TDR Estils D'aprenentatge PDF

“La educación es el arma más poderosa que puedes tener
para cambiar el mundo”

-Nelson Mandela
1
ABSTRACT
We always complain about the education system, but we don't really know how it
works. That's why I have tried to search and define different learning models to
detect the most suitable one. In the practical part, I have interviewed different
students from different schools in Manresa to make a precise conclusion and find out
what is more convenient nowadays. I thank the people who have helped me in this
work.
2
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ…………………………………………………………………4
DESENVOLUPAMENT………………………………………………………7
1.- ORIENTACIÓ ACADÈMICA GENERAL…………………………………7
1.1. - Descripció………………………………………………………………….8
1.2. - Estructura…………………………………………………………………..8
1.3. - Continguts………………………………………………………………….8
1.4 - Objectius……………………………………………………………………9
2.- ESTILS - TIPUS D’APRENENTATGE…………………………………….10
2.1.- D’on prové el concepte d’estils d’aprenentatge? ……………………..11
2.2. - DIFERENTS MODELS D’ESTILS D’APRENENTATGE…………….. 12
2.2.1 - Model tradicional………………………………………………………..12
2.2.2 - Model conductista……………………………………………………...14
2.2.3 - Model de David Kolb…………………………………………………… 15/16
2.2.4 - Model romàntic o experiencial…………………………………………16/17
PART PRÀCTICA………………………………………………………………..18
3. - ENTREVISTES PEDAGOG/A……………………………………………
3.1. - Pedagoga Serra i Hunter (escola pública)…………………………….19/20/21
3.2. - Pedagoga ítaca ( escola pública amb diferent manera d’educar)……25/26
3.3. -Pedagoga Oms i de Prat ( escola concertada) …………………………29/30
3.4. - Pedagoga FEDAC (escola privada)…………………………………34/25
4. -PERFILS ………………………………………………………………….
4.1. - NENS 1 (Serra i Húnter)………………………………………………..22/23
4.2. - NENS 2 (Ítaca)……………………………………………………………27
4.3. - NENS 3 (Oms i De Prat) …………………………………………………31/32
4.4. - NENS 4 (FEDAC)……………………………………………………………36
CONCLUSIONS……………………………………………………………… 24/28/32/37
5.-CONCLUSIÓ FINAL……………………………………………………………38
BIBLIOGRAFÍA………………………………………………………………… 39
3
INTRODUCCIÓ + Hipòtesi: ¿l'educació o model d’aprenentatge que es
comporta a algunes escoles de Manresa és la més favorable pels alumnes?
Des de molt petita m'ha agradat i interessat l'educació dels nens, me la passava als
parcs jugant amb els bebès de les amigues de la meva mare, em sentia com a casa,
estar amb una persona que saps que no té prejudicis, no es burlarà de tu i sobretot,
pots observar la innocència en els seus ulls, et fa sentir lliure i acomodada. La meva
mare des de molt petita tenia molt clar que el meu era conviure el meu dia a dia,
amb els quals solen ser, els petits de la casa. Era al·lucinant com era capaç
d'embadalir-me i passar-me hores al costat de bebès i nens/as petits/as jugant. Avui
dia em continua agradant la companyia dels nens, l'única diferència és que el meu
interès pel benestar d'ells s'ha convertit en una importància per a mi, que aquests
infants rebin una bona educació com es mereixen.
En el moment de pensar en quin tema aprofundir i treballar al llarg del meu TDR, em
van sorgir moltes idees al cap. No obstant això, vaig decidir que la millor opció seria
endinsar-me en el món de l’educació, ja que m’agradaria treballar en un futur en
aquest àmbit. Així, podria descobrir si realment m’agrada i estic disposada a seguir
la meva vida cap a aquesta direcció.
He decidit centrar-me en la gran majoria dels nens que van a un centre a realitzar els
seus estudis, pel fet que al llarg de la meva trajectòria acadèmica, m’havia fixat en la
gran diversitat que hi ha en una classe i amb la tendència de classificar els alumnes
en dos grans grups segons si són persones considerades “llestes” o no. Aquells
estudiants “llestos” són els que tenen facilitat a l’hora de percebre i emmagatzemar
la informació i, per tant, que treuen notes excel·lents. En canvi, els “no llestos” són
els que tenen dificultats per aprendre. Això i altres causes (motivació, problemes
personals, autoestima, etc.) Provoca que renunciïn a l’oportunitat de conèixer el món
que els envolta. La societat reafirma aquesta distinció i els alumnes, també, se
senten identificats amb un dels dos grups.
Així, em genera molta ràbia i impotència perquè m’agradaria que tots els nens
poguessin aprendre i desenvolupar-se. No estic d’acord que els alumnes es
4
classifiquin segons el seu grau d’intel·ligència i les seves preferències. Per això, vaig
decidir que la meva recerca en aquest treball seria investigar diferents models
d'aprenentatges perquè hi hagués aquesta gran distinció i aleshores aprofundir quin
és el model més favorable.
Per altra banda, també, vaig decidir aquest enfocament pel meu treball, perquè
considero que pot ser interessant per a totes les persones, ja que la majoria de la
gent ha passat per una escola o institut, té un estil d’aprenentatge propi per tal de
convertir una simple informació en coneixement significatiu i té unes intel·ligències
més desenvolupades que unes altres i hauríem de prendre consciència. Per tant, es
pot fer una reflexió important sobre la diversitat que hi ha en un centre i la manera
d’ensenyar.
Objectius previstos essencials a la meva investigació:
- Saber fer una bona recerca, ja que és la primera vegada que he de realitzar
una investigació i arribar a una conclusió sobre un tema que, en un principi tenia uns
coneixements mínims.
- Ser capaç d’organitzar-me i seguir unes pautes que se m'apliquen per tal de
tenir un treball enriquidor i complet.
- Fer un treball on regni el respecte i que no hi neixin prejudicis davant de les

escoles els quals vull treballar. Per això per referir-me a cada alumne i a cada nen ho
faré anònimament.
- Aprendre, adquirir coneixements, sobretot créixer com a persona i enfocar el

meu futur.
5
Coses a analitzar i crear:
- Llegir i informar-me sobre els estils d’aprenentatge, i així, adquirir

coneixements. Després, redactar tot el que aprèn en el marc teòric de forma
entenedora i assequible per a tothom.
- Treballar amb 4 nens diferents de Manresa per tal que m’expliquin quines són
les seves habilitats, preferències i tendències, quines són les seves aficions i quin és
el seu punt de vista davant de l’educació de la seva escola.
- Elaborar una conclusió amb la qual pugui analitzar les activitats i saber en
quins estils es treballen per tal d’obtenir uns resultats.
- Entrevistar diversos pedagogs per conèixer la seva visió davant d’aquest

