un lloc fix (a la part inferior, a la part superior, a la dreta, a
lesquerra, a les dues planes); s negre o blanc, depenent del color de fons de la il!lustraci.
(fig.2).








Figura 2
Les il!lustracions
Les il!lustracions juguen un paper imprescindible en aquesta obra, intensifiquen i
complementen all que conta el text. Estan fetes amb acrlic.
La il!lustradora juga molt amb el plans i els enquadraments. Al llarg de lobra predominen
els plans de detall (els ulls del Dimitri, lescena de les tisores, ...). Senquadra la imatge en
funci del lloc on vol que el lector centri la seva atenci. (fig.3)








Figura 3
52

El pla general es reserva a alguns moments concrets, sobretot quan en Dimitri parla de la
llibertat i quan comena a experimentar-la.
La figura del titella sempre es presenta doblegada, desmanegada, probablement pels efectes
de viure dins del bagul, per sobretot per la necessitat que t del titellaire per mantindres
dempeus. Si ens fixem, en alguns moments en qu sens mostra a en Dimitri de cos sencer,
la seva posici s totalment de submissi (fig.4).








Figura 4
En cert moment es produeix un canvi radical: passem de veure en Dimitri a trossos i a
bocins i en posici decaiguda, a poder-lo observar de cos sencer. Aquest fet es produeix
per primer cop en el moment que el protagonista disposa de llibertat: ja el veiem en
linstant que aconsegueix escapar (fig. 5, al lateral inferior dret de la pgina), i desprs
mentre observa com es fa de dia des de dalt dun turonet (fig.6).








Figura 5













Figura 6
53


Els colors que sutilitzen sn foscos: predominen els tons granats, marrons... colors freds,
que transmeten sensaci de tristesa, de solitud, de fredor. Aix no obstant, en certs
moments sembla que lobra comenci a aclarir-se, coincidint amb el despertar a la vida del
personatge (fig.7).
















Figura 7

Les figures no sn proporcionades ni miren dassemblar-se a la realitat: els caps grossos, els
braos petits, els ulls petits i allargats, sn tpics daquesta il!lustradora
44


El text i largument
Aquest s un lbum de tipus narratiu. A dins es poden trobar dues histries diferents: la del
titella i la del titellaire.
La histria sinicia amb en Dimitri a punt de comenar la funci. El narrador (extern)
explica el seu dia a dia entre camerinos i bastidors, una histria trista; un personatge que no
enyora la llibertat, senzillament perqu mai no lha coneguda.
De sobte per, el titellaire pensa que en Dimitri encara no fa prou els moviments que ell
voldria. Aix que decideix clavar-li un altre fil al pit, per tenir-lo ms sotms.
Aquest fil fa que en Dimitri obri els ulls i descobreixi el mn real. A partir daquest
moment la seva vida far un gir inesperat: buscar la llibertat i, finalment, laconseguir.
Lobra est escrita en temps passat. Lautor utilitza un llenguatge exquisit, farcit dunes
descripcions molt completes que traslladen fcilment al lector a lescenari del conte i li
transmeten tot de sensacions: de fred, de solitud, dangnia, de fstic en certs moments...
De vegades, Dimitri havia de ballar claqu en cantonades rnegues, amb sentors de claveguera, sota la
claror enterbolida dun fanal.
O fer acrobcies dins lhalo del focus dun trist cabaret de port.
Els pargrafs sn llargs i ben cohesionats. Utilitza moltes frases juxtaposades i
subordinades.
Abunden les expressions i els recursos del tot potics: Sentia el fred com fiblades
dagulles de cap, Semblava com si la densa indiferncia en la qual havia viscut

44
Recomanem que visiteu la seva web: <http://www.rebecaluciani.es > [Consulta 21/02/13]
54

sestigus fonent, Dins la nit perllongada del cofre (...), (...) va respirar la primera
glopada de llibertat.

La relaci text-imatge
La relaci entre el text i la imatge s en aquest cas de complicitat: la imatge complementa el
text, lajuda en les descripcions dels escenaris i del protagonista; remarca la importncia de
determinats fets mitjanant els plans de detall; ajuda a transmetre sensacions de fred, de
solitud, fins i tot en alguns moments, de misria.
El text necessita de la imatge per transmetre les sensacions i per connectar amb el lector. I
la imatge complementa les riques descripcions que fa el text: sn una unitat indissoluble.
El narrador
La histria est narrada per una persona externa, que dalguna manera deixa entreveure que
no se sent cmode amb la situaci que viu en Dimitri: transmet un sentiment de
compassi.
El tractament del temps
Podem intuir, per la narraci, que des de linici de la histria fins que en Dimitri
aconsegueix la llibertat, passa fora temps. Alguns fragments del text ho deixen entreveure:
Aix es van anar seguint les actuacions. Avui en una ciutat, dem en un llogarret (...).

El tipus de final
Podrem dir que la histria acaba b: el conflicte inicial es resol, en Dimitri aconsegueix la
llibertat. El final queda, per, una mica obert: qu passar amb en Dimitri a partir dara?
Ser capa de captenir-se, tot sol? Cada lector pot imaginar com continuar la histria.

El protagonista
El protagonista daquesta histria s un titella acostumat a fer sempre el que vol el seu
titellaire. Mai no sha plantejat que la situaci pugui ser diferent, fins que per casualitat,
descobreix que pot tenir sentiments. Tot i la inseguretat i la incertesa, decideix tirar
endavant i ser lliure.
Mentre est en captivitat el veiem noms a bocins: la il!lustradora en mostra fragments (els
ulls, un tros de cara, una cama) i quan el mostra sencer, est encorbat, capcot (en una
actitud de submissi). No el veiem de cos sencer i amb el cap alt fins que aconsegueix sser
lliure.
Podrem relacionar-lo amb certes situacions que es donen a la vida real: persones que sn
sotmeses per altres i que no en sn conscients; altres que els van oprimint cada dia ms,
fins que la opressi s tan forta (el fil del pit del Dimitri) que fan que obrin els ulls i
descobreixin, per primer cop, la realitat; persones que es mouen per la vida sense sentir-se
vius...
Els alumnes poden fer connexions amb altres histries on es parla de la llibertat o un
personatge s sotms per una altre de ms fort.
Temtiques que es poden treballar
! Els sentiments: les pors, la solitud, la llibertat, la perseverana.
55

Es pot establir un paral!lelisme entre la situaci que viu en Dimitri i algunes situacions del
mn real: opressi dun sser per part dun altre, situacions de maltractaments i de privaci
de llibertat (les revoltes dalguns pasos, per exemple).
Tamb es podria relacionar aquest lbum, amb daltres que parlen de llibertat, com ara
Lelefant encadenat
45
.
Aquest lbum es podria qualificar com un cant a la llibertat dels ssers humans. Pel seu
llenguatge acurat i la riquesa de les il!lustracions, el considerem un petit tresor a tenir en
compte per treballar amb els alumnes.

Enfilant una conversa
Basant-nos en els tres tipus de preguntes que descriu Chambers
46
, en proposem algunes
que poden guiar la conversa literria al voltant daquest lbum.
Preguntes bsiques
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi agradat daquest llibre?
! Alguna cosa no us ha agradat?
! Alguna cosa us ha desconcertat, lheu trobada estranya?
! Alguna cosa us ha costat de comprendre?
! Heu trobat algun patr, alguna connexi?
Preguntes generals
! Quan us he ensenyat el llibre abans dexplicar-lo, qu heu pensat? En algun
moment heu pensat que era per a nens petits? Qu us ho ha fet pensar?
! Ara que lhem llegit, s el que esperveu?
! Alguna de les paraules o frases que utilitza no us ha agradat?
! El llenguatge que fa servir lautor, us ha ajudat a imaginar la situaci?
! Quan us ho anava llegint, podeu veure les escenes a la vostra imaginaci?
! En algun moment heu pogut veure a travs de la mirada den Dimitri?
! Quantes histries heu trobat dins daquest llibre?
! Podrem entendre el text sense les il!lustracions? Quin paper juguen les
il!lustracions? Ens ajuden a comprendre ms la histria? Van ms enll del text?

Preguntes especials
! En quant de temps creieu que transcorre aquesta histria?
! Algun lloc dels que surten us ha fet sentir cmode/incmode?
! Us heu sentit cmodes al llarg de tota la histria? Us ha agradat/desagradat des del
comenament?

45
BUCAY, J. Lelefant encadenat. Ed. Serres.
46
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.
56

! Quins sentiments us provoca en Dimitri? I el titellaire?
! Quina sensaci us produeixen els colors que sutilitzen?
! Creieu que utilitzant una altra tcnica es produiria la mateixa sensaci? Us imagineu
el mateix llibre il!lustrat per un altre il!lustrador dels que coneixeu?
! Qu devia sentir en Dimitri el primer moment que el titellaire li clav el fil nou al
pit?
! Qui explica la histria? Creieu que qui lexplica sent simpatia per en Dimitri? Li fa
llstima? Qu us ho fa pensar?
! Quan explicvem la histria, podeu sentir qu pensava el Dimitri, quines
sensacions tenia?
! En algun moment ha sentit por? Qu ha fet per superar-la?
! Com creieu que es deu sentir en Dimitri al final de la histria? Us heu sentit mai
aix?
! Com creieu que continuar la vida den Dimitri? Creieu que s valent?
! Relacionareu aquesta histria amb alguna altra que conegueu?
! Per qu penseu que , tant lautor com la il!lustradora, el dediquen a persones que
estimen?







Dimitri s una histria sobre lanhel de llibertat que noms sorgeix
quan sest ben despert a la vida.












57

5.4. Anlisi dun lbum il!lustrat: Lautobs de la Rosa.
Proposta per a Cicle Superior i ESO.

Ttol: Lautobs de la Rosa.
Autor: Fabrizio Silei
Il!lustrador: Maurizio A.C. Quarello.
Editorial: Barbara Fiore Editora.
Any: 2012.
Traducci: Anna Casassas Figueras.

Aquest lbum ha estat guardonat amb el XIII Premi Llibreter
2012 dlbum il!lustrat.
Lautobs de la Rosa s un lbum il!lustrat que es basa en
una histria real, la de la Rosa Parks, la dona que va iniciar
la lluita pels drets i la igualtat de les persones negres.
Rosa Parks va nixer lany 1913 a lestat dAlabama, i va viure lpoca de la segregaci
racial.
La seva valentia i contundncia va aconseguir fer avanar la societat en la lluita contra el
racisme.

Per la seva temtica, proposem el treball daquest lbum per a alumnes de cicle superior de
primria i dESO.



Lanlisi de llbum
El f ormat del l l i bre
Les cobertes sn de carton i el llibre est imprs en paper setinat.
El s parat ext os
El ttol de llbum s nominatiu (de la Rosa) i permet fer hiptesis sobre el tema de qu
tractar. Lacompanya una il!lustraci de lautobs, de color groc, que ocupa les dues
cobertes.
Els colors del cel sn foscos, es fa de nit, els llums de les cases encesos: es transmet la
sensaci que estem a punt dencetar una histria seriosa i trista.
A la coberta posterior hi apareix una frase:
Sempre hi ha un autobs que passa per la vida de cadascun de nosaltres.
Tu tingues els ulls ben oberts: no perdis el teu.
Aquesta frase convida a fer prediccions: hi haur alguna persona, potser la protagonista, la
Rosa, a qui se li presentar una oportunitat? Laprofitar?
Sutilitza el color groc de forma simblica, a les guardes, per evocar lautobs on se centren
els fets de la histria, que tamb era groc.
La portada i la contraportada tenen totes dues un dibuix dun senyal de la parada
dautobs..
58

Les il!lustracions es presenten sense emmarcar, i ocupen una pgina o b sn a doble
pgina.
El text s en negre sobre blanc, i en el cas de la doble pgina sintegra dins de la il!lustraci
(fig.1).
Els canvis de mida del text hi sn al llarg de tot el llibre, des de la primera pgina, on ja hi
trobem un encapalament fet amb lletra molt ms grossa que la resta del text. En algunes
pgines es barregen fragments de mida petita, amb algunes expressions i frases que es volen
destacar i que per aix es ressalten amb una font ms grossa, i de vegades tamb amb
negreta. Com s el cas del NO de la Rosa.

Figura 1

Les il!lustracions
Les il!lustracions sn importants i necessries en aquesta obra.. Sn de gran qualitat,
detallades, i estan fetes a loli.
Aquest lbum cont dues histries principals ben marcades: la de lavi i el nt que visiten el
museu i, dins daquesta, la de la Rosa Parks, la dona que va lluitar contra la segregaci
racial.
Lil!lustrador juga amb aquestes dues histries i barreja il!lustracions a tot color (les que
relaten la histria de lavi i el nt) amb daltres en blanc i negre i que es mostren envellides
(les que expliquen la histria de la Rosa). s una mica com si es fes un salt cap al temps
passat, un temps en blanc i negre(fig.2).






Figura 2

Es juga amb el plans i els enquadraments, amb la perspectiva, en funci don es vol que es
fixi latenci.
59

El pla general sutilitza en certs moments, quan interessa emmarcar lescenari on passa
lacci (lescena del Ku klux Klan, per exemple).
La presentaci den Geremy, el mosso de lestaci, es fa amb lajuda dun pla americ.
Daquesta manera el text sestalvia lexcs de detalls de la seva descripci, i la imatge dna
sensaci de realitat: la mirada permet connectar amb el lector i implicar-lo en la histria que
s a punt dexplicar-se (fig. 3).

Figura 3
A lescena segent el mateix personatge es troba acorralat pel Ku klux Klan: en Geremy es
veu des de lluny, petit: el tipus de perspectiva utilitzada dna sensaci d indefensi (fig.4).








Figura 4
Sutilitzen enfocaments diferents (des de baix i des de dalt) per produir efectes diversos
ptics: el pla de lenfrontament del Geremy amb el passatger dna sensaci de fora, de
poder, del primer: de fet el text diu alt i fort com un roure, i aix lhi veiem. (figura 5)








Figura 5
60

Per contra, una escena del comenament, a doble pgina, en qu avi i net entren al museu,
s vista des del sostre i dna la sensaci que el museu s immens i que ells sn com dues
formigues que shi mouen. (figura 6)


Figura 6

La protagonista s vista des de diferents enfocaments al llarg de la histria (fig.7): moments
en que sutilitza un pla general o mitj perqu comprenguem els detalls de lescena, quan
est asseguda a lautobs i rodejada de persones blanques per exemple; i moments en que
utilitza el pla de detall, per ressaltar les faccions de la Rosa, els seus ulls decidits, la mirada
intensa, els llavis que diuen NO. Amb aquest s de la perspectiva es busca la connexi
emocional amb el lector.
















Figura 7

Jocs dombres, blancs, negres, grisos; cares llargues i serioses... sn recursos que utilitza
lil!lustrador per transmetre la gravetat de la situaci. I de ben segur que ho aconsegueix.
Sn imatges que en tot moment evoquen la realitat: lil!lustrador es mant fidel a all que
observa i ho reprodueix de forma figurativa, descrivint amb les seves il!lustracions la
histria que es conta.

El text i largument
Aquest s un lbum de tipus narratiu.
La histria comena amb un avi que acompanya el seu nt al museu Henry Ford, on li
desvetllar una histria colpidora, la de la Rosa Parks, la dona que va canviar la histria dels
Estats Units. Una dona negra que es va negar a cedir el seu seient dautobs a una persona
61

blanca, en una poca en qu les escoles practicaven la segregaci racial i hi havia locals
noms per a blancs.
Lavi va ser testimoni daquesta situaci, per no va ser tan valent com la Rosa. Per aquest
motiu t el delit de portar el seu nt a veure lautobs i el seient on van succeir els fets que
van desembocar en el boicot dels transports pblics durant 381 dies i en la lluita contra les
lleis que segregaven les persones de raa negra.
La complicitat de lavi i el nt es fa notar: un avi que es preocupa perqu el seu nt conegui
el passat i no oblidi els seus orgens, que creixi essent un home lliure. Un avi que se sent
avergonyit per no haver actuat en el seu moment, i que pensa que potser explicant-ho al
seu nt, evitar que ell cometi el mateix error.
Desprs de viatjar al passat, es retorna al punt de partida inicial. Aix s: amb un nt que
coneix molt millor la histria del seu pas i els seus drets. I que ha aprs que per tenir valor
no cal sser fort, sin tenir convicci.
En alguns moments, per comprendre el text, cal fer inferncies de caire histric i tenir certs
coneixements, com quan es diu, destacat amb lletres ms grosses, Entre les camises i les
armilles tamb hi havia un caputx blanc, amb dos forats al lloc dels ulls. Ens podem trobar que els
alumnes no coneguin el significat daquestes caputxes, i per tant, els dificulti la
comprensi de la histria.
Est escrit en temps present i en passat, depenent de la part de la histria, i sajuda del color
de les il!lustracions per remarcar aquest temps.
El llenguatge que utilitza s fcilment comprensible pels nois/es de ledat que recomanem.
Utilitza frases compostes i la traducci sha fet amb molta cura, el text est molt ben
cohesionat.
En alguns moments sintrodueixen petits fragments de dileg entre personatges.
Tot i el to seris que lobra, tamb hi ha un parell de picades dullet de lescriptor, en els
moments en qu hi apareixen lavi i el net.

La relaci text-imatge
La relaci entre el text i la imatge en aquest lbum s de complicitat: la imatge
complementa el text, lajuda en les descripcions dels escenaris i dels personatges; remarca la
importncia de determinats fets mitjanant els zooms i els plans de detall (els ulls de la
Rosa, lexpressi dels llavis); tamb lajuda separant el que s histria del passat i del
present, diferenciant-les amb ls del color.
El text necessita la imatge per transmetre les sensacions i per connectar amb el lector.

El narrador
Hi ha fragments de la histria que estan narrats per una persona externa; daltres sn
dilegs entre lavi i el nt, i daltres sn explicats en primera persona, per lavi.

El tractament del temps
Els fets que explica la histria ens remeten al passat. Linici semmarca en el present i el
final de la histria ens hi retorna. Els temps estan clarament diferenciats tant pel text com
pel color de les il!lustracions que lacompanyen.

El tipus de final
62

La histria comena i acaba al mateix lloc, desprs que lavi hagi explicat la histria de la
Rosa, es retorna a la situaci inicial; ara per amb alguns canvis, de ben segur, en lactitud
del net cap al seu avi, en les emocions de lavi que ha reviscut una situaci excepcional de la
seva vida.
A la darrera lmina hi trobem lavi que es mira la portada del diari on un personatge de raa
negra s a primera plana amb la bandera dels Estats Units al darrere: podrem afirmar que
la histria acaba b, finalment un president dels Estats Units que s negre, un contrast
amb tota la histria que sacaba dexplicar.

La protagonista
La protagonista daquesta histria s la Rosa Parks, una dona valenta que no es deixa
intimidar per la situaci que viu, una dona que lluita pels seus drets. Les imatges la
presenten com una dona de mitjana edat; podria ser mare potser, una senyora respectable,
ben vestida. Sempre la mostren serena i segura della mateixa.
Pel paper que desenvolupa lavi en aquest lbum el podrem considerar com a segon
protagonista, un anci que vol donar una lli de vida al seu nt. Probablement ho deu
haver rumiat molt abans de decidir si fer-ho o quan portar-lo al museu.
Temtiques que es poden treballar
Aquest lbum pot permetre endinsar-nos en els temes segents:
! El curs de la vida: la vellesa i els avis, la seva saviesa, la seva responsabilitat envers
els nts.
! Els sentiments: la generositat, legoisme, la por, la solidaritat, la valentia.
! El mn que ens envolta: la discriminaci, sigui quina sigui la causa.
Es tracta dun lbum que explica uns fets reals emmarcats dins la histria dels Estats Units.
s de gran qualitat, tant pel que fa al text i a la histria com, sobretot, per les seves
il!lustracions. Text i imatge juguen i formen un tot que no es pot separar: sense la imatge
ens mancarien detalls de la histria; la imatge ens ajuda a entrar-hi, a transportar-nos al
passat, a connectar amb la protagonista.
A partir de la lectura daquest lbum es pot aprofundir en problemtiques com el respecte
als drets humans, el racisme, les vides de Martin Luther King i de Rosa Parks.


