TEORIA Guia Pel Docent Sobre Els Alumnes Amb NEE

DIFICULTATS D'APRENENTATGE
Dificultats d'aprenentatge en educació infantil i

guia de necessitats educatives especials
ÍNDEX
1. Dificultats d'aprenentatge en educació infantil
1.1. Introducció
1.2. Processos educatius, aprenentatge i construcció de la

personalitat en el nen de 0-6 anys
1.2.1. Fites del desenvolupament infantil
1.2.2. Bases teòriques per a la intervenció en edats infantils
1.3. Dificultats d'aprenentatge i trastorns del desenvolupament

d'inici en la infància. Altres problemes habituals
1.4. Avaluació de les situacions de risc
1.4.1. Avaluació de les situacions de risc en lactants
1.4.1. Avaluació de les situacions de risc en nens majors de

dos anys
1.4.3. Dèficits de desenvolupament. Com detectar-los?
1.4.4. Els trastorns del llenguatge. Com detectar-los?
1.4.5.Trastorns autistes. Com detectar-los?
1.5. Intervenció educativa en nens amb necessitats educatives

especials
1.5.1. Intervenció en deficiència visual
1.5.2. Indicacions per desenvolupar un programa

d’estimulació del llenguatge
1.5.3. Intervenció en àrees psicomotrius

1.5.4. Intervenció en la deficiència auditiva
1.5.5. Intervenció educativa amb superdotats
1.6. La integració escolar de nens amb necessitats educatives en

l'edat infantil
2. Guia de necessitats educatives especials.
2.1. El nen i la nena amb Síndrome de Down
2.2. El nen i la nena amb retard global en el desenvolupament
2.3. El nen i la nena amb Autisme
2.4. El nen i la nena amb dèficit visual
2.5. El nen i la nena amb dèficit auditiu
2.6. El nen i la nena amb discapacitat motora
2.7. El nen i la nena amb retard en el control d’esfínters
2.8. El nen i la nena de minoria ètnica o cultural marginada
2.9. El nen i la nena que sofreix maltractament
2.10. La família d’un fill o filla amb necessitats educatives

especials
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
1. Dificultats d'aprenentatge en educació infantil
1.1. Introducció
En aquesta unitat didàctica estudiarem les dificultats d'aprenentatge en

educació infantil. Aquesta es divideix en dues parts: la primera d'elles fa
referència als processos de desenvolupament i a la construcció de la
personalitat en el nen; la segona, als principals trastorns del
desenvolupament l'inici del qual té lloc en la infància, a la seva avaluació, a
intervenció educativa i al seu procés d'integració a les aules ordinàries.
1.2. Processos educatius, aprenentatge i construcció de la personalitat en

el nen de 0-6 anys
En l'etapa d'educació infantil el nen té el seu primer contacte amb el mitjà

escolar. En l'actualitat, l'educació infantil està plantejada com un període
educatiu substancial, no només per les característiques especials que ho
defineixen sinó també pels efectes decisius que provoca en els nivells
posteriors.
En aquestes edats una persona realitza els seus primers aprenentatges:

motors, cognitius, afectius i socials. Tots aquests assoliments seran decisius
per abordar amb èxit els aprenentatges escolars i altres situacions al llarg
de la seva vida.
La legislació actual estableix que l'educació infantil contribuirà al

desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels nens i
nenes. Estableix, igualment, que l'educació infantil ajudarà a desenvolupar
en els nens les següents capacitats:
- Conèixer el seu propi cos i les seves possibilitats d'acció.
- Relacionar-se amb els altres a través de les diferents formes d'expressió i

comunicació.
- Observar i explorar el seu entorn natural, familiar i social.
- Adquirir, progressivament, autonomia en les seves activitats habituals.
L'educació infantil ha de propiciar en els nens i nenes experiències que

estimulin el seu desenvolupament personal complet, i aquestes seran preses
com a punt de partida d'un procés que continuarà en altres trams educatius.
Amb la finalitat de facilitar aquest coneixement de l'alumne, l'equip docent

d'educació infantil deixarà reflectits en la història educativa de l'alumne
aquells aspectes més destacats en el seu procés educatiu, la qual cosa
permetrà al professorat del primer cicle comptar amb una valuosa
informació en la qual es facin constar aspectes sobre:
- El desenvolupament del nen a l'inici d'etapa.
- Pautes d'observació.
- El desenvolupament del final d'etapa.
- Necessitats educatives especials adoptades al llarg de l'etapa, reflectint

la seva adaptació curricular individualitzada
L'elaboració d'un informe qualitatiu sobre el progrés de cadascun dels nens i

nenes permetrà al professorat del següent cicle adequar les estratègies que
s'han de tenir en compte. L'ajust entre el que el nen pot i allò que es pretén
que adquireixi requereix una intervenció l'eficàcia de la qual es basa, en
gran part, en el coneixement del nen i de l'ajuda educativa que precisa.
1.2.1. Fites del desenvolupament infantil
L'educació en l'etapa infantil va lligada al desenvolupament evolutiu del

nen. Conèixer les fites més importants del que es considera un
“desenvolupament normal” ens ajudarà a establir les àrees en què el nen
presenta deficiències i ens marcarà la pauta para incidir sobre elles, a
través de programes de reforç o bé a través de les adaptacions curriculars
pertinents. Les fites més significatives en el desenvolupament infantil a
partir dels dos i els sis anys són:
 Segon any:
• Àrea motora:
- Es posa en peus solament.
- Puja a mobles i escales arrossegant-se.
- Manté l'equilibri en posició bípeda i s'arrossega..
• Àrea perceptiu-cognitiva:
- Fica objectes en recipients.
- Executa traços.
- Construeix torres de fins a quatre galledes.
- Passa pàgines.
- Obre i tanca recipients.
- Treu objectes donant la volta al flascó.

- Encaixa diversos recipients.
• Àrea del llenguatge:
- Obeeix instruccions senzilles.
- Imita moviments de llengua i llavis.
- Bufa.
- Reconeix parts del cos en si mateix i en una altra persona.
- Imita les vocals.
• Àrea social:
- Es reconeix en una foto.
- Posseeix control d'esfínters (rectal) durant el dia.
- Es lleva algunes peces (mitjons, sabates, capell).
- Menja solament parteix del menjar vessant alguna cosa.
- Agafa el got, beu i ho deixa en la taula.
 Tercer any:
• Àrea motora:
- Alterna els peus en pujar les escales.

- Camina sobre una filera de tacs de 15 cm. aproximadament.
- Camina en desnivell.
- Llança i atrapa una pilota amb ambdues mans.
- Salta des d'un tamboret.
- Maneja el tricicle.
- Intenta sostenir-se sobre un peu.
- Enfila boles.
- Construeix torres de deu galledes.
- Imita traços.
- Construeix un pont amb tres galledes.
- Fa lotus de fins a sis dibuixos.
- Empra el plural.
- Empra pronoms: jo, meu, teu.
- Diu el seu nom.
- Comprèn adreces (a dalt, a baix, dins, fora).
- Reconeix gairebé totes les parts del seu cos (genoll, cama,
espatlla, pit, esquena, coll...).
- Construeix frases de tres paraules (“jo vull pa”).
• Àrea social:
- Juga amb els seus companys i comprèn torns.
- Es renta les mans i la cara amb ajuda.
- Es puja i baixa els calçotets.

 Quart any:
• Àrea motora:
- Alterna els peus en baixar les escales.
- Dóna salts grans.
- Camina de puntetes i talons.
- Bota una pilota i la recull.
- Es puja sobre tacs de fusta apilats i salta.
- Empra tisores.
- Construeix un pont amb cinc galledes.
- Imita traços en forma de “T”.
- Col·loca galledes en grandària decreixent.
- Fa lotus de 8-9 peces.
- Discrimina o aparella quatre colors.
- Transporta objectes fràgils.
- Selecciona accions.
- Nomena colors.
- Nomena parts del seu cos.
- Respon a ordres de dues accions i dos objectes (“fica el llibre en la

caixa i dóna-la-hi a papà”).
- Identifica objectes nomenant-los quan se li pregunta “amb què

menges?”.
- Preveu els moviments que s'han de realitzar seguint la lletra d'una

poesia o cançó.
• Àrea social:
- Saluda i dóna les gràcies.
- Menja amb forquilla.
- Unta amb ganivet.
- Tira líquids d'un recipient a un altre.
- Va tot sol al servei.
- Té total autonomia per rentar-se i eixugar-se les mans i la cara.
- Es neteja les dents i es pentina.
- Es puja i baixa cremalleres.
- Corda i descorda botons grans.

1.2.2. Bases teòriques per a la intervenció en edats infantils
Des del mateix moment en què neix un nen comença una evolució biològica,
psicològica i social. És un procés que suposa una gran quantitat d'habilitats
perceptives, lingüístiques, socials, afectives i motores. Els canvis són
progressius i cadascun avança al seu propi ritme. La psicologia evolutiva ens
diu que tots els nens en els primers anys segueixen unes etapes de
desenvolupament i que tots els nens passen per elles en el mateix ordre. És
a dir, afirmen que el desenvolupament és alguna cosa ordenada segons unes
seqüències.
Des del camp de la neurologia evolutiva, es considera que el

desenvolupament infantil és fruit de la interacció entre factors ambientals i
genètics. Cap nen és igual a un altre, i tots neixen en un entorn determinat.
A la base genètica específica de cada persona s'estableixen unes capacitats
pròpies de desenvolupament.
Els factors ambientals modulen o, fins i tot, determinen la possibilitat

d'expressió o de latència d'algunes de les característiques genètiques.
Perquè es produeixi una evolució adequada, cal, d'una banda, que maduri el
sistema nerviós i, per una altra, que es produeixi certa organització
emocional i mental. En tot això és particularment important la plasticitat
que caracteritza al cervell en els primers anys. Gràcies a ella, s'obre la
possibilitat de modificar la seva estructura mitjançant estímuls, la qual cosa
justificaria la importància atorgada a la intervenció en edats primerenques.
1.3. Dificultats d'aprenentatge i trastorns del desenvolupament
d'inici en la infància. Altres problemes habituals
Els trastorns de desenvolupament són alteracions, disfuncions o dificultats

en general que afecten el funcionament intel·lectual, a la conducta
d'adaptació.
Els trastorns de desenvolupament sempre comporten la necessitat

d'elements de suport, i la seva intervenció psicoeducativa haurà de comptar
amb recursos i suports extraordinaris als habituals als centres educatius.
Però no només necessiten suport escolar; també ho necessiten social.
Els trastorns de desenvolupament es caracteritzen perquè:
- S'originen en la infància.
- Presenten dificultats en capacitats, habilitats, coneixement, etc.
A continuació, anem a estudiar les disfuncions relacionades amb trastorns

vinculats al desenvolupament.
 Disfuncions relacionades amb l'atenció:
Els símptomes més comuns en les disfuncions per atenció impliquen:

inatenció, hiperactivitat i impulsivitat. A més de tenir aquests
símptomes, són molt susceptibles de patir problemes d'ansietat. Els
resulta molt difícil respondre de forma adequada a les exigències del seu
entorn, ja que solen fracassar en l'àmbit acadèmic i social.
Els problemes de rendiment acadèmic i les dificultats d'aprenentatge són

una de les característiques més clarament associades als problemes
d'atenció. Es veuen clarament afectades àrees com: Aritmètica,
Lectoescriptura, Llenguatge, etc. Els nens hiperactius utilitzen
estratègies memorístiques molt pobres, tenen un dèficit cognitiu quant a
la resolució de problemes, i els costa inhibir conductes i controlar
l'acció.
 Autisme:
Si en qualsevol alteració en el desenvolupament infantil és primordial

una ràpida detecció, en el cas de l'autisme ho és de manera especial. No
obstant això, aquest diagnòstic d'hora es veu seriosament dificultat en la
pràctica. Molt pocs nens sospitosos d'autisme són derivats a professionals
especialitzats abans dels tres anys. Per llavors, s'ha perdut un temps
preciós per a la intervenció.
La majoria dels autors revisats (Volkmar i col. 1985; Wing, 1980; Short i
Schopler 1988; Gillberg 1990; Frith, Soares i Wing, 1993 i uns altres)
afirmen que els símptomes de l'autisme apareixen abans dels tres anys,
però afegeixen que és difícil detectar-los en el primer any de vida.
L'avaluació en aquestes edats primerenques té uns trets diferenciats de

l'avaluació a l'ús amb nens majors. Entre uns altres, esmentem els
següents:
- L'enfocament basat en el desenvolupament té més importància que

amb majors.
- És més probable que els nens estiguin menys acostumats al tipus

d'activitats que es plantegen. Poden tenir una atenció més hàbil i
presentar ansietat per separació.
- Es requereix major “ingenuïtat”, flexibilitat i capacitat d'adaptació

(“reflexos”).
- Els continguts que s'han d'avaluar són relativament diferents.
- El paper dels pares és més important, i ha de ser més actiu i

participant.
L'objectiu de l'avaluació és l’establiment d'un programa d'intervenció

adequat per afavorir el desenvolupament del nen en qüestió, i facilitar
l'apropiada orientació de pares i professionals.
El més adequat és implantar un programa d'intervenció al més aviat

possible (en autisme segueix sent difícil fer-ho abans dels 2 anys), fins i
tot abans d'establir de manera definitiva un diagnòstic amb garanties.
L'enfocament general de l'atenció amb nens autistes en edat infantil ha

de centrar-se en un triple vessant (nen, família i entorn). De tal forma,
caldrà:
- Promoure el desenvolupament i l'autonomia del nen/a.
- Donar suport i formar als seus familiars, i adaptar adequadament

l'entorn tan familiar com a escolar per facilitar aquest
desenvolupament i la interacció apropiada de pares i professors amb
el nen.
- Tractar que l'enfocament sigui generalista, degudament coordinat

entre tots els agents implicats i combinat (no centrat exclusivament
a casa ni en la clínica, sinó a casa, a l'escola infantil i en el context
clínic).
Segons el nivell i les característiques del nen en qüestió, les possibilitats

existents i altres factors d'índole pràctic, les modalitats d'escolarització
poden ser diverses: aula integrada, centre específic amb integració
parcial o integració completa en aula ordinària.
• Alguns principis d'intervenció són:
- Donar suport, explicar, informar i formar a la família.
- Individualitzar els objectius i les estratègies pedagògiques.
- Cuidar l'adaptació al nivell real a les diferents àrees.
- Partir de les seves capacitats (avançar a la “zona de

desenvolupament proper” de Vigotsky) i aprofitar els seus “punts
forts”.
- Tenir en compte el desenvolupament normal i el principi de

funcionalitat.
- Dissenyar un entorn càlid, positiu, d'empatia.
- Partir dels seus interessos i aprofitar les seves preferències.
- Treballar en situacions naturals i quotidianes.
- Promoure la seva autonomia i interdependència.
- Utilitzar l'ensenyament estructurat en un entorn comprensible i

predictible (Schopler, Mesibov i Hearsey, 1995); seqüenciar
objectius; alternar activitats fàcils i difícils, més preferides amb
menys preferides.
- Utilitzar suports visuals (fotografies, per exemple) per

desenvolupar capacitat de representació; estructurar l'espai i el
temps; organitzar el treball, promoure l'autonomia social;
desenvolupar memòria autobiogràfica; potenciar habilitats de
teoria de la ment.
- Emprar ajuda física més que instruccions verbals o modelatge.
- Utilitzar el joc i donar a les activitats un caràcter lúdic i agradable.

