Tema 24

Evolució de la percepció espacial en l’educació primària.

Elements, formes i relacions geomètriques en l’entorn:
classificació i representació. Intervenció educativa.

1.INTRODUCCIÓ

L’educació és el mitjà més adequat per desenvolupar al màxim les capacitats de les
persones en totes les seves dimensions i fer-les competents per a una societat
avançada. És per això que considero l’educació una eina indispensable per a la contínua
millora de la societat i s’ha anat adaptant a aquesta a través de les nombroses lleis
d’educació fins l’actual Llei Orgànica 8/2013 del 9 de Desembre, per a la Millora de la
Qualitat Educativa, que d’ara endavant anomenaré la LOMCE.
Per donar resposta a les necessitats de la societat, cal un model educatiu basat en la
construcció de l’aprenentatge, aprendre a aprendre. Aquest model, com afirma la
LOMCE esta centrat en vuit competències. Per adquirir-les hem de treballar d’una
manera interdisciplinària totes les àrees al voltant d’un projecte de treball conjunt,
d’una línia d’escola.
Una d’aquestes àrees, és la de matemàtiques , que s’encarrega dels aprenentatges que
afavoreixen l’estructura i anàlisi del coneixement de la realitat, la qual permet el
tractament de gran varietat de situacions.
Més concretament en el present tema, veurem l’estructura espacial i la geometria.
El desenvolupament de l’esquema corporal en els xiquets i xiquetes, i en el mateix, és
fonamental el desenvolupament de les nocions espacial- temporal.
L’esquema corporal consta d’una estructura temporal (les rutines i l’experiència), i uns
eixos corporals (dalt, baix-, esquerra, dreta, davant, darrere). Si el xiquet/a no té assolit
l’esquema corporal, apareixen tot tipus de trastorns, carències i dificultats en
l’adquisició de les capacitats instrumentals bàsiques, en el desenvolupament integrals
bàsiques, en el desenvolupament d’altres aprenentatges.

1
Per això podem dir que l’adquisició de les nocions espai-temporal, entesa com una part
indivisible del desenvolupament de l’esquema corporal, és fonamental en el
desenvolupament integral de les persones.
Pel que fa a la relació que hi ha entre la geometria i la percepció espacial, és directe, en
quant que la geometria tracta aspectes bàsics i fonamentals en el desenvolupament de
la percepció i estructuració espacial, i d’aquesta manera el treball dels continguts
propis de geometria en l’etapa d’educació primària, contribueix a un millor
desenvolupament d’aquests aspectes.

2. EVOLUCIÓ DE LA PERCEPCIÓ ESPACIAL EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La percepció espacial forma part nuclear des de les primeres etapes de la vida, ja que
condiciona aspectes com el desenvolupament en el medi i la seva interacció amb
aquesta i l’estructuració espai-temporal.
Per endinsar-nos en el tema cal explicar prèviament alguns termes:
- La percepció espacial: és l’apreciació de l’espai d’acció pròpia de l’home, de les
relacions amb l’exterior, els seus element, etc. Mentre que...
- La representació espacial: és la imatge mental espacials que comporta l’evocació
d’objectes en absència d’ells. (interiorització de la percepció espacial)
- Localització espacial: és la funció mitjançant la qual cada subjecte situa l’objecte
en relació amb si mateixos.
- L’orientació espacial: és la capacitat del subjecte per a situar-se respecte als
elements que formen l’espai, de conèixer la direcció i situació en què es troba.
- L’estructuració espacial, finalment és el procés intel·lectual posterior a la
percepció espacial en el què s’estableixen relacions entre els objectes percebuts,
les seves formes, la localització, etc.

Havent vist aquests conceptes, direm que la percepció espacial és una part
important de les primeres etapes de la vida dels xiquets, en quant que condiciona
aspectes amb el desenvolupament, la interacció amb el medi, l’estructuració espai-
temporal, etc.