Enfilant una conversa
Basant-nos en la tipologia de preguntes que descriu Chambers
47
, en proposem algunes que
poden guiar la conversa literria al voltant daquest lbum.
Preguntes bsiques
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi agradat daquest llibre?
! Alguna cosa no us ha agradat?
! Alguna cosa us ha desconcertat, lheu trobada estranya?
! Alguna cosa us ha costat de comprendre?

47
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.
63

! Heu trobat algun patr, alguna connexi?
Preguntes generals
! Quan us he ensenyat el llibre abans dexplicar-lo, qu heu pensat? De qu heu
pensat que tractaria? Qu us ho ha fet pensar?
! Ara que lhem llegit, s com esperveu? Us ha sorprs? En quines coses?
! Alguna de les paraules o frases que utilitza no us ha agradat?
! Quan us ho anava llegint, podeu veure la histria a la vostra imaginaci?
! En algun moment heu pogut veure-hi a travs dels ulls de la Rosa?
! Quantes histries heu trobat dins daquest llibre?
Preguntes especials
! En quant de temps creieu que transcorre aquesta histria? Sexpliquen els fets en
lordre que passen? Com sabem quan parla del present i quan del passat?
! Quins personatges heu trobat ms interessants? Us heu identificat amb alg?
! Qui explica la histria? Us sembla que a qui lexplica li agraden els personatges?
Qu us ho fa pensar?
! Quan explicvem la histria, podeu sentir el que pensaven els personatges?
! Creieu que podreu entendre la histria si no us hagus ensenyat les imatges? Les
imatges expliquen el mateix que el text? Expliquen ms coses que el text?
! Per qu penseu que lavi est interessat que el seu nt conegui aquesta histria?
Creieu que lhavia explicat mai a ning?
! Penseu que lavi est avergonyit per no haver actuat en el seu moment?
! Aquest avi, deu ser el pare del pare o de la mare? Qu us ho fa pensar?
! Com es deu sentir el nt al final de la histria? Creieu que canviar en alguna cosa la
seva manera dactuar? Com creieu que us haureu sentit vosaltres?



Sempre hi ha un autobs que passa per la vida de cadascun de nosaltres.
Tu tingues els ulls ben oberts: no perdis el teu.
















64



5.5. Anlisi dun lbum il!lustrat:
La CaputxetaVermella.
Proposta per a ESO

Ttol: La Caputxeta vermella.
Argument i il!lustracions: Roberto Innocenti
Text: Aaron Frisch.
Editorial: Smbol editors.
Any: 2013.

De ben segur que tots coneixem largument de la Caputxeta
Vermella. Ara b, si ens posssim a comentar el conte, potser
en algun moment diferirem en alguns detalls de la histria. I
s que nhan circulat diferents versions
48
, depenent de
lpoca i de la societat del moment.
En uns inicis la histria formava part de la tradici oral, i la primera versi escrita que es
coneix va ser la de Perrault, en la qual es van suprimir alguns fragments de loriginal.
Posteriorment sen van fer diverses adaptacions. La ms reconeguda, la dels germans
Grimm, que incorpora un final feli.
Aquest lbum permet introduir amb alumnes ms grans lestudi de les diferents versions
49

dun conte tradicional, i com aquest sha anat adaptant al pas del temps i a la infncia del
moment.
En l lbum que ens ocupa sens descobreix una Caputxeta actual, que senfronta als perills
de la gran ciutat, per que alhora comparteix largument amb el conte de sempre: el bosc,
en aquest cas de ciment, amaga xacals i llops disposats a atacar la seva presa indefensa en
qualsevol moment.
Per la duresa de certs moments del conte, el considerem adequat per als alumnes ms
grans, els d ESO.

Lanlisi de llbum
El format del llibre
s un lbum quadrat, de format gros. Les cobertes sn de carton, brillants, i el llibre est
imprs en paper setinat.
Els paratextos

48
PISANTY, V. Como se lee un cuento popular. Barcelona: Paids (1993).
49
BOLAND, E. Algunas palabras bastan: nia, abuela, bosque, flores, lobo y... Caperucita por siempre! [En lnia] Imaginaria, 2006.
<http://www.imaginaria.com.ar/17/7/caperucita-roja.htm#boland> [Consulta: 3 abril 2013]
65

El seu ttol en la llengua original s The Girl in red, i en canvi en catal sha tradut amb
el nom del personatge del conte.
A la coberta anterior sens presenta una caputxeta actual, que travessa un suburbi duna
ciutat, amb les parets plenes de pintades, embolcalls i papers per terra; al fons, un bloc de
pisos que es veu dall ms humil. Aquesta imatge s un preludi que permet fer
anticipacions de les peculiaritats daquesta versi de la histria.
Les guardes sn vermelles, com era desperar, i sorprn que, al lloc on normalment
trobarem la portadella, comena la histria: lescenari s un espai ple de joguines
escampades pertot (potser una botiga), i una colla de nens i nenes, asseguts al voltant duna
taula, escolten el que els explica una velleta molt petita que fa mitja (sembla ser una joguina
daquelles que parlen i expliquen contes).
Les joguines poden ser molt divertides, per no hi ha res tan mgic com un bon conte. I el millor moment
per explicar un conte s quan la pluja pica als vidres de la finestra.
Haureu de saber, nens i nenes, que un conte s com el temps. Pot canviar, sorprendret agafar-te
desprevingut sense abric.
Us el podeu mirar tant com vulgueu, per mai no sabreu que passar.
Ladvertncia de la velleta permet que el lector es posi en situaci: la histria que est a
punt de comenar no s la que ells estan acostumats a llegir, sin que, probablement, els
deixar ben sorpresos.
A continuaci, un altre cop la coberta del llibre, com si ara comencs de deb la histria
que ens explica la velleta.
Tot el llibre est maquetat duna forma peculiar (fig.1): les imatges i el text sofereixen de
forma separada, en blocs rectangulars: les imatges, a la part superior, en rectangles, i el text
amb lletra blanca dins de rectangles grisos o vermells, a la part inferior i, en algun cas, al
lateral. Una mica com si records les vinyetes dun cmic.







Figura 1
Les Il!lustracions
Algunes ocupen les dues planes senceres, com ara la que inicia el conte, on se situa la
histria, en un bosc amb pocs troncs i poques fulles, fet de ciment i totxos.
Aquesta imatge a doble pgina convida el lector a entretenir-se a contemplar la vida a
ledifici, a cada pis: ple de detalls que corroboren que la nostra Caputxeta viu en un suburbi
duna gran ciutat. (fig.2)

text
text text text
imatge imatge imatge
66


Figura 2

Majoritriament s ofereixen pgines amb seqncies dil!lustracions a la mateixa plana, que
conten la histria en el seu ordre cronolgic, com si es tracts de les vinyetes dun cmic, i
que permeten fer avanar el relat de manera ms lleugera (fig.3).


Figura 3

Les imatges dInnocenti son molt realistes, i les escenes estan farcides de detalls: conviden a
passar llargues estones explorant-les i, de ben segur, sempre es trobar algun element que
sorprendr. Sn com una matrioska russa: dins de cada escena es poden descobrir moltes
histries diferents amagades.
Les escenes que es van succeint, des de linici del conte, transmeten els estigmes de la
nostra societat:
! Lesclavitud de la societat de consum: les cues fins a linfinit de persones amb els
carretons de la compra, els anuncis publicitaris, les botigues, el moment mxim
es dna quan la Mireia arriba al cor del bosc: el centre comercial. Amb una
escena a doble pgina, la vista shi pot recrear estona descobrint tots els detalls que
ofereix (fig.4).






Figura 4
67


! La violncia s present en diversos moments del conte: joguines bl!liques (tancs,
armes) vampirs, monstres, contrasten amb una caputxeta i nines de les de
sempre, a laparador que observa detingudament la Mireia. Laparador de la botiga
de joguines b podria ser una reproducci a escala de la vida real (fig.5).

Figura 5

! La pobresa tamb es reflecteix en molts moments: carrers gaireb sense asfaltar,
nens que sescalfen prop duna foguera improvisada en un bid, murs que cauen,
rodamns arraulits en diferents escenes (fig.6)

Figura 6

! La delinqncia: un espai acordonat per la policia amb una silueta blanca marcada a
terra i restes de bales fetes servir; una parella que, amb ulleres fosques, miren des
del balc de casa, qui sap si amagant-se dalg; una colleta de xacals, nois joves,
que juguen a espantar la Mireia; i el caador, com lanomenen, el llop daquesta
Caputxeta tan diferent (fig.7))
68


Figura 7

Podrem preguntar-nos per qu Innocenti ha escollit lactualitat per recrear la histria:
segons ell mateix, abans dil!lustrar-lo es va preguntar com simaginaria les escenes del
conte un nen que visqus a la perifria duna gran ciutat
50
.
Ls que fa del color tamb s molt especial: els colors que sutilitzen sn molt intensos, i
contrasten els cels grisos i ennuvolats amb els colors vius dels rtols i de les lluminries.
Certes escenes, les ms tristes, les que ms remarquen la pobresa, prenen tonalitats grises i
marronoses. Innocenti en aquesta obra treballa amb aquarel!la, utilitzada per amb una
tcnica diferent a la tradicional: superposa moltes capes daquarel!la, i aix fa que perdi la
seva transparncia.
El text que acompanya la darrera escena del final trgic diu Avui els nvols no deixaran
sortir el sol.
A la contra, a la darrera escena del final feli, un cel rosat anuncia un dia ser (fig.8).


Figura 8

El text
Aquest s un lbum de tipus narratiu, que relata una histria amb dos finals possibles, un
de trgic i un de feli. El fet de poder jugar amb els finals permet treballar amb els alumnes
les dues versions clssiques del conte, la de Perrault i la de Grimm.
Est escrit en temps present, amb un narrador que va relatant la histria com s lestigus
veient.
Utilitza la metfora en diverses ocasions:

BI
En lnia] <http://www.fabulantes.com/2012/09/entrevista-a-roberto-innocenti-ilustrador-i/>
<http://www.fabulantes.com/2012/09/entrevista-con-roberto-innocenti-ilustrador-y-ii/> [Consulta: 5 abril de 2013]

69

! Al bosc hi ha molts xacals. Sols, sn covards... (referint-se a la ciutat i al grup de
nois que molesten la Mireia).
! El caador somriu (referint-se al personatge que, suposadament, lallibera dels
xacals).
El pes daquesta obra cau en la il!lustraci, el text s molt simple i escs. Hi ha il!lustracions
que noms van acompanyades duna frase senzilla, algunes dun sol mot de la frase. No fa
servir gens la descripci, ja que se substitueix per les imatges tan treballades.
En general, el text s entenedor i t un vocabulari a labast de tothom.

La relaci text-imatge
En aquesta obra el valor de la imatge s immens. Fa una funci amplificadora dall que
descriu el text: les il!lustracions sn molt detallades i, sense elles, no podrem copsar la
singularitat daquesta Caputxeta: conviden a entretenir-shi sense presses.

El narrador
La histria est narrada per una persona externa, en aquest cas, la velleta que sens presenta
a linici de la histria i que, en un moment donat, entre els dos finals, torna a aparixer.
El tractament del temps
La histria est descrita en ordre cronolgic, tal i com van succeint els fets.

La protagonista i els personatges
La protagonista daquesta histria s la Mireia. Tot i que el ttol del conte ens evoca la
Caputxeta que coneixem, lautor li ha escollit un nom diferent.
Vestida amb roba moderna, per amb labric vermell de sempre, la Mireia no t gens de
por quan ha danar a ca lavia a laltre costat del bosc. En tot moment ens la presenten com
una nena decidida, a qui la mare recomana que vagi sempre pel cam principal.
Encara que obedient, com tots els infants, hi ha algun moment en qu es despista i cedeix a
les temptacions (com diu el mateix autor) i bada davant laparador de les joguines una
estona.
Quan queda acorralada pel grup de nois, la seva cara i el seu posat descriuen la por que sent
(fig.9)

Figura 9
70

El llop daquesta histria es presenta sota dues formes diferents: per un costat, un home
ben plantat, del qual la Mireia no en podria sospitar res de dolent; per altra banda, al primer
final del conte, el llop es desemmascara i mostra la seva veritable fesomia: el llop que a tots
ens resulta familiar (fig.10).


Figura 10
La mare de la nena ens la presenten com una noia jove, amb una altra filla ms petita. Igual
que en el conte tradicional, el pare no hi apareix.
Temtiques que podem treballar
A partir daquest conte es poden treballar diversos aspectes:
! El curs de la vida: la vellesa (per qu lvia viu sola en una caravana?).
! Els sentiments, les actituds, les malalties: la inseguretat, les pors.
! El mn que ens envolta: la societat de consum, la inseguretat ciutadana, la
delinqncia.
Enfilant una conversa
A partir dels tres tipus de preguntes que descriu Chambers
51
, en proposem algunes que
poden guiar la conversa literria al voltant daquest lbum.

Preguntes bsiques
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi agradat daquest llibre?
! Alguna cosa no us ha agradat?
! Alguna cosa us ha desconcertat, lheu trobada estranya?
! Alguna cosa us ha costat de comprendre?
! Heu trobat algun patr, alguna connexi?

Preguntes generals
! Quan us he ensenyat el llibre abans dexplicar-lo, qu heu pensat? En algun
moment heu pensat que era per a nens petits? Qu us ho ha fet pensar?

51
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.
71

! Ara que lhem llegit, s el que esperveu?
! Alguna de les paraules o frases que utilitza no us ha agradat?
! El llenguatge que fa servir lautor, us ha ajudat a imaginar la situaci?
! Quan us ho anava llegint, podeu veure la histria a la vostra imaginaci?
! Creieu que sense les imatges, la histria us hauria impactat de la mateixa manera?
! En algun moment heu pogut veure a travs de la mirada de la Caputxeta?
! Quantes histries heu trobat dins daquest llibre?
! Podrem entendre el text sense les il!lustracions? Quin paper juguen les
il!lustracions? Ens ajuden a comprendre ms la histria? Van ms enll del text?

Preguntes especials
! En quant de temps creieu que transcorre aquesta histria?
! Algun escenari dels que surten us ha fet sentir cmode/incmode? Heu sentit por
en algun moment?
! Quins sentiments us provoca la Mireia? Creieu que s valenta? Que s inconscient?
! Qu haureu fet vosaltres, en el cas de la Mireia?
! Aquesta via, deu ser la mare del pare, o de la mare? Qu us ho fa pensar?
! Si la mare lestima, com s que la deixa anar sola travessant tots els perills de la
ciutat? Ho faria la vostra mare?
! Lvia viu sola, a laltre costat de la ciutat, i en una caravana. Per qu creieu que no
viu amb la seva filla i les netes?
! I el pare, on deu ser?
! Quina sensaci us produeixen els colors que sutilitzen?
! Creieu que utilitzant una altra tcnica produiria la mateixa sensaci? Us imagineu el
mateix llibre il!lustrat per un altre il!lustrador dels que coneixeu?
! Qu devia sentir la mare en fer-se fosc i veure que la seva filla no tornava?
! En el primer final, com creieu que la mare afrontar la tragdia que ha passat?
! Quin final us ha agradat ms?
! La velleta del conte, quan acaba la histria amb el primer final, veu que tots els nens
i nenes estan plorant. Creieu que ja ho tenia pensat, dexplicar-los dos finals? O b
ha estat fruit de la reacci dels nens, per consolar-los?
! Com penseu que haur afectat aquesta histria als nens que lhan escoltada?
! Relacionareu aquesta histria amb alguna altra que hgiu llegit?
! Qu creieu que ha emps lautor a il!lustrar la Caputxeta daquesta manera?



Un llibre il!lustrat s una inversi, un desafiament. (R.Innocenti)
72

5.6. Anlisi dun lbum il!lustrat: Un Goril!la.
Proposta per a educaci infantil i cicle incial



Ttol: Un Goril!la. Un llibre per aprendre a comptar.
Text i il!lustracions: Anthony Browne
Traducci: Helena Garcia
Editorial: Hiptesi Kalandraka
Any: 2012.

Aquest lbum s un llibre de coneixements per a petits,
un numerari genial, no noms perqu ajuda a aprendre a
comptar, sin perqu va molt ms enll: els seus
protagonistes, els simis, transmeten una pila de
sentiments i emocions a travs de les seves expressions.
Els lectors/es poden fer diferents lectures al sentir-se
identificats amb els gestos i les mirades daquests
animals, que tenen tantes semblances amb els humans.
Mentre aprenen els nombres, Browne els vol transmetre la vitalitat i lenergia dels simis.
Un Goril!la sadrea tant als nens i nenes que comencen a llegir com als que ja en saben,
per la profunditat que pot assolir la conversa al tractar les mltiples temtiques que poder
sorgir, des dels sentiments i emocions fins a la supervivncia dels primats com a espcie.
Browne utilitza els primats com a protagonistes a moltes de les seves obres; en aquesta
obra en concret es compromet i simplica en el missatge que vol transmetre, incloent un
autoretrat i una fotografia que mostra la diversitat de races i cultures de tot el mn.
Amb paraules seves
52
:
El que ms m'agrada dels simis com a personatges s la seva universalitat. (...) La universalitat dels simis
permet que tots els nens puguin identificar-se amb ells, no
noms els de certa edat, poca o raa.








Si observem aquesta mirada amb deteniment, gaireb podem escoltar les seves paraules:

Hola hum! Miram, et vull dir moltes coses, som molts i diferents, tamb tinc una famlia com tu i ens
estimam; cuidam!




52
BROWNE, A. Jugar el juego de las formas. Fondo de Cultura Econmica, 2011.

73



Lanlisi de llbum
El format del llibre
Es tracta d un lbum quadrat de gran format, que podem relacionar amb la mida del seu
protagonista. Les cobertes sn de carton mat i el llibre est imprs en paper setinat. Per les
seves mides, convida a passar les pgines molt a poc a poc.
Els paratextos
El goril!la, un dels simis ms grans que coneixem, ocupa tota la coberta principal, i a la
contra trobem un lmur, uns dels ms petits que existeixen.
El ttol imprs damunt de la imatge del goril!la ens anticipa el contingut de llbum i utilitza
dos tipus de lletra: una ms petita per al subttol i una altra ms gran per al ttol principal; es
pot destacar tamb el fet que la paraula goril!la comena amb lletra majscula, com si
dun nom propi es tracts, cosa que pot fer ballar el cap de les criatures: s el protagonista
principal, singular, lnic. Les lletres, platejades, ens il!luminen amb el que ens volen dir,
com les mirades que ens fan els personatges que anirem trobant al llarg del llibre.
Les guardes (fig.1), que estan il!lustrades amb taques arrodonides de colors vius sobre un
fons de color cru i granulat, recorden les taques de la paleta dun pintor, i tenen relaci
amb els colors dels nombres que va sortint al llarg de les pgines. Els colors, que
transmeten mltiples sensacions, en aquest cas donen la impressi duna histria amb
molta vida.





