T.6 FORMA I COMPOSICIÓ Expressivitat dels elements formals del llenguatge visual.

1.COMPOSICIÓ I SIGNIFICAT

1.1 Concepte i definició;

- Forma i composició; aparença externa de les coses i la manera en que aquestes es relacionen entre
altres formes i el seu entorn.

1.2 Tipus de composicions;

- Clàssiques; ( Romànic, gòtic, renaixement – simètriques, equilibrades, geomètriques.

- Lliures; Formes generen dinamisme, desequilibri - Vanguardes

2.CONDICIONANTS PREVIS

2.1. Tema o assumpte

2.2. Marc i Format ; Suport on es realitza, la seva aparença externa i la seva mida.

3. LINIES DE FORÇA

- Estructuren les formes i estableixen un recorregut a seguir per l’espectador quan contempla l’obra.

4. ELEMENTS FORMALS DE LA COMPOSICIÓ

4.1. Punt, línia, Pla.

4.2. La llum. El to

4.3. El Color

4.4. L’espai. Perspectiva i profunditat

5.PRINCIPIS COMPOSITIUS

5.1. Equilibri i estructura compositiva

5.1.1. El Pes. Atracció que la part inferior del marc del format exerceix sobre els elements de la composició.

5.1.2. La simetria. Axial, radial, paral·lela.

5.1.3. El Ritme. Dinàmic que es basa en la repetició de les formes visuals.

5.2. Unitat i varietat

5.2.1.Contrast i harmonia Alternança dels elements sense canvis violents /

5.2.2. Simbolisme i emoció. Creada per part del creador i llegid per part del espectador.

5.3. Dinamisme i moviment

5.3.1. Tensions. Constructives ( relacions entre formes) Perceptives ( que sent l’espectador )

5.3.2. Direcció i velocitat

5.3.3. Moviment i expressió

1.COMPOSICIÓ I SIGNIFICAT
1.1 Concepte i definició;
-Composició;

- Organització dels elements que formen el conjunt de la imatge, amb la

finalitat d’obtenir un efecte d’unitat i ordre.

-Organitzar tots els mitjans plàstics que constitueixen l’obra d’art, per formar
un tot únic, una unitat d’impressió.

-S’estableixen relacions de dimensió, forma, color, situació i moviment

buscant unitat. Participen el tema, els mitjans plàstics i la forma d’expressió.

- A tenir present el dinamisme (barroc) y la llum.

1.2 Tipus de composició;

En funció de l’aspecte geomètric de la seva estructura en relació amb els valors

de sensació i pensament.

-Composició clàssica;

-Basada en motius estàtics. Motius religiosos del romànic, gòtic, renaixement.

-Busca l’equilibri a traves de la simetria en estructures triangulars, circulars

el·líptiques.

-La perspectiva.

-Els conceptes de tensió, ritme i moviment estan ben estructurats amb la

intenció de garantir harmonia de conjunt.

-Composició Lliure;

-Ruptura amb els condicionants estàtics i metòdics clàssics.

-Superació de la simetria com element compositiu de primer ordre. (cubisme-

comp. Concèntrica, neoplasticisme comp. perifèrica)

-Es supera el punt central i el vuit passiu, la composició es desenvolupa cap a

l’exterior de la tela.

-L’equilibri és secundari. La construcció es concep com a fenomen de tensió; de

relació entre els plans.

-Nous formats, tècniques i eines.

 2.CONDICIONANTS PREVIS

2.1. Tema i assumpte

-El Tema no és el lloc on recau la veritable bellesa, és la forma i la manera com

s’expressa l’artista.

-L’artista observa el que te davant i tria el que més l’interessa. Desprès podrà
representar-les de manera més o menys figuratives o be transformar-les o inventar-
ne de noves. El saber i la imaginació haurà de ser pressent sempre.

-Qualsevol obra haurà d’estar ben composada , amb una bona Técnica , invenció ,
creativitat etc...

-El valor de l’obra depèn del que és, de la lectura dels seus components; formes,
colors, llums, textures, etc; i de les relacions entre ells: tensions, ritmes, pes... depèn
de la composició.

