NÚVOL de conceptes claus

Disseny

Creativitat

Creativitat: D'una banda, seria una forma de productivitat intel·lectual i, de l'altra, gairebé
una dimensió del caràcter. Però el fet és que és una facultat que, igual que la gran majoria
de les característiques i les aptituds psíquiques, es troba distribuïda normalment en la
població.

Disseny industrial

La paraula Industrial fa referència al sistema de producció de béns que, substituint a

l'artesanat, neix amb la Revolució Industrial, procés històric que es gesta a Anglaterra a
finals del Segle XVIII i començaments del XIX, marcant el començament de la fabricació en
sèrie.

La paraula Disseny fa referència a la preconcepció sistematitzada de la forma i les altres

característiques del producte, tenint en compte els aspectes socials, tecnològics, estètics,
psicològics, anatòmics, fisiològics, etc., és a dir a la creació d'un model del mateix.

Pel que fa a la fabricació, La característica més important d'aquest nou esquema de

producció és la separació de les tasques de concepció, de les de construcció.

Sinònim de projecte, idea, pla o propòsit.

Sinònim de planell, esquema, esbós, dibuix o croquis.

Variables del disseny:

pragmàtiques: les que es refereixen a l'ús i aspectes ergonòmics (adaptació a l'usuari).

simbòliques: es refereixen als valors i codis estètics i culturals.

tecnològiques: a la resolució tècnica i constructiva i als processos de producció.

El disseny aspira preveure els efectes socials i reduir l'aleatorietat del producte. La
metodologia de preveure una forma aplicable és intrínseca a l'activitat de dissenyar. Aquest
procés el diferencia d'altres disciplines creatives. Destaquem dos moments significatius:

– Analític, on s'examina i estudia el problema a resoldre.

– Sintètic, en que els components es tradueixen a una resposta formal concreta.
MAQUETACIÓ:
-maquetació: composició de diferents elements en una pàgina
-retícula compositiva: plantilla base sobre la qual s’asentin els elemnts gràfics.
-orientació del paper
-nombre de columnes
-titulars
-elements ornamentals
-numeració
-espais
-marges
-

LA TIPOGRAFÍA

Classificació:

Humanistes: tenen la modulació inclinada, certa dificultat en proporció

i el traç trencat, imitant la ploma. És una versió de la romana, però
sense remats. Exemples: Jenson.

Antigues o romanes: modulació inclinada, certa dificultat en

producció, traç trencat: imitació de la ploma. Són més refinades que
les humanístiques i tenen remats. han tingut influències i les
següents cal·ligrafies són adaptacions.
Modernes: té una profunda modulació i contrast entre els traços. Té els remats nítids. Exemples:
Bodoni, té una modulació vertical, ampliació ull mig, traç extremadament contrastat i serifa
lineal.

De transició o reals: modulació tendent a axialitat, més proporcionada, traç trencat: imitació ploma.
Són lletres anguloses i altes, de fàcil lectura. Tenen serifa. Exemples: Times New Roman.

Rockwell.
Mecàniques o Egípcies: modulació més uniforme, traç engrossit, visible augment rematades. Tenen
formes geomètriques simplificades. Exemples:

Lineals, Pal sec o sans serif: neogrotesques, absència de modulació i rematades, estructura
humanista. Exemple: Gill Sans.
La tipografia pot transmetre seguretat, innovació, qualitat, modernitat, etc. Combinada amb colors.
Poden ser tipogràfiques (ús de textos, fàcil lectura) o cal·ligràfiques (més estètic, transmetre
elegància, familiaritat, etc).

EL LOGOTIP- El disseny corporatiu

Disseny corporatiu Tot allò que representa la personalitat de l’empresa

Naming Disciplina que s’encarrega d’atribuir el millor nom possible i més adequat a cada
marca.

Logotip (versió gràfica del nom de la marca)

Imagotip (símbol+ logotip)

Isotip (Signe no verbal que té la funció de millorar la identificació de

la empresa)
ESTAMPATS I TEIXITS

Mòdul:
Un mòdul és una forma, tridimensional o plana, que ha estat creada per a ser repetida i
combinada amb ella mateixa, per a construir una forma composta més gran. L'ús de formes
modulars és molt utilitzat, sobretot per la indústria actual, ja que les formes es poden
fabricar de manera seriada i a l'hora de la construcció de formes modulars el mòdul
afavoreix l'organització compositiva i permet establir clarament els paràmetres constructius.
Disseny de mobles, joguines, paviments, estampats per a papers, teixits, estan dissenyats a
partir de formes modulars ja siguin tridimensionals o bidimensionals.