1
 Els models que s’han proposat per a explicar els processos d’estructuració espacial
dels xiquets i la seva evolució són molts. A continuació explicaré breument dos
d’aquests processos. El de Piaget i el de Van Help.
La teoria de Piaget en l’evolució de la concepció espacial del xiquet, distingei
inicialment dos conceptes:
- La percepció: és el coneixement d’objectes resultat del contacte directe amb ells.
- Representació: és l’evocació dels objectes en ausència dels mateixos.
Segons Piaget, l’aprenentatge de la concepció de l’espai passa per diferents etapes
existint una progressiva diferenciació de propietats geomètriques que poden ser:
Topològiques – projectives – ó – euclídes
- Propietats topològiques: són els primers conceptes infantils sobre l’espai. Les
propietats topològiques fan referència a les qualitats globals independentment
de la forma i el tamany. La proximitat, el tancament, l’ordre ...
- Propietat projectiva: fan referència a un canvi de perspectiva. Suposen la
capacitat del xiquet per predir quin aspecte presentarà un objecte en una
determinada disposició o angle.
- Propietat euclídees: propietats que fan referència a la mida, la distància... i que
per tant condueixen de manera inexorable a la mesura de les magnituds com: la
longitud, la superfícies, els angles...
D’altra banda segons la teoria de Van Hiele, la qual té gran importància per a
l’ensenyament de la geometria escolar, l’aprenentatge comprèn 5 fases o nivells de
desenvolupament:
- Nivell 1 VISUALITZACIÓ  les figures es diferencien per les seves formes
individuals. No detecte relacions. Per exemple no veuen la relació entre un rombe
i un quadrat.
- Nivell 2 ANÀLISI  Comencen a percebre relacions entre les diferents formes i
figures. Per exemple reconeixen els costats oposats d’un paral·lelogram com a
iguals.
- Nivell 3 DEDUCCIÓ  Comencen a quedar clares les relacions entre els diferents
elements de les figures geomètriques. S’estableixen connexions lògiques entre un
quadrat, un rectangle... per processos d’experimentació i enraonament.

1
 - Nivell 4 i 5: RIGOR  Desenvolupament de l’enraonament deductiu i de la
construcció de teories. Desenvolupament de processos d’abstracció.
A les escoles, tant si prenem un plantejament o altre, el que es precís és respectar la
successió de tots els nivells per aconseguir l’objectiu.

3. ELEMENTS GEOMÈTRICS DE L’ENTORN. CLASSIFICACIÓ I SISTEMES DE

REPRESENTACIÓ

En primer lloc anem a definir diferents elements geomètrics que més s’utilitzen en
l’etapa de primària.
- PUNT: indica una posició en l’espai.
- RECTA: Es la distancia mes curta entre dos punts qualsevol te les següents
característiques:
o Son il·limitades en els dos extrems
o Dos rectes un un mateix pla sense cap punt en comú. Son rectes paral·leles.
o Si dos rectes arriben a tenir un punt en comú o el tenen ja, són rectes
secants.
o Un punt qualsevol en la recta divideix a la mateixa en dos subconjunts –
semirecta.
- PLA: es determina per tres punts que no estan en la mateixa recta.
- ESPAI: si les rectes i plans són conjunts conjunts en dos punts
- SEGMENT: és la distància que hi ha entre dos punts A__________B
- ANGLE: és cadascun dels semiplans en què dos semirectes que es tallen
divideixen un pla. Les semirectes es diuen COSTATS i el punt on es tallen VÈRTEX
o Tipus d’angles:
 Angle nul 0º
 Angle recte 90º
 Angle agut <90º
 Angle obtús >90º
- CORBA : és la línia formada per punts que no estan en línia recta.
o Corba simple: si no passa dues vegades pel mateix punt
o Corba tancada si comença i acaba en el mateix punt. (la circumferència és
un cas típic de corba tancada que a més esta formada per punts

1
 equidistants tots ells a un punt interior que esta al centre i no pertany a la
línia corba tancada.
- CORBA POLIGONAL: és una corba simple formada per segments units pels seus
extrems.
- POLÍGON: és una corba poligonal tancada. Els segments que la formen es diuen
costats i els extrems que els uneixen vèrtexs.
o Diem que són polígons regulars, si tots els costats que la formen són iguals.
Els polígons regulars s’anomenen segons el nombre de costats que tinguin.
Per exemple: pentàgon (cinc costats) triangle (tres costats) etc.
3.1. Les figures geomètriques en el pla.

En l’etapa d’educació primària ens centrarem en els triangles i quadrilàters de

manera més específica, doncs són els que apareixen en el nostre currículum.
Triangles i la seva classificació
Els triangles es defineixen com un polígon de tres costats. Els segments que limiten el
triangle es diuen COSTATS i els extrems dels costats que s’uneixen VÈRTEXS.
Els triangles es poden classificar segons:
- Els costats:
o equilàter (tots els costats són iguals)
o Isòsceles (dos costats iguals)
o Escalè (cap costat igual)
- Els angles
o Rectangle.
o Acutangle.
o Obtusangle.
També es treballen als nivells més superiors alguns dels elements del triangle, com
- La bisectriu: que es realitza per dividir un angle en dos parts iguals.
- La mediatriu: què és la recta que es fa al mateix punt mig
- D’altres són l’alçada o la mitjana o la fórmula de l’àrea del triangle. (b·a /2)
Els quadrilàters i la seva classificació:
Els quadrilàters son aquells polígons amb 4 costats que segons les seves
característiques donen lloc a un altre tipus de quadrilàters.
1
Per exemple, els paral·lelograms són quadrilàters que tenen paral·leles als dos costats
oposats. És a dir, són un tipus de quadrilàter en que es compleix que els costats
oposats són iguals, els angles oposats són iguals i lògicament les diagonals es tallen en
parts iguals
Hi ha 5 diferents tipus de quadrilàters
- Rectangle
- Rombe
- Quadrat
- Trapezi : no és paral·lelogram, té dos costats diferents.
- Trapezoide: no és un paral·lelogram, no te cap part del costat igual.

