TEMA 2 .EXPRESSIVITAT I CREATIVITAT.

FACTORS QUEINTERVENEN EN EL
PROCÉS CREATIU.ESTRATÈGIES.

1. INTRODUCCIÓ

2. EXPRESSIVITAT

3. CREATIVITAT

4. DESENVOLUPAMENT DE L'EXPRESSIÓ GRÀFICA DURANT LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

- Gargot
- Pre esquemàtica
- Realista
- Naturalista
- Adolescència
5. NIVELLS DE EXPRESSIVITAT I CREATIVITAT

- Nivell expressiu
- Nivell productiu
- Nivell inventiu
- Nivell innovador
- Nivell emergent
6. CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONALITAT CREATIVA

- la curiositat
- facilitat d'idees i expressió
- flexibilitat
- capacitat de crítica
- inconformisme
- autoconfiança
- enginy
- espontaneïtat i imaginació
7. ETAPES DEL PROCÉS CREATIU

- Preparació
- Incubació
- Il·luminació
- Verificació o comprovació
- Expressió
8. FACTORS QUE AFAVOREIXEN EL PROCÉS CREATIU.

- Una educació familiar

- La motivació
- El distanciament
- El pas de el temps
9. FACTORS QUE DIFICULTEN EL PROCÉS CREATIU
- Bloquejos perceptius
- Bloquejos emocionals
- Bloquejos culturals i ambientals
- Bloquejos intel·lectuals
- Bloquejos d'expressió
10. ELEMENTS DEL LLENGUATGE GRÀFIC-PLÀSTIC I VISUAL QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS CREATIU

- EL PUNT
- LA LÍNIA
- EL PLA
- LA TEXTURA
- EL COLOR

11. MÈTODES HEURÍSTICS PER PROMOURE LAPERCEPCIÓ+

- Mètode brain-storming o pluja / tempesta d'idees

- Mètode de relació inusual
- Mètode de la pensada lúdic o lateral
- Mètode de la pensada morfològica

12. MÈTODES PER DESENVOLUPAR EL POTENCIAL CREATIU EN GRUP O A CLASSE

-Animar permanentment els alumnes a la creació valorant l’originalitat de cadascú

-Desenvolupar projectes enfocats a la investigació personal
-Fer veure als alumnes molts exemples de qualsevol manifestació icònica

13. IMPORTÀNCIA DE L'ACTIVITAT ARTÍSTICA PER ALDESENVOLUPAMENT DE LA CREATIVITAT

- L'activitat artística és la millor per a promoure la creativitat.

- Promou la creativitat tant en la concepció i el desenvolupament comen l'expressió final.
- La creativitat artística es relaciona amb l'expressió dels sentiments i el gaudi estètic.

14. BIBLIOGRAFIA
 1. INTRODUCCIÓ

Durant segles la societat no va considerar l'expressivitat i la creativitat com valors en si mateixos. No obstant
això en la societat actual es valora molt la creativitat i la capacitat d'innovar sent insubstituïbles en el procés
creatiu. La creativitat no es pot considerar un do natural, sinó com a part del desenvolupament i
l'aprenentatge dels ciutadans. Ha interioritzar com una actitud docent i escolar de manera que formi part
indispensable de la formació de l'alumnat. Per tant cap assignatura de el sistema educatiu pot aportar més al
desenvolupament de la creativitat que les pertanyents a la nostra Àrea. En definitiva, que sense
l'expressivitat i la creativitat, ambdues capacitats essencials dins de la comunicació, fets com el
desenvolupament tecnològic, científic o social no haguessin estat possibles. Pel que tecnologia i humanisme
no són, doncs, dos conceptes contraposats, sinó complementaris en el mes intrínsec de l'ésser humà: en la
seva dimensió expressiva i creativa.