àmbit i descobrir com es treballa aquests aspectes, que tracto en el meu treball, a
les diferents escoles
- Relacionar tot allò que he llegit i m’han declarat amb els resultats que m’ha
proporcionat la plantilla, elaborada a partir de la investigació amb els nens
seleccionats, per tal d’extreure conclusions.
Encara que el mètode seguit i els objectius marcats estiguin dirigits en fer un treball
de recerca complert, sí que puc tenir alguna limitació. En el desenvolupament, em
puc trobar amb la dificultat de no entendre el vocabulari que contenen llibres,
documentals, webs…, ja que es dirigeixen a persones que tenen un cert
coneixement específic en aquest àmbit. Així doncs, m’ho he agafat com un repte i he
6
intentat que el meu treball es pogués dirigir a tothom i estigués explicat de forma
entenedora i, a la vegada, rigorosa.
A la part pràctica, puc trobar-me amb un inconvenient, com el fet que, només, tracti
amb 4 escoles de Manresa i que no pugui fer un estudi de les activitats que
proporcionen les escoles de tota la comarca o de tota Catalunya.
DESENVOLUPAMENT
1. - ORIENTACIÓ ACADÈMICA GENERAL
1.1 DESCRIPCIÓ
Educació infantil és l'etapa no obligatòria, per tant, de caràcter voluntari, compren

dels 0 anys fins als 6 anys. Però en aquest cas tractarem l’educació Primària.
El segon cicle va dels 3 fins als 6 anys i comptem que Educació Primària és dels 6
als 12 anys. Encara que el segon cicle sigui voluntari, està molt garantit i
pràcticament el 100% de l’alumnat d’aquesta edat està escolaritzat.
Els objectius, organització, els continguts i els criteris d'avaluació, així com els
requisits que han de complir els centres en el primer cicle d'aquesta etapa són
regulats per les comunitats autònomes. Al segon cicle, la competència pertany al
Ministeri d'Educació i Formació Professional juntament amb les autoritats educatives
de cada comunitat autònoma.
1.2. ESTRUCTURA
L'etapa d'Educació Infantil i Primària es divideix en dos cicles un de 3 cursos

escolars i l’altre de 6 cursos escolars:
7
➢ Primer cicle (3-6 anys)*Segon cicle en educació infantil*: s'imparteix a
centres d'educació infantil o centres d'educació infantil i primària i es divideix en tres
cursos de parvulari. En general, el segon cicle d'Educació Infantil s'imparteix als
centres on es cursa l'etapa d'Educació Primària.
➢
➢ Segon cicle (6-12 anys)*Educació Primària*: es divideix en sis cursos
escolars que s'agrupen en tres cicles; Cicle inicial: de 6 a 8 anys. Cicle mitjà: de 8 a
10 anys. Cicle superior: de 10 a 12 anys.
1.3. CONTINGUTS
A través d'activitats pràctiques i jocs, es treballen els diferents continguts d'aquesta

etapa que permetran a les nenes i els infants assolir els objectius fixats.
En el segon cicle de l’Educació Infantil es treballen les tres àrees de coneixements

següents:
➢ Coneixement de si mateix i autonomia personal

➢
➢ Coneixement de l'entorn.
➢
➢ Llenguatges: comunicació i representació
Les administracions educatives i les escoles són les responsables de desenvolupar i

completar els diferents continguts educatius que es treballen en cadascun dels dos
cicles d'Educació Infantil.
Així, al segon cicle, es fomenta una primera aproximació a la llengua estrangera,

especialment a l'últim any, com també a la lectoescriptura, les habilitats numèriques
bàsiques, les TIC i l'expressió visual i musical.
En l’Educació Primària es treballen les tres àrees de coneixements següents:
8
➢ Fets, conceptes i principis. Referits a experiències, idees i enunciats.
➢
➢ Procediments. Referits a un conjunt d'accions ordenades orientades a
aconseguir una meta.
➢ Actituds, valors, normes. Referits a la postura personal, situacions

desitjables i pautes de conducta
1.4. OBJECTIUS
L'educació infantil pretén contribuir al desenvolupament intel·lectual, físic, afectiu

i social dels nens i nenes. Per això, ofereix una formació integral que permet
exercitar diferents habilitats, construir la personalitat, afavorir el desenvolupament
emocional i mitigar les desigualtats culturals i socioeconòmiques.
Durant aquesta etapa s'acompleixen diferents activitats educatives perquè les nenes
i els nens desenvolupin capacitats que els permetin:
➢ Conèixer el mateix cos i el dels altres, aprenent i respectant les diferències.

➢
➢ Observar i explorar-ne l'entorn familiar, natural i social.
➢
➢ Adquirir autonomia en les activitats habituals.
➢
➢ Desenvolupar les capacitats afectives.
➢
➢ Relacionar-se amb els altres i adquirir pautes de convivència, relació social i
aprendre a resoldre conflictes.
➢
➢ Dur a terme habilitats comunicatives.
➢
➢ Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, lectoescriptura, moviment, gest
i ritme.
9
ESTILS D’APRENENTATGE
En el moment en el qual naixem i comencem a formar part d’una societat,

automàticament ens endinsem en un camí diferent dels altres individus, fem ús de
l'experiència i de tot el que hem adquirit durant aquests anys. Aquests conceptes els
escollim nosaltres, un cop ens convertim en persones madures i raonables en el qual
passem a ser persones responsables, això comporta moments durs o més suaus.
No obstant això, tots els camins es caracteritzen per seguir un procés

d'aprenentatge, ja que és un procés en el qual seguim fins al final dels nostres dies.
Això provoca que preguem consciència de la vida, que la curiositat ens despertí i
que l’emmagatzematge d’informació vagi creixent i creixent. Mai deixem d'enriquir el
nostre coneixement, encara que sigui inconscientment i, per tant, sempre anem a
dormir aprenent alguna cosa nova.
Així doncs, m'agradaria aprofundir en el concepte d'aprenentatge, ja que és un