- Emfatitzar els aspectes sociocomunicatius (els més alterats en
autisme).
• Prioritats curriculars-terapèutiques:
Si bé les prioritats curriculars o terapèutiques s'han d'establir en

funció de l'avaluació individual, els següents aspectes poden ser
fonamentals en un programa d'intervenció primerenca en nens amb
autisme:
- Formar a la família.
- Posar èmfasi en la sociocomunicació:
• Social: imitació, atenció conjunta, presa de torns, social, joc

cooperatiu...
• Comunicació: desenvolupament d'eines comunicatives,

ampliació del repertori de funcions, augment de la reciprocitat.
- Desenvolupar d'habilitats cognitives i acadèmiques: capacitat de

metarepresentació, intel·ligència sensoriomotriu, habilitats de
disposició a l'aprenentatge, categorització, etc.
- Reduir problemes de conducta, intentant substituir-los per formes

adequades de comunicació i control de l'entorn.
- Promoure la seva autonomia i interdependència, i flexibilitzar

tendències repetitives.
 Síndrome X fràgil:
La Síndrome X fràgil és la primera causa de disfunció intel·lectiva de

causa hereditària. És una síndrome produïda per la mutació d'un gen del
cromosoma X.
Produeix, en la seva manifestació més severa, retard mental i
manifestacions autistes. El diagnòstic precoç és fonamental per a
l'abordatge pedagògic.
Com a primera aproximació a la síndrome, hem de considerar que:
• No hi ha dades definides del mateix en períodes prenatal, perinatal ni

neonatal.
• Durant el període de lactant i primera infància ja es presenten signes

clínics consistents en:
- Retard motor
- Retard del llenguatge
- Hiperactivitat
- Dèficit d'atenció.
- Trastorns d'espectre autista
Els trastorns del llenguatge afecten a tots els seus components

(fonologia, sintaxi, semàntica pragmàtica i aspectes comprensius) i es
veuen igualment interferits pels trastorns de la conducta. Es manifesten
en graus diferents i alguns nens no arriben ni tan sols a desenvolupar el
llenguatge.
Presenta una sèrie de manifestacions neurològiques:
• Retard mental: manifesta diferents tipus d'intensitat.
• Trastorns del desenvolupament:
- Motor
- Llenguatge
• Trastorns de conducta:
- Hiperactivitat i dèficit d'atenció.
- Excessiva timidesa
- Autisme
• Trastorns del somni:
- Insomni
- Ronquit
• Epilèpsia:
- Crisi de semiologia variable
- Traçats EEG epileptiformes sense crisis clíniques
• Marcadors biològics en neuroimatge:
- Disminució del vermis cerebel·lós
- Augment del tàlem i hipocamp
Els trastorns de la integració sensorial comporten una incorrecta

informació a partir dels sentits i una mala interpretació d’aquesta; els
estímuls sensorials, així com les manifestacions afectives, poden
percebre's amb una intensitat que els fa desagradables i interpretar-se
com una agressió, la qual cosa estaria a la base del fenotip conductual.
Mestres, pedagogs, psicòlegs, logopedes, psicomotricistes, terapeutes

ocupacionals, fisioterapeutes, tots ells hauran d'intervenir i les
diferents actuacions hauran de tenir en compte les característiques de
la malaltia de base, causa de la deficiència.
 La paràlisi cerebral:
La paràlisi cerebral és un terme usat per descriure un grup

d'incapacitats motores produïdes per un dany en el cervell del nen que
poden ocórrer en el període prenatal, perinatal o postnatal.
Una definició molt acceptada és la que fa Fernández, I (1988):
"trastorn del to postural i del moviment, de caràcter persistent (però no

invariable), secundari a una agressió no progressiva a un cervell inmadur".
Aquest concepte engloba diverses patologies amb etiologies diferents i
amb un pronòstic variable. Aquest pronòstic depèn del grau d'afectació
i extensió de la lesió. No és progressiva però sí de caràcter persistent
que causa una deterioració variable de la coordinació del moviment,
amb la incapacitat posterior del nen per mantenir postures normals i
realitzar moviments normals.
En ocórrer en una etapa en què el cervell es troba en desenvolupament,

interferirà en la correcta maduració del sistema nerviós, però, com que
no hi ha una especificitat de funcions i gràcies a la neuroplasticitat,
permetrà que àrees no lesionades del cervell supleixin la funció
d'aquelles zones lesionades i s'estableixin vies suplementàries de
transmissió.
Quins trastorns tenen relació amb la paràlisi cerebral?
- Retard mental: dos terços del total dels pacients. És el més

freqüent en nens amb quadriplegia espàstica.
- Problemes d'aprenentatge.
- Anormalitats oftalmològiques (estrabisme, ambliopia, nistagme, errors

de refracció)
- Dèficit auditiu
- Trastorns de comunicació
- Atacs convulsius: una tercera part del total dels pacients. S'observa
amb més freqüència en nens amb hemiplegia espàstica.
- Deficiència del desenvolupament
- Problemes d'alimentació.
- Reflux gastroesofàgic
- Problemes emocionals i de comportament (especialment, dèficit

d'atenció amb hiperactivitat, depressió)
 Problemes de conducta. Gelosia:
La gelosia genera en el nen un sofriment emocional que interfereix en

totes les àrees d'aprenentatge. Es veuen afectades l'atenció, la relació i
la personalitat de forma important.
El nen, en els seus primers mesos de vida, no distingeix entre la seva jo i

el món que li envolta. Aquest sincretisme va desapareixent a poc a poc,
donant pas a la percepció -encara que no a la idea- que ell és diferent
del que li embolica, ja siguin persones o objectes. Tot això que està fora
d'ell, que abans hi havia vivenciat com formant part de si mateix,
d'alguna manera, és seu; desenvolupa un clar sentit de la propietat: els
objectes que li envolten i, sobretot, la mare li pertanyen. És cert que la
conducta gelosa es manifesta plenament a l'arribada d'un germà, però,
previ a aquest esdeveniment, el nen no sol tolerar que la mare acariciï
altres nens o, de vegades, al mateix marit.
El naixement d'un germà desencadena moltes vegades la gelosia dels

germans que li precedeixen, especialment si només hi havia un.
En altres ocasions, el nen gelós adopta conductes regressives que, com

defineix Hernández Espinosa (1977), són comportaments, desitjos i
necessitat propis d'una edat inferior a la qual té el nen, tals com: no
controlar esfínters; xuclar-se el dit o utilitzar els xumets del germanet;
rebutjar els seus aliments volent els mateixos que rep el nounat, biberó
o pit matern; tornar a experimentar temors o ansietats.
Les situacions de gelosia viscudes pels nens afecten el seu rendiment

escolar. Les manifestacions més notòries es donen en els períodes
d'adaptació: ploren durant més temps i manifesten un comportament
depressiu; no paren esment i les relacions amb els seus companys poden
veure's afectades, fins i tot fins a l'agressió.
 Problemes de llenguatge:
El llenguatge, quant a expressió oral, té una extraordinària importància

en iniciar-se l'escolaritat en l'aprenentatge de l'escriptura, ja que
l'expressat per escrit és el resultat del qual es coneix, es pensa o
s'imagina.
Al començament del preescolar el nen ja és capaç de parlar sobretot el

que li envolta, domina la numeració d'objectes, pot identificar els colors
i fer relats breus. Un bon acompliment en l'escriptura no només depèn
d'un bon control muscular i de la capacitat de reproduir les formes i
trets en el paper, sinó que es tinguin suficients recursos per expressar
una idea.
Una pronunciació correcta redundarà en una bona expressió escrita i la

riquesa del vocabulari permetrà un bon desenvolupament del seu
pensament.
S'han identificat alguns signes de problemes en el llenguatge expressiu,

la detecció primerenca del qual pot ajudar a prevenir dificultats en
l'edat escolar. Alguns d'ells són:
- Als 18 mesos, el nen no és capaç de dir almenys sis paraules amb
significat.
- Als 24 mesos, no pot combinar les paraules en frases com: “es va

anar”; “vull això”; “dóna'm pa”.
- Als 30 mesos, no és capaç de formar i utilitzar frases curtes com:

“mamà es va anar”; “nen va caure”.
- Als 36 mesos, no ha començat a fer preguntes senzilles.
- Als 4 anys, usa oracions telegràfiques, invertides o confuses com:

“caramel vull”; “jo anar passeig”. No utilitza verbs auxiliars, com
“ser”, “haver-hi”, “estar”, “poder”, amb verbs principals.
(Exemples: “estic jugant”; “puc córrer”).
- Als 5 anys, no utilitza el pronom “jo”, i diu en el seu lloc el seu nom
o “mi”. (Exemple: “mi vull pa”, en lloc de “jo vull pa”). Utilitza
incorrectament els temps pretèrits, els plurals, els pronoms (així, per
exemple, dirà “els van córrer molt”, en lloc d’“ells van córrer
molt”).
Els especialistes, en general, afirmen que existeix un període en el qual

l'organisme és més susceptible per al desenvolupament del llenguatge, el
qual comprèn entre els dos anys i la pubertat. En aquest període, és
vital que l'adult estimuli correctament al nen. D'aquesta forma, se sentin
les bases per a un bon acompliment tant intel·lectual com a afectiu del
petit, en tant els signes lingüístics són molt importants per al
coneixement del món circumdant i del desenvolupament de la
percepció, la memòria i el pensament.
 Superdotació intel·lectual:
Els superdotats es distingeixen en alguna capacitat superior, molt per

sobre del que es considera normal. Són superiors en el maneig de
símbols: llenguatge, notació científica, musical, enginyeria, etc.
El superdotat sobresurt en capacitats intel·lectuals i creatives, i no s'ha
comprovat que destaqui en característiques físiques, biològiques,
perceptives o motores.
Leta Hollingworth (1886-1939), en un llibre titulat Els nens superdotats:

la seva naturalesa i educació, diu que aquests nens, a més de posseir un
alt CI (coeficient intel·lectual), tenien, des de molt petits, un gran
interès pels orígens i la destinació, sent això un símptoma destacat
d'agudesa intel·lectual: qui va fer el món?, d'on venim?,
on anirem després de la mort?, per què venim al món? Com més gran
quocient intel·lectual posseeixi el nen, abans desenvoluparà una
apressant resposta de l'univers.
Es pot dir, per tant, que el nen superdotat no només pensa de forma
diferent a altres nens, sinó que, a més, sent de forma diferent. Aquests
aspectes han de ser tinguts en compte per pares, professors i psicòlegs.
Durant els primers anys de la seva vida, són molt actius i mostren un
gran interès per tot els que els envolta.
• Característiques:
- Parlen primerencament.
- Tenen una excel·lent memòria i atenció.
- Llegeixen amb precocitat, en molts casos sense que se'ls ensenyi

amb cap mètode.
- Posseeixen un pensament ràpid.
- Mostren una intensa curiositat intel·lectual.
- Senten fascinació per les paraules i les idees.
- Són perfeccionistes.
- Necessiten exactitud.
- Aprenen amb grans salts intuïtius.
- Posseeixen una intensa necessitat d'estímuls intel·lectuals.
- Mostren dificultat per adaptar-se al pensament dels altres.
- Tenen preocupacions morals i existencials precoces.
- Tendeixen a la introversió.
Referent a l'adaptació social, sembla que els nens amb un CI entorn

de 170 s'adapten bé; no obstant això, quan ho superen, pot produir-
se l'efecte contrari.
• Capacitats més destacades:
- Capacitat d'adquirir, recordar i emprar gran quantitat

d'informació..
- Capacitat de recordar una idea i una altra al mateix temps.
- Capacitat per fer bons judicis.
- Capacitat de comprendre el funcionament de sistemes superiors

de coneixement.
- Capacitat d'adquirir i manipular sistemes abstractes de símbols.
- Capacitat de resoldre problemes, reelaborant les preguntes i

creant solucions noves.
1.4. Avaluació de les situacions de risc
Detectar les situacions de risc de forma precoç resulta un factor de primer

ordre en la prevenció i intervenció primerenca amb nens. A través d'una
intervenció primerenca, es disminueixen notablement els efectes dels
factors de risc com a causants de tot tipus de problemes d'aprenentatge.
1.4.1. Avaluació de la situació de risc en lactants
Resulta particularment important la prevenció de problemes d'aprenentatge

provocats per situacions de risc, ja sigui social, biològic o sensorial. Per a
això, disposem d'uns indicadors que poden pautar la intervenció de cara a la
detecció i a la intervenció. Aquesta labor no és específica de l'escola.
L'escola té un coneixement important de les famílies i, normalment, manté
relació institucional amb els serveis socials.
• Indicadors de risc social:
- Privació socioeconòmica
- Embaràs accidental traumatitzant
- Convivència conflictiva en el grup familiar
- Pares amb baix CI/entorn no estimulant
- Malaltia mental greu en un progenitor o cuidador

