PROTOCOL DIDENTIFICACI DE NENS AMB ALTES

CAPACITATS INTELLECTUALS



NDEX

INTRODUCCI

APROXIMACI TERICA A LES ALTES CAPACITATS
Teoria de Renzulli
Teoria de Gardner
Diferncies entre la superdotaci, la precocitat i el talent
Conclusions

INSTRUMENTS DE DIAGNSTIC

Tcniques objectives

Educaci infantil (de tres a cinc anys)

Tests dintelligncia
Escales McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA)
Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG)
Escala dintelligncia de Wechsler per a preescolar i primria (WPPSI)

Tests de personalitat i de creativitat
Proves projectives

Educaci primria (de sis a dotze anys)

Tests dintelligncia
Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-E1, E2 i E3) i EFAI
(avaluaci factorial de les aptituds intellectuals)
Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV)
Factor G, test de Cattell

Tests de personalitat
Qestionari factorial de personalitat (ESPQ)
Qestionari de personalitat per a nens (CPQ)
Tests projectius grfics

Tests de creativitat
Prova dimaginaci creativa (PIC)
Intelligncia creativa (CREA)



Educaci secundria (de dotze a setze anys)

Tests dintelligncia
Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV)
Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-M) i EFAI (avaluaci factorial
de les aptituds intellectuals)
Aptituds mentals primries (PMA)
Factor G, test de Cattell

Tests de personalitat
Qestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ)
Tests projectius grfics

Tests de creativitat
Intelligncia creativa (CREA)

Tcniques subjectives

Educaci infantil
Qestionari per a lalumne
Qestionari per als pares
Qestionari per als professors
Qestionari per als companys

Educaci primria i secundria
Autoqestionari per a lalumne
Qestionari per als pares
Qestionari per als professors
Qestionari per als companys

ANNEX. QUADRE DE RESULTATS DELS TESTS DINTELLIGNCIA I
APTITUDS
Exemples per a la interpretaci de resultats

BIBLIOGRAFIA




















INTRODUCCI
Tant a les escoles com en la nostra tasca diria com a psiclegs,
psicopedagogs, pedagogs, etc., ens trobem amb nois i noies amb necessitats
educatives especials. Fins fa poc, la legislaci entenia que el concepte de
necessitats educatives especials noms es podia aplicar en nois i noies amb
discapacitats, per actualment tamb comprn els qui destaquen molt per sobre de
la mitjana per les seves aptituds intellectuals (superdotats, talentosos...). Entenem
que tenen unes necessitats educatives especfiques que, per tal dassegurar la
igualtat doportunitats educatives, cal tenir molt en compte.

Els professionals vinculats amb el mn de leducaci han de saber que el tractament
que han de rebre aquests nois ha de ser avaluat, planificat i aplicat amb rigor i que
aquest tractament exigeix, bsicament, modificar duna manera o altra el projecte
educatiu i curricular.

A ms, sha de fer una planificaci acurada, cosa igual de bsica. En aquest
document esperem establir unes bases clarificadores per a tothom que seran
comprensibles i fcils daplicar. Esperem que tamb servir a aquelles persones
nefites en lmbit de les altes capacitats perqu puguin veure quins sn els tests
que el Grup de treball de Superdotaci i Altes Capacitats (GTSAC) del Collegi
Oficial de Psiclegs de Catalunya (COPC) considera ms idonis.

La primera part inclou una explicaci breu de les bases teriques en qu ens hem
fonamentat per elaborar aquest protocol i la definici dels diferents termes que
sutilitzen en lmbit de les altes capacitats. En la segona part, trobareu una manera
fora prctica de fer una bona identificaci dun nen amb altes capacitats tant pel
que fa als aspectes intellectuals com amb relaci als emocionals, creatius i de
personalitat.

Tamb crec important que conegueu les persones que han fet possible la redacci
daquest document:

Leopold Carreras i Tru. Psicleg. Delegat a Espanya del World Council
for Gifted and Talented Children (WCGTC). Membre fundador de la
Federacin Iberoamericana del Consejo Mundial del Nio Bien Dotado y
Talentoso (FICOMUNDYT). Ex coordinador del Grup de Treball de
Superdotaci i Altes Capacitats (GTSAC) del Collegi Oficial de Psiclegs de
Catalunya (COPC).Treballa al Gabinet Psicopedaggic Mentor.
Flavio Castiglione i Mndez. Psicleg i psicoterapeuta. Membre del GTSAC,
del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa al Gabinet Psicopedaggic Mentor.
Sandra Tarrag i Galimany. Psicloga. Coordinadora del GTSAC. Membre
del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a lrea de Diagnstic i Seguiment
de la Superdotaci (ADISS).
Merc Martorell i Botella. Psicloga i art-terapeuta. Membre del GTSAC, del
WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a ADISS.
Susana Arroyo i Andreu. Psicloga. Membre del GTSAC, del WCGTC i de
FICOMUNDYT .Treballa a ADISS.
Teresa Fbregas i Fita. Doctora en psicologia i terapeuta familiar. Membre
del GTSAC.

Desitjo que aquest protocol us sigui fora til i que ampli els vostres coneixements
sobre aquest mn tan interessant de les altes capacitats intellectuals.
Leopold Carreras i Tru
APROXIMACI TERICA A LES ALTES CAPACITATS

Per tal de tenir unes bases mnimes a les quals atenir-nos quan ens
trobem amb nens i nenes amb altes capacitats, s important explicar, encara que
sigui breument, de quines concepcions teriques partim.

En general, fins a finals dels anys setanta, sestava dacord que un superdotat era un
nen amb una elevada capacitat de processar informaci, s a dir, amb una
estructura cognitiva altament competent, tant de forma global com en la majoria dels
seus components ms elementals. Aix, els elements ms destacats de lalumne
superdotat sn: una elevada capacitat de pensament convergent, s a dir, de
pensament lgic, de relaci causa-efecte, i un alt nivell de creativitat, entesa com la
generaci de moltes possibles solucions o vies dun mateix problema i de manera
original (Wallace, 1983).

Juntament amb aix, solen aparixer en un nivell molt elevat altres aspectes
cognitius, com la memria, la percepci, latenci i una elevada disposici per a
laprenentatge. Sn nens i nenes que tenen la capacitat dadquirir aprenentatges en
un temps inferior al dels seus companys de la mateixa edat i sn capaos dun nivell
ms gran de profunditat, s a dir, un nombre ms gran de continguts i de relacions
entre aquests.

Tamb cal esmentar que, si b no existeix un patr nic de personalitat entre els
alumnes superdotats, s cert que hi trobem ms freqentment i ms intensament un
conjunt dactituds i sentiments que els diferencien dels seus companys dedat no
superdotats. Algunes daquestes caracterstiques sn:

- Un sentit tic i moral molt desenvolupat.
- Un elevat grau de perfeccionisme en les seves rees dinters.
- Una aptitud per comprendre les motivacions i emocions dels altres i
aix els pot dur a una elevada capacitat de lideratge (desenvolupada o
no).
- Un autoconeixement fora desenvolupat.
- Una elevada sensibilitat (hipersensibilitat emocional).
- Una sensaci de sentir-se diferent.
- Una elevada capacitat crtica.
- Una elevada capacitat denginy i dimaginaci (pensament divergent).

No es pot esperar un rendiment gaire alt dels nens superdotats en les tasques
escolars, si b els seus resultats solen ser molt bons, malgrat que rarament
espectaculars. Sovint la consideraci informal que en tenen els seus professors s
que sn alumnes normals, correctes. Passen, doncs, de manera molt discreta per
lmbit acadmic. De tota manera, el nen superdotat no sespecialitza en una forma
concreta daprenentatge, sin que s capa dafrontar qualsevol material educatiu de
manera competent (Merc Martnez i Antoni Castell, 1998). Daix es desprn que
no podem establir una relaci directa de causa a efecte entre un elevat potencial
intellectual i un elevat rendiment acadmic.







Creativitat
Teoria de Renzulli

Renzulli, en la seva teoria dels tres anells, que ha evolucionat des de finals dels
anys setanta fins a lactualitat, va aportar una definici de superdotaci o, millor dit,
de comportament superdotat, que sha establert com a base per a la majoria
destudis fets sobre aquesta qesti posteriorment.