procés que seguim fins al final dels nostres dies. Per tal de realitzar una explicació
entenedora i completa, exposaré 4 models diferents d'aprenentatge.
● Model tradicional
● Model conductista
● Model de David Kolb
● Model romàntic o experiencial
Abans de presentar aquests 4 models diferents d’aprenentatge, vull recalcar d’on

prové el concepte d’estils d’aprenentatge per tal d’entendre tot amb més claredat.
10
D’on prové el concepte d’estils d’aprenentatge?
Primer de tot hem de saber l'origen i la causa d'aquesta creació, els antecedents
dels estils d'aprenentatge o estils cognitius
prové del camp de la psicologia. Es va començar
a fer pràctica als anys 50, en la creació dels estils
cognitius va haver-hi molts autors interessats en
la seva investigació, un dels primers autors va ser
Herman Witkin l'any 1954, com a expressió de
les formes particulars dels individus de percebre i
processar la informació.
Tant com Walkin i molts autors més com Holzman, Clein, Eriksen... van trobar eco
entre els pedagogs, principalment a països com Estats Units on aquella època va
començar un canvi revolucionari per transformar el procés d'aprenentatge. Cal
recalcar que cada psicòleg educatiu té la seva manera i estil de disciplinar i educar,
per tant, va haver-hi moltes investigacions com ara "la manera com els estímuls
bàsics afecten l'habilitat d'una persona per absorbir i retenir la informació" o "les
condicions sota les quals un individu està a la millor situació per aprendre, o quina
estructura necessita l'individu per aprendre millor". Per altra banda, autors com ara
Schmeck R. (1988 ) per ell un estil d'aprenentatge simplement "és l'estil cognitiu que
un individu manifesta quan s'enfronta a una tasca d'aprenentatge, i reflecteix les
estratègies preferides, habituals i naturals de l'estudiant per aprendre, per això es pot
ubicar en algun lloc entre la personalitat i les estratègies d'aprenentatge" en canvi,
per Riechmann 1979 l'estil d'aprenentatge "és un conjunt particular de
comportaments i actituds relacionats amb el context d'aprenentatge".
En conclusió podem trobar molts estils i models d'aprenentatge els quals es basen
en estudis que van comportar anys d'examinació i investigacions, però en aquest cas
exposaré els estils més coneguts i tradicionals actualment.
11
Diferents models d’estils d’aprenentatge
2.2.1 - MODEL TRADICIONAL
La societat actual és una societat dinàmica, els canvis es donen constantment, això
suposa que hem d'acceptar una realitat oberta al que és desconegut. El sistema
educatiu no ha canviat al ritme que s'ha transformat la societat sinó el Departament
d'Ensenyament ha canviat les coses que han vist convenients.
Per tant, el model tradicional apareix al segle XVII a Europa amb el sorgiment de la
burgesia i com a expressió de modernitat. L'èxit de les revolucions republicanes de
doctrina polític - social del liberalisme - va ser la causa de la creació de l'Escola
Pública a Europa i Amèrica Llatina, aquest model representa el paper de l'educació
per modelar els subjectes a través de la voluntat, la virtut, la disciplina i l'ètica.
On el mestre compleix la funció de transmissor del coneixement. És el mestre qui

dicta la lliçó a un estudiant qui rebrà les informacions i les normes transmeses,
s'ensenya a respectar la gent gran i l'aprenentatge és un acte d'autoritat. L'escola
comença a estructurar-se per continguts, els quals han de ser apresos pels
estudiants a partir de la repetició. El mètode fonamental és el discurs expositiu del
professor, amb procediments sempre verbalistes, mentre que l'estudiant es redueix a
repetir i memoritzar; el procés docent està molt institucionalitzat i formalitzat, adreçat
als resultats i aquests esdevenen a fi de l'avaluació.
D'aquesta manera, l'avaluació en aquest model ha de ser reproductora dels

coneixements, classificacions, explicacions i argumentacions per part dels
estudiants, no només s'avalua allò que va aprendre memorísticament, sinó
també la comprensió, l'anàlisi i la síntesi dels continguts, es fan tests per a les
avaluacions objectives dels aprenentatges dels estudiants, el centre de l'avaluació és
l'estudiant, no es concep l'avaluació del docent.
D’aquest model podem treure avantatges i desavantatges, els quals els avantatges
són; el tracte directe amb l'alumnat, permet l'empatia, coneix de les seves
necessitats, identifica les seves habilitats i destreses, permet la socialització de
l'educació i el treball solidari i col·laboratiu, permet una millor avaluació de l'avanç
12
cognitiu i actitudinal dels estudiants, el mestre acompanya en el procés
ensenyament-aprenentatge, guia i absol
dubtes a l'instant, possibilita la creativitat i
dinamisme del tutor o mestre en el
desenvolupament dels temes, permet
l'orientació i conselleria dels problemes
socioafectius, l'ensenyament és dinàmic i
participatiu. Els desavantatges les podem
considerar; el mestre o instructor no
sempre està preparat per controlar un grup
o transmetre-li el seu ensenyament, a
l'alumne en molts casos li imposa la presència del mestre al capdavant del grup, de
vegades en grups molt nombrosos una tècnica didàctica mal aplicada pot generar
avorriment o distraccions en l'aprenent, no es disposa de fonts a la mà per poder
aclarir un dubte o concepte erroni sorgit al moment, de vegades en ser avaluat
l'alumne tendeix a copiar i per últim autoritarisme del mestre del segle passat.
En conclusió, en aquest model la relació mestre-alumne és vertical, on el poder és
del mestre, ja que aquest posseeix el saber. La meta del procés educatiu és la
formació de caràcter amb èmfasi humanista i religiós, els continguts són disciplines i
el mètode transmissionista i per repetició.
2.2.2 - MODEL CONDUCTISTA
Els conductistes també conserven la importància de transmetre el contingut

cientificotècnic als estudiants com ho planteja el model tradicional. L'emfatitzen en
les formes d'adquisició dels aprenentatges i aquests s'evidencien en l'observació de
les conductes.
El mestre serà l'intermediari, donarà la instrucció perquè l'estudiant realitzi certs

comportaments, la meta és l'emmotllament i el mudablement de la conducta tècnica
productiva en ells. Al conductisme hi ha un control de l'aprenentatge amb uns
13
objectius instruccionals i el seu desenvolupament s'enfoca a l'acumulació
d'aprenentatges específics. L'enfocament conductista d'aprenentatge, és a través
del:
● Mecanisme d'estímul
● Resposta
● Reforçament
El conductisme es caracteritza com a proposta d'una teoria psicològica que pren