Circumferència i el cercle:
La circumferència ja ho he explicat anteriorment, és una línia corba tancada formada
per punts equidistants tots ells a un punt interior que no pertany a la mateixa i està al
centre.
Els elements de la circumferència són:
- El radi: és la distància que hi ha des de qualsevol punt de la circumferència fins al
centre.
- Diàmetre: tots els segments amb extrems en dos parts diferents de la
circumferència que quan passen pel centre.
- Corda: qualsevol segment que uneix dos punts en la mateixa línia corba.
- Arc: el conjunts de punts de la circumferència que uneixen dos punts en la
mateixa línia corba.
El cercle, és la superfície plana limitada per una circumferència.
El semicercle és per tant la regió delimitada per una corda.
El segment circular, és la regió del cercle delimitat per una corda
El sector circular regió del cercle compresa per dos radis i el seu arc.
La corona circular, una regió compresa entre dos circumferències que tenen el mateix
centre i diferent radi.

1
3.2. Figures geomètriques a l’espai

En l’àmbit escolar es diferencien dos tipus:

PIRÀMIDES: que tenen una sola base i les cares són triangulars.
PRISMES: tenen dues bases i les seves cares són rectangulars.
Ambdues s’anomenen en funció del polígon que sigui la seva base.
POLIEDRES REGULARS: els poliedres són formes de tres dimensions delimitades per
cares que són polígons. Els poliedres regulars, són un tipus de polígon que compleix
alguna d’aquestes característiques, per exemple:
- Les cares són poliedres regulars, tots els costats són iguals.
CONS I CILINDRES:
Els cons tenen les següents característiques: és un cos de revolució. La base és un
cercle i la superfície lateral esta generada per segments que uneixen un punt fixe (el
vèrtex) amb cadascun dels punts de la circumferència que rodeja el cercle de la base.
Els cilindres és també un cos de revolució que es genera en la revolució d’un rectangle
sobre un dels seus costats (que és l’alçada). Té dues bases que són cercles iguals.

3.3 Transformacions geomètriques: simetria, girs i translacions.

Una transformació en un pla es la correspondència establerta entre els punts del pal.
De manera que un punt determinat que es mou o es trasllada.
Un moviment rígid: mes conegut com simetria, és una transformació del pla. Es diu que
es un moviment rígid, si i només si, si la distància entre qualsevol part de punts és la
mateixa. Tot i que hi ha tres moviments de moviments plans rígids o simetria, en
primària es treballen generalment dos:.
- La Simetria axial, una figura te simetria axial si hi ha una recta que passa per la
figura que es eix de simetria de la mateixa. Es a dir, que el moviment de simetria
sobre dit eix fa coincidir la figura amb la seva imatge. (la que es treballa en cicle
inicial)
- La Simetria central: te simetria central o puntual si existeix una simetria per
rotació de 180º sobre un punt.
-
1
 Simetria axial Simetria central Translacions girs

Les translacions : són moviments rígids en que tots els punts del pla es mouen en la
mateixa direcció i la mateixa distància, quedant definida per un vector que determinarà
la direcció en que és traslladaran els punts del pla, així com la distància.

Els girs : consisteix en girar tots els punts del pla al voltat d’un punt fix.

