ÍNDEX

TÍTOL 3

ÀREA 3

CONTEXTUALITZACIÓ 3

TEMPORITZACIÓ 3

FINALITAT 4

COMPETÈNCIES 5
Competències bàsiques pròpies 5
Competències bàsiques transversals 5

OBJECTIUS, CRITERIS I INDICADORS D’AVALUACIÓ 5

Objectius d’aprenentatge 6
Criteris d’avaluació 6
Indicadors de resultats de qualitat 6
Activitat d’avaluació 6

METODOLOGIA 7

EIXOS TEMÀTICS 8

ACTIVITATS D’APRENENTATGE 9

AVALUACIÓ 11

BIBLIOGRAFIA 12

ANNEX 13

2
TÍTOL Obrim l’escola a Life ÀREA Àrea d’educació artística: visual i plàstica

CONTEXTUALITZACIÓ

L’escola on es duran a terme les sessions és l’escola Balàfia-Pinyana, escola de màxima complexitat situada al barri de Balàfia. Actualment, aquesta
escola es troba en una situació especial, ja que fins l’any passat eren dues escoles diferents, l’escola Pinyana i l’escola Balàfia, però aquest any ja estan
oficialment unificades. L’únic obstacle que es troben ara mateix és que encara estan en dues seus diferents, pel fet que les obres encara estan en
procés. En ser una escola de dues línies, per cada curs hi ha una a cada seu, excepte a 6è que hi ha 3 línies, 2 aules a Pinyana i una a Balàfia.

El grup en el qual es portarà a terme les sessions es tracta d'un grup de sisè curs, és a dir, a cicle superior. Com hem comentat anteriorment, l'escola es
troba a Balàfia, a prop dels afores de la ciutat en un barri de classe obrera i on viuen moltes famílies immigrants. La classe consta de 24 alumnes, els
quals es troben en una situació de desconeixença, pel fet que molts d'ells son nouvinguts i, a més a més, les seves famílies estan menys capacitades
que d'altres en molts aspectes. Tot això, ens indica que ens trobem en una escola de màxima complexitat. A l'aula, sovint s'originen situacions
conflictives en el moment de crear grups a causa de la gran diversitat d'alumnes i, per aquesta raó, els grups proposats per aquesta unitat didàctica
seran heterogenis i a l'atzar, per fomentar el vincle del grup i la cooperació, tenint en compte que es tracta d'activitats dissenyades a partir d'ambients
que tenen familiaritzats. Deixant de banda aquestes dificultats, el grup és més aviat tranquil, tot i tenir ritmes diferents de treballs, les sessions se
segueixen amb normalitat.

L'escola Pinyana-Balàfia disposa d'unes instal·lacions molt limitades, ja que els espais que trobem no són gaire grans i, una causa d’això és que el centre
està construït a partir de barracons, a l'espera de la finalització de la construcció de la nova escola. D'altra banda, l'equip docent és un equip
generalment format per mestres nous i amb moltes ganes de tirar endavant un projecte que doni bases al futur del seu alumnat perquè puguin tenir
una oportunitat en el sistema.

Pel que fa a l’assignatura de visual i plàstica, aquesta es treballa de manera escassa. No es dona la importància que requereix, sovint utilitzant
arguments com que són alumnes de sisè i, per tant, estan molt enfeinats en preparar les competències bàsiques. Algunes de les activitats que hem
pogut observar són descontextualitzades i insignificatives, com per exemple, una activitat que van dur a terme en la qual creaven pingüins en motiu de
l’arribada de l’hivern (vegeu annex 1).

TEMPORITZACIÓ

La unitat didàctica anomenada Obrim l’Escola a Life consta de quatre sessions d’una hora cadascuna, per tant, tenint en compte que es realitza una

3
hora de visual i plàstica a la setmana, la programació tindrà una durada aproximada de quatre setmanes. En la primera sessió farem una introducció,
en la qual presentarem un artista, l’Olafur Eliasson i finamen de la tècnica de Land Art, a través de diferents recursos, com per exemple, fotografies de
moments bibliogràfics i de diferents obres. Així mateix, també presentarem una de les seves obres, la qual s’anomena “Life”. En la segona sessió
explicarem en què consistirà el projecte. Els infants hauran de fer ús de la seva imaginació i començaran a pensar una representació a través
d’elements naturals del que vulguin (vegeu annex 2). Entre aquesta sessió i la tercera, l’alumnat, per grups de tres persones, realitzarà les seves
produccions i les fotografiarà. Finalment, en la darrera sessió, els alumnes crearan una història a través de les produccions que han fet. Després
connectaran totes les fotografies amb un fil i ho penjaran entre dos arbres al pati, per visibilitzar la connexió amb la natura.