Xarxes modulars:
Les xarxes modulars es construeixen a partir d'un mòdul que es combinarà amb molts
d'altres iguals per a cobrir completament una superfície. Les xarxes modulars bàsiques es
construeixen normalment a partir de figures geomètriques que permeten l'encaix entre elles.
Es poden combinar entre si o amb altres. Normalment s'utilitzen els triangles, els quadrats i
els hexàgons normalment regulars i també els rectangles i els rombes.

Sistema modular:
Conjunt de mòduls plans o tridimensionals per crear una forma nova (un objecte, un
disseny, un edifici,...)

El Color
El color és informació instantània, fiable i exacte. Artistes i dissenyadors els usen per crear
sensacions visuals, sentiments i efectes espacials.
● Llum natural o llum artificial.
 ● Els cartells han de tenir il·lustracions i formes simples, pocs detalls i colors senzills,
contrastats i que cridin l'atenció, amb tintes planes, per impactar emotivament i
instantània, amb visibilitat i llegibilitat.
● El contrast text- fons no ha de ser extremat (el groc no). Un text curt admet un
complementari fosc que elimini les vibracions, en un de llarg cal neutralitzar-lo o
agrisar-lo o usar un matís del fons més fosc, que destaqui i sigui llegible.

El color a la publicitat.

Els càlids (groc i vermell) s'acosten a la vista, son intrusius i acaparen l'atenció. Primaris i
intensos atreuen l'atenció de nens i gent de pocs recursos i cultura. Suaus i neutres a
sofisticats.
Obscurs a persones grans i homes. Amb el luxe (elegància, riquesa i distinció) no convenen
contrastos i sí els matisos. Els productes d'ús massiu volen una identificació immediata,
amb colors dominants i recordables.

● La quatricomia usa els tres

primaris subtractius (groc,
magenta i cian) i el negre,
intervenint-hi el blanc del paper
com a cinquè color.

Senyalització
Els pictogrames són símbols gràfics que
expressen una idea molt concreta
mitjançant imatges esquemàtiques d'objectes.
Es sintetitzen les formes més característiques dels referents per què el missatge sigui
entenedor i ràpid de comprendre.
Recursos
PACKAGING
ENVASOS I EMBALATGES

El embalatges han de complir una sèrie de característiques:

Funcionals: Facilitar l'ús del producte i mantenir-lo en els seves condicions òptimes fins que
sigui adquirit pel comprador.

Econòmiques: L’envàs ha de ser rendible i la seva fabricació o incorporació al producte ha

de poder integrar fàcilment en el procés final de fabricació del producte. I finalment, evitar
que el packaging recarregui el producte i d’evitar costos excessius durant la distribució.

Ecologiques: produir un packaging reutilitzable, reciclable, biodegradables i que no

provoqui restes o residus durant la seva fabricació.
Comunicacionals: L’usuari ha de ser fàcil de localitzar i de diferenciar les característiques
del producte i la identitat de la marca.

COLOR I ENVÀS

El color diferencia uns productes d’uns altres, diferencia les marques, provoca una
percepció diferent del volum de l’envàs:
S’han establert diferents variables del color que corresponen a l'ús que se’n fa en el disseny
i la seva significació:

Color simbòlic: Del color simbòlic cal dir que constitueix una codificació. De ser un
fenomen sensitiu, espontani i generalitzat (psicologia col·lectiva) s'ha convertit en un
fenomen cultural. Els colors simbòlics s'utilitzen també en publicitat, disseny d'embalatges,
presentació de productes/serveis i d'identitat corporativa, és a dir, en el camp concret de la
funció comercial. Segons els principis psicològics: el vermell de la Coca Cola vol expressar
la vitalitat i la força, l'eufòria i l'exaltació.

