TEMA 19. El disseny. Forma i funció. Factors concurrents. Evolució i cultura.

Introducció
1. El disseny
1.1Definició
1.2 El dissenyador
1.3Camps d’actuació
1.3.1 Disseny gràfic
1.3.2 Disseny industrial
1.3.3 Disseny arquitectònic
1.3.4 Disseny d'interiors
1.3.5 Disseny de moda
1.3.6 Disseny tèctil
1.3.7 Disseny d’investigació
1.3.8 Disseny WEB
2. Forma i funció
2.1 ¿Què és Forma i funció en el disseny?
2.2 La importància en la forma i la funció
2.3 La rellevància de la forma sobre la funció
2.4 El predomini de la funció sobre la forma
2.5 La consideració de la forma i la funció amb la mateixa importància
2.6 Altres factors en la Forma i Funció
3. El projecte de disseny
3.1 La natura i l’ésser humà com a models ERGONOMIA
4. Aproximació històrica
4.1 El s. XIX
4.1.1 Els inicis
4.1.2 L'Art Nouveau i el Modernisme
4.2 La primera meitat del s. XX
4.2.1 De Stijl,
4.2.2 Els constructivistes
4.2.3 La Bauhaus
4.2.3.1 De la idea al projecte final
4.3 El disseny després de la II Guerra Mundial
4.4 El disseny assistit per ordinador
5. El nou disseny en l’actualitat: disseny sostenible??
5.1 Societat de consum i desenvolupament sostenible
5.2Tipus d'impactes ambientals dels productes
5.2.1 Accions per reduir els impactes ambientals
5.2.2 Accions globals més recents
5.2.3 Procés cap a un disseny sostenible (estratègies)
5.2.4Tractament
5.2.5 Reciclatge i reutilització
5.2.6Producció neta
5.3 Disciplines del disseny sostenible
5.3.1 Arquitectura sostenible
5.3.2 Agricultura ecològica
5.3.3Ecoproductes
6. ¿Masclisme al disseny?
7. Aplicació a l’aula
Conclusions
Bibliografia/ Webgrafia
 Introducció
Fer una bona introducció del disseny
1. El disseny
1.1Definició
Dissenyar és planificar, estructurar i projectar artísticament i hàbilment mitjançant dibuixos, croquis,
esquemes o plànols alguna cosa que s’ha de dur a terme o produir.

1.2 El dissenyador
El dissenyador és l’encarregat de donar resposta a les necessitats de la societat:
● De la necessitat d’organitzar els espais interiors, neix el disseny d’interiors.
● De la necessitat de produir objectes i eines, neix el disseny industrial.
● De la necessitat d’organitzar els missatges i comunicar a través de la imatge, neix el disseny gràfic i
la comunicació visual.
● De la necessitat de cobrir i protegir el cos humà, neix el disseny d’indumentària i el disseny tèxtil.
El disseny i els dissenyadors, han de facilitar la vida de les persones, pensar en l’usuari i en la funció
que és farà del seu producte final. També ha de tindre en compte el cicle de vida del seu disseny:
materials, producció, distribució, ús i reciclatge o reutilització, tot creant dissenys atractius i pensats per
al s. XXI.
1.3Camps d’actuació
1.3.1 Disseny gràfic
El disseny gràfic, també conegut com disseny en comunicació visual, és una disciplina que té com a
fi projectar missatges a través de signes gràfics o imatges que expressin amb claredat un determinat
objectiu.
El disseny gràfic s'aplica en el disseny publicitari, el disseny editorial, el disseny d'identitat corporativa,
el disseny multimèdia i web, el disseny tipogràfic, la cartelleria i senyalització, entre d'altres.

Un dels programes més usats per a l'edició i tractament de les imatges és el Photoshop .

1.3.2 Disseny industrial

El disseny industrial projecta objectes utilitaris per a la seva fabricació industrial. Abasta des d'eines
simples fins a mobles, automòbils, maquinàries, avions, camins ferroviaris, empaquetatges, etc.

1.3.3 Disseny arquitectònic

El disseny arquitectònic és una disciplina que té per objecte projectar idees per a la construcció
d'espais físics habitables i funcionals per a la vida humana. Entre ells, podem esmentar habitatge,
àrees de treball, esglésies, mercats, complexos d'entreteniment, etc.

El disseny arquitectònic ha de tenir en compte tant els aspectes funcionals com els aspectes estètics i
simbòlics. El projecte es representa per mitjà de signes gràfics en plànols rigorosament estructurats i,
abans de la seva construcció, es visualitza per mitjà de maquetes.
1.3.4. Disseny d'interiors

El disseny d'interiors es refereix tant a la decoració com a l'adequat aprofitament dels espais interiors
(habitatges, oficines, entre d'altres). El seu objectiu és crear condicions òptimes per al
desenvolupament de les activitats quotidianes, siguin domèstiques, laborals o d'entreteniment,
preservant sempre els criteris estètics

1.3.5 Disseny de moda

El disseny de modes projecta idees i conceptes per a vestits, calçats i accessoris, tenint en compte els
usos, costums i valors estètics vigents en la societat per a la qual es dissenya.

1.3.6 Disseny tèxtil

El disseny tèxtil és la disciplina que idea i projecta tot el referit als teixits. Per exemple: fibres, fils,
formes de teixit, estampats, patrons, etc.

El disseny tèxtil es relaciona amb el disseny industrial, ja que és responsable, per exemple, de la
creació de teixits impermeables, sostres tensats, teixits intel·ligents, entre d'altres, que tenen infinitat
d'usos.

Per això, el disseny tèxtil no només s'aplica en la indústria de la moda, sinó també en medicina,
enginyeria, arquitectura, mobiliari i altres àrees on cal el disseny i desenvolupament de nous teixits.

1.3.7Disseny d’investigació (experimental)

El disseny experimental permet identificar i quantificar les causes d'un efecte dins d'un estudi
experimental. En el disseny experimental es pot transformar una o més variables en relació a les
causes per tal de mesurar l'efecte que tenen en una altra variable d'interès. El disseny experimental
s'aplica en la indústria, l'agricultura, la medicina, l'ecologia, etcètera.