FINALITAT

Amb aquest projecte volem que els infants treballin el concepte de l'acolliment. Aquest és un tema que pot ser molt ampli, ja que podem parlar
d’acolliment en el cas d’una guerra o, buscar on em sento acollit jo com a persona. Considerem essencial treballar aquest tema en l’escola en que
estem perquè molts infants es poden sentir identificats al ser la majoria provinents de famílies immigrants. Paral·lelament, considerem fonamental
enfocar-ho a partir de l’art i l’educació artística.

“L'art i, per tant, l'Educació Artística es mou per aquestes zones de fricció, pels marges convencionals i dels discursos hegemònics. Els marges
no impliquen marginalitat. Els marges existeixen perquè també hi ha les fronteres. Són aquestes zones de contacte on es produeix la
convivència, els conflictes socials i la divergència de mirades” (Mesías, 2019).

En la línia de Mesías, un dels nostres propòsits és provocar una divergència de mirades a través de l’art i, que cada alumne pugui expressar la seva
opinió. Aquest concepte anirà lligat amb l’artista Olafur Eliasson i la seva obra “Life”, amb la qual volem, com hem mencionat anteriorment, que els
infants s'adentrin en el concepte d'acolliment. L'objectiu d'Olafur Eliasson amb la seva obra “Life”, és crear un espai de convivència entre els involucrats
i afectats per l'exposició: la fundació, les obres d'art, els visitants, els altres éssers que s'uneixen, les plantes del parc i el paisatge urbà que envolta el
museu (Barros, 2021). Aleshores, amb l'ajuda d’aquest i la seva obra, pretenem que els infants coneguin el concepte d'acolliment i que, al igual que fa
l’artista, siguin capaços de trencar barreres i observar que tots els llocs poden estar connectats i en quins es senten acollits.

A més a més, volem que els infants coneguin una tècnica nova que és el Land Art. Segons Antolín García, (2022) el Land Art és un corrent de l'art
contemporani en la qual es creen obres en plena naturalesa utilitzant en moltes ocasions els materials que trobem en ella: pals, pedres, gel... Un híbrid
entre paisatge i obra d'art, dos elements estretament enllaçats.

En conclusió, alguns dels objectius principals que tenim en aquest projecte són:

4
 - Que els alumnes coneguin a l’artista i la seva obra.
- Que els nenes i les nenes facin una representació que s’entengui.
- Que els infants entenguin el concepte de l’acolliment.

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques pròpies Competències bàsiques transversals

Àmbit artístic Àmbit d’educació en valors

Dimensió Competències Dimensió Competències

Percepció, comprensió 1 Competència 1. Mostrar hàbits de percepció Personal 1 Competència 3. Qüestionar-se i usar
i valoració conscient de la realitat visual i sonora de l’entorn l’argumentació per superar prejudicis i consolidar
natural i cultural. el pensament propi.

2 Competència 4. Comprendre i valorar elements Interpersonal 2 Competència 4. Mostrar actituds de respecte actiu
significatius de la contemporaneïtat artística. envers les persones, les seves idees, opcions,
creences i les cultures que les conformen.

Interpretació i 3 Competència 5. Emprar elements bàsics del 3 Competència 5. Aplicar el diàleg com a eina
producció llenguatge visual amb tècniques i eines d’entesa i participació en les relacions entre les
artístiques per expressar-se i comunicar-se. persones.

Imaginació i creativitat 4 Competència 8. Improvisar i crear amb els 4 Competència 6. Adoptar hàbits d’aprenentatge
elements i recursos bàsics dels diferents cooperatiu que promoguin el compromís personal
llenguatges artístics. i les actituds de convivència.

5 Competència 9. Dissenyar i realitzar projectes i

produccions artístiques multidisciplinàries.