Figura 1

Les il!lustracions
Anthony Browne s reconegut internacionalment pels seus llibres il!lustrats i lbums. A
partir de la seva experincia com a dibuixant mdic i els seus estudis dart, desenvolupa una
combinaci entre la pintura i el dibuix de la figura humana, que es fa evident en la seva
obra pel realisme i detall aconseguits.
Els goril!les sn els seus personatges ms dibuixats, hi t un lligam especial. Aquest llibre
s el darrer que ha publicat i pretn que el lector spiga com sn els simis i descobreixi les
semblances que tenen amb els humans, que els conegui i estimi:
Estic fascinat per aquest animals i el contrast que representen en la seva fora i gentilesa -. Es pensa
dells que sn criatures molt ferotges, per no ho sn.
53


53
BROWNE, A. (2011): op.cit.

imatge imatge imatge
74

A cada pgina sorganitza lespai en funci de la mida dels simis. Trobem per un costat els
nombres, ordenats de lun al deu i a sota, el nom del simi, i per laltre la il!lustraci dels
simis, en la quantitat que indica el nmero.
A mesura que en sn ms, o ms grans, ocupen una pgina o doble: 1 goril!la, 2
orangutans, 3 ximpanzs, 4 mandils, 5 babuns , 6 gibons, 7 mones aranya, 8 macacos, 9
clobs i 10 lmurs.
La mida de lanimal a la il!lustraci est molt relacionada amb la mida real: per posar un
exemple, dos orangutans ocuparan una plana i una mica ms, per en canvi cinc babuns hi
caben en una sola plana (fig.2)


Figura 2
Totes les il!lustracions estan fetes sobre fons blanc per destacar-ne els colors i percebre la
profunditat. Estan situades a la plana dreta i agafen la doble pagina quan la grandria del
simi o la quantitat ho requereixen. Les il!lustracions no estan delimitades per cap marc i
donen sensaci damplitud.
Els animals ms grossos sobresurten de la pgina, i fins i tot noms se nagafa una part
(fig.3).










Figura 3

Els colors sn intensos i vius, utilitza prcticament tota la gamma cromtica per relacionar-
los amb les emocions que ens transmeten els personatges. Lautor mostra en les seves
aquarel!les detalls gestuals subtils i amb molta grcia.
En tot el llibre sutilitza el primer pla: s un recurs per dirigir-se al lector, cara a cara, i
comunicar els sentiments dels personatges mitjanant les seves expressions, creant
empatia, comprensi i un lligam amb el lector.
Lautor introdueix un element diferent al final del llibre: desprs de fer un recorregut per
diferents tipus de primats, col!loca el seu autoretrat i, a continuaci, una foto de grup
75

amb persones molt diferents. Dalguna manera intenta fer referncia a aquesta similitud
entre els humans i els primats, a aquest lligam especial.
Si ens fixem en aquesta foto de grup, podem observar les expressions de les persones, de
totes i cadascuna delles: qu deuen pensar? Com deu ser la seva vida? Quins sentiments
expressen les seves mirades, les seves faccions?
El text
Aquest lbum t poc text, i el poc que hi ha exposa conceptes i idees clares, concises i
planteja qestions per a la reflexi.
Duna banda presenta una estructura repetitiva, segueix la srie de la numeraci de l1 al 10
i el nom dels simis. Daltra banda, en les dues darreres dobles pgines, acompanyant
lautoretrat de Browne, exposa la idea que ha anat suggerint al llarg del llibre a partir de tres
frases claus, que concentren tota la crrega emocional i suggereixen mltiples temes i
converses:
Tots sn primats / Tots sn una famlia/ Tots sn la meva famlia

Per acabar, a la doble pgina final, on mostra persones de tot el mn i de totes les edats,
planteja una pregunta directa al lector:

I la teva?

La relaci text-imatge
En aquesta obra el pes recau en la imatge. El text fa dacompanyament, daclaridor de
conceptes matemtics, i la imatge va molt ms enll del text. Observant la imatge dels dos
orangutans, per exemple, podem veure la mirada tendra de la mare cap al seu petit, la
calidesa amb qu labraa, les arrugues de la cara que li donen expressi de saviesa,
dexperincia; tot aix no ho transmet el text.
El narrador
En aquest cas no nhi ha. En tractar-se dun numerari, no hi ha una seqncia de text per
narrar.
El tractament del temps
Tampoc no podem parlar del temps en aquest lbum, ja que s un llibre a cavall entre la
ficci i els coneixements.

El protagonista i els personatges
Es podria dir que el protagonista daquest lbum s el goril!la, pel fet de ser el que dna
ttol al llibre, i tamb de ser el primer i ms gran de tots. Aix no obstant, tots i cada un
dels simis que ens presenta sn importants i tenen les seves particularitats.
Si analitzem amb detall els retrats dels simis, les seves faccions, les mirades, la pell,
lexpressi, podrem extreuren alguns qualificatius:




76

Goril!la

intel!ligent
astut
eixerit
erudit
espavilat.


ra
esperana
fe
seguretat

Orangutans
tendres
tranquils
segurs
gran
petit
fort


felicitat
estima
amor
adoraci
dolor


Ximpanzs
expectants
curiosos
perspica
ferm
comprensiu

confiana
determinaci
afecte
atenci.

Mandrils
desconfiat
recels
insegurs
forts

individualitat
distinci
malfiana
diferncia

Babuns
sigil!ls
dubts
poruc
malvat.

desconfiana
temor
dolenteria
mala intenci

77


Gibons
expectant
trist
malenconis
tancat

observaci
profunditat
temena.


Mones aranya
feble
simptic
tafaner
murri
curis

afecte
amistat
inconscincia
tendresa.


Macacos

seris
erudit
saberut
crtic
sever

saviesa
astcia
incomprensi
dubte
picaresca


Clobs
respectable
content
bondads
desconfiat,
saberut

solemnitat
respecte
formalitat
grandesa
timidesa
saviesa


Lmurs
petit
inconscient
content
divertit
desvergonyit.

vitalitat
alegria
confiana
frescor.

78


Humans
joves
grans
alegres
tristes
simptiques
serioses.


interculturalitat
experincia
intel!ligncia
estimaci.

Si observem la mirada de lautoretrat de lautor, potser podrem imaginar que diu...






Hola Goril!la! Et miro, et vull dir que tens ra, som molts, diferents i ens hem destimar millor i tractar-vos b!
Temtiques que podem treballar
A partir daquest lbum es poden treballar diversos aspectes:
! El curs de la vida: ledat, la infantesa, la vellesa, lamistat, les diferncies.
! Els sentiments, les actituds, la seguretat, les pors.
! El mn que ens envolta: els animals, la natura.
! Els nmeros i les quantitats
Enfilant una conversa
A partir dels tres tipus de preguntes que descriu Chambers
54
, en proposem algunes que
poden guiar la conversa literria al voltant daquest lbum.
Preguntes bsiques
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi agradat daquest llibre?
! Alguna cosa no us ha agradat?
! Alguna cosa us ha desconcertat, lheu trobada estranya?
! Alguna cosa us ha costat de comprendre?

54
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.
79

! Heu trobat alguna cosa que es repeteixi?
Preguntes generals
! Quan us he ensenyat el llibre abans de llegir-lo, qu heu pensat? De qu heu pensat
que tractaria? Qu us ho ha fet pensar, aix?
! Ara que ja lhem llegit, ha estat el que esperveu?
! Aquest llibre, que direu, s de ficci o de coneixements? Qu us ho fa pensar?
! Heu llegit altres llibres com aquest? En qu shi assemblen? En qu sn diferents?
! Lheu trobat diferent als altres que hem vist i llegit? En quines coses?
! Lhaureu agafat del prestatge per llegir-lo, si no us lhagus llegit jo?
! Heu trobat que els personatges del llibre us volien explicar coses?
! Qui s lautor que ha fet el llibre?
! Qu us sembla que ens vol explicar?
! Quan us lestveu mirant i llegint enteneu qu ens explicava el llibre?
! Quan mirveu les il!lustracions, hi podeu veure una histria a la vostra imaginaci?
! Aquest llibre seria possible sense imatges? Quin paper juguen les il!lustracions?
! Quantes histries heu trobat dins daquest llibre?
Preguntes especials
! Coneixeu tantes classes de simis? Quantes nhi ha al llibre?
! I de nombres? Quants nhi ha? Els sabeu dir tots?
! Quins simis us semblen ms interessants? Nhi ha algun que no us hagi agradat?
Algun us recorda alg que coneixeu?
! Quan els mireu detingudament, qu us sembla que pensen i senten?
! Qu creieu que vol que sapiguem lautor dels simis?
! Qu en pensa Anthony Browne dels simis, sels estima o no? Qu us ho fa pensar?
! Tenen algun problema per viure tranquil!lament? Nhi ha gaires avui al mn?
! I els humans, tots som iguals? Hi ha diferents races i pasos? En som molts o pocs?
! Tots tenim els mateixos drets?
! Tothom t famlia? Totes les famlies sn iguals?
! Qu en penses de les persones que sn diferents a tu?
! Desprs de llegir el llibre, a part dels nombres, has aprs coses? Coneixes ms coses
dels simis? I dels humans?


Els goril!les alliberats sassemblen molt als humans: sn pares amorosos i atents que viuen amb les seves
famlies
55
.

55
BROWNE, A. Histoires dune oeuvre. Paris: Kalidoscope, 2009.
80

5.7. Anlisi dun lbum il!lustrat: Imaginat un dia.
Proposta per a cicle mitj, cicle superior i ESO


Ttol: Imaginat un dia
Text: Sara L. Thomsom
Il!lustracions: Rob Gonsalves
Traducci al catal: Teresa Farran i Vert
Editorial: Joventut.
Any: 2009 (2a edici).

De vegades les coses no sn el que semblen a simple
vista: si ens aturem a mirar-les amb deteniment, si les
observem des de diferents angles, podem descobrir
coses que mai no haurem imaginat.
En Rob Gonsalves s un artfex de la tcnica del
trompe-loeil (enganyar el sentit de la vista), jugant amb
falses perspectives i amb falses sensacions de profunditat. En els seus llibres Imaginat un
lloc, Imaginat un dia i Imaginat una nit (tots tres de leditorial Joventut) les imatges combinen
realitat i fantasia: la imaginaci sencavalca amb la realitat, com si dun somni es tracts.




Lanlisi de llbum
El format del llibre
s un lbum quadrat, de format gran. Les cobertes sn de carton, mats, i el llibre est
imprs en paper brillant.
Per la seva mida, convida a passar les pgines a poc a poc, i a aturar-se a observar amb
deteniment les il!lustracions plenes de detalls per descobrir.
Els paratextos
El ttol Imaginat un dia, ens pot donar pistes i permet fer hiptesis sobre la temtica de
llbum: es tracta dun llibre que ens far imaginar, anar ms enll de la realitat.
Les imatges que trobem a la coberta anterior i posterior les tornarem a trobar desprs dins
del llibre.
A la coberta anterior, un castell de sorra que, per un costat s de la mida dels nens que
lestan construint, per per laltre costat s de mida real; si no conegussim lobra de lautor,
ens podria fer dubtar si s una errada de la perspectiva o si realment trobarem ms enigmes
visuals al llarg del llibre.
Les guardes sn llises i de color cru.
81


Hi ha dues dedicatries, una de lil!lustrador i una altra de lescriptora:
Per a lOncle Al, que simaginava que jo seria artista.
R.G.
Per a la Jane i la Lori, que sempre han imaginat grans coses per a mi.
S.L.T.

A la portadella tornen a aparixer el ttol i una altra imatge que sortir posteriorment dins
del llibre: un grup de nens que fan volar, entre daltres coses, un bergant.
Desprs de la portadella i abans de comenar la histria, trobem una doble pgina amb una
imatge espectacular: enmig duna posta de sol, un pont a tocar del mar, de sobte, es
converteix en una renglera de bergantins que naveguen, lun rere laltre. El ttol a la part
superior, destacant la paraula imaginat amb lletres molt grans. (fig.1)






Figura 1
La direcci que segueixen els vaixells convida a passar pgina per veure qu passar a
continuaci.
Les Il!lustracions
Al llarg de llbum el text est situat en una pgina i la il!lustraci a laltra, de vegades a la
dreta, de vegades a lesquerra, sense seguir un patr fix.
Algunes imatges estan emmarcades en la pgina en blanc, per daltres no hi estan i surten
de la seva plana per envair la del text, donant sensaci dimmensitat (fig.2).
El text, en lletra negra sobre fons blanc, molt senzill, sempre est centrat a la pgina.
Sempre comena amb imaginat que un dia... escrit amb un altre tipus de lletra, ms gran
i gruixut.
El text est escrit en versos curts, amb estructura de poema.
82


Figura 2
Les il!lustracions estan fetes amb acrlic. Com hem esmentat abans, aquest il!lustrador juga
amb la realitat i la fantasia, de manera que un pont per on passa un tren es pot acabar
convertint en una torre humana (fig.3) que recorda els castellers mentre un grup
despectadors sho mira asseguts a lamfiteatre, o un mirall gegant fet de peces quadrades
esdev un llac.
La profunditat de les imatges creen un efecte dirrealitat, i se superposen diferents escenes
en la mateixa il!lustraci. (fig.4)









Figura 3









Figura 4

Pel que fa als colors que utilitza, podrem destacar els cels amb diverses tonalitats de blaus i
els nvols, molt presents sempre en les seves imatges.
83

Sn il!lustracions molt realistes i amb tota mena de detalls, que conviden a estar una bona
estona descobrint-los i trobant-hi les incoherncies (que no ho sn, per descomptat).
El text i largument
Aquest s un lbum de caire potic. El text, a cada pgina, est estructurat en estrofes de
tres o quatre versos, sense rima, per que recorden molt un poema. Totes les estrofes
comencen amb la frase Imaginat que un dia..., amb caire ms suggeridor que no pas
imperatiu.
Utilitza un llenguatge molt cuidat, amb frases compostes, vocabulari selecte, i que s
agradable de llegir i descoltar:
i et gronxa suaument
amb el vent de la tardor.
Utilitza recursos de la poesia, un llenguatge de vegades metafric:
... la tardor s un baldaqu groc damunt teu,
una catifa taronja als teus peus,
un cam que mai
abans havies pres.

La relaci text-imatge
En aquest cas la imatge va ms enll del text, permet deixar volar la imaginaci, permet
imaginar, barrejar la realitat amb la fantasia: la il!lustraci ens ofereix molts detalls i
possibilitats que el text noms deixa entreveure.

El narrador
El narrador s extern, una veu que ens interpel!la a fer servir la nostra imaginaci per
pensar un mn millor, un mn on es creen ponts entre les persones, on les pors
desapareixen, on els desitjos es compleixen, un mn utpic.
El tractament del temps
En tractar-se dun lbum que ens convida a imaginar, el temps no existeix, no hi ha una
narraci cronolgica de fets. El fet de llegir els pargrafs i observar amb deteniment les
imatges imprimeix un tempo lent a la lectura, un ritme pausat, de tranquil!litat.

Els protagonistes i els personatges
Homes, dones, nens, nenes, gent gran, joves, dara, dabans... persones que podrem trobar
al nostre barri o creuar-nos amb ells pel carrer.
Temtiques que podem treballar
A partir daquest lbum es poden treballar diversos aspectes:
! El curs de la vida: lamistat, les relacions humanes.
! Els sentiments, les actituds, les malalties: les pors, els anhels, la fantasia, la llibertat.
! El mn que ens envolta: la natura, els paisatges naturals i humanitzats.
84




Enfilant una conversa
A partir dels tres tipus de preguntes que descriu Chambers
56
, en proposem algunes que
poden guiar la conversa literria al voltant daquest lbum.

Preguntes bsiques
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi agradat daquest llibre?
! Alguna cosa no us ha agradat?
! Alguna cosa us ha desconcertat?
! Heu trobat alguna cosa estranya?
! Alguna cosa us ha costat de comprendre?

Preguntes generals
! Quan us he ensenyat el llibre abans dexplicar-lo, de qu heu pensat que tractaria?
! Quan heu vist la primera imatge, la de la coberta, qu us ha suggerit?
! Ara que us lhe llegit i heu vist les il!lustracions, encara penseu el mateix?
! Hi ha alguna de les paraules o expressions que utilitza lautor que no us hagi
agradat?
! Us ha costat dentendre el llenguatge que utilitza? Us ha agradat?
! Quan us ho anava llegint, podeu veure a les il!lustracions algun detall que abans no
haveu vist?
! Creieu que si no us hagus ensenyat les imatges, us hauria impactat igual?
! Us imagineu aquest mateix llibre il!lustrat per un altre autor dels que ja coneixeu?
! Haveu llegit mai algun llibre daquest estil? Haveu vist imatges semblants?
! El recomanareu a alg? Qu li direu?

Preguntes especials
! En aquest lbum, shi reflecteix el temps? Creieu que les imatges reflecteixen el
moment actual? Qu us ho fa pensar?
! Hi ha alguna imatge que us hagi impactat especialment, amb la qual us hgiu sentit
identificats? Alguna en la qual us hi hgiu perdut?
! Amb quina finalitat creieu que lil!lustrador fa aquests jocs visuals?

56
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.
85

! Quin to trobeu en aquest lbum? s trist? s melangis? s alegre?
! Quina sensaci us ha quedat desprs de llegir-lo?
! Dels personatges que van sortint, quin us ha cridat latenci? Per quin motiu?
! Us podeu imaginar que algun dia passessin totes les coses que explica lautora?
Com seria el mn?




Imaginat que un dia
un llibre sobre
per unes silencioses frontisses,
i un lloc que mai no havies vist
et dna la benvinguda a casa teva.

Imaginat que aquest dia s avui.

86

5.8. Anlisi dun lbum il!lustrat: Larbre de la vida.
Proposta per a ESO

Ttol: Larbre de la vida
Text i il!lustracions: Peter Sis
Traducci al catal: Marta Pessarrodona
Editorial: RqueR edicions
Any: 2004.

Ens trobem davant dun llibre molt especial: es tracta
dun lbum de no ficci escrit en forma narrativa, de la
biografia de Charles Darwin.
El seu autor, Peter Sis, ha estat reconegut i guardonat
amb nombrosos premis dil!lustraci infantil; aquest
lbum en concret va rebre el Premi Bologna Ragazzi lany
2004.
Tal com explica a la contracoberta, Charles Darwin
compensava el fet de no saber dibuixar massa amb unes llargues i rigoroses descripcions
daquelles descobertes que anava fent; lautor les recull, les elabora, les enfila i les il!lustra,
per aconseguir el producte final que teniu a les mans: una veritable obra dart.
Un lbum ple de detalls, que convida a passar-hi llargues estones descobrint-los, a poc a
poc.




Lanlisi de llbum
El format del llibre
s un lbum de format gran. Les cobertes sn de carton, mats, i el llibre est imprs en
paper brillant.
Els paratextos
El ttol Larbre de la vida permet fer hiptesis sobre la temtica i el contingut de llbum
que estem a punt de descobrir: aquesta metfora va ser adoptada per Charles Darwin per
explicar levoluci de les diferents espcies, com si es tracts dun gran arbre amb branques
i ramificacions (potser els alumnes nhan sentit a parlar abans). Est escrit a la part superior,
amb lletra tipus manuscrit i de color marr. Podria evocar-nos el quadern que feia servir
Darwin per prendre notes.
Laspecte envellit de les cobertes fa pensar en un llibre antic. Totes les vores sn plenes de
taques blavoses, com si el llibre hagus passat moltes peripcies; hi ha impressions de
segells, dibuixos i textos escrits amb lletra manuscrita molt petita i tinta marr
A la coberta anterior, al centre, un retrat de cos sencer, en tons grisos i negres, dun
Charles Darwin a la seva vellesa. Porta un petit arbre a la m dreta, i es troba dempeus en
87

una platja, el mar darrere i el Beagle al fons. Darrere seu, dos arbres i un ocell que vola. Es
mostra molt ferm, com mirant el lector als ulls per traspassar-li tota la seva saviesa i les
seves descobertes: lescena evoca una sntesi de la vida. Aquest retrat s com una bestreta
del que trobarem a mesura que anem llegint. s rod i est emmarcat amb daurat, tamb
com a envellit i gastat, i amb el nom del naturalista escrit a la part de sota.
A la coberta posterior trobem, encerclada, una sinopsi de lobra.
Les guardes sn una altra descoberta: les anteriors i les posteriors sn diferents. Cada
guarda est dividida en 12 quadrats, i dins de cada un hi ha una escena relacionada amb la
vida, amb la natura, amb lhome, amb la religi, amb la mitologia... una mica com si
representessin totes les contradiccions que pot tenir una persona que pensa en lorigen de
la humanitat.
A les guardes inicials (fig. 1) es barregen tots aquests aspectes, mentre que a les finals les
escenes sn noms del mn de la cincia (fig.2).