1.3.8 Disseny WEB

El disseny web, un dels àmbits dins el disseny gràfic, consisteix en la planificació, disseny i execució
de llocs web. Per al disseny d'una pàgina web s'ha de:

1.dissenyar la informació que es desitja publicar; establir la relació jeràrquica de les pàgines del lloc
web a través d'hipertext o HTML i, perfeccionar l'estructura de l'contingut de la pàgina web per
optimitzar la posició en determinades recerques -també anomenat SEO ( Search Engine
Optimization ).

2.Forma i funció
2.1 ¿Què és Forma i funció en el disseny?
La forma i funció comunica idees per si mateixa, crida l' atenció del receptor i és un element essencial
per a un bon disseny.
Es tracta d' una peça amb cert atractiu visual, amb personalitat i d' un gran equilibri estètic que amb el
temps, el concepte de forma ha anat patint transformacions i ha estat vista des d' enfocaments
diferents en àrees com arquitectura, disseny industrial, disseny gràfic, disseny web i enginyeria.
En l' actualitat la forma dels objectes no solament obeeix a criteris funcionals. Un bon disseny és capaç
de comunicar alguna cosa més que la seva funció, ha de ser capaç de comunicar la seva intenció i
deixar clar el seu propòsit.

2.2 La importància en la forma i la funció

Es pot dir que aquestes no tenen perquè contraposar-se, sinó que interactuen l'una amb l'altra
idepenent de l'objectiu a l'hora de dissenyar, es pot atorgar major jerarquia a una o altra.

2.3 La rellevància de la forma sobre la funcióActualment aquesta tendència prioritza els aspectes de
forma s' anomena STYLING. És una opció en el disseny que busca la modificació externa d' un objecte
sense tenir en compte la funcionalitat. Així es dóna als objectes nous valors simbòlics de modernitat,
amb la finalitat de sorprendre i fomentar el consum.

2.4 El predomini de la funció sobre la forma

En aquesta opció, un disseny és bell quan els aspectes formals estan supeditats a la funció, és a dir,
quan la qualitat dels materials i els processos de la producció emmarquen la imaginació del
dissenyador. La idea de bellesa deixa de ser el motor del disseny i es converteix en una conseqüència:
la bellesa ve per afegiment.

2.5 La consideració de la forma i la funció amb la mateixa importància

Actualment es tendeix a considerar que els aspectes formals i de funcionalitat tenen la mateixa
importància, per tant, s' han de plantejar i estudiar conjuntament.
Un objecte és bell perquè satisfà una necessitat, a més, perquè presenta una forma que comunica la
seva funció i és visualment atractiva per complaure el consumidor.

2.6 Altres factors en la Forma i Funció

També es pot afirmar que al voltant de la forma i la funció hi ha altres factors a prendre en compte a l'
hora de dissenyar, com ho són:
El tecnològic.
El funcional.
L' expressiu.
El comercial.

3. El projecte de disseny
Projectar suposa començar a buscar una nova forma partint d'una recerca prèvia d'informació, per
acabar definint un producte final, donant-li cos fins on sigui necessari i atribuint-li totes les seves
característiques (mesures, formes, elements, materials...). Projectar significa donar forma, anar definint
les idees i finalment exposar-les amb el màxim rigor perquè puguin posteriorment ser dutes a terme.
● VIES D'IDEACIÓ I DE PROJECTACIÓ o Organització de la projectació. o Fases de la projectació. o
Estratègies de projectació. o Suports tècnics per a la projectació.
● ELEMENTS DE SUPORT PER A LA PROJECTACIÓ: o la representació gràfica: el dibuix o fotografia
i collage o modelat i construcció de prototips o sistemes de representació o mitjans informàtics
3.1 La natura i l’ésser humà com a models ERGONOMIA

La natura i l'èsser humà sempre son un model per al disseny. L'ergonomia en el disseny i la
producció industrial és indispensable per generar productes que s'adaptin a les necessitats i
característiques de les persones.
• El disseny ergonòmic és present en cada aspecte del quotidià, tant a nivell personal com
laboral. Pel que fa a empreses, es tracta d' un concepte clau en la generació de productes.
• L' ergonomia té per objecte millorar l' adaptació que tenen els humans a les eines, maquinària i
al lloc de treball,
• Per això, un erònom és un científic que estudia -des de molts aspectes diferents- com les
persones interactuen amb objectes del treball i de la vida quotidiana.
• A l'actualiat, es busca aportar informació útil per aconseguir un disseny ergonòmic que permeti
reduir riscos de lesions i malalties, a més d'augmentar la satisfacció dels usuaris i treballadors
millorant així l'eficiència i productivitat.

4. Aproximació històrica
El segle XIX: La revolució industrial,el canvi de segle, el modernisme, els anys posteriors a la Primera
Guerra mundial, la Bauhaus i el Moviment Modern, els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial,
dissenys per a la societat de consum , a les últimes dècades del segle XX: L'expansió definitiva del
disseny De la història del disseny ens interessarà valorar, sobretot la relació del disseny amb la
societat. Per això de cada moment històric haurem de tenir clars els aspectes que tot seguit es
determinen i que no es poden deslligar dels canvis i de l'evolució del disseny:
● Innovació cientifico-tecnològica.
● Canvis en els sistemes de producció.
● Canvis en l'organització i en els costums socials.
● Pensament de l'època.
● Canvis estètics dins del camp de l'art.
● Canvis territorials, en l'àmbit de la comunicació i en el comerç.

