PROJECTE OBSERVACIÓ I

DOCUMENTACIÓ

Alumnes: Lorena Hinojosa, Andrea Escobar i Mónica López

Professor: Xavier Gelabert Fuster
Assignatura: 22012 - Observació i Documentació
Curs: 2023/2024
 Índex
Contextualització i justificació.
1.1 Presentació del centre.
1.2 Presentació grup d’aula.
1.3 Justificació del disseny.
Focus i preguntes inicials.
Finalitats.
Marc teòric.
4.1 Waldorf
4.2 Pikler
Temporalització i organització .
5.2.1 Rol de l’observador i temporalització
5.2.2 Cronograma
Criteris d'avaluació.
Registres
7.1 Ariadna
7.2 Milan
7.3 Luca
7.4 Valoració registres

2
 1. Contextualització i justificació.

1.1 Presentació del centre.

L’escola en la qual fem la nostra observació es diu Escolàpies-Palma es va fundar fa més de 150
anys. En un primer moment, l'any 1857 a Sóller al carrer X i finalment va passar a l'actual
ubicació al Carrer Joan Crespí, 30 de Palma.

És una escola en el centre de Palma que forma part d'un grup de 10 escoles entre Catalunya,
València i Balears. Aquest grup d'escoles es gestionen conjuntament donis de l'Equip de Titularitat
de la Fundació Escolàpies.
És un centre concertat que compta amb tres etapes educatives començant per Educació Infantil,
Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria (ESO). L’horari lectiu és de 9h a les 14h
setembre i juny i horari partit de octubre a maig de 9 a 12:30h i de 15 a 17:00h .

Hem pogut fer el projecte en aquesta escola ja que feim feina allà i gràcies a això vàrem poder
conèixer el seu PEC (Projecte Educatiu de Centre).

El seu programa d'Educació Infantil se centra en l'aprenentatge globalitzat i experiencial. El seu

principal objectiu és el desenvolupament integral de l'infant i de les seves capacitats d'indagació i
descobriment. Potenciant el benestar acadèmic, social i emocional dels alumnes i animant-los a
desenvolupar la seva autonomia personal, ajudant-los a prendre consciència de les seves emocions
i de les dels altres.

Un altre pilar bàsic del seu projecte educatiu és l'atenció personalitzada amb un seguiment tutorial
continu, orientació psicopedagògica i organització de diferents grups de treball i relació social,
grup-classe referent i diferents agrupacions per a treballar amb alumnes d'altres grups en ambients
d'aprenentatge i en tallers d'aprenentatge i servei.
També disposen de serveis complementaris com: secretaria i recepció, menjador escolar,
campanyes solidàries, horaris i calendari, escola matinera, biblioteca, venda de roba, i
activitats extraescolars amb el servei d’AFA.

3
1.2. Presentació grup d’aula.

El projecte s'aplica a l'aula d'infantil de quatre anys, composta per disset infants, d'aquests
disset, amb l'ajuda de la tutora, s’ha seleccionat a tres d'ells.
S'ha decidit escollir-ne tres per prevenir l'absència d'alguns d'ells i poder dur a terme el
projecte sense cap mena de problemàtica. La tutora de l'aula ens ha facilitat qualsevol
informació o ajuda que s'ha sol·licitat amb dubtes sobre els infants i l'aplicació del projecte,
cercant solucions en tot moment.

1.3. Justificació del disseny.

El projecte es basa en el joc lliure. Durant els nostres estudis cursats relacionats amb
educació, hem pogut veure la importància del joc per l'etapa d'educació infantil.

El joc lliure es caracteritza pel fet que és l’infant qui determina lliurement totes les regles i
condicions del joc. Ell és qui decideix el quin, el com, el quan i amb qui juga.

El joc espontani és la principal font d'aprenentatge dels infants. . A través d'ell imiten
situacions de la vida diària, exterioritzen els seus sentiments…En definitiva, és una eina
fonamental per a descobrir-se a un mateix.

L'escenari on es desenvoluparà s'ha decidit que sigui a la propia aula , ja que disposen de tot
el material necessari i conegut per l’infant i és una manera d'aprofitar al màxim la
implantació d'aquesta activitat.

Amb mirada docent, el nostre projecte, podria servir per potenciar el procés d'adquisició de
coneixements. Ens hem adonat que el joc lliure és una manera de veure a l’infant tal com és,
per poder conèixer-lo i que es conegui. És una manera de que els infants descobreixin els
seus propis interessos i aprenguin a resoldre situacions.

Qualsevol infant de qualsevol edat podria nodrir-se i aprofitar-se d'aquest projecte pels
múltiples beneficis que aporta, l'aprenentatge a través de les sensacions, les exploracions, les
manipulacions, però sobretot, de l'aprenentatge lliure i autònom a través del joc que postula
aquest projecte.

4
 2. Focus i preguntes inicials.

Després de barrejar distints focus possibles per al nostre projecte, vàrem decidir centrar la
nostra observació en com els infants, des del punt de vista lúdic desenvolupament l'adquisició
de coneixements com ara; exploració, manipulació i observació amb el seu material de clase.
D'altra banda, el joc lliure els facilita descobrir i desenvolupar el seu propi cos, tractar als
altres i establir relacions interpersonals. A més, se'ls proporciona la llibertat per a expressar,
reconèixer i vivenciar el món que els envolta, i afavoreix la seva relació amb els altres. En
definitiva, el joc és una activitat fonamental en el desenvolupament de la personalitat infantil.