- Alcoholisme/drogoaddicció
- Antecedents de maltractament o abandó de nens
- Prostitució
- Delinqüència/empresonament
• Indicadors de risc biològic:
- Prematur
- Asfíxia perinatal
- Infecció SNC
- Malformació del SNC
- Signes de disfunció neurològica persistent (alteracions del to o

reflexes)
- Convulsions neonatals
- Microcefàlia
- Abús de substàncies tòxiques per part de la mare
 Alt risc sensorial:
Són especialment rellevants, ja que tenen una important repercussió en

el desenvolupament psicomotor del nen (alguns coincideixen amb els
anteriors).
• Visual:
- Ventilació mecànica perllongada
- Hidrocefàlia
- Infecció congènita del SNC
- Patologia cranial detectada per RESSÒ o TAC
- Síndrome mal formatiu amb compromís visual
- Infeccions postnatals del SNC
- Asfíxia severa
• Auditiu:
- Hiperbilirrubinèmia que precisi exanguinotransfusió.
- Infeccions congènites del SNC.
- Medicacions ototòxiques (aminoglicòsids) utilitzades durant un

període perllongat.
- Antecedents familiars d’hipoacúsia.
- Síndrome mal formatiu amb afectació craniofacial, del pavelló

auricular i del conducte auditiu.
- Infecció postnatal del SNC.
- Asfíxia severa.
1.4.2. Avaluació de les situacions en nens majors de dos anys
Els nens majors de dos anys poden presentar els següents riscos:
• Risc no controlat anteriorment i sense seguiment per part dels serveis

socials.
• Risc psicomotor:
Història del desenvolupament psicomotor caracteritzada per adquisicions

motores tardanes sense una etiologia clara o diagnòstic funcional. El seu
desenvolupament actual pot estar marcat per aquestes circumstàncies.
Se sospita o s'observa possible dèficit o immaduresa en alguna/s de les
àrees evolutives (psicomotricitat, llenguatge, cognitiu, social) en relació
als nens de la seva edat.
• Risc en el desenvolupament del llenguatge-comunicació:
- Absència o limitació de l'ús del llenguatge en relació a la seva edat

cronològica. Als 24 mesos, no fa frases de 2 o 3 paraules, no empra
més de 10-15 paraules familiars, no imita vocals ni sons senzills, no
utilitza el seu nom i no comprèn missatges senzills.
- Llenguatge espontani distorsionat o inintel·ligible. Construeix frases

però amb articulació general defectuosa, de manera que dificulta la
comprensió dels altres (encara que els pares ho entenguin). Aquest
criteri ha de valorar-se entorn dels 3 anys.
- Intenció comunicativa alterada solen tenir manifestacions talis com:

no es dirigeix als altres per cridar la seva atenció o compartir una
emoció i, freqüentment, no manté la mirada de l'adult en una
mateixa tasca, joc o activitat (només esporàdicament); no assenyala
per demanar ni per mostrar alguna cosa als altres; superats els 18-20
mesos no té llenguatge ni empra gestos alternatius i mostra una
“sordesa aparent”; realitza un ús inadequat del llenguatge. Repeteix
el que sent mecànicament (ecolàlia) o bé no ho utilitza per
comunicar-se; no sol relacionar-se amb uns altres nens o adult i
presenta dificultats constants per iniciar o mantenir contactes socials
normalitzats; no s'entreté amb les joguines habituals o la seva forma
de jugar és atípica; presenta sospita de dèficit de comprensió (fora
dels contextos familiars no respon a missatges senzills o ho fa
inadequadament).
• Risc de dificultats d'atenció:
Diversos dels següents criteris estan presents, de forma freqüent i

constant, en la conducta del nen i poden ser confirmats per terceres
persones (professors, cuidadors, altres familiars, pediatre, etc.). A més,
han fracassat els intents de modificació/control per part dels pares.
Algunes manifestacions habituals són: inquietud motora excessiva;
dificultats constants en els adults (pares, professors) perquè el nen els
atengui o obeeixi; dificultat constant per esperar torns, seguir pautes o
indicacions; impulsivitat freqüent; dificultats per mantenir l'interès en
un mateix estímul per un mínim període de temps (canvia constantment
d'activitat); si està escolaritzat, es refereixen dificultats per acabar les
tasques de classe, quan té capacitat per a això.
• Risc de problemes de conducta:
Estan presents, de forma freqüent i constant, en la conducta del nen i

poden ser confirmats per terceres persones (professors, cuidadors, altres
familiars, pediatre, etc.). A més, han fracassat els intents de
modificació/control per part dels pares. Algunes manifestacions
habituals són: freqüents rabietes, rebequeries, “provocacions” i
cridades d'atenció; agressivitat, irritabilitat, ansietat elevada;
comportaments inadequats en general.
• Risc de trastorns emocionals:
Són, sobretot, manifestacions tipus depressives, anorèxiques,

regressives, etc.; qualsevol manifestació o observació significativa
sobre el comportament del nen o de la família; o bé qualsevol
coneixement directe de circumstàncies especials de risc que poden
produir algun tipus de desequilibri o alteració psicològica en el
desenvolupament del nen (maltractament infantil, separacions
matrimonials, relacions familiars conflictives, situacions marginals o
de privació social, pares deficients, etc.). Aquestes dificultats no són
secundàries a altres patologies o malalties d'origen orgànic.
1.4.3. Dèficits de desenvolupament. Com detectar-los?
Juan Carlos Díaz Maysounave i Aurora Flores Pachón (SAIT d'Osuna)

juntament amb Rocío Olavarría Govante (SAIT d'Estepa) proposen un
qüestionari per detectar i prevenir els dèficits de desenvolupament.
Segons els autors, està pensat per a la seva aplicació per professionals de
les escoles infantils, i té per objectiu servir com a prevenció i, si escau,
quan predominin clarament les respostes negatives o les situacions de
dubte, com a orientació específica als pares si s'estima necessari.
Als 6 mesos… (Respondre: "sí", "no", "av" -de vegades-)
Roman assegut bastant de temps amb suport.

Estant de peus, suporta part del seu pes durant algun temps.
Es diverteix jugant amb els seus peus i mans.
S'agafa els peus.
Distingeix les cares conegudes de les desconegudes.
Dóna crits d'alegria i respon amb sons quan se li parla.
Agafa i sosté fàcilment els objectes que se li donen.
Als 9 mesos… ("sí", "no", "av" -de vegades-)
Inicia el gatejo.
Amb suport, és capaç de sostenir-se dempeus.
Assegut sense suport, pot jugar amb les seves mans lliures. Estira els
braços perquè ho agafin.
Fa palmells i diu adéu.
Intenta agafar objectes que no estan al seu abast. Comença a repetir
els sons que sent.
Camina portant-li de la mà.

Camina arrossegant una cadira.
Estant dempeus, s'ajup per agafar una joguina del sòl.
Repeteix actes que han causat riure.
Diu "papà", "mamà", "aigua"... i entén moltes de les coses que se li
diuen.
Camina tot sol.

És capaç de jugar a la pilota (llançar-la) amb un adult.
Es lleva alguna peça (sabates, mitjons).
Assenyala i nomena alguns objectes.
Coneix parts del seu cos.
Li interessen les joguines d'altres nens i intenta agafar-los.

Es posa solament dempeus sense ajuda.
Puja escales gatejant.
Camina de pressa i sap saltar un graó.
Empeny la pilota amb el peu.
Realitza gargots en un paper.
Diu almenys vuit paraules.
Diu "sí" i "no" amb significat.
Fa una torre amb tres galledes.
Assenyala per demanar o mostrar alguna cosa als altres.
Atrapa i llança una pilota amb les dues mans.

Imita accions dels adults.
Diu frases associant dues o més paraules.
Va pronunciant cada vegada més correctament les paraules i
augmentant el seu vocabulari.
Diu el seu nom i el d'alguns familiars.
Nomena objectes coneguts.
Vol fer coses per si mateix (jugar, menjar...).
Utilitza els pronoms "jo", "tu", "meu", "teu".
Compleix petits encàrrecs ("porta-li a mamà...").
Li agrada estar amb altres nens i jugar amb ells.
De 2 a 3 anys… ("sí", "no", "av" -de vegades-)
Empra frases de tres paraules pronunciant ben gairebé totes els sons.
Canta i balla seguint el ritme de la música.
Demana "pipí" i "caca".
És capaç de parlar per telèfon amb familiars.
Dorm solament en el seu llit.
No utilitza xucli i beu gairebé sempre en got.
Imita traços i acoloreix subjectant ben el llapis.
Es relaciona amb els altres nens, sabent guardar el seu torn.
Passa pàgines d'una revista.
Comprèn certs conceptes bàsics (gran/petit; un/de molts;
dins/fos...).
De 3 a 4 anys… ("sí", "no", "av" -de vegades-)
Empra frases de quatre o més paraules. Pronuncia paraules de tres

síl·labes.
Augmenta, progressivament, el nombre de paraules i frases en el seu
llenguatge.
Relata experiències immediates.
Pot seguir un conte, història o explicació senzilla i ho comprèn.
Puja i baixa les escales alternant els peus. Sense ajuda, puja al
tobogan i es llisca.
Corre i salta cada vegada amb més soltesa.
Acoloreix, fa figures amb plastilina, retalla amb tisores. Coneix els
colors bàsics.
Té adquirits conceptes bàsics (quantitat, espai, grandària).
Realitza puzles de quatre a sis peces.
Juga en grup seguint les regles.
1.4.4. Els trastorns del llenguatge. Com detectar-los?
Els nens passen per les mateixes fases evolutives en el seu procés de
desenvolupament, encara que cadascun marqui el seu propi ritme per
aprendre.
Els autors d'aquest qüestionari ho han elaborat perquè serveixi com a

instrument de suport per a la detecció de dificultats en el
desenvolupament del llenguatge. Igual que l'anterior, està pensat perquè
sigui utilitzat per professionals de les escoles infantils.
De 0 a 1 anys... (Respondre: “sí”, “no”, “av” – de vegades)
Reacciona davant sorolls forts.

Deixa de plorar en sentir la veu de la seva mare.
Es produeixen variacions en les vocalitzacions (augment en quantitat,
longitud, varietat).
Respon a jocs amb component gestual.
Incrementa els jocs vocàlics en presència de l'adult d'inclinació.
Realitza (al final de l'etapa) vocalitzacions amb significat molt
general.
D'1 a 2 anys... (“sí”, “no”, “av” – de vegades)
S'inicia en l'emissió d'alguna paraula.

Acompanya els seus gestos de petició-informació amb vocalitzacions
perllongades.
Comprèn ordres senzilles (presa, dóna'm...) amb gestos.
Imita sons, a proposta de l'adult, dits prèviament pel nen.
Comprèn paraules d'ús comú sobre robes, joguines, menjars...
Reacciona adequadament als diferents sorolls (estranys i familiars).
Realitza argots, cantussols...
Imita sons i moviments específics com a espetecs de llengua,
pedorretes...
De 2 a 3 anys... (“sí”, “no”, “av” – de vegades)
Diu entre cinc i deu paraules familiars.

Usa combinacions de dues paraules.
Usa elements deícticos (aquí, allí...).
Imita algun fonema.
Imita el llenguatge adult (ecolalia).
Comprèn frases senzilles d'una sola ordre.
Fa frases de tres paraules (Ex.: "mamà vull aigua").

De vegades, confon alguns sons ("p", "t", "k")
Pronuncia paraules de tres síl·labes.
Fa jocs morfològics (singular/plural; masculí/femení).
Sap fer frases combinades (...i...).
Pot seguir un conte o una història curta i ho comprèn. S'expressa amb

frases ben estructurades.
Pregunta utilitzant "per què?","com?", "què?". Sap explicar una
experiència o relata un conte senzill. Sap emprar, pràcticament, tots
els jocs morfològics. Sap emprar frases subordinades.
1.4.5. Trastorns autistes. Com detectar-los?
Normalment, els pares manifesten preocupació per manifestacions en tres

àrees de desenvolupament dels seus fills quan ja han estat diagnosticats
abans dels dos anys. Aquestes àrees són:
• Comunicació:
Són nens que no responen al seu nom: no poden expressar el que

desitja; tenen retard en el llenguatge; no segueixen les instruccions;
unes vegades sembla sord, algunes vegades sembla sentir i unes
altres, no; no assenyalen amb el dit o mouen la mà per indicar
despedida.
• Socialització:
No somriuen socialment; semblen preferir jugar solament; són molt

independents; tenen poc contacte ocular; estan al seu propi món; ens
ignoren; no estan interessats en altres nens.
• Conducta:
Agafen rabietes; són hiperactius; no cooperen; s'oposen a tot; no

saben com utilitzar les joguines; caminen de puntes; mostren una
inclinació inusual a certes joguines o objectes; tendeixen a alinear
objectes; són molt sensibles a certs sons, textures, etc.
Existeix, a més, una sèrie d'indicadors d'alerta màxima que requeriran una
avaluació àmplia i específica:
- No balbotegen als 12 mesos.
- No fan gestos (assenyalar, dir adéu amb la mà...) als 12 mesos.
- No diuen paraules senzilles als 16 mesos.
- No enuncien frases espontànies de dues paraules (no ecolàlia) als 24

mesos.
- Mostren qualsevol pèrdua de llenguatge o habilitat social a qualsevol

edat.
El procés de valoració per a la detecció dels TEA comporta, principalment,

dos nivells de valoració:
• Nivell 1: vigilància rutinària del desenvolupament de tota la població,

identificant nens amb el risc de qualsevol tipus de trastorn evolutiu.
Funcions:
- Vigilància rutinària del desenvolupament (ús sistemàtic d'escales i

qüestionari de desenvolupament)
- Detecció específica (qüestionaris específics de detecció de TEA)
• Nivell 2: recerca més profunda dels nens anteriorment identificats com

de risc en proves de detecció específica de TEA. Aquest nivell inclou una
valoració diagnòstica per un equip especialitzat.
Les funcions seran el diagnòstic, la planificació del tractament i

l'orientació educativa.
1.5. Intervenció educativa en nens amb necessitats educatives especials
La intervenció educativa en nens amb NEE és complexa i requereix un

profund coneixement dels processos de desenvolupament sobre els quals
asseure tots els components didàctics.
1.5.1. Intervenció en deficiència visual
En edats infantils, la intervenció en nens amb deficiència visual requereix