4.1 El s. XIX

4.1.1 Els inicis

S’inicia a partir de la industrialització. És al segle XIX quan apareix el Disseny Publicitari com a tal, els
anuncis gràfics per a esdeveniments, establiments i productes. Artesans, impressors i dibuixants
s'encarregaven d'aquestes tasques (Arts gràfiques), encara que existeixen famosos exemples en què
artistes de l'època s'encarregaven de la publicitat gràfica dels seus establiments preferits, com va ser el
cas de Toulouse Lautrec i els seus cartells pel Moulin Rouge. El disseny gràfic neix amb la finalitat
de diferenciar, potenciar la creativitat i les expressions plàstiques, posant la tecnologia al servei de les
persones. Amb aquesta filosofia, neix un dels moviments iniciadores del disseny gràfic, el Arts &
Crafts personalitzat en la figura de William Morris.
No obstant això, no serà fins als inicis del segle XX quan comencen a asseure's les bases teòriques i la
definició d'estils i processos, la investigació i experimentació per part de l'Escola de la Bauhaus. El
disseny gràfic sempre ha estat estretament lligat als corrents artístics de cada època i en moltes
ocasions la linea de separació entre ambdues disciplines, és molt difusa.
"Arts and Crafts" (Arts i Oficis). Reacció contra l'estil victorià. El moviment Arts and Crafts va sorgir
en les últimes dècades del segle XIX com a reacció contra el primer estil industrial, que s'havia
desenvolupat a Anglaterra al llarg d'aquesta centúria. L'anomenat estil victorià. Es diu que quan els
visitants de la Fira Universal de 1851 arribaven al Crystal Palace de Londres, a més de sorprendre's
pels avanços tècnics, se sorprenien pel mal gust de tot el que es fabricava en massa. De manera que
la idea de progrés industrial va començar a barrejar-se amb la intuïció que era necessària una reacció
que retornés als objectes de la vida quotidiana una certa dimensió estètica, que acompanyés a les
funcions naturals per les quals eren fabricats. Aquesta reacció es va denominar Arts and Crafts, Arts i
Oficis, ja que va pretendre elevar la dignitat social i estètica del disseny i de totes les arts aplicades,
integrant-les en un entorn arquitectònic harmoniós i bell. Primeres propostes. Encara que la major part
dels ciutadans anglesos del XIX romanien apàtics o satisfets amb el nivell estètic aconseguit per la
seva poderosa indústria, les reaccions al recarregat estil dominant en l'època es van iniciar a la fi de la
dècada de 1840. Des del punt de vista de l'acció el Arts & Crafts va experimentar una embranzida
important en 1861 quan William Morris va fundar l'empresa Morris, Marshall, Faulkner and
Company, coneguda generalment com Morris and Company. En 1890 Morris va fundar la Kelmscott
Press, una impremta artesanal de la qual van sortir tiratges reduïts d'alguns dels llibres impresos més
acuradament produïts de tota la història, i que va ser capaç d'exercir una poderosa influència sobre les
grans editorials comercials durant diverses dècades. Principis del Arts & Crafts Entre les idees més
característiques del Arts and Crafts es troben principis filosòfics, ètics i polítics, tant com a estètics.
Destaquem els més importants: Rebuig de la separació entre l'art i l'artesania. El disseny dels objectes
útils és considerat una necessitat funcional i moral. Rebuig dels mètodes industrials de treball, que
separen al treballador de l'obra que realitza, fragmentat les seves tasques. Proposta d'un retorn al
medievalisme, tant en l'arquitectura (amb el neogòtic) com en les arts aplicades. Proposta de
l'arquitectura com a centre de totes les activitats de disseny. Una idea que seria recollida pel
racionalisme de principis del segle XX. Proposta d'agrupació dels artesans en guildes i tallers, seguint
el model medieval de treball col·lectiu. Proposta del treball ben fet, ben acabat i satisfactori per a
l'artista i per al client. William Morris
4.1.2 L'Art Nouveau i el Modernisme
Art Nouveau El desacord entre art i tecnologia que va aombrar gairebé tot el segle XIX, va ser resolt
per aquest estil, que impulsa el desenvolupament de les tècniques constructives l'ús massiu de
materials com el ferro, el formigó, cristalls. La producció en sèrie va començar en la Revolució
Industrial. L'estètica experimenta una fascinació pel fantàstic, el mític, la influència de civilitzacions
orientals. Hi ha una atracció pels elements decoratius i la simetria com a principi de rector lligat a
l'ornamentació natural, exaltant la línia que roman en perpetu moviment, que es converteix en element
estructural. La decoració supera el seu rol d'adorn per constituir-se en un mitjà per definir la forma, la
que es mostra viva, dinàmica i harmònica. A la fi del segle XIX, durant un breu i brillant període, el Art
Nouveau, sorgit entorn de 1890 i que va començar a apagar-se poc abans de la Primera Guerra
Mundial, va dominar el panorama cultural. La seva elegància curvilínia i les seves formes orgàniques
inspirades en la naturalesa caracteritzaven des dels mobles domèstics i l'art decoratiu fins a
l'arquitectura i la publicitat. Fins i tot avui dia, més d'un segle després de l'aparició del Art Nouveau,
artistes i dissenyadors segueixen inspirant-se en els elements florals i trets i colors naturals d'aquest
estil imperible.

El modernisme consisteix en la renovació de les activitats artístiques i literàries de les obres fetes fins
a abans de finalitats del segle XIX, que és quan comença aquest nou art en un començament en
països europeus, això enfront de la cerca d'una nova manera d'expressar idees i de crear productes i
utensilis que al seu torn tinguessin un component estètic important per així sortir de la uniformitat
estètica amb la qual es convivia en aquells anys. La idea és que es comuniqui a través del disseny una
nova forma de veure la realitat, posar al servei de les persones un nou llenguatge artístic, un
llenguatge simbòlic, cridaner i generador de sensacions noves. L'anterior també s'aconsegueix gràcies
al desenvolupament de noves tècniques i mètodes per confeccionar els diferents elements usats
comunament per les persones, ja anessin d'ús domestic com a eines o immobiliari. La revolució
industrial va portar amb si el desenvolupament de noves matèria primeres per a la construcció
d'habitatges, això va ser una gran innovació en l'arquitectura, un exemple clar d'això és que en les
obres edificades es comencen a utilitzar materials com el ferro i el vidre. El fenomen mes destacable
d'aquest modernisme és la socialització de l'art, que té tot un rerefons ideològic – ètic, on l'artista i
dissenyador ha de tenir en compte la individualitat de l'home, ha de tenir en compte al subjecte i a les
seves problemàtiques en un moment determinat de la història, per així satisfer les seves necessitats i
contribuir a la idea que és que el dissenyador és un agent social que inventi i creu solucions a les
persones. El dissenyador ha promoure que el seu disseny en ser funcional no deixa de ser art, sinó
més aviat reafirma el caràcter creatiu i innovador del seu treball, el disseny. Els dissenyadors solien ser
artistes multidisciplinaris que passaven de la pintura, a l'arquitectura o al disseny relacionat amb
immobiliari. El modernisme porta amb si una nova actitud cap a la naturalesa amb una mirada des d'un
punt de vista integrador per a les diferents àrees del disseny i de l'art, com al seu torn es transforma en
un fenomen cultural a nivell mundial, el llegat del qual va ser fonamental per a les disciplines artístiques
i acadèmiques.

