T.5 .

FORMA I IMATGE

1 LA FORMA.

1.1 Com aspecte visual i com estructura.

1.2 La imatge i la seva doble realitat. (2D i 3d)
2 ORGANITZACIÓ PERCEPTUAL DE LA FORMA
2.1 Visualització de la forma física.(Figura - fons, Articulació, F bones - dolentes, F. fortes - dèbils, F. Tancades-obertes)
2.1.1 Forma i marges visuals.
2.1.2 Figura i fons. Principis d'agrupació. (figura fons Gestalt, Wertheimer.)
- Principi de proximitat; -P. de semblança; -P. de tancament; -P. de destí comú;

-P. de bona continuació;

2.2 Aspectes Temporals de la percepció formal.
3. La IMATGE Y LA SEVA CONSTRUCCIÓ.
3.1 La imatge bidimensional i tridimensional.
3.2 La representació a la imatge.
Figuració
Iconocitat
complexitat
3.3 Elements morfològics, dinàmics i escalars
Mida.
Color
Textura
Il·luminació
4. PERCEPCIÓ I PSICOLOGIA DE LA IMATGE.
4.1 Imatge física i imatge mental.
4.2 Factors subjectius en la percepció de la imatge.
4.2.1. Característiques físiques i fisiològiques.(raonament i experiència sensorial)
4.2.2. Atenció i recerca visual. (central - Perifèrica)
4.2.3. Saber i credibilitat. La interpretació(reconeixement)
4.3. Etapes de la gènesis de la imatge.
5. FUNCIONALITAT DE LA IMATGE
simbòlica
informativa
estètica.
 LA FORMA.

1.1 Com aspecte visual i com estructura.

Doble accepció;

− Aparença externa de les coses.

Pot variar segons els condicionants físics de la seva percepció (il·luminació, punt de vista, subjecte
observador.)

− Estructura expressiva plàstica, on recau la seva identitat visual.

Invariable.

-Poden ser naturals i artificials, geomètriques i orgàniques.

1.2 La imatge i la seva doble realitat (2D i 3d) imago,llatí= figura .

Imatge i forma estan íntimament lligades. Cal la presència de la forma per que sorgeixi la imatge,
que serà l'efecte projectiu de la forma captada pels sentits i amb la participació dels coneixements previs,
l’experiència i l’intel·ligència del subjecte.

Tota imatge és una transformació de la realitat, una aparença virtual de les coses.

A.Moles la defineix com; “suport de la comunicació visual que materialitza un fragment de l'univers
perceptiu”

- Signe del llenguatge Visual que com a tal dona forma representativa d’un fragment de la realitat.

- Un fragment de superfície plana, identificada per el seu suport i dintre d'un pla.

- Un Fragment d'espai tridimensional.

La forma es considera element físic, la imatge només existeix per el sentit de la vista.

2 ORGANITZACIÓ PERCEPTUAL DE LA FORMA

2.1 Visualització de la forma física.

La constitució física de la forma està determinada per la natura material que serveix de suport a les
característiques i elements visibles que la componen. També a la forma del contingut, identificada per la
manera en que aquests elements estan organitzats en el conjunt.

Boring ;
Principis d'organització perceptual de la forma.

− Figura i fons; La forma s'identifica com una figura que destaca retallant-s’hi sobre un fons.

− Articulació; S’estableix una jerarquia amb els elements, on els més simples son més fàcilment
identificats i per tant s’aprecien abans que aquells amb una estructura més complexa.

− Formes bones i dolentes; les primeres son fàcilment assimilades. Tenen tendència a gravar-se, a persistir
i repetir-se a l'observador.

− Formes fortes i dèbils; Les fortes son coherents, duradores i resistents al analitzar les seves parts
separadament. Identitat de les formes

− Formes tancades i obertes; Depenent del seu contorn esdevindran superfícies limitades o expandides per
el fons.