2. EXPRESSIVITAT

L'expressivitat és la facultat de comunicar un missatge a través dequalsevol tipus de llenguatge. És una part
indispensable en el procés creatiu ja que es mostra tant en el significat com en el significant del missatge. Els
codis oberts propis dels llenguatges artístics afavoreixen la expressivitat i creativitat personal.

3. CREATIVITAT

La creativitat pot definir com la capacitat de produir alguna cosa nou. És una funció cognitiva, pròpia de la
intel·ligència i intrínsecament humana. A la creativitat intervenen la percepció, la memòria i la producció i
avaluació de nous pensaments. L'origen d'aquests nous pensaments pot ser de qualsevol estímul visual,
sonor etc. o una interrelació inusual entre ells i la percepció o la memòria. Cal assenyalar que la necessitat
d'explorar, d'investigar, de descriure en definitiva la creativitat, no està limitada a la conducta humana sinó
que la experimenta el regne animal pel que no hem de confondre aquesta creativitat animal amb les pautes
dictades per l'instint.
 4. DESENVOLUPAMENT DE L'EXPRESSIÓ GRÀFICA DURANT LA INFÀNCIA
I L’ADOLESCÈNCIA.

Aquest desenvolupament travessa per diferents etapes:

-Gargot : de 0-4 anys. Aquesta fase es defineix com el control motriu de al traç. No sol ser una fase
clarament representativa.

- Pre esquemàtica: de 4-7 anys. En aquesta fase s'inicia la simbolització i la nominació. Es plasma una recerca
de la comunicació gràfica.

- Realista : de 9-12 anys. Es busca la mimesi i augmenta la fantasia. es solen copiar els dibuixos animats o
altres fonts pròpies de l'entorn.

-Naturalista: de 12-14 anys coincidint amb l'arribada a la secundària. En aquesta fase es produeix una
millora de l'observació. Es busca l'espai i el volum. L'alumne es converteix molt crític amb els seus treballs
predominant la frustració per la seva incapacitat. S'abandona l’expressió gràfica.

-Adolescència: de 14-18 anys. En aquesta fase o etapa no se sol interès per l'art, però si pels llenguatges
gràfics com els dels videojocs, el cinema o la publicitat.

5. NIVELLS D'EXPRESSIVITAT I CREATIVITAT.

 Nivell expressiu : vinculat a la capacitat de manifestar sentiments emocions subjectives. És clar

exemple d'aquest nivell seria una de les obres de Van Gogh com ara "La nit estrellada" o
"L’habitació”.
 Nivell productiu : relatiu a la capacitat per trobar la manera d’expressar les creacions. Prova d'això
seria Cezanne i la seva reproducció tonal del volum en les seves obres i Miró amb les seves peculiars
formes que s’han convertit en un clar element identificatiu de la seva obra.
 Nivell inventiu : en ell es troba una major dosi d'invenció i capacitat per descobrir noves realitats; a
més exigeix flexibilitat perceptiva per poder detectar noves relacions entre els elements existents, és
vàlid tant en el camp de la ciència com en el de l'art. Pot servir d'exemple Andy Warhol i el seu ús
d'objectes comuns.
 Nivell innovador : en aquest nivell intervé l'originalitat. Es fonamenta en alterar els fonaments del
llenguatge i reajustar-. És clar exemple seria Picasso i Braque amb el Cubisme.
 Nivell emergent : en aquest nivell no es produeixen modificacions de principis antics sinó que
suposa la creació de principis nous. En aquest nivell es revolucionen els fonaments del llenguatge.
Per exemple l'obra de Kandinsky iniciant l'abstracció o l'art conceptual.
 6. CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONALITAT CREATIVA

Una actitud creativa representa una resposta adequada a una situació nova. Podem considerar com a
principals característiques d’una personalitat creativa a la curiositat, facilitat d'idees i expressió, flexibilitat,
capacitat de crítica, inconformisme, autoconfiança, enginy, espontaneïtat i imaginació. Hi ha una sèrie
d'estudis en què es compara a individus creatius, seleccionats amb base en els seus èxits i entre els quals hi
ha arquitectes, científics i escriptors, amb els seus col·legues menys creatius. La diferència entre els altament
creatius i els relativament no creatius no resideix en la intel·ligència tal com aquesta es mesura en els test
d’intel·ligència.