Renzulli va arribar a la conclusi que les persones que han aconseguit el
reconeixement degut a les seves actuacions i a les seves contribucions creatives
tenen un conjunt relativament ben definit de tres grups de caracterstiques que
sentrellacen entre s. Es tracta de la creativitat, el comproms amb la feina i una
aptitud cognitiva superior a la mitjana, encara que no necessriament gaire superior.
La investigaci ha demostrat que la interacci entre aquests tres grups s
lingredient necessari per a una realitzaci creativo productiva (figura 1).












Superdotaci






Figura 1. El model dels tres anells de Renzulli (1977).


Teoria de Gardner

Gardner (1983) va introduir un nou element en reconceptualitzar no solament
lexcepcionalitat, sin tamb la intelligncia, i en postular que aquesta s de
naturalesa mltiple.

Ats que la vida demana diferents tipus dhabilitats segons les cultures, cal valorar
les habilitats que es requereixen per relacionar-se amb els altres o amb un mateix,
per gaudir, produir i comprendre el llenguatge, per respondre assertivament a les
demandes del cos o per comprendre els fenmens naturals, entre altres. Per tant,
segons aquesta concepci, no hi ha una intelligncia, sin que nhi ha moltes i qui
en t una pot o no tenir les altres en el mateix grau. Aix, va proposar un conjunt
daptituds que inclouen aquestes intelligncies:

- Lingisticoverbal: el domini dels idiomes, la sintaxi, etc.
- Logicomatemtica: el raonament clssic inductivodeductiu.
- Espacial: el domini de lespai, com els pintors o arquitectes.
- Musical: la percepci i lexpressi musicals.
- Cineticocorporal: el domini del cos, com els atletes, ballarins, artesans,
etc.

Aptitud cognitiva
superior a la
mitjana




Comproms amb
la feina
- Naturalista: la capacitat de conixer i dominar el medi ambient natural.
- Intrapersonal: la capacitat de conixer-se a un mateix.
- Interpersonal: laptitud per establir relacions socials i conixer els
altres.
- Existencial: actualment, Gardner encara no est segur que sigui ben b
un tipus dintelligncia, per vindria a ser la dels que tenen la capacitat
de plantejar-se i saber respondre les grans preguntes de la humanitat,
com per qu morim?, qu s lamor?, etc.

Per a Gardner, la condici de superdotat es pot manifestar no sols com un elevat
quocient intellectual (quantificable), sin tamb com una expressi especfica, de
vegades sols en certes rees, per que respon a caracterstiques estables i generals
prpies del superdotat, s a dir, un desenvolupament excepcional explicaria un
subjecte amb capacitats o talents especials generats pel procs creatiu. Creu que
no hi ha dues persones que tinguin la mateixa configuraci o el mateix perfil
intellectual, per tamb creu que tothom utilitza en un grau o altre totes aquestes
intelligncies.

A ms, un tipus dintelligncia pot requerir uns quants dominis intellectuals
diferents. Per exemple, el fet que un noi estigui dotat dintelligncia matemtica no
implica pas que noms utilitzi aquesta rea.


Diferncies entre la superdotaci, la precocitat i el talent

A banda de les teories, tamb cal saber que no tots els nens amb altes capacitats
sn superdotats; a ms a ms daquests, tamb hi ha els talentosos i els precoos
intellectualment.

Sha de tenir clara la diferncia entre el nen superdotat i el nen talents. Sentn per
talents qui mostra un elevat rendiment en una rea determinada de coneixement,
de manera independent al rendiment que pot mostrar en la resta drees de
coneixement. En aquests nens, per, linters i la motivaci sn iguals que en un de
superdotat, per noms comprenen una rea, o ms si es tracta dun talent complex,
en comptes de comprendren una gran quantitat.

Tot aix s important amb vista a preparar alguna actuaci escolar diferenciada,
perqu aquesta ha de ser diferent, per necessria, tant en nens superdotats com
en nens amb talents especfics o complexos.

Per aix, s necessari reconixer diversos tipus daltes capacitats:

La precocitat. No es tracta dun fenomen intellectual, prpiament dit, sin evolutiu,
perqu la precocitat implica un ritme de desenvolupament ms rpid, s a dir, les
persones amb precocitat solen manifestar un nombre ms gran de recursos
intellectuals que els seus companys mentre aquests recursos intellectuals bsics
estan madurant, per una vegada acabada la maduraci, la seva capacitat
intellectual es pot homogenetzar (Merc Martnez i Antoni Castell, 1998). Per aix,
s necessari un seguiment longitudinal (durant quatre o cinc anys) per comprovar
levoluci dels trets cognitius a causa de la repercussi que pot tenir en la intervenci
escolar.

En aquest document, entenem per preco un nen o una nena de tres a cinc anys
(diem des dels tres anys perqu s ledat a partir de la qual considerem fiables els
tests estandarditzats per mesurar les diferents aptituds intellectuals) en el qual, a
causa de ledat que t, encara no es pot determinar clarament de quin tipus dalta
capacitat est dotat. Per aix, en aquests casos sempre direm que el nen est
dotat de precocitat intellectual en lrea de/les rees de... (la que correspongui,
com pot ser la de les matemtiques, lrea verbal, la lgica, etc.).

Per aix no vol dir, de cap manera, que no shagi de fer una intervenci educativa
en aquests nois! s a dir, malgrat ledat, s importantssim intervenir a lescola en
tots els nois i totes les noies de qui es considera que tenen precocitat intellectual, ja
que en aquest moment estan dotats amb altes capacitats!

Per, de fet, acostumen a ser pocs els casos de nens precoos que desprs no es
confirmen com a superdotats o talentosos! Quan es fa una identificaci daltes
capacitats en un nen de tres a cinc anys, el que conv s prevenir sempre els pares i
mestres que podria no tractar-se dun cas de superdotaci o talent, per tal de no
generar expectatives exageradament elevades, i saber que el seguiment longitudinal
en aquests casos s sempre imperatiu!


Talents

El talent matemtic. El nen amb talent matemtic disposa duns elevats recursos de
representaci i manipulaci dinformacions quantitatives i numriques, cosa que el
predisposa a representar quantitativament tota mena dinformaci, sigui matemtica
o duna altra mena, la qual cosa, al seu torn, el pot dur de vegades a subutilitzar els
recursos verbals, figuratius o socials.

El talent acadmic. s una forma de talent complex, s a dir, s un talent format per
una combinaci de talents diferents. En els talents acadmics es combinen en un
grau elevat els recursos verbals, lgics i de gesti de la memria. Per tant,
predominen lemmagatzematge i la recuperaci de qualsevol informaci que pugui
ser expressada verbalment i tingui una organitzaci lgica.

Fins ara, el que ens permetien avaluar els tests clssics dintelligncia eren sobretot
talents acadmics, perqu no tenien en compte els altres aspectes rellevants
necessaris per a la identificaci dels superdotats, la qual cosa provocava anomenar
superdotats nois que en realitat tenien talent acadmic (o dalgun altre tipus).

El talent lgic. Consisteix en una alta capacitat de raonament lgic, inductiu i/o
deductiu. Els alumnes que en tenen utilitzen sistemes molt quadriculats, molt
estrictes, de representaci de la realitat, ja que els s difcil de representar la
informaci ambigua, difusa o molt dinmica, com, per exemple, la realitat social o les
relacions humanes.

El talent verbal. Comporta tenir recursos per a la representaci i manipulaci de
material verbal (oral i/o escrit), com la fludesa, la comprensi, el vocabulari, etc.

El talent creatiu Els nens i nenes amb talent creatiu tenen la capacitat de veure la
soluci nica, la combinaci inusual, la pauta diferent, lenfocament original amb
relaci a un problema, una tasca, una situaci, etc. (pensament divergent). En els
talents creatius la resta daptituds poden presentar nivells normals o fins i tot
inferiors. En processar la informaci mostren poca linealitat, una gran exploraci
dalternatives, molt dinamisme, per poca organitzaci sistemtica.