4.2 La primera meitat del s. XX

Durant la primera meitat del segle xx molts artistes europeus es van dedicar amb entusiasme a
constituir moviments, grups, o simples camarilles per tal de guanyar visibilitat. Bastava redactar algun
manifest desafiant, organitzar un saló o exposició o performance i potser editar una revista ...
La mort de la pintura, la mort de l'art de cavallet, no significa ni molt menys la mort de l'art en general.
L'art continua vivint, no com a forma determinada sinó com a substància creadora [ ... ] El mestratge
productivista es realitza amb màquines, i aquells que l' exerceixen són artistes-enginyers o artistes-
obrers en el sentit més ampli d' aquesta paraula.

L'art, en buscar noves maneres de ser, es va acostar a les formes industrials i mecàniques que van
fascinar els creadors d'aquests anys, i que de manera considerable van anar a alimentar la naixent
disciplina del disseny.

Els futuristes italians es van entusiasmar amb la geometria, amb la màquina i amb el feixisme, i el
règim de Mussolini els va donar el seu suport. En el Manifest Futurista de 1909, Marinetti expressava
amb el seu acostumat brí que la magnificència del món s'ha vist enriquida amb una nova bellesa: la
bellesa de la velocitat.

4.2.1 De Stijl,
A Holanda el geomètric i essencialista es va anomenar De Stijl (l'estil). El seu principal animador va
ser Theo Van Doesburg (1883-1931), i al voltant d'ell van florir o simplement van merèixer
personalitats com Piet Mondrian, Gerrit Rietveld, Vilmos Huszar, Jan Wils, J.J.P. Oud o Georges
Vantongerloo. Sense l'agressivitat dels futuristes, el Primer Manifest de De Stijl es pronunciava en
contra d'allò purament individual i tradicional.

Si avui el cubisme, el futurisme o el constructivisme queden com a fenòmens interessants però que
només van tenir sentit en el context d'aquells temps agitats, les creacions de De Stijl, en canvi,
mantenen vigència. Es tracta d'un moviment que, més enllà dels seus panflets o èxits publicitaris, va
quedar configurat en les obres dels seus protagonistes, i especialment en el notable treball de
Mondrian, Van Doesburg i Rietveld. A través d' ells es reconeix quelcom de l' esperit cívic holandès i
de l' estètica que li és característica. L'estil De Stijl és depurat, sever en els recursos i, tanmateix,
amable, gairebé alegre, sempre livià en el resultat final. Des del punt de vista morfològic. De Stijl
proposa un sistema de quadrats rectes o inclinats, ocasionalment en ziga-zaga, utilitzant tres colors
primaris (blau, groc, vermell) i tres no-colors (negre, blanc, gris), sempre aplicats de manera pla, a la
manera industrial. Aquest sistema de formes, molt característic, gairebé una imatge corporativa, es va
utilitzar indistintament en el disseny gràfic, la pintura, l' arquitectura, o el disseny de mobles. La cèlebre
cadira vermella-blava de Gerrit Rietveld, tot i que no passarà a la història com a artefacte per estar
còmodament assegut, sí que ha estat un autèntic emblema de la modernitat.

Mondrian era un maniàtic de l'ordre: basta veure la foto que hi havia de la seva taula de treball.
Rietveld va tenir un origen d'artesà i després es va sofisticar al contacte amb els altres integrants del
moviment. Fascinat per la Bauhaus (a la qual d'altra banda criticava àcidament), Theo van Doesburg
va anar a Weimar i va instal·lar allà una espècie de sucursal de De Stijl. Es passejava per la ciutat
portant monòcul, camisa negra i corbata blanca, davant la qual cosa Itten comentava amb acidesa: una
camisa negra és senyal d'una ànima negra.
Amb l'ajuda de la seva dona, Doesburg va organitzar a Weimar un Congrés Constructivista-
Dadaista i se les va arreglar per impartir classes privades a diversos alumnes de la Bauhaus.Malgrat
aquests esforços no va aconseguir ser contractat com a professor. Gropius i Feinnínger, tots dos
de talant més aviat obert a la diversitat, es van mantenir cauts en aquest cas, sigui pel dogmatisme de
l'holandès o per la seva capacitat d'exercir un lideratge massa potent.

4.2.2 Els constructivistes

En les àrees de l' art i el disseny, el Constructivisme va ser una avantguarda artística que va néixer a
Rússia, originada per les escultures d' influència cubista de Vladimir Tatlin. Va durar un breu període
però va produir un gran impacte en el disseny gràfic.

El 1913 Vladimir Tatlin torna del viatge a França, on havia conegut la feina de Picasso, formarà a
Rússia un moviment paral·lel al Suprematisme, que se'n diferenciarà per la seva recerca d'un propòsit
social i del bé comú. Tatlín iniciarà aquest moviment emprant matèries i formes pures, cartró, vidre,
metall, amb una pràctica formal i ordenant els elements per realitzar maquetes pertanyents a la nova
avantguarda russa.
La Revolució adoptarà i difondrà al Constructivisme (i al suprematisme de Malevich), especialment per
aplicar-lo en el disseny gràfic, aconseguint gran acceptació dins i fora de Rússia. La nova imatge de
l'URSS inclourà cartells i afitaments de propaganda per influir la societat. Entre les figures més
representatives es poden esmentar, a més de Tatlin, a Alexander Rodchenko, Naum Gabo, Antoine
Pevsner, Mikhail Larionov, Stepanova, Exter, Liubov Popova i el Lissitzky.
Gabo i Pevsner publiquen el 1920 el Manifest realista, emprant per primera vegada la paraula
"constructivisme" per designar aquest moviment. A partir de llavors es divideixen dues tendències:
– Una liderada per Tatlin i Rodchenko, té un caràcter utilitari, i es posa al servei de la revolució en el
camp de l'enginyeria i el disseny, convertint l'art en un producte més. El 1921, 25 artistes liderats pels
dos artistes esmentats, van renunciar «a l'art per l'art» i van fer una crida als artistes perquè deixessin
de produir coses inútils, per dedicar-se al disseny industrial, la comunicació visual i les arts aplicades al
servei de la nova societat comunista.
– L'altra és simplement estètica i defensa la llibertat de creació. Arriba a Europa el 1921 i el 1922. La
representada per Kandinsky, Malevich, Gabo i Pevsner que defensen el subjectiu en l'obra d'art (i es
bolcaran al Suprematisme).