OBJECTIUS, CRITERIS I INDICADORS D’AVALUACIÓ

5
 Objectius Indicadors de resultats de qualitat Activitat
Criteris d’avaluació
d’aprenentatge Nivell satisfactori Nivell de notabilitat Nivell d'excel·lència
d’avaluació

Reconeix elements subtils i Percep de manera Percep de manera Percep de manera conscient Rúbrica
complexos de l’entorn visual i conscient elements conscient elements elements subtils i complexos de d’observació
els relaciona. simples i evidents de subtils i complexos de l’entorn visual i els relaciona. del docent
l’entorn visual. l’entorn visual i hi mostra (veure annex 3)
Percebre de manera
interès. amb l’objectiu
conscient elements
de seguir uns
subtils i complexos de
Identifica les Identifica els matisos de Relaciona diferències de forma i criteris
l’entorn visual, tot
característiques bàsiques forma i color entre color entre elements naturals objectius.
relacionant les seves
Identifica les característiques de forma i color dels elements naturals del de l’entorn (plantes, roques…) Tanmateix,
característiques de
bàsiques de forma i color dels elements naturals del seu seu entorn (plantes, amb la seva funció o l’alumnat
forma i color.
elements naturals del seu entorn: plantes, roques, i roques…). característiques. realitzarà una
entorn. les diferències que s’hi autoavaluació
poden trobar. del seu
aprenentatge.

Observar i participar Valora una obra a partir Valora una obra a partir Valora una obra analitzant i
en l’exposició dels de la descripció dels seus de l’anàlisi dels seus interrelacionant els seus
arguments per valorar elements, del context i de elements, del context i elements, els contextos i les
manifestacions les seves funcions. de les seves funcions. funcions amb d’altres obres en
artístiques Valora una obra a partir de contextos i usos semblants.
contemporànies, diferents aspectes d’aquesta,
Participació
esbrinar la funció de com l’anàlisi dels seus
d’aula
l’obra artística i elements, del context, les
relacionar el desig i el funcions, etc.
missatge de l’artista
amb les pròpies
vivències i generar-ne
de noves.

Utilitzar elements del Elabora una producció visual Elabora creacions Elabora i crea creacions Elabora i edita creacions Rúbrica de
llenguatge visual i original a través de diferents artístiques visuals a artístiques visuals a artístiques visuals originals a valoració de la
plàstic, algun recursos i tècniques, tot través de recursos i través de recursos i través de recursos i tècniques producció

6
procediment propi o experimentant diferents tècniques bàsiques. tècniques complexes. complexes. artística (vegeu
proposat, així com procediments. annex 3).
recursos per
experimentar i crear
produccions
artístiques.

Planificar i construir Planifica el projecte seguint Planificar i construir una Planificar i construir una Planificar i construir una
una producció artística unes pautes establertes producció artística i producció artística, producció artística,
multidisciplinària i prèviament, de manera participar-hi amb interès. col·laborar-hi i ser col·laborar-hi amb tenacitat i
participar-hi amb autònoma i col·laborativa. receptiu a les aportar idees genuïnes.
interès. aportacions dels altres.

Actuar de manera Participa en equips de treball Participa en l’equip de Participa en l’equip de Participa en l’equip de treball Rúbrica de
eficaç en equips de fent la part de tasca que li treball fent la tasca treball fent la tasca fent la tasca assignada, fent co-avaluació de
treball, acceptant el correspon per a aconseguir assignada. assignada, fent aportacions i ajudant els altres grup (vegeu
seu rol i la seva tasca i metes comunes, acceptant el aportacions de manera membres del grup i expressant annex 5) i
esforçant-se per a seu rol, fent aportacions i respectuosa. les seves emocions davant de d’autoavaluació
aconseguir metes ajudant els altres membres les dificultats de manera (vegeu annex
comunes, fent del grup i expressant les seves respectuosa. 4).
aportacions i emocions davant dels
valorant-ne les dels conflictes de manera
altres, utilitzant el respectuosa.
diàleg igualitari per a
resoldre conflictes i
discrepàncies.