una intervenció coordinada amb altres serveis. Des de l'escola infantil,
només és possible afrontar una part del programa d'intervenció. S'aborda,
en l'àmbit que li correspon, des de dos objectius bàsics:
- Afavorir, des del naixement, el desenvolupament del nen.
- Donar suport a la família.
Són objectius que es concreten en:
- Afavorir i facilitar els processos de desenvolupament, socialització i

integració del nen.
- Organitzar l'assistència al grup familiar.
- Implicar als pares en el creixement dels seus fills.
- Generar recursos en l'entorn familiar.
- Aconseguir una coordinació interna i externa amb els recursos de la zona.
- Fomentar la reflexió i l'estudi sobre instruments clínics i psicopedagògics

específics.
A les escoles d'infantil, es busca, sobretot, afavorir el desenvolupament
global del nen. Són àrees importants de treball les següents:
- Desenvolupament afectiu i emocional
- Desenvolupament sensorial
- Desenvolupament perceptiu-cognitiu
- Comunicació i llenguatge
- Desenvolupament psicomotor
- Autonomia personal
- Estimulació visual
Per integrar a un nen amb dèficit visual, es realitza una avaluació

psicopedagògica en la qual es posa especial èmfasi en les possibilitats
emocionals del nen. És recomanable que posseeixi una bona maduresa
emocional i social, que tingui adquirit el concepte de jo. També resulta
important que posseeixi experiència en tracte amb altres nens i un adequat
llenguatge, ja sigui oral o gestual.
1.5.2. Indicacions per desenvolupar un programa d’estimulació del

llenguatge
Per desenvolupar un programa d'estimulació del llenguatge, es procedeix

per fases. En l'àmbit de l'estimulació en nens petits ens centrarem,
exclusivament, en la intervenció prelingüística.
La intervenció prelingüística està integrada per aquestes etapes:
- Fase de comunicació preverbal
- Fase de control oral motor
- Fase de comprensió: resposta a la comunicació dels altres
Actualment, a les escoles infantils es disposa d'especialistes en logopèdia,

que són els encarregats d'abordar qualsevol possible dèficit en el
llenguatge. Les àrees que se solen considerar són les següents:
• Àrea de decodificació visual:
L'objectiu és l'àrea de decodificació visual. Se li exposen al nen diverses

làmines amb quatre o cinc figures, durant un minut com a màxim, de les
quals ha de triar aquelles que pertanyen a la mateixa categoria.
• L'associació auditiu-verbal:
L'objectiu és aconseguir que el nen relacioni, a través d'analogies,

símbols verbals amb el seu significat. Aquí el nen ha de completar, de
manera oral, l'oració iniciada per l'educador.
Per desenvolupar la funció auditiu-vocal, es pot recórrer a:
- Classificar objectes, segons les seves propietats.
- Trobar característiques comunes.
- Trobar diferències.
- Explicar absurds.
- Fer associacions adequades davant certes paraules.
- Trobar sinònims
- Trobar antònims.
 La funció vasomotora:
L'objectiu és aconseguir que el nen capti el significat de les figures. A

través del canal visual, se li mostren al nen làmines amb diversos
objectes comuns i aquest ha de triar el que, conceptualment, es
relaciona amb el dibuix central de la fulla. Exemple: en la targeta A, el
dibuix central és un cotxe i les altres figures, ocellets, caragols, un
barret, una carretera (associa carretera-cotxe).
Poden complicar-se els exercicis introduint altres criteris d'analogies

per seleccionar la figura.
• L'expressió verbal:
A través d'aquests exercicis, es desenvolupa l'habilitat de descriure

verbalment un objecte comú: color, forma, funció, etc. La consigna
serà: "digues-me tot el que sàpigues sobre això", al mateix temps que es
mostra l'objecte.
• L'expressió gestual:
L'objectiu és estimular la realització del gest apropiat per a la

manipulació d'un objecte que es mostra en una làmina. Es demana al
nen que faci la mímica que correspon al seu ús.
• El "tancament" gramatical:
L'objectiu és desenvolupar l'habilitat d'usar la sintaxi i els hàbits

gramaticals, a través de la tècnica de completar frases.
Mostrar al nen diverses il·lustracions:
- "Aquest llibre està dins de la seva casella"
- "On està aquest altre llibre? Ell està…

• El "tancament" auditiu:
L'objectiu és desenvolupar l'habilitat per reproduir una paraula que es

present al nen amb alguns sons omesos de forma aïllada.
La consigna és la següent: "escolta bé i digues-me de quina paraula es

tracta". A continuació, s'inclou una llista de paraules.
• Agrupament de sons:
L'objectiu és aconseguir que el nen reconegui la paraula que correspon

a una sèrie de sons realitzats per l'educador, separats per un interval de
mig segon. Cal intentar no distorsionar l'articulació dels fonemes.
Exemple: Presentar claus visuals c… a… s… a… Al mateix temps que es

lletreja la paraula, se li presenta el seu dibuix al costat d'una altra figura
que li resulti familiar al nen.
L'educador lletreja la paraula; després la diu normalment, indicant el dibuix

corresponent. Quan el nen ha adquirit la destresa, s'elimina la clau visual.
Finalment, se li poden lletrejar algunes paraules sense sentit o que no
comprengui.
• El" tancament" visual:
L'objectiu és desenvolupar l'habilitat per identificar objectes

presentats, parcialment, entre una escena atiborrada que serveix de
fons. El nen ha d'observar bé l'escena, descobrir l'objecte i pintar-ho.
• La memòria de seqüències visuals:
L'objectiu és afavorir el desenvolupament de la memòria de seqüència

visual. Es demana al nen que ordeni una sèrie de figures geomètriques
desordenades, en la mateixa seqüència disposada uns segons abans,
perquè la reprodueixi. Poden usar-se figures familiars amb els més
petits.
• La memòria de seqüències auditives:
L'objectiu és afavorir el desenvolupament de la memòria seqüencial

auditiva sobre la base de dígits.
- Se li diu al nen una sèrie de nombres a un ritme d'un dígit per segon
i el nen ha de repetir-la. L'ideal és començar amb tres nombres i
anar augmentant, progressivament, la quantitat.
- Repetir oracions curtes.
- Aprendre rimes i poesies.
- Seguir instruccions en la mateixa seqüència donada.

- Realitzar exercicis rítmics.
- Dur a terme exercicis rítmics o d'estructuració temporal.
- Practicar activitats de ritme:
S'utilitzaran tambors o panderetes, però serveix qualsevol

instrument similar que, en copejar-se amb les mans, emeti un so
fort: una marxa con ritme, una marxa amb detenció i cops de mà,
un ritme amb codi de color.
1.5.3. Intervenció en àrees psicomotrius
Per procedir a intervenir en àrees psicomotrius, necessitem espais amplis

amb materials diferents per ajudar al nen a realitzar el seu propi itinerari
maduratiu.
Aquesta sala es divideix en dos espais:
- Un espai per a l'expressivitat motriu. En aquesta zona hi haurà un

material base: banyera amb pilotes per ficar-se dins i jugar amb elles,
matalassos tirats en el sòl de diverses grandàries i grossors, balancins de
goma, espatlleres penjants, llocs de salt, tobogans i escales d'escuma,
coixins, bloques de goma escumeja, etc.
- Un lloc per a l'expressivitat plàstica i el llenguatge. Aquest espai suposa

deixar a un costat el moviment per afavorir la representació per mitjà
del dibuix, el modelatge, la construcció i el llenguatge. Aquest lloc
disposarà de materials com: llapis, pintures, retoladors, etc.
La sessió durarà una hora i es repetirà dues vegades per setmana.
 Estructura de la sessió:
En les sessions psicomotrius es donen tres temps essencials, juntament

amb els rituals d'entrada i sortida.
• Rituals d'entrada:
Físicament estarà definit per uns bancs on els nens poden asseure's
un moment abans de començar i mirar tota la sala. Aquest moment
produeix en el nen un enorme desig per començar. Ho aprofitarem
per canalitzar el treball del dia segons el programa.
• Sessió:
La primera part, dedicada a l'expressivitat motriu, se centra en el

cos, l'imaginari i el joc simbòlic, mitjançant activitats de seguretat
profunda i de plaure sensoriomotor.
La segona part, destinada a explicar una història, té com a finalitat

mobilitzar imatges amb el cos en repòs. Aquesta estratègia ajuda al
nen a no quedar atrapat en la seva expressivitat motriu i afavoreix la
descentració.
La tercera, viscuda en el segon dels espais indicats anteriorment, es

dedica a proporcionar al nen activitats tals com construir, dibuixar,
treballar amb la plastilina o fer collages, permetent-li distanciar-se
del que ha viscut.
• El ritual de sortida:
Indica la fi de la sessió, la separació, i prepara el pas del nen a un

altre espai, a altres activitats i a altres persones. És un bon moment
per parlar de l'esdevingut durant la sessió i per manifestar l'emoció
del realitzat, què és el que més li ha agradat, per què... Aquest
ritual té per objecte centrar al nen després d'una activitat, perquè
pugui seguir les sessions de les classes següents sense una excitació
excessiva.
1.5.4. Intervenció en la deficiència auditiva
Quan un nen presenta una deficiència auditiva, necessàriament minva la

interacció comunicativa. Això fa necessari que, des del principi,
s'introdueixin estratègies de comunicació que donin resposta a les dificultats
d'input i d'output sensorial del nen amb problemes auditius.
Segons Isabelle Monfort Suárez (2003): «Atès que es tracta d'una dificultat
relacionada amb l'accés és possible, mitjançant una estimulació precoç
adaptada, mantenir nivells de desenvolupament cognitiu, emocional i
comunicatiu adequats a la seva edat cronològica.»
«… els nens que es diagnostiquen de sordesa severa-profunda durant els

primers mesos de les seves vides, poden adquirir una comunicació gestual i
vocal alhora que desenvolupar nivells lingüístics, seguint les mateixes (o
molt similars) etapes cronològiques que els seus companys oïdors.»
En l'actualitat, les ajudes tècniques vinculades a l'implant coclear i a

audiòfons digitals permet aconseguir un acceptable nivell funcional
d'audició, especialment si hi ha un diagnòstic precoç.
La intervenció amb nens que presenten dèficit auditiu en edats infantils

requereix:
- Un diagnòstic precoç
- La implicació de tots els professionals en una labor conjunta
- L'engegada de programes vinculats a la família i l'escola
En la posada en marxa del programa se segueix un procés:
Observar com sent i com es comunica (registres).

Estimular la seva audició: aprendre a sentir, ja que els sons poden ser
diferents; identificar els sons; sentir el que passa en la vida; sentir la
veu.
Estimular la seva veu: imitació recíproca.
Respondre de forma adequada: comunicar visualment. Per exemple:
M'entén i em diu coses Ho diu també amb la boca. Ja se li va entenent:
ell parla.
Reconèixer les paraules.
Xerrar.
Aprendre a llegir.
1.5.5. Intervenció educativa amb superdotats
L'objectiu de la intervenció en nens superdotats és optimitzar el potencial

que té. Per a això, són molt importants els denominats grups de suport. Els
programes per a nens amb sobredotació han de ser innovadors i creatius
perquè aquests nens posseeixen un pensament productiu més que
reproductiu.
En l'actualitat, es parteix de tres models educatius diferents per atendre a

nens superdotats: l'agrupament, l'acceleració i l'enriquiment.
Dins de l'acceleració, una de les formes que s'adopta és la de flexibilització

curricular. Aquesta forma educativa consistent a avançar al nen a un curs
escolar més alt que no li correspon per la seva edat. L'acceleració dóna als
superdotats l’oportunitat de treballar amb un major interès. No obstant
això, és molt important que es tingui en compte l'adaptació social al grup
de nens majors que ell. Si l'acceleració consisteix a ensenyar el mateix però
en un temps més ràpid, poden produir, en algunes ocasions, desajustos
socials i emocionals.
En fer l'acceleració, en opinió d'investigadors internacionals, han d'adoptar-

se les següents mesures:
- El nen ha d'estar psicològicament preparat per al canvi.
- El nen ha d'estar madur física i emocionalment.
- El nen no ha de ser accelerat en més d'un any, encara que, recentment,

l'Audiència Nacional ha declarat il·legal l'Ordre Ministerial que impedeix
als menors superdotats promocionar més d'un any en cada etapa
educativa.
- El nen ha de ser realment capaç de fer un treball escolar més avançat.
- Els professors de les classes a les quals el nen accedeix han de tenir una
actitud positiva davant l'acceleració..
L'acceleració és el model més fàcil d'emprar i el mètode menys costós,

doncs no es requereix personal especialitzat ni recursos extraordinaris. La
conclusió és que l'acceleració produeix en els superdotats moderades o
importants millores acadèmiques i no sembla tenir un impacte negatiu en
l'autoestima.
És normal acceptar una forma moderada d'acceleració que consisteix a

reduir el temps total de l'educació normal en un o dos anys.
1.6. La integració escolar de nens amb necessitats educatives en

l'edat infantil
Des de 1981, la integració dels nens amb deficiències a les aules ordinàries
és un fet. Aquesta va suposar, al seu moment, un important avanç, no
només en la forma d'entendre l'escola, sinó en la forma d'entendre les
deficiències en el seu aspecte humà. Es reconeixia que les diferències
interindividuals existeixen i han existit abans. Es pren consciència que tots
els nens són diferents, només varien algunes coses pels quals presenten
problemes. Neix l'escola integradora.
• Procés d'integració escolar:
En el marc establert per la LOGSE, s'entén per alumne/a amb necessitats

educatives especials aquells/as que requereixin, en un període o al llarg
de tota la seva escolarització, determinats suports i atencions
educatives específiques per patir discapacitats físiques, psíquiques o
sensorials, per manifestar trastorns greus de conducta, o per estar en
situacions socials o culturals desfavorides.
Les administracions educatives garanteixen l'escolarització d'alumnes/as

