ANÀLISI DE LA INTERVENCIÓ

EDUCATIVA D'UN CENTRE

Andrea Escobar Planas

Estratègies d'Intervenció Educativa I
Curs 2023/24
 INDEX

1. Introducció, contextualització del centre i model educatiu.........................3

2. Relacions.......................................................................................................... 5
3. Espais............................................................................................................... 7
4. Temps............................................................................................................... 9
5. Anexos............................................................................................................ 11
6. Biblografia..................................................................................................... 13
 1. Introducció, contextualització del centre i model educatiu

L’escola en la qual fem la nostra observació es diu Escolàpies es va fundar fa més de 150 anys. En
un primer moment, l'any 1857 a Sóller i finalment va passar al Carrer Joan Crespí, 30 de Palma.

És una escola en el centre de Palma que forma part d'un grup de 10 escoles entre Catalunya,
València i Balears. Aquest grup d'escoles es gestionen conjuntament donis de l'Equip de Titularitat
de la Fundació Escolàpies.
És un centre concertat que compta amb tres etapes educatives començant per Educació Infantil,
Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria (ESO). L’horari lectiu és de 9h a les 14h
setembre i juny i horari partit de octubre a maig de 9 a 12:30h i de 15 a 17:00h .

El seu programa d'Educació Infantil se centra en l'aprenentatge globalitzat i experiencial. El seu

principal objectiu és el desenvolupament integral de l'infant i de les seves capacitats d'indagació i
descobriment. Potenciant el benestar acadèmic, social i emocional dels alumnes i animant-los a
desenvolupar la seva autonomia personal, ajudant-los a prendre consciència de les seves emocions
i de les dels altres.

Un altre pilar bàsic del seu projecte educatiu és l'atenció personalitzada amb un seguiment tutorial
continu, orientació psicopedagògica i organització de diferents grups de treball i relació social,
grup-classe referent i diferents agrupacions per a treballar amb alumnes d'altres grups en ambients
d'aprenentatge i en tallers d'aprenentatge i servei.
També disposen de serveis complementaris com: secretaria i recepció, menjador escolar,
campanyes solidàries, horaris i calendari, escola matinera, biblioteca, venda de roba, i
activitats extraescolars amb el servei d’AFA.

L'aula de 3-4 anys és bastant especiosa i els infants es poden moure per tota la sala amb
facilitat, enmig de l'aula hi ha les taules amb el nom de cada infant al seu lloc, un pared on hi
ha els penjadors amb els seus noms i cada un sap on va el seu abric. Duen a terme feinetes,
treballs manuals, juguen, tenen contes i fan contacontes…

L'aula de psicomotricitat és un poc més petita que l'aula, però ben equipada de material de
psicomotricitat hi ha mòduls, disfresses, pilotes... i cada vegada que entren es lleven les
sabates i les deixen fora de l'aula. És totalment lliure, els infants juguen al que volen, però hi
ha dues normes que són la primera no és mal als companys i la segona s'ha de demanar si
podem jugar amb el company, les mestres al començament de l'hora de joc els hi preparen
una torre alta la qual ells han de destruir.
Finalment, el pati és gran amb molt d'espai perquè els infants juguin amb dues portaries, una
muntanya, una font, taules... és completament lliure, els infants juguen durant mitja horeta i
després es van a berenar.
 2. Relacions.

La mestra té una relació molt directa amb els infants, el matí ella les va a cercar a l'entrada de
l'escola saludant-la tots amb un "hola" i tots tenen alguna cosa per contar-li del que varen fer
ahir horabaixa en sortir de l'escola, de manera que ells tenen facilitat per contar-li les coses i
tenir una conversació, la mestra s'expressa amb claredat i tots els infants l'entenen, ella parla
en català a tots els infants en general, però si un té un dubte i li parla el castellà ella també li
contesta amb castellà. A l'hora de la resolució de conflictes ella tracta de mediar fent
preguntes com "que ha passat?", "com t'has sentit?", "li demanes perdó?"... sempre esperant
el ritme de l'infant i deixant l'infant que actuï de la manera com vol les coses, que li perdona
perfecte que no li vol perdonar doncs més tard li perdonarà. Segons (Tardos, 2014) “Quan es
parla amb dos infants, no es tracta de determinar qui té la culpa, sinó d’oferir-los ajuda sense
dramatitzar i procurar que vegin que hi ha una sortida a la seva situació” per aquest raó la
mestre sempre demana als infants perquè per ells sols vegin la solució.

