Professional Documents
Culture Documents
"El Arte no existe para reproducir lo visible, sino para hacer visible aquello que est ms all de los ojos"
Les Comunitats d'Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformaci social i cultural dun centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informaci per a totes les persones, basada en laprenentatge dialgic, mitjanant una educaci participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa laula (Valls 2000:)
" La realidad, como un paisaje, tiene infinitas perspectivas, todas ellas igualmente verdicas y autnticas. La sola perspectiva falsa es esa que pretende ser la nica."
Jos Ortega y Gasset "La Doctrina del Punt de Vista" El Tema de Nuestro Tiempo
" "Casa
Oli i llapis sobre estopilla de cot adherida a paper. 37,7 x 52,2 cm Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
giratria" (1921)
APRENENTATGE DIALGIC
DILEG IGUALITARI INTELLIGNCIA CULTURAL TRANSFORMACI DIMENSI INSTRUMENTAL CREACI DE SENTIT SOLIDARITAT I LLUITA CONTRA LEXCLUSI IGUALTAT DE DIFERNCIES
APRENENTATGE
CONCEPCI BASES
TRADICIONAL
OBJECTIVISTA
SIGNIFICATIU
CONSTRUCTIVISTA
DIALGIC
COMUNICATIVA
La realitat s Independent dels individus que la coneixen i utilitzen La taula s una taula independentment de com la veiem les persones Continguts a transmetre i metodologies per fer-ho
La realitat s una construcci social que depn dels significats que donen les persones La taula s una taula perqu la veiem com un objecte adequat per menjar Coneixement del procs de aprenentatge dels actors i de la seva forma de construir els significats Orientaci psicolgica que no t degudament en compte els aspectes pedaggics i sociolgics L'adaptaci a la diversitat sense tenir en compte la desigualtat del context, genera augment de les desigualtats
La realitat s una construcci humana. Els significats depenen de les interaccions humanes La taula s una taula perqu ens posem d'acord en utilitzar-la per menjar Coneixement dels processos d'aprenentatge dels individus i grups a travs de la construcci interactiva de significats Orientaci interdisciplinar: pedaggica, psicolgica, sociolgica i epistemolgica Amb la transformaci del context, el respecte a les diferncies s'inclou com una de les dimensions de l'educaci igualitria
EXEMPLES
ENFOC DISCIPLINAR
Orientaci pedaggica que no t degudament en compte els aspectes psicolgics i sociolgics La imposici d'una cultura homognia genera i reprodueix desigualtats
CONSEQNCIES
CURS 2008-2009
La necessitat de coneixer-mos a nosaltres mateixos com a ssers individuals per poder formar part dun grup. I com aquesta individualitat ens enriqueix a tots i ens ajuda a crixer com a grup i com a individuus.
INTENTAR ENTENDRE EL QUE EM PASSA I ELS MEUS SENTIMENTS DAVANT LARRIBADA DUN GERM. TAMB EL QUE LI PASSA A ELL I A LA MEVA MARE.
COM ENS AFECTA LA MARXA DUNA COMPANYNA I COM HO TREBALLAM A LAULA PER DONAR-LI UN SENTIT I ENS AJUDI A COMPRENDRE. ELS SEUS SENTIMENTS I ELS NOSTRES DAVANT LA SEVA AUSNCIA.
GEOVANNA SEN VA A EQUADOR DOS MESOS PER CONIXER ALS SEUS GERMANS I PADRINS. ELLA EST MOLT EMOCIONADA I ENS HO EXPLICA MOLT CONTENTA. CERCAM AL MAPAMUNDI ON S EQUADOR I ES PROPOSA ALS NINS DIBUIXAR EL CAM QUE FAR NA GEOVANNA PER ARRIBAR A EQUADOR DESDE MALLORCA.
COM ELS MAPES ENS AJUDEN A PODER EXPLICAR HISTRIES I SENTIMENTS, A TROBAR LES NOSTRES ARRELS,A COMPARTIR-LES, A QUE FORMIN PART DEL GRUP.
INTENTAM CERCAR AL MAPA ON ES TROBA EQUADOR, NIGRIA, ENS AJUDAM PER CERCAR PER. APRENEM QUE UN MAPA ENS AJUDA A SITUAR-NOS AL MN I A EXPLICAR LA NOSTRA HISTRIA PERSONAL PER PRIMER HEM DAPRENDRE A CERCAR ELS DIFERENTS PASOS I A ORIENTAR-NOS AMB UN MAPA.
COM ADQUIRIM LA CAPACITAT DEXPLICAR COSES QUE ENS PASSEN, SENTIMENTS, EMOCIONS QUAN ENS TOQUEN DAPROP, QUAN SN SIGNIFICATIVES PER NOSALTRES.
ES DEMANA ALS NINS QUE EXPLIQUIN ALS PARES, ESCRIVINT, QUE S EL QUE FAREM A LA PARET, I AIX HO EXPLIQUEN..
APRENEM A EXPLICAR ALS COMPANYS LES NOSTRES ARRELS DON VENIM, DON SOM.