Buscant formular una ideologia constructiva, Aleksei Gan, dissenya el fullet Konstruktivizm el 1922, on
criticava els pintors abstractes. Gan va escriure els tres principis del constructivisme: l'arquitectura, la
textura i la construcció (La primera representa la unificació de la ideologia comunista amb la forma
visual, la segona significa la naturalesa dels materials i com són emprats i l'última simbolitza el procés
creatiu i la recerca de lleis d'organització visual). Aquell mateix any se celebra la «Primera Exposició»
del Constructivisme, a Berlín a la Galeria Van Diemen, mentre en diferents les revistes europees es
divulguen els principis del constructivisme rus. Moholy-Nagy serà qui l'introdueixi a la Bauhaus i a la
seva obra teòrica i pràctica dels anys trenta.
La personificació de l'ideal constructivista va ser El Lissitzky (pintor, arquitecte, dissenyador gràfic i
fotògraf), així com també els tallers/escoles Vorkus i Vchutemas.
Malgrat la importància del Constructivisme per a la gràfica i el disseny industrial soviètics, la
inestabilitat que es va produir després de la revolució, va fer que els artistes que no abandonaren el
país foren arrossegats a la pobresa i a l'oblit, i que molt pocs projectes es duguessin a terme (per la
qual cosa el Constructivisme es va limitar al disseny d'exposicions, ceràmiques i grafismes). Alguns
artistes van desaparèixer en camps de concentració i només van tenir èxit els qui van emigrar a
occident.

4.2.3 La Bauhaus

Va revolucionar el món de l’art i del disseny amb la seva aposta per recuperar l’artesania
tradicional i elsdissenys simples i funcionals.

Aquesta escola d’art, disseny i arquitectura va funcionar tan sols durant 14 anys, però la seva
influència segueix viva avui en dia en escoles de disseny de tot el món.

la Bauhaus va intentar “reduir la distància que la Revolució Industrial havia reat entre el creatiu, la
producció i el producte, escurçant la diferència entre art o artesania i indústria”.
Els professors de la Bauhaus eren grans creatius, però també teòrics de l’art i del disseny. En els seus
tallers i aules van impulsar una pràctica pedagògica que estimulava l’experimentació i la recerca de
la personalitat creativa.

Per a això, animaven els seus alumnes a experimentar amb els materials i els principis bàsics de
la forma i del color.

El seu objectiu era “formar creatius i ciutadans lliures que unissin les esferes artístiques, personals,
culturals, productives, evitant la descomposició de gèneres i la separació de l’art i la vida”.

A través dels seus dissenys, els artistes de la Bauhaus reivindicaven la funcionalitat.

4.2.3.1 De la idea al projecte final

Aquesta filosofia pedagògica segueix avui plenament vigent. Moltes escoles de disseny,

segueixen fomentant els mateixos principis que trobem a la base de la Bauhaus.

“Creiem que no només cal ensenyar la tècnica sinó també a considerar el valor del disseny com a
integrador de totes les disciplines“, des de la idea original fins al projecte final.

Aquesta forma d’entendre el disseny s’ha actualitzat “situant l’usuari en el centre i analitzant el
context”.

De la mateixa manera que fa mes de 100 anys a la Bauhaus, avui et pots formar com a dissenyador
amb una visió global del disseny que tingui en compte totes les fases del projecte: des de la idea fins
al plantejament estètic i el procés de producció.

4.3 El disseny després de la II Guerra Mundial

La propaganda de la segona Guerra Mundial va seguir en gran part les línies de la primera, parlaven
sobre la importància de la unitat nacional, la glòria del propi país, les atrocitats del bàndol contrari i la
necessitat del sacrifici. Tanmateix, en aquesta època els cartells han evolucionat: la imatge fugeix de
l'estètica publicitària, les figures són més genèriques i molts tenen un aspecte més tètric; mentre la
major part del món patien les conseqüències de la guerra, sorgiran dues grans escoles o corrents en el
disseny. Una a Estats Units crida per alguns l'escola de Nova York i una altra encapçalada pels suïssos
anomenada estil internacional. 
Els anys 60 i 70 es caracteritzen per un període de fortes tensions polítiques entre els Estats Units i l'
URSS iniciats després de la segona guerra mundial. La guerra freda derivarà en diversos
esdeveniments importants com la cursa espacial. A França el disseny té un fort component polític i de
protesta i el seu missatge és fruit d'un profund exercici intel·lectual. Estem a una època de grans
avenços tecnològics la televisió, és el mitjà de comunicació per excel·lència i comença l'edat d'or de la
publicitat consolidant-se moltes de les grans empreses del sector. En aquest període guanya força de
l'expressionisme gràfic que juga amb la forma de les paraules per expressar una idea de perfecció en
les tècniques d'expressió gràfica com la fotografia, la infografia, una fotocomposició amb l'ajuda dels
primers programes d'ordinador

El període entre 1933 i 1945 va ser significatiu en el desenvolupament del disseny gràfic i editorial,
sobretot a Occident, on l'arribada del Modernisme va impulsar diversos canvis en el disseny de formes,
colors, quadrícules i tipografia. El tancament de l'escola Bauhaus i l'establiment a Estats Units d'una
nova escola de creadors va canviar tot el concepte creatiu. Es va acabar amb l' excés d' informació i es
van prioritzar les formes bàsiques, els espais en blanc i tipografies clares. Paral·lelament, la Guerra
també va ser responsable del canvi en la creativitat de cartells per necessitats propagandístiques
Fins a l'esclat de la guerra, el disseny va estar fortament influenciat per l'Art Nouveau, caracteritzat per
l'excés de detalls i elements decoratius. L'objectiu era mostrar un fort impacte visual». Després del
conflicte, part d'aquell estil instaurat en l'actualitat encara perdura.