2.2. Marc i Format

-Suport on es realitza, la seva aparença externa i la seva mida.

-Forma límit de la superfície constituïda per costats i angles (generalment). És el

que entenem per format i que condicionarà el conjunt de la composició

-Majoritàriament rectangular, pot ser circular, oval , forma de rombe, creu etc...

-El marc segons la seva proporció i orientació presenta unes qualitats emotives
transmeses al conjunt de la composició:

Format vertical ; Sensacions d’equilibri i alçada. Temes religiosos, celestials.

Format horitzontal ; calma i estabilitat. Temes de paisatges i escenes

exteriors.

Format quadrat; sensacions d’equilibri o indiferència.

Format circular; efectes de moviment, infinitud.

Format oval; connotacions femenines subtilesa,

Formats romboides ; inestabilitat

L’estructura compositiva ha d’estar relacionada amb el format. Si hi ha

contradiccions entre la seva forma i el fet emotiu de la composició, es produirà un
desequilibri que generarà confusió perceptiva.
3. LINIES DE FORÇA
Tota composició està subjecta a una estructura, que equivaldria a l’esquelet de
l’obra, on es subjecten els elements que la composen i les relacions que s’estableixen
entre ells. Aquestes relacions s’evidencien segons unes direccions que l’ull recorre
seguint l’ordre de les parts. Serien les línies de força de la composició.

Es tracta d’un esquema bàsic que identifica les característiques intrínseques de la

composició i la seva relació amb el format, el dinamisme i la disposició. Venen a
coincidir amb la col·locació dels elements visuals sobre el format triat.

Són aquelles que condueixen la mirada en el procés de la percepció, i encara que

es possible que alguna predomini sobre la resta, lo normal és que coexisteixin
diferents línies direccionals que s’equilibrin mútuament.

Depenent de la direcció d’aquestes línies de força , l’obra donarà unes sensacions

o unes altres .Semblants a les que donen els diferents formats de marcs 2.2.

4. ELEMENTS FORMALS DE LA COMPOSICIÓ

4.1. La forma. Els signes
El Punt, la línia i el pla.

Tota composició està composada per una sèrie d’elements propis que
s’endreçaran amb la finalitat de donar unitat a la totalitat de la composició.

Aquets elements bàsics o signes son El Punt, la línea i el pla. Poden presentar-se
per separat o combinats.

El Punt ;

Element gràfic de menor mida. Identificat com un cercle minúscul. La seva mida pot
variar moltíssim amb el risc de ser identificat com a pla o taca. Pot presentar-se en
diferents textures i colors. La seva expressivitat la trobem en la seva actuació com
element aïllat dintre d’un entorn on podrà adoptar diferents posicions dintre del
format ,denotant pesos i tensions variades. Pot presentar-se com element
configuratiu d’altres signes donant lloc a rectes o plans.

La Línia ;

Rastre que deixa un punt al desplaçar-se sobre una superfície, pot definir-se també
com la frontera de dos o mes plans. Morfològicament pot presentar diferents gruixos
i dibuixar-se continua, a traços, per punts, combinada o insinuada. La seva direcció
pot ser recta, corba o lliure (ma alçada) i combinada. Diferents lectures que poden
suggerir les línies ;

Segons la direcció;

-Predomini de verticals; sensació de força, elegància, ascensió, misticisme,

espiritualitat. Suggereix activitat i equilibri.

-Predomini d’horitzontals; Estàtiques, fredes, repòs. Sensacions de tranquil·litat i

quietud.

-Predomini diagonals; inestabilitat i dinamisme, sensacions de força i moviment.

-Predomini corbes; suavitat, moviment, gracia. Sensació de dinamisme.

Segons l’agrupació;

-Les línies concurrents produeixen sensació de moviment, inestabilitat,

profunditat i allunyament. Si s’obren cap a fora des de un punt produeixen expansió,
gest dinàmic.

- Si varies es relacionen deixant un espai entre elles semblant, creixent o

decreixent (paulatinament) donen sensació d’ordre.