Actualment es considera que creativitat i intel·ligència són capacitats mentals bastant diferents. La
intel·ligència, per la qual cosa s'aprecia en els ja citats test d'intel·ligència, pot considerar-se com a
pensament convergent, com la capacitat de seguir pautes de pensament acceptades i de subministrar
solucions correctes a un problema donat. Mentre que si parlem de creativitat ho fem d'una altra capacitat
clarament diferent per la qual cosa intel·ligència i creativitat no han d'estar interrelacionades entre si. Prova
d'això és que hi ha alumnes amb un coeficient intel·lectual elevat que no tenen per que ser creatius així com
un alumne amb un coeficient inferior pot ser molt creatiu.

Pel que podríem afirmar que:

-els alumnes amb creativitat i un alt coeficient: tenen nivells alts d'atenció i solen ser líders.

-els alumnes amb creativitat molt desenvolupada i mitjà o baix nivell de coeficient: solen ser sensibles i solen
tenir problemes d'adaptació i dificultats per al treball en grup i la co-elaboració de projectes.

-els alumnes amb nivell de creativitat i de coeficient mitjà o baix: tenen un rendiment escolar molt variable.

7. ETAPES DEL PROCÉS CREATIU.

El procés creatiu consta de cinc etapes:

 Preparació : s'accepten les noves informacions per mitjà de la percepció. És com si es tractés d'un
sentiment que indica la presència d’una nova situació.
 Incubació : elaboració o organització del que assumit en l’etapa anterior.
 Il·luminació : és com l'espurna o fruit que dóna la solució a el problema. és conseqüència de l'anàlisi
i la recerca de solucions.
 Verificació o comprovació : quan la idea és conscientment verificada, jutjada o avaluada abans de
comunicar-la.
 Expressió : transmissió de la solució per mitjà d'un llenguatge. aquesta etapa és molt important en la
comunicació artística i moltes vegades suposa la veritable creació.
8. FACTORS QUE AFAVOREIXEN EL PROCÉS CREATIU

D’entre els factors que afavoreixen el procés creatiu podríem destacar els següents:

 Una educació familiar i infantil que promogui la creació i l'autoestima sent aquesta última un tret de
la personalitat a què cal permetre el seu desenvolupament.
 La motivació la qual augmenta l'esforç i la profunditat de pensament, però d'altra banda, dificulta
l'anàlisi.
 El distanciament el qual ajuda a trobar un altre punt de vista ajudant i afavorint a el mateix temps la
síntesi precisa.
 El pas de el temps el qual promou una anàlisi mes serè i global.

9. FACTORS QUE DIFICULTEN EL PROCÉS CREATIU

A aquests factors que dificulten el procés creatiu se'ls denomina bloquejos i es classifiquen de la següent
manera:

 Bloquejos perceptius: és la incapacitat per apreciar els estímuls o relacionar-los amb la memòria.
 Bloquejos emocionals: són fruit de la baixa autoestima, solen desmotivar l'individu i provoquen
l'autocensura.
 Bloquejos culturals i ambientals: són aquelles normes o conductes socials que representen un fre a
la innovació, representarien la censura externa.
 Bloquejos intel·lectuals: són conseqüència de la incapacitat per analitzar el problema o del
desconeixement de conceptes o els procediments necessaris per a la creació.
 Bloquejos d'expressió: dificulten la col·laboració amb altres individus i la comunicació de les
creacions .

