XIX ESCOLA D’HIVERN

CURS 2021-2022
 MEMÒRIA
La XVIII ESCOLA D’HIVERN organitzada pel Moviment de Renovació Pedagògica (MRP
Escola d’Estiu PV Castelló), amb la col·laboració de la Fundació Càtedra Enric Soler i
Godes i de la Universitat Jaume I de Castelló, ha constat de 4 sessions realitzades de 9:00
a 14:00 els dissabtes: 13 de novembre i 11 de desembre de 2021 i 15 de gener i 26 de
febrer de 2022. Aquest curs atès les circumstàncies i normativa derivades de la COVID 19,
continuarem realitzant les sessions on line mitjançant la plataforma Zoom.
Així, al no estar condicionades per l’aforament en un espai físic, s’ha ampliat la matrícula, hi
havent un total de 270 participants.

“TRANSFORMEM EL MÓN DES DE L’ESCOLA PÚBLICA”, ha estat el títol d’aquesta

Escola d’Hivern. Sempre des del nostre compromís de defensar el nostre model d’escola
pública: democràtica i valenciana, construïda des del poble, també emancipadora,
l'educació que te dona la capacitat de créixer com a persona, tenint en compte tots els
subjectes.

PRESENTACIÓ
 DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS
SESSIÓ DISSABTE 13 DE NOVEMBRE DE 2021

CONFERÈNCIA:

“EDUCAR A TRAVÉS DE L’ART. CAP A UNA ESCOLA IMAGINADA” , a càrrec de

Salvador Cidrás Robles i Vicente Blasco Mosquers

Els ponents d’avui són doctors en Belles Arts, artistes i professors de la Universitat de
Santiago de Compostela al grau de Magisteri, en el que imparteixen l’assignatura
d’educació plàstica. Avui venen com a representants del col·lectiu Escola Imaxinada i com
experts en art i educació.

Després de la presentació de l’Escola d’Hivern i de les presentacions comencen la ponència

que divideixen en dues parts: la formació del professorat i els tallers amb la infància.

1. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

Des de el seu punt de vista, cal repensar l’educació artística. Avisen que els tallers que
proposen i tenen exposats a la web no es poden agafar com receptes. Art i educació tenen
un objectiu comú: són una manera de qüestionar el món des de la reflexió personal.
Entenen l’art com una forma de resistència front als dogmes i els relats unificats i
neoliberals. Per això, la forma majoritària d’enfocar l’educació artística a les escoles està
mal enfocada. Al seu temps, entenen que treballar la creativitat tracta de donar eines per a
narrar la pròpia vida.

El treball que fan amb l’alumnat de magisteri parteix de:

• propostes performatives (creativitat, metodologia, educació estètica, ...)

• propostes processuals (materials, tècniques artístiques, referents, imaginari, ...)

CREATIVITAT

Per a ells és la capacitat de resoldre un problema de manera diferent al donat. La creativitat

promou el PENSAMENT DIVERGENT.

Plantegen els conceptes des dels oposats. Ens plantegen què seria allò oposat a la
creativitat.
Passen llavors a presentar-nos una classificació de les propostes que podem fer a l’aula a
partir d’una proposta que fan a l’aula amb l’alumnat de magisteri a partir del treball sobre
una fitxa per pintar una poma i el dibuix d’una poma del natural. Ens mostren els dos
resultats i expliquen la classificació que fan:

PROPOSTES ESTEREOTIPADES PROPOSTES NO ESTEREOTIPADES

Es reprodueixen models o estereotips (fitxes Demanen major esforç mental perquè no hi

amb dibuixos infantilitzats, simplistes, ...) ha un model

Basat en el model REPRODUCTIU Basat en un model PRODUCTIU

Basat en els resultats Basat en el procés.

No cal pensar Es tracta de pensar amb les mans

Fitxes: model únic correcte, dirigit, Es basa en l’experiència (fer hipòtesis, crear
manualitats, resultats uniformes, ... curiositat, provar, errar, documentar, fer,
analitzar, diversitat, ...)

Amb l’alumnat fan els dos tipus de propostes i després comparen:

• «pinta i colorea» un dibuix de còpia (fitxa de la poma). Plantegen per a què serveix
aquesta activitat. Sorprenen les respostes: relaxa a l’infant, treball de la
grafomotricitat, ... Per a ells aquest tipus de propostes basades en la còpia
anul·len les persones.

• Dibuix d’observació de la realitat. Molta més varietat, riquesa, opcions, resolució

de problemes d'execució, ...

Els agrada el treball de John Dewey, basant l’aprenentatge en el fer (experiència i

educació). En base a això, comenten el principi de continuïtat de l'experiència, que es
dona quan una experiència ens porta a noves experiències. Quan això ens obre, no ens
anul·la. La proposta de pinta i colorea anul·la altres models, talla l’experiència. El que ens
interessa és buscar propostes que vagen en la línia del que defensa Dewey.

EDUCACIÓ ESTÈTICA
S’acostuma a confondre amb decorar. Per a ells implica apreciar la bellesa del que ens
envolta. Cal ampliar la mirada i veure on està el valor de la bellesa. En aquest sentit cal
valorar la diversitat per a cuidar-la i lluitar per ella.