-Barreja de línies diferents amb diferents direccions proporcionen sensació de

desordre i caos.

El pla.

- Superfície delimitada per un contorn que fa de frontera amb la resta de

formes que el rodegen.
- D’aparença texturada que pot ser gràfica (formes planes sense incisions ni
suma matèrica) o matèrica.
- Poden ser definits com formes planes si es desenvolupen sobre Superficies
bidimensionals o amb volum si ocupen un espai al girar sobre si mateixes.
 - Si ens referim a l’aspecte poligonal direm que si son quadrats mostren
rigidesa i equilibri, els rectangulars equilibri si son verticals i calma i estabilitat si son
horitzontals. El triangle equilibri i ascensió depenent si els seus costats apunten a
dalt o a baix. Cercle dinamisme i equilibri.

Com element compositiu configuratiu de formes i espais és molt expressiu tan

per el seu contorn i farcit com per la seva aparença i disposició dintre d’un marc o
format determinat.

Pot suggerir;

-Ordre, equilibri, serenitat, rigidesa si es presenta organitzat de manera

estructurada seguint direccions base.

-Desordre i accident si es disposen lliurement.

-Superposició i dinamisme si es variat .

-Transparència si deixa veure el que te darrera

-Profunditat, espai i tridimensionalitat si les seves direccions i il·luminacions

donen idea de proximitat i/o allunyament.

4.2. La llum. El to

Element necessari per la realització i visualització d’imatges, element compositiu

que pot servir de recolzament o fer de protagonista dintre d’una composició ha que
influeix en l’aparença de les formes.

Les diferencies s’estableixen des de el negre màxim fins el blanc mes pur o
màxima lluminositat. Els nivells entremitjos estarien formats per diferents grisos, els
tons.

Les composicions solen estar definides per diferents tipus de claus de tonalitat
que implica un repartiment de llums i ombres, atenent a la part del format que els
diferents valors ocupen.

Tons baixos; lluminositats fosques Tons Alts; molta lluminositat, claror.

Claus de to;

- Alta major; Predomini de les zones de blanc i els grisos molt lluminosos. Els
poquíssims tons foscos que apareguin ocuparan parts molt reduïdes de la
composició.
 - Alta Menor; Grans taques de blanques i zones clares. No hi ha negres ni
grisos foscos.
- Inter mitja major; Grans zones de grisos mitjos combinades amb altres
d’altres clares(inclòs el blanc) i fosques (inclòs el negre)
- Inter mitja menor; Absència de tonalitats extremes sobre grans arees de tons
entremitjos grisos.
- Baixa Major; Predomini dels tons baixos( negres) i molt baixos amb petits
espais de clars i negres en proporcions molt petites.
- Baixa menor; Grans extensions fosques i molt fosques mai arribant al blanc.

Utilitzar les claus te la intenció de generar diferents sensacions visuals , que tenen
una traducció psicològica en la lectura que d’elles es fa. La llum adquireix significats
expressius i simbòlics i al mateix temps pot complir una funció formal.

Direcció de la llum

En la seva aparença formal i en el seu efecte psicològic intervenen de manera

especial les diferents direccions en que es projecta la llum.:

Il·luminació zenital; des de dalt a 45º produeix ombres curtes i efectes

contrastats segons la potencia. Proporciona dramatisme ,s’utilitza per generar
escenes molt expressives.

Il·luminació laterals; Intensifica l’efecte de les textures i la sensació de volum.

Il·luminació frontal; Aplana els volums donant efecte de superfície plana.

Il·luminació contrapicat; Dramàtica , emprada per expressar valors negatius

o de misteri als personatges. Terror

Contrallum; darrera del subjecte, es perden detalls interiors.

La Llum també pot provocar dinamisme a la composició a partir de diferents

gradacions, alternant zones de llum i d’ombres o disposant les parts de manera
rítmica .

També genera direcció p.e. quan projecta ombres sobre un lloc concret, fa que la
vista segueixi aquest recorregut .