4. INTERVENCIÓ EDUCATIVA

Segons el RD 126/2014 de 28 de febrer, es defineix les matemàtiques com un

instrument bàsic de coneixement de la realitat
L’aprenentatge de les matemàtiques ha de ser un aprenentatge per a la vida diària que
ajudin a interpretar el mon que els envolta. Faciliten la quantificació i mesura els fets i
processos naturals i socials per tal de poder compara, ordenar, classificar i per tant
conèixer. Així poden descobrir les semblances i regularitats en l’observació de l’entorn.
La geometria apareix dins del bloc 4 dels continguts de l’àrea de matemàtiques.
La qual tal com apareix al Decret 108/2014 de 4 de juliol, pel que s’estableix el
currículum i desplega l’ordenació general de l’educació primària a la comunitat
valenciana. La geometria esta organitzat en una única categoria conceptual enfocada a
reproduir, classificar i representar objectes en el pla i l’espai, per a descriure el mon que
els envolta. L’estudi d’aquest bloc, s’ha d’abordar de manera manipulativa a través de
materials diversos com tangrams, blocs, trames de punts, etc.
Els continguts geomètrics en E.P s’orienten a garantir la consecució de les
competències bàsiques, que amb la nova llei passen a ser competències clau, més
concretament afavoreixen el desenvolupament de la competència matemàtica i
1
competències bàsiques en ciència i tecnologia, que aborda destreses relacionades
amb la iniciativa científica, el desenvolupament de l’esperit d’investigació i l’ús dels
nombres com a llenguatge en diferents suports.
Així apareix en l’Ordre ECD/56/2015 de 21 de gener, pel que es descriuen les relacions
entres les competències, els continguts i els criteris d’avaluació de l’educació primària,
l’educació secundaria i batxillerat.
L’espai i la forma: inclouen una ampla gama de fenòmens que es troben al nostre món
visual i físic: patrons, propietats, direccions i representacions d’aquestes; codificacions i
descodificacions de informació visual... així com la interacció dinàmica amb formes
reals o amb representacions..
La competència matemàtica en aquest sentit inclou una sèrie d’activitats amb la
comprensió de la perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, de transformacions de
les formes amb tecnologia i sense ella. La interpretació de les vistes des de diferents
perspectives i la construcció i representació de formes.

Segons Vecino, l’ensenyament de la geometria ha de contemplar els següents principis

generals:
- Una geometria dinàmica front a una geometria estàtica: on l’alumne ha de ser el
protagonista del seu descobriment, pel que es imprescindible la manipulació.
- Una geometria interfigural i intrafigural: on es classifiquen les diferents figures no
només per les seves propietats, sinó també per les relacions que tenen entre elles
- Una geometria que permeti un raonament de tipus deductiu, però també
inductiu... tot través de l’observació i la manipulació.
- Una geometria que contingui processos de construcció, reproducció,
representació i designació.
- Una geometria construïda a partir de la utilització de materials: geoplans,
tangrams, tires de Mecano...
Segons Walvsinki (1970): existeixen tres grans fases en l’ensenyament de la geometria.
- Fase d’exploració: te lloc als 8/9 anys. En ella el nen aprèn a moure i manipular
objectes, modelar fang, plastilina... i a realitzar construccions amb figures
geomètriques. (cubs)

1
 - Fase d’iniciació: té lloc als 9/12 anys. S’organitzen en sectors de la geometria i
s’inicia l’aprenentatge de la deducció de diferents propietats i elements de les
formes i figures.
- Fase de construcció axiomètrica: es solen produir a partir dels 14/15 anys sempre
i quant s’hagin desenvolupat les etapes anteriors de manera satisfactòria.
Aquesta fase es pot identificar com la última fase de desenvolupament del model
de Van Hiele exposat al principi.

Els recursos per a l’ensenyament de la geometria són diversos: Godino i Ruiz elaboren
la següent proposta:
- Jocs de psicomotricitat
- Recerca de semblances i diferències entre objectes
- Descripció i classificació segons propietats geomètriques (fer seriacions amb
gomets)
- Activitats amb tangram (tant durant les sessions de l’area com als racons de l’aula
si hi ha)
- Activitats de simetria.
- Activitats amb les TIC (Chicomania, edu365.cat, ...)

5. CONCLUSIÓ

Per a concloure assenyalar que aprendre matemàtiques es saber resoldre qualsevol

problema, aprendre per a la vida diària.
Avui podem dir que les matemàtiques s’aprenen apropant-nos sense por a elles,
manipulant-les. I es precisament aquest significat el qual m’ha canviat la forma de
presentar-les als alumnes. Però per a que aquest sigui realitat s’ha de partir del que el
nen ja sap, del seu moment evolutiu, i del desenvolupament que ha aconseguit en la
funció simbòlica del llenguatge.
Per això és important que el llenguatge utilitzat en matemàtiques sigui clar i precís. No
podem utilitzar un llenguatge estrany, desconegut per als alumnes que no ha fet més
que allunyar als nens de la comprensió de problemes matemàtics ja que no entenien ni
el que se’ls hi demanava, i no pas per la dificultat del concepte.

1
6. BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
- LOMCE
- RD
-D
- Ordre

- Converses matemàtiques amb Maria Antonia Canals.

- Alsina Burgues i Fortuny: Invitación a la didáctica de la geometría. 1987
- Godino, Didáctica de las matemáticas para maestros. Proyecto edu-mats.