Allò oposat a la fitxa no és la llibertat. Ells no treballen amb la llibertat absoluta. El joc lliure
moltes vegades està també condicionat per la TV o altres. Fins on permetem aquest joc
lliure?

Llibres recomanats:

• «Observar, connectar, celebrar»

• «Las enseñanzas sobre la creatividad»

Les estructures donen límits i permeten experimentar, focalitzar la mirada.

Canvien el concepte LLIURE pel concepte AUTÒNOM.

La llibertat és una meta, no una metodologia. L’educació ha de crear les estructures per
a que la infància cree de manera AUTÒNOMA.

En les seves propostes eviten el plàstic i la goma-eva (és tòxica).

Ens mostren imatges d’aules convencionals i de l’aula que tenen a la seva facultat. Les
comentem.

Recomanació:

Programa Imprescindibles de RTVE→ Llorca (documental sobre l’escola a principis del segle XX).

IMAGINACIÓ

Què és allò oposat a la imaginació? Participació al fòrum i oralment.

Per a ells és AVERGONYIR-SE. Es pregunten si l’escola avergonyeix. I la resposta és Si. I

com ho fa? Amb els seus models estableixen allò que val i que no val, el que és bo i el que
no, i provoquen comparacions.

Recomanació de paràmetres per a un bon dibuix «la verdadera historia de caperucita roja»
(Kalandraka).

L’estil personal és la mirada única i pròpia. Ens situa com a docent perquè volem fomentar
aquest estil personal front a la uniformitat. I això amplia el nostre imaginari. Si només tenim
un model (com podria ser Disney) l’imaginari és molt limitat. Els neguem la veu quan els
posem models tant estandarditzats.

Al fil del que parlen, tenen una entrada al blog anomenada: «como acercarse al dibujo de la
infancia» (consellos de actitude cara os debuxos da infancia).

Amb les propostes de còpia els creem dependència i per això també busquen i necessiten
la nostra aprovació constant.
És important que les mestres tornem a dibuixar. Els donen tècniques, materials, estructura,
límits que donen autonomia per a l’acció però delimiten el modelatge, la influència de
models estereotipats.

És important que els materials que oferim siguen de qualitat, perquè així donem valor a la
seva acció i el valor de que cal cuidar el material.

IMAGINARI

Cal ampliar-lo. Amb diversitat de llibres, cuidant les presentacions, evitant decoracions
estereotipades, ...l’estereotip anul·la la diversitat.

Proposta de dibuixar el sol des de diferents perspectives i amb diferents materials. Es

decideix no fer-la perquè la sessió està sent participativa i estem tenint molt de material
sobre el que parlar.

Cal fugir de propostes i models infantilitzats que, moltes vegades, tenen poc a veure amb
allò propi de la infància.

PROPOSTES PROCESSUALS (veure a la web)

• Animalari fantàstic:

◦ fer un animal el més fantàstic possible

◦ amb la tècnica del collage

◦ fer propostes de continuïtat amb aquest treball: dibuix amb diferents tècniques,
passar a 3D, inventar un nom, ...

• D’abstracte a figuratiu:

◦ fer figures abstractes a partir de figures soltes de collage

◦ passar a allò figuratiu, transformar

• El mòdul (treballar la tridimensionalitat):

◦ amb caixes d’aliments i medicaments al revès, per a que queden blanques.

«Negar-li a la infància la possibilitat de crear és negar-li la seva pròpia existència»

2. TALLERS AMB LA INFÀNCIA

Per començar deixen clar un concepte: els infants no fan art. Fan produccions, exploren,
curiosegen, ...i transporten tot això a les tècniques que els proposem.

Fan instal·lacions amb propostes de dibuix en papers grans (paper continu pintat de
pissarra).
L’adult presenta el material i les possibilitats que planteja la seva manipulació. Els donen
una consigna «no anem a dibuixar com a l’escola» per evitar que apareguen els estereotips
que solen eixir: lletres, cors, sols, ...

Les formes que ofereixen com a inspiració intenten que promoguen el joc simbòlic i formes
orgàniques.

Utilitzen molt el «carboncillo» i el guix.

PROPOSTES

• de un garabato nace un gato

◦ garabato gegant i amb un visor (cartró amb finestreta), demanen que busquen
els animals amagats i els pinten de colors diversos.

• formes i volum

◦ retallen amb cartró o cartró de niu d’abella formes orgàniques i abstractes.

Proposen que es construïsca amb elles. Es poden enganxar entre elles.
Pinten al damunt. Ho representen sobre paper.

• agujeros

◦ Proposta sobre un conte. Ho fan moltes vegades.

• hacemos cine

◦ Fan dibuixos sobre vinils transparents amb ceres a l’oli. Les uneixen i les
passen amb el retroprojector. També ho fan amb acetatos i permanents de
colors.

• la bandera del cosmos

◦ reivindiquen les cures des dels seus tallers. Promouen valors com la cura al
medi ambient. Consideren que no té sentit estudiar els animals i
paral·lelament estar acabant amb ells. Cal valorar el vincle amb la natura i
valorar la diversitat.