Pensem que el desenvolupament de l'àmbit sensorial a infantil és elemental i que a través d'ell
els infants poden realitzar els aprenentatges base per a l'etapa d'educació infantil i
preparar-los per a la continuïtat de la seva vida escolar, però sobretot, diària. El nostre focus
està més centrat cap a la experimentació i el lliure elecció del material.

Una vegada plantetjat i centrat el focus, proposem una sèrie de preguntes per comprovar si la
nostra proposta és realment útil. Les següents preguntes ens ajudaran a fer una avaluació i un
seguiment durant tot el nostre procés d’observació a l’escola.

- Quin és l'impacte i la influència que exerceix el nivell d'interès manifestat pels infants
l'àmbit del joc?
- De quina manera combinen els infants els diferents materials durant el joc?
- Quina és l’evolució que té el joc dels infants ?
- Quins diferents usos han donat a un mateix material durant un context de joc lliure?

3. Finalitats.

En funció de la decisió del nostre focus, hem hagut de decidir quines podrien ser les finalitats
i funcions del nostre projecte. En referència a la finalitat heurística o de descobriment podrem
conèixer els interessos i les preferències de cada un dels infants en funció de quines joguines
o materials utilitzen més o menys, a més, també podrem veure i conèixer les habilitats i
assoliments en l'àmbit motor, centrat en la motricitat global. També podrem recollir
informació de com s’ha situat a l’espai? Si ho ha fet de manera lliure, amb algú del seu

5
voltant, si no s’ha mogut i ha quedat al mateix lloc tot el temps de la
sessió… Si socialitza o es queda tot sol, si juga amb els seus iguals, comparteix material amb
la resta…
En relació amb la finalitat transformadora o de millora docent, podrem reflexionar sobre la
nostra mirada d'infant i les dinàmiques que s'estableixen a l'aula d'educació infantil, si
realment estan sent beneficioses i útils per als infants de l'aula. Per últim, a la finalitat
d'avaluació i documentació, podrem extreure i veure si existeix la necessitat d'una millora de
la pràctica docent, referint-mos a l'adequació de les futures propostes a les necessitats de cada
un dels infants.

4. Marc teòric

4.1 Waldorf

Existeixen autors, com és el cas de López (2021. p. 24) que veuen l’origen de la pedagogia
Waldorf com:
En 1919, un any després de finalitzar la Primera Guerra Mundial
(1914.1918), Rudolf Steiner, acceptant l’empresa que li havien proposat, va
dirigir l’escola lliure de Stuttgart i, amb això, va instituir el que actualment es
coneix com un corrent pedagògic modern, que ja des del seus inicis, cercava
alternatives a l’educació del moment: la Pedagogia Waldorf, fruit de la branca
educativa de l’Antroposofia.

Per tant, és important conèixer que la pedagogia Waldorf sorgeix de l'educador Rudolf
Steiner, i es podria dir que és un dels principals autors pels quals es va començar a formar
aquestes d'escoles.

''La pedagogia Waldorf, com molts altres models educatius de l'escola nova, exalten el joc
lliure com un dels elements fonamentals en la quotidianitat dels nins i de les nines.'' (Burgos,
2021, p.32) És un pla metodològic, ja que els infants poden aprendre a ser dinàmic, a
conèixer amb el seu cos i posar-lo en moviment. (Martínez, 2020)

Un aspecte molt rellevant del mestre en la pedagogia Waldorf, és la importància del silenci i
sentir l'entorn, d'aquesta forma serà més fàcil fer el pensament intern, l'autoobservació, saber

6
escoltar-se un mateix... A més, els materials són no estructurats, és a dir,
no tenen una forma concreta per a un únic ús, sinó què es pot utilitzar per a diferents jocs (un
pal pot servir per fer de pont, de carretera...) i han de ser accessibles per als infants.
4.2 Pikler

La pedagogia Pikler es basa en el respecte, la confiança, l'autonomia i la relació afectiva de

qualitat amb l'alumne. És un mètode per a educar als nens de manera alternativa i promoure
la llibertat dels alumnes durant el seu procés d'aprenentatge, amb l'objectiu que l'alumne
aconsegueixi arribar a ser independent i tingui seguretat en si mateix.

Pikler proposa un sistema educatiu que proporcioni unes cures personalitzades per a cada
nen, on tinguin un marc de vida estable, un entorn que s'adapti a les necessitats funcionals de
cada nen adequant-lo a la seva edat i promovent la total llibertat de moviments.

Pikler va dirigir l'Institut metodològic Lóczy, on es trobaven bebès de zero a tres anys que
necessitaven moltes cures. Va estar investigant sobre el desenvolupament de la motricitat per
a aconseguir evitar l'aparició de la depressió que apareix en el nen després d'allunyar-lo de les
seves figures d'inclinació, amb això volia aconseguir un desenvolupament favorable del nen.
Així va ser com va començar a desenvolupar una pedagogia diferenciada de les altres en la
qual el nen estava en un ambient tranquil i es podia sentir satisfet amb si mateix i el seu
voltant.
La pedagogia d'Emmi Pikler (Institut Lóczy) es basa en tres pilars bàsics:
- Garantir la seguretat física i afectiva de l'alumne.
- Oferir les condicions necessàries que li permetin a l'alumne desplaçar-se lliurement de
manera autònoma.
- Donar-los als alumnes tots els recursos possibles perquè assoleixin fomentar la seva
autonomia.