QUAN DEMANAM A ALG QUE EXPLIQUI EN GRAN GRUP UNA FEINA QUE HA FET, ESTAM DEMANANT QUE FACIN UN ESFOR PER RECORDAR EL PROCS I PER CERCAR LES PARAULES ADEQUADES PER TRANSMETRE ELS TEUS CONEIXEMENTS SI, A MS A MS, SHAN DORIENTAR DAMUNT DUN MAPA LA DIFICULTAT AUGMENTA AIX QUE IMAGINAU LESFO QUE ESTAN FENT ELS VOSTRES FILLS
TAMB HO FEIM PER ESCRIT, PER TAL DE QUE QUEDI ENREGISTRAT EN LA MEMRIA DEL GRUP.
EN EL PASSADS DINFANTIL HA QUEDAT PENJADA LA NOSTRA FEINA, UN LLOC ON PODER ANAR SEMPRE A CERCAR I RECORDAR ON SN ELS COMPANYS QUE SHAN ANAT, UN ESPAI PER EXPLICAR ALS NOUS COMPANYS LA NOSTRA HISTRIA PERSONAL DE GRUP.
I FINS AQU HA ARRIBAT EL NOSTRE VIATGE. LANY QUE VE CONTINUAREM EL NOSTRE VIATGE A LINFINIT.. I TAL VEGADA LA CLASSE DELS PINGINS I LES PINGINES ES TORNI A TRANSFORMAR.. MENTRES TANT, SEMPRE QUEDAR TESTIMONI DEL NOSTRE VIATGE..
UN PIC QUE ELS CONEIXEMENT DE NOSALTRES MATEIXOS ENS HA AJUDAT A FER LA NOSTRA HISTRIA COM A GRUP, COMENCEN A SORGIR MS INTERESSOS, NOVES NECESSITATS. LA IMPORTNCIA DE LES NOSTRES FAMLIES EN LA FORMACI DEL JO QUE MAJUDAR A FORMAR PART DUN NOSALTRES.
A MESURA QUE EL GRUP CREIXA I ES CONEIXA, VREN APARIXER NOVES INQUIETUDS, NOVES NECESSITATS DE GRUP VOLEN VIATJAR, CONIXER COM REN ELS DIFERENTS PASOS, EL CLIMA, ELS ANIMALS, IDIOMES, EL BALL TPIC I EL MENJAR. VREM ESCRIURE UNA CARTA ALS PARES I MARES EXPLICANT LA NOSTRA NECESSITAT DE CONTINUAR APRENENT, DE CONTINUAR ESSENT UN GRUP CADA VEGADA MS COHESIONAT. AQU PRESENTAM UNA MOSTRA DELS NOSTRES VIATGES, LES NOSTRES VIVNCIES, ELS NOSTRES CONEIXEMENTS, SENTIMENTS.. LA NOSTRA HISTRIA COM A PERSONES I COM A GRUP
VIATGE A PER
VIATGE A EQUADOR
VIATGE A GALCIA
VIATGE A CUBA
VIATGE A MARROC
VIATGE A SENEGAL
TOCAM LA CAJA
VIATGE A NIGRIA
GRUPS INTERACTIUS
Professorat
Preparaci
El professorat planifica la sessi de grups interactius. prepara una activitat diferent per cada petit grup, que pugui realitzar-se en poc temps Es coordina amb el voluntariat perqu cada persona dinamitzi la activitat que prefereixi. es decideix conjuntament. Coneix el funcionament dels grups. El professor oprofessora no s responsable de cap grup, sin que coordina i observa la classe, resol dubtes i problemes dels grups.
Alumnat
Voluntariat
Familiars, professorat jubilat, estudiants universitaris, professionals del barri, etc. poden ser persones voluntries en grups interactius. T altes expectatives
Organitzaci
Es distribueix en grups, tal com es hagi acordat amb el professorat. S'entusiasma amb la participaci del voluntariat. Est distribut en grups heterogenis en l'aula. Tot el grup resol l'activitat mitjanant el dileg. Aquell o aquella que acaba abans l'activitat, Ajuda a un altre nen o nena. Quan acaba el temps, el grup canvia de activitat i de persona dinamitzadora.
El voluntariat coneix la activitat que va a dinamitzar. Es coordina amb la mestra o mestre per fer-la amb xit.
Realitzaci
Dinamitza i promou les interaccions entre el alumnat. assegura que tot l'alumnat sigui partcip de l'activitat i resolgui amb xit la tasca. Promou l'ajuda i la solidaritat entre iguals.
Professorat Correcci
Proposa el tipus de correcci i decideix amb el voluntariat el moment en qu realitzar la correcci de l'activitat.
Alumnat
L'activitat pot ser corregida al final de cada grup, abans de passar al segent. L'alumnat s protagonista de la correcci de l'activitat. Pot realitzar-se en la classe segent.
Voluntariat
Pot dinamitzar la correcci de la activitat en el cas que aquesta es realitzi en el grup interactiu.
Avaluaci
Ofereix els seus comentaris al professorat per realitzar l'avaluaci. Pot anotar les seves observacions en graelles d'avaluaci durant la realitzaci del grup.
Un alter mirall
"Siempre fuiste mi espejo, quiero decir que para verme tena que mirarte. "
Julio Cortzar
Ttol original: Von der Liste gestrichen Colors a l'oli sobre paper encerat trasparent 31,5 x 24 cm Berna, colecci Feliz Klee.
"Els miralls s'ho haurien de repensar dues vegades abans de retornar una imatge. "
Jean Cocteau
Vdeo