• los biosbardos

◦ personatges mitològics gallecs. Parlen de la importància de connectar la

infància amb el seu entorn i la seva cultura. Construeixen biobardos amb
fang, pals i molsa.

• el árbol (inspirat en Bruno Munari)

 • Museo de las formas. Proposta treballada a partir del llibre «el museo del
tronquito». Oferint materials naturals combinables proposen fer este museu de
les formes.

• Formas de barro. Combinen treball en fang blanc i roig.

Una planxa de cartró pedra o de fusta és un element indispensable per al dibuix al natural.

Llibres:

• «Ahí fuera. Guia para descubrir la naturaleza» Geoplaneta.

• «El museo de tronquito» Nórdica Libros.

• «Amb calma» Ed. Flamboyant.

A la pestanya «Microproyectos» del blog estan descrits tots els que tenen. Quan els
projectes són molts llargs acaben agafant el rumb que vol l’adult, sortint de l’interès dels
infants.

Els microprojectes permeten treballar en calma, ser prou flexible per admetre els canvis i
iniciar nous camins.

Solen començar amb un element motivador:

• conte

• objecte

• pregunta (p.e.: perquè cauen les pomes dels arbres?)

◦ dibuix de la hipòtesi (d’on venen les pomes?)

◦ dibuix del moviment del arbres (amb carboncillo)

◦ Dibuix de boira (amb paper vegetal)

Apartat «referentes» del Blog: recursos per ampliar l’imaginari del docent.

Resposta a preguntes dels i les assistents:

• com apropar artistes a la infància?

◦ Mostrar models diversos

◦ l’objectiu de l’artística no és que siguen artistes, sinó oferir possibilitats per a

que puguen explorar tots aquests llenguatges. S’ofereixen artistes no com a
model per a copiar, sinó per a enriquir l’imaginari dels infants. Abans de
posar-lo als infants, cal entendre el procés dels artistes quan creen.
 Les fitxes són com el sucre: enganxen. Quan els infants demanen un model és perquè
busquen la nostra aprovació, la seguretat. Ells proposen no donar models, donar altres
estratègies. Models, referents, materials no estructurats i de qualitat, oberts, ...acompanyar
els infants en aquesta manera de treballar.

Molt probablement demanen models perquè estan acostumats a treballar en fitxes i

necessiten, almenys, una estructura a la que agafar-se.

Proposta: dibuixos participatius. Cadascú dibuixa una part mentre es van llegint les
instruccions.

Creativitat = canvi = possibilitats (la creativitat front a la idea de permanència).

Es crea debat i conversa amb algunes assistents sobre situacions concretes que es donen a
l’aula.

Queden a la disposició del col·lectiu, oberts a col·laborar, rebre preguntes i resoldre dubtes
per correu electrònic, que ens deixen per facilitar aquest contacte.

SESSIÓ DISSABTE 11 DE DESEMBRE DE 2021

CONFERÈNCIA:

“PENSAR L’EDUCACIÓ (QUE EMANCIPA)VDES DE LES PRÀCTIQUES REALS I LES

REFLEXIONS COMPARTIDES (AMB L’AJUDA DE PABLO FREIRE)”, a càrrec de
Conxa Delgado Amo i Jaume Martínez Bonafé.

Organitzen el matí en tres espais :