Pikler destaca que “las investigaciones se hallan basadas en observaciones efectuadas durante
las actividades cotidianas de los niños que se hallaban en su ambiente habitual...".
(Pikler,E.M.1984. Moverse en libertad. Desarrollo de la motricidad global.)

7
Referit a la cita anterior l'observació en la pedagogia Pikler era un dels
factors més importants, es tractava d'una observació directa, la qual l'educador és present en
el mateix espai i temps i realitza l'observació en directe.
La particularitat de l'observació en la pedagogia Pikler és que s'observen principalment
situacions quotidianes, una activitat espontània, l'autònoma de l'alumne, etc.
L'educador no ha d'interferir en la situació que està analitzant, excepte en el cas que la
presència de la persona que observa estigui influint en la situació encara tenint la major
discreció possible.
Des de l'inici hem de registrar la informació que obtenim mitjançant l'observació, ja que
forma part del mètode piklerià, això ens permet millorar l'atenció de les cures, a més de
millorar com a educadores. A més, amb l'observació que realitzem, tenint en compte els
principals pilars que tenen els dos autors que hem anomenat anteriorment, podem percebre
l'evolució de l'infant, la relació que té amb els materials si els usa de manera quotidiana per
jugar o simplement utilitza la seva imaginació i valorar els ritmes que té cada infant
observant l'interès que presta a l'hora de jugar.

5. Temporalització i organització del projecte i cronograma:

5.2.1 Rol de l’observador i temporalització:

L'observació es farà a l’aula de psicomotricitat i al pati. Les sessions començaran a les 9:00
h.
Cada sessió d'observació durarà entre 30 i 60 min, depenent del temps que utilitzin els infants
a l’hora del joc lliure.
Aquest quadre serà com ens basarem per fer l'observació i quines tècniques emprarem:

OBSERVADOR FOCUS 1ªSESSIÓ 2ªSESSIÓ 3ªSESSIÓ 4ºSESSIÓ

Lorena Luca Registre Registre Notes de Fotos

Hinojosa descriptiu anecdòtic camp

Andrea Milan Registre Fotos Registre Notes de

Escobar descriptiu anecdòtic camp

Mónica López Ariadna Registre Notes de Fotos Registre

8
 descriptiu camp anecdòtic

Les tres adoptarem el rol de l'observador no participant quan duguem a terme el joc lliure,
però volem recalcar que si un infant necessita la nostra ajuda, sense dubtar-ho, li oferirem.

5.2.2 Cronograma.

TASCA DIA

Inici del projecte Dilluns 2 d’Octubre.

Contacte amb EI Escolàpies Dimarts 10 d’Octubre

Primera observació Divendres 20 d’Octubre

Segona Observació Divendres 3 de Novembre

Tercera Observació Divendres 17 de novembre

Quarta Observació Dijous 30 de novembre

6. Criteris d’avaluació.

Instruments per a la recollida de dades.

(registres):

- Recollida d’informació escrita (registre anecdòtic i descriptiu): paper i bolígraf.

- Recollida d’informació enregistrada (fotos): càmera del mòbil de
l'alumne.
Registre descriptiu/narratiu: un registre escrit amb detall dels focus plantejats.

Notes de Camp: apunts i notes breus per recordar les observacions.

Registre fotogràfic: fotografies de seqüències d'accions que posteriorment es presentaràn

en format de plafò digital.

Registre anecdòtic: anotar la informació observada de manera directa.

9
Ariadna: (Registre descriptiu)

Nom observadora: Mónica Rol: Observador extern Data: 20/10/23

López Cayuelas directe.

Escola: Escolàpies Hora: 09:00-10:00h

Grup/infants observats: 1 Moment:Psicomotricitat

lliure

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Registre

descriptiu

Contextualització:

Vàrem arribar a l'aula de quatre anys i vàrem observar el ritual d'entrada, de manera que els
infants s'asseien damunt d'una estora que hi ha en l'entrada, ja que cada curs d'infantil té el
seu espai. A continuació quan estaven tots feien fila i anaven tots junts a l'aula, deixaven la
seva bosseta al penjador i parlaven amb la mestra que fèiem nosaltres aquí.

Seguidament, la mestra els va explicar que avui nosaltres faríem la sessió de psicomotricitat
amb cada un d'ells i eles dobles i que veníem a mirar com ho feien i ens vàrem presentar dient
els nostres noms.

Ens trobem amb una classe de disset nens i dos docents, una d'elles la tutora, Pilar, i una ATE,
Maribel, juntes duen a terme l'activitat de psicomotricitat.
En psicomotricitat, només hi ha una norma i és que s'han de respectar i el docent només
intervé en una situació que veuen que no resolen per ells sols.

