2.

 La  imatge  fixa  i  la  seua  capacitat  expressiva  

 índex
•  1.-­‐  El  llenguatge  visual  
•  1.1.-­‐La  pintura  
•  1.2.-­‐  El  cartell  o  poster  
•  1.3.-­‐  El  còmic  
•  1.4.-­‐  La  fotografia    

•  2.-­‐  Elements  de  la  imatge  

     2.1.-­‐  Bàsics  
                       2.1.2.  Punt  
                       2.1.3.  Línia  
                       2.1.4.  Forma      
 1.Llenguatge  visual
Llenguatge  visual:  sempre  té  dos  dimensions,  
sigui  quin  sigui  el  format.    
Formats:  pintura,  cartell,  còmic,    fotografia.  
 
Qualsevol  d’aquests  format  se’ns  apareix  
emmarcat  per  unes  línies  creant  un  pla  d’imatge.    
 
1.Llenguatge  visual  

•  1.1  La  pintura.  
   1.Llenguatge  visual  
•  1.2.    El  cartell  o  pòster:  
•  Paper  de  gran  format,  imprès  amb  anuncis  o  avisos,  produït  de  forma  
massiva  per  exhibir-­‐lo  amb    públic.  
•  Està  format  per  elements  gràfics  (dibuixos,  fotografies)  amb  text.  
•  És  un  llenguatge  visual  de  comunicació  de  masses  de  gran  rellevància.  
•  Llenguatge  visual  amb  finalitats  comercials,  anunciar  productes  o  
publicar  esdeveniments,  també  per  fer  campanyes  de  sensibilització  o  
d’educació,  també  poden  tenir  finalitas  arTsUques  o  de  propaganda.  
1.2.    El  cartell  o  pòster:  
AcUvitat:  Crea  una    nova  composició  del  cartell  #confia  
1.Llenguatge  visual  
•  1.3.  El  còmic:  
•  El  còmic  neix  a  finals  s.XIX,  la  premsa  diària  experimenta  una  gran  
difusió.  Els  diaris  busquen  noves  formes  períodísUques,  i  les  
caricatures  evolucionen  fins  a  les  anomenades  Ures  còmiques,  una  
sèrie  de  dibuixos  senzilla  que  entretenia  els  lectors  amb  narracions.  
•  Els  primers  còmics  són  obra  del  dibuixant  Foucault,  1895,  publica  
historietes  del  seu  personatge  “Yellow  kid”  al  dominical  del  diari  New  
York  World.  
 1.Llenguatge  visual  
1.3.  El  còmic:  Història  

Als  inicis  del  segle  XX  als  Estats  Units  destaquen  personatges  de  gènere  
políciac,  com  Dick  Tracy,  o  de  ciència  ficció  com  Flash  Gordon  o  aventures  
com  Tarzan.  Més  tard  sorgiran  els  super-­‐herois,  Superman,  Capità  Amèrica…  
A  la  segona  meitat  del  segle  XX,  neixen  Charlie  Brown  i  el  seu  gos  Snoopy  del  
dibuixant  Charles  M.Schulz.  També  amb  vocació  alternaUva  trobem  Mafalda  
de  l’autor  argenT  Quino.  
A  Europa  Astèrix  i  Obèlix  dels  francesos  Goscinny  i  Uderzo.  TinKn,  Lucky  Luke.  
A  Espanya  la  producció  de  còmics  es  important  al  voltant  de  revisites  com  
TBO,  destaquen  aventures  de  Zipi  i  Zape,  de  José  Escobar  o  Mortadelo  i  
Filemón  de  Ibañez.  
Al  finals  dels  anys  90  i  fins  l’actualitat,  es  caracteritza  per  l’estèUca  manga  
japonesa.  
 1.Llenguatge  visual  
1.3.  El  còmic:  CaracterísUques  fonamentals  com  a  llenguatge.  
Imatge  seqüencial:  El  còmic  està  compost  per  una  sèrie  de  vinyetes  que  
contenen  dibuixos  (imatge  fixa),  aquestes  vinyetes  s’ordenen  per  
explicar  una  acció  amb  plantejament,  nus  i  desenllaç  (seqüència)  
 
Espai  i  temps:  El  còmic  igual  que  al  cinema,  té  capacitat  per  expressar  el  
temps  (seqüències)  i  espai  (les  dibuixa)  
 
Guió  i  dibuix:  Les  historietes  combinen  text  i  imatge,  per  això  són  obra  
d’un  guionista  i  d’un  dibuixant  .  El  còmic  té  per  tant,  una  faceta  
narraUva  i  una  altra  de  plàsUca.  
 