Primer Jaume Bonafé ens parla de Paulo Freire i ens plantejarà 5 qüestions
fonamental. Després espai d’intervencions, quins plantejaments que Jaume ens ha
presentat reconeixem en les nostres pràctiques. Acabem la sessió amb la visualització d’uns
minuts de la pel·lícula: “Buda explotó por vergüenza”.
Jaume comença la sessió amb una frase de Freire fent referència al fet que mai
hem de sentir-nos assoles, hem de buscar la necessitat de compartir amb els altres allò que
fem i que ens preocupa, compartir dificultats.
Ens parla de l’educació emancipadora, l’educació que te dona la capacitat de créixer
com a persona.
Ens planteja 5 qüestions fonamentals, són 5 qüestions elementals tenint em compte
aquests referents: Freire, Freinet, Ferrer ILE, Malaguzzi, MRPs, Gonçal Anaya...
Avui en dia, quan es fan els canvis, on estan aquests referents? Teoria del canvi,
però fem innovació sols en l’aula? Hem de pensar-lo també en clau de transformació social.
Com diu Freinet hem d’estar en els dos fronts a l’hora: el front escolar i pedagògic i el front
polític i social.
 1. No hi ha educació sense subjecte. El mestre, mestra i l’escola ha de tenir voluntat
d’estar present, de poder construir un saber propi i compartit, tenir veu pròpia i saber
acceptar i treballar tenint en compte a tots els subjectes, les seues particularitats i
peculiaritats.
2. Revisar el concepte de cultura, de coneixement escolar i de currículum. La major
part està basat en la idea que sempre hi ha una veritat externa a nosaltres, no hi ha cultura,
saber propi. El currículum s’ha de poder discutir i contrastar amb tot allò que ens preocupa i
volem que estiga. A partir dels llocs i fets que ens aporta la vida quotidiana. Hi ha altres
sabers que també tindrien que considerar-se currículum.
3. El treball educatiu i els sabers necessaris per al seu desenvolupament. Hi ha un
interès obsessiu per les didàctiques específiques; desapareix una pregunta radical: què ha
de saber un bon mestre/a per posar-se davant d’un xiquet? Què està fent el mestre/ la
mestra per a que el xiquet es puga desenvolupar amb tota la seua integritat.
Compartir i conviure amb persones que posen en relació sabers diferents i que
quan els escoltem també ens ajuden a ser més savis, ens ajuden a créixer com a persona.
Hem ser també capaços de captar lo immediat, allò que no es torna a repetir. Saber
construir la mirada; hi ha una mirada de l’infant, un instant que no es torna a repetir.
4. Radicalitzar la democràcia a l’escola. Educació pública (i popular). Què significa
viure la democràcia en l’escola’? Per què hi ha una separació estamental? L’escola pública
construïda des del poble, que els i les mestres es senten part del poble.
5. Les relacions entre escola i entorn. Educació de la ciutat. Importància de buscar
altres identitats en altres espais, quins és el currículum que hi ha fora de l’escola? Com
educa la ciutat? El discurs de l’entorn és unitari més potent del que pot transmetre l’escola,
que està molt més fragmentat.
6. Educació per a la desobediència: per què? Front al creixement descarat de
l’augment de la normalització de la pràctica pedagògica i burocratització de la vida
quotidiana. Què és el que ens fan fer i què es lo que necessitem fer? No queda més remei
que recórrer a l’educació per a la desobediència.
En la segon part, per començar les intervencions Jaume ens relata un text “Ramon”
que va publicar en quaderns de pedagogia. També ens conta una experiència provocadora
de com donava les classes, mostra un quadre de Miró com a exemple de la seua classe,
començava les classes amb l’activitat 3 minuts de veritat: on un alumne podia comunicar
sabers, assumptes que tingueren que veure amb la seua vida.
Conxa ens mostra una selecció de fotografies fetes a les escoles de Pistoia que ens
poden suggerir altres maneres de fer escola: entrades a les escoles, organització d’aules...
Reflexions: Hem d’eixir al carrer a mirar però sense que ningú ens diga què hem de
mirar, comenta també la importància d’empoderar-se, veure la quantitat de coses i matèries
que no es necessiten en el currículum, la meua assignatura eren 5 idees fonamentals a
desenvolupar.
Acabem amb una xicoteta visualització de la pel·lícula “Buda explotó por vergüenza”
la enorme aventura d’una xiqueta que vol anar a l'escola perquè creu que és divertida (en el
món dels talibans). Destacar aa força que té el desig. Si una xiqueta en eixes condicions
mostra eixe desig, eixes ganes per anar a l’escola, nosaltres ho podem fer? Podem tenir
l’escola que volem?
 SESSIÓ DISSABTE 15 DE GENER DE 2022

CONFERÈNCIA:
“ESCOLA INFANTIL MUNICIPAL PRINTZEAREN HARRESI DE PAMPLONA”

Nerea Urdiain i Garikoitz Torregrosa

Comencen la sessió citant a Freire: “L’educació de debò és praxis, reflexió i acció de l’home
en el món per transformar-lo”, recalcant eixa necessitat d’un procés de canvi continu de
diàleg i reflexió.

Ens mostren els aspectes a tractar al llarg del matí:

- Presentació: Nerea i Gori són mestres d’educació infantil, actualment estan

treballant en aquesta escola municipal, on hi és Gori el director.

- Escoles infantils municipals 0-3 de Pamplona-Iruña

- Línia pedagògica

- Escola infantil “Printzearen Harresi”: aspectes d’organització concrets i propostes

- Preguntes i reflexions

- Presentació del projecte “eixides pel barri”

- Preguntes i reflexions

Escoles infantils municipals 0-3 de Pamplona-Iruña:

Principis: Comenten com partint de les associacions de veïns i implicacions de les famílies
van arribar a les 11 escoles que tenen ara. Una cultura educativa que tracta de rescatar els
drets de la infància i fer participes dels mateixos a tota la comunitat social.

És un projecte teixit des de la comunitat, el debat i la reflexió de tots els implicats:

professionals i famílies.

La importància de compartir per nodrir-se de totes les experiències conjuntament, on no

podem entendre lo individual sense lo col·lectiu, cada part sense el tot comunitari.

Ens mostren el decret foral 28/2007 de 26 de març que marca les ràtios, sempre treballant
en parella educativa, també trio educatiu.

Coordinació entre escoles: van començar amb Alfredo Hoyuelos de gerent fent un treball
molt acurat, la nova gerència segueix la mateixa línia realitzant:
 - Reunions de l'equip tècnic (també anomenat grup de reacció ) elaborant
esborranys dels documents que volen dur a terme, aquests esborranys els remeten a
les escoles que després de revisar-los els retornen a aquest equip per elaborar el
document final.

- Periòdicament es realitzen també assemblees pedagògiques, reunions de

direccions i reunions inter-escoles.

Documents elaborats: línia pedagògica, temps d’acollida, informes i relats, reinventant

l’escola (elaborat arran de la pandèmia).