El talent artisticofiguratiu. Els alumnes amb aquest talent estan dotats duna
habilitat per a les arts musicals i plstiques. Sn nens i nenes amb aptituds
considerables per a la msica, la pintura, lescultura, la fotografia, el disseny o
lescena i, per tant, destaquen en les aptituds espacials i figuratives, i en els
raonaments lgics i creatius. Es tracta dun talent complex, de manera que la
interacci daquestes variables s crtica.

El talent social. s la capacitat de lideratge i conscincia social. En tenen els nens i
les nenes que expressen una empatia natural envers els altres i una conscincia
quasi intutiva de les necessitats alienes. Amb freqncia sn lders naturals als
quals els altres nens sapropen en cerca dajuda o els hi atreuen socialment.

El talent esportiu. Els alumnes que en tenen destaquen en aptituds fsiques o
psicomotrius duna manera molt superior a la mitjana; s el cas dels atletes, els
ballarins, etc.

Abans de finalitzar aquest apartat us exposem la distribuci de les altes capacitats a
la figura 2, on es mostra larbre en qu es divideixen les altes capacitats. Aquestes
es divideixen en nens i nenes amb precocitat, nens i nenes talentosos/es i nens i
nenes superdotats/des. Aix, dun cop dull podem veure totes les subdivisions que
es poden donar dins daquest mn.





































Figura 2. Distribuci de les altes capacitats
A AL LT TE ES S C CA AP PA AC CI IT TA AT TS S
NENS I
NENES
SUPERDOTATS
NENS I
NENES
TALENTOSOS
NENS I
NENES
PRECOOS
TALENTS
SIMPLES
TALENTS COMPLEXOS
TALENT
CREATIU
TALENT
LGIC
TALENT
MATEMTIC
TALENT
VERBAL
TALENT
ACADMIC
TALENT
ARTISTICOFIGURATIU
TALENT
SOCIAL
TALENT
ESPORTIU

Conclusions

El que plantejava Gardner, igual que Renzulli i la majoria dels
investigadors sobre les altes capacitats, s que no nhi ha prou amb la identificaci
de superdotats, sin que tamb existeixen els talentosos, els quals tamb shan de
tenir en compte per tal doferir-los una educaci diferenciada que sadapti a les
seves capacitats. Cap dells no troba just que les escoles siguin uniformes i que tots
els nens rebin la mateixa educaci. No pot ser que, com passa actualment, sempre
depenguem de la bona voluntat del tutor per tal daplicar una intervenci escolar!

Daltra banda, alguns alumnes amb altes capacitats poden tenir certs problemes al
llarg de la seva escolaritzaci, sobretot a causa de lavorriment a laula i de les
dificultats de relaci amb els seus companys.

- Lavorriment continuat, produt perqu lalumne o lalumna ja coneix els
temes que es tracten a classe o perqu el ritme s molt ms lent del
que necessita, pot dur a la desmotivaci acadmica; aleshores, pot
aparixer el fracs escolar. Els qui tenen ms possibilitats que aix els
passi sn els talents acadmics, tot i que la majoria de talents simples
tamb poden mostrar avorriment per la manca de motivaci per les
matries allunyades de lrea en qu sobresurt el seu talent.
- La dificultat de relaci amb els seus companys, quan es produeix,
sacostuma a donar ms en els talents acadmics i lgics, perqu
tenen un perfil intellectual que sol ser poc flexible i que es pot veure
incrementat quan mostren un vocabulari molt superior, quan sn de
personalitat introvertida o b quan les seves actituds sn molt
competitives.

Per, sigui quina sigui la dificultat o problema que tingui un nen o una nena amb
altes capacitats, sempre ser vital fer un psicodiagnstic en qu savalun tant els
aspectes intellectuals com els emocionals, de personalitat i de creativitat, perqu
ens podem trobar que la base dels problemes presentats siguin deguts a algun
trastorn i no pas al fet diferencial de les altes capacitats. A ms a ms, per pensar en
la intervenci ms acurada en cada cas, s imprescindible tenir aquestes dades.



INSTRUMENTS DE DIAGNSTIC

Els instruments de diagnstic que utilitzarem estan basats en dues
tcniques:

Les tcniques objectives, que sn tests i qestionaris els quals tenen
determinades caracterstiques tcniques, com la fiabilitat, la validesa i les
normes per interpretar els resultats. Dins daquestes hi trobem tests
dintelligncia, tests de personalitat i tests de creativitat. En aquest apartat
tamb hi incloem els tests projectius (grfics, Rorschach, etc.).
Les tcniques subjectives, que ens donen informaci molt vlida, ja que
mitjanant les observacions i els comentaris dels mestres del nen, dels seus
companys de classe, dell mateix o dels seus pares, obtenim una informaci
complementria de la dels tests.

Lobjectiu dutilitzar diferents tcniques s obtenir el mxim dinformaci al voltant del
nen des de diferents perspectives. En cas de contradicci entre les diferents fonts,
lopci ms procedent s estudiar amb ms profunditat el cas abans de prendre
qualsevol decisi.

Per fer un diagnstic fiable, cal passar una bateria de proves que mesurin les
capacitats i aptituds intellectuals, aix com proves de personalitat i de creativitat,
perqu aquesta s bsica per discriminar entre superdotats o talents creatius i altres
tipus de talents. A ms, cal disposar de la informaci de tcniques subjectives que
ens aportin dades significatives per concloure la identificaci.

Aix doncs, per valorar un nen amb altes capacitats, no ens podem limitar a fer
lavaluaci cognitiva. La capacitat de pensament, aix com la intelligncia de les
persones, semmarquen dins la seva personalitat. El mesurament de la intelligncia
dna dades sobre els recursos que utilitza el nen o la nena dins el seu medi (escolar,
familiar, etc.), per no aporta coneixement sobre la forma ds, ats que aquesta
est influda per factors extracognitius, com la personalitat, el carcter, la
influncia del medi i la relaci amb aquest (introversi o extraversi), lestabilitat o
lafectaci emocional, el domini de lansietat, etc.

La intelligncia i la personalitat sn dos trets de lsser hum que sinflueixen i
condicionen mtuament.

Tamb hi ha elements de la personalitat (motivaci, curiositat, psicopatologia, etc.)
que fan que els recursos intellectuals siguin utilitzats duna manera ms o menys
profitosa.

El professional que faci la identificaci del nen amb altes capacitats ha de tenir la
llibertat de triar les proves que cregui ms convenients per obtenir dades sobre la
seva personalitat, per aqu nosaltres exposem les que creiem ms recomanables.

En darrer terme, pel que fa a la creativitat, cal dir que s important disposar duna
avaluaci, encara que sigui limitada. Hem constatat que la creativitat sovint es
detecta per observaci directa de la conducta del nen en el seu medi habitual
(escola, casa, etc.), s a dir, duna forma subjectiva, i tamb mitjanant els tests
projectius, tot i que ara ja disposem de tests de creativitat estandaritzats (objectius).

Hem de tenir en compte que la majoria de les proves psicomtriques daptituds
cognitives aix com les de creativitat mesuren el producte, no pas el procs mental;
per tant, no serveixen per valorar (p. ex., en la resoluci de problemes) el cam pel
qual un subjecte ha arribat a una resoluci nova.

Aquest protocol es divideix en subgrups tenint en compte letapa escolar dels nens i
les nenes: educaci infantil, primria i secundria. Dins de cada apartat hi trobareu
les proves ms vlides i utilitzades, dividides tenint en compte les tres rees
significatives en lmbit de les altes capacitats: la intelligncia, la personalitat i la
creativitat. Tamb hem incls un petit apartat relatiu a les tcniques projectives. Aix
pel que fa a les tcniques objectives; ms endavant trobareu les tcniques
subjectives, tamb dividides per etapes escolars i, finalment, un annex on us
exposem una graella amb totes les proves.

Tcniques objectives

Educaci infantil (de tres a cinc anys)

Test dintelligncia

Escales McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA)

Aquest qestionari disposa dun ndex general cognitiu, que s un equivalent del
quocient intellectual (QI) (la puntuaci est feta dacord amb la mateixa escala de
QI), i est format per les subescales verbal, perceptivomanipulativa i numrica; a
ms, avalua diferents aspectes de la memria i de laptitud psicomotora.