METODOLOGIA

La metodologia que hem emprat principalment per dur a terme l’activitat és l’aprenentatge cooperatiu. Els mètodes d'aprenentatge cooperatiu
organitzen els petits grups amb l’objectiu d’establir els vincles i requisits necessaris per a la cooperació. Però, tot i tenir això en comú, cadascú del grup
representa una manera diferent de gestionar les activitats d'ensenyament i aprenentatge. Concretament, el tipus d’aprenentatge que hem posat en
pràctica s’anomena “Learning Together” de Johnson i Johnson (2015). Aquest mètode consisteix en el fet que, en equips heterogenis, els alumnes
cooperin per obtenir un producte en grup. Actualment el treball cooperatiu és molt important: “la unió fa la força”, “junts cap a la victòria”..., són
nombrosos els exemples que ens dona la nostra cultura de la importància del treball col·lectiu.

7
Com a terme i concepte, la cooperació prové d'una visió pedagògica, basada en l'aprenentatge entre parells. Jean Piaget destaca com a precursor
d'aquest model. Efectivament, Piaget (Ovejero, 1990) explicava els grans avantatges que té la interacció entre companys per al desenvolupament
cognitiu a causa dels conflictes sociocognitius a què porta aquesta interacció, ja que segons aquest:

“La formació de les operacions sempre necessita un entorn favorable a la “cooperació”, és a dir, a les operacions realitzades en comú, per
exemple, el paper que juga la discussió, la crítica mútua, els problemes suscitats per l'intercanvi d'informació, la curiositat agusada per la
influència cultural d'un grup social, etc.”(Ovejero, 1990, p.68).

Paral·lelament, una tècnica artística que utilitzem és el “Land art”. Aquest és un moviment artístic contemporani que es caracteritza per la creació
d'obres en la natura. Generalment els artistes utilitzen els materials naturals per crear-ne l'obra: pals, pedres, relleus, gel i, altres, es converteixen en
els materials predilectes per crear (González i Arjona, 2014). Utilitzem aquesta tècnica, principalment, per crear un vincle entre l’alumne i la natura, ja
que una de les característiques d’aquesta tècnica consisteix en que la naturalesa deixa de ser només el tema d'inspiració i es converteix també en el
llenç. El paisatge s'uneix harmoniosament a l’obra creada i és part vital de la proposta plàstica.

EIXOS TEMÀTICS

Els eixos temàtics d’aquesta unitat didàctica són diversos, però tots acaben estretament lligats en una producció final. D’entrada, treballem un artista,
Olafur Eliasson. Aquest és un artista conegut per les seves escultures i instal·lacions a gran escala. Tanmateix, el paper que pren la natura és un pilar
fonamental en les seves obres. Eliasson ens convida amb les seves obres a explorar la nostra pròpia relació amb la natura. Això ho aconsegueix deixant
molts camins oberts perquè cadascú porti a terme una singularitat interpretativa (Díaz, 2021). En consegüent, tal com fa Olafur, un dels nostres
propòsits és crear un vincle entre l’alumne i la natura , fet que aconseguirem mitjançant la tècnica artística “Land art”.

En l’obra “Life” l’artista elimina la façana que separava l’edifici del jardí i convida a l’espectador a introduir-se al complet en la seva creació formant part
d’aquesta. Aprofitant aquesta decisió d’Olafur Eliasson, volem fer una metàfora en la qual trenquem les barreres que ens imposa la societat, obrint els
espais a tothom, fent així que l’escola sigui un espai d’acollida col·lectiu en el qual tothom es pugui sentir a gust oferint un espai lliure de
discriminacions. On també els infants es puguin inhibir de separacions socials, personals o culturals entre altres motius. Volem proporcionar un indret
en el qual es puguin sentir vulnerables i puguin ser creadors de lligams amb el que els envolta, desencadenant un clima a l’aula que promogui la
connexió entre iguals i connecti l’afinitat que ells/es mateixos puguin desenvolupar amb el seu entorn més proper. Tot això es durà a terme a través de
la creació de la història d’acolliment, amb la qual l’alumnat s’adentrarà en aquest concepte.