2.1.1 Forma i marges visuals

- Les formes es poden diferenciar entre planes i espaials presenten una realitat superficial amb una
estructura determinada. Concreció en l'espai limitant els seus elements o diferents parts.

- El marge visual, influenciat per la il·luminació i el punt de vista, defineix el límit de les formes
situades a l'espai. Identificat per la lluminositat i els indicadors de superfície com la textura i el color. És el
contorn aparent de les imatges corpòries i el contorn més o menys real de les planes (El Format i el marc.
Marc-límit, dintre o fora del marc dintre o fora del format.

- Mida i proporció, Cinema o fotografia importància del plà escollit.

2.1.2 Figura i fons. Principis d'agrupació. (figura fons Gestalt, Wertheimer.)

Característiques d’una escena on figura i fons es presenten amb la següent distribució;

-Una Figura on es centra l'atenció principal.

-Un Fons amb una situació difusa, en segon plà. Rubin 1915

1. La figura te caràcter de cosa, el fons natura de substància.

2. La figura te forma, el fons no. La forma de la figura procedeix del contorn que la delimita. El
fons s'obre per darrera de la figura.

3. La figura te color de superfície, el fons és menys dens.

4. Figura localitzada davant el fons.

5. Més facilitat per diferenciar dos estímuls establerts per dues figures que per dos fons.

6. La figura es connecta més fàcilment amb el significat.

Gestalt diu; Tot camp perceptiu es diferencia en un fons i en una forma, basant la seva importància en
consideracions de caire objectius i subjectius al mateix temps.
Les lleis organitzen figura-fons de la següent manera;

-Àrees envolvents (fons) i envoltades (figura).

-Simetria; simètriques a l’eix vertical es veuen com a figura.

-Àrees còncaves (fons) i convexes (figura),

-Orientació; l’articulació de la figura es produeix millor amb orientacions verticals i/o horitzontals.

-Mida relativa; es perceben millor com a figures les de mides inferiors.

-Contrast; a mes contrast mes facilitat per percebre-les com a figura.

Altres principis, Wertheimer;

-Principi de proximitat; elements propers es tendeixen a veure com una figura.

-P. de semblança; s’agrupen i s’identifiquen com a figures els elements semblants.

-P. de tancament; enfront una forma incompleta, tendim a unir-la de la manera més senzilla possible

-P. de destí comú; elements que segueixen una mateixa direcció es perceben com un tot.

-P. de bona continuació; canvis suaus sense interrupcions entre els diferents elements, facilita a
agrupar-los com una figura.

A tenir present els casos d’ambivalència, on existeix la possibilitat de reconèixer les parts d’una figura
tan com una figura i com a fons. (jarron-cara, Escher animals puzle)

2.2 Aspectes Temporals de la percepció formal.

Les imatges es generen com un conjunt on desprès cabria la possibilitat de tractar les seves parts, (figures,
fons), per separat.

Navon diu;

“els processos perceptuals estan organitzats temporalment, de manera que procedeixen d’una estructura
més global fins arribar a un anàlisis mes en detall”

-La escena visual es descompon mitjançant el procés perceptual.

-Els continguts de la escena visual en consideren escenes parcial, organitzades jeràrquicament i

connectades a través de relacions espacials.

-El processament d’una escena te lloc des del nivell jeràrquic superior a l’ inferior; de global a local.

-La visió és un sentit influenciable pels estímuls visuals per la seva duració, i per el moviment dels ulls
que influeixen en la informació enviada al cervell.

-Es diu que existeixen diferents cèl·lules que actuen de diferent manera en el procés perceptiu. Unes
responen a estimulacions visuals permanents i les altres a transitoris. Aquestes últimes s’encarreguen de
realitzar l’anàlisi visual, on diferenciem dos tipus de respostes temporals del sistema visual:
 Dos tipus de respostes temporals del sistema visual:

-Una lenta; corresponen al conjunt d’efectes d’excitació o d’integració temporal. És el que es coneix
com a persistència retiniana, on s’allarga l’activitat dels receptors desprès de l’estímul.