- Lndex general cognitiu (IGC): permet avaluar els processos mentals
generals i la capacitat per integrar els aprenentatges acumulats i
adaptar-los a les tasques que es demanen al test.
- La subescala verbal: indica la capacitat del nen o de la nena per
expressar-se verbalment i aporta informaci sobre la maduresa dels
seus conceptes verbals.
- La subescala numrica: dna informaci sobre la seva habilitat per al
treball amb nombres i per comprendre els termes quantitatius.
- La subescala perceptivomanipulativa: dna informaci sobre capacitats
del nen o de la nena com la imitaci, la classificaci lgica i
lorganitzaci visual en feines espacials, perceptivovisuals i
conceptuals.
- La subescala de memria: avalua la memria tant auditiva com visual.
- La subescala de motricitat: dna informaci sobre la coordinaci de
braos i cames mitjanant activitats que impliquen tant motricitat fina
com gruixuda. A ms, aquesta prova tamb dna informaci sobre la
lateralitat del nen o de la nena.


Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG)

La bateria BADyG avalua la intelligncia general entesa com la capacitat general
per establir relacions entre conceptes, utilitzant una varietat de continguts mentals,
per tamb ens dna informaci de diferents aptituds intellectuals bsiques que ens
permeten discernir entre els diversos talents.

A continuaci presentem, primer les escales generals que mesura aquest test i,
posteriorment, les subescales, que indiquen les diverses aptituds.

- La maduresa intellectual general: s la capacitat general actual per
establir relacions entre conceptes i dibuixos, utilitzant una varietat de
continguts mentals.
- La maduresa intellectual verbal: s la capacitat general actual per
comprendre i raonar amb conceptes verbals.
- La maduresa intellectual no verbal: s laptitud per comprendre i
raonar utilitzant fonamentalment figures o dibuixos geomtrics.

Les subescales daquest qestionari sn:

- Conceptes quantitativonumrics: avalua la comprensi de conceptes
bsics de quantitat i nombre, imprescindibles per al raonament
numric.
- Informaci: avalua ladquisici de coneixements bsics dels quals
normalment es t experincia.
- Vocabulari grfic: mesura ladquisici o comprensi de vocabulari bsic
utilitzant les seves representacions grfiques.
- Percepci auditiva: determina la discriminaci auditiva i la reproducci
de sons amb paraules amb significat que normalment el nen ignora.
- Habilitat mental no verbal: avalua laptitud per completar escenes
grfiques a les quals manca algun element per tenir un sentit ple.
- Raonament amb figures: mesura laptitud per classificar dibuixos i
figures en conjunts amb caracterstiques comunes.
- Trencaclosques: avalua laptitud per completar figures amb una bona
forma o dibuixos als quals manca una part integrant.
- Percepci-coordinaci grafomotriu: avalua la capacitat de coordinar la
visi amb moviments manuals per reproduir figures geomtriques
senzilles.


Escala dintelligncia de Wechsler per a preescolar i primria (WPPSI)

Aquesta escala avalua el rendiment cognitiu. Ens ofereix un QI total i dos de
parcials: QI manipulatiu i QI verbal.

Proves verbals:

- Informaci: valora la cultura general i lassimilaci dexperincies.
- Semblances: mesura el coneixement danalogies, relacions
conceptuals, pensament abstracte i associaci didees.
- Vocabulari: avalua la comprensi i fludesa verbal.
- Aritmtica: determina el coneixement de conceptes quantitatius, el
clcul i el raonament numric.
- Comprensi: avalua el criteri prctic, la interpretaci de situacions
socials i el raonament lgic.
- Frases (prova complementria): mesura la memria immediata i
latenci concentrada.

Proves manipulatives:

- Casa danimals: avalua lassociaci dimatges, la motricitat i la facilitat
daprenentatge.
- Figures incompletes: avalua latenci, la memria visual i la percepci
de detalls.
- Laberints: determina la percepci visual, la concepci de models
espacials i la destresa motora.
- Dibuix geomtric: mesura lhabilitat perceptivovisual i la motora.
- Quadrats: avalua la percepci visual i la reproducci de models
abstractes.


Tests de personalitat i de creativitat

Les tcniques subjectives i alguns tests projectius, com lhora de joc diagnstic, el
test dapercepci temtica (CAT [s la versi infantil]), test de relacions objectals o el
test de pota negra, permeten aplegar la informaci referida a la personalitat i la
creativitat de nens i nenes tan petits (de tres a cinc anys).


Proves projectives

Les proves projectives donen molta informaci tant sobre el procs com del producte
creatiu. Hi ha linconvenient, per, que no disposen duna valoraci psicomtrica
estndard; per tant, cal una formaci o preparaci especfica per interpretar els
resultats daquestes proves.



Educaci primria (de sis a dotze anys)

Tests dintelligncia

Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-E1, E2 i E3) i Test
davaluaci factorial de les aptituds intellectuals (EFAI)

LEFAI mesura les mateixes rees que el BADyG, per permet fer-ho en catal.

- Intelligncia general: mesura la capacitat general per establir relacions
entre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de continguts
mentals.
- Raonament lgic: determina la capacitat general per detectar regles
inductives i analgiques en una varietat de continguts dinformaci.
- Relacions analgiques: avalua laptitud per establir relacions
analgiques, a ms a ms de la comprensi dels conceptes que la
fonamenten (raonament lgic verbal).
- Problemes numrics: determina laptitud per resoldre diversos
problemes numericoverbals i mesura lhabilitat per al clcul numric.
- Matrius de figures: determina laptitud per relacionar figures
geomtriques en ordenacions serials i analgiques en un espai de
representaci grfica (raonament lgic no verbal).
- Clcul numric: avalua la rapidesa i seguretat per fer clculs numrics
senzills en operacions de sumar i restar.
- Figures girades: mesura lhabilitat per girar figures mentalment i decidir
sobre ladequaci del resultat final amb un patr inicial de referncia
(aptitud espacial).
- Memria immediata: mesura la capacitat de retentiva visual i auditiva a
curt termini.
- Alteracions en lescriptura: avalua alteracions en lescriptura
relacionades amb dificultats dislctiques.
- Ordres verbals complexes: mesura la comprensi de conceptes bsics
espacials per comprovar ladquisici correcta de significats bsics per
la comprensi verbal.
- Atenci: determina la rapidesa en la discriminaci visual de dibuixos en
la comparaci de figures per trobar petites diferncies entre elles
(capacitat datenci i concentraci).

Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV)

Aquesta escala dna cinc puntuacions principals: una mesura de la capacitat
intellectual general (quocient intellectual total (QIT) i quatre ndexs principals: la
comprensi verbal, el raonament perceptiu, la memria de treball i la velocitat de
processament.

A continuaci explicarem breument en qu consisteix cadascun.

La comprensi verbal

-Semblances: mesura el raonament verbal i la formaci de conceptes
(capacitat dabstracci).
-Vocabulari: avalua el coneixement que el nen t de les paraules i la seva
habilitat per formar conceptes.
-Comprensi: mesura el raonament verbal, la comprensi verbal, lexpressi
verbal, la capacitat per avaluar i utilitzar lexperincia i laptitud per utilitzar les
informacions prctiques.
-Informaci: determina la capacitat de la persona per adquirir, conservar i
recuperar coneixements que fan referncia a fets generals.
-Endevinalles (prova complementria): avalua la comprensi verbal, laptitud
per al raonament general i analgic, labstracci verbal, els coneixements, laptitud
per integrar i condensar diversos tipus dinformaci i lhabilitat per generar conceptes
alternatius.

El raonament perceptiu

-Cubs: mesura laptitud per analitzar i sintetitzar estmuls visuals abstractes.
-Conceptes: avalua laptitud de raonament abstracte i la formaci de
categories.
-Matrius: determina la capacitat per processar la informaci visual i laptitud
per al raonament abstracte.
-Figures incompletes (prova complementria): avalua lorganitzaci i la
percepci visuals, i la concentraci i el reconeixement visuals dels principals
elements dun objecte.