Línia pedagògica

Projecte comú desenvolupat des de fa molt de temps i que es va nodrint de les

experiències i també dels referents (Malaguzzi, Reggio...)

Aquesta línia pedagògica es sustenta en 12 principis comuns en totes les escoles:

- Benestar i dret a l’educació:

o Benestar físic i emocional i

o L’escola com oportunitat de benestar i aprenentatge per a tots.

- L'acompanyament professional:

o Sense avançaments

o Donar presència no és estar present

o Pedagogia de l’escolta, el respecte i la confiança

- Quotidianitat de la relació amb les famílies:

o Col·laboració, treball i aprenentatge conjunt

o Comunicació: informació, escolta, comprensió

o Crear aliances

- La cultura de la infància

o Mirada de la infància

o Imatge optimista de la infància

- Valor de la qualitat de lo lúdic

o Estat natural d’aprenentatge

o Materials i propostes
 - Enfoque des de la complexitat:

o Incertesa

o Sorpresa i “asombro”

o Donar valor a les errades

- Qualitat holística:

o Tots els moments com unitat indissoluble

o Tots els moments són educatius, sense jerarquies

- Observació, investigació i formació:

o Com aprenentatge continu i formació permanent

- Inclusió:

o Respecte a la diversitat de capacitats i drets diversos

o Materials i propostes inclusives

- Harmonia entre propostes educatives i arquitectòniques:

o Microclimes de benestar i amabilitat, E

o Espai-ambient com 3r educador

- La cultura del taller. Creativitat i estètica:

o Ruptura de la rutina,

o Donar valor a la bellesa, estètica, detalls

- Valor de la cuina pròpia:

o Personal propi,

o Relació quotidiana,

o Menús saludables i de proximitat Tenen un projecte molt ambiciós per a

l'elaboració dels menús, com introduir l’alimentació ecològica i de
proximitat. Moments tractats amb molta cura , sense sorolls, tranquils,

Escola infantil “Printzearen Harresi”: aspectes d’organització concrets i propostes:

Hoyuelos: “els escoles han de ser llocs agradables, organitzats i pensats per als xiquets i
xiquetes, les figures parentals i els equips docents, on s’experimenta plaer al tornar cada
dia”; important pensar en totes les persones que cohabiten estos espais, que tots es senten
igual d’acollits.

Punts que tracten:

- Contextualització:

o Titularitat municipal, llengua (euskera i castellà), aconfessional, calendari, i

horari (no recomanen que estiguin més de 7 hores en l’escola)

- Imatges de l’escola: façana i espais interiors:

o Rebedor: carta de presentació

o Espais per a cada grup: aula, dormitori, menjador, banys, ...cada grup pot
funcionar de manera independent

o Espais exteriors: en procés de transformació

o Plaça o passadís central: ara dividit en diversos subespais per la pandèmia

o Zona de serveis i administració

o Pati interior

- La transparència com fet molt característic: moltes parets transparents

- Graella grups actuals, no d’infants i educadores

- Personal de l’escola:

o Equip pedagògic de l’escola: educadors, direcció

o Personal auxiliar: cuinera, auxiliars

o Personal comú: psicòloga, infermera, nutricionista, tallerista, coordinador

tallers

o Personal d’oficina: gerent, direcció tècnica, administratius, economista,

recursos humans, treballador social

- Graelles amb la distribució d’hores: 136 hores amb caràcter obligatori.

- Principis educatius més presents a l’escola: en el centre està la imatge optimista

que tenen de la infància, des d’on la duen a terme? Doncs, des de la importància de la
cura quotidiana, la llibertat de moviment per ells mateixos, relació amb les famílies,
actitud de l’adult (acompanyament, protocols, pedagogia de l’escolta, donar presència),
flexibilitat, la cultura del taller, espai-ambient com a 3r educador. I tot açò documentat
per poder-se retroalimentar (panels, fotos, vídeos...).
 - Ambients, espais i materials

Ens expliquen algunes de les característiques que tenen els seus espais:

● han de ser espais dinàmics, vius i canviants.

● darrere dels espais hi ha una filosofia, mai són neutres
● cal afavorir espais harmònics
● fugir de la massificació per tal de prioritzar la qualitat
● espais vinculats entre ells
● espais amb identitat pròpia
● estan presents: aigua, terra, foc i vent
● jugar amb les altures
● dotar-los de polisensorialitat però sense sobreestimular
● espais oberts i amb mobles baixos
● passadissos i rebedors com espais educatius
● amb documentació

Respecte als materials, recorden que cal variar-los durant el curs.