10. ELEMENTS DE EL LLENGUATGE GRAFICO-PLÀSTIC I VISUAL QUE

INTERVENEN EN EL PROCÉS CREATIU

10.1 EL PUNT

És l'element d'expressió plàstica més simple i petit. La seva primera finalitat és indicar una posició. Encara
que habitualment el punt es considera rodó, es pot representar amb diferents formes segons la seva funció:
per exemple, els punts gramaticals dels textos són quadrats i petits per no distreure l'atenció. sense això el
punt grafico-plàstic pot tenir superfícies i contorns irregulars. Un punt ha d'ocupar un espai certament petit
en una superfície si sobrepassa certa mida en comparació amb altres formes que l'envolten desconsidera un
pla.

Tot i això, el que més ens interessa no és el seu aspecte sinó la seva naturalesa dinàmica, és a dir, la seva
capacitat de crear tensions visuals segons on estigui situat en la composició. Quan els punts estan prou junts
tendim a unificar-i veure'ls en un únic conjunt de manera que el que apreciem són diferents taques de color
qual cosa va ser intel·ligentment aprofitat pels Puntillistes, que utilitzant punts de limitats tons, van
aconseguir avançar-se al fotogravat en quadricromia. Els puntillistes van utilitzar també diferents efectes
visuals tals com la concentració en la qual s'agrupen els punts existint una major definició però per en contra
una menor lluminositat i la dispersió, en la qual es distancien uns d’altres i per norma ha una menor definició
i una major lluminositat. Podem nomenar George Seurat i a Paul Signac com els principals representants
d'aquest moviment.

Cal assenyalar que per Kandinsky, el punt geomètric troba la seva forma material en l'escriptura, pertany al
llenguatge i significa silenci.

10.2 LA LÍNIA

La línia es defineix com un punt en moviment o com la unió il·limitada de punts. Té posició i direcció en
l'espai i una de les seves principals funcions consisteix a delimitar el contorn de les formes. La línia no
existeix en la naturalesa, és tan sols un concepte. No obstant això l’ésser humà veu línies allà on es
juxtaposen dos tons. Indica una trajectòria.

També pot separar dos plans entre si. s’integra en un d'ells i es transforma en contorn ( "Zebres" de
Vasarely).Pot servir també per ombrejar. La línia es pot classificar de la següent manera:

 Línies simples:

Són les que estan constituïdes per un sol traç ja sigui recte o corb. Dins de les línies simples podem trobar la
s'emboliquen corbes, horitzontals, verticals i diagonals adoptant cadascuna d'elles un significat diferent:

- Línia corba: és símbol de moviment, dinamisme, acció i sobretot de feminitat.

- Línia horitzontal: simbolitza calma, tranquil·litat, repòs absolut alhora que transmet estabilitat.

-Línia vertical: simbolitza la força, la solidesa, l'elegància, l’espiritualitat i elevació pel que fa al seu sentit
ascendent i si és descendent l'efecte és el contrari: inferioritat i negativitat són els aspectes predominants.

- Línia diagonal: simbolitza el major grau d'inestabilitat i de moviment.

 Línies compostes:

Estan formades per fragments de dues o més línies rectes o corbes. Dins d'aquestes línies estan al seu torn:

-Les línies trencades(Formades per fragments de línies rectes: simbolitza el grau màxim de dramatisme)

-Les línies ondulades (formades per fragments de línies corbes)

-Les línies mixtes (formades per fragments de línies rectes i corbes).

10.3 PLA

El pla és la superfície bidimensional sobre la qual es treballa l’obra plàstica i consta generalment de quatre
costats paral·lels dos a dos encara hi hagi altres com ara: corbs, triangulars, romboïdals etc. La vora inferior
és el que més pes suporta. Si examinem qualsevol pintura la majoria de les figures o elements s'agrupen
sobre la part inferior encara que sigui en una obra no figurativa. Al seu torn el costat dret i esquerre no
admet el mateix pes de manera que tot element sembla pesar més situat a la part dreta que a l’esquerra la
qual cosa s'utilitza com a recurs per captar l'atenció de l’espectador.

