ÍNDEX

BLOC 2. L’ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA GEOGRAFIA 2

2.1. Geografia per a la vida 2
2.2. Habilitats Geogràfiques: per a què serveix la geografia? 3
2.2.1. VÍDEO: Australian curriculum (ACARA 2015) 3
2.2.2. Conceptes clau 3
2.2.3. Habilitats pel pensament geogràfic 4
2.3. Les persones i els llocs 5
2.4. Els grans temes geogràfics 5
2.5. La geografia dels nens i les nenes 5
2.6. El medi que volem ensenyar 5
2.6.1. Objecte d’estudi. L’explicació de la vida diària 6
2.7. Rúbrica 7
 BLOC 2. L’ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA GEOGRAFIA

2.1. Geografia per a la vida

- La geografia serveix per entendre la vida, pensar i millorar. Bàsicament els alumnes han de saber
solucionar problemes socials.
- La geografia que ensenyem a primària ha de ser significativa, que vegin que serveix per alguna cosa

Imaginem una classe on: (els alumnes han de...)

- Els alumnes facin servir els seus coneixements de geografia per entendre millor altres matèries i
prendre decisions sobre el seu dia a dia.
- Les activitats educatives siguin engrescadores, centrades en l’interès dels estudiants, pràctiques i
que tinguin en compte les idees i les experiències que parteixen del món proper.
- Els estudiants aprenguin a recollir, organitzar i analitzar dades geogràfiques per prendre decisions,
actuar activament i participar en les seves comunitats
- Els estudiants analitzin mapes, fotografies, gràfics i taules per entendre millor la distribució
geogràfica dels fenòmens
- Els alumnes investiguin problemes del món real i proposin solucions

*i que uns professors engrescats i ben preparats els guiïn en aquestes activitats

Per fer geografia a l’aula necessitem tres coses:

- Partir de les idees prèvies dels alumnes, de la seva experiència. El procés d’ensenyament ha de partir
de les experiències geogràfiques prèvies (experiències del medi). Els estudiants són de naturalesa
curiosa sobre com funciona el seu món. La Geografia és una disciplina que ha d’excitar aquesta
curiositat per construir el coneixement del món. L’aprenentatge s’ha de construir sobre aquest
potencial i demostrar que la geografia es una disciplina dinàmica i activa, rellevant per entendre i
millorar el nostre món
- Rellevant: buscar i solucionar problemes socials. És una disciplina rellevant per la vida dels estudiants.
Engrescar als alumnes a tractar els problemes del dia a dia, qüestions socials. Usar les tècniques i les
eines geogràfiques per treballar sobre les qüestions del nostre món.
- Aprofitar la curiositat innata dels infants per entendre el món (fer geografia)
- Pensar geogràficament: pensar en el món, saber fer-se preguntes davant un fenomen geogràfic.
Quan treballem geografia hem d’il·lustrar als nens com pensen els geògrafs sobre els problemes i les
solucions del món, donar-los models perquè pensin geogràficament i donar oportunitats perquè
practiquin aquest tipus de pensament
El currículum australià diu que els professors els hi hem de donar als alumnes de medi “Sense of wonder”,
és a dir. Els hem de fer veure que entendre el món és fantàstic. Fascinació per entendre’l. Capacitat de
meravellar-se del món.

Hem de comunicar les ganes d’aprendre el món perquè té moltes coses i moltes coses per arreglar. Pel carrer
poden observar diferents aspectes relacionats amb la geografia.

Hem d’ensenyar als infants la capacitat d’observació.

2.2. Habilitats Geogràfiques: per a què serveix la geografia?

2.2.1. VÍDEO: Australian curriculum (ACARA 2015)

La geografia serveix per explorar i fer-nos entendre el món, més que per saber-nos situar al mapa. Ens
permet establir interconnexions entre persones i llocs i fer servir aquest coneixement per decidir en el futur.
Ens permet explorar els espais del món i no només els llocs i les persones sinó el significat/sentit que tenen
els llocs per les persones → quan ens sentim identificats amb un lloc, és la nostra identitat.

El currículum australià conté coneixements geogràfics (saber entendre) i investigació i habilitats

geogràfiques (saber fer). Pel que fa als coneixements són basats en conceptes clau (espai, lloc,
sostenibilitat(fixar-nos que no es el mateix que medi ambient), medi ambient, escala, canvi, interconnexió)
mentre que les habilitats permeten usar-los. Per fomentar el pensament crític s’han de connectar els
coneixements i les habilitats.

2.2.2. Conceptes clau

(nosaltres els tenim una mica diferents que el currículum australià): tots aquests s’han de tenir en compte

- espai = per analitzar

- lloc = té sentit per a la gent, té identitat, és el medi
- paisatge
- escala geogràfica
- canvi
- medi ambient
- sostenibilitat: manera de gestionar-ho
- interrelació: tots els conceptes estan connectats i lligats entre si.
- organització-estructura: com està organitzat i estructurat el medi (qui mana, com són els pobles on
vivim...)

Per què els lloc estan allà (sentit que tenen) i com la gent s’identifica amb els llocs.

La geografia és molt més que situar llocs als mapes.