Figura 1








Figura 2
88


La portadella ens mostra una porta, com si estigussim a punt dentrar a un temple. A sota
del ttol hi ha un subttol:
Un llibre que il!lustra la vida de Charles Darwin
naturalista, geleg i pensador.
Sembla que fins al moment queda molt clar que es tracta dun llibre que transmetr
coneixements reals sobre un personatge important. Per si aix no fos prou, a la pgina de
crdits hi ha una nota de lautor on explica el cam que ha seguit fins arribar a llbum que
llegeix el lector.
Hi ha una dedicatria:
El meu agrament al professor Peter Galison de la Universitat de Harvard i al Dr. Eric Korn per la seva
contribuci crtica a la realitzaci daquest llibre.
Aquesta dedicatria reflecteix el rigor amb qu shan consultat les fonts per escriurel i
il!lustrar-lo.
Les Il!lustracions
La manera com estan distributs text i il!lustracions no s uniforme al llarg de llbum.
Si sobserva b es poden trobar quatre patrons diferents, relacionats amb diferents perodes
que marquen la seva vida.
1r perode: des del naixement fins que rep la invitaci per formar part de lexpedici al
Beagle.
En aquesta primera part les pgines tenen un patr molt definit: a cada plana les
il!lustracions ocupen la part superior, i el text la inferior. Estan emmarcades, i dins de cada
marc sagrupen tots aquells aspectes, objectes, personatges, ... que intervenen en aquell
moment en la vida de Darwin. Per no estan col!locats a latzar: s com si hi hagus dues
histries diferents a cada plana: per un costat el que el seu pare, el Dr. Darwin, desitja per al
seu fill, i per un altre costat, el que desitja el mateix fill.
La part central de la il!lustraci est ocupada per un cercle gran dins del qual trobem all
que s important per al seu pare, mentre que a les quatre cantonades trobem quatre cercles
petits amb aspectes importants per al fill, que es complementen amb altres personatges i
detalls que hi ha per les vores.
El text, a la part inferior de la plana, sobre fons blanc, amb dos tipus de lletra: primer amb
lletra negreta explica qu feia el pare i com el veia; a sota, amb lletra cursiva, explica la visi
del fill. (fig.3 i 4)






89









Figura 3









Figura 4

2n perode: des que rep la carta del professor Henlow demanant-li que sembarqui al
Beagle, fins que retorna desprs del viatge.
En aquest perode les pgines sofreixen un canvi: utilitza la doble pgina, i sn molt
diferents les unes de les altres (fig.5)
Shi barregen anotacions de Darwin, descripcions, llistats, imatges de diferents mides, fitxes
descriptives dall que va trobant al llarg del viatge, mapes... tot com si es tracts dun diari
de viatge. s com si la vida comprimida i organitzada que ha portat fins al moment,
sallibers de sobte i sorts dels marcs i dels enquadraments.
El lector es pot passar molta estona llegint les descripcions que fa i observant tots els
detalls. Hi ha diferents tipografies, tot i que la que ms abunda s la lletra manuscrita.



90








Figura 5

3r perode
Abarca des del moment que Darwin retorna del viatge fins que decideix fer pblica la seva
teoria sobre levoluci de les espcies.
En aquest fragment tornem a trobar les imatges i els textos ordenats com en el primer
fragment: retorna lordre a la seva vida, i aix es tradueix en el retorn a lordre a les pgines.
El text es divideix en tres aspectes ben diferenciats per la tipografia: vida pblica, vida
privada i vida secreta.
4t perode
Des del moment en qu Darwin fa pblica la seva teoria sobre levoluci, fins la seva mort.
Comena amb una doble pgina desplegable on totes les seves idees i pensaments es troben
vagant per espai, aix com els retrats daltres savis, teories i ell mateix, flotant enmig de la
immensitat (fig.6).











Figura 6

Les imatges estan fetes amb una trama de punts i ratlles que fa servir sovint lil!lustrador, i
utilitza uns colors molt suaus, tons ocres, blaus i verds.
De vegades les escenes sn molt plenes de detalls, hi ha moltes informacions, textos,
imatges, una mica com la realitat: farcida de coses a observar.



91


El text i largument
Aquest s un lbum biogrfic, que narra la histria duna persona, i que est inspirat en les
anotacions i descripcions del cientfic. Segueix un ordre cronolgic dels fets, cosa que
facilita la comprensi per part del lector.
Utilitza una sintaxi molt cuidada i podem trobar tamb lxic propi del mn animal i vegetal.
Abunden els textos descriptius i expositius

La relaci text-imatge
En aquest cas la imatge i el text treballen conjuntament. Algunes de les imatges sn
imprescindibles, com ara les que acompanyen les descripcions. El text transmet gran
quantitat dinformaci.

El narrador
Trobem diversos narradors al llarg de lobra:
! Un narrador extern que relata la vida del protagonista, des de fora, per que en
alguns moments deixa entreveure la seva simpatia per ell.
! El mateix protagonista, en les seves anotacions, comentaris, crtiques, pensaments...
El tractament del temps
El temps est molt estructurat i diferenciats els perodes que shan comentat abans per la
distribuci de lespai a les pgines.
Es narren els fets en ordre cronolgic, i el perode que ocupa ms espai a llbum s el
del seu viatge: lautor vol donar la sensaci dun temps dilatat, cinc anys, en el qual el
protagonista fa moltes descobertes que va col!leccionant.
La doble pgina, que inclou un recull danotacions ordenades cronolgicament, ajuda a
situar-se en el temps (fig.7).









Figura 7

Els protagonistes i els personatges
El protagonista, Charles Darwin, s acompanyat daltres personatges que sn importants
per a ell al llarg de la vida.
92

De petit li agrada tot el contrari del que el seu pare desitja per a ell: li agrada la natura,
muntar a cavall, passejar pel camp, pescar... probablement la relaci pare-fill no devia sser
gens senzilla. Aix s constata quan decideix embarcar-se al Beagle: el pare no hi est gaire
dacord, i Darwin escriu la llista dobjeccions que li fa. Tamb trobem, a la mateixa doble
pgina, una carta que li fa al pare insistint perqu llegeixi les objeccions i les respostes que li
ha donat loncle, a qui ha consultat, i prengui una decisi en un o altre sentit.
s una persona apassionada per les seves observacions i descobertes, amb una vida interior
molt gran; en la vida personal, per, sembla que no va tenir gaire sort: tres dels seus fills
van morir, i sembla ser que la seva salut era molt feble.
Temtiques que podem treballar
A partir daquest lbum es poden treballar diversos aspectes:
! El curs de la vida: les etapes de la vida, el creixement.
! Els sentiments, les actituds, les malalties: els anhels, la persistncia.
! El mn que ens envolta: la natura, levoluci, lorigen de les especies.
! El mn que no s palpable: la religi.



Enfilant una conversa
A partir dels tres tipus de preguntes que descriu Chambers
57
, en proposem algunes que
poden guiar la conversa literria al voltant daquest lbum.

Preguntes bsiques
! Hi ha hagut alguna cosa que us hagi agradat daquest llibre?
! Alguna cosa no us ha agradat?
! Alguna cosa us ha desconcertat?
! Heu trobat alguna cosa estranya?
! Alguna cosa us ha costat de comprendre?
! Us ha recordat a algun altre llibre que hgiu llegit?
! Heu trobat algun patr, alguna rutina que es repeteixi al llarg de lobra?

Preguntes generals
! Quan us he ensenyat el llibre abans dexplicar-lo, de qu heu pensat que tractaria?
! Quan us he anomenat el ttol i heu vist la imatge de la coberta, qu us ha suggerit?
! Ara que lhem llegit i heu vist les il!lustracions, encara penseu el mateix?

57
CHAMBERS, A. Dime. (2007): op.cit.
93

! El llenguatge que utilitza lautor, us ha resultat difcil dentendre?
! Quan lanvem llegint, podeu veure a les il!lustracions algun detall que abans no
haveu vist?
! Us ha costat de llegir aquest lbum?
! Creieu que les imatges sn necessries aqu? Us imagineu el mateix lbum sense
imatges?
! Us han agradat les il!lustracions? Nhi ha alguna que us hagi agradat en particular?
! Us imagineu aquest mateix llibre il!lustrat per un altre autor dels que ja coneixeu?
! Haveu llegit mai algun llibre daquest estil, alguna biografia? Shi assemblava?
! El recomanareu a alg? Qu li direu?

Preguntes especials
! En quant de temps passa la histria?
! Quantes etapes de la vida de Darwin trobeu? A quines etapes dedica ms temps?
Hi ha etapes ms llargues explicades en poc temps, i etapes curtes explicades en
ms pgines?
! Quantes histries trobeu dins d aquest lbum?
! Quin to trobeu en aquest lbum? s trist? s melangis? s alegre?
! Quina sensaci us ha quedat desprs de llegir-lo?
! Com creieu que es devia sentir en Darwin quan el seu pare li va dir que no li
semblava b que fes la travessia? Us heu sentit algun cop aix? Qu haureu fet
vosaltres? Hi havia bona relaci entre ell i el pare?
! Com es devia sentir, quan tenia totes aquelles teories que anava elaborant, per no
trobava el moment de fer-les pbliques?
! Creieu que va ser valent de fer pblica la seva teoria? Qu devien pensar els seus
contemporanis?
! Qu creieu que hauria passat si no hagus fet pblica la seva teoria?
! Ara que hem llegit el llibre, compreneu millor Darwin?
! Penseu que va ser feli? Qu us ho fa pensar?






Amb en Peter Sis, tot t moltes perspectives i sorpreses.
Voler-lo llegir tot dun cop s com voler visitar el Museu Metropolit dArt en una sola nit.
(Sant Diego Tribune)
94


6
.

A
l
t
r
e
s

e
x
p
e
r
i

n
c
i
e
s
.


95

En aquest apartat recollim experincies de centres de primria i secundria de Catalunya, al
voltant dels lbums il!lustrats.

! Escola Jovellanos (Barcelona).
! Institut Vila de Grcia (Barcelona).

6.1. Experincia a infantil i primria

LEscola Jovellanos de Barcelona ha decidit aquest any potenciar llbum il!lustrat entre els
mestres de lescola amb la finalitat que el coneguin ms, naprofundeixin les possibilitats
que tenen els lbums i els incorporin com un tipus de lectura a laula. s una iniciativa que
parteix de la mestra responsable de la biblioteca Nria Puig, amb el suport de la Cap
destudis de lescola, Iolanda Gras, que tamb participa en la dinamitzaci de la biblioteca i
que formen part amb altres mestres de la comissi de la biblioteca.

Objectiu global:

Aquest curs tenen com a objectiu principal treballar la lectura en veu alta i, tanmateix, sha
suggerit paral!lelament llegir i tractar els lbums il!lustrats als nivells de 3r a 6, ats que
consideren que s una tipologia que tracten molt sovint amb els nens i nenes de parvulari i
de cicle inicial des de la biblioteca central i les biblioteques daula, per que, a partir del
cicle mitj, passen massa sobtadament als llibres que noms tenen text.

Descripci de lexperincia

Lacci ha consistit en dues o tres reunions amb els mestres del cicle mitj i superior amb
lobjectiu de llegir, explicar i gaudir dels lbums triats per les especialistes de la biblioteca.
Es va fer, a ms a ms, una sessi de formaci al claustre amb la coordinadora Marta Roig
del projecte bdpuntedu (col!laboraci entre el Col!legi de Bibliotecaris
Documentalistes de Catalunya i el Programa biblioteca escolar puntedu del Departament
dEnsenyament), on es va tractar la tipologia de llbum il!lustrat, mostrant i explicant ttols
molt interessants de tenir i treballar a lescola; tots els mestres hi van participar de gust.
Tot plegat ha engrescant el claustre de lescola i sha ofert als mestres una guia sobre com
treballar llbum a les classes, recordant les qestions prvies que cal tenir en compte,
insistint en la importncia de les inferncies i recomanant fermament que no es faci cap
fitxa desprs de la lectura.
Daquesta manera han introdut el treball amb llbum il!lustrat a les activitats del Pla de
Lectura de Centre:








96

Centre: Escola Jovellanos Responsable: Tutors
TTOL: lbum il!lustrat
Activitat adreada a: alumnat de lescola.

OBJECTIUS
Afavorir que l infant gaudeixi de la lectura a partir dun lbum il!lustrat.

DESCRIPCI DE LACTIVITAT
Abans de lactivitat:
! Parlar sobre el ttol del conte. Qu us suggereix?.
! Observar la coberta: mirar la il!lustraci de la coberta. De qu deu tractar? El
coneixeu?.
! Formulaci dhiptesis sobre la histria que explicar el conte, a partir de la
coberta i el ttol.
Mentre llegim el conte:
! Aturar la lectura, de tant en tant, en moments importants i formular preguntes que
incitin a fer inferncies, prediccions (lgiques i versemblants, no pas exactes)
sobre all que passar, a partir de la histria i de les imatges:
Com s que ...?
Qu passar amb ...?
A mesura que savana en la lectura, anar verificant les hiptesi formulades a l inici i al
llarg de la lectura. Si sescau, reformular-les:
Qu far en ...?
Qu creieu que far la ...?
Desprs de llegir el conte:
! Parlar de la histria, del relat, de si ha agradat o no, i sobretot ajudar-los a
formular perqus que justifiquin la seva opini en un sentit o en un altre.
! Fer-los explicar quin s el seu llibre preferit i que ho comparteixin amb els
companys. I, tamb en aquest cas, sobretot, els perqus.
! Es pot parlar de com estan fetes les il!lustracions, del seu grau de realisme, de la
tcnica que sha emprat per fer-les, de la llum, dels colors, etc.
! Es pot entrar al web de lil!lustrador i veure els diferents estils que utilitza, aix
com el de lautor.

97

AVALUACI
Es tracta de gaudir de lactivitat i, per tant, llegir de forma ldica, tranquil!la, sense
presses. Lespai ha de ser cmode i cal deixar que els infants assaboreixin la histria.
Evitar, SOBRETOT, fer-los fer un treball escrit posterior a lactivitat, amb preguntes
de comprensi literals, resums ... perqu busquem afavorir el gust per llegir. S que va b
fer preguntes inferencials o de judici:
Qu hauria passat si ...?
Est b aix que ha fet aquest personatge ...?
Com s que aquest personatge ha fet aix?
Hauria pogut fer una altra cosa?
Per qu creieu que ha fet aix o all altre?


TEMPORITZACI
(curs escolar, trimestral,
horari...)
30/45 minuts

RECURSOS HUMANS
(BE, professorat, famlies...)
Professorat


RECURSOS MATERIALS
(espais, materials, TIC...)
lbums il!lustrats adequats a ledat.
PDI amb connexi a internet.

RECURSOS EXTERNS
(BP, PL municipal, Pla
dentorn, mitjans de
comunicaci...)


OBSERVACIONS
(Durant lactivitat i desprs de
fer-ne lavaluaci)
Es pot visitar el web dalgun il!lustrador destacat:
Chris Van Allsburg
http://www.chrisvanallsburg.com/flash.html
98

Benjamin Lacombe
http://www.benjaminlacombe.com/
Rebeca Dautremer
http://www.rebeccadautremer.com/
Roger Olmos
http://www.rogerolmos.blogspot.com/
Rebeca Luciani
http://www.rebecaluciani.es/


(Font: Materials-Lcxit: Lectura per a lxit educatiu www.lectura.cat)

Lexperincia sha enfortit amb la col!laboraci especial del mestre dangls, que amb el
treball conjunt amb la mestra bibliotecria han introdut llibres amb imatges i lbums en
angls a les classes didioma, on se seguia fins al moment la tendncia de tenir llibres
exclusivament amb text (de lectures graduades). Desprs de diverses sessions sha
comprovat que aquests llibres han estat molt ben rebuts pels nens i nenes i que els facilita,
duna manera espontnia, lexpressi oral en llengua anglesa, i la comprensi de lidioma.

Recursos materials

! Una bona col!lecci a la biblioteca dlbums il!lustrats organitzats en un parell de
prestatgeries per als cicles mitja i superior. Els dinfantil i cicle inicial no tenen
prestatgeria especial.
! Lots de llibres per a les biblioteques daula dinfantil i cicle inicial que procuren
canviar diverses vegades durant el curs.

Val a dir que la bibliotecria de lescola sap quins projectes fa cada classe i ho t molt
present a lhora de fer els lots de prstec a les biblioteques daula.

! Llibres i lbums il!lustrats en angls, clssics, contemporanis i amb canons per a
tot lalumnat de lescola, des de P3 fins a 6.

Valoraci de lexperincia

Aquest mes dabril, el claustre ha valorat molt positivament lesfor que sha fet en el
coneixement i aprofundiment de les possibilitats del treball amb els lbums i han agrat la
formaci entre ells, les adquisicions de la biblioteca i la facilitaci dels materials.
Han constatat que era pals un desequilibri en la lectura de llibres amb imatges, molt
present des de P3 fins a 2n, per que a partir de cicle mitj sinclinava la balana i
prcticament noms es llegia text.
A partir daquesta experincia es procura compaginar tant la lectura de text com la
dimatge.

99

Lequip directiu valora que ha millorat el nivell de lectura amb lafegit dels vint minuts de
lectura diria. Els tutors llegeixen, els nens tenen molts llibres per escollir, sn el motor de
la biblioteca perqu sovint exclamen:

Hem de venir a canviar els llibres!


lbums i llibres dimatges treballats en lexperincia

3r

RODRIGUEZ, Beatrice. Ladrn de gallinas. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2010.
LENZ, Patrick. Tom y el pjaro. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2010.

4t

WIESNER, David. Martes. Barcelona: OcanoTravesa, 2011
POMMAUX,Yvan. Una noche, un gato Barcelona: Corimbo Editorial, 2009

5

WIESNER, David. Flotante. Barcelona: Ocano Travesa, 2008
SCHRER, Katrin. Johanna en el tren. Salinas, Antonio (trad.) Barcelona: Ocano Travesa,
2010

6
LACOMBE, Benjamin. Els Amants papallona. Barcelona: Baula, 2008
MLLER, Jrg. El soldadito de plomo. Salamanca, Lguez Ediciones, 2006


6.2. Experincia a lESO: Institut Vila de Grcia
Experincia a lESO

Mirem, llegim i parlem de llibres s el ttol duna matria optativa a 3r ESO que es fa a lInstitut
Vila de Grcia de Barcelona, de la m de la professora de catal, M. Teresa Verdaguer i la
bibliotecria de linstitut, Carme Pardo.
La intenci a lhora dexposar aquesta experincia rau, duna banda, a mostrar una manera
de fer lectors, que tal volta inicien un cam cap a la lectura per plaer a partir de compartir
entre ells la lectura i la interpretaci de textos. I daltra banda, trencar una llana a favor de
la lectura dlbums i llibres il!lustrats a Secundria.
Objectiu global
El propsit de crear aquesta optativa s acostar els nois i noies a la lectura i oferir-los una
tipologia de lectura que normalment no es fa a la classe de llengua; per aix es va proposar
una assignatura dissenyada perqu els joves aprenguin a parlar de llibres i comparteixin
altres visions de les lectures que fan.