Criteris tinguts per triar els materials:

● han d’atendre el moment evolutiu

● polisensorials
● quantitat adequada
● que generen relacions creatives i estètiques entre ells
● segurs
● que oferisquen reptes
● no estructurats
● on no predomine el plàstic
● naturals

Algunes de les característiques que han de tenir les propostes:

● han de generar misteri, curiositat…

● han de propiciar diferents camins
● han de ser complexes
● han d’enllaçar el moment evolutiu i el nivell motriu
● s’ha de tenir equilibri entre ordre i caos
● tenir cura dels xicotets detalls
● han de generar reptes i plaer
● cal tenir en compte l’altura
● han de generar cultura
● han de formar part d’un tot

- Un dia a l’escola:

Anomenen i expliquen mentre es mostren imatges dels diferents moments educatius:

entrada junt a les famílies, esmorzar, propostes en grup xicotet, tallers, pati, moments
d’higiene, dinar, migdiada i retrobament amb les famílies.
- Relació entre l’escola i la família:

● reunions i tallers temàtics

● treballs comunitaris
● quotidianitat
● passar temps a l’escola
● festes
● eixides pel barri
● període d’acollida

Posteriorment, expliquen el projecte d’eixides pel barri. On els infants van acompanyats
d’adults (docents i famílies) i són els menuts qui guien l’itinerari de l’eixida (respectant el seu
ritme i recorregut). L’eixida és d’una hora i una volta es torna al centre, els adults fan una
trobada de reflexió. Es recalca la figura de l’adult com acompanyant però no com a guia
interventor; cal assumir riscos (no perills) ja que aquests són oportunitats d’aprenentatge.

Per finalitzar la sessió es responen les diferents preguntes i inquietuds generades i s’acaba
amb la idea que en educació cal mirar al front (ni cap amunt ni cap avall) i valorar als
infants en el seu present.

SESSIÓ DISSABTE 26 DE FEBRER DE 2022

CONFERÈNCIA:

“ESCOLA DOVELLA DE BARCELONA: escola pública amb projecte renovador basat

en metodologies i pedagogies de grans referents”.
En una primera part Teresa ens explica els orígens de l’escola, en el 72, en un local d’una
comunitat religiosa que quedava en desús una colla de mestres i famílies per muntar una
escola nova amb uns principis que son la llavor i motor del que és ara. les condicions un
tant precàries en les que van començar quant a l’infraestructura però comptant amb l’il·llusió
i el compromís per fer una escola nova junt amb les famílies. Escola laica on compartir les
vivencies tant els que creien com els que no. Qüestionava el llibre de text proposant
l’elaboració de documents que els sustituirà. Escola que volia convertir-se en escola pública,
de servei públic i és com es va connectar amb les escoles del cepepc que eren un col·lectiu
d’escoles que volien convertir-se en el 89 en la xarxa pública. Procés que va ser complicat
perquè es volia mantenir una sèrie d’accions que no eren pròpies dins de les escoles
públiques
Escola inclusiva, democràtica.

Escola que arquitectònicament no era molt favorable, situada en un carrer molt sorollós.

Presentada l’escola va explicant com han anat creixent acollint les biografies, les
experiències, les identitats, les diversitats dels que han anat formant part i d’aquesta manera
han actualitzat fins ara.
Ens mostren un vídeo “L’escola que volem, intervenció a la façana de l’escola Dovella”.
S’entén l’escola com espai de vida en constant reflexió que ens fa replantejar-se, replantejar
i els porta al canvi i a la transformació:

● Aprendre amb sentit

● Relacions Pedagògiques
● Els temps i els espais
● Organització dels sabers
● Relació entre el dins/fora

Ens comparteixen els eixos clau de la perspectiva educativa dels projectes de treball
(PEPT) que han conformat el seu projecte d’escola:

● Tenir una actitud oberta i estar disposada a compartir idees des de la incertesa.
● Compartir la passió i els dubtes.
● Defensar el dret a un currículum construït de manera compartida.
● Consciència de ser aprenent.
● Connectar, comparar, contrastar els continguts, el coneixement experiencial, els
referents teòrics, les nostres biografies com a docents.
● Ser un referent “ètic” des de la consciència solidària i crítica.
● Concebre l’espai formatiu dels docents com un procés creatiu des de les relacions.
● Ser flexible en l’organització dels processos acordant i incorporant diferents
aportacions.
● Ampliar els nostres referents teòrics amb relació a les idees que van apareixent.
● Tenir present i fer visibles l’anàlisi i autoexploració de les idees i propostes del
professorat.
● Autoreflexió/introspecció. Desig de comprendre.
● Tractar diferents formes de buscar i analitzar situacions problemàtiques. Explorar
camins alternatius.

Continuen concretant amb dos exemples de l’escola com a projecte, que impliquen,
comprometen a tota la comunitat educativa: el PEC, el PATI.

Elaboració i actualització del projecte educatiu del centre (PEC):

● Crear un document que parle de la vida de l’escola.

● Promoure la col·laboració entre diferents sectors i “agents externs”.
● Promoure les actuacions necessàries perquè es produeixen transformacions reals
en les dinàmiques del centre.
● Tenir en compte els orígens de l’escola i alhora centrar-os a fer avançar la cultura
del centre.

En el procés d’elaboració:

● S’involucra a tota la comunitat educativa: monitores (PAS), comissió pedagògica,

famílies, claustre, alumnat, col·lectius externs, alumnat+famílies.
 ● Ens mostren l’inici:
● el procés que varen fer les famílies per reflexionar sobre la vida d’escola a través de
la imatge i la posterior elaboració de narracions visuals.
● Safari fotogràfic: recull dels llocs, moments importants pels infants, expliquen
històries de vida, cartografies que servirán per recollir els eixos claus dels valors que
té l’escola per a l’alumnat.
● Quant als agents externs: entren en diàleg amb les imatges elaborades per les
famílies.
● Centren la mirada en els cartells que els envolten.
● L’aprenentatge del disseny permet representar les idees clau.
● La cartografia com a eina d’investigació i de generació de coneixements.
● Estableixen diàlegs per compartir i consensuar significats.
● Van emergint les relacions.
● Fan visible les cartografies.
● Comparteixen significats i incorporen les seues mirades i l’acompanyament de
referents.