En arribar a la sala, els nens i nenes es lleven les sabates i els col·loquen ben posats fora de la
sala.
Una vegada s'hagin llevat les sabates, entren a la sala i s'asseuen en la paret.

10
Maribel, ATE, comença a fer una torre vivencial basada en Montessori,
mentre que la tutora Pilar, parla amb els nens i nenes.

Comencen psicomotricitat dient:

A Que hem vingut a fer a Psico?
I els nens responen: A jugar.

Una vegada dit això els nens i nenes tiren tots junts la torre vivencial i a partir d'aquí
comença el joc lliure.
Ariadna comença agafant una tela que hi ha en un poal i posteriorment la deixa i agafa blocs
col·locant-los un damunt d'un altre.
Ella està muntant els mòduls sola, no interacciona amb ningú.
Dos dels seus companys han vingut i li han destruït el que estava fent, ella s'ha enfadat i
cridant els ha dit ¡FORA!.
La tutora, Pilar, ha intervingut dient que ella estava muntant els seus blocs i que no es
destrueix el que fa un company o companya si no li dona permís.

A continuació Ariadna volia una peça que tenia la seva companya i en veure que no la hi
deixava ha desistit i ha anat a buscar una altra.
Ariadna ha vist que els seus companys han fet una torre i estaven tots pujats i a comanda si
podia pujar amb ells i els han dit que sí.
Al principi li ha costat pujar, però ha posat un mòdul simulant una escala i l'ha aconseguit.

Després d'una estona, s'ha cansant de jugar a la torre i ha agafat dos xurros i ha començat a
pegar amb ells a un mòdul, simulant un tambor, de sobte una companya li ha llevat el mòdul
amb el qual ella estava jugant, ha reaccionat esbufegant, però sense donar-li importància, ha
deixat els xurros i ha tornat a la torre a jugar i a saltar damunt dels dos mòduls, de dalt a baix.
A continuació ha agafat un poal on es guarden les teles i els xurros i s'ha pujat damunt per a
poder pujar a la torre, en veure que no podia ha optat per agafar un bloc que sabia amb
certesa que així podria pujar.
Ariadna ha vist que diversos dels seus companys havien creat un vaixell i ella els ha demanat
si podia entrar i un dels seus companys li ha dit que no, però ella igualment ha entrat i en
veure que no li deien res s'ha quedat.

11
Ariadna ha agafat un xurro i com estaven fent una festa en el vaixell s'ha
posat a ballar amb el xurro dient: La festa va començar!
S'ha posat a tocar amb les mans en el poal simulant un tambor.
Continua ballant i cantant La festa del pirata!
Posteriorment, ha agafat una tela i cridant per la sala ha dit: La festa, la festa ja ha començat!
Després ha agafat un xurro i l'ha aixecat cap amunt dient "Pium" com si disparas a l'aire.
A continuació ha agafat 5 xurros i els ha lligat amb una corda, una de les seves companyes li
ha començat a estirar la corda i ella ha desistit i li ho ha donat.
Posteriorment ha agafat una corda i ha dit: "Tirarem focs artificials".
Una vegada que ja ha tirat els focs diu: "Ara sí que vaig al vaixell a festejar" pujant-se'n a un
mòdul dient: "Arre cavall".
Maribel i Pilar, Lligui i tutora, toquen les palmes per a recollir, dient en veu alta "mòduls
grans en un costat, i mòduls petits en un altre, xurros, pilotes i teles en la cistella.
Ariadna al principi no recull, continua jugant i per aquest motiu Maribel (ATE) li diu que ha
de recollir igual que tots els seus companys, i en aquest moment és quan ella comença a
fer-lo.
Ella tria una tela per a recollir, però en comptes d'agafar-la amb la mà i portar-la al poal, la va
arrossegant amb el peu.
Una vegada que han recollit tot surten de la sala, es posen les sabates i una vegada acabat fan
fila per a tornar a la classe.

Ariadna: Notes de camp

Nom observadora: Mónica Rol: Observador extern Data: 03/11/23

López Cayuelas directe.

Escola: Escolàpies Hora: 10:00-10:30h

Grup/infants observats: 1 Moment: Pati

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Notes de

Camp

- Juga a córrer per la galeria amb les seves companyes.

12
- S'ha enfadat por que dos companys no li deixaven asseure's en el banc.

- S'ha passat por la muntanya de gespa imaginant-se que era un gat.

- S'ha enfadat amb les seves companyes por que no li deixen canviar el rol a l'hora
de jugar a papàs i mamàs; interpreto que el fet de no ser escoltada a l'hora d'exposar
les seves preferències i que no se li tinguessin en compte ha optat por comunicar-ho.

- S'ha posat a jugar sota les escales imaginant-se que estaven totes juntes en un cotxe
i s'anaven de festa.

Aquest tipus de jocs considero que l'ha vist en l'ambient familiar i per això el
simbolitzen a l'hora de jugar.

- N’Ariadna s’ha cansat de jugar i ha acabat el pati devora la tutora, na Pilar.

- La mestra li demana si prefereix seguir jugant al pati o anar a berenar i decideix

anar a berenar.

13
Ariadna: Fotografies.

Nom observadora: Mónica Rol: Observador extern Data:17/11/23

López Cayuelas directe.