-Una ràpida; Conjunt d’efectes de resposta a estímuls que varien ràpidament. Afecten a la percepció
d’imatges mòbils. Centelleig o “freqüència crítica”(cinema frames massa lents) i emmascarament visual , el
segon estímul dificulta la percepció del primer per que deixen poc temps entre ells ( cinema tall).

3. La IMATGE Y LA SEVA CONSTRUCCIÓ.

3.1 La imatge bidimensional i tridimensional.

- Planes (2d);

- Integrades en una superfície de dos dimensions.

- Caracteritzada per un marc o contorn de les formes i per la informació del pla que la constitueix.

- Aspecte dinàmic; Efecte òptic generat per lleis de percepció o recursos tècnics, Tv, digital, etc.

- Espacials (3d);

- Integrades en una entitat corpòria, amb volum.

- Considera diferents aspectes espacials; representats en diferents gradients de mida, textura, color,
perspectives, il·luminació, clar obscur, harmonia i contrast.

- Aspecte dinàmic; Fet real de moviment d’objectes, persones...

3.2 La representació a la imatge.

La distribució dels elements formals, la procedència, i el nivell de correspondència amb formes reals d’una
Imatge es pot identificar en tres graus ;

Grau de figuració; Idea de representar objectes o sers coneguts, intent de referir-se a formes i
figures existents de manera lo mes realista possible.

Grau d’iconicitat; Es refereix a la qualitat de la representació. La identificació dels atributs de la

imatge com un retrat de la realitat dona el grau d’iconocitat. Un allunyament d’aquesta semblança entre
l’objecte real i el representat comporta un nivell baix d’iconocitat, dona lloc a una imatge abstracta .

Grau de complexitat; Depenent del grau de coneixements previs de l’observador s’identificaran

com a més o menys complexes respecte a la seva lectura.

-Les imatges poden ser úniques (fotografies , cartells) o compostes Cine, tv còmic)

-Narratives Còmic o No Narratives Escultura.

-Mediades on existeix un enquadrament òptic (cine, foto, vídeo) o Directes; manipulades

directament per el creador ( disseny, còmic.)
 3.3 Elements morfològics, dinàmics i escalars (mida, color, textura, il·luminació)

Visualització d’Imatges sobre formes reals;

-Mida; Grau d’ocupació de les imatges sobre el conjunt del camp visual. A tenir en compte el
concepte d’enquadrament com a selecció d’una part de la realitat, que proporcionen diferents lectures en
funció de les parts triades. Diferents tipus de plans.

-Color; El color afavoreix al grau d’iconicitat de les imatges quan s’apropen a la realitat, contribueix
a valorar la seva expressivitat i estètica .

-Textura; Fem referència a l’aparença externa de les imatges , el grà , la trama i l’aspecte material.
Més apreciable en les imatges de major mida.

-Il·luminació; Ajuden a generar escenes de major o menor contrast, diferents tonalitats, afavorir al
nivell de nitidesa i fer que la seva lectura sigui mes o menys complexa segons les característiques tècniques i
intencions psicològiques.

Tots aspectes , quan actuen de manera conjunta, influeixen en la configuració de la imatge. L’efecte
de profunditat, la configuració espaial de les imatges ve determinada per la utilització dels diferents gradiants
de mida (+ gran a +propers), color (+ saturats a + propers),textura(-a + llunyans),il·luminació (+ difusa a +
llunyania).

També s’ha de tenir present el moviment de les imatges, el dinamisme, ja siguin produïdes per la
pròpia imatge o por el subjecte que les contempla.