Color emblemàtic: Un emblema és una figura amb el seu color que ha estat codificada per
l'ús social. L'emblema està molt estès i s'incorpora a la cultura quotidiana amb un repertori
de signes utilitaris. Podem reconèixer un simbolisme pràctic utilitari. creat amb un esperit
corporativista per tal d'ajudar a identificar i memoritzar a través de l'emblema cromàtic les
organitzacions, els serveis públics i les institucions de l'entorn social.

Color "senyalètic": Aquesta variable cromàtica s'aplica exactament per a "senyalitzar" no

només l'entorn o els espais d'acció dels individus, sinó també l'espai gràfic, amb l'objectiu de
portar l'atenció visual a determinats punts-clau que obeeixen a una estratègia precisa del
dissenyador i que ha estat imposada pel grafista en el complex i fascinador joc que
s'estableix en aquest diàleg entre el fabricant del missatge i el seu destinatari.

DISSENY D’OBJECTES II

Quan es parla de disseny d’objectes en molts casos en referim al disseny industrial.

El disseny d'un objecte implica:
● Detecció de les necessitats
● Recerca acurada de solucions
● Estudi de materials
● Valoració del sistemes productius a l'abast
● Valoració de tots aquests elements en la recerca de les formes adequades que
respongui a unes qualitats i valors estètics
Per tant, el disseny industrial s’integra en la preparació i desenvolupament de productes.

La forma dels objectes

La definició d’aquesta forma, pot ser determinada per diferents factors:
→ Adequació a una funció
→ Requeriments físics pel seu desenvolupament
→ Adequació d’aquests altres elements o a factors ergonòmics
→ Tipus de material amb què es realitzi l’objecte
→ Tecnologia amb què es fabrica
→ Via projectual o les estratègies d’ideació
→ Adequació de l’objecte a un estil concret o a uns paràmetres estètics o preferències de
gust determinades
→ Estratègies de publicitat i de comercialització
→ Necessitat d’innovació tecnològica dels productes

Relació o equilibri entre forma i funció

→ Rellevància de la forma per sobre la funció: TERME STYLING, l’aparença del productes
és determinada pel propòsit de fer-lo atractiu al públic i augmentar les vendes.

→ La funció determina la forma: podem dir que la bellesa dels objectes serà la
conseqüència determinada per la correcta adaptació de l’objecte a la seva funció.

→ Tant la funció com la forma: un objecte és bell perquè la seva forma comunica la seva
funció, funció que es fa visualment atractiva per atraure i complaure al consumidor.
Totes aquestes consideracions respecte a la forma dels objectes i de la relació entre
aquesta i d’altres, depenen de factors culturals, del pensament, els valors i els gustos de
cada època i de les possibilitats tècniques a l'abast.
Podem dir que la forma dels objectes ens poden explicar moltes coses, més enllà de la seva
utilitat.

L’essència de la forma
→ En la nostra vida de cada dia una infinitat de petits artefactes als quals prestem poca
atenció però que ens són indispensables.
→ Sempre hi ha algú que ha de fer possible allò que utilitzem.
→ Avui, en la societat industrial, depèn d’un nou tipus de creativitat: el DISSENY (és una
manera determinada d’encarar una comesa creativa). És bàsic que a l’hora de dissenyar-lo
es consideri primordialment la FUNCIÓ.
→ Un objecte no pot ser únicament “utilitari”. sempre hi ha, a més de la seva utilitat, una
significació afegida. “Significar” també té una finalitat útil.
→ L’idioma varia, però la significació perdura.
→ La funció no determina totalment la forma.
entre l’agonia d’un moviment orientat a la recerca de la funció pura i un estil que es detecta
de l’ornament, hem de trobar la mesura justa.

Vies d’ideació i de projecció

Hi pot haver diferents vies de projecció, diferents maneres d’enfocar i organitzar la tasca
projectual en el disseny d’objectes. El resultat final el determinarà també, el tipus de resultat
i la forma i característiques que tindrà el disseny.

Vocabulari:
→ Estabilitat: qualitat d’estable
→ Durabilitat: qualitat de durable
→ Ergonomia: es la ciència que estudia les relacions de l’home amb les màquines o
instruments.
→ Antropometria: estudia les mesures i proporcions del cos humà en relació amb els
objectes d’ús.