2.2.3. Habilitats pel pensament geogràfic

- Formular preguntes geogràfiques → a on està localitzat? per què? descriure el rerefons geogràfic
d’una qüestió social: on viu la major part de la població catalana per què? per què l’escola esta a
aquest lloc? per què la xocolata és més cara que el pa?
- Adquirir informació geogràfica→ avaluar fonts, identificar les característiques de les fonts, descriure
les característiques d’un lloc a partir de l’observació i la recollida de dades: clima, població, economia,
medi ambient
- Organitzar la informació geogràfica: mapes, gràfics, mapes conceptuals, taules
- Analitzar la informació geogràfica: identificar relacions, semblances, tendències, models
- Donar resposta a preguntes geogràfiques: arribar a generalitzacions a partir de les observacions,
donar explicacions al fenòmens geogràfics, comunicar conclusions a partir de mapes, relats, gràfics,
explicacions orals, vídeos.

A primària també pot ser: que els alumnes es formulin una pregunta, s’informin i donin una resposta
raonada.

Objectes d’estudi: dades, política, espai, públic, paisatge, natura, sòl, llacs, innundacions, serveis, gènere,
productes...

QUÈ HEM APRÈS?

La geografia no és saber-nos ubicar al món, sinó entendre el sentit del món, la relació de les persones amb
aquest, el significat que els transmeten, etc. Per poder ensenyar geografia cal tenir en compte els conceptes
propis d’aquesta i les habilitats geogràfiques necessàries per a poder aplicar aquests coneixements al nostre
entorn. Una eina molt important per a treballar la geografia és intentar pensar en el futur. Aquestes habilitats
inclouen formular-se preguntes, adquirir informació geogràfica, organitzar la informació, analitzar-la i donar
resposta.

Gràcies a la geografia, podem entendre la vida, podem pensar i actuar en qualsevol situació o problema que
sorgeixi.

La geografia que ensenyem a primària ha de ser significativa, ha de permetre que els infants entenguin allò
que fan.

És important que adquireixin les habilitats pel pensament geogràfic.

2.3. Les persones i els llocs

2.4. Els grans temes geogràfics

2.5. La geografia dels nens i les nenes

2.6. El medi que volem ensenyar

Ha d’incorporar principis bàsics de les ciències socials de les darreres dècades.

1. Cientisme, dels corrents quantitatius

2. Compromís polític, dels corrents crítics
3. Pluralitat, de les reconstruccions postmodernes

1. Explicativa i científica: els alumnes han de portar dades, analitzar i teoritzar.

- a qualsevol edat
- buscar raons, més enllà dels fets observats
- aportar dades, analitzar, teoritzar
- Buscar models: buscar aspectes que es repeteixen, saber que el que has vist en un lloc ho pots aplicar
a d’altres.

Els alumnes a base de la seva experiència, del seu descobriment, s’han d’anar fent un discurs, unes idees
mentals del que volen.

2. Compromesa, crítica i amb alternatives: Hem de fer alumnes compromesos; tractar problemes socials amb
els alumnes

- La justícia social ha d’estar present en la geografia que ensenyem

- Tractar problemes que estan a l’abast dels nens i nenes
- Plantejar alternatives
- Sense fer proselitisme, ajudar als infants a donar el seu punt de vista. No hem de provocar que pensin
igual que nosaltres, no els hem de convèncer de la nostra opinió. Els hem de donar eines perquè
construeixin les seves pròpies opinions.

En un primer moment, el professor ha d’exposar el seu punt de vista sobre el tema als
alumnes i llavors plantejar-los problemes perquè ells puguin reflexionar i acabar donant la seva
opinió.

3. Pluralista: Hem de tenir en compte tots els punts de vista a través de la comunicació i debats.

- Mostrar la diversitat de visions del món quotidià.

- Hem de tenir en compte la diversitat de llocs, de cultures i interpretacions de la realitat
- La comunicació com a eina per a confrontar les diverses situacions i conèixer les múltiples
interpretacions de la realitat
En resum: socials per entendre, pensar i millorar

2.6.1. Objecte d’estudi. L’explicació de la vida diària

Què estudiarem a medi? La vida quotidiana.Habilitats generals:

Habilitats Preguntes

Localitzar en 3D On és?

Nombrar/conceptualitzar Què és?

Quantificar Quants en hi ha ? Què significa aquest nombre?

Descriure Com és?

Explicar Per què és així?

Argumentar (donar explicacions) Com ho justifico? Per què és així?

Modelitzar Respon a algun model?

Representar Quin mapa puc fer? Com puc explicar-ho?

Relativitzar (comparar) Com és a un altre lloc?

Imaginar Com podria ser? (d’aquí uns anys…)

Valorar Jo, com ho veig?

Actuar Jo, què hi puc fer per millorar-ho?