100

Descripci de lactivitat
Primer es dediquen unes quantes sessions a mirar, analitzar i parlar dels llibres i lbums
il!lustrats; desprs es passa a la presentaci, caracteritzaci i lectura de novel!les grfiques:
de la novel!la que es decideix, sen mira la versi cinematogrfica per fer-ne el contrast.
Les responsables expliquen clarament la finalitat de loptativa: gaudir llegint.
Com que la majoria dalumnes no han vist ni llegit lbums il!lustrats fins al moment,
perqu entenguin de quina manera cal mirar i analitzar els lbums, en fan el modelatge a
partir de la lectura compartida duns lbums il!lustrats que tenen escanejats.
Sestructura aquesta primera part de la manera segent:

1. Projecci dun lbum o llibre il!lustrat, prviament seleccionat. Les pgines es
passen a mesura que es llegeix, i en fan una primera lectura col!lectiva en veu alta.
2. Anlisi col!lectiva sobre qu han llegit i vist.
3. Segona lectura, aquesta vegada ms a poc a poc, a la carta, per anar comprovant
que ha vist cadasc, el que li ha cridat latenci i com ho interpreta.
4. Tria per parelles dun altre ttol per llegir individualment; en poden llegir diversos,
com a mnim 7, i nhauran de presentar un als companys.
5. Explicaci de llbum triat amb la parella a la resta del grup-classe. Trien el ttol en
un parell de sessions i han danalitzar les caracterstiques de lobra, del tema que
planteja, etc.

Es demana que, cada cop que llegeixin un lbum, nescriguin una primera opini. Quan el
tornen a llegir o altres companys lexposen, escriuen una segona opini, de manera que es
pugui veure la diferncia entre una lectura ms rpida, superficial i una amb ms
profunditat. Normalment hi ha diferncia entre dues opinions.



LBUM NOTA
1a. opini
2a. opini

Es porta un control dels llibres que han llegit i triat cadasc per exposar:

TTOL DE LLBUM QUI LHA LLEGIT / TRIAT
Lhome de la flor
El nen estel
Juul
El prncep dels embolics

Una idea a considerar, a partir de lexperincia de la professora i de la bibliotecria, s la
utilitzaci de ttols dlbums a les tutories per tractar temtiques delicades com el bulling, la
xenofbia, etc, aporten valors positius i faciliten el dileg, val la pena tenir-los en compte.

Comentaris dels alumnes:

101

Amb Juul ens va permetre tractar el tema del bulling, s un llibre molt dur.
Amb lhome de color es va plantejar ms profundament el tema de la llengua i el racisme i dactituds
davant la vida.
La por al desconegut en La illa.
Arrugas quan sha ingressat algun avi a la residncia.
Necessitem ms temps per treballar Emigrantes, sn il!lustracions dibuixades a un nivell emocional que
arriba molt a dins.

Es demana a lalumnat que facin una lectura literal i una de simblica de cada lbum. A
continuaci mostrem un gui amb pautes orientatives molt til per parlar i intercanviar les
opinions.

1. Per fer la lectura literal
- Argument: qu ens explica, quina histria ens narra...
- Tema: quin tema planteja, quina problemtica tracta
- Llenguatge visual: anlisi del tractament de les il!lustracions.
! tipus de dibuix: realista, hiperrealista, collage, esquemtic, tra simple...
! s del color: tota la paleta de colors, predomini dalguns, en blanc i negre,
utilitzaci simblica dalguns colors...
! Realisme versus Fantasia: presncia o absncia delements fantstics en la
histria.
! Figures retriques lligades a largument/ al llenguatge visual
2. Per fer la lectura interpretativa i simblica
- Podem fer una lectura literal i una interpretaci simblica?
- Qu ens suggereix aquesta histria?
- Qu ens volen explicar amb aquesta histria?
- Quin problema ens volen plantejar? Forma part de la nostra vida, de la nostra
experincia quotidiana?
- Com la interpretem? Hi ha ms duna interpretaci possible?
- Hi ha algun element simblic?
- Identifiquem alguna figura retrica (metfora, smbol, comparana)? Quina
interpretaci ens permet de fer?
- La il!lustraci ens permet identificar el mn interior dels personatges?
102

- Quins sentiments, emocions, experincies, situacions humanes hi podem veure
reflectits?
Un cop acabada lactivitat amb els lbums i llibres il!lustrats, es continua amb el cmic i la
novel!la grfica.
Guia orientativa per analitzar les diferncies entre el llibre llegit i la pel!lcula que
sha vist:

Reflexi sobre la pel!lcula

1. Quin tema plantegen el llibre i la pel!lcula? El plantegen de la mateixa manera?.
2. Quines diferncies destacaries entre la novel!la i la pel!lcula?.
3. Motius possibles daquestes diferncies: pressupost, ms comercial
4. Simbologia, metfores, picades dullet, lectura entre lnies,
5. Qu tha sobtat i qu tha agradat ms de la histria (novel!la i/o pel!lcula)?
Activitats a posteriori que sen desprenen
Sintenta trobar i organitzar una sortida o activitat complementria a la lectura. Aquest curs
han anat a veure lexposici dedicada a Georges Mlis al Caixafrum, perqu van llegir la
novel!la grfica La i nvenc i n de Hugo Cabret de Brian Selznick i desprs van veure la
pel!lcula.
En una ocasi desprs de llegir una novel!la policaca es va visitar la llibreria: negra i
criminal.
58
Cada any les sortides varien en funci de les lectures que fan.
Aquest any han llegit El gos dels Baskerville, dArthur D. Conan Doyle i lhan contrastat
amb la srie Sherlock de televisi.
Quan hi ha una versi cinematogrfica es procura anar al cinema amb el grup-classe o
veure-la a lInstitut si existeix la versi en DVD i no coincideix amb la cartellera.
Per fer aquestes activitats, tot i que lhorari est fixat des de linici de curs, sha pogut fer
un parell de vegades una sessi extra fora dhorari, fent-la coincidir al migdia si als alumnes
els va b.
Aquestes tipus dexperincies milloren una manera de treballar, de fer, que traspassa
lencasellament de lhorari i facilita la convivncia i la relaci.
Temporitzaci: Una sessi de 60 minuts setmanals durant tot el curs a la biblioteca de
lInstitut.
Recursos materials
Sadquireixen els llibres escollits amb laportaci de lAMPA, que fa una inversi en lbums
il!lustrats i novel!les grfiques, entre els altres gneres que componen la col!lecci de la
biblioteca.

58
[En lnia] <http://www.negraycriminal.com> [Consulta: 29 juliol 2013]
103

Aquesta activitat tamb funciona grcies al prstec interbibliotecari entre la Biblioteca Vila
de Grcia i lInstitut. Sovint shan necessitat fora exemplars dalgun ttol i la biblioteca
pblica sencarrega de facilitar-los.
Lavaluaci de la matria
Cal dir que s una matria optativa que t una avaluaci per part de les dues persones
responsables de la matria i no sen fa examen escrit.
Es valora molt la participaci de lalumnat, el fet que han de cercar informaci del tema
quan no entenen paraules de la lectura i quan preparen lexposici del treball, i ells ens sn
conscients.
Al final del trimestre els alumnes sautovaloren i normalment es comprova que hi ha molt
poca diferncia entre la nota de la professora i la de lalumne.
Valoraci de lexperincia
Aquesta optativa t uns resultats molt satisfactoris, pel canvi dopini que provoca en
lalumnat respecte les lectures que es proposen des de lInstitut: llegeixen, per no es tracta
de lectures obligatries. Aqu prenen molta importncia la conversa, el dileg i la
comunicaci, entre alumnes i docents; som conscients que aquesta s una activitat que, feta
amb alumnes adolescents, podria resultar molt complicada de dur a terme, per en canvi els
resultats sn bons, aprenen a interactuar amb els companys i a expressar records i
connexions que fan amb altres llibres i amb altres moments de lectura de la seva infantesa
Desenvolupar una assignatura de lectura que agradi als adolescents s tot un xit. Sobre un
cam perqu aprenguin a trobar les seves lectures. Sinsisteix que tothom t moltes coses a
dir sobre els lbums que es llegeixen, i que el punt de vista de cadasc s vlid i
imprescindible, tant dalumnes com de professors.
Aquesta activitat es pot dur a terme grcies a la coordinaci entre la biblioteca de lInstitut i
el professorat, i la valoraci que sen fa s molt positiva. Aquest fet mostra la necessitat de
la implicaci de la biblioteca a la vida del centre .
Desprs dels bons resultats obtinguts, el Seminari de catal ha decidit aprofitar el potencial
daquesta optativa per treballar amb els alumnes de 4t. Aquesta feina sincorpora a la
programaci del curs treballant la llengua oral en unes sessions especifiques.
Per a lalumnat, sovint s una sorpresa veure el que poden extreure amb aquesta modalitat
de lectura. Seria molt interessant que el professorat-tutor conegus aquesta tipologia de
llibres per aconsellar-ne la lectura.
Destacarem el comentari entre lalumnat en acabar loptativa:
Ara ens ho mirem duna altra manera. Ens hem reconciliat amb la lectura.
El valor afegit
A tall de conclusi volem posar el punt i final a lexplicaci de lexperincia, un cop ms
amb paraules de Teresa Verdaguer i Carme Pardo.
Entenen que cadasc, sigui professor o alumne, t una lectura, no l a lectura.
Sadonen que no sn llibres per a petits.
Sn converses molt emotives. Cal sempre escoltar-los quan parlen perqu donen moltes pistes per continuar
conversant, parlen de llibres sense saber-ho.
Desprs no tenim problemes per fer-los llegir, ens fan confiana.
104

Bibliografia utilitzada
lbums i llibres dimatges
Sense t ext :
Ludy, M. (2011), El hombre de la flor. Edaf
Mller, J. (2005), El soldadito de plomo. Lguez
Tan, S. (2007), Emigrantes. Brbara Fiore
Wiesner, D. (2007), Flotante. Ocano Travesa
van Allsburg, C. (2009), Los misterios del seorBurdick. Fondo de Cultura Econmica.
Amb poc t ext :
Tan, S. (2007), El rbolrojo. Brbara Fiore
Aliaga, R. ; Olmos, R. (2009), El prncep dels embolics. Baula
Thomson, S.L. ; Gonsalves, R. (2006), Imaginat un da (una nit, un lloc). Ed.
Joventut
Bucay, J. ; Gusti. (2008), Lelefant encadenat. Serres
Ruillier, J. (2003), Lhome de color!. Ed. Joventut
Browne, A. 82010), Voces en el parquet. Fondo de Cultura Econmica.
Cl arament t emt i c s:
Poole, J. ; Barrett, A. (2005), Ana Frank. Lumen. (Nazisme).
Le Thanh, T.M. ; Dautremer, R. (2007), Cyrano. Baula. (Clssic).
Browne, A. (2011), El libro de los cerdos. Fondo de Cultura Econmica. (Masclisme).
Hausfater-Doueb, R. ; Latyk, O. (2003), El nen estel. Baula. (Nazisme).
de Maeyer, G. ; van Mechelen, K. (2009), Juul. Lguez. (Bullying).
Cali, D. ; Bloch, S. (2008). Lenemic. Takatuka. (Nazisme).
Greder, A. (2003), Lilla. Lguez. (Razisme).
Lewis, J.P. ; Innocenti, R. (2010), La casa. Smbol editors. (Histria, pas de la vida).
Skrmeta, A. ; Ruano, A. (2000), La composicin. Ed. Ekar, sm. (Dictadures).
Brami, E. ; Jeuent, B. (2006), Salvat Elies!. Kalandraka. (Nazisme).
Relaci de novel!les grfiques:
Roca, P. (2010), Arrugas. Astiberri
Taniguchi, J. (2007), Barri lluny. Editorial Ponent
Ss, P. (2005), El muro. Norma Editorial
Ranz, O.H. (2012), En el parque: una historia cmica y cincoterrorficas. Thule
Briggs, R. (2009), Gentleman Jim. Astiberri
Kampmann, S. (2010), Lonada. Takatuka
105

Selznick, B. (2008), L invenci de lHugo Cabret. Editorial Crulla
Chuang, S. (2011), La ventana. Brbara Fiore
Binder, H. ; Tetzner, L. (2007), Los hermanosnegros. Lguez
Spiegelman, A. (2003), Maus. Inrevs Edicions
Satrapi, M. (2008), Perspolis. Norma Editorial
Satrapi, M. (2011), Pollo con ciruelas. Norma Editorial
Besse, X. (2009), Tres cuentos de Poe en B/N. Edelvives
More, A. ; Lloyd, D. (1998), V de Vendetta. Vrtigo
Conan D. A. (2008), El gos de baskerville. Bromera edicions (Han vist la srie de
televisi).
Relaci de les pel!lcules:
Arrugas. (2011), Ignaci Ferreras. (Basada en el cmic Arrugues de Paco Roca.
Lonada
59
. (2008), Dennis Gansel.
La invenci de lHugo Cabret. (2011). Martin Scorsese.
Perspolis. (2008), Vincent Paronnaud.
V de Vendetta. (2007), James McTeigue.
Alcia en terra de meravelles. (1979), Jordi Feliu.
El noi del pijama de ratlles. (2008), Mark Herman.
He jugat amb els llops. (2010), Gerardo Olivares.







59 Aquesta temporada (mar 2013) sha estrenat una adaptaci teatral i saprofita per recomanar anar-hi amb la famlia o
els amics.

106

7. Epleg
Abans de tancar, recapitulem...
Hem encetat un cam llarg, ple dindrets bonics i suggerents: el que ens ha portat a la
descoberta dels llibres il!lustrats i els lbums.
Cada un s tot un mn: el tacte de la coberta, el gruix de les pgines, el tipus de lletra, els
colors... tot ens ajuda a entendre la histria que porten a dins. Aprendre a conixer-los s
vital per poder extreuren tot all que ens poden donar, i per ensenyar als alumnes, petits i
grans, a descobrir-los i a estimar-los.
Els il!lustrats, pel doble codi que utilitzen, visual i lingstic, tenen un valor incalculable a
lhora dimplicar els lectors: cadascun pot fer-ne la seva lectura. Compartir-los mitjanant
la conversa literria, per expressar all que els ha agradat i el que no, les dificultats que hi
han trobat, les connexions que hi han pogut fer; compartir-los aix, tot conversant, suposa
una oportunitat valuosa, humanament parlant. Per aix, el paper del docent resulta
fonamental: per dissenyar entorns que en facilitin la lectura, per seleccionar un fons de
qualitat, per crear estones de bon record vinculades a la lectura i per afavorir aquest tipus
de conversa.
Compartir estones agradables al voltant de la lectura i de la conversa s de les coses que
ms pot ajudar a fer lectors, i els lbums sn, sens dubte, un recurs excel!lent a la nostra
disposici.
107

8. Un bagul de tresors
Els docents, uns dels mediadors que faciliten el contacte entre llibres i alumnes, esdevenim
especialistes de primer ordre a lhora de posar a labast i donar a conixer els lbums
il!lustrats als infants i joves.
Per elaborar aquesta bibliografia hem partit dels estudis i seleccions bibliogrfiques
segents, fets per especialistes en el gnere:
! MOLIST, Pep. Dins del Mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults.
Barcelona: Gra, 2008.
! OLIV, M. Dolors. Llbum il!lustrat com a eina educativa per al desenvolupament lector i
emocional dels lectors novells. Treball fi de mster. Curs 2010-11. [En lnia] Facultat de
formaci del professorat. Mster de recerca en didctica de la llengua i la literatura.
Universitat de Barcelona, 2011. <http://hdl.handle.net/2445/23042> [Consulta:
30 juny 2013]
! MARGALLO, Ana Maria. Utilitzaci dels textos literaris per a la integraci i laprenentatge
lingstic de lalumnat nouvingut. Proposta de corpus. Curs 2007 08. Projecte de recerca
educativa. [En lnia] Llicncia Departament dEnsenyament, 2008. Consulta: 30 juny
2013] <http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200708/memories/1753m.pdf>
! Selecci dlbums il!lustrats de la Biblioteca pblica Oriol Bohigas de Girona. [En
lnia] < http://www.bibgirona.net/salt/albums/>
! Material complementari del curs telemtic BEGL: el gust per llegir des de la biblioteca
escolar del Programa biblioteca escolar puntedu. [En lnia]
<http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/bib/begl/modul_3/practica_2
> [Consulta: 30 juny 2013]
! Bibliografia treballada al taller de Casa Anita, llibreria especialitzada en literatura
infantil i juvenil.
! Amb un valor afegit, la selecci temtica elaborada amb lassessorament
dAmlia Ramoneda de la Biblioteca infantil de Rosa Sensat, dels millors ttols, els
imperdibles, terme que utilitzen els especialistes del Seminari de Literatura
Infantil i Juvenil de lAssociaci de Mestres Rosa Sensat.

En aquesta proposta trobareu dues seleccions: infantil i primria , i secundria i batxillerat;
estan ordenades alfabticament per autors. Primer hi ha els recomanables i desprs els
que hem anomenat imperdibles, classificats per les temtiques principals. En tots els
casos sindica el nivell
60
a partir del qual saconsellen.
Val a dir que, per utilitzar correctament aquesta selecci, cal recordar la diversitat de les
lectures i que, depenent de ls que es faci del llibre, ledat s relativa: s diferent si sen fa
una lectura individual o b es llegeix o sexplica al grup.

60
EI: Educaci infantil. CI: Cicle inicial. CM: Cicle mitj. CS: Cicle superior. ESO: Educaci secundaria obligatria. BAT:
Batxillerat.