4.4 El disseny assistit per ordinador

El disseny assistit per ordinador, conegut per les seves sigles angleses CAD (computer aided design),
és el procés de creació de representacions gràfiques emprant eines informàtiques específiques que
permeten la realització de dibuixos i plànols. Aquestes eines es poden treballar amb dibuixos i
representacions en dues dimensions (2D) i també amb els objectes representats en tres dimensions
(3D).
Les eines de dibuix CAD es basen en entitats geomètriques vectorials com punts, línies, arcs i
polígons, amb les quals es pot operar a través d' una interfície gràfica. Els modeladors en 3D afegeixen
superfícies i sòlids.
El desenvolupament dels programes de disseny assistit ha sugriscut una gran evolució, apareixent
multitud de possibilitats quant al tipus de treball a desenvolupar, de pagament o gratuïtats, bàsics o
més complets, en 2D, 3D o fins i tot amb simulacions fotoreals,...

5 El nou disseny en l’actualitat: disseny sostenible

El disseny sostenible és la filosofia del disseny que es basa en els principis de sostenibilitat
econòmica, social i ecològica. Aquest disseny busca generar noves solucions, no tan sols a partir de la
creació d'objectes d'ús quotidià, sinó també a través de serveis, edificis o ciutats i estils de vida. Amb
aquesta finalitat, el disseny sostenible es caracteritza per l'ús de materials de baixa intensitat
energètica (en referència a l'eficiència dels sistemes de producció), o a la reutilització d'aquests.

5.1 Societat de consum i desenvolupament sostenible

El creixement exponencial de la població, juntament amb l'explotació incontrolada de recursos, posen

en evidència la insostenibilitat del model actual de consum. La capacitat de càrrega del planeta és
limitada, fet que obliga a reduir l'impacte ambiental associat als productes aplicant criteris de
compatibilitat amb els límits actuals, amb un major respecte per l'entorn i, per tant, amb un major
benefici social. L'evolució cap a una societat més sostenible està, en certa manera, vinculada a uns
productes que tinguin un baix impacte ambiental.

5.2Tipus d'impactes ambientals dels productes

L'impacte ambiental és degut a l'explotació incontrolada de recursos i energia i a la generació

d'emissions contaminants dels productes actuals amb relació a la capacitat de càrrega limitada del
planeta.
Els impactes ambientals poden ser directes, associats al procés de producció, com les emissions
contaminants o l'ús excessiu de recursos i energia, i indirectes, com la dificultat de la seva eliminació
final. Tots aquests es troben, doncs, associats al cicle de vida del producte.
S'entén per cicle de vida del producte el seu cicle complet, és a dir, tenint en compte totes les diferents
etapes de la seva producció: extracció i processament de matèries primeres, disseny del
producte, producció, comercialització, transport, utilització i eliminació.
Aquests impactes generen esgotament dels recursos naturals i deficiències en la salut humana i en la
qualitat ambiental.
També, segons l'àmbit geogràfic en el que s'indiquen, poden classificar-se com impactes locals,
regionals, continentals o globals.

5.2.1Accions per reduir els impactes ambientals

Davant aquests problemes ambientals, i graciés a l'augment de la sensibilització i pressió dels

ciutadans amb relació a la degradació de l'entorn ambiental, s'observa, a poc a poc, un augment
d'accions destinades a millorar la protecció del medi ambient en els països més desenvolupats,
sobretot en les àrees de tractament i final de procés i, més recentment, en les estratègies
de reciclatge i reutilització. Les organitzacions més sensibilitzades a la degradació de l'entorn i els
impactes sobre l'ésser humà comencen a treballar en la millora ambiental en les diferents etapes de
fabricació d'uns productes. En aquest aspecte hi participen tots els sectors implicats en el seu cicle:
dissenyadors, industrials, polítics i consumidors.
5.2.2Accions globals més recents
A principis de la dècada dels noranta apareixen en Europa nous enfocaments en l'àmbit del disseny de
productes amb criteris ambientals, que s'han anat materialitzant gràcies a una major sensibilització
ambiental per part dels consumidors i gràcies al desenvolupament d'un marc legal ambiental més
estricte (més de 200 directives, entre les quals destaquen les relacionades amb l'ecoetiqueta europea i
les avaluacions mediambientals estratègiques, les EMAS).

5.2.3 Procés cap a un disseny sostenible (estratègies)

Hi ha diferents estadis d'actuació per reduir l'impacte dels productes, des d'estratègies aïllades com el
tractament de les emissions en el procés de fabricació d'un producte, fins a estratègies globals com el
disseny sostenible, que persegueix una integració en el sistema-producte, els aspectes ambientals,
social i econòmics.
5.2.4Tractament
El primer estadi d'estratègia que apliquen les empreses per reduir els impactes dels productes se
centra en la incorporació de tècniques ambientals de tractament de les emissions en els processos de
producció. Per exemple: la instal·lació de depuradores per tractar les aigües residuals, els filtres per
reduir les emissions d'òxids de sofre, partícules o altres gasos contaminants o el tractament dels
residus sòlids en la fàbrica o bé en instal·lacions externes.
5.2.5 Reciclatge i reutilització
Un segon estadi preventiu d'estratègies de millora ambiental portades a terme per les empreses, són el
reciclatge i la reutilització interna i externa dels residus, els denominats subproductes. En són
exemples les bosses de subproductes creades per les cambres de comerç per afavorir la incorporació,
en els cicles productius de determinades empreses, de residus procedents d'altres empreses i ser
utilitzats com a materials bàsics.
5.2.6Producció neta
El tercer estadi és la producció neta, que consisteix a prevenir els impactes ambientals de l'etapa de
producció. La definició de producció neta segons el programa de les Nacions Unides per al Medi
Ambient (PNUMA) és “l'aplicació continuada d'una estratègia de prevenció ambiental als processos,
amb l'objectiu de reduir els riscos per als éssers humans i per al medi ambient”.
Segons el Centre d'Iniciatives de la Producció Neta (CIPN) de la Generalitat de Catalunya, la forma
d'aconseguir-ho és “aplicar les millors tecnologies disponibles, utilitzar les matèries primeres menys
impactants i millorar la gestió de processos de producció amb criteris ambientals”. La utilització de la
millor tecnologia disponible permet reduir els impactes ambientals en l'entorn de l'activitat industrial i
els riscos sobre les condicions de seguretat i higiene per als treballadors.
La producció neta és un estadi inicial en el camí de l'ecodisseny, ja que centra les seves millores en
una de les etapes del cicle de vida del producte. Els resultats de les primeres actuacions en el camp de
producció neta en la majoria de les empreses indiquen normalment un retorn ràpid de les inversions
realitzades, gràcies a la disminució dels costos de tractament i pel consum de recursos.