Així mateix, un altre tema que treballem és el de l’acolliment. Aquest tema és crucial en la societat en què vivim, ja que, com podem observar, moltes

8
persones han de deixar enrere les seves llars en busca de futurs dignes, sigui per l’esclat d’alguna guerra o per les condicions de vida imposades.
Paral·lelament, considerem molt enriquidor tractar aquest tema en aquesta tipologia d’escola (d'alta complexitat), ja que la majoria d’infants provenen
de famílies immigrants i, d’aquesta manera es poden sentir identificats i narrar en primera persona la seva història.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

SESSIÓ TEMPS DESCRIPCIÓ ACTIVITATS MATERIALS ORGANITZACIÓ ESPAI

Per introduir el tema, primer els presentarem l’autor

Olafur Eliasson, explicant qui és, quines tècniques utilitza, Caixes de cartró amb
15 minuts els temes que sol tractar i mostrant obres conegudes fulls i imatges amb Tota la classe Aula
mitjançant caixes en les quals hi haurà algun aspecte aspectes de l’artista.
relacionat amb l’autor.

Tot seguit els mostrarem l’obra Life d’aquest autor,

preguntant-los primer a ells que es el que veuen i que els
10 minuts transmet. Un cop fet això els explicarem qui és el missatge Tota la classe Aula
1 que pretén transmetre i com conecta la naturalesa amb
l’acolliment.
Presentació multimèdia.
Un cop tret el tema de l’acolliment, parlarem sobre què vol
dir la paraula acolliment, què els transmet i en què pensen
20 minuts Tota la classe Aula
quan l’escolten. Així mateix, els mostrarem altres obres,
amb diverses tècniques on abordin aquest tema.

Posarem en comú les idees principals que hem treballat

5 minuts - Tota la classe Aula
durant la sessió.

Introduïm la tècnica “Land art”, explicant en què consisteix,

els principals artistes i mostrant imatges de diversos
exemples. Cada grup haurà de reflexionar sobre l’obra d’un
Presentació multimèdia i
30 minuts artista mencionat. Sabem que és una tècnica diferent a la Tota la classe Aula
2 obres impreses
de l’artista, per això, ens aturarem a comentar la tècnica i
deixar clar que totes dues (instal·lació artística i “land art”)
poden conviure.

9
 Expliquem als alumnes que el projecte consisteix en crear
una producció mitjançant la tècnica “Land art”
representant l’acolliment i que treballaran en grups de 3. Tota la classe
15 minuts - Aula
Distribuïm l’aula en grups de 3 perquè així els alumnes Grups de 3
comencin a parlar de quines idees tenen, com ho faran i
que necessitaran.

Fem posada en comú de com ha anat la pluja d’idees i com

10 minuts - Tota la classe Aula
s’han sentit dins del grup.

Expliquem en que consistirà i com estarà distribuida la

5 minuts - Tota la classe Aula
sessió.

Abans de començar la construcció del “Land art” tindran

10 minuts un temps per acabar de parlar com el voldran fer i - Grups de 3 Aula
distribuir-se les feines.
3
Construiran les seves construccions a partir del material
Materials naturals (pals,
35 minuts que hauran portat o que trobin pel pati i voltants de Grups de 3 Pati
pedres, fulles…)
l’escola (si és possible sortir).

Posada en comú de com ha anat la sessió i com s’han

10 minuts - Tota la classe Aula
sentit dins del grup.

Mostrarem les imatges de les seves produccions i cada

10 minuts grup explicarà la seva, quins materials han utilitzat i què Imatges dels land art Tota la classe Aula
representa (han de buscar un missatge, una explicació…).

A partir d’aquí els alumnes crearan una història a través de

les produccions que han fet amb ajuda del docent. És
4 evident que crear una història a partir de produccions tan
40 minuts abstractes com les que poden sortir pot ser difícil, per això, - Tota la classe Aula
es durà a terme amb tot el grup classe junt (així tothom
pot aportar idees) i l’ajuda del docent.

10
 Connectarem totes les fotografies de les seves produccions Imatges dels land art i fil Tota la classe Pati
amb un fil i el penjarem al pati entre dos arbres, per així
crear una exposició per a tota l’escola. Finalment, farem
10 minuts
una posada en comú parlant de què els ha semblat el
- Tota la classe Aula
projecte, què han après i com s’han sentit durant el procés
i a l’acabar.