com a finalitat un estudi al punt observable i no l'ànima, la consciència o qualsevol
altra entitat immaterial i per tant pren com a base l'observació dins dels lineaments
del mètode científic. Com cada model hi ha d'haver avantatges i desavantatges,
donarem principi a l'avantatge; principalment, és un paradigma que encara segueix
present a l'ensenyament aprenentatge això comporta a modificar el comportament i
dona oportunitat d'un reforç i per últim es poden observar les maneres d’avaluar.
Malauradament, hi ha més desavantatges, ja que és un model poc destacable;
L'intent de predir i controlar la conducta de manera empírica i experimental,
l'ensenyament es planteja com a paradigma de possibilitats de reforços que
modifiquin la conducta de l'alumne i per últim condiciona l'alumne a fer activitats
prèviament definides.
En conclusió, en aquest model la
relació mestre-estudiant s'estableix des
de la programació o planejament de
l'ensenyament, el mestre és
l'intermediari i l'executor d'un procés
instruccional. La meta del procés
educatiu és l'emmotllament de la
conducta tècnica productiva en els
estudiants, els continguts se centren en coneixements tècnics com codis, destreses i
competències observables, i el mètode és per fixació, reforçament i control
d'aprenentatges.
14
2.2.3 MODEL DE DAVID KOLB
En la dècada dels 70 David Kolb va considerar que l'experiència són totes les
activitats que permeten aprendre. Per això va crear un mètode d’aprenentatge
constituït per 4 etapes: l'experiència concreta, una observació reflexiva, la
conceptualització abstracta i una experiència activa.
Així i tot, a la pràctica les persones
prefereixen executar activitats
emmarcades en algun o alguns dels 4
aspectes nomenats anteriorment, i
finalment es porta el desenvolupament
d'estratègies d’aprenentatge personals
que inclouen la preferència per
activitats en l’aula que s’identifiquin
amb aquesta especificitat, i, per tant, un
rebuig per les altres.
Amb aquesta perspectiva Kolb, i els seus companys, defineixen la percepció i el
processament de la informació com dimensions de l'aprenentatge, en conseqüència,
l’aprenentatge s'aconsegueix depenent de com es perceben les coses i després com
es processen. A partir d'aquí podem trobar dos tipus de percepció i dos tipus de
processament de la informació.
DIMENSIONS DE L’APRENENTATGE
Percepció de la informació Processament de la informació
Per experiències correctes Per experiències actives
Per conceptualització abstracta Per observació reflexiva
Amb aquesta proposta , Kolb demostrar que no totes les persones aprenen de la
mateixa forma, alguns necessiten activitats que incloguin experiències concretes,
altres necessiten fonts abstractes com llegir o escoltar sobre el tema, altres persones
15
els hi agrada realitzar una pluja d’idees, altres requereixen la planificació d’accions
per desenvolupar i uns altres aprenen mitjançant prova i error.
Finalment, tenint en compte tots els factors mencionats anteriorment, el model
conclou que el procés d’aprenentatge és un cicle experiencial, el qual conclou
experimentació, reflexió de l’experimentació, teorització obtinguda a partir de la
reflexió i acció sobre la teoria proposada, el model ressalta la necessitat de cobrir
amb les 4 etapes i permetre que les noves reflexions siguin assimilades.
El mètode de Kolb va ser la base d’altres models d’aprenentatge per les següents
dècades a causa de la seva eficiència i la seva compatibilitat amb molts mètodes
d’aprenentatge per a una gran varietat d’alumnes.
2.2.4 - MODEL ROMÀNTIC O EXPERIENCIAL
El model romàntic o experiencial es basa en una manera d'aprendre natural i

espontània. Es diferencia dels tres anteriors, especialment perquè en aquest cas els
alumnes tenen un paper actiu i protagonista. Aquest model pot resultar especialment
útil per basar-se en l'experiència i els gustos dels mateixos estudiants i per
centrar-se en una única forma d'aprendre molt
diferent del que és tradicional o conductista, i és
que aquí no s'aprèn estudiant, sinó fent.
Alguns exemples de les pràctiques pedagògiques,
ja que aquest model prové d'un sistema pedagògic,
deriva aquest model amb qüestions com ara deixar
que els alumnes opinin sense prendre represàlies
pel que diguin o promoure que cada alumne
aprengui segons el seu propi estil d'aprenentatge.
D'aquesta manera, en aquest model es parla de
llibertat, autonomia de creativitat. Es busca el
desenvolupament natural de la persona, la seva expressió sense inhibicions
imposades pel mitjà. Per tant, el paper del docent és d'auxiliar o suport a la lliure
expressió dels seus estudiants. Són aquests els qui porten el lideratge pedagògic
segons els seus interessos. Al model pedagògic romàntic no tenen sentit la
programació ni l'avaluació, sinó el desenvolupament dels processos que genera les
16
decisions que es van prenent. Com més es podria arribar seria a processos
d'observació no participant, com a formes de registre del desenvolupament educatiu
natural de l'ésser humà.
17
PART PRÀCTICA: ENTREVISTES PEDAGOGIA & ALUMNES
Principalment, vull agrair a les pedagogues que m'han ajudat en aquesta entrevista
potser una mica difícil, enrevessada i delicada. M'ha costat massa buscar unes
preguntes exactes que facin referència general al meu treball de recerca. Per a les
preguntes dels alumnes he utilitzat un llenguatge molt bàsic perquè puguin
entendre-les i respondre-les lliurement i amb total sinceritat, he de recalcar que als
alumnes escollits han estat germans/es o cosins/es de gent coneguda, ja que veia
que seria molt complicat contactar amb alumnes aleatoris des de l'administració de
les escoles.
18
ENTREVISTA PEDAGOGIA SERRA I HÚNTER
1. ¿Quina és la metodologia de treball que es fa servir cada dia dins l’aula?

Es combina l’atenció directa a l’alumne a partir del treball per racons i el suport en les
activitats plantejades a l’aula.
2. Com ha de ser una aula?