Pot representar el volum, la profunditat dintre del pla.(ombres pròpies , llum

màxima ombra projectada.) En funció de la seva inclinació , direcció i mida dona lloc
a l’aparença d’un espai tridimensional.
4.3. El Color

Te dues funcions;

1.Proporcionar a les formes una determinada aparença, depenent de la

longitud d’ona que reflex-hi .

2.Establir al conjunt impressions visuals harmòniques o de contrast.

Hi ha una composició cromàtica harmònica quan;

-Hi ha un predomini de colors propers al cercle cromàtic.

-Quan les tonalitats tenen valors o lluminositats semblants.

-La temperatura dels colors es semblant, càlids o freds.

Valors contrastats generen cert dinamisme visual però no s’ha d’abusar d’això ja
que poden produir un efecte negatiu en l’aparença compositiva de la obra.

Els colors clars tendeixen a expandir-se, donen la sensació de pesar mes que les
tonalitats fosques. Suggereixen distancia allunyament , els foscos proximitat.

Les parelles de colors complementaris que es toquen als seus marges donen la
sensació de perdre nitidesa allà on es toquen i d’ ajuntar-se i difuminar-se quan
s’observen de lluny.

4.4. L’espai. Perspectiva i profunditat

La sensació espacial pot ser produïda pel color i la il·luminació.

A tenir presents els diferents tipus de gradiants, de textures, mida, lluminositat i

color.

Les formes més texturades es col·loquen a la part inferior per donar sensació de
proximitat al ser la seva aparença més detallada.

Les figures de major mida es posaran més properes .

Les llums son més difuses amb la profunditat i els colors tendeixen a saturar-se
mes quan estan mes propers.

Les formes tindran mes detall quan mes properes es trobin.

La perspectiva; desenvolupada a partir del renaixement busca la expressió

realista de l’espai considerant el quadre com una finestra per observar la realitat.
Compositivament és molt important l’elecció del punt de vista. Els baixos destaquen
la monumentalitat dels subjectes. Els laterals o frontals determina el grau
d’importància dels seus components.

La perspectiva Aérea on la profunditat es determinada per l’ús del color i la llum,

donant sensació d’atmosfera interna dintre del quadre. Els tons i formes llunyans es
tornen imprecisos , amb tonalitats i transparències fredes, situant les mes càlides,
saturades i fosques als primers plans.

5.PRINCIPIS COMPOSITIUS

5.1. Equilibri i estructura compositiva.

- Una composició és reconeguda com a bona quan presenta equilibrats els

elements que la formen dintre de la seva estructura.

- L’equilibri és la correcta disposició organitzativa de les parts, on els seus valors

i, característiques formals i dinàmiques es presenten compensats. Donant efecte de
cohesió.

- L’equilibri s’aconsegueix equilibrant els “ pesos visuals ” (de les formes, de la

llum, dels colors etc.) i vigilant les “tensions” (entre els elements gràfics.)

5.1.1. El Pes

- Anomenem pes visual a l’atracció que la part inferior del marc del format
exerceix sobre els elements de la composició.

- Sempre suposa un efecte dinàmic dintre de la composició.

- Al Pes l’ influeixen les següents característiques;
- Ubicació; llei dels tres terços.
o Profunditat Espaial; A més profunditat major pes de les formes
semblants.
o La mida. A+ gran + pes.
o El color; clars + pesats. Càlids + pesats.
o Interès Intrínsec; Definit per el tema, complexitat formal etc.
o Aïllament; formes situades en espais aïllats més pes.
o Forma i orientació; contorns regulars + pes. horitzontals i verticals +
que obliqües.
o Associació amb la realitat; imatge de roca més pes que imatge de tela.

5.1.2. La simetria
 Tenen el seu interès en que el pes queda repartit de manera uniforme i
equilibrada. Per contra l’efecte de dinamisme queda reduït a excepció del radial.

Simetria central; Un eix central, figures repartides equilibradament a un costat i a

un altre.

Simetria radial; Les formes es reparteixen circularment al voltant d’un punt .

Cupules vitralls, rosetons.

Simetria Axial; Variants segons el seu eix, que es pot disposar verticalment,
horitzontalment, diagonal etc.