AVALUACIÓ

Considerem essencial fer partícip l’alumnat de la seva avaluació, perquè tal com expressa Neus Sanmartí (2009), la correcció només l’ha pot fer la
persona que s’ha equivocat. Hem de donar-los eines com explicitar els criteris, realitzar coavaluacions, etc. “Si sempre diem als infants on s’han
equivocat, crearem alumnes dependents i poc autònoms i, l’autonomia és un aspecte clau per aprendre”. En consegüent, en aquesta unitat part de
l’avaluació serà duta a terme per l’alumnat.

D’entrada, avaluarem la part més teòrica de presentació de l’artista i les seves obres mitjançant una rúbrica d’observació del docent (vegeu annex 3).
D’altra banda, valorarem la producció amb elements de la natura a través de la mateixa rúbrica per així poder ser més objectius. Finalment, un aspecte
que valorarem és la cooperació i el treball en equip, el qual serà avaluat a través d’una rúbrica de coavaluació (vegeu annex 5) i una rúbrica
d’autoavaluació (vegeu annex 4).

Totes aquestes rúbriques es duran a terme a través del programa “Corubrics” en el qual introduirem els ítems de les diferents rúbriques i, els alumnes
rebran un correu electrònic amb un qüestionari per valorar la seva tasca o algun company . Un cop l’alumnat ha dut a terme els diferents qüestionaris,
el docent rep la qualificació d’autoavaluació de cada alumne, juntament amb la mitjana de notes de coavaluació d’aquest (vegeu annex 6).

11
BIBLIOGRAFIA

Antolín García, A. (2022). ¿Qué es el «Land Art»? Definición y principales artistas.

https://www.elledecor.com/es/arte/a25561802/land-art-que-es/

Barros, A. (2021). Perspectiva infinita sobre la «vida». Life por Olafur Eliasson.
https://www.metalocus.es/es/noticias/perspectiva-infinita-sobre-la-vida-life-por-olafur-eliasso
n

Díaz, S. (2009). OLAFUR ELIASSON: PASAJES DE LUZ. (Treball de Fi de Grau, Universitat

de Sevilla).
https://idus.us.es/bitstream/handle/11441/130528/WAOTFG_383.pdf?sequence=1&isAllowe
d=y

González, S., i Arjona, Y. (2014). Land Art: Arte, política y naturaleza. Estudios sobre Arte
Actual, 2.

Johnson, D., i Johnson, R. (2015). Learning Together And Alone. Educational Researcher,
10, 5-10.

Mesías, J. M. (2019). Educación Artística Sensible. Cartografía Contemporánea para

arteducadores. Barcelona, Editorial GRAO.

Ovejero, A. (1990). El aprendizaje cooperativo. una alternativa eficaz a la enseñanza

tradicional. Barcelona: PPU

Sanmartí, N. (2019). Avaluar la competència, avaluar per ser més competent. Anuari de
l'Educació de les Illes Balears.

Servei d’Ordenació Curricular d’Educació Infantil i Primària. (2017). Currículum d’Educació

Primària.
https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curricul
um/curriculum-ed-primaria.pdf

12
ANNEX

- Annex 1: activitat realitzada a l’escola de pràctiques

13
- Annex 2: exemples de produccions

14
 - Annex 3:

RÚBRICA D’OBSERVACIÓ PER PART DEL DOCENT

Expert Avançat Aprenent

Percep de manera conscient elements subtils i Percep de manera conscient elements subtils i Percep de manera conscient elements simples i
complexos de l’entorn visual i els relaciona. complexos de l’entorn visual i hi mostra interès. evidents de l’entorn visual.

Relaciona diferències de forma i color entre elements Identifica els matisos de forma i color entre elements Identifica les característiques bàsiques de forma i
naturals de l’entorn (plantes, roques…) amb la seva naturals del seu entorn (plantes, roques…). color dels elements naturals del seu entorn: plantes,
funció o característiques. roques, i les diferències que s’hi poden trobar.

Valora una obra analitzant i interrelacionant els seus Valora una obra a partir de l’anàlisi dels seus Valora una obra a partir de la descripció dels seus
elements, els contextos i les funcions amb d’altres elements, del context i de les seves funcions. elements, del context i de les seves funcions.
obres en contextos i usos semblants.