Passos de l’elaboració del discurs:

1. Partir de les representacions particulars de cada estudiant/a

2. Realitzar una anàlisi científica (acurada)
3. Exposició i discussió dels coneixements adquirits
4. Imaginar propostes alternatives
5. Escriptura o representació gràfica o audiovisual

Els llenguatges a usar:

- Dibuixos i gràfics
- Material multimèdia
- Mitjans de comunicació
- Textos literaris, científics, personals…
 - Tecnologies de la informació i comunicació

Ens hem de comunicar i els alumnes han de saber comunicar-se

Investiguem el medi: 0

2.7. Rúbrica

Definició: Eina que dintre de la programació del currículum és de les maneres d'avaluar competències més
eficient.

Avaluació dels criteris segons Molt bé, Bé, Assolit, No assolit

Ítems que cal tenir en compte perquè estigui MB, B, A, NA.

Guia d’avaluació: els ajuda a planificar

Poden revisar si ho han fet bé o no ells mateixos

Participen en la seva avaluació (autoavaluació)

Conscients del seu propi aprenentatge (molt important)

Alumne autònom (aprèn a aprendre)

TREBALL

El títol ha de ser en forma de pregunta o repte

1. Rúbrica avaluant alumnes

2. Rúbrica avaluar-nos a nosaltres (al treball)

La programació en certa manera s’adapta al que volen saber els alumnes, als seus interessos.

Si haguéssim d’avaluar una activitat d’idees prèvies d’una UD amb la rúbrica:

- MB: l’activitat motiva, ajuda a saber el nivell dels alumnes, ajuda a saber els seus interessos i permet
programar les pròximes activitats

- B: aconseguim saber el nivell i motivar

- A (assolit): aconseguim saber el nivell dels alumnes

- NA (no assolit): la UD no conté cap activitat d’idees prèvies

Pla de treball

Dilluns els donen unes activitats que han de fer al llarg de la setmana i lliurement poden escollir quines
activitats fer mentre les acabin fent totes. Valoren les activitats. Divendres la mentora els valora, fan
comentari per casa, tenen moment íntim.

Cassà → no tenen taules ni cadires

9 de quart → pla de treball

Com dissenyar una unitat didàctica de coneixement del medi social i cultural tal com ens demana els profe
de CS1?

Marc de referència

Llei 12/2009, del 10 de Juliol, d’educació de Catalunya (recolzada per com a mínim 4 partits polítics)

LEC: 2 puntals:

- Excel·lència: Èxit escolar i màxim desenvolupament

- Per a tothom: sistema inclusiu i igualtat d’oportunitats

Currículum. Decret 119/2015, de 23 Juny

- Per què aprendre? → l’alumne, ciutadà del món → Objectiu: alumnes bons ciutadans
- Què han d’aprendre → Coneixements, per aprendre. Han de tenir habilitats per actuar i actituds per
comprometre’s
- Com → Protagonista actiu. El mestre acompanya.
- Com avaluar → Avaluació contínua, global, formativa i formadora (quan s’ho fa ell mateix, decideix
com continua aprenent).

Preàmbul currículum

Perquè aprendre?
 - D’acord amb aquestes recomanacions, el Govern fa palesa la importància de l’educació primària en l’adquisició
de les competències bàsiques i dels diferents aprenentatges, en un context d’equitat, per a tots els alumnes.
La formació de ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables és consubstancial al
progrés en l’escolarització i a l’èxit escolar. L’educació en el compromís individual i col·lectiu amb l’entorn
social, cultural i natural afavoreix l’arrelament a la comunitat i contribueix a la construcció d’estils de vida més
lliures, justos i saludables. Aquests principis constitueixen el marc conceptual del present Decret.

Quan programem - Nivells de concreció:

1. LEC
2. La progrmació d’escola
3. Els mestres i l’equip docent fan la programació de l’aula: com actuaran per la diversitat, com
avaluaran…

Per què aprendre? Tenir en compte quan programem

- Per entendre
- Per seguir aprenent
- Per actuar i comprendre en el món actual

COM: Metodologies actives

- Transferibles: es poden utilitzar en contextos diferents → tractament globalitzat dels continguts.

- Significatius i permanents: perduren i no s’obliden de seguida → connexions i continguts claus.
- Productius: Permeten fer activitats que no són exclusivament reproductives o repetitives → aplicació
a la resolució de problemes.
- Funcionals: permeten resoldre problemes de la vida quotidiana → contextos reals

Metodologia reproductiva

Metodologia productiva

Parteix de problemes, bones preguntes, qüestions socials, rellevants, interessos

Con de Dale

Taxonomia de Bloom
Metodologies adaptades a les necessitats

Seqüència didàctica

Versió b

- 1 Idees prèvies
- 2 i 3 desenvolupament
- 4 síntesi i aplicació dels coneixements
COM AVALUAR

Avaluació contínua, global, formativa i formadora

Té dos nivells

Instruments d’avaluació

- Observació sistemàtica
- Escolta activa
- Entrevistes
- Autoavaluació i Coavaluació
- Proves escrites i orals
- Bases d’orientació
- Rúbriques
- Carpetes d'aprenentatge
- Diaris d’aula (pràctica reflexiva).

Medi, segons el Currículum

L’àmbit de coneixement del medi a l’educació primària té com a ………….

ÀMBIT DE CONEIXEMENT DEL MEDI

Orientacions metodològiques → idees per treballar de forma competencia.