Els elements escalars de les imatges estan relacionats amb conceptes com la dimensió, el format, la
escala i la proporció. La dimensió fa referència a l’enquadrament de la imatges, el format serà definit per la
mida del suport i per la seva forma. L’escala i la proporció suposen la valoració de les relacions de mida
entre les parts i al que poden representar a la realitat.

4. PERCEPCIÓ I PSICOLOGIA DE LA IMATGE.

4.1 imatge física i imatge mental.

J.P.Sartre ; imatges amb naturalesa psíquica, sense necessitat física per la seva aparició.

J. Piaget; Diferencia entre dos tipus d’imatges mentals; les imatges reproductores que evoquen fets
presents o anteriors i imatges anticipadores que imaginen transformacions de l’objecte sense que s’hagin
vist abans. Son imatges que estan relacionades amb la activitat del cervell a un nivell inferior a la
consciencia. El somni on es desenvolupa la fantasia en un estat molt pur encara que participi en coneixement.
 4.2 Factors subjectius en la percepció de la imatge.

4.2.1. Característiques físiques i fisiològiques. (raonament i experiència sensorial)

Depenent de les característiques físiques (vista, miopia, etc..) i fisiologiques (coneixement, cultura,) de
l’individu pot variar la manera en que es percep una imatge.

Leibniz; El raonament; cognició en grau superior, capacitat per analitzar les coses i els seus components.
Grau Superior

Experiència sensorial; cognició en grau inferior, tots els elements es presenten barrejats en un tot
indivisible.

4.2.2. Atenció i búsqueda visual. (central-Periferica)

Manera de focalitzar de manera mes o menys conscient el camp visual.

Central; ens concentrem sobre les parts de la imatge considerades importants en relació al conjunt.

Perifèrica; afecta al conjunt, a la perifèria del camp visual.

4.2.3. Saber i credibilitat. La interpretació (reconeixement)

Aspectes basats en la constància perceptiva on el fet de reconèixer suposa tornar a trobar a les imatges,
aspectes visuals coneguts com a reals.

La predisposició de l’espectador que coneix la veracitat dels codis d’un determinat mitjà afavoreix en la
lectura del missatge. Com passa amb la fotografia o el cinema.

Imatges a nivell subconscient. Imatges mentals que col·laboren a la interpretació d’impressions visuals.

4.3. Etapes de la gènesis de la imatge.

La imatge ha anat avançant en la seva configuració i en els recursos expressius, idees noves, avanç
tecnològic, etc.

Primera imatge; contorn materialitzat, aparició de detalls dintre del contorn, la escultura com imatge 3d,
mitges tintes, ombres projectades, rotació dels perfils, juxtaposició dels elements, perspectiva, fotografia ,
estereoscòpia , imatge mòbil cinema, imatge per ordinador, holograma.

L’avanç en la representació de la imatge ha estat possible gracies a l’estudi de la realitat i al

desenvolupament del coneixement, de les lleis òptiques enteses com aplicacions pràctiques dels seus
fonaments teòrics.
 5. FUNCIONALITAT DE LA IMATGE.

Neisser; valora la importància de la imatge com a pont entre memòria i percepció, que a partir d’esquemes
anticipatoris faria activar la relació amb un context que facilitaria la percepció.

La imatge mental estaria present a moltes funcions que implicarien codificació, recuperació i manipulació
informativa.

Podem destacar tres funcions bàsiques;

Imatge simbòlica; Relacionada amb la pròpia característica dels signes dels diferents llenguatges,
identifica esferes del coneixement als que normalment s’han relacionat amb certs estímuls. Religió,
imatges que representen deus, la creu, l’ull etc,,,)

Imatge informativa; Tota imatge pot considerar-se informativa però ens hem de centrar en l’aspecte de
proporcionar coneixement sobre les coses. Imatges senzilles descriptives, indicatives i publicitàries.

Imatge estètica; Proporcionen sensacions especifiques sobre l’espectador. Desperten emocions al

subjecte que les contempla tant per les seves característiques plàstiques com per el seu significat.