amb necessitats educatives especials als centres, mantenint una
distribució equilibrada d'ells/as, considerant el seu nombre i les seves
especials circumstàncies, de manera que desenvolupi, eficaçment, la
finalitat integradora.
• Factors que afavoreixen la integració:
- La col·laboració familiar
- La formació del professorat
- Una coordinació eficaç amb els equips d'atenció primerenca municipals
- Disposar de recursos materials adequats
- Especialistes qualificats
CONCLUSIONS
Molts dels problemes d'aprenentatge que presenten els nens en edat escolar
estan vinculats al desenvolupament i tenen el seu origen en la infància. La
major part d'ells són trastorns permanents. No obstant això, són
susceptibles de millores significatives si s'intervé en el temps adequat amb
els mitjans i mètodes idonis.
Avui dia, l'escola compta amb professionals qualificats que, des d'una
perspectiva multidisciplinària, estan en condicions de donar respostes
vàlides als diferents problemes d'aprenentatge.
2. Guia de necessitats educatives especials.
En aquest apartat es presenten a manera de guia un resum d'alguns de les

síndromes, trastorns o situacions que es presenten amb major freqüència a
l'Educació Infantil i que donen origen a necessitats educatives especials.
L'objectiu de les mateixes és oferir una informació elemental i bàsica sobre

cadascun dels trastorns o síndromes tractades, i s'estructuren en forma de
fitxes amb diferents apartats en els quals s'inclou bibliografia bàsica perquè el
professional interessat pugui aprofundir en el tema. Les fitxes tenen els
següents apartats:
a) Informa sobre característiques molt generals de cada síndrome o

situación
b) Recull a manera d'orientació els aspectes positius i les competències

que solen estar més preservades en cada trastorn o situació.
c) Dóna informació sobre les dificultats més comunes a les quals haurà
de respondre's.
d) Ofereix pautes d'intervenció per al treball escolar recollint en cada

situació aspectes més rellevants per a la programació de l'aula o
para l'Adaptación Curricular Individual.
e) Informa sobre bibliografia que tracta en major profunditat el tema.
Al llarg del document s'ha abordat les dificultats de l'edat infantil fent una
descripció de necessitats educatives deslligades dels dèficits o síndromes
concretes que les poguessin produir. Sabem que unes mateixes necessitats
educatives que si donin en l'evolució dels nens i nenes poden provenir de
múltiples causes o tenir el seu origen en trastorns diferents. D'altra banda,
des de l'escola es tracta de donar respostes a les necessitats educatives
especials que apareixen independentmentde l síndrome específica que les
pugui originar. Per aquestes raons s'ha optat per fer una descripció de
necessitats educatives i per les quals s'han anat proposant la resposta que pot
donar-se des de l'escola independentment de la causa que les origina.
No podem deixar de considerar, no obstant això, que existeixen síndromes

concretes que en si mateixos s'associen i s'acompanyen de necessitats
educatives concretes.
Indubtablement, també en els nens i nenes que tenen una mateixa síndrome o
trastorn hi ha diferències individuals que marquen trajectòries i evolucions
diferents, no tots són iguals ni es comporten de la mateixa manera, però sí
pot indicar-se un patró de desenvolupament peculiar i característic de cada
síndrome, que comporta unes necessitats comunes.
Les primeres preguntes que sorgeixen als educadors quan es troben amb un
nen o una nena amb necessitats educatives especials, estan relacionades amb
aspectes que tenen a veure amb la problemàtica individual d'aquests nens
d'una banda, i també con les condicions escolars més idònies per respondre i
potenciar el seu avanç
Sorgiran preguntes d'aquest tipus:
Quin problema té?
Com són els nens i nenes que tenen aquest tipus de trastorn?
Com és el seu desenvolupament i el seu avanç?
Les seves característiques especials obliguen a variar els mètodes

pedagògics?
Quins aspectes li resulten de major interès i de major facilitat per

aprendre?
Quines són les coses que li agrada fer, la qual cosa li agrada o li resulta
de major facilitat?
Quines són les activitats que li resulten més exitoses?
De quina forma podem ajudar-li a progressar i superar les seves

dificultats?
A fi de respondre a aquests interrogants, i respectant sempre en primer lloc a

cada nen i nena com a persona que té la seva individualitat i la seva pròpia
evolució independentment del seu trastorn, es tracta de perfilar les
característiques pròpies d'algunes minusvalies o trastorns que apareixen a
l'escola infantil. Les fitxes que s'inclouen a continuació recullen de forma
esquemàtica i a manera de guia característiques generals pròpies de cada
minusvalidesa o trastorn, les necessitats educatives i les pautes d'intervenció
educativa d'alguns trastorns o situacions que són més habituals en aquest cicle
educatiu. Tenint present que cada nen i nena és una individualitat amb la
seva peculiar manera de ser i d'aprendre es presenten pautes de caràcter
general qui tenen la intenció d'orientar als educadors per respondre a les
necessitats que es presenten.
A l'hora de seleccionar els trastorns a incloure en aquest apartat s'ha optat

per recopilar aquells que, o bé són freqüents en aquest cicle educatiu amb el
retard en el control d'esfínters, o són menys freqüents però són especialment
greus per als nens que ho pateixen com és el maltractament infantil.
S'inclouen també les situacions de l'entorn que acompanyen al nen o nena
amb necessitats educatives especials: la família i el professorat.
Les guies que s'inclouen són:
- El nen i la nena amb Síndrome de Down

- El nen i la nena amb retard global del desenvolupament
- El nen i la nena amb Autisme
- El nen i la nena amb dèficit visual
- El nen i la nena amb dèficit auditiu
- El nen i la nena amb discapacitat motora
- El nen i la nena amb retard en el control d'esfínters.
- El nen i la nena d'una minoria ètnica o cultural marginada
- El nen i la nena que sofreix maltractament.
- La família que té un fill o filla amb necessitats educatives especials
2.1. El nen i la nena amb Síndrome de Down
Característiques
- El nen o la nena amb Síndrome de Down presenta en els seus

primers anys un desenvolupament que segueix, en termes generals,
patrons evolutius molt similars als de la resta dels nens i nenes.
- No obstant això, mostra notables peculiaritats en diversos aspectes del

comportament en els quals sí tenen diferències qualitatives que cal
atendre de forma diferenciada.
- La Síndrome de Down apareix de vegades associat a altres problemes

entre els quins son tan comunes les malformacions cardíaques i els
dèficits visuals o auditius.
Quines coses els agrada i fan bé?
- Tenen una bona percepció emocional de l'altre. Són nens i nenes amb
una bona empatia que els facilita la socialització i la relació social amb
els altres nens i nenes i amb els adults.
- Estan molt capacitats per a la imitació, tant en les situacions

individuals, com la imitació de pautes i normes que s'estableixen en el
grup, el quin és molt aprofitable per l'aprenentatge.
- Tenen, en general, una bona comprensió lingüística, que els permet
desembolicar-se bé en l'entorn i comprendre les situacions socials en
què es troben.
- Tenen bona percepció i memòria visual que facilita les tasques

d'associació, el reconeixement de formes, les tasques gràfiques, etc,
molt aprofitables per a l'inici de la lectura i escritura.
- Adquireixen gust pel treball quan se'ls entrena i se'ls ensenya

degudament.
- Per regla general tenen una bona capacitat per adaptar-se a l'entorn
escolar, especialment si se'ls donen pautes i temps suficient.
Quines dificultats tenen?
- En general, presenten majors dificultats en les habilitats expressives

que en les habilitats de tipus comprensiu. Els resulta més difícil
l'expressió del llenguatge i sol ser habitual el retard del mateix, mentre
que la capacitat per comprendre el llenguatge verbal és
qualitativament millor.
- En relació a l'expressió motriu, solen tenir majors dificultats en la

motricitat fina, en l'ús d'instruments escolars (pintures, tisores, ...,),
en l'adquisició de destreses fines (lligar i deslligar, ...,) i necessiten un
major entrenament en aquests aspectes
- Solen tenir majors dificultats en la percepció i memòria auditiva que

en la visual per la qual són més hàbils. D'aquí la seva facilitat per a
l'adquisició d'aprenentatges quan els mateixos s'efectuen principalment
per la via visual més que per l'auditiva.
- Probablement tenen dificultats per treballar sols i per seguir

instruccions donades al grup de forma general.
- Poden tenir dificultats de concentració o per mantenir l'atenció durant

un temps en un joc o una tasca.
Com li podem ajudar?
- En general, els objectius i continguts del 2ºn cicle de la Etapa Infantil

són els adequats per al treball escolar d'aquests nens i nenes, però en
alguns casos poden necessitar més temps per aconseguir-los.
- Les activitats, situacions i el tipus d'interaccions que es produeixen a

l'aula són d'una gran riquesa per al desenvolupament social,
comunicatiu i cognitiu d'aquests nens i nenes.
- Se sap que tenen millors resultats en l'aprenentatge quan la tasca se'ls
presenta amb ajudes visuals com a fotografies, dibuixos, senyals,...etc
quan el llenguatge verbal va acompanyat a més de llenguatge
expressiu, manual o gestual.
- Compensant aquests aspectes
Atenció, Percepció i Motivació exercitant tasques de:
Associació d'iguals, emparellament d'objectes, dibuixos,...
Classificació
Selecció dels iguals, les semblances,...,
Nomenar objectes, accions,...,
Habilitats d'autonomia.
Desenvolupament del llenguatge expressiu.
Habilitats motrius.
Desenvolupament d'hàbits d'atenció
- Amb aquestes pautes d'intervenció i ajuda
Realitzar diferents activitats per aconseguir un mateix objectiu.
Proposar activitats curtes.
Utilitzar el reforç social: sonriure, mirar-li, estar al seu costat en

la tasca, etc.
Iniciar les activitats des d'un nivell màxim de facilitació.
Adequar el material que s'utilitza en les activitats de manera

que es faciliti la percepció visual.
Usar reforços visuals que centrin el seu interès com a targetes,

senyals, fotos.
Simultaneijar l'ajuda física amb instruccions verbals i el

modelatge en algunes de les activitats
2.2. El nen i la nena amb retard global en el desenvolupament
Característiques
- Els nens i nenes amb retard global en el seu desenvolupament tenen en

aquesta etapa educativa una evolució retardada que, no obstant això,
segueix patrons evolutius molt similars a la resta dels companys de la
seva edat.
- El característic del retard generalitzat és que no afecta de forma

exclusiva a una àrea concreta, sinó que són totes les àrees del seu
desenvolupament intel·lectual, afectiu i social les que estan
retardades.
- En molts casos, amb la convenient estimulació, adquireixen pautes

evolutives i un ritme similar al de la seva edat doncs es tracta solament
d'un retard en l'adquisició de capacitats i destreses.
- En altres casos, encara amb els avanços aconseguits, aquest retard

maduratiu, mostrarà en edats futures un dèficit de capacitat
intel·lectual
- Solen tenir respostes molt positives a la interacció social i a

l'aprenentatge quan es proposen activitats ajustades al seu nivell
maduratiu.
- Aprenen més fàcilment quan s'utilitza juntament amb l'estimulació

verbal la via visual com a reforç per a la comprensió dels missatges.
- Els agrada que se'ls reforci totes les realitzacions positives per petites
que aquestes siguin.
- Com a qualsevol nen els agrada l'activitat, els jocs, explorar objectes,
moure's a l'espai, però és necessari adaptar els programes, temps i
ritmes de les activitats al seu nivell maduratiu.
Quines dificultades tenen?
- Les seves dificultats són globals i afecten diferents àrees del

desenvolupament; sorgeixen desfasaments en el coneixement,
coordinació i control del propi cos.
- Poden tenir tendència a aïllar-se del grup quan la interacció amb els
iguals els resulta especialment difícil, tret que es posin en aquestes
ocasions mesurades que els faciliti la relació social.
- Les seves estratègies per reorganitzar i entendre de manera adequada

les demandes de l'entorn social, mantenir i dirigir l'atenció, organitzar
la informació i adaptar la conducta poden estar més retardades i
afectar a la manera de realització d'algunes de les tasques escolars.
- El nivell de motivació cap a les activitats pot veure's afectat per una
insuficient comprensió verbal, per hàbits d'atenció que no estan
suficientment instaurats o per la pròpia dificultat de la tasca que se li
proposa.
- Solen presentar un retard en la formació de conceptes i per establir

categories, classificacions, relacions entre els objectes, fets, etc.
- L'àrea de llenguatge tan comprensiu com a expressiu pot estar més o

menys retardada, especialment quan no hi ha suport del context.
Com els podem ajudar?
- L'habitual en aquests casos és que tant l'organització de l'aula com els

objectius del segon cicle de l'Etapa Infantil, siguin els adequats; no
obstant això, serà necessari seqüenciar i adaptar els continguts i
activitats tenint en compte els seus aprenentatges previs.
- Se'ls ha de donar major temps perquè aprenguin i perquè puguin

interpretar i comprendre l'entorn en el qual es desemboliquen, els
objectes, les persones, el seu propi cos, etc.
- S'han de plantejar activitats adequades al seu nivell de competència,
degudament seleccionades i esmicolades en seqüències senzilles.
- Potenciant els següents aspectes
El coneixement del propi cos i el desenvolupament a l'espai.
Les habilitats motrius a través de l'estimulació psicomotriu i el

joc
Les habilitats d'autonomia.
La manipulació, experimentació i diferenciació d'objectes i

espais
La formació de conceptes com:
Associació de coses iguals
Emparellament d'objectes, dibuixos, lotus,...
Classificació de formes, grandàries, colors, etc.
Diferenciació d'objectes segons l'ús, característiques, etc.
Proporcionant-los ajuda física encaminada a sostenir, guiar o

donar-li suport perquè pugui realitzar l'activitat.
Estructurant les activitats, el temps i l'espai de forma consistent

perquè pugui interioritzar les nocions espaci-temporals.
Plantejant activitats que estiguin a la seva zona de

desenvolupament i en les quals hi hagi mínimes possibilitats
d'error.
Treballant a través del modelatge i la imitació quan és

necessari.
Assegurant-nos que comprèn les situacions i utilitzant un

llenguatge ajustat al seu nivell perquè pugui comprendre'ns.
Aprofitant les situacions de joc, psicomotricitat i expressió per

treballar els conceptes bàsics.
Parlant sobre fets recents, successos concrets o en presència

dels objectes.
Recorrent a ajudes visuals i gestuals que els permeti realitzar les

tasques amb èxit.
Valorant les seves adquisicions d'aprenentatge i els seus èxits
Portant una coordinació amb la família i les persones que