En el grup de 3-4 anys hi ha una parella educativa la qual és una mestra AT que sempre
acompanya a la mestra, ambdues es coordinen i es comuniquen per realitzar els espais i les
activitats pels infants, tal com diu (Hoyuelos, 2004) “La parella educativa aporta riquesa i
complexitat al grup: més models, més conflictes, més idees” entre elles hi ha una connexió
que fa fàcil l'aprenentatge pels infants, ja que a l’hora de realitzar activitats fan intercanvi de
coneixements i experiències, d’aquesta manera compartint estratègies pedagògiques
efectives, recursos educatius i enfocaments per a la resolució de problemes contribueix al
desenvolupament professional. En planificar el realitzament de la classe s’ajuden a garantir la
coherència i una experiencia més integral a l’aprenentatge pels alumnes, treballar juntes els
hi peremateix fer la resolució de conflictes més significativa de manera que poden trobar
solucions més efectives i implantar canvis positius per aconseguir un bon ambient d’aula, i
finalment col·laborar juntes ofereixen als alumnes un model positiu de treball en equip i al
veure-les treballa juntes els alumnes veuen la importancia de la cooperació.
Hi ha altres mestres al centre que s'ajunten al pati i comenten les situacions que els hi ha
passat a l'aula abans de baixar al pati, entre elles es veu bona connexió i un ambient tranquil i
agradable.
La relació de la mestra amb les famílies és bastant propera, ja que per comunicar els diferents
esdeveniments que passen dins l'aula ha de tenir facilitat per la comunicació amb elles, la
mestra va informar a totes les famílies que anàvem a fer un treball d'observació amb els seus
infants i les hi va demanar l'autorització de drets d'imatges la qual totes les famílies varen
acceptar i ens varen facilitar les coses, això demostra la confiança que dipositen les famílies
amb la mestra i al centre. La comunicació amb les famílies es basa a fer reunions informals
de manera que els hi mostren visualment l’evolució que té el seu fill a partir dels seus ritmes
d'aprenentatge, involucrar les famílies en l'educació fent dies per elles en el qual mostren on
fan feina i realitzen activitats fets per elles...
 3. Espais.

En primer lloc, a l'aula que correspon l'edat de 3 - 4 anys està perfectament organitzada on els
infants tenen una zona per jugar, a un costat de l'aula a devora de la porta hi ha els penjadors
on els nins saben cadascun quin el seu, ja que cada un té el seu nom i una foto seva, també
trobem a les parets penjades l'abecedari i els números, a una part de la sala hi ha la taula de la
mestra i darrere té llibres i arxius, una zona de joc marcat amb una estora i juguetes i enmig
de la sala hi ha les taules dels infants amb el seu nom perquè sàpiguen on han de seure.

En segon lloc, vàrem observar la sala de psicomotricitat, és una aula més petita que la del 3-4
anys, però ben organitzats, no té llum natural, però està encoixinada per tot el terra i a les
parets tenen els mòduls per jugar i al fons de l'aula hi ha tres barrils plens de juguetes com
xurros d'espuma, disfresses, bolles... i els infants tenen tota la sala per jugar i construir de
manera lliure.