108

LLIBRES I ALBUMS IL!LUSTRATS PER EDUCACI INFANTIL I
PRIMRIA

A

ALBO, Pablo. QUARELLO, Mauritzio. El Papu. Pontevedra: OQO, 2006 - EI/CI -
ALCNTARA, Ricardo. Gusti (il.) Gat i gos. Barcelona: La Galera, 2011 - EI/CI -
ALLSBURG, C. van. El naufragi del Zfir. Luchetti, Maria (trad.) Barcelona: Joventut, 2006
- CM -
ANDERSEN, H.C; GRAHAME, K. i TXKHOV, A.P. Cabassa, Mariona; Gubianas,
Valent i Arbat, Carles (il.) Tres contes de Nadal. Barcelona: Baula, 2011 - CM -
ANGUERA, Merc. Losantos, Cristina (il.) I ara qu ve? Barcelona: La Galera, 2011 - CI -
ARBAT, Carles. Lletraferit. Barcelona: Baula, 2010 - CM -
ASCH, Frank. ASCH, Devn (il.) El Ratol del senyor Maxwell. Barcelona: Joventut, 2004
- CS -
ASH, F. ASH, Devin (il.) Els ratolns de la senyora Maxwell. Barcelona: Joventut, 2004 -
ESO -


B

BADESCU, Ramona. Pomelo viaja. Madrid: Kkinos, 2010 - CI -
BATAILLE, Marion. ABCD. Madrid: Kkinos, 2010 - CI/CM/CS -
BAUER, J. La reina de los colores. Salamanca: Lguez, 2003 - CI -
BERNARD, Fred; ROCA, Franois (il.) El tren amarillo. Barcelona: Lumen, 2003 - CS -
BLANCH, Ignasi. El nen Kuala. Barcelona: sd edicions, 2007 - EI -
BOUCHARD, Andr. Blake, Quentin (il.) No s on tinc el cap. Barcelona: Combel, 2009 -
- CM/CS -
BROWN, Ruth. El conte dels dos ratolins. Barcelona: Editorial Joventut, 2009 - EI -
BROWNE, Anthony. Com ests? Barcelona: Hiptesi, 2012 - EI -
BROWNE, Anthony. Cosita linda. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2008 - CI -
BROWNE, Anthony i Joe. Jugar el juego de las formas. Mxico: Fondo de Cultura
Econmica, 2011 - EI -
BROWNE, Anthony. El meu pare. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2007 - EI -
BROWNE, Anthony. La meva mama. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2005 - EI -
BUCAY, J. Gusti (il.) Lelefant encadenat. Barcelona: Serres, 2008 - CI/CM -

C

CALI, Davide. Soma, Marco (il). La reina de las ranas. Barcelona: Libros del zorro rojo,
2013 - CM/CS -
CALI, Davide. Cantone A.L. (il.) Vull una mare robot. Barcelona: Claret, 2007 - CI -
CANO, Carles. Joma (il.) Per un bot! Barcelona: La Galera (Premi Hospital Sant Joan de
Du), 2008 - CM -
CARLE, Eric. Lerugueta goluda amb titella. Madrid: Kkinos, 2010 - EI -
CARLE, Eric. Vols jugar amb mi? Barcelona: Hiptesi, 2007 - EI -
CARLE, Eric. El grillo silencioso. Madrid: Kkinos, 2003 - EI -
CARRIER, Isabelle. Valentin, Elsa (il.) Darrere el mur. Barcelona: Editorial Joventut, 2011
- CM/CS -
CASTERMAN, Genevive. Esperant en Timoun. Capel Tatjer, Alicia (trad.) Barcelona:
Flamboyant, 2011 - CS -
109

CHAUD, Benjamn. Adis Manoplas. Madrid: Kkinos, 2011 - CM -
CHEN, Jiang-Hong. El principi tigre. Barcelona: Corimbo, 2005 - CM/CS -
COONEY, Barbara. La Seorita Emilia. Diana Dearden, Carmen (trad.) Venezuela: Ekar,
1992 - CS -
CORENTIN, Philippe. Un pobre quisso! Barcelona: Corimbo, 2005 - CI -
CORENTIN, Philippe. Xap! Barcelona: Corimbo, 2000 - EI -
CROWTHER, Kitty. I doncs? Barcelona: Corimbo, 2007 - EI/CI -

D

DEMATONS, Charlotte. El globus groc. Barcelona: Editorial Joventut, 2011 - CS -

E

ERZA STEIN, David. La gallineta xerrapeta. Barcelona: Joventut, 2011 - CI/CM -

F

FALCONER, I. Olivia recibe la Navidad. Madrid: Fondo de Cultura Econmica, 2008 - CI -
FARIAS, Marta. Carrasco, Aitana (il). El viaje del bisabuelo. Sevilla: Kalandraka (Libros para
soar), 2008 - CM -
FRANZ, Joel. Kitzing, Constanze (il.) El gatet i la pilota. Barcelona: Hiptesi, 2012 - EI -

G

GARCA LLORCA, Antoni (adap.). Subi (il.) El llibre de la selva. Barcelona: Lumen, 2006 -
CM -
GAY, Michel. Bibund. Barcelona: Corimbo, 2002 - EI -
van GENECHTEN, Guido. Una rana? Madrid: Edelvives, 2003 - EI/CI -
GOETHE, J. Wolfgang. Schssow, Meter (il). El mar en calma i viatge feli. Barcelona:
Joventut, 2006. - EI/CI/CM -
GORT, Geertje. Jitta, Josephus (il.) El nen que menjava poc. Barcelona: Baula, 2010 - CI -
GRANT, Donald. Bebs animals en perill. Barcelona: Editorial Joventut, 2010 - EI/CI/CM-
GUTMAN, Anne. Gaspar i Lola : El mn en imatges. Barcelona: Joventut, 2002 - EI -

H

HORCEK, Petr. Elefant. Barcelona: Joventut, 2009 - EI/CI -
HUTCHINS, Pat. LAngelina surt a fer un tomb. Barcelona: Hiptesi; Pontevedra:
Kalandraka, 2011 - EI -

J

JANDL, Ernst. Junge, Norman (il.) Ser quinto. Salamanca: Lguez, 1997 - EI/CI -
JANISCH, Heinz. Jung, Barbara (il.) Quan lAnna t por. Barcelona: Baula, 2010 - CI -
JANISCH, Heinz. Bansch, Helga (il.) Els millors dies. Barcelona: Baula, 2010 - CI -
JANISCH, Heinz. Bansch, Helga (il.) Una gana ds. Barcelona: Baula, 2010 - CI -
JANISCH, Heinz. Blau, Aljoscha (il.) El pauelo de mi abuela. Salamanca, Lguez, 2009 -
CI/CM -
JANISCH, Heinz. BAUER, Jutta (il.) Sencillamente t. Salamanca: Lguez/Baula, 2007. -
CM -
110

JANOSCH. Carta per al tigre. Barcelona: Hiptesi; Pontevedra: Kalandraka, 2011 -CI/CM-

K

KASPARAVICIUS, Kestutis. El quadre desaparegut. Barcelona: Thule, 2008 - CM/CS -
KELLY, Mij. Collins, Ros (il.) On samaguen els gegants? Barcelona: La Galera, 2011 - CI -
KERR, Judith (1968). El tigre que va venir a berenar. Barcelona: Hiptesi; Pontevedra:
Kalandraka, 2010 - EI -
KESELMAN, Gabriela. Urberuaga, Emilio (il.) Aquest monstre em sona.... Barcelona: La
Galera, 2011 - EI/CI -
KESELMAN, Gabriela. No te vayas... Madrid: Kkinos, 2009 - CI -

L

LEE, Suzy. El pjaro negro. Madrid: Barbara Fiore, 2011 - CM/CS -
LEE, Suzy. Zoo. Madrid: Los cuatro azules 2, 2010 - CI -
LEE, Suzy. Espejo. Madrid: Barbara Fiore, 2008 - CI -
LENZ, Patrick. Tom y el pjaro. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2008 - CM -
LETN, Mats. Bartholin Finn, Hanne (il.) Herman. Barcelona: Albur, 2009 - CM -
LEVALLOIS, Stphane. Croc-Croc a lescola dels esquelets. Barcelona: Libros del zorro rojo,
2009 - CI -
LIAO, Jimmy. Secretos en el bosque. Cdiz: Barbara Fiore, 2008 - CM/CS -
LIES, Brian. Ratpenats a la biblioteca. Barcelona: Editorial Joventut, 2009 - CI/CM -
LIONNI, Leo. Dnde? Pontevedra: Kalandraka, 2009 - EI -
LIONNI, Leo. Quin es? Pontevedra: Kalandraka, 2009 - EI -
LIONNI, Leo. Cuando? Pontevedra: Kalandraka, 2009 - EI -
LIONNI, Leo. Qu es? Pontevedra: Kalandraka, 2009 - EI -
LLUCH, Enric. Dez, Miguel ngel (il.) Lhome del sac. Alzira: Bromera, 2010 - CI -
LOBEL, Arnold. El Mag dels colors. Barcelona: Corimbo, 2004 - CI -

M

MARI, Enzo i Iela. La manzana y la mariposa. Sevilla: Kalandraka, 2006 - EI/CI -
MARICUELA. WIMMER, Sonja. Montaas en la cama. Pontevedra: OQO, 2013 - CS -
MART, Meritxell. Vila Delcls, Jordi (il.) Paper de diari. Barcelona: La Galera, 2011 -CM -
McKEE, David. Tres monstres. Barcelona: Ekar, 2005 - CI -
MEJUTO, Eva. LETRIA, Andr. Corre, corre, carbasseta. Pontevedra: OQO, 2006 - CI -
MOLIST, Pep. Sard, Cristina (il.) Plis Plau. Barcelona: Baula, 2011 - EI/CI -
MORGENSTERN, Christian. Schssow, Peter (il.) La ratera. Barcelona: Joventut, 2007-
CI/CM -
MORRIS, Jackie. Ulls de neu. Barcelona: Thule, 2009 - CM -
MOURE, Gonzalo. Len, Esperanza (il.) Sc un cavall. Barcelona: Hiptesi, 2007 - CM -
MULLER, Gerda. Rnxols dor i els tres ssos. Barcelona: Corimbo, 2007 - CI -
MURRAY, M. ALCORN, J. Llibres. Barcelona: Gustavo Gili, 2013 - CS -

N

NORAC, Carl. Cneut, Carl (il.) Monstruo, no me comas. Cdiz: Barbara Fiore, 2006
- CI/CM -
NORAC, Carl. Dautremer, Rbk. Sentimiento. Vidal, Jordi (trad.) Barcelona: Baula, 2006
- CS -
111

NORAC, Carl. GORDON, Ingrid (il.) La meva mare s mgica. Simbol, 2010 -EI -
NORAC, Carl. Dubois, Claude K. (il.) Vull un pet! Barcelona: Corimbo, 2003 - EI/CI -

O

OBIOLS, Miquel. Calatayud, Miguel (il.) Llibre de les MAlcies. Barcelona / Pontevedra:
Hiptesis / Kalandraka, 2009 - CS -
OCELOT, Michel. Azur & Asmar. Barcelona: Crulla, 2007 - CM/CS -
OLTEN, Manuela. Verdaderos amigos. Salamanca: Lguez, 2007 -CI/CM -
OXENBURY, Hellen. Pessigolles. Barcelona: Joventut, 1987 - EI -

P

PACOVSK, Kvet. El pequeo rey de las flores. Madrid: Kkinos, 2009 - EI -
PACOVSK, Kvet. Hasta el infinito. Pontevedra: Faktora K de libros, 2008 -
EI/CI/CM/CS -
PIEPER, Christiane. La Caterina, ls i en Pere. Barcelona / Pontevedra: Hiptesi /
Kalandraka, 2007 - EI/CI -
PONTI, Claude. El rbol sin fin. Barcelona: Corimbo, 2006 - CM -
PONTI, Claude. SEYVOS, Florence. La tempesta. Barcelona: Corimbo, 1993 - CM -
PRATS, Joan de Du. Infante, Francesc (il.) El segrest de la primavera. Barcelona: La Galera,
2011 - CM -
PRATS, Joan de Du. Rovira, Francesc (il.) Els patins del Sebasti. Barcelona: La Galera,
2011 - CM -
PRATS, Joan de Du. Luciani, Rebeca (il.) Dimitri. Barcelona: Baula, 2009 - CM/CS -
PRINCE, April Jones. Vint-i-un elefants sobre el pont de Brooklyn. Barcelona: Joventut, 2007 -
CM/CS -

R

RAMOS, Mario. El llop que volia ser un xai. Barcelona: Corimbo, 2008 - CI -
RAMOS, Mario. Sc el ms ben plantat. Barcelona: Corimbo, 2007 - CI -
RAVISHANKAR, Anushka. MANGLOW, Gabrielle. Excuses excuses. Barcelona:
Takatuka, 2012 - CM/CS -
REDLICH, Ben. Qui mha llanat la caca? Barcelona: Joventut, 2007 - CI -
ROBBERECHT, Thierry. Goossens, Philippe (il.) El meu pare va ser rei. Barcelona: Baula,
2010 - CM -
RODARI, Gianni. Sanna, Alessandro (il) Tonino linvisible. Barcelona: Libros del zorro rojo,
2010 - CM -
ROLDAN, Gustavo. Historias de conejo y elefante. Barcelona: A buen Paso, 2011 - CI/CM -
ROLDN, Gustavo. Com reconixer un monstre. Barcelona: Thule, 2010 - CI/CM -

S

SADAT, Mandana. Mi len. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2006 - CI/CM/CS -
SCHUBIGER, Jrg. Muggenthaler, E. (il.) Oso Blanco Oso Negro. Madrid: Los cuatro
azules, 2009 - CS -
SELIER, Marie. frica, pequeo Chaka. Zaragoza: Edelvives, 2003 - CM/CS -
SHARRATT, Nick. Un bosc ple de boira. Barcelona: Crulla, 2008 - CI -
SIS, Peter. Larbre de la vida. Barcelona: Lumen, 2001. - CS -
112

SMITH, Lane. Es un libro! Barcelona: Ocano- Travesa, 2010 SIS, Peter. Larbre de la vida.
Barcelona: Lumen, 2001. - CM -
SOBRINO, Javier. Odriazola, Elena (il.) Un secreto en el bosque. Pontevedra: OQO, 2008 -
CM/CS -
SOLOTAREFF. Edu, mes fort que el llop. Trias, Margarida (trad.) Barcelona: Corimbo, 2011
- CI -

T

TISON, Annette y TAYLOR, Talus. Barbapap. Barcelona: Beascoa, (colecci) - EI -
TISON, Annette y TAYLOR, Talus. Barbapap: Les puces. Coco Books, 2007 - EI -
TUCKERMAN, Anja. Chudzinski, Daniela. La gavina i una mar de colors. Barcelona:
Editorial Joventut, 2011 - CI/CM -

U

URBERUAGA, Emilio. Quin anda ah? Madrid: Kkinos, 2011 - CM/CS -

V

VALDIVIA, Paloma. Els de dalt i els de baix. Barcelona: Hiptesi; Pontevedra: Kalandraka,
2009 - CI/CM -
VELDKAMP, Tjibbe. Hopman, Philip (il.) Lexcursi. Barcelona: Libros del zorro rojo,
2007 - CI/CM -
VELTHUIJS, Max. La Granota i la Forastera. Gasol, Ana (tr.) Barcelona: Timun Mas, 1994
- CI -
VENTURA, Antonio. Quan surt la lluna. Barcelona: Thule, 2006 - EI -
VOLTZ, Christian. Dnde est? Barcelona: Hiptesi; Pontevedra: Kalandraka, 2009 -
EI/CI -

W

WADDELL, Martn. Firth, Barbara (il.) T y yo, osito. Barcelona: Kkinos, 1996 -EI/CM -
WEULERSE, Odile. Dautremer, Rbecca (il.) Nasreddin i el seu ase. Barcelona: Baula, 2007
- CI/CM -
WINTER, Jeanette. Biblioburro. Barcelona: Editorial Joventut, 2011 - CI/CM -
WINTER, Jeanette. La bibliotecria de Basora: una historia real de lIraq. Barcelona: Editorial
Joventut, 2007 - CM/CS -
WRIGHT, Cliff. Tres ssos. Barcelona: Joventut, 2006 - EI -

X

XUNTAO, Hong. Jie, Zhong (il.) El pinzell mgic. Jay, Franois (adap.) Barcelona:
Joventut, 2009 - CI -


IMPERDIBLES
61
PER TEMTICA

Adopci

61
Terme utilitzat pel Seminari de literatura infantil i juvenil de lAssociaci de Mestres Rosa Sensat
113


BAUER, Marion. Una mare per a lOwen. Barcelona: Serres, 2007 - CM -
CHEN, Chih-Yuan. Guji-Guji. Barcelona: Thule, 2005 - EI/CI -
RAVISHANKAR, Anushka. PIEPER, Christian. Els elefants mai obliden. Barcelona: Thule,
2009 - EI/CI/CM -

Alimentaci

MIZIELINSKA, Aleksandra. Mizielinski, Daniel (il.) Quin come a quin? Barcelona:
Libros del zorro rojo, 2010 (Coneixements) - CI -

Amistat

BALZOLA, Assun. Histria dun erio. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2010
- EI/CI -
BRIGGS, Raymond. El ninot de neu. Barcelona: La Galera, 2007 - EI/CI/CM -
RUILLIER, Jrme. Aix s casa meva. Barcelona: Editorial Joventut, 2008 - EI/CI -
SCHRER, Katrin. As fue! No, fue as! No, as! Salinas, Jos Antonio (trad.) - CI/CM -
Barcelona/Mxic D.F.: Ocano Travesa, 2010
SOLOTAREFF, G. Edu, el petit llop. Barcelona: Corimbo, 1999 - EI/CI -
SOLOTAREFF, G. Tu gran i jo petit. Barcelona: Corimbo, 2000 - CI/CM -

Amor

LEJONC, Rgis. Mi vecina est enamorada. Madrid: Kkinos, 2005. - EI/CI/CM -

Animals

BACHELET, Gilles. Quan el meu gat era petit. Barcelona: RBA, 2007 - EI/CI/CM -
BADESCU, Ramona. Pomelo es feliz. Madrid: Kkinos, 2005 - CI/CM -
BALLESTEROS, Xos. El conillet blanc. Barcelona: Kalandraka, 2006 - EI -
BANKS, Kate; Hallensleben, George (il) El llibre de ls. Barcelona: Joventut, 2012 - CM -
BOUGAEVA, Sonja. En Bonie. Barcelona: Takatuka, 2012 - EI/CI/CM -
DELAUNAY, Jacqueline. Kodiak. Barcelona: Corimbo, 2005 - CS -
JENNING, Jeanette. El abrigo misterioso. Barcelona: Faktora K de libros, 2008 - EI/CI -
RAMOS, Mario. Mare! Barcelona: Corimbo, 2004 - EI/CI -
SCHDOW, Peter. El petit dado. Barcelona: Editorial Joventut, 2008 - CM/CS -
DONALDSON, Julia. Scheffier, Axel (il.) El grfal. Londres: McMillan Heinemann, 2008
- CI/CM -

Aventures

COUSINS, Lucy. La Maisy a la recerca del tresor pirata. Barcelona: Serres, 2004 - EI -

Art

CHEN, Jiang-Hong. El cavall mgic. Barcelona: Corimbo, 2004 - CM/CS -
GOFFIN, Jos. Oh! Pontevedra: Kalandraka; Barcelona: Hiptesi, 2007 - CI/CM -
GOFFIN, Jos. Ah! Pontevedra: Kalandraka; Barcelona: Hiptesi, 2007 - CI/CM -
LIONNI, Leo. Frederick. Pontevedra: Kalandraka, 2005 - CI/CM/CS -
114

MOON, Seung- Yeoun. Lee, Suzy (il.) Pintors. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2011 -
CM/CS -
OBIOLS, Anna. Subi (il.) El quadre ms bonic del mn. Barcelona: Hiptesi, 2008 - CI/CM -
REYNOLDS, P.H. El punt. Barcelona: Serres, 2004 - CI/CM -
SOL VENDRELL, C. La roca. Madrid: SM, 1990 - CM/CS -
THOMSON, Sara. Gonsalves, Rob (il.) Imaginat un lloc. Barcelona: Juventut, 2009. - CS -
ZARCATE , Catherine. Carpentier, Olivier (il.) El bfalo y el pjaro. Barcelona: - CM/CS -
WIESNER, David. Art y Max. Barcelona: Oceano, 2011 - CI/CM -

Art descriure

ALLSBURG, C. van. Los misterios del seor Burdick. Mxic D.F: Fondo de Cultura
Econmica, 1996 - CM/CS -

Autoconcepte

CALI, Davide. BOUGAEVA, Sonja. Malena la balena. Barcelona: Libros del zorro rojo,
2010 - CI/CM -

Conte popular

GONZLEZ, Olalla (adap.) Taeger, Marc (il.) En Patufet. Pontevedra / Barcelona:
Kalandraka / Hiptesi, 2008 - EI -
GRIMM, Jacob i Wilhem. Pacovsk, Kveta (il.) Caperucita roja. Madrid: Kkinos, 2008
- CM -
PERRAULT, Charles. INNOCENTI, Roberto (il.) Cenicienta. Madrid: SM, 2012 - CS -
PERRAULT, Charles. Romby, A.(il.) Pell dase. Barcelona: Zendrera Zariquiey, 2004
- CM/CS -
POE, Edgar Allan. Olmos, Roger (il.) Chevalier Auguste Dupin i la carta robada.
Barcelona: Lumen, 2009 - CM/CS -
le THNH, Ta-Marc. Dautremer, Rbecca (il.) Babayaga. Zaragoza: Edelvives, 2004.
- CM -

Coeducaci

CASAS, Lola. Gusti (il.) Ernest. Barcelona: RBA, 2007 - EI/CI -
TURIN, Adela. Bosnia, Nella (il). LArtur i la Clementina. Barcelona: Kalandraka, 2012
- CM/CS -

Coneixements (Bosc)

METTLER, Ren. El gran libro de los rboles y del bosque. Barcelona: Joventut, 2012
- CM/CS -

Coneixements (descobriment de lentorn)

PONTI, Claude. La meva vall. Barcelona: Corimbo, 1999 - CM -

Coneixements (filosofa)