col·laboren en la seva atenció.
Acordant els dies en els quals es tindran reunions amb la família

per veure els avanços i/o dificultats que puguin sorgir.
Col·laborant tots els professionals que participen en la seva

atenció, tutora, auxiliar, consultora, etc., en la presa de
decisions respecte al pla de treball o adaptació curricular, etc.
2.3. El nen i la nena amb Autisme
Característiques
- L'Autisme és un trastorn profund del desenvolupament caracteritzat

per alteracions importants en el comportament, en la comunicació
social i en el desenvolupament cognitiu, que es donen de forma
simultània
- Sovint els nens i nenes amb autisme tenen a més retard mental i,
encara que pugui ser molt diferents entre si, tots ells tenen moltes
dificultats per aprendre i relacionar-se.
- En major o menor grau afecta a l'un per mil dels nens i nenes i es deu a
malalties diverses relacionades amb el desenvolupament cerebral.
- Tenen una profunda falta de comprensió del món social, que els
dificulta el contacte afectiu amb altres persones, saber el que l'altre
pensa i sent, per la qual cosa els resulta molt difícil establir relacions i
interactuar amb els altres.
- Els seus interessos són molt limitats i rutinaris presentant moviments

repetitius i una incapacitat per gaudir del joc i l'activitat imaginativa.
- Tenen moltes dificultats per comunicar-se i utilitzar eficaçment el

llenguatge parlat o el de la mímica i encara que alguns arriben a
desenvolupar-ho, el seu llenguatge és peculiar, amb estereotipus
verbals, que poques vegades utilitzen per expressar emocions i idees.
- Amb atenció adequada tenen progressos a mesura que es van fent
majors, però la majoria necessitarà suports i serveis adequats que
millorin la seva qualitat de vida.
- Les activitats que en la seva realització no es requereix capacitats altes

de comunicació verbal o social com són les activitats d'emparellament,
associació, manipulació i construcció, etc.
- Alguns nens i nenes amb autisme tenen desenvolupades determinades

habilitats com a capacitat per la lectura, escriptura, habilitats
numèriques o memòria mecànica, etc.
- Per a la major part dels nens i nenes amb autisme la música és una
activitat grata que pot ser molt útil com a recurs escolar i com a ajuda
per estructurar l'espai i el temps.
- Els nens i nenes autistes, en mancar de competències necessàries per

al desenvolupament social i comunicatiu, tenen dificultats per imitar,
per entendre el que pensen els altres i per comprendre les normes
socials de l'entorn.
- La seva comunicació és deficitària pel que el seu rendiment és pitjor
en aquelles activitats que requereixen un alt grau de competència
comunicativa.
- Els resulta difícil realitzar jocs simbòlics en els quals han d'imaginar
situacions i representar diferents papers.
- Poden presentar problemes de tipus conductual sobretot per falta de

competències socials per comprendre l'entorn o per tenir un retard en
l'adquisició d'hàbits d'autonomia bàsics, com a alimentació, control
d'esfínters, etc.
- Tenen dificultats per organitzar el temps i entendre les claus

lingüístiques de l'entorn, predir els esdeveniments, entendre les
emocions i expressions dels altres, etc.
- Els resulta difícil interactuar i mantenir una atenció compartida amb

una altra persona, poder mirar junts un objecte, intercanviar
expressions de grat o desgrat sobre una cosa, etc.
- A través de l'atenció educativa a l'aula ordinària
Adaptant l'organització de l'aula, que ha de tenir les indicacions, claus i

informacions convenients perquè pugui orientar-se en ella. Per
exemple, utilitzant símbols que indiquen cada racó, fotografies de
diferents activitats, gràfics per al temps, etc.
Indicant de forma clara, mitjançant fotografies o dibuixos les

seqüències temporals de les diferents activitats que es realitzen al llarg
del dia.
- Intensificant el treball a les àrees de:
Hàbits d'Autonomia bàsics: alimentació, condícia, control

d'esfínters,..., per afavorir la seva integració i evitar possibles
problemes conductuals que la falta d'aquests hàbits puguin originar.
Atenció amb activitats curtes, estructurades, simples i clares perquè

pugui millorar-se.
Manipulació i exploració adequada dels objectes.
- Augmentant la possibilitat de compartir l'atenció
Realitzant jocs interactius propis de l'edat infantil: cu-cu, amagar i

buscar, falta alguna cosa, on està, donar menjar a les nines, etc.
Amb cançons i jocs en els quals calgui imitar accions.
Ensenyant-li i mirant amb el nen o nena objectes, dibuixos, joguines

mòbils, musicals, etc.
Millorant la comprensió de l'entorn i les respostes socials
És important realitzar observacions sobre com es comunica, quan, en

quines situacions, amb quines persones, etc; encara que no tingui una
comunicació verbal, s'ha d'aprofitar qualsevol conducta comunicativa
per potenciar-la i fer-la útil i funcional.
Hem de presentar-li un entorn coherent, ordenat, estructurat, en el

qual succeeixin coses que pugui preveure, amb rutines que, arribat un
moment, caldrà interrompre per afavorir la comunicació.
Estructurant les activitats, el temps, l'espai i els materials de manera

que es pugui predir el que va a succeir.
Sent clars en les emocions de manera que s'entenguin..
Exagerant les emocions i expressions.
Treballant a través de la imitació.
Evitant la parla excessiva que pot confondre al nen o a la nena.
Utilitzant un llenguatge senzill i ajustat al seu nivell perquè pugui ser

comprensible.
Parlant sobre fets recents, successos concrets o en presència dels

objectes.
Recorrent a ajudes visuals i/o auditives com a música, timbres, etc.

que puguin aclarir la comprensió dels missatges.
- Portant una coordinació amb la família i les persones que

col·laboren en la seva atenció.
Pot ser d'utilitat portar un quadern de "successos" entre l'escola i

família on s'anoten els detalls de cada dia. Acordar els dies en què
periòdicament es revisaran amb la família els avanços i/o dificultats
que puguin sorgir, participant tots els professionals que intervenen en
la seva atenció: tutora, auxiliar, consultora, etc., en la presa de
decisions sobre l'adaptació curricular o atenent-li en el seu pla de
treball.
2.4. El nen i la nena amb dèficit visual

Característiques
- Els nens amb dèficit visual o ambliopia tenen un desenvolupament

similar al dels vidents de la seva mateixa edat sempre que el seu mitjà
sigui semblat i hagin rebut l'estimulació primerenca suficient.
- La ceguesa per si mateixa no causa problemes intel·lectuals o de

maduració, encara que sí han de ser ateses les necessitats i
peculiaritats del seu desenvolupament.
- El coneixement i les experiències que tenen del món estan

condicionades per les formes d'accedir al mateix; les seves
experiències són verbals, auditives, tàctils, olfactòries,..., i la
representació mental que van construint del que els envolta és diferent
a com la construeix el nen i la nena vident.
- La manca de suficient estimulació visual pot convertir-los en nens

excessivament tranquils i poc demandants ja que per a ells no existeix
allò que no poden experimentar amb el seu cos; cal establir una
mediació entre l'entorn i ells per evitar moviments estereotipats,
ecolàlies, itc.
- Molts d'aquests nens i nenes tenen restes visuals que cal optimitzar al
màxim i necessiten que s'utilitzi més d'una modalitat sensorial per
estimular-los i motivar-los.

- Com qualsevol persona prefereixen aquelles activitats per les quals
posseeixen mecanismes de resposta adequats.
- Poden desenvolupar bones estratègies d'exploració tàctil que els

permet aïllar els trets distintius dels objectes i identificar-los.
- L'oïda els diu part del que el sistema visual no els pot oferir, sent una
via que els ajuda a tenir èxit si es desenvolupen convenientment.
- En els nens i nenes petits les claus que reben per via auditiva han de
complementar-se amb l'experiència tàctil, ambdues percepcions
ajuden a identificar els objectes, a localitzar-los a l'espai i a descobrir
la seva permanència. El so és facilitador cuando hi ha hagut contacte
tàctil previ.
- La noció de permanència de l'objecte a l'espai s’adquireix més tard

que en un nen vident, ja que ha de fer-ho només a través de la
percepció tàctil i auditiva.
- Poden tenir retard en la mobilitat si no se'ls anima a explorar, a buscar

i a dirigir-se cap als objectes i les persones que estan propers però que
no poden percebre visualment.
- Encara que les seves competències verbals es desenvolupen bé poden

necessitar més temps per descriure les accions de les persones i els
objectes externs a ells mateixos.
- Tenen dificultat per accedir, processar i representar informacions que

es recullen en còdis gràfics; s'ha de tractar d'aprofitar les seves restes
visuals i substituir la informació visual per percepció tàctil i auditiva.
- Assegurant-nos del bon aprofitament de les seves restes visuals, si n'hi

ha, i fomentant a través d'ells l'exploració dels objectes.
- Oferint-los codis alternatius, que els permetin accedir a la informació

cultural del medi, ja que els suports habituals com la lectoescriptura,
les imatges, etc., resulten insuficients si no tenen l'adaptació i
l'augment necessari per a cada nen i nena.
- Desenvolupant pautes d'exploració tàctil i psicomotora per aprendre

sobre el món dels objectes, per descobrir-los i manipular-los.
- Afavorint la utilització activa de totes les parts del cos que desitgin,
donant-los oportunitats d'acció i interacció que li proporcioni una
experiència adequada amb el mitjà físic i social i un desenvolupament
creixent de la seva autoestima.
- Donant-los el temps necessari per a la realització de les tasques.
- Donant-los ajuda específica a aspectes del desenvolupament en els

quals la falta de visió constitueix un problema.
2.5. El nen i la nena amb dèficit auditiu
Característiques
- Deim que alguns subjectes tenen sordesa profunda quan la seva

audició no és funcional per a la vida ordinària i no els possibilita
l'adquisició d'un llenguatge oral.
- Alguns nens i nenes tenen sordesa postlocutiva, ja que l'han adquirit

després d'haver tingut experiència de llenguatge oral o després de
parlar pel quin disposen d'estructures lingüístiques que els seran de
gran utilitat per al desenvolupament del llenguatge oral.
- Es parla d'hipoacúsia quan l'audició és deficient i, amb pròtesi o sense

ella, tenen una audició més o menys funcional per a la vida. El seu
dèficit els permet adquirir llenguatge per via auditiva, si bé presenten
deficiències d'articulació, lèxic i estructuració, que seran majors o
menors en funció del grau d'hipoacúsia o pèrdua auditiva.
- Pot realitzar i gaudir amb totes les activitats quotidianes sempre que
se li doni informació individual suficient i de forma adequada perquè
comprenguin el que succeeix a la seva al voltant.
- Realitzen ben totes aquelles activitats el suport de les quals per

participar en elles no depengui del sentit de l'oïda.
- Els agrada i estan particularment dotats per a aquelles activitats

basades en la percepció visual, l'expressió corporal, l'atenció, la
representació visual i gràfica del món extern, etc.
- Les activitats vibro-tàctils com a jocs de ritme realitzats amb

instruments de percussió els agraden de forma especial doncs, encara
que no percebin auditivament, sí poden percebre a través de
moviments vibratoris.
- Totes les dificultats estan en funció del tipus, grau i moment

d'aparició de la sordesa, però principalment la seva dificultat és
l'adquisició del llenguatge oral de forma espontània.
- La dificultat principal és la comprensió i expressió del llenguatge oral i

com a conseqüència es dóna una falta de comprensió del món
circumdant, ja que gran part de la cultura s'adquireix mitjançant la
percepció auditiva.
- Poden sorgir dificultats per anticipar fets i respostes, per simbolitzar i

adquirir conceptes de tipus abstracte, els quals no té una referència
visual sinó que se sustenten en una estructura de llenguatge.
- Potenciant al màxim les restes auditives i ensenyant-los a utilitzar-los

per evitar l'aïllament.
- Afavorint tot tipus de comunicació utilitzant un codi de comunicació

comuna juntament amb els sistemes complementaris al llenguatge
oral, alternatius (llenguatge de signes) i/o augmentatius (llenguatge
bimodal), i les ajudes tècniques útils per a cada cas.
- Necessiten una rehabilitació del llenguatge oral de forma continuada i

ajuda logopèdica
- S'ha de cuidar la pronunciació, expressió, vocabulari i estructura de

llenguatge quan parlem amb ells o per a ells, de manera que l'input
lingüístic els arribi en condicions òptimes.
- Ensenyant a la resta del grup a parlar-los dirigint-se a ell o ella, sent

expressius en els seus gestos o ensenyant-los signes si s'ha optat per un
llenguatge augmentatiu o alternatiu.
- Utilitzar estratègies visuals, ja que sabem que la via de comunicació

preferent per al nen i la nena amb sordesa es realitza a través de la
percepció visual.
- Les ajudes tècniques, i entre elles les pròtesis auditives, són de gran
ajuda per a molts nens i nenes amb sordesa, per la qual cosa s’ha
d'afavorir al màxim el seu ús, ensenyant-los la seva cura i
manteniment.
- Tenint en compte les següents pautes d'intervenció
No començar amb una explicació sobre el que han de realitzar

sinó amb una demostració del que volem que facin o qui
entenguin.
Dirigir la seva atenció de manera que puguin mirar-nos de front

quan parlem i situant-los o situant-nos en un lloc des del qual
sigui còmode veure la cara i les expressions del tutor, la tutora o
dels nens que parlen.
La pronunciació de molts fonemes i paraules no són visibles a

través dels llavis pel que cal ajudar-se de gestos significatius i
expressió corporal.
S'ha de tenir en compte que l'atenció i l'acció no són simultànies

com en el cas dels nens i nenes oïdores, per la qual cosa caldrà
preveure un augment de temps per realitzar algunes accions i
per expressar-se.
2.6. El nen i la nena amb discapacitat motora
Característiques
- La discapacitat motora pot tenir el seu origen en variades disfuncions

que produeixen trastorns diversos i complexos, sent major o menor en
funció de la gravetat de la lesió, del moment en què aquesta s'ha
produït i del lloc de l'afectació.
- Pot ser originada per alteracions en els músculs i articulacions