Elabora i edita creacions artístiques visuals originals a Elabora i crea creacions artístiques visuals a través de Elabora creacions artístiques visuals a través de
través de recursos i tècniques complexes. recursos i tècniques complexes. recursos i tècniques bàsiques.

S’expressa i es comunica combinant la utilització dels S’expressa i es comunica emprant elements bàsics del S’expressa i es comunica emprant elements bàsics del
elements bàsics del llenguatge visual de manera llenguatge visual de manera creativa. llenguatge visual (el traç la forma, el color i el volum).
creativa.

- Annex 4:

RÚBRICA D’AUTOAVALUACIÓ

Expert Avançat Aprenent Novell

Planifico i faig la feina que em pertoca, Faig la feina encomanada i no faig Necessito l’ajuda dels meus companys i No acabo les feines i per tant no les puc
busco els recursos necessaris i en recerques ni experimentacions per del docent per acabar la feina. aportar al grup.

15
proposo de nous.
Participo activament i faig perquè
participi tothom, col·laboro, respecto i
no imposo les meves idees i, accepto els
suggeriments dels altres.
Ajudo als companys i demano ajuda.
Explico els dubtes. Sempre arribem a un
consens justificant els arguments.
Exerceixo el meu càrrec, assumint les
meves responsabilitats i mostrant una
actitud positiva.
- Annex 5:
Expert
Hem treballat, ens hem ajudat i hem
acabat la feina en el temps acordat.
Ens hem organitzat nosaltres mateixos i
hem solucionat les dificultats de forma
autònoma.
Hem col·laborat tots activament en la
ampliar-la o millorar-la.
Participo, col·laboro i respecto els
companys, però no faig perquè participi
tothom, no imposo les meves idees,
però no sempre accepto els
suggeriments dels altres.
No sempre ajudo o demano ajuda als
companys i en les discussions quasi
sempre participo. També procuro
arribar al consens.
Intento assumir el meu càrrec,però em
costa, encara que m’esforço per
aconseguir-ho. És una responsabilitat
que he d’assumir.
RÚBRICA DE COAVALUACIÓ
Avançat
Cadascú ha dut a terme la seva tasca
però amb poca constància i puntualitat
per acabar la feina.
Ens hem organitzat sols però, hem
necessitat la intervenció del docent en
alguna ocasió.
Alguns membres no han fet la feina que
16
Participo i acostumo a imposar les
meves idees, em costa acceptar els
suggeriments dels altres i no faig
perquè participi tothom.
No sempre demano ajuda i no
acostumo a participar en les
discussions, encara que m’agrada que el
grup arribi a un consens.
Només a vegades exerceixo el meu
càrrec, entenc que no soc suficientment
responsable.
Aprenent
Hem tingut dificultats en mantenir els
rols, ens ha faltat constància i
puntualitat per acabar la feina.
Ha estat necessària l’ajuda del docent
per organitzar-nos.
Alguns membres no han fet la feina que
No acostumo a participar ni a
col·laborar amb els companys. Deixo
que els altres facin la feina.
Em costa participar i demanar ajuda. No
em sento implicat per arribar a un
consens.
No acabo d’assumir el meu càrrec i, no
en sóc conscient.
Novell
Ens hem implicat poc en la realització
de l’activitat.
L’organització no ha estat la correcta.
La col·laboració ha sigut inexistent.
realització de la tasca. els tocava en algunes ocasions. els tocava.

Hem assolit amb èxit tots els objectius Hem assolit força bé la majoria Hem assolit algun objectiu dels No hem assolit cap dels objectius
que ens havíem proposat com a grup. d’objectius proposats com a grup. proposats. proposats com equip.

Estic molt satisfet de la resolució de la Estic satisfet de la resolució de la tasca Estic poc satisfet de la resolució de la No hem dut a terme gaire bé les
tasca en comparació amb el que havíem en comparació amb el que havíem tasca, ja que hi ha alguna tasca que no tasques proposades.
planificat a l’inici. planificat a l’inici. hem pogut dur a terme o que no hem
realitzat gaire bé.

- Annex 6:

Enllaç al programa: https://docs.google.com/spreadsheets/d/186jaEc5axKjz9mrcOVnf4qUT31ZbrdvJ2s9hHAnHi14/edit?usp=sharing

17