MOREAU, Laurent. En qu piensas? Madrid: Kkinos, 2011 - CI/CM -
115

SAEZ CASTAN, Javier. Soario: diccionario de sueos del Dr. Maravillas. Barcelona: Oceano,
2008 - CM/CS -
YOUNG, Ed. Set ratolins cecs. Barcelona: Ekar, 2009 - CI/CM -

Coneixements (nombres)

PACOVSK, Kvet. Uno, cinco, muchos. Madrid: Kkinos, 2010 - EI/CI -

Cooperativisme

COOPER, Helen. Sopa de Carbassa. Barcelona: Joventut, 1998 - CI -
JADOUL, mile. Noms un trosset. Barcelona: Corimbo, 2009 - EI -
ORAL, Feridun. La poma. Barcelona: Joventut, 2009 - EI -
RIUS, Llus. Ginesta, Montserrat (il.) Adormits! Barcelona: La Galera, 2011 - CM -
SIM, Rafel. Morales, Judit (il.) I doncs, Pinot? Barcelona: La Galera, 2011 - CI/CM -
VAUGELADE, A. Sopa de pedra. Barcelona: Corimbo, 2001 - EI/CI -

Discriminaci sexual

BODECKER, N.M. Blegvad, Erik (il.) Corre, Maria, afanyat! Barcelona: Lumen, 2001
- CI/CM -
YEOMAN, John. BLAKE, Quentin (il.). Las lavaderas locas. Barcelona: Oceano Travesia,
2009 - CM -

Diversitat

BELLI, Gioconda. Erlbrich, Wolf (il.) El taller de les papallones. Cdiz: Barbara Fiore, 2008
- CS -
BROWNE, Anthony. Un goril!la. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2012 - EI/CI -
CANON, Janell. Stelaluna. Barcelona: Joventut, 1993. - CI/CM -
CROWTHER, Kitty. Mi amigo Juan. Barcelona: Corimbo, 2006 - EI/CI -
DUMONT. Loca que no volia marcar el pas. Barcelona: Intermn Oxfam, 2011 - CI -
ERLBRUCH, Wolf. Els Cinc horribles. Barcelona: Joventut, 2001 - CI/CM -
KITAMURA, Satoshi. Blai, locell que no sabia cantar. Barcelona: Smbol, 2005 - CI -
LIONNI, Leo. Petit blau i petit groc. Barcelona: Kalandraka, 2013 - EI/CI -
McKEE, David. L'Elmer. Barcelona: Beascoa, 2006 - EI -
PAULI, Lorenz. SCRRER, Katrin (il).Que valent !. Barcelona: Joventut, 2007- CI/CM -
TURIN, Adela. Bosnia, Nella (il). Rosa Caramel. Barcelona: Kalandraka, 2012 - CI/CM -

Emocions

BROOKS, Ron; WAGNER, Jenny. Oscar y la gata de medianoche. Salamanca: Lguez, 1999.
- CI/CM -

KESELMAN, Gabriela. Montserrat, Pep (il.) El regal. Barcelona: La Galera, 2011
- EI/CI -
McBRATNEY, Sam. Adivina canto te quiero. Madrid: Kkinos, 2011 - EI -
ORAM, Hiawyn. Kitamura, Sathosi (il.) En Ferran Enfadat. Barcelona: Ekar, 2010
- EI/CI -
ROBBERECHT, Thierry. Goossens, Philippe (il.) Sc un drac. Barcelona: Baula, 2010
- EI/CI -
116

SENDAK, Maurice. All on viuen els monstres. Pontevedra: Kalandraka, 2000 - EI/CI/CM
-
SERRES, Alain. Heitz, Bruno (il.) Terrible. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2010
- CI/CM -
WADDELL, Martn. BROOKS, Ron (il.) Oscar y la gata de medianoche. Madrid: Lguez,
1997 - CI/CM -
WILD, Margaret. BROOKS, Ron (il.) Guineu. Venezuela: Ekar, 2005 - CS -

Enginy

BANNERMAN, H. Marcelino, Fred (il.) Historia del petit Babaji. Barcelona: Joventut,
1998 - CI -
NEZ, Marisa. Ous durs. Pontevedra: OQO, 2012 - CM -
PATACRUA & CHENE. Llopfero. Pontevedra: OQO, 2006 - EI -
ROLDAN, Gustavo. L'eri. Barcelona: Thule Ediciones, 2007 - EI/CI -

Escola

BRADMAN, Toni. Ross, Tony (il.) Lucas. Ser, diferente no siempre es fcil. Barcelona: Ocano
2010 - CM -
GUTMAN, Anne. La Funci de mgia. Barcelona: Joventut, 2005 - EI/CI -
HOLE, Stian. El final del verano. Madrid: Kokinos, 2007 - CI -
WINTER, Jeanette. Lescola secreta de la Nasrin. Una historia real de lAfganistan. Barcelona:
Joventut, 2007 - CM/CS -

Espectacles

GAUCH, Patrcia. ICHIKAWA, Satomi. Balla Tania. Barcelona: Serres, 2002 - CI/CM -
PACOVSK, Kvet. Teatre de mitjanit. Barcelona: Montena, 1993 - CM -

Joguines

CALDERS, Pere. Raspall. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2009 - CM/CS -
DUNBAR, Polly. Ping. Barcelona: Serres, 2008 - EI/CI -
LEE, Suzy. La ola. Madrid: Barbara Fiore, 2008 - EI/CI -
MARI, Iela. El Petit globus vermell. Pontevedra: Kalandraka, cop. 2006 - EI -
MAYER, Mercer. Un nio, un perro y una rana. Madrid: Los cuatro azules 2, 2009 - CI -
MESSENGER, Norman. Imagina. Madrid: SM, 2006. - CM -
OUD, Pauline. A dinar! (La Bet i en Lluc) Barcelona: Crulla, 2008 - EI -
PORTIS, Antoinette. No s una caja. Pontevedra: Faktoria K de libros, 2008 - EI -
SCHSSOW, Peter. El meu primer cotxe era vermell. Barcelona: Editorial Joventut, 2011
- CM -
WIESNER, David. Els tres porquets. Barcelona: Joventut, 2003 - CM -

Famlia

ANGUERA, Merc. Pirola, Mabel (il.) Sc molt Maria. Barcelona: La Galera, 2011
- CI/CM -
BROWNE, Anthony. Dins el bosc. Barcelona: Fondo de Cultura Econmica, 2004
- CI/CM -
BURNINGHAM, John. La Cama mgica. Madrid: Kkinos, 2003 - EI/CI -
117

BURNINGHAM, John. Oxenbury, Helen (il.) Ser un nad. Barcelona: Intermon Oxfam,
2011 - CI/CM -
CALI, Davide. Cantone, Laura (il.) Un papa a mida. Barcelona: Baula, 2010 - EI/CI -
DUBOIS, Claude K. No et vull veure ms! Barcelona: Crulla, 2009 - CI/CM -
DUDA, Christian. Todos sus patitos. Salamanca: Lguez, 2009 - CM -
DURAN, Teresa. Quelot (il.) Mares a lengrs. Barcelona: La Galera, 2011 - CI -
van GENECHTEN, Guido. Amb els avis. Barcelona: Juventud, 2003 - EI -
KRAUSE, Ute. Quan marxaran aquests? Barcelona: Editorial Joventut, 2011 - CI/CM -
LOBEL, Arnold. El porquet. Barcelona: Hiptesi ; Sevilla: Kalandraka, 2009 - CI/CM -
LUJN, Jorge. Sadat, Mandana (il.) Tarde de invierno. Madrid: Kkinos, 2007 - EI/CI -
NORAC, Carl. Gordon, Ingrid (il.) El meu pare s un gegant. Barcelona: Smbol, 2004 - EI -
NORAC, Carl. Dubois, Claude K. (il.) Les Paraules dolces. Barcelona: Corimbo, 1998
- EI/CI -
OCALLAGHAN, Elena. Fanlo, frica (il.) Shan tornat bojos! Barcelona: La Galera, 2011
- EI/CI -
PONTI, Claude. Catleg de pares. Barcelona: Corimbo, 2009 - CS -
SOL VENDRELL, C. La lluna den Joan. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat,
2009 - CI/CM -
STEWART, Sarah. Small, David (il.) La jardinera. Venezuela: Ekar, 2012 - CS -
WILLIS, Jeanne. Ross, Tony (il.) De cot fluix. Barcelona: Macmillan, 2008 - CI/CM -
YACCARINO, Dan. Cada divendres. Barcelona: Intermn Oxfam, 2011 - EI/CI -
van ZEVEREN, Michel. La puerta. Barcelona: Corimbo, 2008 - CI/CM -

Fer-se gran

BADESCU, Ramona. Pomelo crece. Madrid: Kkinos, 2011 - CM -

Formes de govern

SKRMETA, Antonio. La composicin. Madrid: Ekar, 2000 - CS -

Gegants

ALBO, Pablo. Carrasco, Aitana (il.) Gegant de mica en mica. Barcelona: Thule, 2011
- CI/CM -

Guerra

BRAMI, Elisabeth. Salvat Elies! Barcelona: Kalandraka, 2006 - CS -
CALI, Davide. Bloch, Serge (il.) Lenemic. Barcelona: Takatuka, 2008 - CS -
GIL, Carmen. El cavaller Pepino. Pontevedra: OQO, 2007 - CI/CM -
McKEE, David. Los Conquistadores. Rubio, Esther (trad.) Madrid: Kkinos, 2004 - CS -
PORTELL, Joan. BLANCH, Ignasi (il.) Fill de rojo. Barcelona: Tantgora, 2007 - CS -
POOLE, Josephine. BARRETT, Angela (il.) Anna Frank. Casanovas, Meritxell (trad.)
Barcelona: Lumen, 2005 - CS -
ROS, Roser. Els tres tambors. Barcelona: Tantgora, 2008 - CS -
SARA. Revolucin. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2007 - CS -



118

Habitatge

HORCEK, Petr. Una casa a mida. Barcelona: Joventut, 2010 - EI -
JANISCH, Heinz. Bansch, Helga (il.) A casa. Barcelona: Baula, 2010 - EI/CI -

Herois

BERNARD, Fred. Roca, Franois (il.) El bomber de Lilliputia. Barcelona: Comanegra, 2010
- CS -

Humor

BLAKE, Stephanie. Caca de vaca. Barcelona: Corimbo, 2005 - EI/CI -
DONALDSON, Julia. Scheffier, Axel (il.) El grfal. Londres: McMillan Heinemann, 2008
- CI/CM -
ERLBRUCH, Wolf. Holzwart, Werner (text) La Talpeta que volia saber qui li havia fet all en
el cap. Pontevedra: Kalandraka, 1999 - EI/CI -
KLASSEN, Jon. On s el meu barret. Barcelona: Pepa Montano, 2011 - CI/CM -
LERAY, Marjolaine. Una Caperucita roja. Barcelona: Ocano Travesa, 2009. - CS -
OLDLAND, Nicholas. Ls que abraava els arbres. Barcelona: Smbol, 2010 - CI/CM -

Histria de Catalunya

SIERRA i FABRA, Jordi. 1714. Barcelona: La Galera, 2013. - CS -

Identitats

DAPORTA, Mon. Villn, scar (il.) Una estranya bestiola. Barcelona: Hiptesi; Pontevedra:
Kalandraka, 2010 - EI/CI -
ERLBRUCH, Wolf. La Gran qesti. Barcelona: Kkinos, 2005 - CI/CM -
FALCONER, I. Olivia. Barcelona: Serres, 2001 - EI/CI -
le GALL, Pierre. Hliot, ric (il.) Carlota i Miniatura. Martin i Valls, Elena (trad.)
Barcelona: Baula, 2008 - CI/CM -
JERAM, Anita. Ins del revs. Madrid: Kkinos, 1996 - EI/CI -
MOSCADA, Neus. Dues rodones idntiques. Barcelona: Sd, 2009 - CM/CS -
MURUGARREN, Miguel. Sez Castn, Javier (il.) Animalario universal del profesor Revillod.
Almanaque ilustrado de la fauna mundial. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2003.
- CI/CM -
NEZ, Marisa. Bansch, Helga (il.) Xocolata. Pontevedra: OQO, 2006 - EI/CI -
de VRIES, Anke. Grisela. Pontevedra: Faktoria K de libros, 2009 - EI/CI -

Immigraci

LOFTHOUSE, Liz. Ingpen, Robert (il.) Ziba vino en un barco. Salamanca: Lguez, 2008
- CS -
MOLIST, Pep. Urberuaga, Emilio (il.) Dos fils. Barcelona: La Galera, 2011 - CI/CM -

Infants entremaliats

BURNINGHAM, John. Eduardo: el nio ms terrible del mundo. Vigo: Faktora K de libros,
2006 - CM/CS -
119


Integraci

BRUNHOFF, J. de. Historia de Babar el elefantito. Madrid: Alfaguara, 2002 - EI/CI -
CARRIER, Isabelle. El cass del Gerard. Barcelona: Editorial Joventut, 2010 - CM/CS -
van GENECHTEN, Guido. Quico. Barcelona: Crulla, 2000 - CI -
RUILLIER, Jrme. Quatre petites cantonades de no res. Barcelona: Editorial Joventut, 2005
- CI -
UNGERER, Tomi. Flix. Barcelona: Ekar, 2013 - CM/CS -
UNGERER, Tomi. Hombre luna. Barcelona: libros del zorro rojo, 2012 - CM -

Interculturalitat

SADAT, Mandana. El jardn de Baba. Madrid: Kkinos, 2005 - CS -

Intriga

POMMAUX, Ivan. Detective John Chatterton.. Caracas: Ekar, 2000. - CS -

Maldat

ALIAGA, Roberto. Olmos, Roger (il.) El prncep dels embolics. Barcelona: Baula, 2009 -
CM/CS -

Mar

WIESNER, David. Flotante. Mxico: ocano, 2007. - CM/CS -

Medi

MARI, Iela. Las estaciones. Sevilla: Kalandraka, 2007 - EI/CI/CM -
WINTER, Jeanette. Wangari i els arbres de la pau. Barcelona: Ekar, 2009 - CM -

Misteri

GIL, Carmen. Blanco, Riki (il.) La casa del misteri. Barcelona: Corimbo, 2007 - CI/CM -

Mn que ens envolta

BANYAI, Istvan. Re-Zoom. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 1999. - CS -

Mort

JANISCH, Heinz. BLAU, Aljoscha (il.) Mejillas rojas. Salamanca: Lguez/Baula, 2006. -
CM -
JEFFERS, Oliver. El corazn y la botella. Mxico: FCE, 2010 - CM/CS -
SOL VENDRELL, C. MARTINEZ Maria. Jo les volia. Barcelona: Associaci de
Mestres Rosa Sensat, 1984 - CM/CS -
van OMMEN, Sylvia. Regaliz. Madrid: Kkinos, 2005 - CI -
VOLTZ, Christian. La carcia de la papallona. Barcelona: Kalandraka, 2008 - CI -
WILD, Margaret. Brooks, Ron (il.) Nana vieja. Venezuela: Ekar, 2000 - CI/CM -
120

YUMOTO, Kazumi. Saka, Komako (il.) El oso y el gato salvaje. Barcelona: Corimbo, 2009 -
CM/CS -

Nadal

BRIGGS, R. El ninot de neu. Barcelona: Galera, 2007. - CM/CS -

Naixement germ

BLAKE, Stephanie. Cigronet. Barcelona: Corimbo, 2008 - EI/CI -

Nit

HALLENSLEBEN, Georg. Banks, Kate (il.) Tanca els ulls. Barcelona: Joventut, 2002 -
EI/CI -
HALLENSLEBEN, Georg. Banks, Kate (il.) Si la lluna pogus enraonar. Barcelona:
Joventut, 1999 - EI/CI -

Pas del temps

BANKS, Helen. Hallensleben,Georg (il.) La Casa blava. Barcelona: Joventut, 2005 -
CI/CM -
BERNER, R. Susanne. El libro del otoo. Madrid: Anaya, 2007 - CI
CALI, Davide, BLOCH, Serge. El hilo de la vida. Barcelona: Ediciones B, 2006 - CS -
LEVERT, Claude. En Benet, el seu roure. Barcelona: Associaci Rosa Sensat, 2011 -
CI/CM -
MARTNEZ, Roco. De cmo naci la memoria del bosque. Mxico: FCE, 2007 - CM/CS -
SAEZ CASTAN, Javier. El conejo ms rpido del mundo. Barcelona: Oceano Travesia, 2009 -
CM/CS -

Personatges literaris

BURGAS, ngel. Blanch, Ignasi (il.) Alcia i el pas de meravelles. Barcelona: La Galera, 2011
- CS -

Por

BEE, William. Compte amb la granota. Barcelona: Joventut, 2008 - CI/CM -
BROWNE, Anthony. El tnel. Mxico D.F: Fondo de Cultura Econmica, 1999 - CM -
COMPANY, Merc. ASENSIO, Agusti. La Nana Bunilda menja malsons. Barcelona:
Associaci de mestres Rosa Sensat, 2011 - CI/CM -
CROWTHER, Kitty. Scric scrac bibib blub! Barcelona: Coimbo, 2005 - EI/CI -
GAIMAN, Neil. McKEAN, Dave (il.) Llops dins les parets. Bilbao: Astiberri, 2004 - CS -
GRIMM, Jacob i Wilhem. Mattotti, Lorenzo (il.) Hansel & Gretel. Barcelona: Libros del
zorro rojo, 2010 - CM -
IRVING, John. HAUPTMANN, Tatjana (il.) El Ruido que hace alguien cuando no quiere hacer
ruido. Barcelona: Tusquets, 2005 - CM -
SADAT, Mandana. Del otro lado del rbol. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 1998 -
EI/CI/CM -


121

Prehistria

GAY, Michel. Crominyona. Barcelona: Corimbo, 2007 - CI -

Protecci medi

BROWN, Peter. El jard curis. Barcelona. : Takatuka, 2010 - CM -
COONEY, Barbara. La Seorita Emilia. Diana Dearden, Carmen (trad.) Venezuela: Ekar,
1992 - CM/CS -

Protecci medi fauna

CORMAND, Bernard. El dibuixant dssos. Barcelona: sd edicions, 2008 - CI/CM -

Racisme

SILEI, Fabrizio. QUARELLO, Maurizio. Lautobs de la Rosa. Barcelona: Barbara Fiore,
2007 - CS -

Teatre representacions

HEINRICH, Hein. El pobre Peter. Barcelona: Smbol, 2013 - CM -

Valors

BATTUT, ric. El secreto. Madrid: Kkinos, 2005 - EI/CI/CM -
DEMI. El test buit. Barcelona: Editorial Joventut, 2011 - CI/CM -
HORCEK, Petr. LOca Ruca. Barcelona: Joventut, 2007 - EI/CI -
LIONNI, Leo. Neda que neda. Pontevedra: Kalandraka, 2007 - EI/CI/CM -
PENNYPACHER, Sara. Tanaka, Yoko (il.) La nena dels pardals. Barcelona: Editorial
Joventut, 2010 - CM/CS -
PFISTE, Marcus. El Peix irisat. Barcelona: Beascoa, 2005 - EI/CI -
RAMOS, Mario. Sc el ms fort! Barcelona: Corimbo, 2004 - EI/CI -
RODARI, Gianni. Zabala, Javier (il.) El hombre que compr la ciudad de Estocolmo. Madrid:
SM, 2008 - CM/CS -
ROLDAN, Gustavo. El seor G. Barcelona: A buen Paso, 2009 - CM -
WINTER, Jeanette. La avellana. Barcelona: Joventut, 2011 - EI/CI -

Viatges

ALBO, Pablo. Serrano, Luca (il.) Redondo. Barcelona: Thule, 2011 - EI/CI -
CORENTIN, Philippe. L'frica d'en Zigomar. Barcelona: Corimbo, 2004 - CI/CM -
JANOSCH. Qu bonito es panam! Barcelona: Alfaguara, 1984 - CI/CM -
ROLDAN, Gustavo. Juan Hormiga. Barcelona: A buen Paso, 2012 - CI/CM -
ROSEN, Michel. Oxenbury, Hellen (il). Anem a caar un s. Barcelona: Ekar , 2013 -
EI/CI -
SCHRER, Katrin. Johanna en el tren. Salinas, Jos Antonio (trad.) Barcelona: Ocano
Travesa, 2010 - CI/CM -
SCHSSOW, Peter. El vent. Barcelona: Simbol, 2010 - CM -


122

Vida quotidiana

COUSINS, Lucy. La Maisy va a la biblioteca. Barcelona: Serres, 2005 - EI -
GREJNIEC, M. De qu fa gust la lluna. Pontevedra: Kalandraka, 1999 - EI/CI -










123

LLIBRES I ALBUMS IL!LUSTRATS PER SECUNDARIA,
BATXILLERAT, FORMACI PROFESSIONAL I EDUCACI
DADULTS.