L’aula hauria de ser multifuncional oferint diferents espais de treball en funció dels
interessos i aprenentatges de cada alumne.
3. Quins són els criteris que es fan servir per dissenyar el currículum? Com se
n'articulen els elements?
Es fa difícil actualment fer un disseny del currículum amb els canvis que estan
previstos aquest curs, però els criteris sempre són amb l’interès de seleccionar aquells
continguts més bàsics per arribar a tots els alumnes i a la vegada poder avançar amb
els alumnes que més capacitat mostren.
4. Qui ha de decidir i com s'ha de decidir el projecte educatiu del centre?

El Projecte Educatiu del Centre ve determinat pel projecte de direcció aprovat per
tot l’equip de claustre i es construeix des de la proposta i les aportacions dels docents.
5. Hi ha Educació sense una visió social?

No, pel meu pensar crec que hi ha una relació i un lligam molt fort entre l’educació i
l’entorn social que envolta cadascuna de les criatures amb les quals treballem el dia a
dia i que a vegades ens faciliten la comprensió de determinades mancances.
6. Com es pot ajudar als alumnes a millorar l’educació des de casa?
19
És un debat força intens que se’ns planteja amb el dia a dia l’escola, ja que costa que
hi hagi una implicació des de casa en la majoria de casos. Quan s’ha fet un bon treball
de tutoria i una bona coordinació amb les famílies s’han observat més bons resultats,
però no sempre es troba la mateixa predisposició i bona entesa en la col·laboració de
les famílies.
7. Com es coordina l’equip docent amb les necessitats dels alumnes?
S’intenta coordinar cada docent amb els referents que treballen amb l’alumne, tant
els que intervenen a l’escola com a fora de l’escola.
8. Som conscients del poder de l'avaluació? Sabem quines són les conseqüències
preteses de l'avaluació?
Aquest és un punt també de debat. Hi ha docents que els costa adonar-se del poder
que té l’avaluació i de quina és la millor forma de portar-la a terme per tal que sigui el
màxim d’eficaç. L’important de l’avaluació és crear feedback amb l’alumne per tal
d’ajudar-lo a ser conscient dels seus aprenentatges i donar importància a l’error com
al procés per aprendre des d’un punt de vista positiu.
9. Com es mesuren les competències? Es mesura a classe les competències socials

i emocionals, com l'empatia i la responsabilitat, o competències i valors com
ara el respecte a la multiculturalitat o la dignitat humana?
Penso que actualment és una assignatura pendent el fet de tractar les competències
socials i emocionals com una de les competències rellevants, tant o més que les
pròpiament curriculars. Crec que s’ha perdut aquesta importància, ja que no consta
com un treball continuat en les hores de tutoria. Penso que cal més temps per parlar
i tractar sobre aquests aspectes que moltes vegades són tractats només en situacions
d’esbarjo o de joc que generen conflictes.
20
10.L'escola practica els 4 pilars fonamentals de l'Educació de l'Informe Delors?
Aprendre a conèixer, a fer, a conviure i a ser.
S’intenta practicar, però no hi ha suficient consciència per una part dels docents per
treballar-ho profundament.
AGRAÏMENTS
Agraeixo la teva ajuda i ser partícip del meu treball de recerca, el qual ha requerit molt de
temps i esforç i per això voldria donar-te les gràcies pel temps que ha dedicat a l'entrevista
del meu TDR. Moltes gràcies.
21
ENTREVISTA ALUMNES SERRA I HÚNTER
1. Què és el que més t'ha agradat fer a l'escola durant aquests anys?
- Aprendre i conèixer als meus amics.
- Aprendre, veure els meus amics.
2. Què t'hauria agradat fer o aprendre a l'escola?
- Classes d’art i classes de ciència.
- Classes de gimnàstica rítmica i de ball.
3. T'agrada i et sents/senties còmode a l'escola?
- Sí, ha sigut molt bonic.
- Si, perquè ja la conec i tinc els meus amics.
4. Com és la teva relació amb la professora o amb el professor?
- Normal.
- És bona.
5. Quines coses canviàries de la teva escola?
- Alguns professors i alguns alumnes.
- No m'agrada entrar a les nou.
6. Què canviaries en la manera d'ensenyar o transmetre la teoria de les matèries
(matemàtiques, català, anglès…)?
- No canviaria res perquè per sort ho entenc tot.
- Que siguin més dinàmics, és a dir, que facin jocs per aprendre i activitats.
7. Alguna vegada has sentit que no és casa teva l'escola? Els teus pares o
germans t’han ajudat?
- No, perquè conec el col·legi i conec a la gent d’allà.
8. Que penses dels exàmens?
- Que estan ben fets, és a dir, s’adapten al nivell del meu curs, encara que hi ha
alguns difícils.
22
9. Alguna vegada t'has sentit malament per suspendre un examen o per no
haver-hi enentès alguna cosa? Per què?
- No em sento malament perquè si no l’he entès, demano que m’ho tornin a
explicar i se soluciona.
- Si perquè a vegades si preguntem molt s'enfaden.
10. Recomanes la teva escola? Per què?
- No ho recomanaria molt perquè els professors d’aquest any no són el mateix.
- No, perquè són molt durs.
23
CONCLUSIÓ FINAL DE L’ESCOLA SERRA I HÚNTER
Després de la recerca obtinguda a través de la pedagoga i l’alumnat de

l'escola Serra i Húnter considero que destaca amb un aprenentatge
Conductista i David Kolb, es dona importància a l’alumnat i s’intenta fer
activitats com a forma d'aprendre i educar, això fa que l’alumnat se senti
integrat i tregui bons resultats a les proves finals per veure el progrés de
l’alumne. Encara que els exàmens poden posar a l’alumne en una
circumstància complicada, per part dels alumnes és molt senzill integrar-te al
grup. La relació professorat - alumne es pot considerar mínima, és a dir, el
professorat es relaciona amb l'alumne en un estat problemàtic i no abans de
produir-se el problema, la integració amb l’alumne pot ser o bé a través de les
famílies o bé a través de la solució a l’aula. Podríem dir que el Serra i Húnter
ha patit molts canvis fa poc i això ha pogut fer que els alumnes no se sentin
amb la mateixa confiança amb la qual tenen amb els antics professors,
aquells professors els quals han seguit tot el seu seguiment des de 1r fins a
6é de primària.
En conclusió és una escola que es pot recomanar, una escola que segueix les
pautes del Departament d'Ensenyament i molt observadora de part del docent.
Penso que és mínimament Favorable.
24
ENTREVISTA PEDAGOGIA ÍTACA

Es dona l'atenció completa a l'alumne a través d'activitats, projectes i sortides,
perquè desenvolupin el seu potencial.