(distròfia), alteracions en els nervis motors, en la medul·la espinal
(espina bífida) o en el cervell (paràlisi cerebral).
- Els trastorns més freqüents afecten la postura, el moviment i

l'autonomia personal, donant lloc a problemes d'equilibri, malaptesa en
els moviments fins, alteracions en la sensibilitat del tacte, falta de
control d'esfínters, etc.
- Quant els trastorns són més greus pot veure's afectada la capacitat per
a la marxa, la prensió i la parla, donant lloc a dificultats en l'adquisició
o incapacitat per a la mateixa.
- Hi ha casos lleus en els quals les activitats motores poden realitzar-se

com tan sols petites disfuncions.
- Per a un nen o nena amb discapacitat motora és important que tingui

l'oportunitat de madurar juntament amb els altres, que pugui jugar,
aprendre i viure en un ambient normalitzat.
- En molts de casos les capacitats intel·lectuals d'aquests nens i nenes

són totalment normals i poden adquirir una comprensió acceptable del
llenguatge i del que succeeix al voltant, encara que tinguin problemes
importants en l'expressió i per fer-se entendre.
- Quan se'ls presenten les tasques de forma adequada i poden respondre

a elles de manera satisfactòria reaccionen de forma molt positiva
davant els seus èxits.
- Poden gaudir i participar de situacions de joc i de relació amb els

altres sobretot si no estan en un ambient restringit i se'ls possibilita
interaccions riques i variades.
- Els resulta costós controlar els seus moviments i la seva postura per
realitzar activitats de motricitat fina.
- En molts casos els és impossible aconseguir la relaxació muscular fins i
tot quan estan en repòs, sent necessari un gran esforç per realitzar el
moviment desitjat.
- Tenen dificultats en l’organització espacial i en la representació

mental de la successió de moviments per realitzar una acció.
- Les dificultats que poden tenir en la coordinació automàtica de

moviments oculars provoquen un aprenentatge més lent d'aquelles
activitats que suposen un acostament a la lectura i escriptura.
- Poden tenir dificultats més o menys importants en l'expressió parlada

per mala coordinació de la respiració i dels òrgans fonoarticulatoris. En
els casos d'una afectació motriu greu els será impossible utilitzar la
parla com a mitjà per comunicar-se.
- A causa de la seva falta de mobilitat tenen menys experiències

d'interacció amb l'entorn físic i social, de manipulació dels objectes,
per incidir sobre els fets i els objectes a través d'altres persones, per
intercanviar experiències socials, etc.
- Els nens i nenes que no tenen llenguatge presenten serioses dificultats

en l'adquisició de la lectura a causa del desenvolupament incomplet
del seu llenguatge.
- Moltes de les experiències perceptives i sensorials estan vetades per a

ells, per la qual cosa tenen dificultades per adquirir conceptes bàsics
relatius a l'espai, al temps i a les característiques dels objectes.
- S'ha de potenciar al màxim la seva autonomia facilitant-los el control

dels moviments i de la seva postura, que aniran adquirint a mesura que
organitzen, desenvolupen i adquireixen noves habilitats.
- Respectant el seu ritme lent d'actuació, donant-los temps suficient i

esperant les seves respostes sense avançar-nos a resoldre la situació
amb la nostra expressió.
- S'ha d'aprofitar el potencial oral dels nens i nenes que poden adquirir
llenguatge, potenciant-ho per facilitar l'aprenentatge de diferents
continguts, encara que presentin errors en l'articulació, entonació,
ritme, etc.
- Aprofitant al màxim els moviments residuals per a l'autonomia personal

i l'aprenentatge.
- Posant al seu abast objectes, joguines, imatges, etc. amb la finalitat

que arribin a establir relacions de contingència i puguin accedir a la
representació mental dels objectes.
- Facilitant l'accés al currículum.
Eliminant les barreres arquitectòniques mitjançant rampes o

elevadors i condicionant l'edifici amb baranes, ampliant
l'amplària de portes, adaptant banys, etc., de manera que es
faciliti el desplaçament autònom al centre.
Adaptant el mobiliari escolar de l'aula infantil de manera que se

li faciliti el desplaçament i que pugui estar assegut
convenientment, modificant l'altura de la pissarra o mirall, amb
seients antilliscants perquè no rellisqui, adaptant el respatll de
la cadira, amb taulers amb la inclinació adequada, etc.
Adaptant els materials didàctics que s'usen a l'aula per facilitar

la manipulació dels mateixos, mitjançant suports, superfícies
magnètiques, antilliscants, etc.
- Facilitant-los la Comunicació amb l'entorn.
Atenent tots els senyals de comunicació que de forma

intencional realitzen a través de gestos propis, ja sigui amb el
cap, les mans, els ulls o tot el cos.
Observant i aprofitant possibles conductes comunicatives com a

gestos, mirades, sons, etc., amb la finalitat d'atribuir-los un
contingut que les faci significatives.
En el cas dels nens i nenes que no tenen llenguatge verbal s'ha

d'iniciar l'ús de sistemes alternatius que els serveixin per
comunicar-se amb l'entorn. Si la seva parla és difícil de
comprendre és necessari proporcionar-li un sistema augmentatiu
de comunicació i decidir les ajudes tècniques que puguin ser-li
d'utilitat.
2.7. El nen i la nena amb retard en el control d’esfínters
Característiques
- El retard en el control d'esfínters que presenta un nen o una nena

pot ser a causa de causes diverses que van des de lleugers retards en
l'adquisició dels hàbits d'autonomia, un desenvolupament maduratiu
més lent, fins a deficiències de tipus motor i anomalies del sistema
nerviós, com a paràlisi cerebral, espina bífida, etc.
- Per a alguns d'aquests nens el fet d’"aprendre" pot ser més difícil que
per a la resta.
- Els seus intents per dominar habilitats, com són les que es relacionen
amb el control d'esfínters, no els han conduït cap a l'èxit i el progrés
fàcil tal com ocorre amb altres nens i nenes.
- El fracàs davant les experiències que han tingut en aquest terren, pot
portar-los a resistir-se davant aquests aprenentatges o davant noves
exigències relacionades amb ells.
- Poden tenir una gran desorientació davant espais que són nous per a
ells, i produir-los sensació de temor, por i ansietat.
- Que els donin seguretat i estiguin al seu costat quan ha d'anar al servei.
- Que els recompensin amb somriures, amb la companyia i atenció de

l'adult al principi, i també amb la dels seus companys a mesura que va
adquirint major seguretat en les relacions amb l'entorn.
- Utilitzar jocs, cançons o les seves joguines preferides (cintes, pilota,

música o qualsevol joguina de la seva preferència) que puguin portar
amb si a la situació d'aprenentatge.
- Probablement els falta un domini suficient d’habilitats elementals

d'autonomia relacionades amb l'aprenentatge del control d'esfínters:
vestit, condícia, reconeixement suficient de l'espai, control del mitjà i
dels objectes, etc.
- Mostrar davant els altres les seves dificultats en aquest sentit pot
ocasionar-li una autoimatge negativa de si mateix, per la qual cosa ha
de tractar-se d'atendre l'aprenentatge del control d'esfínters i evitant
que es mostri incopentent davant els altres.
- Mantenint rutines o costums habituals per anar al bany: portar-li a

l'hora precisa, en un lloc que sigui conegut, mostrant-li grat quan ho
fa bé, etc.
- És important no efectuar canvis en l'horari durant les primeres

setmanes.
- Després, a mesura que es produeixen èxits, es podran ampliar els

temps entre una i una altra visita al lavabo.
- Eliminant la presència i les ajudes de forma progressiva a mesura que

agafa una major seguretat, domini i autonomia.
- Ensenyant-li i exercitant les habilitats implicades en l'aprenentatge i

control dels esfínters:
Saber quan ha d'anar al servei.
Saber esperar per eliminar
Conèixer i aprendre a situar-se a l'espai: cambra de bany,

passadissos, etc
Baixar-se els pantalons o calces.
Asseure's sense por en l'excusat.
Utilitzar el paper higiènic de forma adequada.
Tornar-se a pujar les calces o pantalons.
Tirar de la cadena.
Rentar-se i eixugar-se les mans.
- Portant un registre per trobar la seva pauta d'eliminació.
En alguns casos és convenient recollir durant dues setmanes

aproximadament el nombre de vegades que el nen o la nena s'orina
o fa caca per establir un horari de control d'esfínters.
Establint un horari per anar al wc.
Si el nen o la nena té una pauta regular o fàcil d'identificar, es

programaran les hores d'anar al wc una mica abans (15 minuts) de
l'hora en què normalment té un moviment intestinal.
Si no té una pauta regular, la primera hora d'anar al bany seria

15 minuts abans de l'hora en què s'inicia el control. A partir
d'aquí, es pot programar cada 1 hora i mitjà o 2 hores anar al
servei.
Eliminant les ajudes de forma progressiva a mesura que el nen o

la nena va agafant major seguretat.
2.8. El nen i la nena de minoria ètnica o cultural marginada
Característiques
- La realitat social, familiar i cultural dels nens i nenes que procedeixen

d'una cultura socialment marginada és diferent de les dels altres nens i
nenes.
- Els valors i cultura del seu mitjà familiar no coincideixen amb la

cultura estàndard del mitjà escolar i els seus hàbits, valors i costums
familiars solen ser diferents.
- Alguns d'aquests nens i nenes i les seves famílies viuen situacions de

desarrelament del seu país d'origen, de la seva cultura i del seu mitjà
familiar que els fa viure situacions límit i d'extrema dificultat.
- De vegades, la situació de marginació dóna lloc a condicions de vida
precàries: habitatge en males condicions, atur dels progenitors, mala
alimentació, situacions de desestructuració familiar, etc, en les quals
els nens petits viuen una falta de cures bàsiques, d'ordre i normes que
els dificulta la construcció de la seva identitat.
Quines coses els agrada i fa bé?
- Trobar elements de la seva cultura amb els quals identificar-se. Que

se'ls accepti i els demostrin afecte, sobretot perquè el món escolar pot
ser, al principi, un món estrany per a ells.
- El que més els estimula són els seus propis aprenentatges i el progrés.
- Per a aquests nens i nenes és important sentir que entre la família i els
mestres i mestres hi ha una bona relació, objectius comuns i acords als
moments conflictius.
- Aprecien sobretot les activitats en les quals poden posar en joc els seus
interessos, la seva activitat i el seu món afectiu, com els jocs de
moviment i les activitats de participació oral.
- Solen donar-se retards en l'inici de l'escolaritat i una assistència

irregular a l'escola que ocasiona desfasaments en l'aprenentatge i
dificulta el seguiment de les activitats i la integració en el grup
escolar.
- Els resulta difícil assumir moltes de les normes escolars per ser
diferents de les del seu entorn: els horaris, el calendari, normes
d'alimentació, higiene, etc.
- Tenen hàbits i esquemes previs molt diferents dels quals es donen per
descomptat a l'escola, la qual cosa els dificulta resoldre ben algunes de
les situacions escolars.
- Molts dels hàbits relacionats amb l'aprenentatge, com l'atenció, estar

assegut, esperar el seu torn, tenir control de la seva activitat, han de
ser ensenyats per facilitar posteriors aprenentatges.
- En alguns col·lectius les expectatives i interessos que tenen pel que fa

a l'escola se solen reduir a aprendre a llegir, escriure i explicar pel que
els falta motivació suficient per a altres aprenentatges.
- En molts casos no poden seguir el ritme dels altres, bé per una

escolarització desigual, per absentisme, per no tenir els mateixos
interessos o els mateixos aprenentatges previs.
- Proposant un procés d'inserció escolar més graduat, flexible i adequat

a les seves característiques individuals, en el qual es contempli la
necessitat d'un major temps d'adaptació al mitjà escolar.
- Proposant-los activitats en les quals sigui necessari que puguin referir-

se al seu propi món individual, a la seva família, la seva casa, les seves
coses,..., fent que expliquin el que els ha succeït, la qual cosa han
celebrat en la seva família, la qual cosa els agrada, etc.
- Afavorint la integració a l’escola.
Apropant-nos als seus interessos, parlant amb ells i connectant amb

el seu entorn i la seva afectivitat.
Fomentant el diàleg amb mediació de l'adult, les interaccions entre

els alumnes i alumnes i les interaccionis professor-alumna.
Introduint en les activitats, jocs i programació escolar elements
pertanyents a la seva cultura d'origen en forma de refrans, cançons,
jocs, etc.
Coneixent personalment la seva família, la seva situació laboral,

d'habitatge, etc., perquè ens permetrà comprendre-li i fer
propostes properes als seus interesos que l’ajudin a progressar.
- Afavorint l'actitud positiva cap a l'aprenentatge.
Donant valor a les seves normes, la seva cultura i la seva manera de

convivència, plantejant activitats i jocs d'acord amb elles i amb la
intenció que progressi a partir d'elles.
Proposant activitats en les quals tingui una participació activa, ja

que aprenen millor a través de l'aprenentatge actiu, que potencia i
ajuda al desenvolupament de l'expressió i la comunicació.
Graduant els objectius, partint del qual saben fer i fent-los veure el
sentit del que estan fent.
Fomentant el treball en equip, la cooperació i provocant la

interrelació entre tots evitant l'aïllament en grups especials.
Mitjançant jocs populars es pot fomentar l'aprenentatge de normes,

de joc reglat, de conceptes, etc., alhora que es proporcionen
recursos per al temps lliure.
- Amb aquestes pautes d'intervenció i ajuda:
Adaptant els materials de manera que trobin elements i personatges

de la seva pròpia cultura amb els quals puguin identificar-se.
Respectant el temps que cadascun dels nens i nenes necessita per

adaptar-se a l'entorn escolar, a les rutines i a les tasques que en
ella es realitzen.
Tenint en compte, a l'hora d'organitzar els horaris escolars, horaris

de menjador, celebracions, commemoracions, festes, etc., les
característiques i valors de les cultures de les quals cada nen i nena
procedeix.
Valorant els seus progressos.
2.9. El nen i la nena que sofreix maltractament
Característiques
- Es considera que un nen o nena sofreix maltractament quan es donen

per part de les persones o institucions encarregades de la seva cura,
comportaments anòmals de violència física, psíquica o sexual, o hi ha
omissió greu de les cures i atencions necessàries per a la seva correcta
maduració i desenvolupament.
- Els maltractaments a la infància es manifesten de formes diverses:

