TEMA 2: Geometria plana.

Formes
geomètriques
1. Construcció del pensament espacial de forma geomètrica

TEORIA DE PIAGET

El punt inicial del coneixement geomètric són les percepcions del nen amb els sentits de la vista
i el tacte de manera que a partir d’aquí desenvolupa el llenguatge i aquestes percepcions
adquireixen sentit dintre del seu context de l’entorn físic.

La manipulació dels objectes concrets constitueix la

base del coneixement humà en general i de les
Piaget (1967)
matemàtiques en particular.
Dienes
(1959)

Bruner
(1967)

Les accions amb material passen a ser interioritats i

generalitzades en forma conceptes i relacions a les quals
li poden anar a associades símbols ja siguin paraules o
símbols matemàtics.

Inhelder i Va proposar una teoria del desenvolupament dels

Piaget i Inhelder Szeminska (1960)
(1959) conceptes espacials en el nen.
 Piaget distingeix dos conceptes:

Percepció Representació (o imatge mental)

És la part que té més pes. Comporta l’evocació (dibuixar o

representar) d’objectes en absència
Conèixer i interactuar amb els
d’aquests.
objectes reals del món (contacte
directe amb ells).

1. Hem de poder construir la imatge geomètrica.

2. Hem de poder-la representar.

*A mesura que es desenvolupa és més capaç de representar el que va percebent.

Els alumnes passen per 2 estadis:

1 Estadi sensoriomotor

- Dels 0 – 2 anys.
- Predomini de la percepció (les capacitats de percepció es desenvolupen fins els 2 anys).
- Capacitat de discriminar entre diferents objectes presentats visualment.
- Té poc pes, la representació (l’alumne és incapaç d’abocar o representar allò que ha tocat,
encara no té una imatge mental per abstraure allò que està percebent).

A partir dels 2 anys, comença la capacitat de reconstrucció d’imatges (comença a perdre pes la
percepció i guanya pes la representació), fins a partir dels 7 anys, on l’alumne entra en un nou
estadi, el període de les operacions concretes.

2 Període de les operacions concretes

- Dels 7 – 11 anys.
- Capaç de representar els objectes que ha pogut abstreure sense tenir els objectes al davant.
 Les proves de Piaget es basen a identificar formes pel tacte i en la capacitat de reproduir-les
amb dibuixos o llumins.

En cada un d’aquest estadi de desenvolupament, Piaget distingeix, a més una progressiva

diferenciació de les propietats geomètriques:

*l’alumne va desenvolupant cada vegada diferents tipus de propietats

1. Propietats topològiques: propietats que no canvien al canviar la forma i el format de

l’objecte (a partir de la percepció es poden anar absorbint i aprenent).

Proximitat Separació

Exemple dos punts en una forma geomètrica que Exemple dos punts en una forma geomètrica que

estan pròxims ho continuen estan si aquesta estan separats ho continuen estan si aquesta

canvia de forma o del format per canvis per canvia de forma o del format per canvis per

deformació. deformació.

Ordenació Tancament

Exemple dos punts en una forma geomètrica que Exemple dos punts que estan dins d’un cercle en
estan ordenats en un sentit determinat ho una forma geomètrica que estan ho continuen
continuen estan si aquesta canvia de forma o del estan si aquesta canvia de forma o del format per
format per canvis per deformació. canvis per deformació.

Continuïtat

Exemple un línia recta que esta a continuació

d’una de corba en una forma geomètrica ho
continuen estan si aquesta canvia de forma o del
format per canvis per deformació.
 2. Propietats projectives: suposen la capacitat del nen per preveure quin aspecte
presentarà un objecte quan el veiem des de diferents angles (propietat que es capaç de
desenvolupar a mesura que es desenvolupa ell).

3. Propietats euclidianes: són les relatives als formats, distàncies i direccions que
condueixen a la mesura de les longituds, angles i àrees (últimes a desenvolupar-se). Ex:
es pot diferenciar un trapezi, d’un rectangle pels angles i les longituds dels costats.

Per demostrar aquesta teoria, la qual deia que l’alumne passa per diferents fases, Piaget i
Inhelder van dur a terme una sèrie d’experiments (volien demostrar que fins els 2 anys la
percepció era més principal que la representació, i que als 7 anys els nens podien abocar la
majoria de figures i elements simples).

Per la percepció amb les formes van utilitzar les figures següents:

*les figures estaven ordenades de més simples a més complexes.