L'aula hauria de ser la segona casa de l'alumnat, un espai on es puguin expressar i se
sentin segurs.
Actualment, el sistema educatiu està patint molts canvis, això comporta a què el
docent se centri en un criteri fonamental per l'alumne. Sempre ens posem d'objectiu
arribar a què tot l'alumnat comprengui els criteris bàsics i així poder avançar

El Consell Escolar del Centre és l'òrgan de participació (pares, professors, alumnes,
municipi i personal auxiliar i de serveis) de la Comunitat Escolar, finalment l'equip
Directiu s'encarrega d'aprovar les propostes de millora.

No, és pràcticament impossible no rebre propostes de l'entorn social, l'escola la seva
única importància és un bon desenvolupament de les criatures, però per arribar al
nostre objectiu és necessari el que l'envolta.
25
Sempre que hi ha hagut inconvenients, se li ha estat informat a les famílies i hi ha
hagut bons resultats per part de l'alumnat.

Ens coordinem a través de reunions amb el docent que treballa amb aquest alumne i
s'arriba a un acord.
Si, per això som una escola on no es fa l'ús de l'avaluació a través d'exàmens sinó que
optem per l'avaluació de projectes, treballs i activitats a classe.

Sí, s'intenta fer xerrades i projectes per fer consciència de tots aquests temes tan
importants, per un bon desenvolupament és necessari l'expressió sentimental i els
valors.

Sí, per part del docent s'intenta portar aquests 4 pilars dia a dia perquè el nostre fi és
el creixement i progrés de l'alumne.
26
ENTREVISTA ALUMNES ÍTACA
El que més m’ha agradat han sigut les colònies de 5è i 6è.
Les faltes d'ortografia, ja que quan fas alguna falta t’ho diuen, però no t’ensenyen a
arreglar-ho.
3. T'agrada i et senties i et sents còmode a l'escola?
Si, porto des de P3 i estic molt còmode.
4. Com és la teva relació amb la professora i professor?
Trobo que el meu actual professor no m’escolta quan vull donar la meva opinió
sobre algun tema. Però en general tots els professors que he tingut m’han agradat.
Canviaria el pati, no m’agrada, és molt petit i som molts a l’escola.
6. Que canviaries en la manera d'ensenyat o transmetre les matèries (mates,
català, anglès…)?
Res, m’agrada com ensenyen.
7. Alguna vegada has sentit que no és casa teva l'escola i els pares o germans
t’han ajudat?
Si els meus pares m’han hagut d’ajudar alguns cops.
A l’Ítaca no fem exàmens.
9. Alguna vegada t'has sentit malament per no haver-hi entès alguna cosa o
suspendre un examen? Per què?
Si, quan vaig haver de fer els deures d’estiu, perquè no vaig entendre bé com s’havia
de fer.
27
10. Recomanes la teva escola? Per què? Si, et fan aprendre coses que a les altres
escoles no, m’agrada aprendre a base de projectes, és divertit, m’ho passo bé i aprenc
molt.
28
CONCLUSIÓ FINAL DE L’ESCOLA ÍTACA
Després de la recerca obtinguda a través de la pedagoga i l’alumnat de

l'escola Ítaca, considero que destaca amb un aprenentatge romàntic/
experiencial perquè es pot observar que l’aprenentatge d'aquesta escola es
basa en una manera d'aprendre natural i espontània, els alumnes són
protagonistes en tot moment. No s'avalua a l'alumnat a través d'exàmens sinó
que s'opta per una manera més pràctica, deixa a l'alumne en total llibertat i
això fabrica una maduresa i independència al nen o nena. A l'Ítaca podem
trobar el mateix problema que a l'escola Serra i Hunter, hi ha hagut nous
professors i això pot comportar a què no coneguin encara molt bé el ritme que
porta l'escola i l'alumnat.
En conclusió com a general l'alumnat és sent molt còmode i han tingut una
experiència molt agradable tots aquests 5/6 anys. És una escola
recomanable, ja que, és una escola enfocada a desenvolupar i progressar bé
als nens i nenes amb l'ajuda total del professorat. Si es Favorable.
29
ENTREVISTA PEDAGOGIA OMS I DE PRAT

Hi ha unes pautes/criteris bàsics per l’alumnat i després d’això surten propostes de
part de la classe, normalment les propostes són relacionades amb els criteris
disposats.
L'aula ha de disposar d'un espai on l'alumnat pugui conviure la franja diària amb els
valors imposats, és a dir, amb respecte i educació.
Els criteris que es fan servir són molt genèrics, es maneja els criteris bàsics i d'allà per
part del docent i amb l'aprovació del claustre van sortint projectes i activitats com
manera d'aprenentatge.
Com a pedagoga i professorat pensem que qui ha de decidir és l'alumnat i el docent
qui es fa càrrec d'aquest alumnat.
No, l'educació de les criatures es basa en l'educació escolar i l'educació de fora, és a
dir, la social.
Fen consciència del que passa a l'aula, a les famílies i amb l'ajuda de la família
normalment s'ajusta el conflicte.
Ens coordinem a través d'implicar més atenció a aquest alumne o alumnes fins a
cobrir les seves necessitats.
30
Arriba un moment en el qual moltes vegades no som conscients encara que
intentem fer un aprenentatge factible a través de projectes. Encara que se sap les
conseqüències no afecta molt a l'hora d'avaluar a l'alumne.

Sí, en efecte en l'assignatura de cultura i valors ètics que es dona en tota la primària
per fer consciència d'aquests temes tan importants als nens i nenes.

Sí, és essencial a l'escola practicar aquests 4 pilars, moltes vegades no som conscients
de la importància que comporta l'Educació de l'Informe Delors, però s'intenta
portar-ho dia a dia
31
ENTREVISTA ALUMNES OMS I DE PRAT
Fer els projectes, perquè em semblen molt divertits, ja que la majoria ho fem en grup, i és
més entretingut.

Que féssim més excursions fora de Manresa.

Si

Molt bona, ja que mai he tingut cap problema greu i sempre es preocupen perquè estiguem
bé i entenguem les coses.

