La mediació literària.

Què és i com la podem

dur a terme?

És important que proporcionem, oferim i creem espais dins l’escola, l’aula, la biblioteca o el grup
de lectura, on els infants puguin escoltar, mirar, llegir, compartir, explicar, inventar…
És aleshores quan els adults esdevenim mediadors literaris i constituïm un dels vèrtexs del triangle
“amorós” que es crea entre aquest adult, la literatura i els infants, que permet el gaudi entre grans,
petits i literatura.
En l’article posarem l’accent en la importància de la mediació literària a l’escola, l’indret per on
passen els nois i noies des dels 3 als 16 anys.
Aquest article ha estat escrit per Roser Ros i Vilanova, doctora en pedagogia, narradora, escriptora,
poeta, dramaturga, presidenta de Tantàgora i de la Fundació Art&Paraula
En l’article la Roser ens explica:
 Què és la mediació literària?
 Què és el triangle amorós en la mediació literària?
 Quin és el paper del mediador literari?
 A quins espais, estones i moments es pot exercir la mediació literària a l’escola i a l’aula?
 Quines eines són necessàries per dur a terme la mediació literària?
 Quina bibliografia i webs d’interès ens poden ser útils?
Esperem que l’article us sigui útil i que us engresqueu a introduir la mediació literària a la vostra
aula 😉
📚 Què és la mediació literària?
Mediació (segons el DIEC) vol dir “acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les
d’acord”. Quan a la paraula mediació hi afegim l’adjectiu literària creem un concepte: acció o
accions que, generades de manera espontània o organitzada, posen en contacte (en relació) els
individus amb la literatura (de l’oral a la visual –escrita o en imatges–, de l’anònima a la d’autor, de
la nova a la vella, de la popular a la culta).
La mediació literària no es duria a terme sense unes persones que fan ús de la paraula (dita o
escrita), de la imatge, de l’objecte llibre, del gest per oferir i crear espais de diàleg literari tant a
l’escola, com a l’aula, a la biblioteca o la tertúlia literària on els infants i joves escolten, miren,
llegeixen, comparteixen, expliquen, inventen, fabulen…
La mediació literària permet desenvolupar el gust per la llengua i la literatura. És una porta
d’entrada en el vastíssim món cultural, tot endinsant-nos en un conjunt de significats, de referents
ètics i estètics que aniran bastint, a poc a poc, el nostre propi edifici emocional i el del grup amb qui
compartim espai, activitat i vida!

📚 Què és el triangle amorós en la mediació literària?

El triangle amorós és un concepte clau dins de la mediació literària. El triangle és una figura
geomètrica formada per tres línies que es troben, en un punt formant tres angles. Si afegim a
aquesta definició tan asèptica l’adjectiu amorós, el triangle s’omple d’empatia (facultat de
comprendre els sentiments externs d’un grup o individu), mostrant-se capaç de relacionar els tres
inquilins: les literatures, l’infant/jove i l’adult.
Aquests corrents relacionals es mouen en totes direccions: si alguna vegada és l’adult qui fa lliscar
el fil de la literatura, no és impossible que l’infant reclami poder sentir l’escalforeta de la literatura,
i tampoc serà d’estranyar que les literatures reivindiquin tenir presència tant en l’infant com en
l’adult o el jove. Comenci per on comenci, el resultat és la creació de relacions beneficioses entre
qualsevol dels tres vèrtexs del triangle amorós. L’experiència ens demostra que treballant en
aquesta direcció germina el necessari lligam entre les persones i les literatures.
Els adults som, segurament, els millors introductors a les literatures; ho vulguem o no, exercim de
mediadors literaris quan ens mostrem disposats a explicar, llegir, cantar, etc. Fent-ho donem peu a
escoltar, mirar, llegir, compartir, explicar, inventar i també a dialogar. Maneres diverses de viure
literatures, amb la certesa que, obrant així -segons certifiquen els estudis una vegada i una altra-,
ajudem a millorar l’apetència lectora de nois i noies. D’aquesta manera es reforcen llaços afectius
irreversibles entre infants, adults i peces de la literatura (amb suport o sense) i, al mateix temps, es
fan properes les aventures de personatges (ficticis o no) que passen a engrossir i enriquir l’imaginari
de qui escolta o llegeix o mira, a més de millorar sensiblement la parla de tots.
📚 Quin és el paper del mediador literari?
El mediador literari és la figura que assumeix una part de l’acció de la mediació literària, encara
que no l’única. Parents, amics i saludats són ben capaços d’encantar les orelles i les mirades
d’infants i joves; i ja en un cercle més ampli de la comunitat social que freqüentem, alguns
professionals, educadors de moltes menes (monitors, pedagogs socials, mestres, bibliotecaris,
animadors, etc.), practiquen la mediació literària i, alguns d’ells, ni tan sols són conscients d’estar
desenvolupant aquesta tasca ni del poder que té.
Per descomptat, com a emissor que és, al mediador literari, conscient o no de la seva capacitat de
seducció, li calen individus disposats a deixar-se enxampar. En el camp de la mediació literària,
com en els jardins, hi creixen diferents espècies (en el cas que ens ocupa són els mediadors literaris)
i totes hi tenen cabuda: quotidians i esporàdics o extraordinaris (per inusuals); casolans i /o
professionals.

