TEMA 1: Geometria i entorn.

Apropament a l’espai
La idea d’aquest tema és treballar l’orientació de l’alumnat en l’espai a mesura que va creixent,
a fi que l’alumnat sigui capaç d’entendre l’espai i representar-lo. A més, també s’ha de treballar
quines eines o activitats es poden fer per ajudar a l’alumnat en aquest procés.

Espai i llenguatge. Els dos hemisferis cerebrals

Espai i llenguatge són tractats en diferents parts del nostre cervell. L’ésser humà té el cervell
dividit en 2 hemisferis.

Hemisferi esquerra Hemisferi dret

Es basa on hi ha tota la lògica (posar etiquetes, És la part creativa del cervell (part on es troben

conceptes, la lògica, els números, etc.), tot allò els sentiments, la creativitat, etc.), és a dir, és

vinculat a racionalitzar i abstraure les coses de on es troba tota la part NO racional.

forma lògica. - “Pensa en imatges”.

- “Pensa en paraules”. - Memoritza fets.

- És el centre de comunicació del llenguatge - Registra visualment i es comunica per
en lo referent a la lectura i a l’expressió mitjà d’accions i imatges.
oral, i s’ocupa de la comprensió i - És el centre per la informació que ha
organització del llenguatge. de ser percebuda, entesa i recordada.
- La descripció de la part visual rebuda en - La informació que rep pot ser
l’hemisferi esquerra es fa en forma oral o comunicada per l’hemisferi esquerra
escrita. per mitjà del llenguatge oral i escrit.
- L’hemisferi esquerra s’ocupa del
processament de la informació en el nivell
abstracte del llenguatge i de les paraules.
 Aquests dos hemisferis han d’estar connectats. Les sensacions i imatges que veiem entren per
l’hemisferi dret (aquest els percep), i és funció de l’hemisferi esquerre posar-li lògica. Ha
d’haver un flux correcte entre aquests dos hemisferis. Per tant, la idea es motivar que hi hagi
aquesta connexió i intercanvi.

Si l’alumnat ha passat aquest procés, voldrà dir que ha assolit un aprenentatge constructiu.

A l’educació primària, la geometria es pot dividir en dues parts connectades:

- La localització a l’espai, orientació.

- L’anàlisi de propietats de figures geomètriques.

L’alumnat sempre ha de partir del món real (aquell que tots som capaços de percebre i
representar.

Com un individu construeix les nocions d’espai i d’orientació?

1 L’esquema corporal és el primer

espai físic que pot assolir i treballar
un infant (ex: la seva anatomia,
2 Una vegada el nen té assolit aquest esquema
corporal, l’espai que és capaç d’entendre
després d’orientar-se, és el que poden arribar a
orientar les seves parts del cos, etc.). tocar amb el braç (saber si una cosa està més
És el primer espai que orienta proper o més lluny). Aquest espai s’anomena
l’infant. microespai
Esquema corporal Microespai

Aquests dos espais s’assoleixen a educació infantil (es porten a terme activitats per a que el nen
es desenvolupi a través d’aquests dos espais).
 3 El següent espai, una vegada l’alumne hagués
assolit el seu entorn més pròxim seria orientar-
se en el seu camp visual (ex: si està a la classe,
doncs seria la classe; fora d’ella, l’alumnat no
es sabria orientar visualment). Aquest espai es
diu mesoespai.
Mesoespai

A educació infantil s’ha d’acabar treballant amb aquest estadi d’orientació (mesoespai).

A l’educació primària es comença amb el mesoespai, és a dir, els mestres han de fer activitats
per treballar el mesoespai. Han de treballar l’evolució cap al següent espai on s’ha de
desenvolupar l’alumnat que és el macroespai (espai exterior / món extern: passa a orientar-se en
tot allò que no veu també).

Per tant, s’haurien de fer activitats de transició del mesoespai al macroespai (fent activitats que
no només involucrin el seu camp de visió, sinó llocs propers a aquest camp de visió).

Per exemple: pensant recorreguts del pati (mesoespai) i vinculant amb edificis que tenen al
voltant de l’escola / pati – començar a intentar a aquesta transició entre el que immediatament
veuen i el que els rodeja, per acabar assolint bé el macroespai (acabar fent activitats del globus
terraqüi, per exemple).

Espai abstracte

L’espai abstracte és l’últim espai que seria l’abstracció del món real, és a dir, treballar plànols,
mapes, etc. Hi ha diferents nivells d’abstracció:

- Abstracció sencilla (plànols sencills).

- Abstracció complexa (diagrames eclesiàstics – incògnites “x” i “y”). Intentar
representar el món real, a partir de línies i punts totalment abstractes.

A cicle superior s’ha de treballar l’espai abstracte, per tal que quan entrin a ESO, ho tinguin
assolit.
SESSIÓ 2 (29/09)
Diagrames cartesians  eix “x” (abscisses) i eix “y” (ordenades).

Les transformacions en el pla que marca el currículum de primària a matemàtiques  s’han de

treballar 3.

1. Simetria
o Axial (simetria respecte un eix)  més habitual. El pla ens l’hem d’imaginar un
full, el qual el tanquem per la meitat (punt simètric ha d’anar al mateix punt de
l’altre costat del full.
 Va del punt fins l’eix perpendicular (vector). I agafem el mateix vector
i el tornem a duplicar cap a baix.
o Central (simetria respecte un punt)  això és equivalent respecte a dos
simetries axials.
2. Translacions
o Agafar tot una figura i traslladar-la sencera, tots els punts per igual. Apliquem
el mateix vector a tots els punts de la figura.
3. Girs
o Fem un gir de 90º. Mirem el punt on està i el movem 90º.