càstig físic, abús sexual, desatenció afectiva, desvaloració personal,
anul·lació de l'autoestima, exigències desmesurades, i les seves
repercussions afecten el desenvolupament personal del nen o la nena.
- Els maltractaments responen a causes diferents com són antecedents

de maltractament en els pares o cuidadors, dificultats socials i
econòmiques greus, patrons culturals d'exigència excessiva, trastorns
mentals, experiències de violència familiar, etc.
- El maltractament infantil és un fenomen que no es limita a fets

excepcionals relacionats amb la pobresa i la marginació sinó que pot
afectar a tots els nivells culturals i socials manifestant-se de formes
peculiars i variades.
- Els maltractaments suposen per als nens i nenes que els pateixen un
gran sofriment psicològic que, amb freqüència, dóna origen a trastorns
afectius i/o simptomatologia psiquiàtrica que requereix atenció
terapèutica.
- La solució a aquesta problemàtica ha de donar-se des de diferents
estaments i depèn d'altres mesures de tipus socioeconòmic, condicions
d'habitatge, ajuda i reorientació d'algun o tots els membres de la
família amb la mediació d'un professional especialitzat, etc.
- L'escola, en el conjunt de mesures, té un paper clau en la detecció dels

maltractaments i en l'engegada dels mecanismes necessaris per atallar-
los, així com en la recuperació del món intern dels nens i nenes que els
sofreixen.
Quines coses els agrada i fa bé?
- En principi totes les activitats que realitzen la resta dels nens i nenes
de la seva mateixa edat.
- Responen de forma molt positiva a l'afecte, interès i atencions que els

presta els adults així com a l'estimulació social i cognitiva que es
realitza a través dels seus companys.
- Aquests nens estan indefensos davant aquestes situacions i necessiten

ajuda per modificar-les o sortir d'elles.
- Els nens que sofreixen maltractament solen tenir retards cognitius o

intel·lectuals com a conseqüència indirecta dels actes de
maltractament (aprenentatge evitatiu, hipervigilància,) i també a
causa de l'ambient familiar empobrit i a la falta d'estimulació que
reben.
- Tenen dificultats en la cognició social (distingir el que és adequat en
les interaccions, la qual cosa està ben i malament,....), baixa empatia,
dificultats per reconèixer i expressar emocions, por a la proximitat de
les persones, etc., generades pels models de cures rebudes que són poc
sensibles a ells i als altres.
- Les seves habilitats socials per relacionar-se amb els altres son
inadequades; es donen conductes agressives o de marcada inhibició,
derivades de dificultats sociocognitives.
- Manifesten símptomes de trastorns depressius com a tristesa, baixa

autoestima, indefensió, inhibició, apatia davant l'aprenentatge,
hiperactivitat, dificultats d'atenció, etc.
- L'escola és l'àmbit pel qual passen tots els nins i això li converteix en
un lloc preferent per detectar de forma precoç en els nens i nenes
característiques o signes que mostrin indicis de desemparament o
maltractaments i desenvolupar tasques preventives.
- Detectant inicialment situacions de maltractament o abandonament i

actuant sobre elles des dels programes escolars amb la finalitat
d'ajudar a la recuperació afectiva i emocional dels nens i nenes que ho
pateixen.
- Observant en l'actitud, conducta, afectivitat i socialització dels nens i

nenes la presència d'indicadors que suposin que estan en risc de sofrir
maltractament o abandonament.
- Intervenint de forma coordinada amb els serveis sanitaris, socials i

educatius de la mateixa zona.
Informant, quan hi ha indicis de maltractaments, als càrrecs

directius del Centre o al Consell Escolar.
Respectant en totes aquestes actuacions el dret a la privacitat del

nen o la nena i de la seva família.
- Afavorint la integració en el mitjà escolar.
Evitar estructurar l'aprenentatge en continguts instructius rígids.
Donar prioritat als programes escolars a objectius d'educació social.
Apropar-nos als interessos del nen o la nena, parlar amb ells i

connectar amb la seva afectivitat.
Fomentar les interaccions entre els alumnes i alumnes per ajudar al fet
que adquireixin models de relació positius.
Potenciar entre els alumnes i alumnes l'expressió de les seves emocions

amb l'ajuda i mediació del professor.
Conèixer la seva família, la situació laboral, les condicions de vida,

etc., perquè ens permetrà comprendre-li i fer propostes properes als
seus interessos que l’ajudin a progressar.
Oferint-li a través de la relació personal que establim un model de

relació positiva que asseguri la seva estabilitat afectiva.
Afavorint una actitud positiva davant l'aprenentatge.
Proposant activitats en les quals tingui una participació activa que

potenciï i ajudi a desenvolupar l'expressió i la comunicació.
Fomentant el treball en grup i la interrelació per evitar l'aïllament.
Aprofitant els continguts actitudinals per ajudar-los a conèixer i

defensar els seus drets.
Valorant els seus progressos.
2.10. La família d’un fill o filla amb necessitats educatives especials
Característiques
- El naixement d'un fill o una filla amb necessitats educatives especials

suposa per al nucli familiar un esdeveniment inesperat, que han de
comprendre i acceptar i para el quin necessiten temps, ajuda i
informació necessària.
- Les famílies que tenen fills amb necessitats educatives especials poden
passar per moments d'incertesa o de negació de la situació; la
informació i ajuda en aquests moments dóna pas a una actitud activa
en la resolució dels problemes del seu fill o la seva filla i de
col·laboració amb altres professionals i serveis.
- Els pares dels nens i nenes que tenen necessitats educatives especials
valoren molt el fet que els seus fills puguin fer coses amb els altres, a
la mateixa escola i en el mateix entorn.
- La major part de les famílies que tenen fills amb necesitats educatives
especials volen participar amb l'escola en la millora del procés
d'aprenentatge dels seus fills.
Què necessiten?
- Les famílies necessiten saber el que els seus fills realitzen bé, els
aspectes positius del seu desenvolupament i els avanços que van
realitzant.
- És important per als pares tenir informació sobre el treball escolar que
es realitza amb el seu fill o la seva filla, conèixer les prioritats
d'aprenentatge i la seva evolució.
- Necessiten que se'ls ofereixi la disposició i el temps necessari per

parlar amb confiança de l'evolució dels seus fills.
- Són molt sensibles a la manera com s'acull al seu fill o filla al centre
escolar i valoren molt com se li integra amb els altres, que estigui ben
atès, que es respongui a les seves necessitats, etc.
- Pot ser molt positiu per a ells posar-se en contacte amb altres famílies,
amb grups d'autoajuda o amb Associacions de Pares que tenen la seva
mateixa problemàtica i treballen en la resolució de problemes comuns.
- Les famílies amb fills disminuïts estan freqüentment baix una gran
tensió i els moments d'iniciar l'escolaritat són particularment difícils
per a ells.
- L'inici de l'escolaritat suposa enfrontar-se a les necessitats educatives

del seu fill o filla, sent un moment en què s'aprecien les conseqüències
del dèficit que presenten. És llavors quan l'escola ha d'oferir-los
informació i orientació suficient i un pla d'actuació i seguiment del
procés escolar del seu fill o filla.
- Els pares han de fer front a determinats aspectes del dèficit del seu fill
(que mai caminarà, que no sentirà,...) i el procés d'acceptació
d'aquestes limitacions, coincidint amb l'inici de l'etapa escolar, els pot
portar un temps que és necessari respectar.
- Les diferents famílies tenen també diferents necessitats, i aquestes a

més, poden variar al llarg del temps; per això, les persones implicades
en l'ajuda d'un nen disminuït han de ser extremadament sensibles a les
necessitats familiars que poden presentar-se en un moment donat.
- Totes les famílies que tenen fills amb necessitats educatives especials
necessiten suport en un moment o un altre i algunes famílies
necessiten més ajuda que unes altres.
- És important donar-los informació sobre les necessitats del seu fill o

filla i sobre els aspectes positius del seu avanç; les famílies que reben
aquest suport coneixen i accepten millor als seus fills i com a resultat
estan menys angoixades i són més positives cap als seus fills i cap al
mitjà escolar.
- Se'ls ha de presentar el pla de treball que es realitzarà al centre

escolar i establir amb ells la col·laboració que es pot mantenir entre
escola i família.
- Per a les famílies pot ser molt positiu el contacte amb altres pares i
mares que tenen fills amb problemes similars al seu; el descobriment
que altres persones experimenten les mateixes dificultats vaig poder
significar un gran alleujament per a ells.
- És important que coneguin els serveis de suport i que siguin informats

sobre ells. Si no els coneixen el més preferible és que els pares
guanyessin la confiança de la tutora i que aquesta els orientés sobre les
tasques d'altres professionals com el consultor o consultora del centre,
professorat de suport del mateix, Equip Multiprofessional del Centre
d'Orientació Pedagògica de la zona, serveis d'atenció a les persones
amb minusvalidesa, etc.
- Amb aquestes pautes d'intervenció i col·laboració
- Portant un sistema de coordinació amb la família i les persones que

col·laboren en la seva atenció. S'ha d'acordar els dies en què tindran
lloc les reunions o trobades, quins objectius tindran, si es tracta de fer
un seguiment de l'evolució escolar o revisar un aspecte concret de la
seva evolució com els hàbits d'autonomia, etc.
BIBLIOGRAFIA
BRAVO VALDIVIESO, L. (coord.) (1980): El nen amb dificultats per aprendre:

simpòsium el nen amb trastorns d'aprenentatge, Editorial Galdoc,
Santiago de Xile.
CONDEMARIN, M., M. CHADWICK i N. MILICIC (1991): Maduresa escolar,

Editorial Andrés Bell, Xile.
FELDMAN, J. (1996): El llenguatge lectoescriptura i els seus problemes,

Editorial Panamericana, Buenos Aires.
MENDIZABAL (1993): “Un intent d'aproximació al tema de la detecció

primerenca en autisme”, Actes del VII Congrés d'Autisme, Editorial Amarú.
MINISTERIO DE S NIEU I CONSUMO (1991). Guia per a la detecció precoç de

les deficiències del nounat i del nen en Atenció Primària.
RIVIERE (1994): “L'autisme des de dins: models explicatius i pautes

d'intervenció”, ponència presentada en la IV Trobada sobre Autisme,
Burgos.
TAMARIT (1985): “Avaluació i tractament: dos aspectes d'un mateix procés”,

Congrés Nacional d'Autisme, Madrid.
TAMARIT i GORTAZAR (1988): “Model explicatiu del as alteracions

comunicatives en autisme des de la perspectiva de la cognició social”,
Congrés Nacional d'Autisme, Cadis.

TEORIA Guia Pel Docent Sobre Els Alumnes Amb NEE

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TEORIA Guia Pel Docent Sobre Els Alumnes Amb NEE

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DIFICULTATS D'APRENENTATGE

Dificultats d'aprenentatge en educació infantil i

1. Dificultats d'aprenentatge en educació infantil

1.2. Processos educatius, aprenentatge i construcció de la

1.2.1. Fites del desenvolupament infantil

1.2.2. Bases teòriques per a la intervenció en edats infantils

1.3. Dificultats d'aprenentatge i trastorns del desenvolupament

1.4. Avaluació de les situacions de risc

1.4.1. Avaluació de les situacions de risc en lactants

1.4.1. Avaluació de les situacions de risc en nens majors de

1.4.3. Dèficits de desenvolupament. Com detectar-los?

1.4.4. Els trastorns del llenguatge. Com detectar-los?

1.4.5.Trastorns autistes. Com detectar-los?

1.5. Intervenció educativa en nens amb necessitats educatives

1.5.1. Intervenció en deficiència visual

1.5.2. Indicacions per desenvolupar un programa

1.5.3. Intervenció en àrees psicomotrius

1.5.5. Intervenció educativa amb superdotats

1.6. La integració escolar de nens amb necessitats educatives en

2. Guia de necessitats educatives especials.

2.1. El nen i la nena amb Síndrome de Down

2.2. El nen i la nena amb retard global en el desenvolupament

2.3. El nen i la nena amb Autisme

2.4. El nen i la nena amb dèficit visual

2.5. El nen i la nena amb dèficit auditiu

2.6. El nen i la nena amb discapacitat motora

2.7. El nen i la nena amb retard en el control d’esfínters

2.8. El nen i la nena de minoria ètnica o cultural marginada

2.9. El nen i la nena que sofreix maltractament

2.10. La família d’un fill o filla amb necessitats educatives

En aquesta unitat didàctica estudiarem les dificultats d'aprenentatge en

1.2. Processos educatius, aprenentatge i construcció de la personalitat en

En l'etapa d'educació infantil el nen té el seu primer contacte amb el mitjà

En aquestes edats una persona realitza els seus primers aprenentatges:

La legislació actual estableix que l'educació infantil contribuirà al

- Relacionar-se amb els altres a través de les diferents formes d'expressió i

- Observar i explorar el seu entorn natural, familiar i social.

- Adquirir, progressivament, autonomia en les seves activitats habituals.

L'educació infantil ha de propiciar en els nens i nenes experiències que

Amb la finalitat de facilitar aquest coneixement de l'alumne, l'equip docent

- El desenvolupament del nen a l'inici d'etapa.

- El desenvolupament del final d'etapa.

- Necessitats educatives especials adoptades al llarg de l'etapa, reflectint

L'elaboració d'un informe qualitatiu sobre el progrés de cadascun dels nens i

L'educació en l'etapa infantil va lligada al desenvolupament evolutiu del

- Es posa en peus solament.

- Puja a mobles i escales arrossegant-se.

- Manté l'equilibri en posició bípeda i s'arrossega..

- Fica objectes en recipients.

- Construeix torres de fins a quatre galledes.

- Obre i tanca recipients.

- Treu objectes donant la volta al flascó.

• Àrea del llenguatge:

- Obeeix instruccions senzilles.

- Imita moviments de llengua i llavis.

- Reconeix parts del cos en si mateix i en una altra persona.

- Imita les vocals.

- Es reconeix en una foto.

- Posseeix control d'esfínters (rectal) durant el dia.

- Es lleva algunes peces (mitjons, sabates, capell).

- Menja solament parteix del menjar vessant alguna cosa.

- Agafa el got, beu i ho deixa en la taula.

- Alterna els peus en pujar les escales.