Podríem assenyalar als Cubistes com els artistes que més importància li han atorgat a el plànol en les seves
obres sense oblidar a artistes com Mondrian; Vasarely entre d'altres. Wucius Wong classifica les formes
planes de la següent manera:

- Geomètriques: construïdes matemàticament.

- Orgàniques: limitades per corbes lliures adoptant infinites aparences.
- Rectilínies: construïdes per línies rectes que no estan relacionades matemàticament entre
si.
- Irregulars: limitades per línies rectes i corbes que no estan relacionades tampoc
matemàticament entre si.- Manuscrites: creades a mà alçada.
- Accidentals: construïdes accidentalment.

Atenent a l'expressivitat:

- Els plans verticals: expressa tensió ascendent, elevació, espiritualitat, suggereix força i
sensacions d'equilibri.
- Els plans horitzontals: expressen calma, estabilitat, repòs, relaxació i monotonia.

10.4 TEXTURA

La textura queda definida com la qualitat d'una superfície determinada ja sigui d'un ésser o objecte.

Hi ha diferents tipus de textures:

- Textures naturals i artificials.

- Textures tàctils i visuals o gràfiques.

Cada tipus de textura ens transmet una sensació determinada: mentre que una textura granulada o rugosa
ens transmet sensació de moviment, dinamisme, una textura llisa és certament estàtica. Una textura aspra
resulta desagradable mentre que una suau produeix l’efecte contrari.

10.5 EL COLOR

És un atribut dels objectes que percebem en resposta a una estimulació nerviosa de l'ull causada per una
longitud d'ona lluminosa. És la dimensió en la que més està implicat l’individu. Podem veure el món de dues
formes: en blanc i negre o en color. La monocromàtica és essencial per a l'organisme humà ja que té a veure
amb aspectes de la supervivència i la policromàtica es relaciona amb emocions tot i que també és una gran
font d'informació i d’experiència. De la color s'han ocupat físics, filòsofs, poetes, artistes, teòrics de l’art i
psicòlegs entre d'altres ja que està relacionat amb totes aquestes matèries.
Des de la Física, el color és llum assegura Newton i ens ho demostra experimentant amb prismes i feixos de
llum blanca.

No hi ha una teoria única sobre el color però des d'un punt de vista pràctic ens interessa quedar-nos amb
dos enfocaments:

• El color-llum: respondria a les teories de Newton.

• El color-matèria: seria el que fem servir quan fem servir pigments. Aquests dos colors assumeixen
significats simbòlics determinats ja sigui perla cultura o pel mateix artista, en funció d'allò que es desitgi
expressar. Per exemple en la cultura occidental, el color blanc representa puresa mentre que a l'oriental
simbolitza mort.

Quan el significat es l'atorga l'artista, és més difícil d'apreciar ja que respon a motivacions personals. Dondis
ens diu: el groc és el color més pròxim a la llum i la calor, el vermell és el més emocional i actiu i el blau és el
mes passiu i suau. el vermell i el groc tendeixen a expandir-se mentre que el blau a contreure ".

A partir d'aquest tipus d'apreciacions, va aparèixer una altra nova classificació del color:

 colors freds (participen de el blau)

 colors calents (contenen vermell i groc).

Des d'aquest punt de vista el verd i el violeta participarien de tots dos, de manera que es consideren els més
equilibrats. Les propietats del color són:

• To: correspon a la seva longitud d'ona i coincideix amb que generalment entenem per color. Existeixen
més de cent tons però els més usats són els anomenats primaris (magenta, groc i cian) i els secundaris (verd,
taronja i violeta) a partir dels quals s'organitza el cercle cromàtic.

• Brillantor, valor o lluminositat: quantitat de llum o foscor afegida.

• Saturació: grau de puresa d'un color.