5.1.3.El Ritme

- És un efecte compositiu especialment dinàmic que es basa en la repetició de

les formes visuals.

- L’estructura rítmica d’una composició també defineix direcció. Les línies de

força son sinuoses, i generalment obertes .

- Segons la disposició de les formes el ritme pot ser;

Ritmes Constants; repetició dels elements amb una direcció fixa i amb els seus
atributs utilitzats reiteradament.

-Alterns; Disposició ordenada de dos elements cercle triangle cercle de

manera constant. Diferencies de forma, color, o mida.

-Uniformes; disposició de cercles d’un mateix color i mida en una direcció

determinada.

Ritmes Variables; Repartiment dels elements visuals on els seus atributs aniran
variant en una direcció , en un sentit o un altre

-Creixents; de + petits a + grans

-Decreixents;

Ritmes Circulars; Disposició sobre el format dels elements de manera radial,

concéntrica o espiral.

5.2. Unitat i varietat

5.2.1.Contrast i harmonia

Una bona composició haurà de tenir una totalitat que demostri unitat dintre
del conjunt . Es produeix quan no hi ha elements discordants.
 S’han de distingir les parts més i menys importants. Fent que unes parts
destaquin sobre les altres però de manera controlada.

Harmonia; Alternança dels elements sense canvis violents . Color = utilitzar

matisos propers al cercle cromàtic. Llum = No canvis violents entre zones de llum
màxima i de penombra. etc.

Punts d’interès principal; La seva situació estarà determinada per el grau de

contrast que generin sobre el fons on es situen.

-Utilitzar línies visuals que dirigeixin la mirada als punts.

- Destacar les característiques visuals com textures , contorns , mida, proporció. En

relació amb el fons. ( contrastar-les amb el fons.)

-Repetició de formes . colors o línies que es vulguin destacar.

-Aïllar-les

-Situar-les a punts forts ( llei 3 terços)

5.2.2. Simbolisme i emoció.

- Tota activitat artística té un component emotiu i de sentiments que

participa en la seva elaboració per part del creador i en la seva lectura per part del
espectador.

- Una obra d’art no és únicament una disposició correcta dels elements

visuals , sinó que també ha de tenir una càrrega emotiva que reflecteixi els
sentiments del seu creador.

5.3. Dinamisme i moviment

5.3.1. Tensions

Constructives; es desprenen de les formes de la obra i de les relacions entre

elles.

-Basades en les relacions cromàtiques, de mida , de proporció etc.

Perceptives; Les que el subjecte rep en funció de les seves capacitats

fisiques, culturals i de personalitat.

Dirigida, No concordança entre el que existeixi el que es percep.(il·lusions

òptiques) .

5.3.2. Direcció i velocitat

 Direcció;

-Les diferents direccions visuals estan originades bàsicament per la seva

estructura compositiva que “subjecta” els elements formals de la composició.

-Poden ser suggerides per les característiques intrínseques dels elements

formals i por els condicionants simbòlics i emotius que puguin tenir sobre el conjunt
de la obra.

- Poden ser horitzonals, verticals, corbes , obliqües ...

-Depenen de la lectura psicològica i social que tenen les direccions que

representen a la realitat. La imatge d’un cotxe defineix una direcció concreta.

-Elements no gràfics generen direcció. La mirada d’un retrat.

Velocitat;

-Relacionant-ho amb el moviment i la direcció pertany a la subjectivitat de la

percepció. Relacionat amb el coneixement previ de les formes que representen.

5.3.3. Moviment i expressió;

-El moviment en les imatges és el que les dota de vida.

-És l’efecte de les tensions generades per el signes que participen a la

composició.

- La percepció del moviment pot adquirir connotacions que equiparin el que

es percep com a real; el cinema 24 frames per segon....

- La experiència visual proporciona certa impressió dinàmica. La posició, el

color, la il·luminació suggereixen idees sobre profunditat, d’allunyament etc.

-Arheim “ el moviment és la incitació visual més forta a la atenció” Distingeix

entre moviment, físic, òptic, i perceptual.

- Art cinètic, Op Art,efectes òptics per generar moviment.