El nen manipulava cada forma darrera d’una pantalla, i després indicava en una cartolina que
estaven dibuixades quina era la figura que estava manipulant.

(a l’edat dels 3 anys, tots els nens podien identificar la totalitat de les formes)

- La figura més fàcil d’identificar va ser el cercle, després el quadrat i el triangle, i en últim
lloc, el rombe.
- El triangle era més difícil que el quadrat (degut a les inclinacions dels costats).
- Els nens havien de dibuixar (llapis i paper) les figures presentades amb anterioritat.
- L’ordre de les figures era: cercle – quadrat – triangle – rombe.

Amb 6 anys i mig menys del 20% sabien reproduir correctament les figures amb costats rectes
 fracàs de la teoria.
 Noelting (1979) va fer una repetició del treball de Piaget i la generalització dels resultats per
dibuixar les quatre figures són:

Noelting va pensar que els nens els hi costava més fer línies rectes, per això, per ajudar-los a fer
línies rectes, els hi va donar escuradents i els resultats van ser aquests:

Els mateixos nens se’ls hi va Se’ls hi va donar 6 escuradents, dels

demanar a cadascun de quals tenia que prendre els necessaris
construir el triangle i el quadrat per cadascuna de les construccions.
amb escuradents.
 Encara que les figures no van ser exactes, van tenir més èxit en la seva construcció que
en el dibuix.

- Nens de 3 anys i mig  van saber construir el quadrat.

- Nens fins els 6 anys i mig  els 2/3 van saber construir el rombe.

Conclusió. El problema venia a dibuixar les línies rectes, ja que tenien complicacions per traçar
una línia recta i coordinar-la amb les altres, d’altra forma, amb els escuradents les línies ja
estaven fetes, per tant, només havien d’enllaçar-les (els escuradents van ser de gran ajuda).

MODEL DE VAN HIELE

(1957)

La teoria dels nivells de Van Hiele proporciona un model evolutiu que ens explica com arribem
a la comprensió de les propietats de les formes i cossos geomètrics.

Aquesta teoria és la fomentació teòrica per l’ensenyament-

aprenentatge de la geometria a l’escola.

- Els nens aprenen segons uns nivells d’aprenentatge.

- No es pot arribar a un nivell, si no hem arribat a un nivell inferior.
- Cada nivell té el seu llenguatge propi.

NIVELLS

1 Visualització i reconeixement. No es para atenció als components d’una figura. Encara

que és capaç d’identificar les figures més comunes, coneixent-ne el nom, les descripcions
que se’n fan són eminentment visuals i globals.

Descripció i anàlisi. Es comença a prendre consciència dels elements d’una figura i de les
2 seves propietats.
 Relació de propietats i classificació. El nen s’adona de les relacions de les propietats entre

3 les diferents figures, es fan les primeres classificacions i saben entendre les propietats
mínimes necessàries per donar una definició d’una figura.

Deducció formal. Té capacitat per fer demostracions originals de les propietats i

4 teoremes. Aquest nivell es dona a l’ensenyament secundari.
2. Currículum de geometria
Geometria plana a Primària. Formes geomètriques.

CICLE INICIAL A PRIMÀRIA

 “Descripció d’objectes” de la vida quotidiana.

 Distinció entre “línia (longitud), forma (superfície) i cos geomètric” (superfície i

volum)” utilitzant paraules i expressions del llenguatge habitual.
 “Anàlisi i descripció de formes” de la vida quotidiana fent progressivament atenció a les
característiques geomètriques: vèrtex, arestes, volums... encara que el vocabulari
continuï essent més planer.
 “Descripció, anàlisis i construcció de formes” emprant material el geoplà.

 “Comparació i classificació de figures geomètriques” en triangles, quadrilàters, etc.

 Construcció i descripció de formes amb estris diversos.

CICLE MITJÀ A PRIMÀRIA

 S’inicia la geometria a partir del “reconeixement de formes planes” en el món real i llur
posterior classificació, per passar a l’estudi dels polígons. Els nens han de dibuixar i
representar la seva pròpia percepció.
 Estudiar fenòmens que es produeixen quan es fan girar diferents aparells d’ús corrent i
molt especialment les agulles del rellotge. Iniciar al treball entorn al “concepte
d’angle”.
 Es treballa el concepte de “paral·lelisme i de perpendicularitat”.