11. MÈTODES HEURÍSTICS PER PROMOURE LA CREACIÓ.

 Mètode brain-storming o pluja / tempesta d'idees

Aquest mètode va ser ideat per Alex F. Osborn, professor de la Universitat de Bufalo(EUA). Es tracta que
cada individu descobreixi els seus propis recursos i tracti de desenvolupar al màxim les seves capacitats
imaginatives. És un mètode que es presenta per ser treballat en grup per tal que s’estimulin unes persones
amb altres. Podria concebre com un joc en el qual les principals regles serien:

 excloure en tot moment el judici crític.

 fer treballar la imaginació per tal de produir noves idees.
 buscar les combinacions o connexions entre les idees prèviament suggerides.

Perquè tingui èxit, els grups no han de ser ni molt petits ni molt grans, és recomanable la figura d'un
moderador que estableixi un tema específic que es va a tractar i que no deixeu que els integrants s’apartin
d'ell excessivament. Aquest mètode resulta vàlid sobretot per analitzar quadres o imatges i per inventar
arguments.

 Mètode de relació inusual

Va ser publicat per Charles S. Whiting en1985. Consisteix en relacionar elements d'una llista, prèviament
elaborada, provinents de camps propers i / o allunyats classificant-los en grups que tinguin algun tipus de
relació. per exemple: regadora, elefant. S'associa el tub de la regadora amb la trompa de l'elefant.

És un mètode molt útil per motivar a classe. Per exemple: el tema dels polígons aplicar-los a una activitat
que consisteixi en el disseny d'unes llantes per a un cotxe.

 Mètode de la pensada lúdic o lateral

Aquest mètode té com principal objectiu desenvolupar noves idees de manera que es desfacin patrons de
pensament evitant bloquejos mentals. promou l'alternativa. És un mètode que funciona amb la figuració o la
iconicitat. per exemple: prendre una part pel tot o reduir gairebé a l'abstracció.

 Mètode de la pensada morfològica

Consisteix a donar-li forma esquemàtica als problemes i visualitzar-los. Suposa la deducció de totes les
solucions possibles a un problema donat. Distingim el mètode de la caixa morfològica , que es construeix
tenint en compte els següents criteris:

 localització de el problema.
 exacta definició i descripció de el problema.
 es classifiquen les solucions a el problema.-es analitzen les solucions a el problema.
 es triï la millor solució a el problema.

D’altra banda hi ha dos tipus de caixes morfològiques:

 caixa morfològica moderada : si s'analitzen totes les combinacions de la caixa.

 caixa morfològica seqüencial : si els criteris de valoració han estat fixats prèviament.
  Mètode de la prova i error

Aquest mètode és molt útil en la creació artística. Especialment vàlid en la creació infogràfica (fer-desfer).

12. MÈTODES PER DESENVOLUPAR EL POTENCIAL CREATIU EN GRUP O A

CLASSE.

D’entre els mètodes existents podríem ressaltar els següents:

-Animar permanentment els alumnes a la creació valorant l’originalitat de cadascú. El professor ha de

recompensar l'esforç de la recerca.-no criticar els errors en la recerca d'aquesta originalitat sinó reconduir el
procés cap a possibles solucions-promoure activitats obertes amb marge per a la personalització.

-Desenvolupar projectes enfocats a la investigació personal

-Fer veure als alumnes molts exemples de qualsevol manifestació icònica amb el que es busca principalment
l'augment de l’experiència.

13. IMPORTÀNCIA DE L'ACTIVITAT ARTÍSTICA PER AL DESENVOLUPAMENT

DE LACREATIVITAT.

L'activitat artística és important per al desenvolupament de la creativitat per les següents raons:

- L'activitat artística és la millor per a promoure la creativitat.

- Promou la creativitat tant en la concepció i el desenvolupament comen l'expressió final.

- La creativitat artística es relaciona amb l'expressió dels sentiments i el gaudi estètic.

14. BIBLIOGRAFIA

GUERRERO, Ariel: Curs de creativitat. Editorial Ateneu. Buenos Aires,1989.