La memria de treball

-Dgits: mesura la memria auditiva a curt termini, la capacitat per seguir una
seqncia, latenci i la concentraci.
-Lletres i nombres: mesura aptituds com ara la formaci de seqncies, ls
de la informaci, latenci, la memria auditiva a curt termini, la imaginaci visual i
espacial i la velocitat de processament.
-Aritmtica: avalua ls mental de la informaci, la concentraci, latenci, la
memria a curt i llarg termini, la capacitat de raonament numric i lalerta mental.

La velocitat de processament

-Claus: avalua aptituds com ara la memria a curt termini, la capacitat
daprenentatge, la percepci visual, la coordinaci visual i manual, laptitud de
selecci visual, la flexibilitat cognitiva, latenci i la motivaci.
-Recerca de smbols: determina, a ms de la velocitat de processament, la
memria visual a curt termini, la coordinaci visual i motora, la flexibilitat cognitiva, la
discriminaci visual i la concentraci.
-Animals (prova complementria): avalua la velocitat de processament,
latenci selectiva visual i els oblits visuals.


Factor G, test de Cattell

Avalua la intelligncia general, anomenada tamb factor G. Es tracta duna prova
elaborada com un test sense influncies culturals que permet obtenir una mesura del
factor G; per tant, s molt til quan es tracta davaluar nens amb dficits verbals o
immigrants que desconeixen la nostra llengua, per exemple. Consta de vuit
subescales: substituci, classificaci, laberints, identificaci, ordres, endevinalles,
errors i semblances.


Tests de personalitat

Qestionari factorial de personalitat (ESPQ)

Aquest qestionari explora tretze factors o trets de primer ordre i avalua dos trets
ms de segon ordre. Est pensat per a nens de sis a vuit anys. Cada factor o tret t
una estructura bipolar i un significat propi per a cada pol. Aix, els factors de primer
ordre sn:

- Reservat-obert
- Lent-brillant
- Emocionat-estable
- Calmat-excitable
- Subms-dominant
- Sobri-entusiasta
- Despreocupat-conscient
- Cohibit-emprenedor
- Sensibilitat dura-tova
- Segur-dubitatiu
- Senzill-astut
- Ser-aprensiu
- Relaxat-tens

I els factors de segon ordre sn:

- Ajust-ansietat
- Introversi-extraversi


Qestionari de personalitat per a nens (CPQ)

Aquest qestionari est pensat per a nens de vuit a dotze anys. Explora catorze
factors o trets de primer ordre de la personalitat i mesura tres trets ms de segon
ordre. Cada factor o tret t una estructura bipolar i un significat propi per a cada pol.

Els factors de primer ordre sn:

- Reservat-obert
- Lent-brillant
- Estable-inestable
- Calmat-excitable
- Subms-dominant
- Sobri-entusiasta
- Despreocupat-conscient
- Cohibit-emprenedor
- Independent-dependent
- Segur-insegur
- Senzill-calculador
- Ser-aprensiu
- Poc integrat-molt integrat
- Relaxat-tens

I els factors de segon ordre sn:

- Ajust-ansietat
- Introversi-extraversi
- estabilitat/duresa


Tests projectius grfics

Aporten informaci amb profunditat sobre la persona, tant de la seva personalitat
com de la seva creativitat. Aquests tests mostren les dificultats del nen, tant internes
com externes, i els recursos de qu disposa per posar-hi remei (emocionals,
motivacionals, de relaci interpersonal, capacitat de soluci de conflictes, control de
lansietat, etc.).

La bateria aconsellada s:

Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les situacions dansietat
i/o conflicte.
Test HTPPA (casa, arbre, persona-1, persona-2, animal): analitza amb
profunditat la personalitat i la relaci de la persona amb el medi.
Test de la famlia cintica: analitza les relacions familiars i la visi que el
subjecte t de la seva famlia.

Les proves projectives, en general, donen molta informaci tant sobre el procs com
sobre el producte creatiu (hora de joc, tests projectius grfics, CAT-A, test de
relacions objectals, pota negra, Rorschach, etc.). Hi ha linconvenient, per, que no
disposen duna avaluaci psicomtrica estndard; per tant, cal una formaci o
preparaci especfica per interpretar els resultats daquestes proves.


Tests de creativitat

Prova dimaginaci creativa (PIC)

Aquest test ofereix una aproximaci factorial a la mesura de la creativitat i dna
puntuacions a diferents variables, com ara lelaboraci, la flexibilitat, la fludesa, etc.,
que es considera que formen part dun ordre superior. Mitjanant aquestes variables
sobt una mesura de la creativitat grfica i una altra de la creativitat narrativa, i amb
aquestes dues, una puntuaci global de la creativitat.

Valora tres aspectes inclosos en el producte creatiu (Guilford): la fludesa, la
flexibilitat i loriginalitat.

- Fludesa: s laptitud del subjecte per produir un gran nombre didees.
- Flexibilitat: s laptitud per generar respostes molt variades,
pertanyents a camps molt diferents.
- Originalitat: s la capacitat del subjecte per crear idees allunyades
dall que s evident.

Considerem que s un test molt vlid per avaluar la creativitat. Lnic inconvenient
que t s que comprn una franja dedat molt estreta: de vuit a dotze anys.


Intelligncia creativa (CREA)

Utilitza com a procediment per a la mesura de la creativitat la capacitat del subjecte
per elaborar preguntes a partir dun material grfic subministrat. El principal
avantatge s que la franja dedat s ms mplia que la del PIC, ja que t barems per
a nens, adolescents i adults. Per contra, noms valora un aspecte del producte
creatiu de Guilford, que s loriginalitat, i deixa de banda la flexibilitat i la fludesa.


Educaci secundria (de dotze a setze anys)

Tests dintelligncia

Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV) (vegeu-ne la
descripci a lapartat deducaci primria)

Els alumnes superdotats puntuen alt en les subescales dintelligncia general, i els
que puntuen alt noms en alguna capacitat especfica sn els talentosos, com hem
vist en apartats anteriors. Per aquest motiu s important disposar de proves que
avalun rees particulars.

Per avaluar aptituds especfiques tenim:

Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-M) i Avaluaci factorial de
les aptituds intellectuals (EFAI)

LEFAI mesura les mateixes rees que el BADyG, per permet fer-ho en catal.


- Intelligncia general: mesura la capacitat general per establir relacions
entre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de continguts
mentals.
- Raonament lgic: determina la capacitat general per detectar regles
inductives i analgiques en una varietat de continguts dinformaci.
- Relacions analgiques: avalua laptitud per establir relacions
analgiques, a ms a ms de la comprensi dels conceptes que la
fonamenten (raonament lgic verbal).
- sries numriques: mesura laptitud per detectar relacions serials
lgiques i per determinar una llei o perode de repetici en sries
numriques.
- Matrius de figures: avalua laptitud per relacionar figures geomtriques
en ordenacions serials i analgiques, en un espai de representaci
grfica (raonament lgic no verbal).
- Completar oracions: avalua la comprensi de conceptes en el context
duna proposici que sha de completar perqu adquireixi una
significaci adequada (vocabulari).
- Clcul numric: determina la comprensi de diversos problemes
numrics i mesura la rapidesa i seguretat per al clcul numric.
- Encaixar figures: avalua lhabilitat per encaixar figures mentalment i per
adequar-ne la posici, les dimensions, la forma i la distncia en una
superfcie (aptitud espacial).


Aptituds mentals primries (PMA)

El PMA s una bateria que permet avaluar la intelligncia, sobretot en processos
dorientaci i selecci escolar i professional. Consta de cinc proves que detecten
alladament cinc factors:

- Comprensi verbal: mesura la capacitat de comprendre idees
expressades amb paraules.
- Concepci espacial: mesura la capacitat dimaginar i concebre objectes
en dues o tres dimensions.
- Raonament lgic: avalua lhabilitat per resoldre problemes lgics,
preveure i planejar.
- Clcul numric: determina laptitud per resoldre problemes quantitatius
de forma rpida.
- Fludesa verbal: mesura la capacitat per parlar i escriure amb facilitat.