📚 A quins espais, estones i moments es pot exercir la mediació

literària a l’escola i a l’aula?
Certament, tant a casa, com a la biblioteca pública, com també en actes extraordinaris (festivals
literaris, etc.) s’hi practica la mediació literària. Però cal que la mediació literària estigui present
a l’escola, ja que aquesta institució educativa és l’encarregada d’acollir tots els nois i noies des dels
3 a 16 anys. L’escola, doncs, té l’obligació de plantejar-se quin tipus de mediació literària vol
practicar i aquesta admet variacions:
 Quotidiana (a la classe amb el mestre)
 Esporàdica (ex. anades a la biblioteca de centre)
 Extraordinària (acollint autors, il·lustradors, visitant la biblioteca pública, participant en
esdeveniments literaris d’àmbit ciutadà, etc.)
Sigui com sigui, prengui la forma que prengui, tota és benvinguda si contribueix a posar en marxa
el triangle amorós.
Quan som en l’àmbit de l’escola, des de Tantàgora considerem que és responsabilitat de l’equip
directiu fer que tot el claustre s’impliqui en l‘exercici la mediació literària. I això s’ha de fer atenent
les directrius del Pla de lectura de centre, vetllant sempre pel foment de l’hàbit lector de
l’alumnat i l’imprescindible plaer per la lectura (el gust per llegir).
Si l’escola disposa de biblioteca de centre (després de la pandèmia no totes l’han recuperada) cal
vetllar perquè hi hagi un responsable i quin tipus de relació manté amb els mestres. És
imprescindible tenir clar el contingut de la biblioteca:
 esporga i actualització
 com s’endreça o ordena,
 a qui s’adreça aquest ordre (als mestres?, als alumnes?)
 cura i accessibilitat de l’espai,
 pressupost
Tot això sense oblidar el lloc de les famílies en la descoberta i gaudi de les literatures o com obrir
l’espai literari a les famílies.
Una vegada dins de l’aula ens cal una primera consideració: els llibres que s’hi tenen constitueixen
una col·lecció de TOTS els que compartim la classe. Les col·leccions acostumen a ser apreciades
pels seus tenidors. És cosa de TOTS (mestres, alumnes) parlar, decidir-ne el contingut,
actualització, cura de l’espai, l’accessibilitat. En una paraula, a l’aula, els llibres han de ser un actiu,
font de tertúlies, propostes i contrapropostes, font de diàleg.