El pati perquè no té res amb què jugar o distreure’s i les aules perquè ja estan molt velles,
molt “rayades”, pintades…

Res
t’han ajudat?
Sí, la meva germana m’ajuda en algunes coses i en altres els meus pares.
No m’agraden els exàmens, ja que són difícils, però és fàcil aprovar si estudies bé, però
prefereixo no fer-los.
32
No, mai m’he sentit malament, perquè tot el que surt en els exàmens ho entenc per què ho
expliquen més d’una vegada, així que no he suspès mai un examen.

Si, per què ensenyen molt bé les coses i si no entens alguna cosa t’ho expliquem les vegades
que faci falta, a més a més fem les classes molt divertides.
33
CONCLUSIÓ FINAL DE L’ESCOLA OMS I DE PRAT
L’Oms i De Prat es pot considerar una escola amb una barreja d’aprenentatge
romàntic/experiencial i David Kolb, es dona tot el suport a l’alumnat a través de
projectes i sortides, cal recalcar que també és una manera d’ensenyament. És una
escola bastant favorable i acomodada pels alumnes que hi cursen, la relació i
implicació que té el professorat amb els alumnes és afable, mitjançant la recerca, el
professorat avalua als alumnes per veure el seu progrés, la qual cosa als alumnes
no són disgustats perquè els agrada la manera d'ensenyar i consideren que ho
entenen, però, així i tot, prefereixen no fer-los. L’escola afortunadament requereix
molt material, vol dir, que són grans oportunitats per posar en pràctica els criteris
bàsics.
En conclusió, Oms i De Prat hi ha un bon suport per part del docent cap a l’alumnat,
és una escola molt recomanable per la manera d'ensenyar i transmetre les coses, et
fan sentir ben acollit des del minut 0. Sí es Favorable
34
ENTREVISTA PEDAGOGIA FEDAC
1. Quina és la metodologia de treball que es fa servir cada dia dins l’aula?

Una aula disciplinària per aconseguir que els alumnes assoleixin els objectius i
competències que es defineixen per a cada nivell educatiu.

Una aula ha de ser un lloc preparat amb tot el necessari per cobrir totes les necessitats
dels diferents alumnes i fer que els alumnes se sentin còmodes i escoltats.
El currículum es fa d'acord amb els coneixements que els alumnes han d’obtenir per
poder passar a la secundària, normalment totes les escoles tenen més o menys el
mateix currículum, però cada escola ho posa en pràctica de forma diferent.

Aquesta qüestió ho decideix el claustre i ho exposa als professors amb l’oportunitat
de debatre i canviar coses per millorar-ho.

Jo personalment penso que l’educació dels infants està a tot arreu perquè allà on van
aprenent una cosa nova que és útil per la vida i el seu procés d’aprenentatge, per tant,
no.

Aquesta qüestió és complicada, ja que no podem canviar gaire les coses que passen
dins de casa, però sí que podem donar a l’infant les eines perquè es qüestioni les
coses i ell mateix pugui ser el canvi a casa seva.

Això es parla abans del començament del curs i es prenen les decisions que es vegin
necessàries afegint o traient coses d’anys anteriors.
35
Les avaluacions tenen molts beneficis per als infants, ja que poden veure ells
mateixos com avancen i milloren al llarg del curs, el problema està a pensar que una
avaluació defineix l'alumne i això és el que hem de canviar en el sistema educatiu per
poder ensenyar des de la superació i fent que l’alumne gaudeixi l’aprenentatge.

Aquest factor no es qualifiquen, però es tenen en compte cada dia dins de les aules.

En el nostre cas intentem fer que els nostres alumnes practiquin els 4 pilars
fonamentals de l'educació de forma que quan acabin el seu període en l’escola
primària puguin ser persones que sàpiguen ser, conviure, fer i aprendre a com
36
ENTREVISTA ALUMNES FEDAC
Conèixer a gent nova i fer amics
M’agradaria tractar més el tema dels animals
Em sento còmode, però no m’agrada, perquè m'avorreixo.
Dolenta, perquè tinc alguns conflictes amb la meva profe, no sé si és racista.
La manera d’ensenyar i l’ambient.
Canviària la manera d’ensenyar per una amb més activitats i projectes, que sigui més
divertit.
t’han ajudat?
No m’agrada aquesta escola, llavors no sento que és casa meva.
Són molt fàcils, m'agradaria que canviïn els models de fer els exàmens.
La veritat és que NO, però no m’agrada quan m'he esforçat i em posen mala nota o
quan no entenc alguna cosa perquè s’han explicat malament i et foten la bronca.
No molt, perquè no m’agrada com ensenyen.
37
CONCLUSIÓ FINAL DE L’ESCOLA FEDAC
FEDAC és una escola bastant disciplinària és a dir comporta l’aprenentatge

tradicional i conductista, en ser molt disciplinària fa que els alumnes perdin l’interès a
l’aula, és més els mateixos alumnes els interessa aprendre, però de manera més
divertida, amb projectes i activitats. Creuen que els exàmens són molt fàcils, però no
són avaluats correctament, per això es pot observar que els alumnes estan una mica
desanimats, la relació profe i alumen és mínima i a vegades no hi ha cap relació. Se
li dona poca importància a l’alumnat, el rol de l'escola és estudiar i fer exàmens per
veure el progrés de l’alumne.
En conclusió és una escola poc recomanable on els alumnes no se senten

acomodats, la base és la disciplina. Penso que no es Favorable
38
CONCLUSIÓ FINAL:
En conclusió, ha estat una feina bastant difícil, complex i profunda. Hi ha moments

que volia deixar-ho tot, he intentat portar tot al dia, però al setembre era impossible.
A l'estiu he avançat bastant part teòrica, però no era suficient, el tema que he escollit
m'ha facilitat molt les hores davant la pantalla, ja que era un tema que m'ha agradat
molt treballar, podria dir que tinc més clar les coses per a un futur. Mai m'ha costat
tant una cosa com aconseguir les entrevistes amb les pedagogues de les escoles,
ho entenc, estem al començament del curs i tenen molta feina, però encara així estic
molt agraïda pel temps que m'han dedicat. També agraeixo la gent que m'ha ajudat
com els meus amics i els seus germans i cosins per les entrevistes, també agrair al
meu tutor Roc encara que moltes vegades sentia que no ens enteníem, però
finalment ens n'hem sortit. Penso que ha estat un bon treball per practicar, he
experimentat el fet del treball dur i sota pressió, també m'he adonat que les coses no
s'han de deixar a última hora. M'hauria agradat fer una recerca molt més gran, és a
dir, entrevistes a més nens i nenes i sobretot a més pedagogues per veure les
diferents perspectives sobre l'educació. No he necessitat adquirir molta webgrafia, ja
que és un treball força pràctic
La meva hipòtesi era “saber si l'educació/ model d’aprenentatge que comporta

a algunes escoles de Manresa és la més favorable pels alumnes”, i finalment he
resolt 4 hipòtesis 1 de cada escola. I per part nostra hem observat que els alumnes
en aquest procés aprenen a conviure amb la incertesa i la seva tolerància a la
confusió i la receptivitat a altres opinions, és a dir, al docent i claustre. D'acord amb
els autors referenciats fins al moment, la meva recerca, evidencia que els estudiants
s'interessen més i són més productius en l'anàlisi de les diferents situacions,
s'estimula la seva motivació en l'aplicació teòrica-pràctica i el rendiment millora.
39
BIBLIOGRAFIA - WEBGRAFIA
➔ Educaweb és el representant d’aquest link des de 1998.