Factor G, test de Cattell

Avalua la intelligncia general, anomenada tamb factor G (vegeu-ne la descripci
a lapartat deducaci primria). La part especfica per a alumnes de secundria
consta de quatre subescales: sries, classificaci, matrius i condicions, de les quals
sobt una nica puntuaci en percentils.



Tests de personalitat

Qestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ)

Aquest qestionari serveix per a nois i noies dentre dotze i divuit anys. Explora setze
factors de primer ordre de la personalitat i mesura quatre trets ms de segon ordre.
Cada factor o tret t una estructura bipolar i una significaci acurada per a cadascun.
Els factors de primer ordre sn:

- Reservat-obert
- Lent-brillant
- Emocionalment afectat-estable
- Calmat-excitable
- Subms-dominant
- Sobri-entusiasta
- Despreocupat-conscient
- Cohibit-emprenedor
- Sensibilitat dura-tova
- Segur-dubitatiu
- Ser-aprensiu
- Sociable-autosuficient
- Menys-ms integrat
- Relaxat-tens

I els factors de segon ordre sn:

- Ajust-ansietat
- Introversi-extraversi
- Calma-excitabilitat
- Dependncia-independncia





Tests projectius grfics

Aporten informaci amb profunditat sobre la persona, tant de la seva personalitat
com de la seva creativitat. Aquests tests mostren les dificultats del nen, tant internes
com externes, i els recursos de qu disposa per posar-hi remei (emocionals,
motivacionals, de relaci interpersonal, capacitat de soluci de conflictes, control de
lansietat, etc.).

La bateria aconsellada s:

Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les situacions dansietat
i/o conflicte.
Test HTPPA (casa, arbre, persona, persona, animal): analitza amb profunditat
la personalitat i la relaci de la persona amb el medi.
Test de la famlia cintica: analitza les relacions familiars i la visi que el
subjecte t de la seva famlia.

Les proves projectives, en general, donen molta informaci tant sobre el procs, com
sobre el producte creatiu (tests projectius grfics, test de Rorschach, CAT-H, test de
relacions objectals, etc.). Hi ha linconvenient, per, que no disposen duna avaluaci
psicomtrica estndard; per tant, cal una formaci o preparaci especfica per
interpretar els resultats daquestes proves.



Test de creativitat

Intelligncia creativa (CREA)

Comentat en apartats anteriors.


Tcniques subjectives

Educaci infantil

En aquesta etapa de leducaci disposem de qestionaris per als pares,
els mestres i els companys de lalumne estudiat. Tamb sn tcniques subjectives
les entrevistes que els professionals de leducaci tenen amb les persones afectades
(anamnesi, etc.).


Qestionari per a lalumne

Al nen deducaci infantil (P-3, P-4 i P-5) no se li ha de passar cap autoqestionari,
per sen pot obtenir informaci prvia mitjanant lobservaci a classe del seu
comportament i de les seves produccions, aix com lescolta dels seus comentaris.









Qestionari per als pares

Primera part: preguntes obertes

A quina edat va dir les primeres paraules?
A quina edat va dir les primeres frases?
A quina edat va deixar de portar bolquers de dia i de nit?
A quina edat va dibuixar objectes que es podien
reconixer?

A quina edat va comenar a escriure alguna paraula?
A quina edat va aprendre a comptar del zero al deu?
A quina edat va comenar a fer trencaclosques de com a
mnim deu peces?

A quina edat reconeixia com a mnim sis colors?




Segona part: qestionari

Caldria que contestssiu les preguntes daquest qestionari atenent la segent
escala.
1. Difcilment
2. Poques vegades
3. Prou vegades
4. Quasi sempre o sempre

1 2 3 4
1. Conserva les seves joguines en bon estat
2. s distret, cal dir-li les coses unes quantes
vegades

3. T sentit de lhumor
4. Li agrada estar entre persones adultes
5. T un vocabulari avanat per la seva edat
6. T un bon nivell de lectura
7. Les seves respostes sn originals i
creatives

10. Ho pregunta tot
11. T una elevada autoestima
12. Evita les situacions conflictives
13. Li agrada organitzar jocs o situacions
14. Assumeix responsabilitats ms enll del
que espereu

15. Sap fer anar el rellotge
16. Est molt interessat per tot el que lenvolta
17. Memoritza contes, histries i canons
18. Pot llegir paraules allades dun llibre
19. Prefereix jugar amb nens ms grans
20. T dificultats per relacionar-se amb els de
la seva edat

21. Li agrada anar a lescola i aprendre
22. s autnom en habilitats bsiques, com
ara posar-se el pijama o rentar-se les dents



Qestionari per als professors

Aquest qestionari avalua diferents mbits de lalumne. Sn aspectes que creiem
importants a lhora daplegar informaci sobre lalumne amb altes capacitats
intellectuals a classe.

Caldria que contestssiu les preguntes daquest qestionari atenent la segent
escala:
1. Difcilment
2. Poques vegades
3. Prou vegades
4. Quasi sempre o sempre


COMPETNCIA SOCIAL
1 2 3 4
1. T capacitat per entendre les necessitats
dels altres. En moltes ocasions els seus
companys busquen la seva ajuda

2. Gaudeix de les relacions socials


3. Accepta de bon grat responsabilitats en un
grup. Shi pot confiar

4. T bona disposici per resoldre els
problemes dels altres i els pot resoldre

5. Acostuma a fer de lder del grup. Sovint t la
iniciativa en jocs i activitats de classe

6. s valorat i acceptat pels seus companys de
classe

7. Collabora amb els seus professors i
companys


8. Acostuma a evitar els conflictes i s molt
accessible

9. Sadapta amb facilitat a noves situacions. Els
canvis en la dinmica de la classe lafecten
poc

10. En algunes situacions, com en els jocs o a
lhora de lesbarjo, prefereix la companyia
dels adults o de nens i nenes ms grans que
ell o ella






MBIT DE COMUNICACI
1 2 3 4
1. T un vocabulari ric i acurat per la seva edat


2. s molt hbil per comprendre conceptes i
idees complexes

3. Relaciona idees amb facilitat i s capa de
trobar-hi semblances i diferncies

4. Explica les coses i expressa els seus
pensaments i necessitats de manera clara i
precisa

5. Pot trobar diferents vies per expressar les
seves idees perqu els altres lentenguin

6. Utilitza expressions i/o matisos per afegir
emoci a les seves explicacions

7. s un bon narrador de contes i histries. Els
seus relats sn interessants per als seus companys

8. Pot descriure les coses amb poques
paraules i amb mots precisos



CAPACITAT CREATIVA
1 2 3 4
1. Pot apreciar-se una gran imaginaci i
originalitat en els seus dibuixos, histries i
contes

2. Les idees que expressa i els treballs que fa
sn originals

3. Mostra sentit de lhumor i gaudeix en les
situacions divertides

4. Posa molta fantasia i originalitat quan explica
algun conte

5. Busca solucions alternatives a interrogants
senzills proposats a classe

6. Fa construccions originals amb el material
manipulatiu de determinats jocs

7. Mostra inters en activitats en qu cal
investigar, descobrir o experimentar

8. Quan t una dificultat, intenta superar-la
provant alternatives de tota mena

9. Fa amb freqncia preguntes com: per qu
ho fem? o per a qu serveix?

10. Destaca per la seva facilitat per proposar
temes interessants i per participar de forma
oberta i original en els dilegs



CAPACITAT DAPRENENTATGE
1 2 3 4
1. Demostra facilitat per a laprenentatge lector


2. Llegeix paraules i/o frases en veu alta amb
una pronunciaci clara i correcta

3. Construeix paraules i frases amb rapidesa,
seguretat i sentit

4. Comprn i utilitza conceptes bsics ms
rpidament i amb ms seguretat que els seus
companys

5. Sinteressa pels nombres


6. Fa unes preguntes durant les explicacions
que sorprenen per la seva maduresa

7. Respon raonadament quan se li pregunta per
qu ha dit o ha fet tal cosa

8. Memoritza amb facilitat contes, canons o
qualsevol informaci que se li doni

9. Mant latenci quan una feina li agrada


10. Domina una quantitat molt gran dinformaci
sobre temes variats per la seva edat

11. Pot dibuixar una figura humana rica en
detalls i complements

12. Est interessat en all que lenvolta,
pregunta per lorigen de les coses, t curiositat i
t ganes daprendre

13. s un observador atent i perspica
14. T ms capacitat que els seus companys
per resoldre situacions problemtiques senzilles

15. Construeix trencaclosques amb ms
rapidesa i seguretat que els seus companys

16. Prefereix buscar alternatives per superar
una dificultat a desanimar-se i donar-se per
venut

17. Fa la impressi no sols que comprn les
explicacions dels professors, sin tamb que hi
va al davant










Qestionari per als companys

Aquest qestionari permet aplegar informaci sobre all que el
grup pensa dun company. Lnic requisit que t s que sha de passar a tot el grup, i
no noms a lalumne que es vol identificar. Daquesta manera no es fan diferncies
innecessries dins del grup.