5.3 Disciplines del disseny sostenible

5.3.1Arquitectura sostenible
L'arquitectura sostenible, és un nou model de concebre el disseny arquitectònic de manera sostenible,
que busca optimitzar els recursos naturals i els sistemes d'edificació per tal de, minimitzar l'impacte
ambiental dels edificis sobre el medi ambient i els seus habitants. Es tenen en compte entre altres
aspectes les condicions climàtiques, la hidrografia i els ecosistemes de l'entorn on es construeixen els
edificis. També es tenen en compte l'edificació i la moderació en l'ús de materials de construcció,
prioritzant els d'un baix contingut energètic per tal de reduir el consum d'energia.
5.3.2Agricultura ecològica
L'agricultura ecològica, o orgànica, és un sistema per cultivar una explotació agrícola autònoma,
basada en la utilització òptima dels recursos naturals, sense tractar amb productes químics de síntesi
o organismes genèticament modificats, obtenint així aliments ecològics, a la vegada que es conserva la
fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient.
5.3.3Ecoproductes
Finalment existeixen els ecoproductes o productes ecològics, que són aquells productes que respecten
el medi ambient en tot el seu procés de producció. Poden ser de diferents tipus o qualitats, des de
plàstics que són biodegradables, com paper reciclat, aerosols que no són perjudicials per a la capa
d'ozó o inclús teixits orgànics i naturals.

6. ¿Machismo en el Diseño?

¿Qué hubiera sido del diseño como disciplina sin el aporte de Ray Eames, Zaha Hadid o Paula
Scher? Es probable que Charles Eames finalmente creara su Lounge Chair; o que sin Zaha Hadid la
curva se incorporara de todos modos a la arquitectura rompiendo paradigmas constructivos; o que
el Public Theatre tuviera igual su marca realizada por Pentagram.
Sin embargo, la presencia de estas tres excepcionales y talentosas mujeres ayudó a que el Diseño se
transformara en la definición exacta de cómo convertir lo ordinario en extraordinario. Su aporte no
se limita a un aspecto formal o estilístico, sino a la capacidad de entender al diseño como una parte
fundamental de la sociedad y el valor que esta industria aporta a la economía.
Tres nombres que representan a las decenas de miles de diseñadoras que hacen del diseño una
profesión de valor. Y que, sin embargo, forman parte de un sector dominado por hombres.

Las banderas de la igualdad

Los diseñadores alzamos a menudo las banderas de la igualdad, convencidos de que la tolerancia, la
diversidad y la integración son valores trascendentes y fundamentales no sólo para la profesión, sino
para la sociedad en su conjunto. Paradójicamente, en nuestra “casa” las cosas no están tan claras y,
en algunas oportunidades, estos postulados se diluyen ante la evidencia de los hechos. Porque, por
sobre todas las cosas, no debemos olvidar que sin personas no hay diseño. Y que si hablamos de
personas, el buen diseño no es cuestión de género. Algo que deberíamos recordar(nos) cada día.

7. Aplicació a l’aula

Conclusions / Mapa conceptual

1.Por hacer la historia fácil podemos decir que hasta la Revolución Industrial no había diseñadores
sino artesanos, es el concepto de producción/reproducción el que separa los conceptos de
conceptualización/ideación y ejecución/producción.

2.Donar respostes a necessitats socials

A lo largo de las últimas décadas ha habido una importante evolución del diseño. Esta evolución ha

sido consecuencia, en gran parte, del desarrollo de las últimas tecnologías, que hoy en día juegan un

papel muy importante en el diseño gráfico.

3. CON A LA BAUHAUS El disseny integra una sèrie d’elements estètics, funcionals, tècnics,

productius i comercials des d’una mateixa visió.

4.Tal com explica Malaret: “El disseny és una forma de veure el món“. Així, el creatiu ha de ser
capaç d’integrar tots els elements i tota la complexitat per connectar i donar resposta a les necessitats.

5.“Avui la Bauhaus és un referent més útil que mai”, assegura Malaret, ja que va instaurar les bases
del disseny com a instrument per regenerar la societat i donar resposta a les necessitats socials a
través de la creativitat.

6.
7.“El repte del disseny avui dia segueix sent el mateix. Potser fins i tot amb més responsabilitat que
mai davant la digitalització, la globalització i la salut del planeta“, afegeix.

Per aquest motiu és tan important la cooperació entre creatius, el mercat i els tècnics per construir
el planeta en el qual volem viure els pròxims anys.

El diseño en la actualidad

Disseny sostenible

5.2.3Accions específiques

En l'actualitat, es podria anomenar a la majoria de productes que existeixen en el mercat

com productes aïllats en relació amb el seu entorn, ja que el seu impacte ambiental global no es té en
compte en dissenyar-los. Un altre grup important són els productes amb maquillatge ambiental, que
engloben aquells als que s'ha incorporat algunes millores ambientals amb un objectiu de màrqueting.
Per últim una petita minoria, que són els denominats, eco-productes. Aquests són els que en la seva
etapa de disseny o redisseny s'hi han incorporat accions per minimitzar l'impacte ambiental que es
genera en el seu cicle de vida.

Las tecnologías hicieron que el diseño gráfico se volviera algo mucho más sencillo, pero también más
necesario. Actualmente, el diseño gráfico está presente en cualquier logotipo, cualquier página web o
cualquier estrategia de marketing de cualquier empresa. Sin embargo, la evolución del diseño no se ha
visto solamente en esta modalidad. A continuación hablamos de algunos ejemplos:
•La evolución del diseño web ha permitido a muchas empresas contar con páginas web
responsive. Éstas les permiten ofrecer a sus usuarios una experiencia de navegación mucho
más sencilla. También les permiten proporcionar información de una forma mucho más clara y
directa.
•En cuanto al diseño de moda, los avances tecnológicos han permitido a los profesionales de
este sector contar con nuevas herramientas. Gracias a éstas, el proceso de diseño resulta
mucho más sencillo que años atrás.
•Por otro lado, también ha habido una importante evolución del diseño industrial. A lo largo de
los años, han surgido varios softwares que permiten realizar diseños tridimensionales a escala.
Se trata de una opción muy práctica y eficaz; gracias a esto, es mucho más fácil realizar
modificaciones y corregir errores.