Escola: Escolàpies Hora: 09:00-10:00h

Grup/infants observats: 1 Moment: Psicomotricitat

lliure

Focus: Joc lliure

Tipus de registre:
Fotografies

En aquesta seqüència n’Ariadna està jugant dins del poal, experimentant els
diferents usos que pot fer dell.

14
Ariadna ha vist que els seus companys s'estaven divertint saltant a la torre. I ella ha
volgut experimentar la sensació que tenen ells a l'hora de fer-ho.

La mirada cap a l'altre, l'espera a l'hora de tirar-se un a un a la torre i el respecte són

valors que s'adquireixen mitjançant el joc lliure.

Ariadna: Registre anecdòtic.

Nom observadora: Mónica Rol: Observador extern Data:30/11/23

López Cayuelas directe.

Escola: Escolàpies Hora: 10:00-10:30h

Grup/infants observats: 1 Moment: Pati

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Registre

anecdòtic.

- En la muntanya s'ha posat una fulla en l'ungla com si la hi posés postissa

- S'ha posat damunt d'una plataforma blava fent que està en un vaixell i toca
l'aigua
- S'ha agafat d'un pal dient que és un pirata i que està vigilant
- S'ha posat dret a cridar Guaaaaaaa
- Ha cridat com si portés una pistola a la mà: tots a coberta

15
 - S'ha posat en el sòl boca avall tombada dient “vaig a tirar foc”.
- Està fent una muntanya de fulles com si fos una foguera i amb un pal
encenen el foc
- Pujant a la clase ha cantat “en la casa de Pinotxo contaremos hasta ocho pin
pon fuera”.

Milan: Registre descriptiu

Nom observadora: Andrea Rol: Observador extern Data: 20/10/23

Escobar Planas directe.

Escola: Escolàpies Hora: 9:00-10:00h

Grup/infants observats: 1 Moment: Psicomotricitat

lliure

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Registre

Descriptiu

Han començat a jugar a psicomotricitat lliure, primer la mestra han construït una torre i els
infants l'han destruïda, ja que elles van amb la filosofia de primer destrueixen per després
construir, en Milan -que és l'infant que observ- ha destruït la torre i s'ha tirat pels coixins, va
pegant bots per damunt els coixins durant el primer minut, després de 3 minuts pegant bots
no sap que fer i decideix continuar anant per damunt els coixins de psicomotricitat, agafa un
xurro i comença a utilitzar-lo com espada i és junta amb el Simón per jugar, s'atura uns
instants observant els seus companys, ha agafat un objecte marró de disfressa, ara ha agafat
una corda on se l'enrodilla pel seu cos o companys, li pega amb la corda al seu company,
agafa el ribell on tenen totes les disfresses.

16
Ha pegat a una companya i la mestra va mediar el conflicte, continua amb
el ribell guardant coses durant dos minuts ha estat jugant amb el ribell i ara té una pilota on la
llança i la va a cercar, torna a agafar el xurro i comença a pegar als coixins i tot el q veu, entra
a jugar a la construcció d'un company (Ferran) i juguen junts a lluita, està amb les cordes
mentre xerra amb la mestra d'un conflicte i ella diu que en Simón no vol jugar a vaixells.

Pega a un coixí com si fos un tambor una companya li ha donat una pilota i l'ha llançada,
però ell encara pega al coixí, la mestra li diu al Milan que han construït i ell diu "un vaixell
pirata" mentre encara pega als coixins, ara ha mogut el coixí per continuar pegant, però ell
estar assegut encara toca fa 5 minuts dins el vaixell, ha començat a pegar com a tambors i tots
els altres li han seguit.

Ha agafat una corda i s ha ficat dins el ribell, continua pegant ha canviat de joc, però continua
ha dit "esto no es un juego" mentre discutia amb el company li ha demanat si pot jugar i li ha
dit que si, li ha dit a una companya "muy mal", ara crida a na Mònica no li ha demanat que
passa i ell diu "Paula me quiere destruir la torre" i na Mònica li diu" y tu quieres que lo
destruyan" i ell diu "no" na Mònica diu "pues díselo" i ell li diu a la Paula "no quiero q me lo
destruyas Paula".

Tots els infants són dins el vaixell mentre pega als coixins crida. Canta "tututu" mentre toca
les mamballetes i segueix al coixí, "elisa te apuntas a la fiesta" encara pega mentre toseix i
crida "elisa" i continua pegant, fan batucada. Crida a n'Elisa per si vol jugar ella li diu si
mentre pega i canta s'ha aixecat a estirar els xurros i li diu que no està bé, s'atura perquè sent
a una companya que se'n va a plorar i es queda mirant, li posa una disfressa a n'Elisa i
continua fent sonar el tambor, crida "alto al juego" i tira una pilota, la mestra toca les
mamballetes per dir que han finalitzat psicomotricitat per avui ara han de recollir i en Milan
continua pegant i la mestra li fa un incís que ha de recollir es passeja mentes va tocant, s'ha
amagat per no recollir i la mestra el treu, observa els seus companys com ho fan. En Milan
continua jugant amb n'Elisa.

17
Milan: Registre Fotogràfic

Nom observadora: Andrea Rol: Observador extern Data: 03/11/23

Escobar Planas directe.