PROJECTE PATI

Ens mostren un vídeo sobre el procés. Comencen a l’estiu del 2014 amb les maquetes que
han fet els infants, són les seues propostes per a transformar el pati de l’escola.
El conjunt de la comunitat educativa (mestres, alumnat, famílies i monitors/es de menjador)
inicia un procés de diagnosi i reflexió pedagògica.
Organització:

● 1ª fase: diagnosi del pati.

Què hi passa al nostre pati? Cerquen l’equilibri:

Experimentació i contacte amb la natura- Tranquil·litat, relació i intimitat- Moviment i
psicomotricitat.

● 2ª fase: disseny de la intervenció.

● Tallers disseny: famílies, docents, monitoratge, raons públiques, coeducació.
● Taller de visualització de la proposta sobre el terreny: alumnat, docents, raons
públiques, coeducació.

● 3ª fase: transformació del pati.

Mostren una sèrie de fotografies del procés.

● 4ª fase: avaluació de la intervenció.

● Cap a on ens dirigim.
 Amb la voluntat de millorar i innovar, anem incorporant les aportacions que es fan des
del cap de la recerca i la reflexió pedagògica. Per això, després d’anys de reflexió,
actualment ens definim pedagògicament amb el que anomenem Perspectiva
Educativa dels Projectes de Treball (PEPT).
La PEPT…:
No és un mètode amb fases o rutines preestablerts, sinó una visió pedagògica i una
filosofia educativa que s’articula com un espai d’oportunitats on les persones poden
trobar el seu espai per créixer.
Configura el nostre dia a dia en forma d’entraments fets a partir dels reptes, neguits,
preguntes, interessos i passions dels alumnes. Una xarxa que es va construint i
reconstruint amb allò que emergeix a l’escola i que fem emergir de les nostres vides i
del món.
És una perspectiva oberta per la construcció compartida del coneixement i per al
desenvolupament integral i complet de les persones.
Ens acosta a la realitat integrant les diferents àrees del saber, mitjançant el treball
significatiu i amb una mirada complexa.
Acull les identitats, el diàleg, l’aprenentatge compartir, el compromís, implicació i la
pluralitat de fons com a eines bàsiques de treball.

● Què pretenem ser.

Un espai de vida i consolidació d’uns principis i valors propis d’una societat

democràtica, laica, catalana, inclusiva i plural, en què tothom pugui fer ús de la pròpia
llibertat, la responsabilitat, la solidaritat i la igualtat real i efectiva entre nens i nenes,
homes i dones.
Una escola, inclusiva i oberta al món, que vetlle pel conreu del coneixement de
Catalunya i de les diferents realitats culturals que hi són presents, l’arrelament dels
alumnes al país i el respecte per la preservació del medi ambient.
Un context d’equitat que fomenti l’educació al llarg de la vida i on s’exclogui qualsevol
mena de proselitisme o adoctrinament, vetllant pel foment de la pau, la convivència i
el respecte dels drets humans.
Una escola compromesa amb la solidaritat, l’equitat, la justicia social, la formació
integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels
nostres infants.
Una comunitat amb una educació de base humanística, artística, científica i digital.
Un centre que forma persones crítiques, on puguen exercir activament la seua
ciutadania des del reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i la
constància en el treball.
Un entorn en què la participació i el compromís de l’equip docent, les famílies, l’equip
del temps del migdia i d’altres persones que col·laboren en la vida d’escola, estan
basats en un model de cooperació i gestió compartit i democràtic.

En conclusió:

● Una comunitat per a tothom. Participació i compromís de les famílies en la vida

escolar.
● L’acolliment des del benestar. Inclusió i diversitat com a uns dels valors fonamentals.
 ● Descobrir el món en companyia. L’aprenentatge social i cultural entés com aprendre
dels altres i amb els altres.
● La implicació en la gestió dels conflictes. La importància de la cooperació, la relació i
la capacitat de comunicar-se.
● Passió i desig per indagar i aprendre. Escenaris que incorporen l’esperit crític, el
dubte, la validació, les iniciatives i la presa de decisions.
● Construir coneixement allà on explorem. Espais en què siguen possibles les
interaccions múltiples i que permetin construir històries compartides de grup.
● Prendre les nostres pròpies decisions. Les relacions entre infants per construir
escenaris diversos al voltant de compromisos individuals i col·lectius.