El que us exposem a continuaci s un model ideat per E. Arocas (2002). Lexercici
consisteix a explicar a tot el grup un conte i desprs a fer-los algunes preguntes. El
mestre ha danar apuntant les respostes.

Conte: El colle del cel

Al cel hi ha una escola on tots els estels aprenen moltes coses; canten, pinten, juguen
i sho passen molt b.
Quan el sol samaga i s de nit, els nens i les nenes sen van a dormir, per els estels
sen van al colle.
La mestra Lluna els ensenya moltes coses: els colors, els nombres, les lletres, i els
estels aprenen.
A lescola cada estel s diferent de la resta: hi ha un estel cridaner, un de rialler i un
altre que sempre juga.
En aquest colle tamb hi ha un estel capa de fer les feines ms difcils; quan t un
problema, sap solucionar-lo, i s capa dinventar histries meravelloses.
Si vosaltres fssiu els estels del cel,
Qui seria el cridaner?...
I lestel ms feli?...
I lestel ms juganer?...
I el ms...?
Ara cadasc vindr a dir-me a lorella en veu baixa qui creu que s el nen o la nena
que pot fer les coses ms difcils, solucionar problemes o inventar histries boniques.



Educaci primria i secundria

En aquesta etapa disposem de qestionaris per a pares i mestres, i tamb tenim
autoqestionaris, perqu ledat dels nens ja permet que ells mateixos puguin valorar-
se. Amb tot, cal ajudar els ms petits.

Autoqestionari per a lalumne


1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre 1 2 3 4
1. Magrada organitzar grups i activitats
2. Els meus companys de classe em demanen ajut
3. Magrada saber el perqu de les coses
4. Aprenc rpid observant i escoltant els altres
5. Magrada aprofundir en els temes que minteressen
6. Em desagraden les feines repetitives
7. Magrada anar a lescola per aprendre
8. Magraden les matries que impliquen memoritzar
9. Gaudeixo fent les tasques creatives i dimaginaci

Comentaris:_________________________________________________



Qestionari per als pares


1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre
1 2 3 4
1. Es cansa fcilment de la rutina
2. Busca noves activitats
3. Aprofita les oportunitats daprenentatge
4. Li agraden els reptes
5. T predisposici per implicar-se en una
tasca

6. Va content a lescola
7. s persistent en les coses que no li surten
a la primera

8. Li agrada explicar coses noves que ha
aprs

9. Mostra molta curiositat i li agrada saber el
perqu de les coses

10. s constant en les activitats que li
interessen

11. Mostra predisposici per treballar

Comentaris:_______________________________________________


Qestionari per als professors

Caldria que contestssiu les preguntes daquest qestionari atenent la segent
escala:
1) Difcilment
2) Poques vegades
3) Prou vegades
4) Quasi sempre o sempre


COMPETNCIA SOCIAL
1 2 3 4
1. Mostra intuci per entendre les necessitats
dels altres

2. Gaudeix de les relacions socials


3. Assumeix responsabilitats ms enll del que
sespera

4. s capa de prendre decisions


5. Acostuma a organitzar i dirigir les activitats
en qu participa
6. s un alumne acceptat i valorat pels seus
companys

7. Coopera amb els seus professors i
companys de classe: acostuma a evitar
situacions conflictives

8. Sadapta rpidament a les noves situacions i
s flexible de pensament i dacci

9. Estableix prioritats quan organitza activitats i
participa en el grup

10. T sentit de lhumor



MBIT DE COMUNICACI
1 2 3 4
1. s capa dexpressar les seves idees de
forma molt clara i precisa

2. Pot trobar diferents vies per expressar les
seves idees

3. Pot fer descripcions amb poques
paraules i amb mots apropiats

4. Utilitza en les seves narracions jocs de
paraules i analogies

5. s capa descriure amb claredat i
redactar de forma concisa i, remarcant
idees essencials

6. Destaca en activitats com ara el teatre, la
dramatitzaci, les representacions, etc.

7. Sap mantenir un dileg amb el mestre a
un nivell superior al de la resta dels seus
companys

8. s capa dexpressar idees de diverses
formes



CAPACITAT CREATIVA
1 2 3 4
1. Escriu i expressa oralment histries, solucions
i idees grcies a una gran imaginaci

2. Durant les explicacions de classe t facilitat
per suggerir exemples que normalment no sels
acudeixen als seus companys

3. Sap finalitzar amb originalitat i bon sentit els
relats o narracions iniciats

4. s capa daportar una gran quantitat didees
i solucions inusuals i intelligents a propsit de
temes i problemes plantejats a classe

5. Reflecteix en els seus dibuixos i expressions
plstiques una originalitat ms enll del que s
com

6. Mostra preferncia per les activitats en qu
sinvestiga, sexperimenta i es descobreix
informaci

7. Mostra un subtil sentit de lhumor i veu
humorsticament situacions que els seus

companys no veuen daquesta manera
8. Es mostra cmode en activitats de classe
lliures o poc estructurades

9. Pot mantenir opinions inesperades i defensar
punts de vista no convencionals

10. Demostra una gran curiositat per coses
noves



CAPACITAT DAPRENENTATGE
1 2 3 4
1. Demostra un alt nivell lector tant pel que fa a la
velocitat com respecte a la comprensi

2. Gaudeix llegint i llegeix molt pel seu compte


3. Raona i resol els problemes matemtics amb
rapidesa i seguretat

4. Respon de forma raonada per qu ha dit o fet tal
o tal cosa

5. Demostra una alta capacitat de concentraci en
aquells temes que li interessen

6. Demostra molta ms capacitat per resoldre
situacions problemtiques que els seus companys

7. Fa la impressi que desconnecta i savorreix
quan el professor repeteix les idees

8. s capa dabordar temes que passen
desapercebuts a la majoria

9. Dna explicacions als seus professors que
sorprenen per la seva agudesa i maduresa

10. Domina una gran quantitat dinformaci referida
a temes molt diversos per ledat que t



Qestionari per als companys

Per al qestionari que us proposem a continuaci cal que el grup
classe pensi, primer, en tots els seus companys per trobar la persona que sadiu
ms amb la descripci.

El qestionari es llegeix en veu alta i sexplica per garantir que tothom lha ents. Es
demana als alumnes que responguin pensant en tota la classe. Han descriure el
nom de la persona que han pensat per a cada tem.











Intentem trobar un noi o una noia que s capa dinventar els millors jocs:
....................
Si donssim un premi al millor inventor, seria per a en o per a la ................. . En/la
....................... descobreix situacions que els altres no veiem.
La persona que fa ms preguntes i demostra ms curiositat s: ............... .
Si calgus escriure una obra de teatre, en/la ...................... seria el noi o la noia que
sinventaria la millor histria.
Aquest noi o aquesta noia sap fer coses que els altres encara no dominem: ............ .
Aquest noi o aquesta noia pot resoldre situacions i problemes molt difcils:.............