Escola: Escolàpies Hora: 10:00h - 10:30h

Grup/infants observats: 1 Moment: Pati

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Registre

fotogràfic

En aquesta seqüència en Milan corr per damunt una muntanya que tenen en el pati i
imagina que és un avió.

18
En aquests altra seqüència en Milan juga a ser un cavall amb el seu amic i es pugen
l'un damunt l'altre com si els dugués un cavall.

Milan: Registre anecdótic

Nom observadora: Andrea Rol: Observador extern Data: 17/11/23

Escobar Planas directe.

Escola: Escolàpies Hora: 9:00-10:00h

Grup/infants observats: 1 Moment: Psicomotricitat

lliure

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Registre

Anecdòtic

- La mestra els hi ha dit que el divendres que ve és festa sant josep de calafat, no hi ha
clase, i en Milan li ha dit “es la estatua” (començament de clase)
- En Milan intenta destruir la torre de una companyera
- Fa de caballito amb un company i li posa sa corda pel coll i la mestra li explica que al
coll no, a nes braç o a la cintura
- Li ferma la corda a la cintura com li ha dit la mestre i puja damunt per jugar a cavalls
- Ara s'han canviat i en Milan fa de cavall
- Ara el cavall és un mòdul de psicomotricitat però el seu company li diu q pugi damunt
d'ell
- Juga a tirarnos la pilota amb sos peus

19
 - Ferma un ribell amb sa corda i el passetja
- En Milan li xerra a l'orella a nes seu company
- Estan damunt els mòduls de psico
- Juguen a lluita amb els mòduls de psicomotricitat
- Crida “yupi”
- El seu company li estira la corda i ell diu ”suelta”
- La mestra li diu al Milan si vol votar a nes coixins com un company i ell se li queda
mirant
- Comença a pegar al ribell fent el renou de tambors
- La mestra el renya perquè ha tirat el ribell i casi lo dona al cap d'un company
- S’ha pujat a un mòdul i crida
- El seu company lo volia llevar un mòdul pero li ha dit “no es mi tesoro”
- La mestre “Milan que hemos dicho que con la cuerda no se hace daño poniendo la
cuerda en el cuello”

Milan: Notes de camp

Nom observadora: Andrea Rol: Observador extern Data: 30/11/23

Escobar Planas directe.

Escola: Escolàpies Hora: 10:00 - 10:30h

Grup/infants observats: 1 Moment: Pati

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Notes de

Camp

- Esta damunt un banc cridant soy pirata

- Té una conversa amb dos companys
- En Milan diu “somos los piratas” i tots els segueixen
- Crida ”todos al barco”
- Crida amb n Arianda que tenen pistoles i fan un duelo

20
 - Ha pegat a un company
- Juguen a lluitar
- Tornen a un banc on elles diuen “el barco pirata”
- Corr per tot el pati
- Juguen per davall una taula
- Un company demana si pot entrar i en Milan diu “si”
- Ha renyat en Milan per estar jugant amb ses taules

Luca: Registre descriptiu

Nom observadora: Lorena Rol: Observador extern Data: 20/10/23

Hinojosa Soria directe.

Escola: Escolàpies Hora: 9:00-10:00h

Grup/infants observats: 1 Moment: Psicomotricitat

lliure

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Registre

Descriptiu

Luca comença tirant la torre et jugant amb els seus companys, després es posa a anar per
damunt amb els seus companys i comença a construir una torre que es destrueix. Tornen a
intentar construir-ho i li cau damunt i es posa a jugar amb la peça, seguidament es cansa i
agafa una altra peça, un quadrat, i es posa a construir sobre el. Puja i baixa una torre, igual
que comença q saltar-la i quan es cansa es posa amb un rectangle i es posa de genolls al costat
seva, seguidament el puja i el baixa amb un company i quan es cansa es posa a amb una torre
amb un quadrat un rectangle… es posa a parlar amb un company i comencen a tirar pilotes
d'un cub per a fora, seguidament puja amb els seus companys a una torre de quadrats i se
senti i parla. Un company li fa mal i ha d'intervenir la tutora.

21
Despues de 10 minuts assegut decideixen tirar-se de la torre i destruir-la,
seguidament la tornen a construir per a pujar-se a ella, baixa i torna a posar coses damunt per
a donar-li amb les mans i fer un ritme musical. Puja un company i intenta destruir el que ha
muntat, la tutora intervé perquè Luca diu que es mou molt i li diuen que està tort. S'acaba
caient i amb ell el seu company i mira que estigui bé i continua construint la torre que
prèviament havia construït, finalment puja i es queda assegut. després d'uns minuts baixa i va
amb les seves companyes i intenta pujar la seva torre de quadrats i li demana ajuda q la seva
tutora perquè no pot pujar i des d'aquí parla amb tothom i saluda a la PT.

Quan es cansa li demana ajuda a la PT perquè li baixi ja que creu que està a una altura que si
baixa es farà mal i seguidament es va a un “vaixell” construït pels seus companys i es posa a
donar-li amb les mans a un rectangle durant una bona estona i comença a pujar per tot i amb
els seus companys comença a jugar amb una pilota, quan se li va, continua pujant per tot i
seguidament torna al “vaixell” per a continuar tocant un cilindre amb les dues mans intentant
fer un ritme musical. Va corrent al mirall i es posa a cantar mirant-se al mirall, torna cap
enrere i agafa un xurro per a pegar-li a una cistella.