Seguidament, els espais en comú com els passadissos són estrets, la qual cosa fa que hagin de
passar en fila. Per pujar a la sala de psicomotricitat han de pujar per unes escaleres on es
troba una estàtua de la "madre paula" patrona de l'escola i els infants li tiren un petó cada
vegada que passen per allà. Per baixar al pati es troben unes escales cap a baix devora l'aula
de 3 -4 anys i està decorada amb fotos de les famílies dels infants, hi ha un bany al costat de
l'aula perquè els infants puguin anar fàcilment i no es perdin, tot adaptat a la seva altura
perquè arribin a la perfecció. I, finalment, l'entrada hi ha escaleres i una rampa per eliminar
barreres i facilitar la gent que du cadira de rodes, cotxets dels infants o no puguin pujar
escales i en entrar dins el centre trobem la secretaria.

L'espai exterior del centre, és a dir, el pati és bastant gran i té molt espai perquè els infants
juguin lliurement. El temps del pati el divideixen de manera que tenen mitja hora, de les
10:30 a les 11:00 van els d'infantil, seguidament els de primari i abans dels d'infantil els
d'ESO, al pati es veu dues porteries on pot ser una causa de divisió per gèneres en el qual els
nins juguen amb la pilota ocupant tot l'espai i les nines es queden al racó, com hipotètic cas
del fet que podria passar. Al pati trobam diferents elements naturals com arbres i arbusts
sembrats per l'espai, en el cas de dur a terme alguna activitat o treball manual el pati és el
punt clau d'exposició, enmig hi tovem com una muntanya on els infants corren per damunt
agilitant les destreses físiques i amb suficient espai per cada alumne.
“L’espai com a tercer educador” (Loris Malaguzzi)
Diuen que l'espai és el tercer educador, ja que l'infant aprèn a través de les seves experiències
i descobriments, i al pati en ser un espai lliure de moviment l'aprenentatge és més gran.

Referint-me a la cita de Malaguzzi els espais és una bona eina que es pot manejar i adaptar
l'activitat per dur a fi un aprenentatge més elaborat i significatiu, per això al centre observat,
les aules són molt espaioses sobretot les d'infantil i no estan carregades de mobles ni objectes
està tot distribuït de manera que compten sempre amb la mobilitat de l'infant per tot l'espai,
deixant-los lliures que ells mateixos marquin les passes d'on volen anar.

Si observam el currículum ocult, esbrinarem que a les aules segueixen a la perfecció deixant
espai, tenint la mida adequada de les coses com l'alçada dels penjadors i de les taules, les
juguetes també encara que ells saben que fins que la mestra no els hi dona permís no les
poden agafar, tenen bastant de llum natural al tenir finestres grosses i una composició
harmònica dels objectes. En canvi, la sala de psicomotricitat no té llum natural, però té espai
a bastament perquè els infants puguin jugar lliurement.
 4. Temps.
En el centre escolar hi ha dos horaris el de l'estiu i el d'hivern, per així adaptar-se al temps
que fa a cada estació de l’any.

L'horari d'estiu abasta el mes de setembre i el mes de juny on fa més calor com per estar tant
de temps dins l'aula, les hores lectives són de 9:00 del matí a 14:00 del migdia, d'aquesta
manera els infants no passen tantes hores a l'escola per la calor que fa aquells mesos.

L'horari d'hivern engloba els mesos d'octubre a maig, la resta del curs escolar, ja que fa
menys calor i estar a les aules és més suportable.
Com es veu en l'horari anterior les hores lectives son de 9:00 a 12:30 del migdia i de 15:00 a
17:00 del capvespre, on de 12:30 a 15:00 hi ha infants que van a dinar a casa seva, mentre
que n'hi ha alguns que es queden al menjador de l'escola fins que tornen a començar les
classes, però el divendres se segueix com a l'horari d'estiu de 9:00 a 14:00.

Observem en els dos horaris una regularitat en les assignatures, la qual ens du al fet que no hi
ha monotonia, ja que no cada dia fan el mateix i hi ha varietat de coses, amb l'horari permet a
les famílies dur un control sobre el qual han de fer aquest dia per preparar el necessari per
passar el dia com per exemple la roba que han de dur per si els hi toca anar amb xandall o
poden anar vestits normals de carrer, estableixen una rutina en el qual després d'anar al pati és
quan mengen el berenar per així els infants separin l'hora de jugar i del menjar, d’aquesta
manera assegurar-se que es mengen tot el que han duit i deixen els restes pel pati. Visualitzem
que la seva metodologia es basa en projectes on gestionen els recursos necessaris i
estableixen una cooperació i treball en equip pels infants.