Continua Ita mostrant una sèrie d’exemples que han anat sorgint al llarg del temps en
diferents cursos per dona a conèixer el projecte a la resta de comunitat educativa,
especialment a les famílies.
Comença aclarint que programar per competències a l’educació primària és una eina per a
la reflexió pedagògica i la presa de decisions dels equips docents.
En contra del mètode de projectes, la perspectiva educativa dels projectes de treball és una
oportunitat de construir un projecte de vida d’aula; una oportunitat de construir un currículum
compartit des de l’autoria i de relacions pedagògiques de qualitat.
Parlen d’un currículum integrador que suposa: indagació; complexitat; transdisciplinarietat;
creativitat, imaginació i desig d’aprendre; contextualització; diàleg, escolta interpretativa;
problematització; metacognició.
El que emergeix a l’aula està passant al món exterior i al món interior dels infants.
Es tracta d’anar més enllà de la relació escolar per donar sentit a la relació pedagògica com
un aprendre compartit, en companyia. Com Alfred Porres (2012) es plantegen la relació
pedagògica com acompanyament, com un lloc de trobada en el que l’aprenentatge es
construeix a través de les relacions i la col·laboració entre subjectes participants.
Alguns conceptes claus de la PEPT:

● L’Infant no com a centre o protagonista sinó com a autor amb capacitat de decisió.
● El coneixement i la problematització de la realitat, de la vida, de la nostra i la dels
altres, del món…
● Anar més enllà d’investigar temes descriptius. Acompanyar-los en la formulació de
preguntes interessants, de reptes i qüestions i problemàtiques compromeses: més
enllà de les preguntes de record Guiness.
● La importància de la relació pedagògica més enllà de la seqüència didàctica i del
currículum oficial, de l’aprenentatge unidireccional, del mètode de projectes, que
primer s'aprèn el més concret i després el més general.
● L’acolliment de les identitats diverses.
● La importància dels mediadors.
● L’actualització de les idees científiques, culturals, artístiques, … dels infants i les
nostres com a mestres.
● Donar sentit a la informació des d’una perspectiva crítica. Posar la informació sota
sospita.
● Incorporar els sentiments, els neguits, la quotidianitat dels infants a la vida de l’aula.
L’aula com un relat i com espai de relats.
 ● Identificar el que va emergint a l’aula, o en petit grup o en els altres grups… i que es
pugue anar articulant entorn d’aprenentatges complexos. L’aula com un espai on es
genera una conversa cultural.

Deleuze i Guattari comenten un projecte de vida d’aula no acaba de constituir-se,

d'estendre, d'interrompre i de començar de nou (Fernando Hernández).
Parlen de documentar, de visibilitzar els processos d’aprenentatge quan fem síntesi, quan
connecten els conceptes, quan cartografiem les relacions.
En la perspectiva educativa dels projectes de treball parlen de les qüestions, dubtes
d’organització, d’avaluació, … parlen de les qüestions més habituals, …??

● Hi ha temes que són molt amplis com els podem concretar?

● Com començar un projecte de treball (pregunta directa, situació viscuda, converses,
…)?
● Quines preguntes ens poden fer entendre quins són els interessos dels infants?
● Fins a quin punt els projectes de treball han de ser sobre temes generals?
● Quan podem dir que hem acabat el projecte?
● Tot ho treballem (àrees) per projectes.
● Com organitzem l’horari?
● Quins han de ser els objectius de la mestra en fer un projecte.
● Com avaluem? Què avaluem?
● Com es pot fer per entendre quina de les propostes és la que s’escull per fer el
projecte?
● Com es fa perquè un projecte no sigue etern, no van d’un tema a un altre, quan
l’hem de donar per acabar?
● Com l’hem de reconduir i com ens adonem.

VALORACIÓ DE L’ESCOLA D’HIVERN

Aquestes són les valoracions que ens han fet arribar les i els socis i sòcies de les diferents
sessions, sobre les ponents, la temàtica, l’aplicació a l’aula i altres aportacions que vulguin
fer:

1ª SESSIÓ
En general va agradar molt la visió que van donar de l’art a les escole, i va servir per a
seguir fent un canvi de mirada en aquest aspecte, i en allò que es considera normatiu i
estandarditzat i realment l’ùnic que fa es etiquetar i catalogar.
La ponència va resultar molt útil e interessant.
 2ª SESSIÓ

Molt profitossa i enriquidora aquesta sessió, sempre que es comparteix allò que s'aprèn se li
pot treure més profit i vore altre punt de vista. Aquest tipus de tertúlies haurien de ser més
sovint entre els mestres.

3ª SESSIÓ
Poder veure el que és un aulari de 0-3 ben dotat i amb espais adequats a la seua edat ha
segut molt profitós; va servir per agafar idees.

4ªSESSIÓ

Ha cridat l’atenció el projecte sobre el pati per les dificultats que presentava i les ganes que
van mostrar quan explicaven el procés.
També el plantejament pedagògic (seguint la linea de la Marisol i el Juanjo), que pensen fa
plantejar-te molts aspectes i encoratgen per veure que és possible.
A destacar l'enfocament pedagògic que han explicat, basat en un currículum integrador i
amb la participació de tota la comunitat educativa i la col.laboració d'altres agents. També
ha cridat ll'atenció la visió que han transmès de l'alumnat com a autor de l'aprenentatge i no
tant com a protagonista.

MEMÒRIA ECONÒMICA

LLISTAT D’ASSISTENTS