📚 Quines eines són necessàries per dur a terme la mediació

literària?
Per dur a terme la mediació literària cal tenir presents els 7 els eixos imprescindibles:
 Escoltar és una de les primeres vivències literàries que experimentem la major part de les
persones, creixem escoltant (per després repetir per, si cal, reinventar) el repertori procedent
de la literatura de tradició oral. Conèixer i poder fer ús d’aquest repertori beneficia les
orelles, els ulls i els cors de les persones.
 Mirar és una de les accions convidades a la festa de la literatura. Mirem cap a endins quan
imaginem allò que escoltem i llegim; perquè som posseïdors d’imatges, perquè el nostre
 magatzem mental en va ple. Mirem cap a enfora quan ens empassem amb els ulls tot allò
que ens envolta.
 Parlar (juntament amb escoltar), ja que una cosa no existiria sense l’altra i, encara menys,
no sabríem fer ús del llenguatge articulat que ens caracteritza com a humans. L’accés a la
bona parla s’esperona amb la bona escolta i, esclar, amb un munt d’oportunitats per dir, per
argumentar, per descriure, per definir, per expressar, per explicar, per relacionar-se.
 Tocar ja que bona part de la literatura que consumim reposa damunt d’un suport que
anomenem principalment llibre o tauleta, és evident que una de les primeres accions que fem
en acostar-nos-hi és explorar-lo a través del tacte.
 Llegir ens permet reconèixer, identificar i imaginar en col·laboració amb les orelles i els
ulls, a més de tots els altres sentits. Tanmateix, cap d’aquests actes podrien dur-nos a la
lectura si no es fan periòdicament i repetidament de la mà de persones convençudes de la
importància de la impregnació literària des dels primers anys de l’infant.
 Escriure, com dibuixar, és deixar empremta damunt d’algun suport de manera més o menys
permanent. Per fer-ho, cal un element que deixi rastre i una superfície que es deixi marcar.
 Crear que és la suma, el resultat dels verbs descrits més amunt, demostrant la seva
existència, donant testimoni que són ben reals.
Així doncs, cal que els diferents mediadors literaris en el camp de la literatura infantil i juvenil
estiguin avesats a llegir, discutir, reflexionar, recitar, cantar i moure’s, i que sàpiguen comunicar-se
amb altres llenguatges expressius per arribar a adquirir saber i reflexió literària, eines corporals
per transmetre-la, capacitat per crear artísticament, cultura digital per saber reconèixer les bones
produccions digitals que tenen com a eix la literatura i saber-ne fer ús.
Des de l’escola cal estar disposats a fer de la mediació literària una eina que sigui font de saber de
gaudi de la llengua i de la cultura a través del seu vessant artístic. I cal que els mestres i tot l’equip
que constitueix l’escola sàpiguen que hi ha molts altres indrets interessats a practicar una bona
mediació literària, i que amb tots ells es constitueix un ecosistema summament profitós per a tots.
A tall de cloenda, només em cal recordar que l’important no és el text, sinó la relació que hi
establim.

📚 Quina bibliografia i webs d’interès ens poden ser útils?

Us comparteixo un recull de llibres que poden ser útils pels mediadors literaris:
 AMAT, V.; BERNAL, M. Plouen poemes Eumo
 CORRERO, C; VILÀ, N. La poesia a les primeres edats Rosa Sensat
 CORRERO, C.; PORTELL, J. (2023) Lectures que fan lectors Eumo
 ESTEVE, M. (2022) L’escola casa de la lectura Eumo
 LURI, G. (2023) Sobre el arte de leer Plataforma
 LLUCH, G. (2018) La lectura entre el paper i les pantalles Eumo
 http://www.gemmalluch.com/activitat/
 MACHADO, A. M. (2002) Lectura, escuela y creación literaria Anaya
 MONTES, G.(2001) El corral de la infància FCE Espacio para la lectura
  ROS, R. (2020) Mot per mot Literatures d’infant Rosa Sensat Col. Temes d’Infància
 ROS, R. (2021) Manual d’oralitat en set jornades i set contes Art&ParaulaROS, R. (1998)
Moixaines d’infant La Galera
També podeu trobar recursos a les webs:
 Directori de recursos LIJ. Tantàgora: https://tantagora.net/directori-de-recursos-lij/
 Flic recomana: http://flicfestival.com/flic-recomana-13/