Els infants aprenen amb una educació lenta, d'aquesta manera l'horari establert els ajuda a
comprendre i realitzar les coses als ritmes marcats per ells. A cada horari s'estableix l'arribada
a l'escola, un bon dia, un joc, el pati i després berenar, jugar i aprenentatge i, finalment,
recollida dels pares, marcant una rutina per així l'infant no estigui desorientat i sàpiga que ha
de fer en tot moment o el que ve a continuació.

El que jo consider és que el pati i el berenar el tenen molt prest, en arribar a l'aula juguen o
duen a terme una activitat i ràpidament han d'anar al pati i després estan carregats de
projectes i jocs quasi sense descans. I els divendres, que hem anat nosaltres a observar els
infants, arriben a l'aula i no fan molt el bon dia, a l'acollida dels infants sí que es diuen "hola"
i la mestra o ells sols es conten el que han fet la tarda del dia anterior, se'n van directes a
psicomotricitat, en acabar es van al pati i de seguida a berenar,
5. Anexos

Aula 3 - 4 anys
 El pati

Sala psicomotricitat

Passadissos i banys
6. Biblografia

- Juego libre en sectores para promover autonomía en niños de cuatro años. (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/450125/mod_folder/content/0/LECTURE
S%20TEMA%201/FONTANET%20I%20ROMERA_junts-es-mes-que-la-suma-de-to
thom.pdf?forcedownload=1
- La parella educativa un repte cultural. (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/450125/mod_folder/content/0/LECTURE
S%20TEMA%201/Hoyuelos_2004_._La_parella_educativa.pdf?forcedownload=1
- Intervenir, no interferir: la persona adulta i els processos d’aprenentatge. (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/450125/mod_folder/content/0/LECTURE
S%20TEMA%201/PEDREIRA_%20Intervenir%2C%20no%20interferir%20-rol%20
de%20l%C2%B4adult.pdf?forcedownload=1
- Conviure amb altres infants. (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/450125/mod_folder/content/0/LECTURE
S%20TEMA%201/Tardos.%20A.%20Salhazar%2C%20E.%20Conviure%20amb%20
altres%20infants.pdf?forcedownload=1
- Tema 2. L’espai com element educatiu. (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/537929/mod_folder/content/0/Tema%202.
%20Lespai%20com%20a%20element%20educatiu%20a%20lEducaci%C3%B3%20I
nfantil.Els%20espais%20exteriors.pptx?forcedownload=1
- Tema 2. L’espai com element educatiu 2. (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/537929/mod_folder/content/0/Tema%202.
%20Lespai%20com%20a%20element%20educatiu%20a%20lEducaci%C3%B3%20I
nfantil.pptx?forcedownload=1
- Currículum ocult. (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/537929/mod_folder/content/0/LECTURE
S%20TEMA%202/Curriculum%20oculto%20visual%20.pdf?forcedownload=1
- Patis de les escoles. (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/537929/mod_folder/content/0/LECTURE
S%202.1%20ESPAIS%20EXTERIORS/IPA_Els%20patis%20de%20les%20escoles.p
df?forcedownload=1
- Tema 3. La concepció i organització del temps. (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/568880/mod_folder/content/0/La%20conc
epci%C3%B3%20i%20organitzaci%C3%B3%20del%20temps%20a%20lEducaci%C
3%B3%20Infantil.pdf?forcedownload=1
- En la escuela, ¿es posible una educación lenta? (s. f.).
https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/568880/mod_folder/content/0/DOMENE
CH_En_la_escuela_es_posible_una_educacion_lenta-1%281%29.pdf?forcedownload
=1