A

ALLSBURG, C. van. El higo ms dulce. Mxic D.F: Fondo de Cultura Econmica, 1995
- ESO -
ASCH, Frank. ASCH, Devn (il.) El Ratol del senyor Maxwell. Barcelona: Joventut, 2004
- 1r/2n ESO -

B

BATAILLE, Marion. ABCD. Madrid: Kkinos, 2010 - ESO/BAT -
BERNARD, Fred; ROCA, Franois (il.) El tren amarillo. Barcelona: Lumen, 2003 - ESO -
BOUCHARD, Andr. Blake, Quentin (il.) No s on tinc el cap. Barcelona: Combel, 2009 -
- ESO -
BOURGET, Latitia; HOUDART, Emmanuelle. Y vivieron felices... Barcelona: Ocano
Travesa, 2010 - 3r/4t ESO/BAT -
BURGAS, ngel. BLANCH, Ignasi (il.) Alcia i el pas de les meravelles. Barcelona: Galera,
2007 - 1r/2n ESO -

C

CALI, Davide. BLOCH, Serge. El hilo de la vida. Barcelona: Ediciones B, 2006
- ESO/BAT -
CHEN JIANG HONG. El Caballo mgico de Han Gan. Barcelona: Corimbo, 2004 - 1r/2n
ESO -
CHEN, Jiang-Hong. El principi tigre. Barcelona: Corimbo, 2005 - ESO -
COONEY, Barbara. La Seorita Emilia. Diana Dearden, Carmen (trad.) Venezuela: Ekar,
1992 - 1r/2n ESO -

D

de KOCKERE, Geert; CNEUT, Carl. Greta la loca. Cdiz: Barbara Fiore, 2006 - BAT -

F

FONTANET, Batrice. FRONTY, Aurlia (il.) Tristany i Isolda. Comaslives, Jordi (trad.)
Barcelona: Baula, 2010 - 3r i 4t ESO/BAT -

G
GOETHE, J. Wolfgang. Schssow, Meter (il). El mar en calma i viatge feli. Barcelona:
Joventut, 2006. - ESO/BAT -
GRENIER, Christian. SCHMIDT, Franois (il.) El Tirano, el luthier y el tiempo. Cdiz:
Barbara Fiore, 2005 - 1r/2n ESO -

L

LECOINTRE, Jean. Animals Domstics. Barcelona: Ekar, 2013 - ESO -
124

LEE, Suzy. El pjaro negro. Madrid: Barbara Fiore, 2011 - ESO

M

MOEYAERT, Bart. ERLBRUCH, Wolf (il.) La Creacin. Cdiz: Barbara Fiore,2006
- 1r/2n ESO -
MONTESERIN, Pepe. Amargo, Pablo (il.) Casualidad. Cdiz: Barbara Fiore. 2011
- ESO -
MORITZ, Karl Philipp. ERLBRUCH, Wolf (il.) El nuevo libro del abecedario. Cdiz:
Barbara Fiore, 2005 - ESO/BAT -

N

NEGRIN, Fabin. Gola de llop. Barcelona: Thule, 2005 - 1r/2n ESO -
NORAC, Carl. Dautremer, Rbk. Sentimiento. Vidal, Jordi (trad.) Barcelona: Baula, 2006
- ESO

P

PACOVSK, Kvet. Hasta el infinito. Pontevedra: Faktora K de libros, 2008
- ESO/BAT -
PONTI, Claude. Robert Elbanc. Barcelona: Corimbo, 2002 - 1r/2n ESO -
POURCHET, Marjorie. La cabeza en la bolsa. Segovia, Francisco (trad.) Mxico: Fondo de
Cultura Econmica, 2005 - ESO -
PRATS, Joan de Du. LUCIANI, Rebeca (il.) Dimitri. Barcelona: Baula, 2009 ESO -
PRESTIFILIPPO, Pablo. Manual de calcetines salvajes. Vigo: Faktoria K de libros, 2006
- ESO/BAT -

S

SEGOVIA, Carmen. Mitsu y Lala. Madrid: Anaya, 2004 - ESO -
SIS, Peter. Larbre de la vida. Barcelona: Lumen, 2001. - CS

T

TAN, Shaun. La cosa perduda. Cdiz: Barbara Fiore, 2005 - ESO/BAT -


IMPERDIBLES
62
PER TEMTICA


Adaptaci clssics

INNOCENTI, Roberto. FRISCH, Aarson. La caputxeta vermella. Pontevedra: Kalandraka,
2012 - ESO/BAT -
KIPLING, Rudyard. Evangelista, Mauro (il.) Carta a un hijo. Zaragoza: Edelvives, 2008
- ESO/BAT -

JF
-5635 284.48K98 L5. ,534;964 <5 .485698269 4;M9;84. 4 N2@5;4. <5 .O$//>=49=4P <5
Q5/865/ (>/9 ,5;/98
125



Amistat

HOLE, Stian. El Secreto de Garmann. Rubio, Esther i Baggethun, Kirsti (trad.) Madrid:
Kkinos, 2010 - 1r/2n ESO -

Amor

ARNAL, Txabi. ODRIOZOLA, Elena (il.) Tres germanes lladres. Martn, Ariadna (trad.)
Pontevedra: OQO, 2007 - ESO -
BERNARD, Fred; ROCA, Franois (il.) Jess Betz. Mxico: Fondo de Cultura Econmica,
2003 - ESO/BAT -
BOURGET, Laetitia. Houdart, E (il.) El aprendizaje amoroso. Barcelona: Fondo de Cultura
Econmica, 2004 - ESO/BAT -
FONTANEL, Batrice. Fronty, Aurlia (il.) Tristany i Isolda. Barcelona: Baula, 2010 - 3r/
4t ESO -
JUSTER, Norton. La recta y el punto: un romance matemtico. Granados Salinas, Toms (trad.)
Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2005 - ESO -
LACOMBE, Benjamin. Els Amants papallona. Barcelona: Baula, 2008 - ESO -
LE THANH, Ta-Marc. DAUTREMER, Rbecca (il.) Cyrano. Hernndez, Pau Joan
(trad.); basat en Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand. Barcelona: Baula, 2007 - 1r/2n
ESO -
LIAO, Jimmy. Desencuentros. Cdiz: Barbara Fiore, 2008. - ESO/BAT -

Animals

BACHELET, Gilles. El meu gat s el ms bstia. Mas, Slvia (trad.) Barcelona: RBA, 2005
- ESO -
LECOINTRE, Jean. Animals Domstics. Barcelona: Ekar, 2013 - BAT -

Art

THOMSON, Sarah L. GONSALVES, Rob (il.) Imagina't una nit. Barcelona: Joventut,
2007 - ESO/BAT

Art descriure

LEWIS, Patrick J. INNOCENTI, Roberto (il.) La comarca frtil. Mxico, D.F.: Fondo de
Cultura Econmica, 2003 - ESO/BAT
MORGENSTERN, Christian. RATHNA, Raman (il) En el reino de la puntuacin.
Barcelona: Thule, 2011 - ESO/BAT -

Consum

MLLER, Jrg. El soldadito de plomo. Salamanca: Loguez, 2005 - ESO -

Conte popular
126

PERRAULT, Charles. ROMBY, Anne (il.) Pell d'Ase. Garriga, Pilar (trad.) Barcelona:
Zendrera Zariquiey, 2004 - ESO -

Discriminaci

BERNARD, Fred; ROCA, Franois (il.) El bomber de Lilliputia. Escud-Cofiner Fuentes,
Isabel (trad.) Barcelona: Comanegra, 2010 - ESO -
GREDER, Armin. L'Illa: una histria quotidiana. Ventura, Nria (trad.) Santa Mara de
Tormes (Salamanca): Lguez, 2003 - ESO/BAT -
MAEYER, Gregie de; VANMECHELEN, Koen. Juul. G. Santos, Nria (trad.)
Salamanca: Lguez, 1996 - ESO/BAT -
TASSIES. Noms robats. Barcelona: Crulla, 2010 - ESO -
TURKOWSKI, Einar. Era fosc i sospitosament tranquil: una histria de la costa. Libros del zorro
rojo, 2007 - 1r/2n ESO -

Discapacitat

MEISSNER J., Doris. KEMMLER, Melanie. Un cumpleaos. Salamanca: Lguez, 2008 -
ESO -

Diversitat

BROWNE, Anthony. Voces en el parque. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 1999 -
ESO -
BELLI, Gioconda. Erlbrich, Wolf (il.) El taller de les papallones. Cdiz: Barbara Fiore, 2008
- ESO -

Emocions

JANOSCH. Historia de Valek, el caballo. Madrid: El Jinete Azul, 2011 - ESO -
JANOSCH. Valek i Janosch. Madrid: El Jinete Azul, 2011 - ESO -
TAN, Shaun. Larbre vermell. Cdiz: Barbara Fiore, 2007 - ESO/BAT-
WILD, Margaret. BROOKS, Ron (il.) Guineu. Venezuela: Ekar, 2005 - ESO/BAT -

Enginy

ASCH, Frank. ASCH, Devn (il.) El Ratol del senyor Maxwell. Barcelona: Joventut, 2004
- ESO -

Espionatge

ASH, F. ASH, Devin (il.) Els ratolns de la senyora Maxwell. Barcelona:
Joventut, 2004 - ESO -

Famlia

127

ISOL. El Globo. Mxico, D.F.: Fondo de Cultura Econmica, 2002 - ESO -
ISOL. Secreto de familia. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2003 - ESO -
MINNE, Brigitte. CNEUT, Carll (il.) Hadabruja. Andreu, Carles; Bellosta, Anna i Vit,
Albert (trad.) Cdiz: Barbara Fiore, 2006 - ESO -
PONTI, Claude. Catleg de pares. Barcelona: Corimbo, 2009 - ESO -
WHITMAN, Walt. LONG, Loren (il.) El Astrnomo. Barcelona: Serres, 2006 - ESO -

Filosofia

LEMIEUX, M. Noche de tormenta. Salamanca: Lguez, 2000. - ESO -
CHEN JIANG HONG. Mao y yo: el pequeo guardia rojo. Coll-Vinent, Anna (trad.)
Barcelona: Corimbo, 2008 - BAT -

Formes de govern

SKRMETA, Antonio. La composicin. Madrid: Ekar, 2000 - ESO -

Guerra

BRAMI, Elisabeth. Salvat Elies! Barcelona: Kalandraka, 2006 - ESO -
BRECHT, Bertolt. La croada dels nens. Madrid: Magenta, 2011- ESO/BAT -
CALI, Davide. Bloch, Serge (il.) Lenemic. Barcelona: Takatuka, 2008 - ESO -
McKEE, David. Los Conquistadores. Rubio, Esther (trad.) Madrid: Kkinos, 2004 - 1r/2n
ESO -
POOLE, Josephine. BARRETT, Angela (il.) Anna Frank. Casanovas, Meritxell (trad.)
Barcelona: Lumen, 2005 - 1r/2n ESO -
PORTELL, Joan. BLANCH, Ignasi (il.) Fill de rojo. Barcelona: Tantgora, 2007 - ESO -
SARA. Revolucin. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2007 - ESO -
ROS, Roser. Els tres tambors. Barcelona: Tantgora, 2008 - ESO -

Herois

BERNARD, Fred. Roca, Franois (il.) El bomber de Lilliputia. Barcelona: Comanegra, 2010
- ESO -

Histria de Catalunya

SIERRA i FABRA, Jordi. 1714. Barcelona: La Galera, 2013. - ESO/BAT -

Humor

LERAY, Marjolaine. Una Caperucita roja. Barcelona: Ocano Travesa, 2009. - ESO -

Immigraci
TAN, Shaun. Emigrantes. Cdiz: Barbara Fiore, 2006 - ESO -

Integraci

LIAO, Jimmy. El sonido de los colores. Cdiz: Barbara Fiore, 2008. - ESO -

128

Intriga

POMMAUX, Ivan. Detective John Chatterton.. Caracas: Ekar, 2000. - ESO -

Mn que ens envolta

BANYAI, Istvan. Re-Zoom. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 1999. - ESO -

Mort

ERLBRUCH, Wolf. El pato y la muerte. Cdiz: Barbara Fiore, 2007 - ESO -
ROSEN, Michael. BLAKE, Quentin (il) El llibre trist. Barcelona: Serres, 2003 -
ESO/BAT -

Nadal

AUSTER, Paul. ISOL (il.) El Cuento de Auggie Wren. Barcelona: Lumen, 2003 -
ESO/BAT -

Pas del temps

CALI, Davide, BLOCH, Serge. El hilo de la vida. Barcelona: Ediciones B, 2006 - ESO -
LEWIS, Patrick J. INNOCENTI, Roberto (il.) La Casa. Subirana Ortn, Jaume (trad.)
Barcelona: Simbol, 2010 - ESO/BAT -
POMMAUX, Ivan. Abans de la tele. Barcelona: Corimbo, 2005 - ESO -

Por

GAIMAN, Neil. McKEAN, Dave (il.) Llops dins les parets. Bilbao: Astiberri, 2004 - ESO -

Racisme

SILEI, Fabrizio. QUARELLO, Maurizio. Lautobs de la Rosa. Barcelona: Barbara Fiore,
2007 - ESO -

Somnis

CARROL, Lewis. DAUTREMEN, Rebecca (il) Alicia al pas de les meravelles. Barcelona:
Baula, 2010 - ESO/BAT -

Valors

HOLE, Stian. La Calle de Garmann. Rubio, Esther i Baggethun, Kirsti (trad.) Madrid:
Kkinos, 2008 - 1r i 2n ESO -
STEINER, Jrg. MLLER, Jrg (il.) El Gran Gris. Martnez, Eduardo (trad.) Barcelona:
Lguez, 2004 - ESO -



129

9
.

B
i
b
l
i
o
g
r
a
f
i
a

i

w
e
b
g
r
a
f
i
a
.


130



! AMAT.V. El paper de la mediaci en el desenvolupament de la competncia literria: Disseny i
aplicaci duna intervenci didctica. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature.
Vol.3 (1). Juny-juliol 2010, p.33-49. [En lnia] <http://revistes.uab.cat/jtl3/article/view/217/205>
[Consulta: 17 febrer 2013].
! BOSCH, E. Hacia una definicin de lbum. [En lnia]. UB (2008)
<http://www.fundaciongsr.org/documentos/8222.pdf> [Consulta: 29 mar 2013]
! BOSCH, E. Sense mots: una etiqueta per a molts tipus de llibres. Faristol, n.71, Novembre 2011
(p.3-5).
! CENTRO DE RECURSOS PARA EL APRENDIZAJE. Ver para leer: acercndonos al libro lbum. [En
lnia] http://www.bibliotecas-
cra.cl/uploadDocs/200805081101470.Ultimo%20LIBRO_CRA_DIC18.pdf [Consulta 10 desembre
2012]
! CHAMBERS, A. Dime. . Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2007. (Espacios para la lectura)
! CHAMBERS, A. El ambiente de la lectura. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2007. (Espacios
para la lectura).
! COLOMER, T. et alt. Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundacin Germn Snchez
Ruiprez, 2002. (Papeles de la Fundacin Snchez Ruiprez; 2).
! COLOMER, T. El lbum y el texto. Peonza (1996), nm. 39, p. 27-31. [En lnia]
http://www.fundaciongsr.org/documentos/3979.pdf [Consulta: 4 gener 2013]
! COLOMER, T. ; FONS, M. Presentaci de la monografia: narratives Grfiques, Articles de
Didctica de la llengua i de la literatura , (2010), nm 52: . P. 5 8.
! DEPARTAMENT DENSENYAMENT. El gust per llegir des de la biblioteca escolar. [En lnia]
<ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/bib/begl/index> [Consulta: 17 maig de 2012]
! DEPARTAMENT DENSENYAMENT. La lectura en un centre educatiu. [Document en lnia] <
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Monografies/Lectur
a/La_lectura_en_un_centre_educatiu.pdf> [Consulta: 19 de maig de 2013).
! DAZ, J. El contrato de lectura en el lbum: paratextos y desbordamiento narrativo. Literatura
infantil y juvenil. [En lnia] http://www.fundaciongsr.org/documentos/8085.pdf [Consulta 10/12/12]
! DO CAMPO, X. Algunas reflexiones sobre el lbum ilustrado. Literatura infantil y juvenil (2007),
nm. 230, p.47-54.
! DURAN, Teresa. lbums i altres lectures. Anlisi dels llibres per a infants. Barcelona: Associaci de
Mestres Rosa Sensat, 2007.
! DURAN,T. "Veure i mirar: anlisi de la il!lustraci". Faristol, (1985), nm.0, p 17-29.
! DURAN, T. Llbum dins la narrativa visual. Articles de didctica de la llengua i literatura, (2010), nm.
52, p.10-22.
! BROWNE, A. Jugar el juego de las formas. Fondo de Cultura Econmica, 2011.
! BROWNE, A. Histoires dune oeuvre. Paris: Kalidoscope, 2009.
131

! DURAN, T. Llbum i ledici catalana, ara com ara: panorama del bienni 2008-2009. Anuari de
lobservatori de biblioteques, llibres i lectura. UB, Facultat de Biblioteconomia i Documentaci. [En
lnia].
< http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/28402/1/Anuari_Observatori_Duran.pdf>
[Consulta: 29 mar 2013]
! ESCARPIT, D. Leer un lbum, es fcil!. Peonza (2005), nm. 75-76, p. 7-21. [En lnia]
http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/peonza-revista-de-literatura-infantil-y-juvenil--
32/html/02f946fc-82b2-11df-acc7-002185ce6064_9.htm [Consulta: 4 gener 2013]
! LLUCH, G. Anlisis de narrativas infantiles y juveniles. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-
La Mancha, 2003. (Arcadia; 7).
! MOLIST, P. Els llibres tranquils: el curs de la vida a travs de la literatura infantil. Pags editors, 2003.
! OLIV, D. Llbum il!lustrat com a eina educativa per al desenvolupament lector i emocional dels lectors novells.
[En lnia]
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/23042/1/Dolors_Olive_treball_fi_master_def.pdf
[Consulta:10 desembre 2012]
! SILVA-DAZ, C.M. (2008). Entre el text i la imatge: els lbums il!lustrats i altres tpus a
COLOMER, T. (coord): Lectures adolescents. Barcelona: Gra. (Biblioteca dArticles, 165).
! TABERNERO, R. Claves para una potica de la recepcin del libro-lbum: Un lector inserto en una inmensa
minora [En lnia]. IBBY. < http://www.ibby.org/index.php?id=1062> [Consulta: 29 mar 2013]
! TEJERINA, I. Un modelo de anlisis del lbum: Siete ratones ciegos de Ed Joung. Cuadernos de
Literatura Infantil y Juvenil CLIJ (2008) , nm. 215, p.44-45. [En lnia]
http://www.biblioteca.org.ar/libros/141565.pdf [Consulta: 4 gener 2013]















132