ANNEX. QUADRE DE RESULTATS DELS TESTS DINTELLIGNCIA I
APTITUDS



Infantil Primria ESO
Tres-cinc
anys
Sis-dotze
anys
Tretze-setze
anys

TESTS
Precocitat Superdotaci Superdotaci
WPPSI
QI 130


---------------

--------------
MSCA
IGC 130

---------- ----------
Intelligncia:
WISC-IV, WAIS-III,
FACTOR G
Creativitat: PIC i CREA

------------

QI 130 o
PC > 80
ms creativitat amb
un PC 80


QI 130 o
PC > 80
ms creativitat amb
un PC 80

BADYG-I, E1, E2, E3, M

Intelligncia general:
totes les escales han
de donar un
PC 80
Intelligncia general:
totes les escales han
de donar un PC 80
Intelligncia general:
totes les escales han
de donar un PC 80
EFAI Intelligncia general:
totes les escales han
de donar un PC 75
Intelligncia general:
totes les escales han
de donar un PC 75


Infantil Primria ESO
TESTS TALENTS
Tres-cinc
anys

Sis-dotze
anys
Tretze-setze
anys
Matemtic Conceptes
quantitatius numrics
PC 95
Raonament
matemtic, sries
numriques
I problemes numrics
verbals
PC 95
Raonament
matemtic, sries
numriques
i problemes numrics
verbals
PC 95
Acadmic Vocabulari grfic,
conceptes
quantitatius
numrics, raonament
amb figures i
memria
PC 85
Raonament lgic,
gesti de memria i
raonament verbal
PC 85
Raonament lgic,
gesti de memria i
raonament verbal
PC 85
Lgic Vocabulari grfic,
conceptes
quantitatius numrics
i raonament amb
figures PC 95
Analogies verbals,
sries numriques i
matrius de figures
PC 95
Analogies verbals,
sries numriques i
matrius de figures
PC 95
Verbal Vocabulari grfic
PC 95
Analogies i completar
oracions
PC 95
Analogies i completar
oracions
PC 95



BADYG-I,
E1, E2, E3,
M

EFAI (per a
primria i
ESO)

Creativitat:
PIC i CREA
Artstic Raonament amb
figures, i percepci i
coordinaci
grafomotrius PC 95
Matrius de figures i
figures girades i
PC 95
ms creativitat:
PC 80
Matrius de figures i
encaixar figures
PC 95
ms creativitat:
PC 80
Creativitat:
PIC i CREA
Creatiu ---------- Creativitat:
PC 90
Creativitat:
PC 90
Matemtic ---------- ---------- Clcul numric
(aptitud numrica)
PC 95
Lgic ---------- ---------- Raonament lgic
(raonament
abstracte)
PC 95
Verbal ---------- ---------- Comprensi i fludesa
verbals (raonament
verbal) PC 95
PMA
DAT
Artstic ---------- ---------- Concepci espacial
(relacions espacials i
raonament mecnic)
PC 95
ms creativitat:
PC 85

QI: coeficient intellectual; PC: percentil; WPPSI: escala dintelligncia de Wechsler per a preescolar i
primria; MSCA: escales McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens; WISC-IV: escala
dintelligncia de Wechsler per a nens-IV; WAIS: escala dintelligncia de Wechsler per a adults;
Factor G: tests de factor G; PIC: prova dimaginaci creativa; CREA: test dintelligncia creativa;
BADyG: bateria daptituds diferencials i generals; PMA: aptituds mentals primries; DAT: test
daptituds diferencials; EFAI: avaluaci factorial de les aptituds intellectuals.






Exemples per a la interpretaci de resultats

Com saprecia en aquest quadre, hi ha diversos tests que permeten
detectar si un alumne t o no algun tipus dalta capacitat. Per interpretar-lo podem
posar alguns exemples. Si un noi de vuit anys obt un percentil al voltant de 80 o
superior en totes les escales del test BADyG-E2 i un percentil superior a 85 en el test
de creativitat PIC, podem dir amb fora seguretat que es tracta dun superdotat. Si
obtingus un percentil 85 o superior en les escales de raonament verbal, raonament
lgic i memria, mentre que les altres escales incloent-hi les del test de creativitat
quedessin en un nivell mitj o mitj-alt, direm que el noi est dotat amb talent
acadmic. Si la puntuaci fos dun percentil 95 sols en les escales daritmtica i les
altres incloent-hi les del test de creativitat quedessin en un nivell mitj o mitj-alt o
fins i tot mitj-baix o baix, tindrem un noi amb talent matemtic.


BIBLIOGRAFIA

Alonso, J.A, Renzulli, J.S. Benito Mate, Y. (ed.) (2003) Manual internacional
de superdotados. Madrid: Eos.
Arroyo, S.; Martorell, M.; Tarrag, S. (2006) La realidad de una diferencia: los
superdotados. Barcelona: Terapias verdes.
Berylene, D. E. (1965) Motivational problems raised by exploratory and
epistemic Hill.
Benito Mate, Y. (1994) Intervencin e investigacin psicoeducativas en
alumnos superdotados. Salamanca: Amaru.
L. Carreras Tru. Los tests psicolgicos. Barcelona: Libros de bolsillo
Larousse. RBA realizaciones editoriales, S.L., 1998.
L. Carreras y F. Castiglione. Mitos sociales en superdotacin. En: J. S.
Renzulli, Y. Benito y J. A. Alonso, eds. Manual internacional de superdotacin.
Madrid: Eos, 2003; 6.
L. Carreras, F. Castiglione y M. Valera. La intervenci educativa en els casos
de nens superdotats. Full Informatiu del Collegi Oficial de Psiclegs de
Catalunya, 2004; 165 (enero).
L. Carreras, F. Castiglione y M. Valera. La superdotaci a les escoles de
Catalunya. Full Informatiu del Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya,
2004; 167 (marzo).
L. Carreras Tru. Consellers escolars per alumnes amb altes capacitats. En:
Gonzlez Bellido A. y Riart Vendrell J. (eds.) mbits i estratgies dintervenci
en psicologia de leducaci. Barcelona: EUB, SL. 2005.
Castell, A.; Martnez, M. (1998) Necessitats educatives especials. Alumnat
excepcionalment dotat intellectualment. Generalitat de Catalunya,
Departament dEnsenyament.
De la Torre, S. (1995) Creatividad aplicada. Madrid: Escuela Espaola.
Garca Vidal, J. (1996) Gua para realizar adaptaciones curriculares. Madrid:
Eos.
Gardner, H. (1999) Mentes extraordinarias. Barcelona: Kairs.
Martnez, M. y Castiglione, F. (1996) Las familias con hijos e hijas de altas
capacidades. Orientacin e intervencin en la familia del nio superdotado.
Curso M.E.C. Madrid, Marzo de 1996.
Menchn Belln, F. (1998) Descubrir la creatividad. Madrid: Pirmide.
Prieto Snchez, M. D.; Prez Snchez, L. (1993) Programas para la mejora
de la inteligencia. Teora, aplicacin y evaluacin. Madrid: Sntesis.
Prieto Snchez, M. D. (ed.) (1997) Identificacin, evaluacin y atencin de la
diversidad del superdotado. Archidona (Mlaga): Aljibe.
Silverman, L. K. (1993) Counseling the gifted and talented. Denver, Colorado:
Love Publishing Company.
Riart, J.; Soler, M. (2004) Estrategias para el desarrollo de la inteligencia.
Barcelona: Ceac.
Riart, J.; Vendrell, J. (2002) Intelligncia i cervell. Barcelona: Estel.
Renzulli, J. S. Desarrollo del talento en las escuelas, programa prctico para
el total enriquecimiento escolar, mediante el modelo de enriquecimiento
escolar, a Benito Mate Y. (ed.) (1994). Investigacin e intervencin educativa
en alumnos superdotados. Salamanca: Amaru.
Sipn Compa, A.; Lpez, J. C.; Manzano, J. R. (ed.) (1998) Respuestas
educativas para alumnos superdotados y talentosos. Saragossa: Mira
Editores.
Wallace, B. (1988) La educacin de los nios ms capaces. Madrid: Visor
distribuciones.
Yuste, C. (1994) Los programas de mejora de la inteligencia. Madrid: Cepe.
Prez Snchez, L. (1993) Diez palabras clave en superdotados. Madrid:
Verbo Divino.