AcKvitat:  Amb  grups  de  3  i  el  programa  comic  life  feu  una  Kra  còmica  de  6  vinyetes.  Salvem  el  planeta  Terra!  
1.Llenguatge  visual  
1.4.  La  fotografia:  Història  
2.-­‐Elements  de  la  imatge
1.BÀSICS:     3.TEXTURA:   7.  ENQUADRAMENT  
 PUNT    TÀCTIL    TAMANYS  DE  PLA  
 LíNIA    VISUAL    
 NATURAL   8.  ANGULACIÓ  
 FORMA  
 ARTIFICIAL    PICAT  
 
4.  DIMENSIÓ    CONTRAPICAT  
2.COLOR:    
   ZENITAL  
 TO      NADIR  
5.  ESCALA  
 SATURACIÓ      
 LLUENTOR   6.  MOVIMENT:    
   INTERN  
 EXTERN  
                                                        Elements  formals  de  la  imatge
El  punt.    L’element  més  simple.    
 
Qualsevol  forma  peUta  sobre  un  fons  gran  actuarà  com  a  punt.    
 
Tres  Upus  de  punts:    
 -­‐el  centre  geomètric  
 -­‐els  punts  de  fuga  
 -­‐el  centre  d’interès  
El  punt:  
centre  geomètric  
El  punt:  centre  d’interès  
                              El  punt:    
centre  d’interès
                                                                                                                        El  punt  de  fuga
Funcions  del  punt:
Exercir  un  poder  d’atracció  visual  
 
Compensar  el  pes  d´altres  elements  
 
Crear  direcció  i  moviment  
 
Mesurar  l’espai  i  crear  profunditat  
                                                        Elements  formals  de  la  imatge
La  línia.    Punts  que  han  perdut  la  individualitat.  
 
Poden  ser  reals  o  virtuals.  
 
Les  línies  proporcionen  l’estructura  de  la  composició.    
Línies  de  fuga
Línies  implícites  
(geometria)
                                                                                    Línia  real
                                                                                              Funcions  de  la  línia
Organitzar    la  composició  
 
Separar  plans  i  organitzar  l’espai  
 
Donar  volums  a  objectes  bidimensionals  
 
Representar  tant  la  forma  com  l’estructura  d’un  objecte.  
                                                                              Simbologia  de  la  imatge
DisUngim  línies  horitzontal,  verUcal,  diagonal  i  corba  
 
Horitzontal  i  verUcal  determinen  els  eixos  del  disseny  visual.    
       Línies  horitzontals:  transmeten  estabilitat  i  tranquil·∙litat.    
       Línia  verUcal:    acció  potencial,  profunditat  de  la  imatge  
Línia  diagonal:    moviment,  dinamisme  
Línia  corba:  formes  orgàniques,  sensualitat  
 
                                                        Elements  formals  de  la  imatge

La  forma.  
 
La  forma  pot  estar  delimitada  per  una  línia,  o  bé  
composta  per  una  zona  amb  un  to  uniforme  o  canviant.      
 
 
Existeixen  tres  formes  bàsiques  
 
 
 
 
 
 
 
Combinades,  donen    lloc  a  totes  les  altres  formes.  
Serveixen  com  a  pauta  de  composició,    però  també  aporten  una  certa  
simbologia.      
 
 
                                                                                                                              El  triangle
La  representació  de  la  forma  de  triangle  es  troba,  per  exemple,  en  la  
convergència  dos  línies  en  un  punt  de  fuga.    
Aporta  tensió,  moviment,  conflicte,  dinamisme.  
 
 
 
 
 
 
Si  el  triangle  es  recolza  sobre  la  base  suggereix  
estabilitat,  i  si  es  recolza  sobre  un  vèrtex,  suggereix  
inestabilitat,  tensió.    

En  el  món  de  la  comunicació,  estabilitat  és  igual  a  

credibilitat.  
                                                                                              Quadrat  i  rectangle
Són  les  fomes  més  freqüents  en  estructures  fabricades  (al  contrari  que  
en  la  natura).    
 
Atenció  amb  la  perspecUva  (rectangles  converUts  en  trapezis)  
 
Transmet  sensacions  d’ordre,  estabilitat,  especialment  en  un  Upus  de  
rectangle  especial,  el  quadrat.    
                                                                                                                                    El  cercle

Forma  natural  
 
Evoca  infinitud,  seguretat,  calidesa  
 
Forma  sense  angles,  amable  
Altres  formes:
 
 
 
 
 
 
 
 
                     
                   Estructura  en  L