https://www.educaweb.com/contenidos/educativos/sistema-educativo/educaci
on-infantil/
➔ Educaweb és el representant d’aquest link des de 1998.

https://www.educaweb.cat/continguts/educatius/sistema-educatiu/educacio-pri
maria/
➔ Cbarera.Silvo.Juan .https://rieoei.org/historico/deloslectores/1090Cabrera.pdf
➔ Larrañaga. Ana. 2012. https://reunir.unir.net/handle/123456789/614
➔ Anon-2015.
https://diananahir.wordpress.com/educacion-tradicional-ventajas-y-desventaja
s/
➔ Anon.https://modelos-pedagogicos.fandom.com/es/wiki/MODELO_CONDUC
TISTA
➔ TEKMAN és representat d’aquest link. 2021.

https://www.tekmaneducation.com/blog/modelos-pedagogicos-en-educacion/
40
“Apostar per una bona educació és apostar
per l'èxit del futuro ”
-Iman Aboulfounoun
j…
41

TDR Estils D'aprenentatge PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TDR Estils D'aprenentatge PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

“La educación es el arma más poderosa que puedes tener

para cambiar el mundo”

Objectius previstos essencials a la meva investigació:

- Fer un treball on regni el respecte i que no hi neixin prejudicis davant de les

- Aprendre, adquirir coneixements, sobretot créixer com a persona i enfocar el

- Llegir i informar-me sobre els estils d’aprenentatge, i així, adquirir

- Entrevistar diversos pedagogs per conèixer la seva visió davant d’aquest

1. - ORIENTACIÓ ACADÈMICA GENERAL

Educació infantil és l'etapa no obligatòria, per tant, de caràcter voluntari, compren

L'etapa d'Educació Infantil i Primària es divideix en dos cicles un de 3 cursos

A través d'activitats pràctiques i jocs, es treballen els diferents continguts d'aquesta

En el segon cicle de l’Educació Infantil es treballen les tres àrees de coneixements

➢ Coneixement de si mateix i autonomia personal

Les administracions educatives i les escoles són les responsables de desenvolupar i

Així, al segon cicle, es fomenta una primera aproximació a la llengua estrangera,

En l’Educació Primària es treballen les tres àrees de coneixements següents:

➢ Actituds, valors, normes. Referits a la postura personal, situacions

L'educació infantil pretén contribuir al desenvolupament intel·lectual, físic, afectiu

➢ Conèixer el mateix cos i el dels altres, aprenent i respectant les diferències.

En el moment en el qual naixem i comencem a formar part d’una societat,

No obstant això, tots els camins es caracteritzen per seguir un procés

Així doncs, m'agradaria aprofundir en el concepte d'aprenentatge, ja que és un

Abans de presentar aquests 4 models diferents d’aprenentatge, vull recalcar d’on

2.2.1 - MODEL TRADICIONAL

On el mestre compleix la funció de transmissor del coneixement. És el mestre qui

D'aquesta manera, l'avaluació en aquest model ha de ser reproductora dels

2.2.2 - MODEL CONDUCTISTA

Els conductistes també conserven la importància de transmetre el contingut

El mestre serà l'intermediari, donarà la instrucció perquè l'estudiant realitzi certs

El conductisme es caracteritza com a proposta d'una teoria psicològica que pren

Percepció de la informació Processament de la informació

Per experiències correctes Per experiències actives

Per conceptualització abstracta Per observació reflexiva

2.2.4 - MODEL ROMÀNTIC O EXPERIENCIAL

El model romàntic o experiencial es basa en una manera d'aprendre natural i

1. ¿Quina és la metodologia de treball que es fa servir cada dia dins l’aula?

2. Com ha de ser una aula?

4. Qui ha de decidir i com s'ha de decidir el projecte educatiu del centre?

5. Hi ha Educació sense una visió social?

9. Com es mesuren les competències? Es mesura a classe les competències socials

Després de la recerca obtinguda a través de la pedagoga i l’alumnat de

1. ¿Quina és la metodologia de treball que es fa servir cada dia dins l’aula?

2. Com ha de ser una aula?

4. Qui ha de decidir i com s'ha de decidir el projecte educatiu del centre?

5. Hi ha Educació sense una visió social?

6. Com es pot ajudar als alumnes a millorar l’educació des de casa?

7. Com es coordina l’equip docent amb les necessitats dels alumnes?

9. Com es mesuren les competències? Es mesura a classe les competències socials

10.L'escola practica els 4 pilars fonamentals de l'Educació de l'Informe Delors?

Després de la recerca obtinguda a través de la pedagoga i l’alumnat de

1. ¿Quina és la metodologia de treball que es fa servir cada dia dins l’aula?

9. Com es mesuren les competències? Es mesura a classe les competències socials

10.L'escola practica els 4 pilars fonamentals de l'Educació de l'Informe Delors?

2. Què t'hauria agradat fer o aprendre a l'escola?

3. T'agrada i et senties i et sents còmode a l'escola?

4. Com és la teva relació amb la professora i professor?

5. Quines coses canviàries de la teva escola?

6. Que canviaries en la manera d'ensenyat o transmetre les matèries (mates,

8. Que penses dels exàmens?

9. Recomanes la teva escola? Per què?

romàntic/experiencial i David Kolb, es dona tot el suport a l’alumnat a través de

escola bastant favorable i acomodada pels alumnes que hi cursen, la relació i

implicació que té el professorat amb els alumnes és afable, mitjançant la recerca, el