Per a finalitzar continua tocant amb el xurro, assegut en un cilindre i quan la tutora diu de
recollir seguidament es posa a col·locar totes les peces en el seu lloc, ha anat a recollir una
peça i ha caigut però seguidament s'ha aixecat i l'ha col·locat en el seu lloc i continua
col·locant amb els seus companys. La PT es posa a comptar cap enrere perquè vagin més
ràpid i acaben de seguida.

22
Luca: Registre anecdòtic.

Nom observadora: Lorena Rol: Observador extern Data:03/11/23

Hinojosa Soria directe.

Escola: Escolàpies Hora: 10:00-10:30h

Grup/infants observats: 1 Moment: Pati

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Registre

anecdòtic.

- Surt al pati content

- Va amb els seus companys
- Salta des d'un banc
- Crida “som els pirates”
- Empeny a un company
- Corre amb els seus companys
- Crida de nou
- Li diu als seus companys que van al vaixell
- Agafa un pal
- Juga amb un altre company
- Li diu a la seva tutora que hi ha nens en la taula
- Els pregunta que què fan aquí
- Juga amb els seus companys

23
 - Li pregunta al seu company si pot entrar
- Juga amb els seus companys
- Fa fila per a entrar a classe.

Luca: Notes de camp

Nom observadora: Lorena Rol: Observador extern Data: 17/11/23

Hinojosa Soria directe.

Escola: Escolàpies Hora: 09:00 - 10:00h

Grup/infants observats: 1 Moment: Psicomotricitat

lliure

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Notes de

Camp

Puja damunt dels mòduls

Aúlla damunt d'un mòdul
cau d'on estava pujat
Té dificultats per a pujar un mòdul
S'enfada perquè no pot pujar
Agafa diverses figures per a pujar

Acaba pujant a la torre

Crida “està molt alt”
Li diu a la PT on està

24
Li diu a la seva companya que està en el seu lloc

Es queda assegut i puja i baixa la torre diverses vegades

Tira la torre
Fa una nova construcció

cau de la torre
Construeix una nova
Té problemes amb un company
Solucionen els problemes
Construeix una altra torre

Puja damunt de la torre del seu company

Destrueix la seva torre
Li demana a la tutora que li deixi pujar a la torre
Crida “Bola de canó”
Agafa un xurro

Acaben la classe i col·loca.

25
Luca: Registre Fotogràfic

Nom observadora: Lorena Rol: Observador extern Data: 30/11/23

Hinojosa Soria directe.

Escola: Escolàpies Hora: 10:00h - 10:30h

Grup/infants observats: 1 Moment: Pati

Focus: Joc lliure

Tipus de registre: Registre

fotogràfic

En aquesta seqüència, Luca imagina ser un pirata al costat dels seus companys, així que
decideix pujar-se a un petit mur i donar voltes al pal per a '' vigilar als seus enemics''.

26
En aquesta seqüència de fotos es pot veure com Luca juga amb els seus amics a creuar un
pont fet per bancs de fusta fins a arribar a asseure's.

Valoració final de les tècniques emprades.

Notes de camp:

Dificultats

Les observacions poden ser subjectives, ja que poden estar influenciades per la percepció i les
interpretacions de l'observador, la qual cosa pot portar a prejudicis.

És difícil poder portar un registre complet de tots els detalls rellevants, especialment si es
tracta de situacions ràpides o inesperades.

Preferències

El fet d'utilitzar un format estructurat pot facilitar la captura sistemàtica de dades.

Alguns prefereixen fer ús de dispositius electrònics per a prendre notes, mentre que uns altres
se senten més còmodes amb paper i llapis.

Situacions en els que podrien resultar més adequades:

Quan busquem adquirir un enteniment detallat de comportaments particulars o interaccions

complicades.

Per a continuar el desenvolupament o canvis en el temps, les notes de camp permeten una
recopilació contínua de dades.

27
En entorns on les interaccions són ràpides, les notes de camp poden
capturar aquests moments efímers.

Reflexions

És important que quan realitzem les notes de camp compartim i discutim la informació
obtinguda amb altres companys del centre o d'experts perquè pot enriquir l'anàlisi i oferir
diferents perspectives.

És crucial reconèixer les limitacions de les notes de camp i explorar maneres d'augmentar la
seva validesa.

Registre narratiu:

Dificultats:

El fet de conservar un nivell òptim de detall sense desviar-se de la narrativa pot ser
complicat, sobretot en contextos canviants.

A més, a vegades la subjectivitat que utilitzem a l'hora de narrar pot influir en com s'exposa
un esdeveniment o comportament, per això és important ser neutrals.

També existeix el risc que l'observador interpreti el que veu en lloc de simplement descriure'l,
la qual cosa podria distorsionar el registre.

A vegades és difícil mantenir un ordre cronològic exacte, en particular si se succeeixen

diversos esdeveniments al mateix temps.

Preferències:

Alguns prefereixen un estil més descriptiu i detallat, mentre que uns altres poden optar per un
enfocament més concís.