Bibliografia/ Webgrafia
-Bruno, Munari. "El arte como oficio." (1969).
-Munari, Bruno, and Francesc Serra I. Cantarell. Diseño y comunicación visual. Editorial Gustavo Gili,
2016.
8.P. Overy, De Stijl, Thames and Hudson, Londres, 1991. 
N. Tarabukin, El último Cuadro, Gustavo Gili, Barcelona, 1977. 
M. de Micheli, Las vanguardias artísticas del siglo xx, Alianza, Madrid. 1985.
Scott, Robert. 1970 Fundamentos del diseño. Buenos aires: Editorial Victor Leru Bonsiepe,G.1978.
Teoría y práctica del diseño industrial. Barcelona Ed Gustavo Gili Munari, B. 1983 ¿Cómo nacen los
objetos? Apuntes para una metodología proyectual. Barcelona. Ed Gustavo Gili Munari, B. 1989. El
arte como oficio. Barcelona. Circulo de lectores VVAA. Tendències en el disseny de producte. Passat,
present i futur. Universitaat de Girona ACHA, J. -Introducción a la teoría de los diseños https://dugi-
doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/596/Tend%

9.Referències[modifica]
10.↑ RIERADEVALL, Joan. Ecodiseño y ecoproductos. 1a ed.. Rubens Editorial, S.L.. ISBN 84-497-0074-4.

11.Bibliografia[modifica]
12.Pérez Arnal, Igansi (ed.), Eco-Productos en la arquitectura y el diseño, Barcelona, AxE -
Arquitectura y Entorno, 2008, ISBN 978-84-612-2829-4
13.González Díaz, M.J, Arquitectura sostenible y aprovechamiento solar, Madrid, S.A.P.T
Publicaciones Técnicas, S.L., 2004, ISBN 84-86913-11-X
14.Edwards, Brian, Rough guide to sustainability, 2ª ed, Londres, RIBA Enterprises, 2005, ISBN 978-
84-252-2208-5
Rieradevall, Joan, Vinyets, Joan, Ecodiseño y ecoproductos, Barcelona, Rubens Editorial, S.L.,
1999, ISBN 84-497-0074-4
15.http://www.delyrarte.com.ar/sitio/histsuprem.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Constructivismo
http://www.masdearte.com/item_movimientos.cfm?noticiaid=64
http://www.unostiposduros.com/paginas/construc.html
http://www.portaldearte.cl/terminos/constructivismo.htm
http://www.todacultura.com/movimientosartisticos/constructivismo.htm

Scott, Robert. 1970 Fundamentos del diseño. Buenos aires: Editorial Victor Leru Bonsiepe,G.1978.
Teoría y práctica del diseño industrial. Barcelona Ed Gustavo Gili Munari, B. 1983 ¿Cómo nacen los
objetos? Apuntes para una metodología proyectual. Barcelona. Ed Gustavo Gili Munari, B. 1989. El
arte como oficio. Barcelona. Circulo de lectores VVAA. Tendències en el disseny de producte. Passat,
present i futur. Universitaat de Girona ACHA, J. -Introducción a la teoría de los diseños https://dugi-
doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/596/Tend%

Aquí tienes 25 frases sobre diseño gráfico y creatividad para inspirarte.

1.El secreto de la creatividad es saber ocultar tus fuentes. Albert Einstein

2.Crea tu propio estilo visual … déjalo ser único para ti e identificable para otros. Orson Welles
3.Un diseñador sabe que ha logrado la perfección no cuando no hay nada que añadir, sino 
cuando no hay nada que quitar. Antoine de Saint Exupéry
4.Menos es más. Ludwig Mies Van Der Roh
5.3 cosas que un diseñador odia que le diga su cliente: ponle la comic sans que es más bonita,
pon más colores para que tenga más alegría y no le cambies nada, pero que se vea más
bonito. Anónimo
6.El diseño nunca debería de decir “Mírame”. Debería de decir: “Mira esto” David Craib
7.Todo está diseñado. Pocas cosas están bien diseñadas.  Brian Reed
8.El diseño es un plan para ordenar elementos de la mejor manera posible para llevar a cabo
un propósito particular. Charles Eames
9.Las mejores ideas vienen como chistes. Haz tus pensamientos tan divertidos como
puedas. David Ogilvy
10.Piensa más, diseña menos. Ellen Lupton
11.El diseño es el embajador silencioso de tu marca.  Paul Brand
12.Los ordenadores son al diseño lo que el microondas a la cocina. Milton Glaser
13.Encuentro diseño modernista aburrido, pero mucho más rápido.  Christine Suewon Lee
14.Un error común que las personas hacen al intentar diseñar algo totalmente a prueba de
tontos es subestimar el ingenio de los tontos. Douglas Adams
15.Un camello es un caballo diseñado por un comité. Sir Alec Issigonis
16.El pequeño y sucio secreto de todos los diseñadores es que copian el trabajo de otros
diseñadores. Ellos ven el trabajo que les gusta y lo imitan. Con bastante desvergüenza, lo
llaman inspiración. Aaron Russell
17.Los diseños más innovadores reniegan conscientemente de la caja de opciones más
normal, cultivando el gusto por el pensamiento equivocado. Marty Neumeier
18.Diseño es donde la ciencia y el arte llegan a un punto de equilibrio.   Robin Mathew
19.Todas las personas tienen la disposición de trabajar creativamente. Lo que sucede es que la
mayoría jamás lo nota. Truman Capote
20.La invención, la sorpresa, es la principal característica de la obra de arte. Charles
Baudelaire.
21.La creatividad no cosiste en una nueva manera, sino en una nueva visión. Edith Wharton.
22.Cuando se innova, se corre el riesgo de cometer errores. Es mejor admitirlo rápidamente y
continuar con otra innovación. Steve Jobs.
23.El diseño debe seducir, educar y, quizás lo más importante, provocar una respuesta
emocional.
24.Diseño no es lo que ves, sino lo que debes hacer que otras personas vean.
25.Si un diseño no se siente bien en el corazón, lo que dice el cerebro no importa.