 “Anàlisis de propietats i classificació de triangles” mitjançant el geoplà, tires de paper i

figures construïdes amb Geogebra.
 “Anàlisis de propietats i classificació dels quadrilàters” a partir del geoplà, tires de
paper. I figures construïdes amb Geogebra.
 Construcció de diferents polígons amb un mateix perímetre i constatar que la superfície
varia.
 CICLE SUPERIOR A PRIMÀRIA

 Treball d’observació de les figures planes, anàlisis de propietats, classificació de

triangles i quadrilàters amb material divers, geoplà, tires de paper i Geogebra.
 Treball de “construcció de figures amb material divers com geoplà, tires de paper i amb
el Geogebra”.
 “Classificació dels quadrilàters” segons les seves diagonals amb tires de paper o de
mecano.
 “Construccions geomètriques” de figures planes amb regla, l’escaire i el compàs.

 “Construcció de mosaics” fent un estudi dels diferents polígons, estimar aquells amb els
quals es poden fer mosaics i construir-ne algun.

Geometria plana a Primària: Transformacions geomètriques.

Cicle inicial de Primària:

- S’inicia el treball de “les simetries” amb algunes experimentacions com per exemple
amb el retallat de figures, anàlisi de les simetries de fruites.
- Repeticions de formes per obtenir “mosaics”.

Cicle mitjà de Primària:

- Treball experimentació de “simetries” amb el retallat de figures.

- Treballs de “mosaics i de rajoles”.

Cicle superior de Primària:

- Reconèixer diferents transformacions: “translacions, simetries i girs” buscant a l’entorn

i en revistes i llibres exemples concrets.
- Fer activitats experimentals: reproducció de moviments o simetries amb fitxes o altres
materials, amb miralls, fer dibuixos, fer mosaics investigant el moviment o moviments
que l’originen.
- Reproducció de formes geomètriques sobre paper quadriculat amb un o més eixos de
simetria.
 3. Cossos i figures planes del nostre entorn. Ensenyament de les formes a primària

“Vivim en un món tridimensional”

Si mirem al nostre entorn, podem observar cossos en 3 dimensions.

Si comencem a visualitzar i analitzar les figures que formen

un cos determinat veurem figures planes.

La base de l’ensenyament de la geometria a primària és el Model de

Van Hiele.

En una classe de primària, per explicar les figures planes, ho hem de fer a partir de:

1. “mirar, observar imatges de l’entorn natural i urbà”.

2. “mirar, observar imatges a partir de materials didàctics”.

Per “visualitzar figures planes” que ens permetin “analitzar, experimentar, descobrir propietats i
relacions, i fer classificacions”.

El procés per ensenyar les formes a primària a

partir de la teoria d’aprenentatge dels Nivells
de Van Hiele és:

ATENCIÓ! No hem de fer que: memoritzin

noms, propietats i dibuixos de figures en
posicions determinades.
Exemples d’imatges d’entorn natural i urbà:
4. Materials i recursos per treballar Geometria Plana a Primària
- Objectes i imatges de la vida real de formes geomètriques.
- Figures planes retallades de cartolina.
- Materials concrets:
o Geoplà.
o Trencaclosques i Tangrams.
o Figures planes de plàstic o cartolina.
o Figures dels blocs.
o Canyes i plastilina per formar figures planes.
o Tires de cartolina i de Mecano.
o Mosaics.

- Programa informàtic Geogebra: http://www.geogebra.org/

- Material: Figures de cartolina. Activitats didàctiques.

- Material: Geoplà. Activitats didàctiques
- Recurs didàctic: Construir figures amb llapis, regla i compàs i amb GeoGebra. Act.
didàctiques.
- Material: Poliòminos. Activitats didàctiques.
- Material: Tesselacions i Mosaics. Activitats didàctiques.

5. Ensenyament de les formes geomètriques amb materials i recursos didàctics

Programa informàtic Geogebra: http://es.wikipedia.org/wiki/GeoGebra

El GeoGebra és un software matemàtic interactiu lliure per l’ensenyament de la geometria a

nivell de primària, secundària o universitari.

És un software de geometria dinàmica. Es poden fer construccions a partir de: punts, rectes,
semirectes, segments, vectors, etc. (tot es pot modificar de forma dinàmica).

El seu creador Markus Hohenwarter, va començar el seu

projecte a l’any 2001, a la Universitat de Salzburg i
actualment, continua a la Universitat d’Atlàntic, Florida.