El context és essencial per a comprendre completament una situació, encara que pot variar
segons l'observador.

Situacions en els que podrien resultar més adequades:

28
En el moment que s'observen situacions o esdeveniments que tenen
múltiples capes o components interrelacionats.

Quan tenim com a objectiu obtenir una comprensió detallada d'un comportament o situació
particular.

Reflexions:

Una vegada completada la narrativa, és essencial revisar críticament per a identificar

possibles parcialitats, absències o interpretacions erróneas.

També comparar narratives de diferents observadors ens pot proporcionar idees clau per a
enriquir l'anàlisi.

Fotografies:

Dificultats:

El fet de realitzar fotografies pot alterar el comportament natural dels infants, especialment si
són conscients de ser fotografiades.

La interpretació de les fotografies pot variar segons l'observador, ja que diferents persones
poden percebre una imatge de manera diferent.

Ha de parar-se esment a la privacitat i ètica en capturar imatges de persones, especialment en

contextos crítics o amb nens que no volen ser fotografiats.

En dependre únicament d'imatges, alguns moments poden passar desapercebuts si no es

capturen en la fotografia.

Preferències:

Alguns observadors poden preferir un enfocament més documental i objectiu, mentre que uns
altres poden optar per capturar moments expressius o emotius.

La preferència per prendre fotografies en moments específics de manera contínua pot variar
segons el propòsit de l'observació.

29
Les preferències poden incloure l'ús de cambres professionals, dispositius
mòbils o altres tecnologies per a capturar imatges.

Situacions en els que podrien resultar més adequades:

Les fotografies són ideals per a capturar interaccions socials, expressions facials i gestos.

Les fotografies són eficaces per a documentar l'estructura física de l'entorn, l'organització de
l'espai i la distribució de materials.

En situacions educatives, les fotografies poden utilitzar-se per a seguir el progrés dels
estudiants en tasques específiques o projectes al llarg del temps.

Reflexions:

La interpretació de les imatges ha de realitzar-se de manera reflexiva, considerant el context i

evitant conclusions precipitades.

És crucial obtenir el consentiment adequat per part dels familiars, especialment quan es
capturen imatges d'infants i hem de respectar la seva privacitat.

Les fotografies poden ser complementàries a altres mètodes d'observació, brindant una
perspectiva visual enriquidora.

Registre anecdòtic:

Dificultats:

Identificar quins esdeveniments o comportaments són realment significatius i mereixen ser

registrats pot ser subjectiu.

Mantenir una perspectiva objectiva en relatar anècdotes, evitant interpretacions excessives o

judicis de valor.

Cal assegurar que la descripció inclogui suficient context per a comprendre completament el
que ha succeït.

30
Pot ser complicat registrar situacions de manera consistent i en temps real,
especialment en situacions dinàmiques.

Preferències:

Alguns prefereixen un estil més narratiu i descriptiu, mentre que uns altres poden optar per un
enfocament més estructurat.

Alguns poden preferir incloure reflexions personals juntament amb les anècdotes, mentre que
uns altres poden optar per un enfocament més objectiu.

Situacions en els que podrien resultar més adequades:

Són útils per a seguir el progrés individual d'un infant en àrees específiques al llarg del temps.

Pot ser efectiu per a registrar interaccions dins d'un grup.

Reflexions:

L'avaluació i anàlisi de les anècdotes són crucials per a reconèixer patrons, tendències i punts
d'interès.

31
Bibliografia

COGNITIVO, E. D. D., & IMPORTANTES, O. A. (2018). método Montessori.

Albán Tarambis, J. P., & Vela Rojas, K. M. (2021). El método Montessori en el desarrollo
integral de los niños/as de 4 a 5 años (Bachelor's thesis, Quito: UCE).

Tejel Diez, E. Mirando horizontes: pedagogía Waldorf.

López Martín, M. (2021). La pedagogía Waldorf frente a la didáctica convencional. Una

propuesta formativa para el profesorado de Educación Infantil.

Martínez Rosas, M. (2020). La teoría Waldorf como estrategia para favorecer las habilidades
motrices finas y gruesas en alumnos de etapa preescolar.

López Martín, M. (2021). La pedagogía Waldorf frente a la didáctica convencional. Una

propuesta formativa para el profesorado de Educación Infantil.

Colegio Escolàpies Palma | Colegio Concertado de Educación Infantil, Primaria, Secundaria,

Bachillerato y Formación Profesional básica. (s. f.).

Educar en creatividad: un programa formativo para maestros de Educación Infantil basado en

el juego libre. (s. f.).

32
Juego libre en sectores para promover autonomía en niños de cuatro años.
(s. f.).

La observación en la Pedagogía Pikler. (s. f.).

Pikler, E. M. (1984). Moverse en libertad. Desarrollo de la motricidad global.

de la Torre, P. T. C. (2014, septiembre). APORTES PIKLER - LÒCZY EN LA ESCUELA

INFANTIL. CONSTRUYENDO UNA PEDAGOGÍA DE LO COTIDIANO.

Godall, T. (n.d.). El rol del adulto según la psicomotricidad y Pikler. Dossier, 5(40), 19.
Herrán, E. H. I. (2013, diciembre). La Educación Pikler-Lóczy: Cuando educar empieza por
cuidar.

33